Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
1
Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet
ÍNDEX TEMÀTIC
1. Introducció.
2. Terminologia.
3. Tècniques utilitzades pels endevins i profetes.
4. Divinitats relacionades amb l’endevinació.
5. Els usos de l’endevinació i el profetisme: política, medicina, ús popular, etc.
6. Errors en les prediccions dels endevins i profetes, censura i escepticisme.
7. Tipologia dels textos on s’han transmès les profecies.
8. Conclusions.
9. Bibliografia.
Àrees: I. Mesopotàmia. Textos de Mari (Adelina Millet), II. Mesopotàmia en general (Sara G. Moratinos), III.
Anatòlia i Etrúria (Mariona Vernet), IV Grècia (Sergi Grau)
§1. INTRODUCCIÓ Endeví (persona que rep missatges divins)
endeví tècnic endeví intuïtiu
intèrpret de somnis àugur, harúspex, etc. somiador (incubatio) profeta
(Stöckl 2012: 10)
Cfr. Ciceró, De divinatione 1.VI 11: Duo sunt enim divinandi genera, quorum alterum
artis est, alterum naturae ‘hi ha, certament, dues menes d’endevinació, l’una
referent a la tècnica, l’altra, a la natura’.
TERMINOLOGIA. MESOPOTÀMIA
§2. PROFETA:
Accadi (documentació de Mari ca. segles XVIII-XVII a.C.):
āpilum (fem. āpiltum) “profeta” (literalment “qui respon”) al servei del rei, molt
sovint enviats en missions sagrades, per transmetre oracles. Són com ambaixadors
del rei, però envers les divinitats, i no envers altres humans, reis o altres. Seria de
rang superior al muhhûm. J.-M. Durant proposa que entre un āpilum i un muhhûm
no hi hauria hagut cap diferència. L’āpilum “és posseït pel déu que se serveix d’ells
com un mitjà físic, amaga la seva personalitat i parla en primera persona a través de
la seva boca”, “inspirat”. Del verb apālum: “prendre la paraula després
(=respondre)”.
assinnum “male cultic prostitute” (CDA).
muhhûm (fem. muhhûtum) “profeta” molt similar, o igual a l’āpilum, també estan
inspirats i reben el missatge de la divinitat. La paraula vol dir, en el seu significat
més primari: “algú que s’ha tornat boig”, participi del verb šeḫû: “to be agitated ?”.
Els muhhûm poden estar “posseïts”, però no sempre es troben en estat de possessió,
ja que moltes vegades es troben “en estat d’equilibri”. Podria ser que a la mateixa
localitat i al mateix temple hi hagués més d’un muhhûm exercint les seves
funcions, per exemple, al temple de Dagan de Terqa.
qammatum un tipus de sacerdotessa (que es distingiria, potser, a partir d’un
determinat tocat que hauria portat).
A Mari, un assinnum i una qammatum són portadors de missatges profètics, han
tingut visions, vid. ARM 26/1 197 i 198. Encara que les seves intervencions no són
habituals.
D. Charpin defineix tant els muhhûm com els āpilum (tant en femení com en
masculí), d’aquesta manera: “personnel religieux, rattaché à un temple et défini par
rapport à une divinité.” Tambè com a “professionels de la prophétie” (a OBO 265
p. 25.) Les profecies, però, també poden ser formulades per persones normals i
corrents, sense que siguin “professionals”.
§3. ALTRES
bārû “vident” (en el sentit de “qui examina”).
rābiṣum (en un context d’endevinació per oniromància), incubador, del
verb: rabāṣum “incubar”.
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
2
šāʾilum, šāʾiltum, qui fa les preguntes (en una consulta hepatoscòpica).
§4. PROFECIA:
awātum: (en context profètic:) profecia (a la qual s’ha de fer
necessàriament cas).
egerrûm: (en context profètic:) profecia, comunicació inspirada, però no
necessàriament de caràcter obligatori, o a les quals s’hagi de fer cas.
Accadi (documentació d’època Neo-Assíria, segles IX-VII a.C.):
mahhû “profeta” (alguns autors diuen [S. Parpola i M. Nissinen] que
aquesta paraula s’hauria utilitzat al principi de l’època neo-assíria, però cap a finals
d’aquesta època ja no s’hauria fet servir i hauria estat reemplaçada pel terme
raggimu. D’altres autors [P. Villard] diu que entre els dos termes neo-assiris hi
hauria la mateixa diferència que entre els dos termes mariotes de muhhûm i
āpilum).
raggimu (fem. raggintu; pl. raggimānu, raggimātu, mas. i fem. respectivament)
“profeta” (de l’arrel ragāmum “cridar, reclamar”).
