Voldria ésser ocell
i mirar des de dalt,
saltironar entre roba
estesa
de terrats i de
balcons
i flairar l’olor de la
bugada.
Voldria volar i volar
per tornar a la ciutat
rònega i vella,
vella i magnífica,
plena de records i
de racons,
eterna,
capital del món.
Qui sabrà, com sé jo,
com fou el passat
i com serà el demà ramon