SE PRATNuria Alart. www.xtec.cat/~nalart /nalart@xtec.cat

L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI

ÍNDEXÍNDEX

1.INTRODUCCIÓ

2.L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI

3.COM APRENEM?

4.UNA NOVA MIRADA: LES CCBB I LES IM

Properes sessions• Quines estratègies metodològiques afavoreixen un aprenentatge competencial?

• Com podem programar amb competències?

• Quina avaluació utilitzar?

• Avaluació competencial.

• Models de programació.

• Bones pràctiques

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

Donar una mirada positiva al canvi de paradigma

Promoure processos de canvi

Provocar un posterior debat

Fer una reflexió individual i/o grupal

OBJECTIU

Així

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓDecrets 142 i 143

Competències bàsiques

Què s’ha d’ensenyar? Què hem d’aprendre? Quin horari?

Quines programacions?

Alumnat?

ENS INTERESSA SABER:

Conèixer el seu desenvolupament biològic, psicològic,…

Interessos, motivacions,

Personalment

Acadèmicament

Professionalment

ACTUALMENT

…

ENS PREOCUPEM PER:

Orientar

Coneixeu algun alumne/a que no ha acabat l’ESO … i ......

es defineixen

Societat del coneixementEl coneixement es troba a la ment de les persones.Sols si som capaços de gestionar-lo entre tots, podrem donar respostes integrals, col·lectives i personals, als nous reptes.

Intel.ligències

Estils i ritmesInteressos

Cultures

Situació social

Diversitat

TOTS SOM DIVERSOSLa diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.

RAONS PER UNA LLEILa fesomia de Catalunya i les seves necessitats i les seves perspectives de futur no són les mateixes que fa 20 anys

• Canvis socials

Canvis demogràfics Repunt de natalitat Arribada de nouvinguts

• Canvis Econòmics: Societat del coneixement • Impacte canvis tecnològics• Globalització• Nova Economia

L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXIL’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI

Irrupció de les TIC (internet)

L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXIL’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI

Creixement exponencial del coneixement

L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXIL’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI

Ràpida obsolescència

L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXIL’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI

Aparició de nous sectors laborals, ....

NECESSITAT D’UN CANVI METODOLÒGIC?NECESSITAT D’UN CANVI METODOLÒGIC?

Nadius digitals?

Immigrant digitals?

GRUPS INTERACTIUSComunitats d’aprenentatge

CANVI SENSE PORS

Desenvolupament de: Capacitats individuals Treball en equip Passió professió

TREBALL EN VALORS

Treball d’innovació emocional Enfocament vivencial i exemplar Perspectiva transversal (tothom)

AUTOCONEIXEMENT

Coneixement i consciència d’un mateix Punts forts i febles. Intel·ligències quines?

AUTOAPRENENTATGEAUTOAPRENENTATGE

Mitjançant grups col·laboratius i les TIC/TAC Donar un sentit pedagògic a la tecnologia

COM APRENEM?COM APRENEM?

Neurociència Metodologies actives Tecnologia

És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….) juntament amb les emocions ( reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …)

L’emoció i la cognició treballen juntes

Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge(National Training Labs., Bethel, Maine)

5 %5 % EscoltantEscoltant

10 %10 % LlegintLlegint

20 %20 % AudiovisualAudiovisual

30 %30 % DemostrantDemostrant

50 %50 % Grups de discussióGrups de discussió

75 % Fent75 % Fent

90 % Ensenyant mútuament90 % Ensenyant mútuament

95 % Ensenyant i avaluant mútuament95 % Ensenyant i avaluant mútuament

Aprenentatge escola activa “Aprenem fent”“Escolto i oblido,veig i crec, faig i comprenc” (Confucio)

90% Allò que fan ( Simulacions i jocs)

70% Parlant i escrivint (Cursos e-interactius, e-tutoria)

50% Veient i escoltant (Cursos amb audio i vídeo)

30% Allò que veuen (Curs amb imatges, ppt)

10% Allò que llegeixen (correu, lectures)

Aprenentatge online

Les persones recorden:

Estils d’aprenentatge. AtencióDiversitat

Ritme Coneixements previs

Input/ output preferències Autonomia

Persistència/esforç Agrupament

Habilitats d’aprenentatge Modalitat d’interacció

Són diferents

A l’hora d’aprendre

A l’hora de jugar

A l’hora de compartir

A l’hora de comunicar-se

A l’hora de relacionar-se

A l’hora de fer-se grans

Sabem allò que els agrada, però seguim en la manera “antiga”

MARC TEÒRICMARC TEÒRIC

Intel·ligències Múltiples

4 pilars de J. Delors

Pràctica reflexiva

Competències bàsiques

Com ho podem fer?

