Post on 06-Feb-2021
1 - Els àcids nuc leics com a portadors de l ai nformació genètica
Una de les propie tas mé s notable s del s éssers vius és l a de poder re p ro d u i r- s e
amb una f ide li tat gairebé per f ecta al l l arg de l es generacions . D 'aques ta propie tat d 'au -
torèpl ic a podem de stacar t re s caract er ís t iques:
En primer l l oc, alguns organi smes , cas de l a nos tra espèc ie, són tan comple xos
que la quant it at d 'informac ió genè ti ca que es t ransmit ei x se mbla despro p o rc ionada a l a
reduïda grandària de l es cè l· lul es que han de t ranspor t a r-la . A h o res d 'ara, hom sap
que tota aque sta informac ió e s t roba comprimida a l' i n te rior de l es cèl ·l ule s i c o n t i n -
guda en la seqüèn cia nuc le ot ídica d'un a, o d'un es poqu es molèc ules d'àcid desoxi r i -
bon uclei c (A DN) que pesen en conjunt aprox imadanent 6 . 10 - 1 2 g: el s s ímbol s e n què
es tà c odi f icada la inform ac ió genè ti ca, posseei xen l es dimens ions de porcions de s im -
ples molè cule s d 'ADN.
Una segona caract er ís t ica és l 'ex traordinàr ia es tabi l it at de l a inf ormació
genè ti ca e mmagat zemada a l'ADN . Hi ha bones raons que e ns fan cre u re que el s bact e -
ri s ac tual s possee ix en, aproximadame nt , una matei xa forma, grandària i es tru c t u r a
int erna , així com una idènt ic a classe de molècules es tructural s i el s matei xos enz ims ,
que el s bac te ri s que van v iure mi li ons d'anys e nre re, malgrat que el s bact er i s , com tota
la res ta d 'organi smes , han sof er t una evolució cons tant . L a informació genèt ic a es c on -
s e rv a, no en pedra o en planx es de metal l s i nó en una molè cula orgànica, t an fràgil ,
que quan s'aï ll a en di ssolució, una s imple agi tac ió d 'aques ta l a t renc a en mol ts f rag -
ment s. A mé s a mé s, dint re de la cè lul ·l a intacta, le s molècules d 'ADN e s t re nque n sovint
7- Àcids nucleics
1. Int roducc ió: Els à cids nucl eics com a portadors de la informació ge nè ti ca
2. Nuc leòt ids
3. Àcids nucle ics . Ti p u s
4. A D N
4.1 Es tructura primàri a
4.2. Es t ruc tura sec undàri a: model de Watson i C rick
4.3. Es t ruc tura terc iàri a.
5 . ARN: Es tr uctura i ti pus .
6 . Func ions biològiques del s àcids nucl ei cs
6.1. Autodupl ica ció de l 'ADN
6.2. B ios ínt esi de proteïnes
6.2.1. Tr a n s c r i p c i ó
6.2.2. Tr a d u c c i ó
però són re parades ràpidament i automàt ic a, gràc ie s a l a comple mentar i etat e st ru c t u -
ral de l a seua molèc ula.
En tercer l loc , l a i nformació genèt ic a e s t roba codi fi cada en forma d 'una
se qüè ncia l ineal , unidimens ional , de di fe rent s molècules uni tat de l 'ADN (nucl eòt ids );
le s c èl ·l ules , però possei xen una es t ructura tr idimens ional i cons ta de par ts o c om po -
nent s ai xí matei x t r idimens ional s. La informació unidimens ional de l 'ADN és t rans f er i -
ble a l a inform ac ió t r idimns ional, i nhe rent al s ésse rs vius , gràci es a la t rans lació de
l' es t ru ctura de l 'A DN a l 'e st ruc tu ra prote ic a: Aque sta t rans formació és re al i tzada grà -
ci es a l'e xi st ència d 'al tra molèc ula d'àc id nuc le ic: l 'ARN
(A. Le hn in ge r: Cur s de b ioqu ím ic a)
2- Nucleòtids
Els à cids nuc lei cs són ma cromol ècul es poli mè riques form ades pe r
C ,O ,H ,N i P . Les seue s uni tat s bà s iques rebe n el nom de n u c l e ò t i d s . Adiferè nci a de ls am inoàc ids , ca dascun dels qua ls és una espèc ie quím ica
defini da, e ls nucle òtids són mol ècul es compl exe s que resulte n de l a com -
binac ió d'una mol ècul a d' àci d fos fòric a mb una p e n t o s a i una m olè cula
cíc lic a a nome nada base ni trogena da:
* La p e n t o s a pot se r la r i b o s a o l a d e s o x i r i b o s a (a l ca rboni 2, un grup- O H ha e st at sub st ituï t pe r - H).
β-D-ri bosa al ARN β-D-de soxi ribosaa l'ADN.
Tot es dos e s tro ben en formací cli ca (furanosa).
* Les base s n i trogenade s són e st ructu res hete rocíc liq ues que con tene nàtom s de ni troge n i poden ser de dos t ipus :
* P ú r i q u e s , deri vades de la purina , molè -
cula cons t ituï da pe r dos c icl es o a nel ls .
Són l'a d e n i n a (A) i l a g u a n i n a ( G ) .* P i r i m i d í n i q u e s , deriva des de l a piri midi -
na , m olèc ula amb un únic cic le En t enim
la t i m i n a (T) , u r a c i l (U) i la c i t o s i n a ( C ) .
N u c l e ò s i dS 'anome na nucl eòs id l a molè cul a que resul ta de l a unió e ntre l a pent o-
sa i una base ni trogena da; l' enll aç é s de ti pus N-gluc osí dic , a mb pèrdua
d'una mol ècul a d'ai gu , entr e un N de la ba se ni trogena da i l'- O H h e m i a -
ce tàl ic del C1 ’ de la pent osa .
O
C
C C
C
O
C
C C
C
β-D-DESOXIRIBOSAβ-D- RIBOSA
CH20H OH
HH
HOH
HHH H
OH OH
H H
OHCH20H
N
N
N
N N
N
BASE PÚRICABASE PIRIMIDÍNICA
N U C L E Ò S I D
=
B ASE +
P E N TO S A
N u c l e ò t i d
E ls nuc leòt ids provene n de la unió m itj ança nt un enl laç es te r d'una
m olèc ula d'àci d fos fòric a mb l '-OH de l C5 ‘ de l a pe ntosa d'un nuc le òsi d.