šipir mahhê, “missatges del mahhû”.
§5. Llista lèxica paleobabilònica: Lú Recension A, MSL 12 5.22
20 lú-šim = širāšû brewer
21 lú-kurun-na = sābû innkeeper (man)
22 mí-lú-kurun-na = sābītum innkeeper (woman)
23 lú-gub-ba = muḫḫûm prophet
24 mí-lú-gub-ba = muḫḫūt[um]prophetess
25 lú-tílla = wāṣû one who goes out (man)
26 mí-lú-tílla = wāṣītum one who goes out (woman)
27 lú-giš-gi-sag-kéš = naqmu psoriatic (man)
28 mí-lú-giš-gi-sag-kéš = naqimtu[m] psoriatic (woman)
29 lú-ní-su-ub-ba = zabbû frenzied man
30 mí- lú-ní-su-ub-ba = zabbātum frenzied woman
31 lú-ur-e = zabbû frenzied man
32 lú-al-e11-dè = maḫḫû prophet
TERMINOLOGIA MÓN CANANEU:
§6. Hebreu:
nabiʾ (nebiʾim) “el cridat (per Déu)” (acc. nabû “cridar”). Hi ha propostes
diverses pel que fa a l’etimologia i significat d’aquest terme.
roʾeh “vident”
neḇūˀa ‘declaració profètica, profecia (נבואה) (N.B.: ni en accadi ni en hebreu no
existeix el terme abstracte per ‘profecia’)
§7. Arameu:
ḥz ‘profeta’
Inscripció del rei Zakkur, s. VIII aC (KAI 202).
Inscripció de Deir ˁAlla, s. VIII-VII aC (KAI 312).
Inscripció de la Ciutadella d’Ammon (KAI 307).
Segell de Deir Rifa, Egipte (UC 51354)
TERMINOLOGIA. ANATÒLIA
§8. Hittita:
Hitt. *(antuḫšaš) šiuniyanz ‘home de Déu, home en èxtasi diví, home posseït per
un esperit diví (Gottesbegeisterter), profeta’ (s. XIII aC) (< verb šiuniya- ‘?’ < šiu-,
šiuna- ‘déu’ < PIE. *di̯eu̯- ‘déu’).
Nom. sg. LÚ
DINGIRLIM
-ni-an-za (KUB 14.10 + 26.86 iv 11), o bé LÚ
DINGIRLIM
-ni-an-za o DINGIRMEŠ
-nii̯anz(a) (CTH 376; a A II: 20).
Altres figures oraculars o relacionades amb el món de la bruixeria:
Hitt. ḫaššawa- (Sum. MIŠU.GI) lit. ‘Dona Vella’, ‘fetillera, bruixa’, ‘profetessa’.
metge-fetiller (LÚA.ZU)
vident, endeví (LÚḪAL o LÚAZU, Acc. BĀRÛ)
observador d’ocells, harúspex (LÚMUŠEN.DÙ)
àugur (LÚIGI.MUŠEN)
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
3
Hitt. šuppa šeškiškanzi ‘incubar un somni de manera sagrada’, lit. ‘dormir sobre un
(llit) pur’, incubatio sagrada duta a terme pels sacerdots a fi de realitzar una
consulta oracular a la divinitat (cf. 1 Samuel 28:6).
§9. Luvi jeroglífic:
massanamis ‘profeta’ (< massan- ‘déu’Luv. cun. i Luv. jer.)
DEUS-na-mi-i-sa: § 22 wa/i-mu-’ DEUS-na-mi-i-sa ¦á-sa5-za-ta (TELL
AHMAR 6) ‘i el profeta va dir-me’
PROPHETA-mi-i-sa: § 11 ¦wa/i-mu-’ pa-si-i-’ ¦PROPHETA-mi-i-sa ¦á-sa5-
za-ta (TELL AHMAR 5) ‘i el profeta va dir-me’
Logograma Luvi jeroglífic per ‘profeta’ (CORNU+CAPUT). TELL AHMAR 5
TERMINOLOGIA. ETRÚRIA
§10. Etrusc:
netśvis: harúspex (< nets ‘entranya’+vis ‘intèrpret’)
truntvt.frontac: intèrpret dels llamps. Cfr. inscripció bilingüe llatí-etrusc de Pesaro,
s. I aC (ET Um 1.7; CIL XI 6363; s. I aC):
{L. CA}FATIUS.L.F.STE.HARUSPE{X} FULGURIATOR
cafates.lr.lr.netśvis.trutnvt. frontac.
cepen o ceepena: sacerdot etrusc (documentat ja al s. VII aC)
maru: grup de sacerdots etruscs (cfr. cognomen de Virgili, Maro)
hatrencu: sacerdotessa etrusca
ziχ neθśrac: llibre d’haruspicina
lituus: paraula d’origen etrsuc que designa el bastó ritual augural, corb a l’extrem.
