- 1. MEDI AMBIENT I PAISATGES
2. MEDI AMBIENT I PAISATGES
-
- Tema1. Relleu, clima i vegetaci a Espanya 3. Tema 2. Relleu,
clima i vegetaci a Catalunya 4. Tema 3. Els recursos naturals 5.
Tema 4. Els impactes medi ambientals 6. Tema 5. Desenvolupament
sostenible 7. Tema 6. Canvi climtic 8. Tema 7. Desenvolupament
Sostenible
9. RELLEU, CLIMA I VEGETACI ESPANYA I CATALUNYA
- GEOGRAFIA FSICA.
- L'estudiant ha de conixer i localitzar en un mapa les grans
unitats de relleu de Catalunya i Espanya, aix com les
caracterstiques i abast geogrfic dels grans tipus de clima i
vegetaci. 10. Orientacions sobre les PAU 2010
11. Relleu, clima i vegetaci ESPANYA
- Espanya est situada a la zona ms meridional d'Europa.
Tema 1. 12. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya
- El relleu peninsular presenta alguns trets fonamentals:
-
- Est formada per un gran altipl central envoltat per serralades
i dues grans depressions. 13. L'elevada altitud mitjana (660 m)
sobre el nivell del mar. 14. L'altitud (noms l'11% dels territori
queda pe sota dels 200 m) dificulta les comunicacions,
l'agricultura i crea un clima ms dur.
15. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya
-
- La Meseta 16. Les serralades 17. exteriors a la Meseta. 18.
Dues grans depressions. 19. Els relleus litorals. 20. El relleu
insular
21. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya
- La Mesetas la unitat principal del relleu espanyol (45% de la
superfcie):
-
- La submeseta nord (travessada per la xarxa del Duero) 22. La
submeseta sud (formada per dos altiplans Tajo i Guadiana- separats
pels Monts de Toledo)
- A la Meseta s'hi poden diferenciar diverses unitats de relleu:
- Les serralades interiors de la Meseta. 23. Les vores
muntanyoses de la Meseta.
- Serralades interiors de la Meseta:
- El Sistema Central:divideix la Meseta prcticament en dues
meitats. s format per diferents serres d'altitud important:
Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. 24. Els Monts de
Toledo:divideixen en dues parts la Submeseta Sud. Fan de divisria
d'aiges entre la conca del Tajo i la del Guadiana. Sn un conjunt de
serralades d'alades modestes: els Monts de Toledo oles serres de
Guadalupe.
1 25. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya 1 26. Relleu,
clima i vegetaci El relleu d'Espanya
- Les vores muntanyoses de la Meseta:
-
- El Masss Galaicolleons :Comprn Galcia, les serres de l'oest
d'Astries, les Muntanyes de Lle i la serra de la Cabrera i
Segundera. Correspon a un fragment del relleu ms antic de la
Pennsula (paleozoic). Est molt erosionat. 27. La Serralada
Cantbrica:On hi podem distingir una partoccidental (Masss Asturi),
amb un relleu elevat i trencat i una part oriental (Muntanya
Cantbrica), amb cims ms baixos. 28. El Sistema Ibric: On distingim
el sector nord, amb serres comel Moncayo o els Pics d'Urbion, que
separen la Meseta de la Depressi de l'Ebre i el sector sud, format
per diverses serres i depressions creuades per rius (Monts
Universals, Serra de Conca, Serra d'Albarracn, serra de Javalambre,
Gdar i Maestrat). 29. Sierra Morena:Constitueix la vora meridional
de la Meseta, separant-la de la depressi del Guadalquivir.
30. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya 31. Relleu,
clima i vegetaci El relleu d'Espanya
- Serralades exteriors de la Meseta:
-
- Els Pirineus:serralada d'uns 440 km que s'estn des del Golf de
Biscais fins al Cap de Creus. 32. Prepirineus:Es divideixen en les
serralades interiors (Guara i Pea) i les exteriors (Cad, Montsec),
situant-se entremig la depressi mitjana pirinenca. 33. Les
Serralades Litorals Catalanes: Es tracta de dues rengleres
muntanyoses paralleles a la costa, separades per una depressi
longitudinal. 34. Les Serralades Btiques:El conformen la Serralada
Penibtica. Trobem entre d'altres serres Sierra Nevada (Mulhacn,
3481 m).i la Serralada Subbtica, on destaquen les serres que
destaquen sn les de Cazorla, Segura, Sagra i Mgina.
2 35. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya
-
- La Depressi de l'Ebre:recorreguda pel riu Ebre, queda encaixada
entre els Prepirineus, el Sistema Ibric i les Serralades Litorals
Catalanes. 36. La Depressi del Guadalquivir:recorreguda pel riu
Guadalquivir, s'estn entre Sierra Morena i les Serralades
Btiques.
3 37. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya 3 38. Relleu,
clima i vegetaci El relleu d'Espanya
-
- Les costes atlntiques:
- La costa cantbrica.Hi predominen les formes altes i rectilnies.