A m és de l a func ió es truc tura l de compos ic ió de ls àci ds nucle ics , e ls
nucle òti ds tene n al tres f u n c i o n s i mporta nts :
* C o e n z i m s: Mol ècul es no prot èique s que s 'une ixen a un enzi m ipotenc ien l a seua ac tivi ta t cat alí tic a. Ex: NAD(Ni coti nami da-ad enina
dinucl eòt id) , Coenzi m A, etc ; molt s d'el ls són v i t a m i n e s .
s de l’
ee
B a s e s N u c l e ò s i d s N u c l e ò t i d s
Adenina (A) ( d e s o x i ) A d e n o s i n a ( d e s o x i ) A d e n o s i n a - 5 ' - m o n o f o s f a t( d A M P , A M P )
G uanina (G ) ( d e s o x i ) G u a n o s i n a (desoxi )Guanos ina-5' -monofosfat ( d G M P , GMP )
Citos ina (C) ( d e s o x i ) C i t i d i n a (desoxi )Cit idina-5' -monofosfat ( d C M P , CMP )
Ur acil (U) U r i d i n a Uridina-5' -monofosfat (UMP)
Timi na (T) D e s o x i t i m i d i n a Desoxitimidina-5 '-monofosfat ( d T M P )
N U C L E Ò S I D
= B A S E
+ P E N TO S A
+F O S FAT
* Ve c t o r d ' e n e r g i a: L' AT P (Adenos ina-t rifos fat) ac tua de formafoname nta l al s inte rcanvi s energèt ic s de le s c èl ·lule s. Aques ta m olè cula
té l a ca paci ta t d'em maga tz ema r energia ent re el s grups fos fats (enl la ços
rics en energi a). L'AT P es form a per la unió d'ADP ( A d e n o s i n a - d i f o s f a t )
amb una m olè cula d'àc id fo sfòri c.
Aques ta rea cci ó és e ndotè r-
m ic a, j a que re quere ix e nerg i a
q ue prové de la llum sola r o de
l a de st rucc ió d'a ltre s mol ècul es
o r gà niq ue s r iq ues e n e nerg i a
(g lucosa, à cids grassos). A q u e s -
t a re acc ió és re vers ible i qua n
l ' AT P s 'hi drol it za , pe r dona r
A D P i P, l' energi a ac umula da a
l 'enl laç s 'al libe ra:
AT P - - - - A D P + P + E ne rgia 4 4 4R . Exotèrmica3 3 3R . Endotèrmica
* En alt res c asos s' es tabl eix un pont i ntra-
mol ecul ar m itj ança nt un alt re e nlla ç es ter
ent re e l fos fat i la ribosa, origina nt l ' A M Pc í c l i c ( A M Pc ) , molè cula senya lit zadora , queact ua c om a s e g o n m i s s a t g e r entre le s m olè-
cul es extra cel ·lula rs port adore s d'i nforma-
ció ( neurotra nsmissors, hormone s) i l'i nte-
rior de l a c èl·l ula.
Enllaços rics en energia
ATP
Fosforilació de substrat
Fotofosforilació (cloroplast)Fosforilació
oxidativa (mitocondri)
Moviment
Transport actiu
Biosíntesi de molècules
Altres tipus de treball biològic
3 - Àcids nucleic s. Ti p u s
Els àc ids nucle ic s són ma cromol ècul es polim èriqu es fo rmade s pe r
nucle òti ds uni ts per enll aç fos fodi es ter e ntre e l grup fos fòric d' un nucle -
otid i el grup -OH de l C3 ' de la pe ntosa de l nuc leò tid se güent. És una
cade na pol inuc leot ídic a li neal .
Hi ha dues cl asses d'àc ids nuc lei cs : ADN i A R N .
Fragment d'àcid nucleic
Formació d'un fragment d'àcid nucleic (ARN) constituït per tres nucleòtids (AUC)
C o m p o s i c i óP e n t o s a
Bases nit rogenades
E s t r u c t u r a
Local ització cel· lular
* En cèl·lules eucariòtiques
F u n c i ó
** Als re trovirus , com e l dela SIDA , la i nformaciógenètica ve codi ficada enforma d'ARN
ADN ARN
D e s o x i r i b o s a R i b o s a
A , T , G , C A , U , G , C
C adena doble (doble hèlix) C adena senzi ll a
Nucl i (crom osom es) Nucl i i ci topl asma
( + cloroplasts i mitocondris)
Transferènci a de l a informa-
ció genèt ica a les prot eïnes (
e nca rrega des del funciona-
ment cel·l ul ar)
In forma ció ge nèt i c a de l a
cè l· lul a * * : Dir ecc ió del fun-
cionament c el· lul ar i t rans-
missor de l materi al he redi ta ri
4- Estructura de l 'ADN
L'ADN es tà cons ti tuït per la polim erit za ció de de soxi ribonucl eòt ids -
5'-fos fat d'a denina , g uanina , c itos in a i tim ina. Present a un gran pes mole -
cula r: a l'e spe ci e humana é s de l 'ordre de 1012 i es t à cons tit uït pe r 5 , 9.1 09
parel les de ba se s.
Al medi a quós ce l·lul ar el s ll args fil ame nts d'ADN a dopte n una c on-
figurac ió espac ia l en la qual e s poden de sc riure di versos ni vel ls e st ruct u-
rals difere nts , de c ompl exit at cre ixent ; cada sc ún de pén de l'a nteri or i
condic iona el següe nt: són l es es truc tures pri màri a, secu ndària i te rci ària
4.1 Estructura pri mà ri a
Es tra ct a de l a c ade na pol inuc leot ídic a line al que ens i nforma de la
compos ic ió en bases (% de c ada sc una) i l a seua seqüè ncia , é s a dir, l' or-
dre rel ati u d' aques te s en l a molè cula . A l'i gual que l es prot eïne s, l es
molè cule s d'ADN són e spe cífi ques i c ada organi sm e té un ADN que és
idènt ic per a tot es l es seue s cè l·lul es i que posseei x una seqüè ncia e spe -
cífi ca on re si deix la inform aci ó
nece ssà ria per a la sí nte si de pro-
te ïne s que ser an le s mo lèc ule s
enca rrega des de real itz ar la maj or
part de l es func ions ce l·lul ars .
4 .2 Estructura se cundària .
El mode lde l’e st ructura se cundàri a d e l ’ADN va se r proposat pe r
Wa t s o n i C r i c k el 1953 i re p el nom de doble hèl ix . Ambdós cie ntífi cs esvan basar en es tudi s pre vis sobre l a molè cula , de cai re quím ic com e l rea -
lit zat per C h a r g a f f o els e st udis de di fracc ió per ra igs X real itz ats pe rWil kins i Frankli n.
