Els materials i els processos industrials 2. Propietats mecniques
3. La duresa 4. Tenacitat 5. Assaigs de fatiga 6. Assaigs no destructius o de defectes 7. UD 06. Propietats i assaigs
8. Dilataci trmica 9. UD 06. Propietats i assaigs
10. Saber assignar la tipologia correcta d'assaig per a diferents punts del procs industrial 11. Realitzar exercicis que incloguin el concepte de Normalitzaci 12. Saber passar de les dades d'una frmula a objectes tangibles 13. UD 06. Propietats i assaigs
14. Saber explicar com els mtodes no destructius detecten defectes 15. UD 06. Propietats i assaigs
16. Com es calcula en cada cas? Conceptes d'Ep i Ec?
17. UD 06. Materials i processos indust.
18. Cal tenir
19. Materials i eines adients Abans del procs: projecte
20. Tria dels materials utilitzats
21. UD 06. Materials i processos indust.
22. Exemple: Pot de cuina
23. Bon conductor de la calor 24. Lleuger Exemple2: Botes d'aigua
25. Flexible 26. Bon allament trmic 27. UD 06. Materials i processos indust.
28. Forma atractiva: ms fcil de comercialitzar El procs de fabricaci
29. D'altres sn ms verstils 30. Cal tenir la maquinria adient 31. Segons materials: escollim processos amb diferent cost
32. UD 06. Materials i processos indust.
33. Nnxol de mercat 34. Vida til prevista 35. Preu de les matries primeres 36. Cost dels processos Tot aix, entre d'altres conceptes, influencia el preu de cost 37. UD 06. Materials i processos indust.
38. Cicle de vida del producte Hem d'assegurar la disponibilitat de matries primeres L'impacte ambiental
39. Tamb: cicle de vida til: reciclatge/reutilitzaci/eliminaci 40. Tamb s un dels inputs del disseny 41. UD 06. Propietats mecniques
42. Equilibri de forces: el material queda igual o b es deforma o arriba a trencar-se Cada material t un comportament diferent 43. Necessitem proves de la laboratori: assaigs
44. Important: disseny d'estructures i elements de mquines 45. UD 06. Propietats mecniques
46. Segons com apliquem l'esfor
47. De compressi: quan l'intentem aixafar 48. De flexi: quan el volem doblegar 49. De torsi: quan l'intentem retorar 50. De cisallament: quan l'intentem tallar 51. UD 06. Propietats mecniques
52. Formig: bon per la compressi, no per la tracci 53. Transmissi de mquines: torsi Flexi: combinaci de tracci i compressi
54. Part inferior: tracci 55. Punt mig: lnia neutra
Materials esvelts: un esfor de compressi: vinclament 56. UD 06. Propietats mecniques
57. Compressi: secci elevada i poca longitud 58. Flexi: secci elevada, cantell gran i poca longitud 59. Torsi: secci elevada 60. Cisallament: secci elevada 61. UD 06. Propietats mecniques
62. Permanent: deformaci plstica Abans de trencar-se poden deformar-se molt o molt poc
63. Es deformen molt: comportament dctil (Cu o Al) Important: selecci de materials
64. Dimensionar b: no volem comportament plstic (irreversible)
65. UD 06. Propietats mecniques
66. Mesurem deformaci vs fora aplicada Per eliminar influncia de dimensions de la pea
67. Allargament unitari 68. UD 06. Propietats mecniques
Tamb es coneix per tensi Allargament unitari
69. De vegades el calculem en percentatge 70. UD 06. Propietats mecniques
71. Amb provetes normalitzades 72. Mquines tamb normalitzades (i calibrades) 73. Representem
74. Abscisses: Allargament unitari Hi ha diferents zones i punts del diagrama que cal destacar
75. UD 06. Propietats mecniques
76. Tamb anomenada zona proporcional 77. s una recta al diagrama 78. Al punt extrem situem el lmit de proporcionalitat p 79. Es compleix la llei de Hooke 80. El pendent de la recta s el mdul elstic del material (E) 81. Es compleix E = p / 82. Mdul elstic: mesura la rigidesa. Com ms gran: ms rgid (pendent ms elevada) 83. UD 06. Propietats mecniques
84. A partir del punt A: deformacions permanents 85. Tericament: lmit elstic (punt B) no implicaria deformaci 86. A la prctica: s'admet un 0,2% de la llargria calibrada 87. Elements de mquines i estructures: dissenyats per sota del lmit elstic 88. En Disseny emprem: tensi mxima de treball ( t ) 89. Aquesta tensi es calcula: t= e/ n 90. n: coeficient de seguretat. Com ms gran: ms segur (per ms car) 91. n sol estar entre 1,2 i 4 (se sol emprar 2) 92. UD 06. Propietats mecniques
93. Fluncia: el material s'allarga gaireb sense incrementar l'esfor 94. Al punt d'enduriment (C) ja cal tornar a aplicar-hi fora 95. Aquestes deformacions sn permanents 96. La zona s ms mplia com ms dctil sigui el material 97. Zona D-E (Estricci i allargament) 98. D: esfor de trencament. Esfor mxim que suporta el material abans de trencar-se ( r ) 99. La secci de la proveta disminueix: estricci 100. A mesura que s'aprima: disminueix l'esfor per a deformar-la 101. Al punt E: es trenca en dos trossos 102. UD 06. Propietats mecniques
L'allargament
103. Fem servir la frmula % = (L f L o ) / (L o ) 100 104. Com ms dctil s el metall: ms gran s aquest valor 105. UD 06. Propietats mecniques
