PAISATGE I RELLEU

Joel Artés Jaume Avinyó

Aspecte de la superficie terrestre al marge dels elements biologics.

RELLEU

Són els diferents elements que percebem a l’entorn. Relleu, animals, vegetals, carreteres, cases i fenomens atmosferics

PAISATGE

Es tracta de mapes que ens mostren el relleu. Es mostren formes com: turons, planes, valls,

muntanyes etc

MAPES TOPOGRÀFICS

Muntaya: Relleu aïllat que te un gran desnivell

entre la base i el cim. Turó: Elevació del terreny aïllada amb poc

desnivell Congost: Vall de fons estret, les parets delqual

són abruptes Altiplà: Relleu aïllat del cim pla. Terrasses: Relleu esglaonat.

FORMES DEL RELLEU

Muntanya: Formada pel plegament del

material o la formació volcànica. L’alineació d’aquestes formen serralades.

Turó testimoni: Relleu aïllat el cim del qual es troba a l’altura en que en el passat es trobava la zona que l’envoltava.

Terrasses: Plana fragmentada i esglaonada

CLASSIFICACIÓ DE LES FORMES DE RELLEU

Els relleus terrestres principals

Núria Tuset

Planes abissals: planes submarines extensíssimes. Profunditat mitjana: 4.500m

Dorsals oceàniques: alineacions de volcans amb una intensa activitat volcànica fissural.

Relleus volcànics aïllats: volcans aïllats com a resultat d’una activitat volcànica puntual.

Relleus característics de l’escorça oceànica

Fosses oceàniques: solcs allargats que arriben a grans profunditats. Tenen una intensa activitat sísmica.

Arcs d’illes: serralades volcàniques que emergeixen del mar i formen arxipèlags.

Relleus característics de l’escorça oceànica

Peneplans: planes extenses produïdes per l’erosió dels agents geològics.

Serralades: alineacions de muntanyes formades pel plegament de materials o per l’activitat volcànica.

Rifts: depressionsallargades formadesper la ruptura, ladistensió il’enfonsament del’escorça continentalal llarg de gransfractures.

Relleus característics de l’escorça continental

Plataformes continentals: part d l’escorça continental coberta pel mar.

Talussos continentals: constitueixen les vores dels continents i abasten les zones en pendent situades entre la plataforma continental i l’escorça

oceànica.

Relleus característics de l’escorça continental

ELS PROCESSOS EXTERNSMARC CID CLAPAROLS I ROGER MACIAS QUESADA.

ÍNDEX

1.-Introducció dels processos geològics externs.

2.-Meteorització ( a fons ).

3.-Erosió ( a fons ).

Processos geològics externs

Meteorització: és la disgregació de les roques a causa de l’efecte dels agents geològics, que les fracturen i n’alteren els minerals.

Erosió: és l’evacuació de materials per part dels agents geològics. Per aquest motiu el relleu es desgasta i apareix un modelat característic del paisatge.

Transport: és el trasllat de materials per part dels agents geològics. Durant aquest procés continuen la fragmentació i l’alteració dels fragments.

Sedimentació: és l’acumulació dels materials a les zones les conques sedimentàries.

Meteorització

La fragmentació i disgregació de les roques té lloc de maneres diverses:

Meteorització mecànica o física: ruptura de les roques a causa de tensions que es poden originar per processos diferents:

-Gelifracció o crioclàstia:

-Termoclàstia:

-Descompressió:

Meteorització química: és la disgregació de les roques a causa de l’alteració química dels seus minerals . Aquesta causa el deteriorament dels material exposats a la intempèrie. Pot passar per:

-Oxidació:

-Dissolució:

-Carbonatació:

-Hidròlisi

Meteorització biològica: és la ruptura mecànica o alteració química de les roques a causa de l’acció dels éssers vius. Molts organismes produeixen substàncies químiques que modifiquen les propietats dels minerals.

Erosió

Aquests agents geològics erosionen el relleu causant efectes diferents sobre la superfície terrestre:- Evacuació de detritus.

- Modelat característic de la superfície.

- Formació de peneplans.

- Redistribució de la massa dels continents.

Els detritus són els fragments de clasts produïts per la meteorització i acumulats al peu de roca original.

Durant l’erosió, els agents geològics poden produir unes formes de relleu característiques de l’agent geològic que les ha provocat, això és el modelat característic de la superfície.

Els peneplans són superfícies molt extenses, gairebé planes, resultants de l’erosió produïda pels agents geològics. El seu procés de formació requereix milions d’anys d’acció erosiva continuada.

L’erosió, juntament amb el transport dels sediments que queden dipositats a les conques sedimentàries, origina que les zones muntanyoses perdin pes i les parts més baixes del continent augmentin de pes. D’això se’n diu redistribució de la massa dels continents.

