Post on 20-Aug-2015
ROMA
PROFESSORA: Mar LluchIES Cap de Llevant.
PERIODITZACIÓ•MONARQUIA 753 – 509 AC
•REPÚBLICA 509 – 27 AC
•IMPERI 27 AC - 476
Guerres Púniques, Contra Cartago. 264 a. C. - 146 a. C. Guerres Macedòniques, contra les polis gregues. 197 a. C. 146 a. C. Conquesta de Hispània, els romans desembarquen a Ampùries, 218 a. C. 19 a. C.
Juli Cesar cónsul de Roma. Transició entre la República i L'Imperi. Conquesta de la Galia. 59 a. C. 44 a. C. 30 a. C.- 14 d. C. Època d’ August. Comença l’Imperi. Emperadors:
Família Julio-Claudia. 30 a. C. - 68 d. C. •Octavi August •Tiberi •Caligula •Claudi •Neró
Família Flàvia, 69 - 96 d. C. •Vespasià •Titus •Domicià
Emperadors Adoptius, 96 - 192 (Màxima expansió de l'Imper Romà) •Nerva •Trajà •Adrià •Antoní Pius •Marc Aureli •Còmmode
ANTECEDENTS:•L’art ETRUSC.
Utilització de l’arc i la volta.
Columna d’ordre TOSCÀ
Necròpolis: Pintures murals.
Retrat.
Porta de Volterra
Sarcòfag dels esposos. 530 ac. Terracota 2’20x 1’41m
Quimera d’Arezzo
Lloba Capitolina.
•L’art Grec.
L’expansió romana coincideix amb el classicisme grec.
Presència grega a Itàlia que facilita la importació d’obres
Al s II a c es produeix la conquesta de Grècia per els romans.
CARACTERÍSTIQUES•Caire eclèctic.
•Capacitat per resoldre problemes constructius i urbanístics. Pla Hipodàmic.
•Atenció especial a les cases.
•Pràctics
•Tendència al realisme
•Perduda de la importància de l’artista com individu.
•A l’Imperi, l’art es converteix en un mitjà de glorificació del poder.
ARQUITECTURA
LA CIUTAT: •Va ser un element clau de la civilització romana.
•El procés de romanització es també un procés d’urbanització.
•El model de les ciutats són els campaments militars.
•El perímetre de les ciutats serà quadrat amb dos carrers principals en creu que formen la base de l’estructura viària: el CARDO (n-s) i el DECUMANUS (e-o)
•A la confluència de les dues vies apareix el FORUM, gran plaça que és el centre polític, econòmic i religiós de la ciutat.
•El grau de planificació i l’originalitat en la solució dels problemes d’infraestructura tardaran en ser superats.
•Materials: pedra, maons, fusta i morter (barreja de calç i sorra).
•Utilització de diferents aparells als murs.
•Funcionalitat de les construccions.
•Utilització de l’arc i la volta.
•Ordres grecs, més el toscà i el compost.
•Funcionalitat de les construccions.
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA:
Materials de construcció
OPUS TECTORIUM OCEMENTITIUM
Els MATERIALS emprats són: la pedra tallada en CARREUS, el MAÓ CUIT i el MORTER o FORMIGÓ, un material pobre i barat que consisteix en una barreja de petites pedretes, sorra i cal viva dissolta en aigua.
Els romans l’anomenaven OPUS CEMENTITIUM.
INSULAE a OSTIA,maó cuit i vist
OPUS QUADRATUM(carreus)
L’APARELL ROMA
Mampostería menuda
Segons la disposició dels materials al mur s’obtenien diferents tipus d’aparell que anomenaven OPUS.
Opus incertum Opus testaceum Opus reticulatum
Opus spicatum Hormigón en cimientos Bóveda de cañón
Sistemes constructiusArquitravats
Us sistemàtic de l’arc (tradició etrusca) i la Volta
(de canó, d’aresta, semiesfèrica, annular, etc.).
Voltats
murs de gran espesor reforzatsper contraforts exteriors
Els sistemes de coberta permeten cobrir grans espais.
Són espais dinàmics.
La Volta d’Aresta
La Cúpula
SUPERPOSICIÓ DEL DINTELL
I L’ ARC
Assimilació de les formes gregues.
• Utilització dels ordres.
• Superposició de diferents ordres a una mateixa façana, cercant
un efecte ornamental.
Els romans van crear ordres nous.
L’ORDRE COMPOST, amb elements jònics i corintis al capitell.
L’ORDRE TOSCÀ, similar al Dòrico, però amb fust
llis.
ELS ORDRES ARQUITECTÒNICS
ROMANS
Edificis religiosos.Maison Carre 16 ac 14x28
Temple Fortuna Viril s I ac
Temple de Vesta 142 ac
Panteó 118- 125. 35x18m
Edificis Públics
Basílica de Majencio 313
Planta Basílica
Termes de Caracal·la 216
1. Mur porticat 2. Vestuari. 3.Sala de calor sec. 4. Caldarium 5. Tepidarium 6. Frigidarium 7. Natatio 8. Palestra.
Sagunt.
