1
TREBALL SOBRE PROCÈS TÈXTIL DE LA LLANA
I INDUSTRIALITZACIÓ TÈXTIL A
CATALUNYA
Fanny Richarte
Daniel Villegas
Daniela Muñoz
2
INDEX
1. Procés tèxtil de la llana .................................................................................................. 3 1.1 Procés de l’elaboració de la llana .......................................................................................... 3 1.2 Preparació de la llana ........................................................................................................... 3
1.2.1 Sorteig ................................................................................................................................... 3 1.2.2 Batuar ................................................................................................................................... 4 1.2.3 La filatura .............................................................................................................................. 4
1.2.3.1 Obridora ........................................................................................................................................ 4 1.2.3.2 Carda repassadora ......................................................................................................................... 4 1.2.3.3 Carda metxera ............................................................................................................................... 5 1.2.3.4 Gil .................................................................................................................................................. 5 1.2.3.5 Pentinadora ................................................................................................................................... 5 1.2.3.6 Mule Jenny .................................................................................................................................... 6 1.2.3.7 Selfactina ....................................................................................................................................... 6 1.2.3.8 Continua de filar ............................................................................................................................ 7 1.2.3.9 Aspi ................................................................................................................................................ 7
1.2.4 El tissatge .............................................................................................................................. 7 1.2.4.1 Ordidor .......................................................................................................................................... 7 1.2.4.2 Passar la pua .................................................................................................................................. 8 1.2.4.3 La màquina d'omplir rodets .......................................................................................................... 8
1.3 Els telers ............................................................................................................................... 8 1.3.1 Teler manual ......................................................................................................................... 8 1.3.2 Teler Garrot .......................................................................................................................... 9 1.3.3 Teler barrau .......................................................................................................................... 9 1.3.4 Teler espasa ........................................................................................................................ 10 1.3.5 Teler Jacquard ..................................................................................................................... 10 1.3.6 Teler iwer ............................................................................................................................ 11
1.4 Tintar el teixit ...................................................................................................................... 11 1.4.1 Barca de tint ........................................................................................................................ 11 1.4.2 Centrifugadora .................................................................................................................... 12
1.5 Acabats ............................................................................................................................... 12 1.5.1 Un batà – batan de cilindres ............................................................................................... 12 1.5.2 Perxa de cardots ................................................................................................................. 13 1.5.3 Repasadora ......................................................................................................................... 13 1.5.4 Magatzem ........................................................................................................................... 14
2. Industrialització textil a Catalunya ............................................................................... 14 2.1 Colònies Industrials de Catalunya -‐ Origen de les colònies ................................................... 15
2.1.1 L’aigua, font d’energia ........................................................................................................ 15 2.1.2 El carbó, segon recurs energètic ......................................................................................... 15 2.1.3 El factor social ..................................................................................................................... 15
2.2 Els vapors ............................................................................................................................ 17 2.2.1 Introducció .......................................................................................................................... 17 2.2.4 Impacte sobre el medi productiu ........................................................................................ 18
2.3 Revolució industrial a Catalunya .......................................................................................... 18 2.4 Antiga fàbrica tèxtil, actual museu de la ciència i de la tècnica de terrassa .......................... 20
3
1. Procés tèxtil de la llana
1.1 Procés de l’elaboració de la llana
A causa de les grans quantitats de substàncies que porta adherides com la palla, terra, excrements... la fibra de llana, abans de ser filada, s’ha de classificar en el sorteig, espolsar en la batuda i rentar en la barca de rentatge. A continuació, la llana s’ha d’esponjar en l’obridora fins a individualitzar les fibres. Aquestes fibres són seleccionades en fibra llarga, per a la filatura d’estam, i fibra curta, per a la filatura de carda.
El procés tèxtil de la llana comporta un conjunt de fases i operacions per transformar la llana de l’ovella en teixits a punt per a la confecció. Cada una de les parts d’aquest procés amaga un conjunt d’operacions complexes realitzades per màquines i conduïdes per treballadors i treballadores.
La filatura és un procés complex que parteix de la llana prèviament netejada per obtenir un fil apte per a ser emprat en els telers. El tissatge es du a terme amb els telers que amb el moviment dels seus mecanismes va teixint la tela. Abans, però, cal preparar l’ordit, els lliços... tot un conjunt d’operacions prèvies.