106. Valors de lmit elstic ( e ) : sobre l'elasticitat 107. Valors d'esfor de trencament ( t ): resistncia mecnica 108. Valors d'allargament ( ): sobre plasticitat Recordar
109. Pes: G = mg (N) 110. UD 06. Propietats mecniques
111. Assaig de duresa: Brinell UNE-EN-ISO 6506-1
112. Recolzat sobre material a assajar 113. Hi posem Pressi durant un temps 114. Mesurem el dimetre de la marca sobre la proveta 115. HBW = 0,102 F/A
116. F: crrega aplicada (N) 117. A: superfcie de la marca a la proveta (mm 2 ) 118. UD 06. Propietats mecniques
119. Per acers i materials metllics fem servir
120. Crrega aplicada: 29,42 KN (equivalent a 3.000 Kg) Per materials tous: crregues ms petites 121. Per provetes primes: penetradors de dimetre menor 122. Resultats expressats: XX HBW (D/C/t)
123. D: dimetre del penetrador (mm) 124. C: 0,102F (F s la crrega aplicada) 125. t: temps que ha durat l'acci de la crrega (s) 126. UD 06. Propietats mecniques
127. Cada material t un valor de proporcionalitat 128. En el cas dels acers tenim: r(MPa) = 3,45 HBW
129. UD 06. Propietats mecniques
130. Tenaos: absorbeixen l'energia cintica: transformada en deformaci plstica o elstica En general: fragilitat associada a materials durs 131. De vegades necessitem duresa i tenacitat alhora
132. Tenacitat: resistir cops de canvi de via 133. UD 06. Propietats mecniques
134. s mesura indirecta de la tenacitat 135. Insuficient per s mateixa: bona resilincia, bona resistncia a la tracci i valor elevat d'allargament 136. Assaig: n'hi ha l'assaig Charpy i el d'Izod
137. UD 06. Propietats mecniques
138. Aquesta t una entalla amb forma de V 139. Proveta subjecta per enclusa 140. Es deixa caure el pndol des d'una alada h 141. Trenca la proveta i arriba a h' 142. K = Ec/A
143. Ec: energia cintica consumida en el trencament (J) 144. A: secci de trencament de la proveta (mm 2 )
145. UD 06. Propietats mecniques
146. Ha estat sotmesa repetidament a esforos fluctuants o alternatius Els esforos que alternen el seu cicle d'aplicaci: de fatiga
147. De manera repetitiva en el temps Fem assaigs per avaluar-ho
148. Resultats: en grfic de Whler (o corba S-N) 149. UD 06. Propietats mecniques
Representaci grfica
Abscisses: nombre de cicles (logartmic) 150. Dos valors importants
151. Vida a la fatiga: cicles de treball que suporta el material per a una determinada amplitud de l'esfor 152. UD 06. Propietats mecniques
153. Aquells que, si no superem un determinat valor d'amplitud de l'esfor, no es trenquen per ms cicles de treball que facin.
El trencament per fatiga: comena a la superfcie dels materials 154. UD 06. Propietats mecniques
155. De vegades generats al procs industrial Sn productes que s'han d'enviar a client
Tipologies
156. Assaigs per raigs X i gamma 157. Assaigs per ultrasons 158. UD 06. Propietats mecniques
159. Absncia de defectes: estructura interna homognia 160. Permeabilitat magntica constant
161. Capacitat de concentrar o dispersar les lnies de fora del camp Noms aplicable a materials ferromagntics
162. UD 06. Propietats mecniques
Travessen la mostra i impacten placa fotogrfica 163. Cada material absorbeix la radiaci de diferent manera
164. Absncia de defectes: placa uniformement impressionada 165. Defectes: algunes zones amb ms intensitat que unes altres 166. UD 06. Propietats mecniques
167. Ones sonores de freqncia superior a l'audible pels humans
Es reflecteixen, refracten i dispersen davant canvis en el medi de propagaci (se sol aprofitar la reflexi) 168. Forma habitual
169. En canviar de medi: eco (quan arriba al final de la pea) 170. Impulsos de curta durada 171. Obtenim dos pics (sense defectes): senyal emissor i final de pea
172. UD 06. Propietats trmiques
173. Dues propietats trmiques importants
174. Dilataci trmica Conductivitat trmica
175. Important: climatitzaci (habitatges, indstries...) 176. Prpia de cada material ( ); en W/mK 177. UD 06. Propietats trmiques
178. Intutivament podem dir que depn:
179. Diferncia de temperatura entre ambients 180. Temps d'exposici 181. Superfcie de contacte entre ambients 182. Gruix del material
183. UD 06. Propietats trmiques
184. : Conductivitat trmica del material (W/mK) 185. A: superfcie de contacte entre ambients (m 2 ) 186. t: temps transcorregut (s) 187. T: diferncia de temperatures (K) 188. L: gruix del material (m)
189. UD 06. Propietats trmiques
190. Ara la frmula dna com a resultat Watts (W)
La conductivitat trmica depn de T
191. UD 06. Propietats trmiques
Intutivament
192. Dependr de l'increment de temperatura Segons dimensions de l'objecte
193. Segons considerem 1D, 2D o 3D 194. UD 06. Propietats trmiques
195. Lo: llargria inicial 196. : coeficient de dilataci lineal del material ( C -1 ) 197. T: diferncia entre T inicial i final ( C) Cada material t el seu valor propi
Aquesta propietat t aplicacions
Top Related