Les planes i platges sn escasses. Hi ha penya-segats on les
muntanyes arriben a la costa. Les ries del cantbric sn, en general,
curtes i estretes. 39. La costa gallega:s'estn des de la Punta de
l'Estaca de Bares i el cap Ortegal fins a la frontera de Portugal.
El ms caracterstic de la costa gallega sn les ries. 40. La costa
atlntica andalusa:entre la frontera portuguesa i el Penyal de
Gibraltar s'estn el golf de Cadis. Els alluvions dels rius han
constitut planades costaneres que formen costes baixes i
sorrenques, on el vent forma dunes.
4 41. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya
-
- Les costes mediterrnies:
- La costa mediterrnia d'Andalusia i Mrcia. S'estn des de
l'estret de Gibraltar fins al cap de la Nau. s una costa tallada,
amb camps de dunes i albuferes (Mar Menor, Mrcia). 42. El Golf de
Valncia:va des del cap de la Nau fins al delta de l'Ebre s'estn una
gran plana litoral (400 km), prcticament sense interrupci. S'hi
alternen platges, aiguamolls, albuferes (Valncia) i tmbols (penyal
d'Ifac, Calp, Alacant). 43. El litoral catal:No s una costa
uniforme. S'alternen deltes, petites planes litorals, costes
escarpades i costes abruptes.
4 44. Relleu, clima i vegetaci El relleu d'Espanya
-
- L'arxiplag Balear :Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera
sn fragments emergits de la Serralada Subbtica, mentre que Menorca
est relacionada amb la Serralada Litoral Catalana.
- Al nord de Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, mentre que
a l'altra banda de la illa hi ha la Serralada de Llevant. Eivissa i
Formentera presenten un relleu muntanys i una gran plana. Menorca s
plana.
-
- L'arxiplag Canari:es una srie d'illes volcniques amb un relleu
molt complex (cons volcnics, calderes, barrancs, colades de lava,
penya-segats, platges...).
- El Teide (3718 m) s un volc actiu. Tamb hi ha notcia histrica
de gran activitat volcnica a Lanzarote (segle XVIII).Les illes ms
properes a frica (grup Oriental) sn fora planes (Lanzarote i
Fuerteventura). Les del grup Occidental (Tenerife, La Palma, La
Gomera, El Hierro i Gran Canria) sn muntanyoses.
5 45. Relleu, clima i vegetaci El relleu de l'Espanya Insular
46. ACTIVITATS
- Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:
-
- Dibuixa el mapa del relleu d'Espanya i l'Insular, tot
identificant les diferents serralades, depressions i altiplans que
la conformen. 47. Busca les definicions de: altipl, serralada,
vall, depressi, scol, paleozoic, golf, cap, aiguamoll i albufera.
48. Busca informaci sobre les orognies que han modificat el relleu
de la pennsula ibrica, i indica quines serralada van sorgir de
cadascuna.
49. Relleu, clima i vegetaci Els rius d'Espanya 50. Relleu,
clima i vegetaci Els rius d'Espanya
-
- Vessant cantbric:sn rius curts i cabalosos.
-
-
- Ex.: Bidasoa, Nervi, Nal, Narcea i Navia.
-
- Vessant atlntic:sn rius llargs que pateixen estiatge
d'estiu.
-
-
- Ex.: Minyo, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Odiel i
Tinto.
-
- Vessant mediterrnia:excepte l'Ebre sn rius de poc cabal i molt
irregulars.
- Ex.: Ebre, Xquer, Ter, Llobregat, Tria, Millars, Segura,
Almanzora i Guadalhorce.
51. Relleu, clima i vegetaci Els rius d'Espanya
-
- A les Balearsno hi ha cap curs superficial permanent daigua a
causa de les escasses pluges i la permeabilitat del terreny. Tan
sols trobemtorrentsque drenen les aiges de la pluja i a les seves
desembocadures es poden formar albuferes o zones pantanoses com ara
lalbufera d'Alcdia 52. A les Canriestampoc hi ha xarxa fluvial per
escassetat de pluges. Trobem per,barrancs(talls en el terreny,
producte de lerosi que arriben de les muntanyes al mar) que sn el
llit de torrents. Existeixen pocs aqfers per sha pogut construir un
embassament a Gran Canaria (Soria).
53. ACTIVITATS
- Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:
-
- Dibuixaun mapa hidrolgic d'Espanya. 54. Fes un esquema dels
rius espanyols, tot indicant les principals caracterstiques. 55. Qu
vol dir que els rius pateixen estiatge? 56. Qu vol dir que un riu s
cabals? 57. Quina diferncia hi ha entre un riu i un barranc? 58.
Quina diferncia hi ha entre un aqfer i un embassament?
59. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya 60. Relleu,
clima i vegetaci El clima d'Espanya
-
- Les condicions de latmosfera (temperatura, pressi, vent, nvol,
precipitacions) en un lloc i moment determinats constitueixen el
TEMPS. I les condicions atmosfriques mitjanes dun lloc
constitueixen el CLIMA. s a dir, la repetici anual dels tipus de
temps s el que sanomena CLIMA. 61. Factors:
- 1.La temperatura (T) 62. 2.La Humitat (H)
-
-
- 3.Les precipitacions (R) 63. 4.La Pressi Atmosfrica
64. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya Factors climtics
generals
-
- La temperatura (T): s la mesura de lenergia cintica de les
mollcules de latmosfera procedent de la radiaci solar.