Els acabats són els tractaments finals que s’apliquen als teixits, com pot ser el tenyit o l’aplicació de tractaments per modificar la textura, com el batanat. Finalment la tela és emmagatzemada i portada al magatzem per als grans compradors i a les botigues per a la seva venda al públic en general o a les modistes i els sastres.
1.2 Preparació de la llana
1.2.1 Sorteig Els sortejadors i les sortejadores despleguen els vellons de llana que cobreixen el cos d’una ovella damunt d’una taula reixada anomenada taula de tiratge. Els vellons s’espolsen de terra, palla i altres impureses, que cauen per l’entremig del reixat i es dipositen sota la taula. La llana es classifica segons la part del cos de l’animal del que prové, la de millor qualitat és la de l’esquena, la dels costats i la de la part de les costelles de l’ovella. La de segona qualitat és la de les cuixes, la planxa i la nuca, i la menys valorada la del ventre, les potes i el cap. També es classifica segons el color, segons la raça: Merina, Castellana, Aragonesa, Manxega.. o bé segons la longitud de fibra llarga, de més de 40 mm, destinada a la filatura de llana pentinada, i de fibra curta, de menys de 40mm, destinada a la filatura de carda.
4
1.2.2 Batuar El batuar espolsa i elimina les substàncies adherides a la llana, com ara la palla i excrements, a més d’obrir i separar els flocs per a facilitar el seu rentatge posterior. Consisteix en introduir la llana bruta a la màquina, dintre hi ha uns cilindres amb unes punxes d’acer que l’arribem a convertir en un vel i sortir més neta. La brutícia anava caient a un calaix.
1.2.3 La filatura
1.2.3.1 Obridora La llana neta, després d’untar-‐la amb una emulsió d’oli i aigua per a suavitzar les fibres i facilitar la filatura, passa per l’obridora. En l’obridora la llana es col·∙loca en una cinta transportadora fins a arribar als cilindres que la condueixen cap al tambor. Aquest es recobert de pues que disgreguen i obren els flocs de la llana fins que surten per la part inferior.
1.2.3.2 Carda repassadora La finalitat d'aquest procés es individualitzar les fibres, tornar a netejar-‐les d'impureses i obtenir un vel on les fibres estiguin orientades longitudinalment. D'aquest procés surt la cinta de carda (napa) que es recull en uns recipients cilíndrics anomenats bots.
5
1.2.3.3 Carda metxera El vel provinent de la carda repassadora , una vegada a obtingut el pes i el gruix requerit passa a la carda metxera, en què, mitjançant un procés similar al de la carda obridora, converteix el vel en metxes. Les metxes són enrotllades en bobines, anomenades col·∙loquialment formatges. La importància del procés de filatura de carda va donar lloc a aquesta dita “ la llana ben cardada és mig filada“.
1.2.3.4 Gil Les fibres llargues i de millor qualitat es destinen a la filatura de llana pentinada o d’estam. Aquest procés s’inicia amb la carda d’estam, que obre els flocs de llana fins a obtenir una tira de fibra llarga i estreta anomenada cinta que s’enrotlla en una bobina. A continuació la cinta es passa pel gil. El gil recull les cintes de les bobines i, a través d’unes pintes metàl.liques les estira i aprima fins a enrotllar-‐les novament en bobines.
1.2.3.5 Pentinadora Les cintes de les bobines passen a través d’uns cilindres on s’eliminen les fibres curtes de la cinta i s’aprofiten per la filatura de carda, i es paral.lelitzen les llargues. A continuació la cinta és conduïda cap a un brocal i es recull en un recipient anomenat bol. El procés gil-‐pentinadora s’ha de repetir diverses vegades per obtenir una cinta regular.
6
1.2.3.6 Mule Jenny Encargola les metxes.
1.2.3.7 Selfactina Va ser la primera màquina de filar mecanitzada, que amb un únic operador, permetia filar molts fils simultàniament. Primer estira i torça la metxa i després enrotlla el fil al fus. Consta de dues parts, una de fixa anomenada bastidor que s’encarrega de l’estiratge, i una altre de mòbil anomenada carro on s’efectua la torçada i l’enrotllament del fil. La part fixa és alimentada per unes bobines de metxa que en passar per un conjunt de cilindres a una velocitat diferent, l’estiren i l’aprimen. A continuació es produeix el primer recorregut del carro, que es desplaça aproximadament uns 160-‐180 cm, durant aquets moviment es produeix l’estiratge i una petita torsió de les fibres. Seguidament el carro s’atura i les metxes es torcen formant el fil. Un cop obtingut el fil, el carro retorna al seu lloc d’inici, tot enrotllant el fil a la fusada.