No podem confondre innovació amb utilització de les TIC/TAC

La tecnologia és una eina no la solució

Ha canviat la manera de relacionar-se

Es passen hores fins que aconsegueixen superar-se, véncer al contrari, amb ajut o sense i sense por al fracàs

Aparenen a construir ells sols.Quant tenen un objectiu l’aconsegueixenSón creatiusSón participatiusCada un és diferent

NOVES ALFABETITZACIONS

Comunicació a través del llenguatge audiovisual: interpretar, utilitzar, valorar i produir imatges per a aprendre, per a comunicar-se...

Multiculturalitat: coneixement, apreci i respecte per la cultura pròpia i la dels altres.

Cultura de la globalització: coneixement i comprensió de les interrelacions entre fenòmens i processos que tenen lloc a escala global, regional i local.

Gestió de la informació i us de les tecnologies (TIC / TAC) apropiades

Coll, C. (2006). Lo básico en la educación básica.

Què entenem per canvi?

PARAULA CLAU

Innovació

........

En què consisteix la intel·ligència del nostre alumnat?

Els atrau les operacions matemàtiques

Una comprensió especial pel món natural

Els agrada llegir i escriure

Líders naturals amb models positiu de rol

Gran percepció respecte a la seva persona amb fortes fitesGran habilitat esportiva i

moviments corporals

Toquen instruments musicals amb força destressa

Creen objectes artístics fantàstics

De tots aquest alumnat qui seria el més intel·ligent?De tots aquest alumnat qui seria el més intel·ligent?

Cadascu és únicDiferent

Contribucions valuoses a la cultura humana

TOTS I TOTES SOM DIFERENTS

UNA NOVA MIRADA A L’EDUCACIÓ

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

MARC TEÒRICMARC TEÒRIC

Intel·ligències Múltiples

4 pilars de J. Delors

Pràctica reflexiva

Competències bàsiques

Els fonaments psicopedagògics

1. Aprenentatge per competències

2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM

S’INSPIREN

Plantejaments socioconstructivistes

Vigotsky

Zona ZDP Ausubel

A. significatiuKilpatrick

Projectes

Decroly

C. interèsMontessori

A. actiuBastida; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge

…

Què entenem per competència?

QuèQuè És la capacitat o habilitatÉs la capacitat o habilitat

Per a quèPer a què D’efectuar tasques o fer front D’efectuar tasques o fer front a situacions diversesa situacions diverses

De quina De quina maneramanera

De forma eficaçDe forma eficaç

A onA on En un context determinatEn un context determinat

Per mitjà dePer mitjà de Mobilitzar actituds, habilitats i Mobilitzar actituds, habilitats i coneixementsconeixements

ComCom Al mateix temps i de forma Al mateix temps i de forma interrelacionadainterrelacionada

Ref: A. Zabala

Les CCBB es basen en:

Integració dels contingutsIntegració dels continguts

Enfocament globalitzadorEnfocament globalitzador

Renovació metodològicaRenovació metodològica

Competències docentsCompetències docents

Sistema d’avaluacióSistema d’avaluació

Les darreres tendències sobre les teories de l’aprenentatge

COINCIDEIXEN

El coneixement es construeix a mesura que l’aprenent interactua amb

l’entorn

Coneixements previs per a donar lloc a nous coneixements

Emfasi del paper actiu de la persona en la construcció del

coneixement

L’apreciació de la realitat és diferent per dues persones diferents

El coneixements no és una còpia de la realitat, sinó una construcció de

l’ésser humà

L’autoavaluació i reflexió del procès d’aprenentatge

http://dotsub.com/view/41f08de7-68dc-4365-af4c-5733f565b9e1 (Vídeo)L’estudiant a la xarxa

CREATIVITAT

El procès de tenir idees originals que tinguin valor i s’assoleixin per mitjà de diferents formes disciplinàries de veure les coses.

La creativitat té la mateixa importància que l’alfabetització

Exemple: Nena de 6 anys dibuixant. La mestra pregunta: Què és? Déu

Ken Robinson (2006)

EDUCAR LA TOTALITAT DE L’ÉSSER HUMÀ

FUTURNOVA CONCEPCIÓ DE L’ECOLOGIA HUMANA

LA TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Què sabeu de les IM?

Heu fet alguna aplicació?

FEM EL QUINTO DE LES IM

VÍDEO: LES IM

1. Quina és la vostra intel·ligència més desenvolupada?

2. Com la feu servir per aprendre nous conceptes?

3. Penseu en algún personatge famós que hagi destacat en una intel·ligència

PREGUNTES:

http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature=channel_page

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Dr. Howard Gardner de la Universitat de Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard. Harvard.

Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”

H. Gardner va oferir al món el resultat de la seva investigació sobre la psicobiologia de l`ésser humà

Currículum escolar

Model per a ser utiltzat a les aules

NO VA DISSENYAR UN NOU:

Crear i desenvolupar la teoria de les IM

LA INTEL·LIGÈNCIAPrincipis del s.XX A. Binet Crea el primer instrument

Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,…

CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ABANS

UnaInvariable

QuantificableInnata/heredada

Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom

CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARAÉs múltiple

És educableÉs una capacitat

Es pot desenvoluparPot variar segons les experiències

Pràctica educativa = Ensenyament més personalitzat

QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS?

MÚLTIPLE ORGÀNICARESOLDRE, GENERAR,

CREAR

La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un

determinat àmbit cultural.

Es consideren Intel·ligències perquè compleixen Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. uns determinats paràmetres. H.Gardner va establir uns criteris:H.Gardner va establir uns criteris:

Tenir una localització definida en el cervell.Posseir un sistema simbòlic i representatiu.Ser observable en grups de població.Evolucionar de manera independent i pròpia

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Necessitem totes les intel·ligències.

Totes són igualment importants.

Es combinen de forma única en cada ésser humà

Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament.

MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL

INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA

Sensibilitat especial pelllenguatge parlat i escrit

Capacitat de produir iapreciar ritmes, tons,timbres…

Capacitat de reconèixeri manipular espais.

Sensibilitat als patronslògics o numèrics.

Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.

Capacitat d’identificació del llenguatge natural.

Capacitat d’autoestimai automotivació.

Capacitat de percebre i comprendre als altres

I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL=INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman)

- Coneixement de les pròpies emocions- Capacitat de controlar-les.- Capacitat d’automotivar-se- Reconeixement de les emocions alienes- Control de les relacions

ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM

EXPERIÈNCIESEXPERIÈNCIESCRISTAL·LITZANTSCRISTAL·LITZANTS

Són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona.

(Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola)

EXPERIÈNCIES PARALITZANTSEXPERIÈNCIES PARALITZANTS

Les vivències negatives que tanquen intel·ligències.

(Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne)

Hi ha dos tipus d’experiències:

“En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid”

Howard Gardner

Howard Gardner

Ref: Àlex Sala

IM i CCBBINTEL·LIGÈNCIES COMPETÈNCIES La maquineta fa punta

als colors per pintar millor

Les tenim totes

Neixem amb IM

Necessitem despertar-les

Són eines

Sistemes neuronals

No neixem amb CCBB

Necessitat desenvolupar

Necessàries per “esmolar les IM

Harmonitzar i coordinar les IM i la necessitat de ser competent (Transformar la informació en coneixement)

L’escola ha de despertar i ampliar intel·ligències i alhora és necessari desenvolupar competències. S’han de treballar els dos conceptes.

Perfils IMAmbient IM a l’aula

Com explicar IM a l’alumnat

TREBALLEM AMB IM ?

PERFILS IMPERFILS IMQÜESTIONARISOBSERVACIONS D’AULAVALORACIONS, OPINIONSAUTOAVALUACIONSMETACOGNICIÓ (CONSCIÈNCIA DE COM S’APRÈN)

CONDUCTES DISRUPTIVESFAMILIES

www.eduquem.net

http://proyectohelado.com.ar/test/inteligencias

www.literacyworks.org/mi

On trobar qüestionaris?

Ambient IM a l’aulaCanviem la miradaDecorem IMExpliquem-ho a l’alumnat

Tothom és intel·ligent

Cadascú té una combinació pròpia de

intel·ligències que va

evolucionant

Donaré possibilitats d’elecció a l’alumnat

Avaluaré utilitzant altres intel·ligències que la lingüística

Utilitzaré els meus coneixements sobre les IM per fer sorgir talents i augmentar l’autoestima de l’alumnat

Encoratjaré l’alumnat a reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge

L’aula un espai viuTinc capacitats Les mostro Les valoren Tinc un lloc (Ref.A. Múñoz)

Què hem d’entendre per competències?

“La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de

caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de la vida real”.