-
-
- Gradient vertical de temperatura (GVT):Representa la variaci
vertical de temperatura de l'aire (en reps) que sol ser (no s
constant a tot arreu) de 0,65/100 m, s a dir, per cada 100 m
d'ascens a la troposfera, la temperatura disminueix 0,65C. 65.
Repartiment de terres i mars:Els oceans i mars es refreden i
sescalfen ms a poc a poc que els continents.
-
-
- Altres:corrents marines (Humbolt / Canries, del Golf, del
Labrador), dia i nit, els vents, Orientaci de les terres: sud -
sol, nord ombra, etc.
-
- La Humitat (H):laire t la capacitat de contenir grans
quantitats de vapor daigua (H2O), fet que est directament
relacionat amb la temperatura.
-
-
- Humitat absoluta(en grams x m3): quantitat de vapor daigua en
un lloc en un moment determinat. 66. Humitat relativa (en %):s la
relaci entre la quantitat de vapor daigua continguda en un volum
daire, i la quantitat mxima que podria contenir. Si la humitat
relativa s del 100%,diem que est SATURADA.
67. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya Factors climtics
generals
-
- Les precipitacions (R): sn les caigudes daigua en estat lquid
(pluja) o slid (neu i calamarsa) acumulada en nuclis de condensaci.
s a dir, quan el vapor daigua de latmosfera es refreda es condensa,
i cau. La pluja es mesura amb un pluvimetre i les lnies que uneixen
punts digual precipitaci sn les ISOHIETES.
-
- Hi ha 3 rgims pluviomtrics:
- 1. Lequatorial (pluges diries) 68. 2. Tropical (estaci seca i
humida) 69. 3.Temperat (pluges irregulars tot lany)
- Els factors que influeixen: la latitud, la distribuci de terres
i mar, el relleu, etc. 70. La pressi atmosfrica: s el pes de laire
per unitat de superfcie (1 cm2 duna columna daire =1 tona). La
temperatura de laire s la que causa les diferncies de pressi. Les
lnies que uneixen punts digual pressi sn ISOBARES.
-
-
- Laire calent: pesa menys, per tant t menys pressi, tendeix a
pujar i dna ms estabilitat. 71. Laire fred: pesa ms, per tant t ms
pressi, tendeix a baixar i dna ms inestabilitat.
72. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya- Introducci
-
- Espanya es troba a la zona temperada,on arriben tant les masses
d'aire tropical (com l'anticicl de les Aores oles masses clides i
seques, procedents del nord d'frica) com masses d'aire polar (com
les polars continentals -siberianes- o les del pol rtic). 73. La
presncia de masses daiguao de terra condiciona la humitat i la
temperatura de laire que se desplaa sobre elles. En general, les
terres amb una major influncia martima tenen majors precipitacions
i unes temperatures ms suaus que les zones ms continentals (amb
major oscillaci trmica). Per aix, la posici dEspanya entre loce
Atlntic, la mar Mediterrnia i dos masses continentals, com sn frica
i Europa, s un altre important factor del clima.
74. Relleu, clima i vegetaci Les masses d'aire en superfcie al
clima d'Espanya 75. Relleu, clima i vegetaci Les masses d'aire en
alada, el Jet Stream Els corrents en jet(en angls jet stream) sn un
conjunt de corrents d'aire fixes de gran dimetre que envolten la
Terra en els hemisferis nord i sud i que la recorren a gran
velocitat, situats a prop de la tropopausa. Separa les altes
pressions tropicals deles baixes pressiones polars. Els avions les
utilitzen per estalviar combustible i volar ms rpidament. 76.
ACTIVITATS
- Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:
-
- Quina diferncia hi ha entre temps i clima? 77. La temperatura s
un factor clau pel clima, de quines maneres el modifica? 78. Quina
diferncia hi ha entre humitat relativa i absoluta. Qu passa quan la
humitat s del 100%. 79. Defineix isobara i isohieta. Qu vol dir el
prefix ISO en grec? 80. Quants rgims pluviomtrics hi ha? A quin
pertany la Pennsula Ibrica? 81. Qu s l'oscillaci trmica? Quin altre
nom rep? 82. Quines sn i d'on provenen les masses d'aire en
superfcie que afecten el clima d'Espanya?
83. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya -
Classificaci
-
- Clima ocenic : zona costanera de Galcia i cornisa cantbrica.
Influncia de les masses daire de lAtlntic. Temperatures suaus a
lhivern i moderades a lestiu. Mitjana 14 C, escassa amplitud
trmica, fora humitat i precipitacions abundants (100-2500 mm).
84. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya - Vegetaci
-
- Vegetaci :Sota el clima ocenic hi prospera el bosc temperat
caducifoli, sobretot rouredes i fagedes, per tamb trobem castanys,
bedolls, aurons i tillers. La degradaci del bosc porta a la formaci
delandes , vegetaci arbustiva constituda per brucs i falgueres. 85.
Lacci humana ha substitut aquest tipus de bosc en molts llocs per
plantacions de pins i deucaliptus. Tamb als fons del vall shan
establert prats humits amb aprofitaments ramaders.
86. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya -
Classificaci
- Clima mediterrani:s un clima temperat, amb temperatures
mitjanes anuals que oscillen entre 14 i 18C. Els seus hiverns sn
suaus amb mitjanes entre els 10 i els 12 C i els estius clids entre
els 22 i els 26C. Les precipitacions sn equinoccials ioscillen
entre 400 i 700 mm anuals, ambvalors ms elevats al nord i a les
zones de muntanya.
87. Relleu, clima i vegetaci ESPANYA- Clima i vegetaci
- Vegetaci mediterrnia:En general, les masses vegetals
mediterrnies sn baixes, en forma de matolls amb fulles petites i
perennes. Les espcies ms esteses sn l'alzina, el roure garriguer (o
galer), el pi negre i el pi blanc. A Catalunya i sud d'Andalusia
tamb podem trobar l'alzines sureres. 88. La destrucci dels
paisatges per l'acci de l'home ha deixat grans rees de garrigues on
predomina el garric, junt amb les espetes i el bruc. 89. El sudest
mediterrani es carcateritza per l'escassetat d'aiagua i per tant
trobem regions rides, quasi desrtiqueson trobem espiga, margall,
farigola, etc. 90. La intervenci humana ha creat els extensos
olivars de la vall del Guadalquivir, o les figueres, els camps
d'ametllers i ctrics al Llevanto les palmeres.
91. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya -
Classificaci
- Clima Continental:es dna a l'interior de la pennsula ibrica,
afectant a mplies zones de transici amb el clima atlntic i
mediterrani.Els hiverns sn molt freds, amb freqents bancs de boira.
L'estiu s molt calors i sec. Les pluges sn escasses durant tot
l'any, entre 325 i 550 mm.L'amplitud trmica s molt elevada.
92. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya Clima Interior o
continental 93. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya -
Vegetaci
- Vegetaci interior o continental:L'explotaci de la fusta,
l'agricultura i el pasturatge han redut vegetaci natural del
interior de la Pennsula. Per aix hi ha grans extensions de terreny
en guaret, de camps cultivats i camps abandonats on creixen matolls
esteparis. El clima sec tampoc ha perms la formaci de sls rics en
nutrients, per trobar-ne de rics en nutrients hem d'anar a les
valls del rius. 94. La vegetaci s de tipus xerfilla, s a dir,
espcies amb arrels profundes per suportar la sequera estival, i el
fred de l'hivern. Els arbres ms freqents sn les alzines que formen
grans deveses. Els pocs boscos es troben a les rees de muntanya on
trobem roures i pinars (Sistema Ibric i Central).Tamb podem trobar
boscos de ribera formats per oms, salzes, i freixes. 95. Finalment,
all on s'ha perdut el bosc apareixen dos tipus de matollars:
- Mquia: (sobre sls silicis) format per arbo, bruc i boix; 96.
Garriga (sobre sls calcaris) format per garric
(coscolla),llentiscle i ullastre, iales zones rides trobem les
plantes aromtiques com, el romani, la farigola, espgol i la
lavanda.
97. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya Classificaci i
vegetaci
- Clima subtropical:lesIlles Canriesreben la influncia de loce
Atlntic i de lfrica, i del corrent fred de les Canries que suavitza
les temperatures de larxiplag. Les pluges sn escasses (150mm-300mm)
i es concentren a lhivern . Lanzarote i Fuerteventura tenen
caracterstiques del clima desrtic (ms proximitat al Sahara) . 98.
La vegetaci es de tipus estepria. Hi destaquen la vegetaci autctona
com ara l'arbre conegut com a drago (Dracaena draco) i els boscos
de laurisilva.
99. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya -
Classificaci
- Clima de muntanya:el clima a la muntanya varia per l'alada i
degut a l'efecte Fhn. Per tant, a cada clima haurem de sumar les
especificitats climtiques prpies de muntanya.
100. Relleu, clima i vegetaci El clima d'Espanya - conceptes
- Efecte Foehn: Les muntanyes orientades transversalment al flux
daire actuen com una barrera fsica, que obliga laire a ascendir. En
ascendir laire, es refreda, condensa la seua humitat, la qual
precipita sobre el vessant de barlovent. Al vessant oposat
(sotavent) laire descn i origina un vent sec i clid lanomenat
efecte fhn.
101. ACTIVITATS
- Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:
-
- Quina relaci hi ha entre el clima i la vegetaci que s'hi troba?