7
1.2.3.8 Continua de filar La continua de filar s’alimenta per unes bobines de metxa. Les metxes passen per un camp d’estiratge, que es compon de diversos cilindres, els quals estiren i paral.lelitzen les metxes fins a formar-‐ne una de més prima que es torça per mitjà d’un moviment giratori fins a formar un fil que s’enrotlla a la fusada de manera contínua.
1.2.3.9 Aspi De l’aspi n’obtenim les madeixes, on el fil és enrotllat en voltes regulars perquè no s’emboliqui. Normalment les madeixes es premsen i s’empaqueten per a facilitar el seu transport a altres seccions de la fàbrica.
1.2.4 El tissatge
1.2.4.1 Ordidor Els fils dels rodets es col.loquen amb tensió i es reuneixen en una pinta formant faixes de fil. A continuació, les faixes s’enrotllen de manera ordenada en un gran tambor anomenat bota. Aquest procés serveix per a formar els fils longitudinals del teixit anomenats d’ordit, que sénrotllen finalment al plegador del teler. Una bona operació d’ordit facilita la del teixir, tal com diu la dita: Peça ben ordida és mig teixida.
8
1.2.4.2 Passar la pua Un cop tenim l’ordit del teixit la següent operació es passar la pua. Aquest procés consisteix a mantenir l’ordre que s’ha donat als fils a l’ordir-‐los. Els fils d’ordit enrotllats al plegador es passen per sota i per sobre d’uns bastons fins a formar una creu. És una feina que requereix molta habilitat manual.
1.2.4.3 La màquina d'omplir rodets Màquina que treu el fil de la troca i el posa en un rodet.
1.3 Els telers
La seva funció es fer teixits, es necessari l’ordit i la trama. Hi ha diversos tipus de telers.
1.3.1 Teler manual Són plegadors d’ordit més o menys rudimantaris, un guía fils, dos o més lliços, una llançadora i un plegador on es posa el teixit. En l’època del neolític eren verticals, però a l’edat mitjana va pasar a ser horitzontal i més continu.
El teixit s’enrotllava en un carro que hi ha al davant anomenat plegador de tela, també hi ha lliços, que es mouen amb els peus que fan pujar i baixar alternativament els fils.
9
1.3.2 Teler Garrot Fou el primer teler mecànic en substitució del teler manual. Amb ell s’inicià l’industrialització a Catalunya i va permetre l’incorporació de les dones en el tissatge. La seva peça més característica és un garrot de fusta que, per mitjà de cops obliga la llançadora a anar d’un costat a l’altre. Els lliços aixequen i abaixen alternativament els fils d’ordit segons el lligament que es vol obtener, quan uns fils són a dalt i els altres abaix formen un angle anomenat calada per on passa la llançadora deixant el fil de trama. A continuación, la pua prem el fil de trama a les altres passades i així es forma el teixit que s’enrotlla finalment.
1.3.3 Teler barrau El teler barrau ideat per a teixits de seda, consta de dos ordits i dues llançadores, ja que teixeix dos teixits sobreposats. Els dos teixits se separen per l’acció d’una ganiveta que, al igual que la llançadora, corre d’una banda a l’altra tallant tota l’amplada de la peça. Els extrems dels fils talats formen el vellut.
10
1.3.4 Teler espasa Els elements bàsics d’aquest teler són, com el teler garrot, els lliços i la llançadora. En aquest teler l’impuls de la llançadora es realitza a través d’una barra vertical anomenada d’espasa, que permet teixir a més velocitat que en el teler de garrot. Una altre innovació és el revòlver, que canvia el fil de la llançadora automàticament sense necessitat d’aturar el teler, i pot teixir trames de diversos colors.
1.3.5 Teler Jacquard Permet elaborar mecànicament teixits amb dibuixos de gran format, perfecció i color, mitjançant la maquina Jacquard col·∙locada damunt del teler, El lligat dels fils, és programat per uns cartrons foradats que, en introduir-‐ hi unes agulles pels seus forats, queden seleccionats un nombre de fils d'ordit que perpetra teixir el dibuix propossat. La màquina de picar cartrons forada els cartrons segons el dibuix que es vulgui realitzar.