§11. TERMINOLOGIA. GRÈCIA
Signes: σήμεια, però també σύμβολον, τεκμήριον, μαρτύριον.
Endevinació: μαντική, μάντις, relacionat etimològicament amb μανία.
Profetisme: προφήτης / προφῆτις.
Recopiladors d’oracles: χρησμολόγοι (de χρησμός, ‘oracle’).
TEXTOS
I. Mesopotàmia. Textos de Mari (Adelina Millet)
§12. A.450 (citat a ARM 26/1 p. 378)
“Mon seigneur m’a installé à une (trop) grande tâche; je n’(en) ai pas la force:
(c’est) comme Dieu (qui) appelle (inabbû) un humain. Maintenant, il m’arrive la
fable qui est sur le bas-relief: mon seigneur m’a touché le menton, ce qui est le
propre de la divinité, et il m’a envoyé chez les hommes”.
§13. ARM 26/1 206
“Dis à mon Seigneur: ainsi (parle) Yaqqim-Addu, ton serviteur.
Un muhhum de Dagan est venu me trouver et m’a dit:
«Assurement, que mangerai-je qui appartienne à Zimri-Lim? Donne-moi un agneau
que je mange»!
Jelui ai donné un agneau. Il l’a dévoré tout cru devant la Grand’Porte. Il a réuni les
Anciens devant la Grand’Porte de Saggâratum et il a dit:
«Il va y avoir du Devorement; réclame aux différentes villes pour qu’elles rendent
les biens sacrés. Celui qui s’est livré à une action violente, on doit le faire sortir de
la ville. Pour le salut de ton Seigneur Zimri-Lim, tu me vêtiras d’un habit.»
Voilà cequ’il m’a dit. Pour le salut de mon Seigneur, je l’ai vêtu d’un habit.
Présentement, l’oracle qu’il m’a dit, je l’ai mis par écrit et je viens de l’envoyer
chez mon Seigneur. Or, l’oracle, ce n’est pas dans le secret qu’il me l’a dit; c’est
lors de la réunion des Anciens, qu’il a donné un oracle.”
http://web-corpora.net/LuwianCorpus/search/results.php?subcorpus=432,405,503,312,301,506,321,313,513,484,269,519,518,438,315,377,510,352,475,426,267,456,504,511,398,470,509,307,486,354,407,306,496,421,302,283,462,271,399,384,371,295,487,482,422,501,459,305,507,329,451,444,361,298,292,279,493,335,339,341,379,433,427,353,435,314,454,408,494,351,290,259,381,400,337,291,460,453,258,386,317,412,429,274,498,297,265,363,264,289,276,391,336,355,455,367,293,497,388,436,403,499,364,262,263,474,374,394,273,416,424,392,406,370,285,478,457,440,294,366,419,311,349,286,280,326,467,437,316,442,373,477,260,401,281,318,441,325,347,521,266,356,402,393,345,414,369,338,413,389,443,359,495,304,448,270,380,434,376,423,492,288,449,278,309,517,331,428,282,458,409,342,415,390,473,296,330,303,502,468,320,520,447,346,404,362,275,446,450,360,323,327,368,284,461,272,418,268,452,514,483,480,287,344,411,365,387,512,508,488,348,479,383,324,396,357,439,485,340,277,332,375,261,385,472,476,308,334,358,319,378,500,395,516,410,328,481,491,515,372,333,343,299,322,397,300,469,464,466,382,471,445,425,465,430,490,417,350,505,489,420,310,463,431&occurences_per_page=10&sentences_per_enlarged_occurrence=1&contexts_layout=basic&show_gram_info=1&contexts_output_language=armenian&sort_by=&search_language=luwian&interface_language=en&selected_words_percent=100&wf_flag1=1&lex1=deus%2dna%2dmi%2di%2dsa&gr1=N,common,nom,sghttp://web-corpora.net/LuwianCorpus/search/results.php?subcorpus=432,405,503,312,301,506,321,313,513,484,269,519,518,438,315,377,510,352,475,426,267,456,504,511,398,470,509,307,486,354,407,306,496,421,302,283,462,271,399,384,371,295,487,482,422,501,459,305,507,329,451,444,361,298,292,279,493,335,339,341,379,433,427,353,435,314,454,408,494,351,290,259,381,400,337,291,460,453,258,386,317,412,429,274,498,297,265,363,264,289,276,391,336,355,455,367,293,497,388,436,403,499,364,262,263,474,374,394,273,416,424,392,406,370,285,478,457,440,294,366,419,311,349,286,280,326,467,437,316,442,373,477,260,401,281,318,441,325,347,521,266,356,402,393,345,414,369,338,413,389,443,359,495,304,448,270,380,434,376