C h a r g a ff , després d'ana lit zar nom broses m ost res d'ADN proce -dents de di ferent s espèci es va demost rar que :
* L a c ompos ic ió de bases de l' ADN vari a d' una e spè cie a una a ltra .*L' ADN aï lla t en di ferent t eixi ts d'una ma tei xa e spèci e t é l a m at eixa
c ompos ic ió e n bases .* L a c ompos ic ió e n bases de l' ADN d'una det ermi nada espèci e no ca n-
v ia amb l'eda t, l'es ta t nut rit iu ni le s varia cions a mbi enta ls .* El nom bre de bases d' adeni na és igual a l de ti mine s i e l nombre de
b ases ; de ci tos ina a l de guanin a; a mé s a més e l núm ero de basesp úriques é s igual al de bases pi rimi dínique s.
* L'ADN d' espèci es empa renta des filoge nèti ca ment tene n una com po-si ció m és se mbla nt de ba se s que a quel les que hi e st an mé s sepa -rades . La com posi ci ó de bases de l'ADN de ca da espèci e té val ort a x o n ò m i c .
Le s inves ti gac ions de Wi l k i n s i Rosalind Fran -k l i n (1950-53) mi tja nçant e st udis fí si cs de di fraci ó derai gs X i ndica ven que la m olè cula d'ADN era fibrosa i
prese ntava un a es truct ura hel ic oïdal ; observare n unes
unit at s que es repet ien c ada 3,4 Å i c ada 34 Å, m entre
que el dià ment re de la fibra era de 20 Å.
A pa rtir de to ts a ques t es tudi, el 195 3 Jame s Wa t s o n i F r a n c i sCr ick public aren a la revi st a N a t u re el seu mode l de l a dobl e hèli x del'ADN que va marc ar l'i nic i de l' espect acul ar ave nç regi st rat a la bio logia
mole cula r en les dè cade s post eriors . E l m odel de Wa t s o n i C r i c k es ba sa -
va en e ls resulta ts de C h a rg a f f i e n les inve st igac ions de Wi l k i n s a l h o r a
que i ndica va el poss ibl e m eca nisme de repli cac ió d' aques ta mol ècul a.
M o de l d e Wa t so n i C r ic k ( do ble hèlix)
* La m olèc ula d' ADN es tà form ada pe r dues cade nes polinuc leo tídi -
ques , dext rògires , en cara des per l es se ues bases i uni des ent re el les pe r
ponts d'hi drogen.
* Aques tes ca denes es t roben arrol lade s e n una dobl e espira l i forme n
una e st ructura sembl ant a una esca la de ca ragol on el s pa ssa mans c orres -
ponen al s dos esquel et s de p olide soxi ribosa-fosfat i el s e sgl aons de la
qual serie n e ls pa rell s de bases enfront ades entre s i. Cada 10 parel ls de
bases cons tit ueix una e spi ra de la doble hè lix. Le s due s ca dene s són a n t i-p a r a l · l e l e s .
* L 'apa rell ame nt entre ba se s no és a lea tori s inó que presenta una
c o r re s p o n d è n c i a: La Adeni na s 'a parel la se mpre am b la Ti m i n a ( m i t-janç ant 2 pont s d' hidrogen) i l a Guanina amb l a Cit osi na (3 ponts d'hi -
drogen). L es bases púri ques , que són m és grans es t roben enc ara des a l es
bases pirim idini ques , més xicot ete s , c osa que perme t que el di àme tre de
la dobl e hèli x res te con st ant. Es pot cons i derar, doncs , qu e la seqüè ncia
d'una cade na de term ina la seqüènc ia de ba se s de l 'al tra.
Le s dos c a d e n e s que forme n l a dobl e hèli x no són idènt iques , si nóc o m p l e m e n t à r i e s, de mane ra que c adascuna d'el les ac tuarà de mot lled'una nova c adena com ple ment ària al procé s de l a dup lic aci ó de l'ADN.
A = T A + G = C + TC = G ( Bases púri ques = Bases pi rimi dínique s)
Fotografia obtinguda a partir de la difracció d'un cristall d'ADN
purificat i interpretació
Fotografia obtinguda a partir de la difracció d'un cristall d'ADN
purificat i interpretació
Aque st mode l de Wa tson i Cri ck s' ano-
mena f orma B i durant gai rebé el s 25 anys
que van segui r a l a seua publi cació va ser
cons ide rada com l 'úni ca es t ructura de
l'ADN. Actualment es coneixen dos for-
mes més ( A i Z) que junt ament a l 'a nt erior
es troben juntes , di sposade s a l l larg de l es
fibres d'ADN on, pel que sembla, re ali t-
zen important s mi ss ions rel acionades amb
el control de l a síntes i de prote ïnes .
4 . 3 . Estructura terciàr ia
A l es cèl ·lule s euca riòti ques l'ADN es troba dintre del nucli . Pe r ai xò,
aques ta gran m olèc ula ha de sofri r una sèri e de pl ega ment s sobre si
mat eixa . Aques ta es t ructura pl egad a es re ali tz a mit janç ant l a unió am b
unes m olèc ules prot èi ques anom enade s h i s t o n e s. El s cromosome s són,doncs , associa cio ns e ntre ADN i prote ïnes hi st òniques . Al tram ent, a l es
cèl ·lule s proc ariòt iques (bact eris ) i al s virus , l'ADN es t roba nu, se nse
a s s o c i a r-se a prot eïne s his tòni ques .
La forma com pact a que ac onse guei x l'ADN unit a l es his tone s es
conei x com a c ro m a t i n a on e s di st ingue ixen di ferent s ni vell s d' org a n i t -zac ió e st ruct ural:
La unita t bàs ic a de l a crom ati na és la de l n u c l e o s o m a. Ca da nucl eoso-ma c onst a d'un n u c l i c ompos t per un oc tàm er d'hi st ones al vol ta nt del
qual s 'e nrotll en en superhè lix due s volt es d'ADN bic ate nari. E ls di fere nts
nucle oso mes apa reixe n units per segm ent s d'ADN bi cat enar i fet que at or-
ga al conjunt un aspec te de "c o l l a r et de perl es" tot c onsi dera nt que e lsnucle oso mes són l es perl es i els segm ent s d'ADN el fi l que el s enfil a.
10 parell de basesper cada espira
de
Pontsd'hidrogen
Enllaçosfosfodiester
Extrem 3'Extrem 5'
A la c èl·l ula la c romat ina ha de m ante nir-se en un e st at mol t conde n-
sa t i, per ta nt, no s' adapt a a la form a es te sa de l col lare t de perl es , si nó
que el s nuc leosome s e s tr oben enrrol lat s sobre s i ma tei xos i genere n unes
es truct ures ge neral s anome nade s s o l e n o i d e s que donen lloc a la fibra dec romati na o fibra de 300 Å.
La fi bra de croma tina e s ple ga en form a de grans b u c l e s que, pel quese mbla , form en re gions es ta ble s rela ciona des am b l a t ranscripc ió; durant
la int erfase de la m it osi , z ones c oncret es d' aques ts bucle s es desconde n-
se n i esde venen z ones act ives pe r a la transcri pci ó. Qua n la c èl·l ula entra
en mit osi , la crom ati na s' orga nitz a i el s bucl es de c ada fibra e s c ompac -
ten exta ordinà riam ent i s 'e nrotll en pe r forma r un c ro m o s o m a .