11
1.3.6 Teler iwer El la década dels anys cinquanta i seixanta comença una nova era en el món del tissatge. Sorgiren nous tipus de telers que van comportar importants innovacions tecnològiques i, com a consequència la reducció de mà d’obra i un augment de productivitat, gràcies a la velocitat i eficàcia de la nova maquinària.
En el teler iwer la llançadora és substituida per una pinça rígida que pot arribar a fer 140 passades per minut, i pot arribar a teixir vuit colors de trama diferents. Una altra de les seves qualitats és la seva eficacia , els fils d’ordit presenten molt poques trencades. És un teler que pot teixir tres amplades diferents, 120, 150 i 180cm i és apte per a fabricar qualsevol tipus de teixit.
1.4 Tintar el teixit
1.4.1 Barca de tint La barca de tints és un aparell per a tintar teixits o madeixes. La barca es compon d’un cub rectangular de fusta amb un doble fons foradat d’un serpentí per on entra l’aigua freda i d’un borbollador de vapor que escalfa el bany de tintura. Als bastons transversals de la barca es dispoden les madeixes per a tintar. El procés s’acaba buidant el bany de tintura posant-‐hi aigua neta i esbandint la barca diverses vegades. És un torniquet a l’antiga.
La descoberta de l’alitzarina per part de Groebe i Lubermann l’any 1869 va significar la introducció de la tinta d’origen químic, que substituïren progressivament els tints naturals.
12
1.4.2 Centrifugadora El teixit, un cop tintat, es col.loca a la centrifugadora que escorra el tint a través de la força centrífuga que es genera a la cistella giratòria perforada. La centrifugadora té diferents capaciatats segons la producción de la fàbrica. Els obrers la coneixien com La baldufa pel seu moviment giratori.
1.5 Acabats
1.5.1 Un batà – batan de cilindres En el batan de cilindres el teixit es col.loca en forma de corda i passa entremig de dos cilindres, que amb una pressió elevada comprimeixen el teixit. El teixit llisca pel tauler de distribució fins a arribar a uns rodets guía que el retornen als cilindres principals on es va repetint successivament el procés fins a donar al teixit un aspecte espés i gruixut propi de les peçes d’abric. L’alt cost econòmic d’aquesta operació va comportar l’aparició d’una clase social capitalistaque va esdevenir la veritable promotora del sector llaner. A Catalunya era coneguda com els paraires.
13
1.5.2 Perxa de cardots La perxa de cardots consta d’un cilindre giratori recobert de bastidors, revestits amb cardots vegetals que aixequen part de les fibres del teixit. El teixit passa fregant la superficie del cilindre i li dóna una textura amb pèl d’acord amb el tipus d’acabat que es pretén obtenir. Al llarg del temps els cardots naturals s’han anat substituint per peçes metàl.liques. La primera perxa mecánica es va inventar l’any 1758.
1.5.3 Repasadora Permet fer l’última inspecció del teixit per tal d’eliminar-‐ne els possibles defectes com nusos, errades, forats, taques.. i comprovar la seva qualitat. Finalment el teixit es plega en peces i es porta al magatzem.
14
1.5.4 Magatzem El teixit es venia per metres. Ja está preparat per confeccionar i fer peçes de roba.
2. Industrialització textil a Catalunya La colònia tèxtil és un dels elements més característics del nostre patrimoni industrial. Aquest element, emmarcat en un paisatge singular, dóna identitat pròpia al procés d’industrialització que va viure Catalunya. L’interès per les colònies industrials, i de les tèxtils en especial, no és pas nou, ben al contrari. És un tema que ha atret l’interès dels estudiosos, que actualment ja disposen d’un ampli ventall d’anàlisis que ens expliquen extensament la seva lògica històrica, social i econòmica, i ens mostren amb detall la seva evolució, des del seus inicis en l’activitat fabril, seguint pel seu desenvolupament, fins a la seva consolidació i posterior decadència.