Generalitat de Catalunya 2004

Què demanen les empreses? Capacitat per a relacionar-se. Saber comunicar. Adaptabilitat al lloc de treball. Puntualitat. Eficiència. Capacitat de solucionar problemes. Conèixer les noves tecnologies Mobilitat laboral

“Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles, es recolza en coneixements i també en valors, habilitats, experiència…”

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER

CONVIURE I HABITAR EL MÓN

COMPETÈN

CIES

COMUNICA

TIVES

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competències artística i audiovisual

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicCOMPETÈN

CIES

METODOLÒGIQUES

3. Tractament de la informació i competència digital

4. Competència matemàtica 8. Competència social i ciutadana

5. Competència d’aprendre a aprendre

COMPETÈN

CIES PERSONALS

6. Competències d’autonomia i iniciativa personal

Ref: Roser Canals

COMPETÈNCIES BÀSIQUESPer aconseguir-ho és clau l'organització del centre i/o aules

Organització del professorat

Participació de l'alumnat

Procés d'aprenentatge de l’alumnat

Treball individual

Treball cooperatiu

Ús de determinades metodologies

Recursos didàctics

CURRÍCULUMCURRÍCULUM

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

OBJECTIUS

CONTINGUTS

MÈTODES PEDAGÒGICS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

CONCEPTES

PROCEDIMENTS

ACTITUDS

El currículum ha de garantir que a l´acabar l´ensenyament obligatori tot l’alumnat tingui un bon domini de certes competències

COMPETÈNCIESCOMUNICATIVES

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural

COMPETÈNCIESMETODOLÒGIQUES

3. Tractament de la informació i competència digital4. Competència matemàtica5. Competència d’aprendre a aprendre

COMPETÈNCIESPERSONALS 6. Competències d’autonomia i iniciativa personal

COMPETÈNCIESESPECÍFIQUES PER

CONVIURE I HABITAR EL MÓN

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic8. Competència social i ciutadana

Referents clau per al desplegament del currículum per competències:

TRANSVERSALITAT, FUNCIONALITAT, AUTONOMIARef: R. Canals

TRANSVERSALITAT:

Entesa com el criteri per a la selecció de continguts i opcions metodològiques que generin contextos globals d’aprenentatge des d’un enfocament interdisciplinari de les àrees i/o matèries.

FUNCIONALITAT: FUNCIONALITAT:

Entesa com el criteri per establir i prioritzar opcions metodològiques que Entesa com el criteri per establir i prioritzar opcions metodològiques que fomentin l’aplicació dels aprenentatges en diferents situacions i fomentin l’aplicació dels aprenentatges en diferents situacions i contextos realscontextos reals, , concrets i propers a l’alumnatconcrets i propers a l’alumnat

AUTONOMIA DE L’ALUMNAT:

Entesa com el criteri que afavoreixi les estratègies didàctiques que facin protagonista a l’alumnat com ara: la comunicació d´objectius, la presa de decisions, la corresponsabilitat en l’avaluació en les activitats d’ensenyament/aprenentatge...

COMPETÈNCIA DOCENT Capacitat per ...

Autoconeixement positiu Descobriment, els meus punts forts, debilitats, millora, èxits

Treball en grup cooperatiu i en xarxa

Projecte Espurn@, projectes telemàtics,...

Comunicació i relacions interpersonals

Planificació i organització del propi treball

Fer alumnes competents. Riquesa d’activitats. Interdisciplinarietat

Dominar les TIC/TAC Posar en pràctica escola 2.0 aprén conjuntament: pares, alumnes i professors

Avaluació constant Reflexió constant d’evidències

Conèixer l’alumnat Orientar-lo: personal, acadèmica i professionalment. Fer-lo pensar i gaudir.

Cal conèixer les diferents intel·ligències

METODOLOGIES COMPETENCIALS QUE DESENVOLUPEN INTEL·LIGÈNCIES

Cooperatiu Racons Estudi de casos Portafolis Projectes Contractes PBL TIC/TAC Eines 2.0, WQ, Wiki, Caceres,

blocs,vídeo,...

C. social i ciutadana: Interacció amb els demés, normes de convivència, consciència de diversitat,…

C. Coneixement i la interacció amb el món físic: interacció manipulativa i sensorial amb els elements del món físic

C. comunicativa, ling. audiovisual: conversar i escoltar. Expressar-se per escrit, i diferents llenguatges audiovisuals

C. Aprendre a aprendre: Consciència i control de les pròpies capacitats i coneixements. Autoavaluació.

C. matemàtica: Comprendre, utilitzar i relacionar els números. Resoldre problemes

C. Artística i cultural: observació i expressió creativa

C.Tractament de la informació i c. digital:gestionar la informació, ús de les TIC

C. Autonomia i iniciativa personal: aplicació de valors i actituds personals. Projectes individuals o col·lectius

Winslow Homer. Country School,1871

Una activitat de centre que m’agrada explicar i que va tenir èxit

Vídeo

http://www.youtube.com/nuriaalart#p/u/15/IVrmN0ejsZY

Escola inclusiva i de qualitat

Moltes gràcies!Moltes gràcies!Membre de la Comunitat Catalana de WebQuest

Coordinadora del GRAIM (Grup de recerca de les IM) Membre del Projecte Espurn@