Primer nivell d’empaquetament de l’estructura 3ª de l’ADN
Segon nivell d’empaquetament de l’estructura 3ª de l’ADN
5. Estructur a i t ipus d' A.R.N.
L'ARN é s un biopol íme r form at pe r l 'enca dena ment de ri bonucl eòti ds
5'-monofosfat . Le s c arac terí st iques quí mique s que dife renci en l' ARN de
l'ADN són les següe nts :
* P resenten ribosa en l loc de desoxiri bosa . Aques ta dife rènci a pot expli -car que el ADN s iga més e s tabl e que l 'ARN per a c onser va r l a informac ió
genèt ic a j a que l ' -OH del C2 ' de la ribosa fa que l'AR N s 'hidroli t ze més fac il -
ment. Se mbla que al s ini ci s de l a vida e ren l es molè cule s d 'AR N l es e nc a-
rre ga des de c onser va r la i nformació ge nèti ca ; Actua lment e ns t robem a mb
el s ret rovir us (e x: e l vi rus de l a S IDA) el s qua ls t enen l a seua informac ió
genèt ic a codifi ca da e n forma d 'AR N.
* Pel que fa a la natura de l es bases , t res de el les es t roben als dosti pus d'à cids nucl eic s , pe rò a l'ARN en ll oc de ti mi na hi ha u r a-c i l . A mé s, e n cert es cla sses d'ARN, e spe ci alm ent l 'ARN detra nsfe rènci a a pare ixen alt res bases difere nt a le s aba ns esmen-
ta des (bases meti lades ) tot i que en m enor proporc ió: di met il-guani na, di hidroura cil , e tc.
* L' àci d ribonuc le ic presenta en euca riot es una es truct ura primà ria,
cons ti tuïda per una únic a ca dena ,tot i que e n
al guns c asos exi s tei xen ce rtes regi ons de la
ma tei xa ca dena amb un a p a rell ament par -c i a l .Als virus s'ha n descrit , però, ARN bica tena -ris . E n aque st ca s les c orrespondènc ies seri en:
Tipus d ’ AR N
Per cla ssi fica r-l os s ’adopt a el c rit eri de l a massa mol ecul ar mi tja na de
les seues ca denes , el valor de l es quals es dedue ix a pa rtir de l a seua
veloc ita t de sedi ment ac ió. L a m assa m olec ular es m esura e n svedbe rg
(S).Fona ment alm ent e s re conei xen 4 tipus d 'ARN a les cè l·l ules euc ariò-t i q u e s :
Tipus d 'ADN
U n i c a t e n a r i L i n e a l Virus bac teriòfag MS2
C i r c u l a r Virus bac teriòfag F -X-174
B i c a t e n a r i L i n e a l Virus bac teriòfag T2 T4 cèl·l ul es eucariòti ques
C i r c u l a r Cromosoma bact erià; mitocondri s i cloroplast s c. eucariota
A p a r e l l a m e n tbases A R N
A = UC = G .
A R N m o m i s s a t g e r.
* E l pod em trobar al nucli i al cit opla sm a.
* Ca dena li neal , no m assa gran d'ARN d’es truct ura primà ria
* Rep el nom de mi ssa tger perquè parti cipa al proc és de t r a n s c r i p c i ó, é s
a di r, el podrie m cons idera r c om una “ fotoc òpia” de l’ADN nucl ear
q ue tra nsport arà l a inform ac ió d’aque st des del nuc li a l c itopl asma
c el ·lula r perquè se s int et itz en l es prote ïnes .
* Ca da ARNm té una informa ció per a cr ear una prot eïna det ermi nada
* Ca da t res ba se s consecut ives d ’ARNm cons tit ueix un tri p let o codó. * Té una “vida ” mol t curt a, ja que nom és passe n uns m inuts des del
m ome nt de la seua sí ntes is f ins que queden degrada ts .
* E n euc ari otes c al dis tingi r di ns de l a m olèc ula d’ARNm:
- Exons, se qüènci es de bases que codi fiquen proteï nes- I n t rons , seqüè ncie s se nse inform aci ó.Aque st ARNm ha de ma durar (el im inac ió del s i ntrons) abans de fe r- s e
f unciona l.
A R N r o r i b o s ò m i c.
* Form a uns orgànul s cel ·lula rs anome nat s r ibosomes j untam ent amb
prote ïnes
* E l forme n molè cule s de mida difere nt am b es truct ura secundà ria i ter-
ci ària en algune s regi ons de l a seua es truc tura.
* Té se qüènci es compl eme ntàri es amb re gions de l’ARNm de ma nera
que e l ri bosom a podrà rec onèixe r l’ARNm i unir-se a aque st .Repre-
sente n mé s del 75% de l'ARN ce l·l ula.
A R N t o d e t r a n s f e r è n c i a .
* Són molè cule s pet ite s (8 0 - 1 0 0 nuc leòt ids ) que present en un a e st ructu-
ra 2ª amb apa rell am ent parc ial e ntre le s seue s bases , cosa que l i ator-
ga un aspec te de full a de trèvol .Pos te riorm ent e s plega en e st ructure s
3e s c o m p l e x e s
* Es t à present al ci topla sm a c el·l ular i t ambé part ici pa a l procé s de s ín-
t es i de prote ïne s on serà l’enc arrega t de diri gir l a se qüènci a d’a mi-
noà cids q ue c onst itui ran l a prot eï na.
* Presenta un tripl et de bases anome nat a n t i c o d ó i que serà c omple men-
C C A U G U C A A U U G C G U
Codó1 Codó2 Codó3 Codó4 Codó 5
ARNm
AA
Anticodó (AAU)
ARNt
AA
U
t ari d'un de term inat c o d ó de l'ARNm .
* En alt re cos ta t de la seua es truct ura es tà
un it a un det erm ina t ami noàc id (en
func ió de l se u ant icodó)
ARNn o nuc le olar- Se si ntet itz a a l nuc lè ol.
- Posseei x una m assa m olec ula r de 45 S
i a ctua com a prec ursor de pa rt de l A R N r,
6 . Funci ons biològiques dels àcids nucleics
6. 1. A u t o d u p l i c a c i ó
C om ja sabe m, en la di vis ió ce l·lul ar o m i t o s i es produeix un repa rti-ment del ma ter ial ge nèti c (crom osom es) entre les dues cèl ·lule s fi lle s.
Com que a ques tes ti ndran el m ate ix núme ro de cromosom es que la
cèl ·lula mare , cal que prèvi ame nt la cèl ·lula mare duplique el seu c ontin-
gut d'ADN. Aque st p rocés que té lloc al nuc li s 'ano mena r eplic ació oautoduplic ació de l' ADN.