Del gairebé centenar de colònies tèxtils que existeixen a Catalunya, no en trobarem dues d’iguals; han estat i són encara pobles vius que han evolucionat al llarg de més de cent anys de vida, com la resta de pobles i ciutats del nostre país. No és el mateix la colònia dels orígens i la de finals del segle XIX, com tampoc s’assembla la de l’etapa republicana, la de la guerra civil o la colònia de la post-‐ guerra, a la colònia actual que viu immersa en una profunda crisi però que lluita per a trobar el seu lloc en al segle XXI. Queda molt per conèixer, estudiar i treballar amb la finalitat de preservar una realitat heretada.
El que fa remarcable a la colònia tèxtil catalana no és el fet de la seva qualitat arquitectònica i urbanística ni per presentar un funcionament gaire diferent de la colònia obrera d’altres indrets
15
d’Europa, sinó per la seva abundància, densitat i homogeneïtat formal. Aquests trets fan de les colònies tèxtils catalanes un fenomen singular que caracteritza el paisatge de les comarques del Bages, Berguedà, Osona, Ripollès i Baix Llobregat.
Les colònies, petits pobles equipats amb els serveis bàsics per mantenir autònomament una població dedicada de ple a la fàbrica, neixen en zones rurals a prop del riu a partir de mitjans del segle XIX. La seva concentració geogràfica dóna fisonomia a les valls fluvials dels rius Ter i Llobregat i dels seus afluents més cabalosos.
2.1 Colònies Industrials de Catalunya -‐ Origen de les colònies
En la cronologia de la implantació de les principals colònies industrials catalanes distingim dues grans etapes. El primer període va de 1858 a 1880, les colònies estan formades per la fàbrica de riu i els edificis més indispensables (habitatges per als treballadors, forn de pa i poca cosa més).
En el segon període, sorgit a partir de 1880, les colònies es configuren com a veritables pobles industrials amb equipaments i serveis com cafè, casino, escoles, botigues, església, torre de l’amo, habitatges obrers diferenciats segons l’estatus social dins la fàbrica, etc. Ambdues etapes assenyalen canvis profunds en el context econòmic, tecnològic i social de totes elles.
2.1.1 L’aigua, font d’energia És a mitjans del segle XIX quan s’inicia la segona fase de la introducció de les màquines de vapor que era la font energètica més utilitzada en les fàbriques dels nuclis urbans. El desencís respecte al carbó autòcton obliga a reservar el carbó d’importació per a les indústries que no tenen alternativa energètica, cosa que obliga a abandonar els recintes urbans i a instal·∙lar-‐se al Llobregat i al Ter per aprofitar l’alternativa energètica gratuïta de l’aigua.
És també a partir del 1858 que l’empresa Planas, Junoy i Barné, de Girona comença a fabricar gran quantitat de turbines que progressivament aniran substituint les rodes hidràuliques.
Tant el Ter com el Llobregat són rius de cabals modestos i molt irregulars i els fabricants no podien dependre només d’aquesta energia tan intermitent. La lluita per l’aigua era constant entre els industrials i el cert és que l’aprofitaren al màxim.
Pel que fa al Llobregat, no se’n va perdre ni un centímetre de desnivell, ja que les rescloses se situen cada 10 o 20 metres de desnivell.
2.1.2 El carbó, segon recurs energètic En èpoques de sequera augmentava considerablement el consum de carbó, tant el d’importació com el procedent de les conques mineres catalanes, tot i que els fabricants havien de pagar car el carbó per manca del ferrocarril.
El tren Manresa-‐Berga, finançat pels fabricants de les colònies, arriba a Olvan el 1887, molt després de la fundació de les primeres colònies. A la conca minera de Sant Joan de les Abadesses també es va construir el ferrocarril amb retard.
La construcció dels ferrocarrils representà una potenciació de la màquina de vapor i va solucionar i abaratir els problemes de transport de primeres matèries (cotó) i producte manufacturat (teixit).
2.1.3 El factor social L’origen del sistema de colònies com a model d’assentament industrial el podem situar a Anglaterra a mitjans del segle XVIII, encara que també tingué lloc a Suècia i Finlàndia. Les colònies es situaren a
16
la vora dels rius, en zona rural, inicialment només amb la finalitat d’aprofitar l’energia hidràulica dels vells molins i de disposar d’una mà d’obra rural mixta, que treballava al camp i a la fàbrica.
Ideològicament, durant el segle XIX es desenvolupa a Anglaterra un nou pensament humanitari-‐paternalista d’objectius equívocs, ja que es preocupa per millorar les condicions de vida dels treballadors, però sempre donant prioritat a la lògica de la producció.