102. Fes un esquema dels climes, les caracterstiques i la vegetaci
d'Espanya. 103. Compara els segents climogrames:
104. Relleu, clima i vegetaci CATALUNYA Tema 2. 105. Relleu,
clima i vegetaci El relleu a Catalunya
- De manera molt simplificada, podem destacar quatre grans
unitats:
-
- els Pirineus (Axial i Prepirineu), 106. les Serralades litorals
catalanes, 107. la Depressi Central i 108. la costa amb les Planes
Litorals.
- Catalunya t una configuraci muntanyosa amb un relleu trencat i
dues grans planes: la de l'Empord (que desguassa cap al mar) i la
d'Urgell (que desguassa a la fossa de l'Ebre). 109. Catalunya ocupa
31896 km2, noms 6435 dels quals no passen de 200 m d'altitud.
110. Relleu, clima i vegetaci El relleu a Catalunya
-
- Pirineu axialque s'aixeca per sobre dels 3000m. Hi destaca el
pic ms alt de Catalunya la Pica d'Estats (3143 m). 111. Prepirineu
, format per les serralades interiors ( Cad, Pedraforca, Bassegoda)
i les serralades exteriors (Montsec i Montroig) separades per
algunes depressions mitjanes, com la Conca de Tremp. 112. Serralada
Transversalsituada al peu dels Pirineus, que uneixen el Prepirineu
amb les carenes litorals. Hi destaca Puigsacalm.
- Serralades litorals catalanes:
- Serralada interior o prelitoral:va dels Pirineus a l'Ebre.
Destaca Montserrat i Montseny (1747 m). 113. Serralada de litoral o
de Marina:es troba davant de la costa - zona de Barcelona, Maresme
-(el Montnegre, 759 m) -.
114. Relleu, clima i vegetaci El relleu a Catalunya
-
- Depressi central o de l'Ebre , que s'estn entre el Prepirineu i
la serralada litoral. Destaquen unitats com la Plana de Vic,
Manresa, la Conca d'dena o la de Barber, alternant-se amb alguns
altiplans (altipl de la Segarra). 115. Depressi prelitoral,es troba
entre la serralada litoral i la prelitoral. 116. Depressi
litoralque es troba entre Serralada de Marina i la costa.
- Les planes i costes:
- Costes altes:sn costes on les serralades 117. arriben fins al
mar (Costa Brava). 118. Costes baixes:sn costes de platges 119.
llargues i sorra fina (Tarragons).
120. Relleu, clima i vegetaci CATALUNYA-Regions Fisiogrfiques
121. Relleu, clima i vegetaci Regions fisiogrfiques catalanes
- Les grans regions fisiogrfiques:
-
- La Catalunya seca: es caracteritza per l'escassetat de pluges
anuals (700mm). Els estius sn secs i calorosos i els hiverns secs i
temperats. La vegetaci s tpicament mediterrnia, perenniflia i
adaptada a la sequedat (ex. Alzinars). Hi distingim: 122. La regi
de tramuntana:que comprn la Catalunya nord, dues grans planes
litorals, el Rossell i l'Empord (de les Alberes fins a les
Gavarres). La vegetaci s tpicament mediterrnia, amb domini dels
boscos de pi blanc i boscos mixtos de pi i alzina surera. 123. El
litoral mediterrani:que comprn les serralades i depressions del
Sistema Mediterrani (de les Gavarres fins a la Snia). El clima s
calors i sec cap el sud. La vegetaci amb domini de pi blanc i
boscos mixtos d'alzina i pi. s la regi ms poblada de Catalunya.
124. Altipl central:comprn el sector de la Depressi central entre
la Serralada Prelitoral i el Prepirineu. El clima presenta mes
oscillaci trmica que a la regi litoral i plou menys. A la vegetaci
destaquen les pinedes de pi blanc i els matollars. Els nuclis de
poblaci s localitzen a les vores dels rius.
125. Relleu, clima i vegetaci Regions fisiogrfiques
catalanes
- Les grans regions fisiogrfiques:
-
- La Catalunya seca (cont.): 126. El prepirineu:comprn el conjunt
de terres del sud del Pirineu axial estructurades en dues
alineacions muntanyoses i una depressi interna. El clima es
caracteritza ser fred a lhivern i calors a l'estiu. A la vegetaci
destaquen el pi blanc, els roures i alzines,mentre que els vessants
humits trobem boscos de roure,faig i pi negre. Els nuclis de
poblaci es localitzen a les valls. 127. Continental :comprn les
terres mes interiors i planes i est formada per l'acumulaci dels
sediments aportats pels rius. El clima s extremat, les pluges son
escasses (300-450mm). La vegetaci es de tipus estepari amb especies
adaptades als sls gruixosos i salins. Els principals nuclis de
poblaci es concentren a les vores dels rius i a les terrasses
fluvials.
128. Relleu, clima i vegetaci Regions fisiogrfiques catalanes
129. Relleu, clima i vegetaci CATALUNYA-Regions fisiogrfiques
- Les grans regions fisiogrfiques:
-
- La Catalunya humida: es caracteritza per la major freqncia de
pluges, per sobre dels 700mm. s on es concentren les principals
reserves d'aigua del pas. La vegetaci s caduciflia (rouredes,
fagedes i boscos de conferes -avets i pi negre) 130. La regi
oriental:que comprn la Serralada Transversal,estesa entre el
Pirineu i la Serralada litoral. Tamb se l'anomena la dorsal
pluviomtrica de Catalunya (800-1800mm), ja que no t cap ms de
secada. La vegetaci forestal s molt important, rouredes,
castanyars, fagedes i alzinars. El poblament s fora dispers. 131.