La repl ic aci ó de l'ADN és s e m i c o n s e r v a t i v a, ja que ca da cade na del a dobl e hè lix servi rà de mot lle per a la cre aci ó de l es noves c adene s. El
fona ment de la repl ica ció es basa en e l m odel de Watson i Cric k:
* Les cade nes que form en la doble hè lix se se pare n, de ixant de sa pare-
ll ades l es bases i a ctue n com a m otll e per a la forma ció de les c ade-
nes "fi lle s".
* El s nucl eòt ids que es t roben ll iures al m edi nuc lea r es tabl iran pont s
d'hi drogen am b l es bases que han res ta t desapa rell ades a le s c adene s
ac abade s de sepa rar,segon s e l pri ncipi de c omple ment arie ta t de
b a s e s
* S 'e st able ixen enl laç os fosfodi es ter ent re e ls nucl eòti ds.
En la re plic aci ó, l a dobl e hèli x se se para i cad a fi lam ent servei x de
motl le pe r t al que l' enzi m si ntet itz e una nova cade na d'ADN amb seqüè n-
cia comp lem entà ria a parti r del s nuc leòt ids d'ADN pre se nts al nuc li . Es
formen a ixí dos noves cade nes que són compl eme ntàri es a ca dascuna de
les que formave n la dobl e hè lix ori ginal . El resulta t és l' obtenc ió de dues
molè cule s d'ADN bic ate nari (forma des pe r una c adena nova i una a ltra
v e l l a )
AminoàcidARNt
E x pe r iè nc ies de M eselson i S ta hl
Meselson i Stahl demost ra re n la replicaci ós e m i c o n s e r v a t i v a de l’ADN a partir d’expe ri èn-cies amb molècules d’ADN que presenta ve ndiferents isòtops (N 1 4/ N1 5) i que podi en di fe -r e n c i a r-se pel seu pes m itja nçant proc essosd ’ u l t r a c e n t r i f u g a c i ó .
Cul tivaren bac teris en un m edi de cult iu, lafont de nitroge n del qual es tava c ons tituïda pe rN1 5. Aleshores l ’ADN d’aques ts bacteris esta -rien cons tituïts pe r cadenes pesades de N1 5 .Pos teriorment e s pa ssaren els ba cteris amb unmedi de culti u ambN 14 (lleuger). Els bac teriscontinuen di vi di nt -se i assim ilen el N 1 4. És e naquest moment quan s ’estudien les de ns itat s del’ADN extret de les següents generacions bac -terianes . En la primera generaci ó apareix unADN de de ns itat inte rm èdia; en la segona ge ne -ració, aparei x ADN interme di i ADN lle uger.En les següents generacions augmenta progres -sivam ent la proporció d’ADN lleuger. amb lesdades que s ’observe n en la següent fi gura ,demostraren la ve ra citat de l a replicac ió semi -conservativa de l’ADN
3. Dispersiva
1ª generació
2ª generació1. Semiconservativa 3. Dispersiva
1. Semiconservativa
2. Conservativa
2. Conservativa
Aspectes fonamentals del mecan isme de dupl icació de l ’ADN
La dobl e hèl ix s 'obre com una cre mal lera per ac ció d'e nzim s e spe cí-
fi cs (Hel ica se s i topoisome rases). L a se parac ió de l es c ade-
ne s com ença pe r punt s conc rets del crom osoma anom enat s
orí gens de repli ca ció forma nt un ll aç o bomboll a de r e p l i-c a c i ó . Aqu es ta bom boll a es va a lla rgant a m esura quea vança pe r tot e l c romosoma ( Veure f otografi a m .e. ). E ls front s
pe r on progre ssa aqu es ta separa ció de l es cade nes s 'a nome-
n e n f o rques ( " h o rq u i l l a s " ) de re p l i c a c i ó pe r la seua formad 'Y . E n aques t punt les dos cade nes d'ADN par enta ls es tansepa rades i ac tuen com a p a t ro n s per a la s ínte si de dosnove s cade nes d'ADN
L'e nzim ADN poli merasa (e n real ita t, hi ha di versos tipus d’ADNpolim era sa , ca dascun am b una func ió de te rmina da) recorre l es c adene s
motl le i sel ecc iona a ca da mom ent el de soxi ribonuc leòt id trif osfa t com-
plem enta ri. Una vega da é s recone gut c at ali tza la seva hidròli s i, sepa rant
un res idu pirofosfat del nuc leòt id mono fosfa t que s 'inc orpora a l a ca dena
d'ADN mit jan çant un e nl laç fos fodies ter pe l qual ut il itz a l'e nergia de s-presa a la hi dròlis i." . . . .la pol imer itzaci ó se ri a c om un cuin er c ec que
a g a rra e ls ingre dient s a l' atzar, e ls tas ta d'un en un i dec ide ix s i e ls ti ra
a la sopa o el s torna a l' armar i . . . . "
Cap a 1960 sem blava que el me cani sme mé s senz ill d e repli cac ió con-
si st ia en un c reixe ment cont inu de les dos noves ca denes e n forma ció ,
nucle òti d a nucl eòti d , a m esura que la for ca de repli cac ió a vança va d'un
extre m a un a ltre de la molè cula d'ADN. Com que le s dos cade nes que
formen la dobl e hèli x són a n t i p a r a l · l e l e s, aque st me ca nisme suposa ria
Cadenes pesades
N15
Cadenes lleugeres
N14
Cadenes híbridesN14/N15
l'a ctua ció de dos enz ims: un que pol ime ritz ari a e n di recc ió 5'43' i un
alt re en direc ció 3'45'. Però de fet no e xis te ix una p olim erasa 3'45 ' .
Com és poss i bl e fe r la sí nte s i e n di recc ió 3'4 5'?
MECAN ISME I N C O R R E C T E PER A LA REPLICACIÓ DE L'A DN
La respost a va trobar-se a la fi dels any s 60 pe r mit jà d'experi me nts
amb nuc leòt ids m arca ts radioa cti vame nt. Aques t m ètode de m a r c a t g e
s e l e c t i u reve là l' exis tè ncia d' uns pet its fragme nts d' ADN (fr agments d 'O -kaz aki ) a l lla rg d'una de l es cade nes de l a forca de re plic aci ó; te mpsdesprés e s va dem ost rar que aques ts fragme nts se s inte ti tza ven en direc -
ció 5'43'.Pos teri orment t ots aque st fragm ent s són units gr àci es a l'a cci ó
d'un nou enzi m, l 'ADN l igasa.Així doncs , l a forca de repli ca-
ció t é una es truct ura as im ètri ca: la
cade na fil la d'ADN que es s inte tit za
de f orma contí nua re p e l nom de
cadena conductor a , m ent re que laque ho fa de form a discont ínua és la
Cadena originalCadena replicada
ARN primer
Cadena conductora
Cadena retardada
Fragment d'Okazaki
Les fletxes indiquen la direcció de
replicació de l'ADN
cadena re t a r d a d a . La sí ntes i de l a c ade na re tarda da é s més l enta i si béen conj unt el seu cre ixem ent é s en l a direc ció 3'4 5' , c ada fragm ent e s
si ntet it za e n dir ecc ió 5'43' : m itj ança nt a ques t m eca nisme , únic ame nt é s
nece ssàri a l'exi st ènc ia d'ADN poli me rasa de ti pus 5'43 ' .