Les noves fàbriques-‐ciutat s’equipen amb dotacions socials de tota mena: culturals, religioses, docents, esportives, etc., a fi de fer la vida del treballador més confortable tot cercant estabilitat en la relació entre el treball, la família i el poble.
A Catalunya, les colònies industrials també són molt més que un fenomen econòmic i urbà. En aquests nous nuclis de poblament es va desenvolupar una intensa vida social, cultural i religiosa impulsada pels seus propietaris i moltes vegades delegada a directors, capellans i mestres. A més dels habitatges per als treballadors, les colònies oferien una munió de serveis.
Els primers anys hi havia la cuina comunitària (on es coïa el gra i es feia bullir el brou que les dones compraven sortint de la fàbrica), botigues (forn de pa, carnisseria, peixateria) i economats. De la petita farmaciola dels primers temps es va passar a un dispensari i les colònies més grans tenien, fins i tot, metge.
Les escoles es van fundar des de la posada en funcionament de les fàbriques: escoles per a nens, normalment a les mans d’un mestre laic o del capellà, i les escoles per a nenes, generalment regentades per monges que també s’encarregaven de la guarderia, que donaven una educació totalment diferenciada.
Fotografía de la colonia Vidal
La Colònia Vidal és una antiga colònia industrial o instal·∙lació tèxtil concebuda com un nucli autosuficient, amb habitatges per als obrers, església, escola, etc. a la riba del riu Llobregat. Amb el temps es va anar comprovant que les colònies no eren tant rentables com semblava al principi, doncs les exigències dels treballadors cada vegada eren més grans.
Al aparèixer el ferrocarril, es van implantar les primeres fàbriques als nuclis urbans, ja que era més còmoda per a la compra de carbó estar a prop de les estacions de ferrocarrils i els treballadors vivien a la mateixa ciutat sense la necessitat de construir colònies. És així com van aparèixer els primers vapors.
17
2.2 Els vapors
2.2.1 Introducció Els vapors són aquelles antigues fàbriques tèxtils que funcionaven amb la màquina de vapor i que per extensió es va generalitzar a tota la fàbrica. A Catalunya i especialment a diverses ciutats del Vallès Alguns d'aquests edificis s'han reconvertit i es troben espais nous que han heretat el nom d'aquelles antigues fàbriques; llocs on a vegades només queda una alta xemeneia o el mateix edifici reconstruït i adaptat a noves necessitats socials.
Al segle XIX les màquines de vapor van constituir tota una revolució en l'era industrial i, molt particularment a Sabadell, transformant les fàbriques tèxtils i conseqüentment la seva producció. De fet la industrialització durant aquest segle converteix Sabadell de Vila en una important ciutat fabril. Es va passar d'una vila artesana i menestral, que basava la seva economia en l'agricultura i en la manufactura tradicional de la llana, en un dels principals centres industrials del país.
Fins aquest moment l’energia era hidràulica, eòlica o d’origen animal o humà. L’aparició de la màquina de vapor combinada amb el carbó va donar lloc a un nou tipus d’energia: el vapor, capaç de transformar-‐se en força motriu i transmetre-‐la a qualsevol enginy. La màquina de vapor, es fonamentava en la força de la pressió d’aquest transmesa per un èmbol a una biela. Inventada per James Watt el 1769, va aplicar-‐se a diversos processos com la bomba per a l’extracció d’aigua a les mines, va adjuntar-‐se a la màquina de filar el 1785, va aplicar-‐se a la navegació el 1807 i al ferrocarril el 1825. El vapor és, sense cap dubte, el veritable motor de la primera revolució industrial.
Una màquina de vapor és un motor de combustió externa que transforma l'energia tèrmica d'una quantitat d'aigua en energia mecànica . En essència , el cicle de treball es realitza en dues etapes:
1-‐Es genera vapor d' aigua en una caldera tancada per escalfament , la qual cosa produeix l'expansió del volum d'un cilindre empenyent un pistó . Mitjançant un mecanisme de biela -‐ manovella , el moviment lineal alternatiu del pistó del cilindre es transforma en un moviment de rotació que acciona , per exemple , les rodes d'una locomotora o el motor d'un generador elèctric . Un cop assolit el final de carrera l'èmbol retorna a la posició inicial i expulsa el vapor d'aigua utilitzant l'energia cinètica d'un volant d'inèrcia.