Alt Pirineu:comprn les muntanyes ms altes per sobre dels 2000m. s
un paisatge de tipus alp i subalp. El clima s fred i humit, amb
precipitacions entre 1000 i 2000mm. La vegetaci alterna caducifolis
(rouredes, fagedes) amb perennifolis (pi negre i avetoses), amb els
prats. s la regi menys poblada de Catalunya.
132. Relleu, clima i vegetaci Imatges-Vegetaci Alzina Surera
Castanyer Pi Blanc Roure Fageda Avet 133. Relleu, clima i vegetaci
Imatges-Vegetaci Espgol Farigola Romani MATOLLAR(MQUIA I GARRIGA):
Mquia:massa forestal doliveres silvestres, garric, llentiscle,
estepa, bruc i ginesta. Garriga:roman, farigola,garric, roman i
espgol. Garric Llentiscle Bruc Llentiscle Mquia 134. ACTIVITATS
- Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:
-
- Quines grans regions fisiogrfiques trobem a Catalunya? Explica
quins relleus i vegetacions comprenen. 135. Qu s el matollar? A
quines condicions climtiques s troba? Quins tipus de matollar hi
ha? 136. Investiga quina diferncia hi ha entre hbitat dispers i
hbitat concentrat. 137. Qu s la vegetaci de tipus estepari? 138. Qu
s una terrassa fluvial?
139. Relleu, clima i vegetaci La xarxa hidrogrfica de Catalunya
140. Relleu, clima i vegetaci Xarxa hidrogrfica de Catalunya Els
rius de Catalunyaes poden agrupar en vessants fluvials:
- 1. Xarxa Pirineu - Ebre:rius que neixen als Pirineus axials i
que desemboquen a lEbre. Sn rius molt cabalosos a la primavera, ja
que porten laigua del desgel.
-
- Riu Segre i els seu afluents: la Valira, La Noguera Pallaresa,
La Noguera Ribagorana, El Cinca, el Set, el Corb, el Boix, LArav i
el Llobregs.
- 2. Xarxa Pirineu Mediterrani:rius que neixen als Pirineus o
Prepirineus i desemboquen al Mediterrani. Sn rius calabossos, per
que pateixen estiatge.
-
- Rius: Muga, Fluvi, Ter (Freser i Onyar), Llobregat (Cardener i
lAnoia) i Foix.
- 3. Xarxa Mediterrnia:rius que neixen a la Serralada Prelitoral
i Litoral i desemboquen a la Meditarrnia.
-
- Rius: Tordera, Bess, Gai, Francol, Snia, Riudecanyes.
- 4. Xarxa Atlntica:rius que neixen a la Vall dAran i desemboquen
a lAtlntic.
141. ACTIVITATS
- Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:
-
- Dibuixa el mapa de les xarxes hidrogrfiques de Catalunya.
142. ELS RECURSOS NATURALS
- Un recursnatural s un b natural que pot tenir algun inters per
a lsser hum. 143. Es poden classificar de moltes maneres:
Segons el temps que necessiten per regenerar-se: Renovables i No
Renovables. Segons si sn energtiques o no Segons el seu impacte
sobre el medi: netes o brutes. Segons es seu aprofitament: primria
o final. Segons el temps que fa que l'home l'utilitza:
convencionals o alternatives. Tema 3. 144.
- Renovables: sn aquells que es regeneren de manera natural a un
ritme igual o superior al ritme qu sn explotats per la societat. T
enen la capacitat de renovar-se a travs de cicles naturals, con el
vent (elica, el sol (solar) o laigua (hidrulica).
Els Recursos Naturals Classificaci segons el temps de regeneraci
145.
- No Renovables:sn els que sexhaureixen amb el seu s i la seva
velocitat de regeneraci es menor a la de la seva demanda,
(minerals, petroli, etc).carb, bauxita,mercuri, zinc, potassa,
fosfats, diamants, sofre, alumini,coure, petroli, urani, gas
natural, etc .
Els Recursos Naturals Classificaci segons el temps de regeneraci
146.
- Es poden classificar en energtics i no energtics:
-
- No energtics:
- Abitics: laigua i laire net. 147. Edafolgics: el sls (minerals)
148. Biolgics: agraris, pesquers, ramaders o animals (alimentaci i
sanitat) 149. Paisatgstics
- Energtics:els combustibles fssils (carb, gas natural, petroli),
els minerals radioactius, lenergia hidrulica fluvial, la
mareomotriu, geotrmica, solar i elica.
- Es poden classificar segons el seu aprofitament:
- Primrieso materials que serveixen de fonts denergia a les mines
o jaciments. 150. Finals oenergia que fa servir l'usuari
final.