En segon ll oc hi ha un al tre probl ema perquè l 'ADN polim erasa é s
inca paç d'ini cia r per s i mat eixa la s ínte si de l a nova ca dena d'ADN i
nece ss it a un fragme nt curt d'ARN , a nomena t ARN encebador ( a l i m e n-t a d o r ) , que ac tua com a inic iador de les rè pli ques i que s'e lim ina pos te-riorme nt d e l 'ADN forma t.
A m és a mé s de poli meri tza r, l'e nzim ADN pol ime rasa és capa ç demira r c ap enre re abans d'inc orporar el següe nt nucle òti d i , s i det ect a un
error d'apa rell ame nt, el imi na l'úl tim nuc leòt id i torna a i ntrodui r e l
nucle òti d a dequat . E ll ma te ix c o r re gei x l es prove s del seu "manusc rit" .No obst ant això , tam bé e s real itz a una c o r re c c i ó p o s t repli cativa, m i t-janç ant un conjunt mul tie nzim àti c que dete cta el nuc le òtid m al a parel la t,
l'e lim ina i re gener a la seqüè ncia correc ta. L 'exac ti tud de la duplic aci ó de
l'ADN arriba a l a i ncreï ble perfe cci ó d'un e rror per cada deu m il mil ions
de bases (101 0) Aque st a maq uinàri a fall a de ve gades ; el s err ors en l a
se qüenci a de l 'ADN s 'anom enen m utac ions i provoca ran c anvis en l a
se qüènci a d e l es prote ïnes i per tant en la seua act ivit at.
Br e u r esum de l s fenòme ns d e replic a c ió d e l 'A DN
1ª fase: Ini ciació: desenrrotllament i apertura de la doble hè lix.Int ervené un grup d’enzims i proteïnes denominat s en conjunt re pl isoma* Una prot eïna especí fica reconeix l' origen de repl icac ió.* Int ervenen l es heli cases que faci li ten la dese spir ali tza ció* Actue n l es gir ase s i t opoisome rase s que e limine n l a t ens ió gener ada per l a t orsió del desenrrot-
l l a m e n t* Actuen les prot eïnes S SB P que s ’uneixen a l es c ade ne s mot ll e per a no tornar a enrotl lar- s e .
( est abil it zac ió de l'ADN monocatenari )
2ª e tapa. Elongac ió: S íntes i de dues noves cadene s d’ADN.* Actue n les ADN pol imerases per a s int eti tz ar l es nove s cadenes en sent it 5´4 3* I nt ervenen l es ADN pol imerases I i III, encarre ga de s de l a re pl ic ació i corrección d’errors . * Actua l ’ADN polimera sa II, corregint el s danys causa ts pel s agents fí s ics .* La ca de na 3´4 5´é s ll egida per l’ADN pol imerasa III sense proble mes ( cadena c onductora). La
cadena 5´4 3´ no pot ser ll egida dire cta ment , Això se soluc iona ll egint pet it s f ragment s (fra g-ments d’Okazaki ) que cre ixen en el se nt it 5´4 3´i que mé s endavant seran unit s (cadenar e t a r d a d a )
* L’ADN pol imerasa III és i ncapaç d’inici ar la sínt es i pe r s í sol a; ne cessi ta un encebador (ARN)que és s int et it zat per una ARN pol imerasa (= primasa). Aques t encebador es el iminado pos te-r i o r m e n t e .
3ª Etapa: Cor recci ó d’er rade s i final ització* L’ ADN polime rasa III corregeix t ot es l es erra des comeses en la repli cac ió.* Les endonucleases ta ll en el segme nt e rroni .* L’ ADN polime rasa I omple correc tament el buit deixat per l ’eliminació del fragme nt e rroni* Les ADN l li gase s unixen el s extre ms corre gi ts
6 .2. Bio síntes i de pr ote ïnes
La i nformac ió que conté l'ADN no afe ct a inm edia tam ent l es cèl ·lul es .
Tot es les m olèc ules d' ADN tene n una es truct ura sem blant i de se nvolupe n
la ma tei xa funció (arxi u ge nèti c). Al tra ment , l es prot eïne s adopte n una
gran vari eta t de form es t ridim ens iona ls q ue els proporci ona una gra n
varia bil ita t func ional . Únic ame nt quan l a informa ció de l 'ADN é s uti lit -
zada per di rigi r la sí ntes i de prot eïne s, se rà quan aques ta det ermi ne l es
propiet at s fí si co-quím iques de l es cè l·lul es : "N o s t re s ge ns e ns pro p o rc i o -
nen l a inf ormac ió ge nèti ca, pe r , nosalt res somles nos tres pro t e ï n e s"
Am bdós t ipus de mol ècul es es tan co mpos tes d'una seqüè ncia line al de
subuni ta ts . Es va de mostra r que am bdues seqüè ncie s ere n c o l i n e a l s, és ad i r, que el s nuc leòt ids d'ADN es ta ven disposats en un ord re que c orres -
ponia a l 'ordre dels a mi noàci ds de l a prot eï na, e n la form aci ó de la qual
havia pa rtic ipat l' ADN. "La se qüènci a de nucl eòtids d 'un gen de termi -na la se qüénci a d 'ami noàc ids d' una pro t e ï n a " .(Aquest a af irmació és và lid a pera procar io tes j a q ue a ls eu car iot es , a tesa la s eu a es truc tura de gens f ragmenta t -v eu re madu rac ió
de l' ARNm- part de la s eqüènc ia de l 'AD N no espec if ica cap prote ïn a)
Anom enem G E N O M A al conj unt de la i nformac ió genè tic a d’una cèl ·lula (ésse rviu). Incl ou t ot l’ADN nucl ear i ta mbé el mit ocondria l (i el de l cloropl as t, en el
cas de le s cèl ·lul es aut òtrofes )
La sí ntes i de proteï nes cons ta de dos proce ssos :
1- Tr a n s c r i p c i ó: Pas de l a se qüènci a de nucl eòti ds d'un gen (porci óe spe cífi ca d'ADN re sponsabl e de l'a paric ió d'una prote ïna ) a
una sèqüe ncia de nucle òtids compl em enta ris d'ARNm
2- Tr a d u c c i ó: Pas de la seqüènc ia de nuc leò tids d'ARNm a unaseqüè nci a d'ami noàci ds .