LES CONQUES SEDIMENTÀRIESI ELS AMBIENTS SEDIMENTARISNico Julin MartínezMateo Cabrero Giménez

ÍNDEX

Les conques sedimentàriesEls ambients sedimentaris

LES CONQUES SEDIMENTÀRIES

Mateo Cabrero

Les conques sedimentàries són zones extenses de la superfïcie terrestre que presenten enfonsament

AMBIENTS SEDIMENTARIS

Nico Julín i Mateo Cabrero

AMBIENTS SEDIMENTARIS CONTINENTALSEs classifiquen segons l'agent geològic al que pertanyen. Poden ser:

• Fluvials

• Torrencials

• Glacials

• Eòlics

• Càrstics

AMBIENTS SEDIMENTARIS MARINS

Es classifiquen segons la posició geogràfica i les característiques ambientals :

• Litoral

• Escullosos

• Plataformes continentals

• Talussos continentals

• Conca marina profunda

AMBIENTS SEDIMENTARIS DE TRANSICIÓSón els que es troben entre el mar i el continent.Poden ser:

• Platges• Deltes• Estuaris

MODELAT FLUVIAL

ANDREA VINUESAANNA DOT

ÍNDEX:1.Què és?2.Parts3.Formes de relleu4.Formes de modelat5.Altres formes de modelatge6.Transports i sedimentació

fluvials

QUÈ ÉS?• El modelat fluvial és quan els rius o

les aigües fluvials provoquen l’aparició de grans valls i altres elements del relleu fluvial.

PARTS:En podem diferenciar 3 parts significatives que actuen de diferent forma sobre el relleu:• Curs alt: Erosió: Caràcter torrencial,

salts i ràpids, valls en V.

• Curs mitjà: Transport: disminució pendent, augment del cabal, eixamplament del llit ,planes al·luvials o d’inundació, meandres.

• Curs baix: Sedimentació, pendent mínim, eixamplament del llit, planes al·luvials o d’inundació, meandres, deltes o estuaris

FORMES DE RELLEU:VALLS EN FORMA DE V

VALLS EN FORMA DE PLA

PENEPLANS

FORMES DE MODELAT

ELS TURONS TESTIMONI

LES TERRASSES

ALTRES FORMES DE MODELATGE:

• Rambla: Una rambla és el terme en el que es denomina a un barranc o torrent, és a dir, a un llit en cabal ocasional o temporal.

TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ FLUVIAL

Els rius transportant els sediments redueixen la mida dels clasts i els arrodoneixen, i també alteren els minerals més inestables.

LES AIGÜES MARINES. MODELITAT LITOAL

ROGER IBAÑEZ

ELSA MARTÍ

INDEX

1. PORTADA

2. ÍNDEX

3. ABRSIÓ

4. PROCESSOS EROTIUS

5. RETROCÈS DELS PENYA-SEGATS

6. TRITUTACIÓ I RENTADA DE MATERIALS

7. TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ LITORAL

ABRASIÓ

COM MÉS FORT ÉS L’ONATGE ENS

ELS PENYA-SEGATS, MÉS INTENSA

ÉS LA SEVA ABRASIÓ.

PROCESSOS EROSIUS

• RETROCÉS DEL PENYA-SEGAT

• TRITURACIÓ I RENTADA DELS MATERIALS

RETROCÉS DEL PENYA-SEGATS

• CAIGUDA DE BLOCS A CAUSA DEL DESGASTAMENT

• PLATAFORMA D’ABRASIÓ

TRITURACIÓ I RENTADA DELS MATERIALS

• ELS FRAGMENTS DE ROQUES S’ESMICOLEN

• L’ONATGE I ELS CORRENTS TRANSPORTEN

MAR ENDINS ELS MATERIALS

TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ LITORAL

• PLATGES

• TÓMBOLS I FLETXES

• CORDONS LITORALS

Marc Fabregat i Àlvaro López

LES GLACERES. MODELAT GLACIAL

ÍNDEX1. LES GLACERES2. TIPUS3. EROSIÓ4. FORMES EROSIVES5. TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ6. LES MORENES7. GLACIALS IMPORTANTS

LES GLACERESL’agent geològic extern són masses de glaç,

anomenades glaceres.

TIPUSCasquets glacials

Alpines o valls

EROSIÓLes glaceres poden avançar erosionant el sòl

i fent un transport sobre el terreny pla.

FORMES EROSIVESValls en forma de U. Zones de

sobreexcavació.

TRANSPORT I SEDIMENTACIÓEls tils són les acumulacions de clasts

originades per les glaceres.

LES MORENESSón acumulacions de tils, associades amb

el moviment de les llengües glacials.

GLACIALS IMPORTANTSPerito Moreno

(Argentina)

Glaciar Negre i Jokulsarlon (Islàndia)

Franz Josep (Nova

Zelanda)

Glaciar d’Olden (Noruega)

Llac i glaciar Viedma

(Argentina)