LA DERIVACIÓ

La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un radical, generalment afegint-hi afixos:

mar + -í = marí

mar + -ejar = marejar

Els mots formats per derivació s’anomenen derivats.

El radical (o arrel) és l’element significatiu, comú als mots d’una mateixa família lèxica, que resta d’una paraula quan se’n separen els afixos i les desinències:

dormir, dormia, dormissin, adormir, adormiment, adormissar-se, condormir-se, dormitiu, dormilega, dormitori…: totes aquestes paraules, de la mateixa família lèxica, tenen en comú el radical “dorm”.

Un afix és un element format per un o diversos sons que, afegit a un radical, constitueix amb aquest un mot nou.

Els afixos d’una llengua formen un conjunt fix i limitat i no se solen usar independentment del radical.

Hi ha tres tipus d’afixos: prefixos, infixos i sufixos. Els prefixos s’afegeixen davant el radical; els sufixos, darrere; i els infixos, entre el radical i un sufix:

ajeure (prefix) peuot (sufix)

“emblanquinar”: em (prefix) blanqu (radical) in (infix) ar (sufix)

Els sufixos formen el grup més nombrós i més productiu.

Sempre són tònics, per tant, produiran un desplaçament de l’accent del radical.

Així mateix, tenen la particularitat que poden canviar la categoria del mot primitiu:

Nom derivat de verb:

enyorança (d’enyorar) enterrament (d’enterrar)…

Adjectiu derivat de nom:

boirós (de boira) estiuenc (d’estiu)…

Verb derivat de nom:

arrelar (de arrel)moblar (de moble)…

Nom derivat d’adjectiu:

blavor (de blau)saviesa (de savi)…

Adjectiu derivat de verb:

suador (de suar)xerraire (de xerrar)…

No tots els radicals són exactament iguals quan funcionen sols i quan s’hi afegeixen afixos.

S’hi poden produir canvis com:

Desplaçament de l’accent (i, de vegades, canvi de so):

casa / caseta…

Canvi de sons:

set / assedegat drac / dragó neu / nevar boig / bogeria…

Supressió de sons:

illa / illot porxo / porxada…

Suma de sons:

germà / germanor gran / grandària nul / anul·lar…

Modificacions ortogràfiques:

nas / nassot plaça / placer blanc / blanquinós taronja / taronger…

En general, cada un dels afixos aporta un matís significatiu que sempre és el mateix. Per exemple:

El prefix in- expressa negació: injust, indigne, inútil…

El prefix re- expressa repetició: refer, repoblar…

El sufix -ista serveix per fer noms de professions: dentista, modista…

El sufix -dat serveix per fer noms abstractes: bondat, maldat…

El sufix -ble expressa possibilitat: avaluable, atribuïble…

Un mateix matís significatiu pot ser expressat per diferents afixos:

Els sufixos -et /-eta, -ó /-ona, -ol /-ola… serveixen per fer diminutius: animalet, animaló, bestiola…

Els sufixos -à /-ana, -enc /-enca, -í /-ina… serveixen per fer gentilicis: valenciana, lleidatà, sabadellencs, porrerenca, menorquí, barcelonines…

I un mateix afix pot expressar matisos diferents:

El sufix -er /-era pot servir per fer gentilicis (brasiler, felanitxer), noms d’oficis (ferrer, cambrer), adjectius que indiquen propensió (ploraner, cridaner), etc.

Els derivats regressius o noms postverbals són noms que deriven de verbs sense afixos; consisteixen en el radical nu o bé augmentat amb una -a o amb una -e:

tomb (derivat regressiu de tombar), avenç (derivat regressiu d’avençar), prec, batec, bateig, rebuig, udol, manlleu, guany, crit / crida, condemna, pesca, dubte, encontre…

No hem de confondre derivació i flexió. La flexió permet expressar determinades característiques com el gènere, el nombre, el temps, etc. per mitjà de desinències afegides als radicals:

senyor / senyora / senyors / senyores

cantat / canten / cantàveu / cantis