Els Recursos Naturals Altres classificacions 151. Activitat
d'aula Quins d'aquest recursos sn renovables i quins no sn
renovables? 152.
- Els recursos miners es poden classificar en:
-
- Minerals metllics:
- Com el ferro, pirita, plom, zinc, coure, mercuri, tungst i
estany. Sutilitzen en les indstries bsiques, en la metallrgia, en
la qumica i en les indstries de transformaci.
- Minerals no metllics:
- Com les sals potssiques, sal comuna, les argiles especials, el
quars, el feldspat, la magnesita, fluor i Fosfats.
- Roques Industrials:
- Com les roques les calcries, les pissarres, el granit, el
marbre i el guix.
- Minerals energtics:
Els Recursos Naturals Recursos miners (energtics i no energtics)
153. Els Recursos Naturals Recursos miners (energtics i no
energtics) 154.
- Catalunyas bastant pobre en tant que a recursos miners. El
principal recurs miner no energtic s la sal potssica (comarca del
Bages). En tant que als energtics, el carb que es localitza als
Pirineus (Bergued, Alta Ribagora i Pallars Juss). Finalment, trobem
petroli a Tarragona, encara que la producci s molt baixa. 155.
Espanya , s que disposa de recursos minerals variats, encara que
noms destaca en roques i minerals industrials.
- Minerals metllics:ferro, coure, plom i cassiterita (estany).
156. Minerals energtics:carb (Astries, Serralada Cantbrica, Lle i
Terol), el petroli de Tarragona i gas natural a Huelva. 157. Roques
i mineral industrials:pissarra, marbre i granit (Espanya s un dels
primers exportadors del mn). Ams de celestina, potassa, fluorita,
guix, feldspat, i sepiolita (de la qual t el 70% de les reserves
mundials).
Els Recursos Naturals Recursos miners a Catalunya i Espanya 158.
Els Recursos Naturals Recursos miners a Catalunya i Espanya 159.
Activitat d'aula Amb quin Mineral fabriquem o fem...? 160.
ACTIVITATS
- Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:
-
- Tenint en compte totes les possibles classificacions,
classifica els segents recursos naturals: petroli cru, estany, blat
de moro, carb, energia elica, ferro i urani. 161. Busca la relaci
entre els sls i els minerals segents:granit, pissarra, sal gemma,
carb mineral i marbre.
162. RECURSOS NO ENERGTICS Recursos hdrics Recursos forestals
163.
- Laigua s un element fonamental i un recurs imprescindible per a
lsser hum. 164. Les reserves hdriques sn la quantitat daigua dola
aprofitable. 165. La quantitat daigua del planeta s constant, el
que varia s el seu aspecte segons les fases del cicle hidrolgic.
166. Cal distingir 2 classes de medis aqutics:
-
- Les aiges oceniques (98% de laigua de la Terra) 167. Les aiges
continentals: Formada per aiges superficials i aiges subterrnies
(noms el 2% de laigua de la Terra).
Els Recursos Naturals Els recursos hdrics 168.
- L'aprofitament de les aiges :
-
- 75% per lagricultura 169. 12% per habitatges 170. 10% per la
indstria 171. 3% en serveis
- Les tcniques ms habituals per a tractar laigua sn:
-
- Potabilitzaci:Consisteix en tractar laigua per a poder ser
beguda. 172. Dessalinitzaci:Consisteix en treure la sal de laigua.
La primera fou a Lanzarote. Sn installacions en ala. A Catalunya la
ms important est al Prat de Llobregat. 173. Depuraci:A les plantes
depuradores es neteja laigua residual per afavorir-ne la
reutilitzaci, sobretoten agricultura, neteja, regs, ...
Els Recursos Naturals Els recursos hdrics 174.
- La concas el territori regat per un riu principal i els seus
afluents. Por ser exorreica (si els rius desguassen a oceans o mars
oberts) o endorreica (si desguassen en mars interiors, llacs o
llacunes). 175. N'hi ha de diferents tipus deRgim Fluvial :
-
- Rgim nival:Zones dalta muntanya. Mxim cabal a la estiu i mnim
al hivern. Ex: Segre, Guadix, Dlar, ... 176. Rgim nivopluvial:Depn
de la neu i la pluja. Ex: Ter, Gllego, Naln, ... 177. Rgim
pluvionival:Depn en bona part de les pluges i una mica del desgla
de les neus. Ex. Henares, Alagn, Tormes, Pisuerga, ... 178. Rgim
pluvial:Depn de la pluja. La majoria dels nostres rius tenen aquest
rgim. Mnim cabal a lestiu. Ex. Francol, Segura, Besos ...
- Les crescudessn els moments de mxim cabal que poden provocar
desbordaments. 179. Els arrossegamentssn els materials que
serosionen per les pluges i que van a parar al riu.
Els Recursos Naturals Els recursos hdrics els rius 180.
- Els llacs i les llacunessn daigua dola i ocupen depressions del
terreny, formades per falles, volcans o l'acci de l'aigua. (Ex.