2-‐El vapor a pressió es controla mitjançant una sèrie de vàlvules d'entrada i sortida que regulen la renovació de la càrrega , és a dir , els fluxos del vapor cap i des de el cilindre. El motor o màquina de vapor es va utilitzar extensament durant la Revolució Industrial, en el desenvolupament va tenir un paper rellevant per moure màquines i aparells tan diversos com bombes, locomotores, etc . Les modernes màquines de vapor utilitzades en la generació d'energia elèctrica no són com les descrites , sinó que són turbomàquines , és a dir , són travessades per un flux continu de vapor i reben la denominació genèrica de turbines de vapor . En l'actualitat la màquina de vapor alternativa és un motor molt poc usat excepte per a serveis auxiliars , ja que s'ha vist desplaçat especialment pel motor elèctric en la maquinària industrial i pel motor de combustió interna en el transport .
18
Màquina de vapor del museu de la ciència i la tècnica de Terrassa
2.2.2 Impacte sobre el medi natural El vapor en si no genera impactes negatius sobre el medi natural , però, per aconseguir molta potència amb el vapor cal fer molt foc , és aquest fum el que provoca la contaminació , molta gent antigament assignava al fum el símbol del progrés. És coneguda la imatge dels vells túnels completament negres .
2.2.3 Impacte sobre el medi social La màquina de vapor va ser sens dubte un dels avenços tecnològics que van fer esclatar la "Revolució Industrial " , gràcies a aquesta màquina molts treballs que abans feien les persones es van automatitzar parcialment i van deixar que la gent tingués més temps lliure i oci .
2.2.4 Impacte sobre el medi productiu Comparant una màquina i un humà , la màquina no es cansa com l'humà , no necessita dormir a les nits i no cobra un sou , de manera que el treball i la producció va augmentar d'una manera dràstica mentre que s'abaratien els costos per mà d' obra , de manera que el producte final era més barat .
2.3 Revolució industrial a Catalunya
La Revolució Industrial de Catalunya, o l'era del vapor, es va produir entre 1840 i 1891, fet que va convertir Catalunya en un dels territoris de major dinamisme industrial i va incorporar-‐se al grup reduït de les regions europees que van assolir abans del 1860 uns nivells d'industrialització elevats. La Revolució Industrial va ser possible per la renaixença econòmica que va experimentar la societat i l'economia catalana durant el segle XVIII.
La nova tecnologia de màquines de gran volum i pes va provocar una revolució en l'edificació industrial, que, des de 1875-‐1880, va haver de ser de gran superfície i resistència i amb disposició d’interior dissenyada per a unes transmissions molt complexes. Les columnes i la bigueria de ferro van substituir els materials de pedra i fusta, i els enginyers industrials van desplaçar els vells mestres de cases en la construcció de fàbriques.
A més de noves edificacions, la indústria tèxtil va seleccionar nous emplaçaments. Per una banda, en la llana, es va reforçar la concentració a les dues ciutats bessones del Vallès Occidental. Per l'altra, en el cotó, la filatura es va ubicar massivament a les vores dels rius Llobregat, Ter i Cardener, amb les noves colònies industrials, i va abandonar la costa, per on rebia el carbó d'importació.
19
La Revolució Industrial de Catalunya va ser marcada per una forta dependència dels proveïments exteriors d'energia, primeres matèries, productes semi-‐acabats i béns d'equip. Al llarg del segle XIX, el port de Barcelona va ser la porta d'entrada i sortida de primeres matèries, productes energètics i manufactures; alhora el territori que l'envolta es converteix en localització privilegiada.
En tercer lloc, va estar orientada gairebé exclusivament al mercat interior i espanyol. Barcelona era també el mercat principal i el punt de sortida de les mercaderies cap a la resta de la Península. Tot això afavoreix una concentració creixent de la indústria al voltant de la capital catalana.
Pel que fa a la localització industrial, en una primera etapa, entre 1830 i 1860, i amb l’objectiu de reduir els costos de producció, la major part dels vapors van situar-‐se a la costa, a prop dels ports per on arribava el cotó a Catalunya, i així el protagonisme de la Revolució Industrial va correspondre a les comarques del Barcelonès, el Maresme i el Garraf.