Anfiteatre Flavi 72- 80
Circ
Circ Merida
Restes circ Istambul
Edificis Commemoratius
Arc de Tito 82
Arc de Constantí 312
Arc de Barà 13ac
Columna Trajana 110-13 42x3’83
Columna Marco Aurelio 180
41x3’80
Obres d’enginyeria. Aqüeducte de Segòvia
15 km de recorregut. 28’5m a la part més alta. 167 arcs
Pont du gard
Aqüeducte de los Milagros
Pont d’Alcantara
Cisternes
Calçades
Atrium: Espai principal. Impluvium:Recollida d’aigua. Tablinium: despatx pater familia. Tabernae: espais per llogar com a botigues. Triclinium: menjador. Peristilum: jardí. Cubiculum: habitacions.Fauces: Corredor a l’entrada.
ESCULTURA
•La producció escultòrica va ser molt abundant: als espais públics i a l'àmbit privat per el culte als avantpassats.
•A partir segle I ac els personatges públics eren honorats amb la col·locació de la seva efígie.
•Els materials habituals: ivori, guix, terra cuita, mabre, alabastre, granit, basalt i bronze.
•Policromades.
•Forta influència grega
•Aportació romana: Retrat i relleu Històric.
Període republicà
Luci Juni BrutusPrimer quart del segle III a. C 69 cm. Bronze, ulls d’ivori i pasta de vidre
Estatua Barberini. Finals del segle I a. C. 165 cm. Marbre
Imperi
CALÍGULA NERÓN
GALVA VESPASIANO TRAJANO
ADRIANOCARACALLA
Amb els flavis apareix un major realisme
ADRIANO ANTONINO PIO
LUCIO VEROCOMODO
CARACALLA
TIPOLOGÍES
“Thoracatae”
“Togatae”
“Apoteosica”“Pontifex Maximus”
Augusto Prima Porta. 19 a. C. 204 cm.
Marte
Hispania i Galia
Aurora guiant el carro del Sol
Apola Diana
Terra
MARCELO
MARCO AURELIO
RETRATS FEMENINS
LIVIA
AGRIPINA (mare de Neró)
POPEA(germana de Calígula)
JULIA, dona de TITO
DOMITIA, neboda de Trajà
MATIDIA, de trajano
Julia Domma, donade Septimio Severo
Vibia Matidia s I
Marco Aureli 166. Bronze
Baix Imperi (s IV i V): decadència. S’imposa el retrat oficial per damunt del individualitzat. Es representa EL PODER, no al personatge. El cristianisme li ha donat un caire més espiritual al governant. Retrat seriós, inaccessible, deshumanitzat, hieràtic.
Cap Constantí 312 2’60m
DIOCLECIANOCONSTANTINO EL GRANDE
CONSTANTINO II
LOS TETRARCAS
EL RELLEU
Ara Pacis 13 ac Mabre. 10’16x 3’68
Arc de Tit 75
Fins a Dioclecià(sIII). Època de màxima producció.
Columna Trajana 107-113 Mabre. 40x4 Apolodoro de Damasc
200m.
0’89 a 1’25m
155 escenes
2500 figures
LA PINTURA
•Per als romans era molt important la decoració dels espais interiors
•Resulta difícil esbrinar la importància de la influència grega.
•La tècnica era el fresc coberta amb una capa d’encàustica. També hi ha sobre fusta, sobre tot retrats.
•La temàtica és molt variada: escenes mitològiques, natures mortes, decoració arquitectònica, paisatges, escenes de cultes mistèrics...
•Els colors són vius, la pinzellada solta i el dibuix precís.
•Les figures tenen volum i hi ha un domini de la perspectiva.
Per al coneixement de la pintura són molt importants les restes a Pompeia i Herculano, soterrades per el Vesubi al 79.
Se solen establir quatre ESTILS PICTÒRICS:
1) Primer estil o d’incrustacions. Imita plaques de marbre que eren utilitzats en els habitatges més luxosos. Fins al començament del s I ac.
2) Segon estil o arquitectònic: Imitació d’espais arquitectònics. Fins al començament de l’imperi.
Casa de Livia.
3) Tercer estil o ornamental: Decoració molt fina i lineal sobre fons foscos.Desapareixen els efectes espacials però la decoració continua emmarcant quadres amb figures o paisatges. Primera meitat s I.
4) Quart estil o de l’il·lusionisme arquitectònic: Torna l’interès per els espais. Les figures ocupen grans extensions. Segona meitat s I.
Casa dei Vettii 68.
Vil·la dels Misteris
La poetessa. Fresc
Museu Nàpols.
Fresc de la Primavera. museu de Nàpols
El pastisser i la seva dona.
EL MOSAIC
El mosaic és un art ornamental d’origen hel·lenístic que es col·loca com a paviment o en les parets com a revestiment mural amb l’objectiu d’aconseguir un efecte sumptuós. La tècnica del mosaic consisteix en acoblar sobre una superfície les tessel·les (petites peces de pedra, vidre o ceràmica, de diferents colors) generalment formant figures o motius geomètrics. En relació amb la grandària i la qualitat de les tessel·les hi ha tres tipus principals de tècniques d’elaboració del mosaic: a) Opus sectile. Realitzat amb fragments grossos la qual cosa produeix un resultat més tosc (amb forats) majors, generalment utilitzat en paviments. b) Opus tessellatum. Denominat així quan els fragments són quadrats o rectangulars. c) Opus vemiculatum. Terme que s’aplica quan els fragments són molt petits, la qual cosa permet una gran precisió descriptiva.