Llac de Sanbria (Zamora), Llacunes de Riudera. 181. Lesalbuferes o
maresmessn badies marines (per tant salades)tancades per una barra
sorrenca. (Ex. Albufera d'alcdia, Mallorca) 182. Undeltas un espai
de terra, generalment de forma triangular, que els alluvions d'un
riu formen a la seva desembocadura.(Ex. Delta de l'Ebre o del
Guadalquivir) 183. Elsaiguamollssn terrenys inundats d'aigua. (Ex.
Aiguamolls de l'Empord)
Els Recursos Naturals Els recursos hdrics 184.
- Els embassamentssn extensions daigua emmagatzemada
artificialment mitjanant la construcci duna presa. 185. A Espanya
hi ha ms de 1000 embassaments. 186. Permeten produir electricitat,
regar, proveir daigua una zona i sobretot regular cabals. 187.
Alguns embassaments importants sn:
- A Espanya:Alcntara (Tajo), La Serena (Guadiana), El Tranco
(Guadalquivir),Tous (Xquer),etc. 188. A Catalunya : Mequinena
(Ebre), Sau (Ter), etc.
- Els aqferssn bosses daigua localitzades a linterior de les
roques. A Espanya els aqfers tenen molt valor ( s ms explotats sn
els del Xquer i el Guadiana). 189. A Espanya hi ha ms de 350
aqfers.
Els Recursos Naturals Els recursos hdrics espanyols Embassaments
i aqfers 190. ACTIVITATS
- Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:
-
- Quins tant per cent d'aigua s potable? 191. Quines sn les
tcniques habituals per potabilitzar l'aigua? 192. Defineix: conca,
embassament, albufera, delta i aiguamoll. 193. Quins tipus de rgims
de rgims fluvials hi ha? 194. Cita un parell d'embassaments
espanyols.
195.
- Per gestionar els recursos hdrics, l'Estat Espanyol,va dividir
el territori en 14demarcacions hidrogrfiques , les quals es
defineixen com a zones martimes i terrestres compostes per una o ms
conques hidrogrfiques venes i per les aiges subterrnies i
costaneres associades a aquestes conques.
Els Recursos Naturals Els recursos hdrics espanyols Legislaci
Espanyola 1. Galicia-Costa 2. Mio-Limia 3. Cantbric 4. Conques
internes pas Basc 5. Duero 6. Tajo 7. Guadiana 8. Guadalquivir 9.
Conques Atlntiques d'Andalusia 10. Conques Meditarrnies
d'Andalusia. 11. Segura 12. Xquer 13. Ebre 14. Conques Internes de
Catalunya. 196. Els Recursos Naturals Recursos hdrics a Catalunya
197. Els Recursos Natural Recursos hdrics a Catalunya -
Legislaci
- Vessant Occidentalo conques intracomunitries estan integrades
per:
- Les conques dels rius Ebre, Garona i Xquer, en els termes
establerts per la legislaci vigent. Ocupen una superfcie d'uns
15.676 km 2 , s a dir el 49% de la superfcie territorial de
Catalunya.
- Vessant Orientalo conques internes, que es classifiquen:
- Conques del Nord: Rius Muga, Fluvi, Ter, Dar i Tordera. 198.
Conques del Centre: Bess, Llobregat i Foix. 199. Conques del Sud:
Francol i Gai. 200. Baix Ebre i Montsi: Rieres litorals que
desguassen al mar i al delta de lEbre situades entre el barranc del
201. Codolar i el riu de la Snia (Baix Ebre i Montsi); i el aqfers
subterranis situats a les conques esmentades i aquells situats a
Catalunya i que desguassin al mar.
202. Els Recursos Natural Recursos hdrics a Catalunya -
Legislaci 203.
- Per aprofitar l's de les aiges, a banda, de la construcci de
canals (com el d'Urgell), tenim les preses i elsembassaments : 204.
1. Xarxa Pirineu-Ebre:
- Conca de lEbre: Riba-roja, Flix, Siurana, Mequinensa, etc.,
Conca del Segre: Oliana, Rialp, etc., Conca Noguera Pallaresa:
Boren, Torrassa, St. Antoni, Tarradets, Camarasa, Graus, etc.,
Conca Noguera Ribagorana: Escales, Canelles, etc.
- 2. Xarxa Pirineu Mediterrani:
- Conca del Llobregat: La Baells, Sant Pon, la Llosa de Cavall,
etc., Conca del Foix: el Foix, Conca del Ter: Boadella, Sau,
Susqueda, etc.
- 3. Xarxa Mediterrnia:
- Conca Tordera: Santa Fe, Conca Bess: Vallforners,Conca Gai: El
Catllar, Conca de Riudecanyes: Riudecanyes
- 4. Xarxa Atlntica:
- Llacs de la Vall dAran (Restanca, etc.)
Els Recursos Naturals Recursos hdrics a Catalunya 205.
ACTIVITATS
- Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:
-
- Qu fa l'estat espanyol per gestionar els recursos hdrics? I
Catalunya? 206. Cita 4 embassaments de 4 comarques catalanes
diferents.