Les aigües del planeta i les civilitzacions fluvials:
Mesopotàmia
UNITAT DIDÀCTICA 6
1) Les aigües
RiusCapçalera
, llera i desemboc
adura
Rius principals i afluents
Conca hidrogràfi
ca
Cabdal d’un riu
Provenir aigua, vies
comunicació,
energia.
Desgel, pluja, o aigües
subterrànies
Danubi
Iang-Tsé
NilCongo
Amazones
Mississippí
Curs alt: congosts,
gorges
Curs mitjà: meandres
Curs baix: planes
al·luvials, estuaris i deltes.
Les aigües marines
Aigua salada en constant
moviment
Marees i ones:
Baixamar i
plenamarCorrents marins: càlids i freds
Font d'aliment i energia
Recurs turístic i comunica
ció
Els llacs
Llacunes o mars interiors
Les precipitacions i el volum de
l’aigua
Aigües de rius i de corrents
subterrànies i glaceres
Pantans o aiguamolls
Grans Llacs
Mar Caspi
Llac Baikal
Llac Titicac
a
Llac Txad
Llac Victòri
a
Les aigües subterrànies i el gelLes aigües subterrànies
Aqüífers
Brolladors i fonts termals
Són molt valuoses
El gel
Major part d’aigua dolça
Glaceres
La força del gel: circs i llengües
2) L’aparició de l’ escriptura
Va aparèixer fa més de 5.000 anys a Sumèria.
Pictogrames, que representaven paraules i objectes, però no conceptes abstractes.
Escriptura cuneïforme
Es va escriure originalment sobre tauletes d'argila humida
Les tabletes s’ordenaven
alfabèticament
En la part superior dreta de la tableta es ficava el número de
sèrie
Després anava el text principal, que
acabava amb la ratlla d’acabament.
Per últim estava el colofó. Al colofó estava l’any de
regnat i la primera frase de la tableta
següent
Inscripció de Behistud
Trobada a 1835 per Henry Rawlinson
Escrit en Persia durant el regnat de Dario I en un
penya-segat entre el 522 i el
486 aC
Està escrit en persa antic, babilònic i
elanita. Comença amb
la llista dels reis perses.
3) De les ciutats als imperis
Característiques de les civilitzacions fluvials.
Societat molt
jerarquitzada
Grans construccio
ns
Poder polític fort
Pod
er
polít
ic f
ort • Rei
• Polític i religiós
• Lleis• Funcionar
is• Exèrcit
Soci
eta
t je
rarq
uit
zad
a • Privilegia
ts: propietaris de les terres i riqueses.
• Majoria sotmesa
Gra
nd
s co
nst
rucc
ion
s • Canals• Palaus• Temples• Tombes
4) La història de Mesopotàmia
Mesopotàmia: entre rius. Terra de regadiu
Alta Mesopotàm
ia
Assíria
Nord
Baixa Mesopotàm
iaSumèri
a i Accàdi
a
Sud
HISTÒRIA
MESOPOTÀMIASumeri
sI.
AccadiBabiloni
aI. Assiri
I.
Neobabilònic
Gudea Sargon Hammurabi Assurbanipal
Nabucodonosor II
300
0 a
C
233
0 a
C
180
0 a
C
135
6 a
C
612
aC
539
aC
El primer emperador
Sargon I
Fill il·legítim
abandonat al riu.
Arreplegat pel
regador
Protegit d’ Ishtar
Rei de Kish.
Guerra amb
Lugalzagesi.
Rei d’Uruk,
Ur, Umma i Lagash.
Emperador de
Sumer.
(Kazallu, Mari,
Yamurti i Ebla)
L’acadi, la nova
llengua.Enheduanna
La creació de la
llegenda.
5) La població i el treball
Rei
Privilegiats: Aristocràcia, sacerdots,
funcionaris
Persones lliures: Camperols, artesans
Dones
Esclaus
6) La cultura mesopotàmica
Religió
PoliteistesEnil
Istar
Arquitectura
Rajola i atovó
Arcs i voltes
Temples, ziggurats, palausMuralles i portes fortificades
L’escultura
Estàtues, masculines, déus i reis, amb ulls grans i frontals.
Relleus, sobre pedra. Esdeveniments importants.
Antropomorfes
El Ziggurat d’Ur
61 x 45,7 metres i 15 metres d'alçària.
Planta rectangular
Dedicat al déu lunar Nanna
Fet de tova
Restaurat a 1970 Ziggurat
Construït al s.XXI aC
Babilònia
Babilonia: Muralles, portes d’ Istar, grans
temples, torre de Babel, jardins penjants,
palau del rei.
Hammurabi1800 a.C.
Imperi Babilònic.
Nabucodonosor II
605-562 a.C Imperi
Neobabilònic.
El codi d’Hammurabi
El déu Shama
sh lliura
les lleis a
Hammurabi
1800aC
• Ull per ull dent per dent
• Càstig equivalent al crim cotmés
Llei del
Talió
Toca tots els àmbits de la vida;
familiar,
econòmic,
comercial,
civil, polític
Àmbits
Llei 8. Si un home roba i [allò que l’home ha robat] pertany a la religió o a l’Estat, restituirà trenta vegades el seu valor; si pertany a un ciutadà particular, en restituirà deu vegades el seu valor. Si el lladre no posseeix el necessari per restituir, serà condemnat a mort.
Llei 196. Si un senyor treu l’ull a un membre de l’aristocràcia, se li destruirà el seu.
Llei 197. Si trenca l’os d’un altre senyor, se li trencarà l’os a ell.
Llei 198. Si destrueix l’ull d’un plebeu o trenca l’os d’un plebeu, pagarà una mina d’argent.
Llei 199. Si li buida l’ull a l’esclau d’un senyor o li trenca l’os a l’esclau d’un senyor, pagarà a l’amo la meitat del seu preu.
Repàs del tema