A D N A R N P R O T E Ï N E S
Ai xò q ue aca bem d'e xposa r c ons tit ueix el "dogm a" ce ntral de l a genè -
tic a m ole cula r: "La informac ió ge nè tica fluei x des de l'ADN a l' ARN id' aquest a le s pro t e ï n e s . "
Aque st "dogm a cent ral " adm et e xcepc ions . Temin descubrí un enz im, la
transc riptasa inversa que és c apaç de s int eti tza r ADN t ot copi ant lai nforma ció con tinguda e n un
AR N. E l p ape r b io lòg ic
d ¡aques t e nzim és fona me ntal
a l s re t ro v i ru s , e l m a te ri al
g enét icde ls qua l é s ARN e n
l loc d’ ADN. El vi rus de la
S .I.D.A. és un retrovi rus .
E l c odi ge nè tic és la rel aci óe ntre l a se qüènc ia de ba se s e n
l ' ADN i la seqüè ncia d' ami -
n oàci ds d'una prot eïna . E l se g-
m ent de mol ècul a d'ADN que
e speci fica una c adena pol ipe p-
t í di ca r ep e l no m de g en .
C adascun del s 20 ami noàc ids
q ue formen pa rt de l es p roteï -
n es é s c odific at pe r t res bases
c onse cu ti ve s de l ge n. Tot i
a ixò , e ls gens no a ctue n com
a m atri u dire cta de la sí nte si
d e pr ot eï ne s . El mi ssat ge
g enèt ic és tra nsm és a ls ri boso-
m es a tra vés de l'ARNm
C om que hi ha 4 nucl eòti ds i
2 0 ami noàci ds no és poss ible
L’ADN és la "còpia me st ra" de la i nformació genèti ca, que roman en "re serva" dins el nucli .
L’ARNm, en ca nvi , és la "c òpia de tre b a l l" ja que port arà l es i nst ruccions de l’ADN f ins a l ci t o-
pla sma per a que ti nga l loc la síntes i de prot eïnes
una corre la ció di rect a nucl eòti d-am inoàc id, per l a qual cosa, c ada t res
nucle òti ds consec utius de l'ARNm (tr ip le t o codó) e spe ci fiquen un ami -noàci d (43=64 codons dife rents ).
Car acter ís tiques del codi ge nè tic* Es u n i v e r s a l (i dènti c e n tot s els é sse rs vius ) * És d e g e n e r a t ( un a minoà cid pot se r espec ific at per di versos tri -
plet s ). No hi ha una correl aci ó li neal
Di ferè nc ie s proc ario tes - e uc ariote s : Am bós tipus de c èl·l ules tene nmaqui nàri es ge nèti ques di ferent s : a ls procari otes la tra nsc ripc ió i la tra -
ducci ó tene n lloc alhora i al m at eix ll oc; a ls euca riot es a mbdós proce ssos
es tàn sepa rat s a l'espai i a l te mps: L'ADN es transcri u al nuc li c el· lula r
formant -se un ARNm (Transcri t pr imari ) que ma durarà a l ma tei x nucli(es m odific a i reduei x l a se ua grandàri a).L' ARNm ja m adur passa l a mem -
brana nucle ar a tra vés de ls porus nucl ears c ap a l c itopl asma on e s pro-
dueix el se gon proc és , la tra ducci ó
A le s cèl ·lule s euca riote s, els ge ns e st an fra gmen tat s: n'hi ha seqüè n-
cie s que porte n in formac ió p er a l a s í ntes i de proteï nes (e x o n s ) que estroben se parade s pe r se qüènci es no codi fica dores ( i n t ro n s). E l ge n se n-cer es tra nsc riu al t ranscri t prim ari ; p ost eri orme nt s' eli mi nara n l es
se qüènci es intròni ques i s 'une ixen le s cor responents als exons p er a for-
mar l'ARNm m adur que em igra rà a l c itopl asma.
6 . 2 . 1 .T R A N S C R I P C I Ó
La transcri pció té lloc al nucli ce l·lul ar (e ucari ote s). L 'ADN servi rà de
motl le per a la forma ció d'un ARNm. Una dete rmina da pa rt de l' ADN
(gen) e s de se spiral itz a, se sepa ren m oment ània me nt le s dues cad enes i se
si ntet it za un curt fra gme nt d'ARNm segons le s re gles de correspondè n-
cia A -U , G -C , C - G i T- A :. En una prim era e tapa , un e nzim , l ’A R N - p o l i m e r a s a s ’assoc ia a una
regió de l ’ADN, den omina da p ro m o t o r. L’enz im desenrotl la una voltad’hèli x i pol ime ritz a ARN a parti r de nucl eòt ids uti li tza nt un a de l es
cade nes d’ADN com a m otll e
ai xí p.e . Se qüènci a d’ADN Se cuenc ia de A R N m :
3'. . . TA C G C T. . . 5 ' 5 '. . .UAGCGA...3'
E n c ompl eta r-se la m olè cula d' ARNm, aque st a se se para de l' ADN i
aques t torna a la se ua form a ori ginal .
D i f e re nts etapes de l procé s de transcri pció. Noteu que no es trans-cri u tot a la molè cula d’ADN, s inó un fr agment de termi nat (gen)L’ARNm transc rit no que da unit a l a cadena compleme ntàt ia d’ADNsi nó que se separa d’aquesta a me sur a que avança e l pro c é s .
ARNm (Transcrit primari)Seqüència exònica Seqüència intrònica
ARNm madurMaduració
Traducció
Proteïna
Introns eliminats
ARN polimerasa
ADN
Inici del gen Fi del gen
ARN
6 . 2 . 2 . T r a d u c c i ó
Aque st proc és t é lloc a ls ri bosom es de l cit oplasma i c onsi st eix en el
pas de la i nformac ió de s de l'ARNm a l es prot eïne s. Hi i nterve nen alt res
dos tipus d 'ARN que no c odifi quen prot eïne s : AR Nr i ARNt.
Al me cani sm e de tra ducci ó part ic ipen l'ARNm provi nent del n ucli ,
ARNt, ri bosomes i nom brosos enz ims . El s c odons de l'ARNm no re conei -
xen di rect ame nt e ls am onoàci ds que e spe ci fiquen. El procés de trad ucci ó
util itz a unes m olèc ules adapt adores que re cone ixen un de term inat c odó i
un det ermi nat A A : l 'A R N t : són molè -cul es d'es truc tura tridi mens iona l que
posse ei xen un tri plet de nucl eòt ids
de seqüè ncia va ria ble anom enat anti -
codó les ba se s del qual poden apare -
l l a r-se a mb l es del tri plet co mple -
m ent ari d'ARNm (c odó) A mé s a
mé s, l'e xtrem 3' de l'ARNt es tà unit
cova le ntme nt a un A A espec ífic (e n
fu nci ó de l 'a nt ic od ó). L 'ARNt é s
l' enca rregat de transporta r e ls ami -
noàc ids fi ns al ribosoma.