En aquesta etapa de la industrialització, el model d’organització de la producció industrial predominant va ser el dels vapors. Aquest era el nom que es donava a les indústries tèxtils que utilitzaven l’energia del carbó i estaven situades als barris industrials de les ciutats, preferentment al costat de les estacions de ferrocarril per poder-‐se abastir fàcilment de carbó. Els vapors constaven, fonamentalment, de l’edifici fabril i els seus annexos (carbonera, màquina de vapor, magatzems, etc.)
L'organització industrial es va definir pel predomini de les petites i mitjanes empreses, amb empreses dedicades a la producció domèstica i a la subcontractació. Un nombre limitat de grans empreses, però, formava el nucli essencial del sistema i li donava coherència i fortalesa.
Finalment, per a l'obtenció d'informació, assistència tècnica o accés als mercats, la coŀlaboració entre les empreses catalanes va ser freqüent i estreta. Els diversos sectors es trobaven fortament lligats entre sí. La intensitat de les relacions industrials va ser la causa major de l'elevada competitivitat davant de les indústries d'altres regions.
(La primera fàbrica que funcionava amb vapor, la fàbrica Bonaplata).
20
2.4 Antiga fàbrica tèxtil, actual museu de la ciència i de la tècnica de terrassa
Edifici que és un dels principals exemples de l'arquitectura modernista de Catalunya: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i construït entre 1907 i 1908 . La denominació de vapor es deu al fet que la fàbrica utilitzava el vapor d'aigua com a força per moure les màquines. Aquesta maquinària encara es troba instal·∙lada i és una de les principals atraccions del museu. L'antiga fàbrica modernista ha estat ampliada amb nous edificis, dels quals destaca el que funciona com a vestíbul d'entrada, amb una façana fotovoltaica. Dins mateix museu hi ha, a més, una exposició permanent anomenada Lluís Muncunill, arquitectura per a la indústria que mostra les genialitats de l'arquitecte responsable de l'edifici, un dels màxims exponents del modernisme català.
L’edifici constava de 5 parts:
-‐ Entrada principal: Era per on s'accedia a la fàbrica. -‐ Vestidors dels obrers: On els treballadors de la fàbrica és canviaven per treballar. -‐ Una habitació elevada molt important, era on estava la màquina més important de la fàbrica, la que ho movia tot, la màquina de vapor. -‐ Soterrani: Estaven les carboneres, i el accés a la xemeneia. -‐ Nau Industrial: Era l'espai on estaven totes les màquines i on treballaven el obrers/as
L'edifici consta d'una gran nau de producció que té annex un edifici de tres cossos destinat a allotjar la secció energètica i motriu, un pati i dependències d'oficines que fan façana amb el carrer.
La nau de producció és un espai extraordinàriament uniforme. Muncunill va aconseguir una extraordinària combinació de funcionalitat i estètica, la sala de màquines, de gran sobrietat, està construïda amb maons i coberta amb voltes. La seva ubicació li permet distribuir racionalment l'energia al conjunt de la nau.
21
Les finestres de la sala de màquines estan orientades cap al nord per tal que la llum entres de manera difusa per aprofitar la llum natural al màxim. La teulada tenia forma de bòveda catalana, perquè quan plogués l'aigua es filtrés.
Dins del vapor Aymerich , Amat i Jover es realitzaven tots els processos tèxtils : es filava , es teixia , es tenyia i es realitzaven els acabats de la llana. Dins de les naus tèxtils s'organitzava la més diversa maquinària per facilitar els diferents processos . El soroll que es produïa a les naus tèxtils era aterridor i els obrers arribaven a comunicar pràcticament per signes . En el tèxtil treballaven homes i dones i la presència femenina era majoritària en algunes seccions com la filatura . Joves de curta edat ( gairebé nens ) també treballaven . Segons els períodes , a la fàbrica podien arribar a concentrar uns quants centenars d'obrers . En èpoques de gran demanda , la fàbrica podia arribar a treballar dia i nit i els torns de treballadors se succeïen contínuament . D'aquesta manera s'optimitzava el rendiment de les calderes i de la màquina de vapor . Cap a 1913 la jornada d'un obrer solia ser d'unes 11 hores . Les condicions de treball eren dures, jornades llargues, molta humitat, aire viciat per la pols i els brins de fibra, soroll esgarrifós, accidents... Els salaris eren baixos i feien que els obrers portessin una vida molt austera . Les dones acostumaven a cobrar menys , ja que el seu treball era menys valorat.
Top Related