Sacrifici d’Ifigenia sI
55x60
ART PALEOCRISTIÀ•Conjunt de manifestacions artístiques realitzades per les primeres comunitats cristianes entre els segles III i VI.
•Aquest art constitueix un pont entre la cultura clàssica i la cultura cristiana.
•És un art que dóna molta més importància al simbolisme espiritual que no a la representació de la realitat física.
•Les seves principals manifestacions són les catacumbes, les basíliques, els sarcòfags i els mosaics.
•L’antropomorfisme clàssic serà desplaçat pel teocentrisme.
Les catacumbes eren galeries subterrànies que s’utilitzaven per fer cerimònies cristianes i també com a cementiri.
Catacomba de San Calixto Roma.
L’any 313 amb l' Edicte de Milà, l’emperador Constantí va acceptar el cristianisme. A partir d’aquest data, els cristians van deixar d’amagar-se a les catacumbes per fer les seves cerimònies i van cercar un nou espai: LA BASÍLICA
La planta és rectangular i té la següent estructura:
Entrada, que dóna pas a un atri, que és un pati amb columnes destinat als no batiats.
Nàrtex, que és un pòrtic que marca l’entrada al temple cristià.
El cos principal de l’edifici està format normalment per tres naus separades
per columnes. Sobre les naus laterals es troba el matroneum, que és un galeria des d’on les dones assistien al culte.
• El Septum és un arc que determina la separació entre el lloc on es situen els fidels i el lloc on es realitza l’eucaristia. Aquesta demarcació ve accentuada, de vegades, per una escalinata.
• Entre la nau central i l’altar, es troba de vegades, la iconostasi, que és una mampara que consta de tres portes decorades i que era utilitzada pel sacerdot per amagar als fidels el moment culminant de l’eucaristia.
L’absis és una estructura semicircular que sobresurt de la planta.
Al mig de l’absis es troba la càtedra, que és el seient del bisbe.
Dins de l’absis es troba el presbiteri és el lloc que envolta l’altar. A un costat del presbiteri es troba el diaconicon, que és el lloc on es guardaven les ofrenes. A l’altre costat es troba la pròtesi, que el lloc on es realitzava la benedicció del pa i del vi, quan no hi havia iconostasi.
Primitiva Basílica de San Pere s IV
BASÍLICA SON BOU ( Alaior): Fou excavada per primera vagada l’any 1951. Es troba ubicada a les platges de Son Bou i es anomenada popularment com “ Sa Canassia” ( nom procedent de l’àrab “ Al Kenise, que significa església)
DESCRIPCIÓ DE LA PLANTA BASILICAL:
.4,5 i 6: Capçalera Tripartita
El 4 és el PRESBITERIUM i absis de forma circular.
El 5 és el DIACONICUM
El 6 és la PROTHESI
El número 3 es marca el SEPTUM
(Les NAUS estan senyalades amb el 2a, 2b i 2c.
L’espai indicat per un 1 és el NARTEX que era l’espai reservat per als catecumens. Amb les lletres a,b i c es marquen les portes d’accés a la nau central i les laterals respectivament.
Amb la lletra A està assenyalada la porta principal, i amb les lletres B i C les laterals
Santa Sabina 422-432
Santa Sabina 422-432
Basílica d’Aquilea
Mausoleu de Santa Constanza 350
Baptisteri de Sant Joan de Letran s V
En l’escultura paleocristiana destaquen els treballs en relleu dels sarcòfags de temàtica extreta sobretot del Nou Testament i realitzats principalment en marbre.
Crist sedent s IV
La pintura paleocristiana va utilitzar com a tècnica habitual el frec i es va realitzar primer sobre les parets i sostres de les catacumbes i, després de l’edicte de Milà, sobre les parets de les basíliques. Concretament, l’absis que és el lloc més destacat conté la imatge de Crist i les naus laterals, la resta de temes cristians.
IXΘΥΣ: Iota I=Jesús, Ji X=Christos, Theta Θ=Theou (de Dios), Ípsilon Υ=Uios (Hijo), Sigma Σ=Soter (Salvador)
“Entonces Jesús les dijo esta parábola: "Si alguno de ustedes pierde una oveja de las cien que tiene, ¿no deja las otras noventa y nueve en el desierto y se va en busca de la que se le perdió, hasta que la encuentra?. Y cuando la encuentra se la carga muy feliz sobre los hombros, y al llegar a su casa reúne a los amigos y vecinos y les dice: "Alégrense conmigo, porque he encontrado la oveja que se me había perdido." Yo les digo que de igual modo habrá más alegría en el cielo por un solo pecador que vuelve a Dios que por noventa y nueve justos que no tienen necesidad de convertirse.” Evangeli de San LLuc