El mecanisme de tr aducc ió , molt s imp lifi cat és e l següe nt:
I nic i ació El primer ARNt que actua és aquell que espe cifica l 'AA meti oni na (Met);
s'unei x a l a subunita t menor de l ribosoma i forma e l complex d'ini ciaci ó.Pos teriome nt es fi xa l'ARNm. El c omplex subunit at ribosòm ica-ARNtreconeix el codó i niciador de l'ARNm; S 'une ix l a subunitat gran del ribo-soma i c om ença la traducc ió (pos teriorme nt a quest prim er A A de Me t potser elim inat)
E l o n g a c i óL'elongac ió é s el proc és cons ist ent e n la unió dels difere nt s ami noà cids
que es van afegi nt a l a cade na polipeptí dica a l s i del s ribosomesEl ribosoma presenta dos c entres d'unió:* C e n t re pepti dil (P) on se s itua e l primer aminoac il-ARNt (ARNt +
AA) i pos teriorment els peptidi l- ARNt (ARNt + pèpti d)* C e n t re A , aceptor de ls nous ami noacil-ARNt
El radic al ca rboxil (-COOH) de l' AA inic iador s'unei x amb el ra dicalamino (-NH 2) de l següent A A m itja nç ant enllaç pept ídic. De sprés d'ai xò, elcentre P es t roba ocupat pe r un ARNt sense A A que se n'e ixirà de l riboso-ma. El ribosom a es desplaça una dis tànci a de t re s nucl eòtids al llarg delARNm, e ssent ocupat el centre P per un peptidi l ARNti entrant un nou ami -
Codó
Anticodó
Aminoàcid
noa cil-ARNt al centre A , segons la comple mentari etat e ntre codó i antic o-dó. Es torna a repe tir-se aquest a operaci ó suc cessives vegade s.
Fase fi nalLa fi de la sí nt esi ve regulada per l' aparició d'uns determi na ts triple ts
sense sentit (codons de t erminac ió UUA, UAG, UGA) per al quals no hi hacap A A per e spec ificar.
Aque st a te rmina ció ve re gula da per uns fa ctors prote ics de te rmi naci ó
que e s fixe n al codó i ori ginen l'a lli beram ent del poli pèpti d senc er i la
dissoc ia ció del ribosoma en l es seue s dues unit ats c onst it uents
A mesura que ese si ntet itz a la prote ïna, aques ta es va pl egant espontà -
niam ent i adqui rei x l a se ua conforma ció espac ial t ípi ca defi nida per la
se qüènci a a mi noàci da.
Mol t sovi nt un ARNm pot se r l le git per di versos ribo som es a l ma tei x
tem ps. El conj unt re p el nom de p o l i r i b o s o m a .
B i b l i o g r a f i a# A L B E RTS B . (1986) Biologia molecular de la célula. Ed. Omega Barcelona (B)
# DOMENECH X et al (1993) Bioel ements i biomolècules. Ed. B arcanova. Barcelona.(B)
# LEHNINGER C urso breve de Bioquímica. Ed Omega. B arc elona (B )
# PANADERO J . (1990) Biologia C OU. Ed. B ruño. Sant Adri à de Besós .(B)
PREGU NTES D E REPÀ S
1 * Calcula el nombre possible de molècules d 'ADN amb 1000 nucl eòt ids.
2* Què és un e nll aç fosfodiest er? Posa'n un exemple.
3* Presenten tots els organismes de la bios fera ADN com a material genèt ic?
4* Tenen tot es les cèl ·lules d 'un individu (cèl·l ul es nervioses, epitel ials , etc.) la mateixa seqüènciade desoxiribonucleòt ids? I les mateixes seqüències d 'ARNm i proteïnes?
5* A la següent t aul a es present en les proporcions (en %) de les bases ni trogenades de 5 ADN. Indi-ca en cada cas s i es t ra cta d 'un ADN monocatenari o bicate nari. Raona la respos ta.
6* Com resolen les cèl·l ul es eucariòtiques el problema de l 'empaquetament de l 'ADN al seu interior?
7 * A part ir de l a següent seqüènc ia d 'ADN:T A C T T T A A T C T A T C C T A T C G C T T C A A A A C T
- Assenyala quina serà la molècula d 'ARN c orresponent.- Quants codons tindrà?- Escriu l a prot eïna resul tant de l a traducció de l'ARNm. - Quants aminoàcids t indrà?
8 * Dedueix l a seqüència del gen responsable de la sínt esi d 'una prot eïna amb aquest a seqüència: Leu-cina (Leu) - Valina (Val ) - Treonina (Thr) - Cis teïna (Cis ) - S erina (Ser) (hi ha més d’una seqüèn-cia poss ible)
9 * Quines conseqüencies ti ndria per a la cèl·l ul a l'al teració de la seqüència del s nucleòtids en un del sseus gens? Com s 'anomena aques t procés? De quines maneres pot evi tar-lo l'ADN?
10 * Expli ca el paper del s diferents t ipus d 'ARN en el procés de biosíntes i de proteïnes
11 * A que a nomenen maduració de l'AR Nm?
12 * Què vol dir que la autoreplic ació de l'ADN é s semiconservativa ?
13 * Què vol dir que el codi genèti c és degenerat?
14 * Què vol dir que el creixement de l a cadena es realit za en direcció 5' 4 3' ?
15 * Per què en l a replicació de l'ADN, l a cadena retardada se sint etit za de manera di scont ínua?
16* ¿Quina és la funció de l es ADN i ARN pol imerases?
17* Assenyala els aspectes diferent s que trobes entre el mecanisme de re p l i c a c i ó i t r a n s c r i p c i ó Q u ètenen en comú?
18* Observa els esquemes següents i indi ca s i són son vertaders o falsos . Raona la respos ta A D N t r a n s c r i p c i ó A R NADN t r a d u c c i ó p r o t e ï n aADN r e p l i c a c i ó ADN1+ A D N 2A D N t r a d u c c i ó A R N
A G T C A + T / G+ C A + G / C + TA D N 1 2 3 2 7 2 3 27 -- --ADN 2 2 7 2 3 2 7 2 3 -- --ADN 3 3 3 2 3 2 7 2 3 -- --ADN 4 - - - - - - - - 1 ,00 0 ,67ADN 5 - - - - - - - - 0 ,67 1 ,00