,423,492,288,449,278,309,517,331,428,282,458,409,342,415,390,473,296,330,303,502,468,320,520,447,346,404,362,275,446,450,360,323,327,368,284,461,272,418,268,452,514,483,480,287,344,411,365,387,512,508,488,348,479,383,324,396,357,439,485,340,277,332,375,261,385,472,476,308,334,358,319,378,500,395,516,410,328,481,491,515,372,333,343,299,322,397,300,469,464,466,382,471,445,425,465,430,490,417,350,505,489,420,310,463,431&occurences_per_page=10&sentences_per_enlarged_occurrence=1&contexts_layout=basic&show_gram_info=1&contexts_output_language=armenian&sort_by=&search_language=luwian&interface_language=en&selected_words_percent=100&wf_flag1=1&lex1=%c2%a6propheta%2dmi%2di%2dsa&gr1=N,common,nom,sg
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
4
§14. 1 Samuel 28:4-19 (Saül consulta una nigromant, la bruixa d’Endor, per tal de
saber què li depara el futur, ja que s’ha d’enfrontar als filisteus. La bruixa invoca el
fantasma de Samuel, que li prediu la desfeta total, del seu exèrcit, de la seva
nissaga i la seva pròpia mort:)
“Els filisteus van concentrar les tropes i acamparen a Xunem. Igualment Saül va
reunir tot Israel i acampà a Guilboa. En veure el campament dels filisteus, Saül va
tenir por i, ple d’esglai, va consultar el Senyor. Però el Senyor no responia, ni per
somnis, ni per les sorts sacerdotals, ni pels profetes. Llavors Saül digué als seus
oficials:
̶ Busqueu-me una nigromant i aniré a consultar-la.
Li van respondre:
̶ A Endor n’hi ha una.
Saül, disfressat perquè no el reconeguessin i acompanyat només de dos homes, va
arribar de nit a casa de la dona nigromant. Saül li digué:
̶ Endevina’m el futur fent que pugi l’esperit del mort que jo t’indicaré.
La dona li va objectar:
̶ Ja saps el que ha fet Saül: ha exterminat del país els nigromants i endevins. Tu em
pares una trampa que pot costar-me la vida.
Saül li va jurar:
̶ Per la vida del Senyor, t’asseguro que no et passarà res.
Llavors ella li va preguntar:
̶ Qui vols que t’evoqui?
Saül va dir:
̶ Evoca’m Samuel.
La dona va veure Samuel, va fer un xiscle i digué a Saül:
̶ Per què m’has enganyat? Tu ets Saül!
El rei va respondre:
̶ No tinguis por. Digues què veus.
La dona va dir:
̶ Veig un esperit que puja del fons de la terra.
El rei va preguntar:
̶ Digues quin aspecte té.
Ella va respondre:
̶ És un ancià que puja cobert amb el mantell de profeta.
Saül va comprendre que es tractava de Samuel i es va agenollar i es
prosternà amb el front a terra. Samuel digué a Saül:
̶ Per què em vens a pertorbar, evocant-me així?
Saül li va respondre:
̶ Em trobo en una situació desesperada. Els filisteus em fan la guerra i Déu
s’ha allunyat de mi: ja no em respon ni pels profetes ni per somnis. Per això t’he
evocat, perquè m’indiquis què haig de fer.
Samuel va dir:
̶ Si el Senyor s’ha allunyat de tu i va contra tu, per què m’interrogues? El
Senyor compleix allò que ja havia anunciat per la meva boca: t’ha pres el regne de
les mans i l’ha passat a un altre, a David. Ja que tu vas desobeir el Senyor i no vas
executar la seva condemna contra els amalequites, ara el Senyor compleix amb tu
això que va dir. Més encara: junt amb tu, el Senyor posarà tot Israel en mans dels
filisteus. Demà, tu i els teus fills sereu on jo sóc, I el Senyor haurà fet caure
l’exèrcit d’Israel en mans dels filisteus.”
§15. ARM 26 235= ARM 13 113(=LAPO 18 936)
“Un homme a eu un rêve, et Ahum [l’administrateur du temple d’Annunîtum] me
l’a répété: ‘L’armée ennemie était entrée dans les ville fortes: Mari, Terqa et
Saggâratum. Après quelque pillage, la voilà installée dans les places fortes’”.
§16. A.747 lín. 11-33 (=OLA 162/1, pp. 456-457=J.-M. Durand, OBO 265 pp.9ss.)
“Or, mon seigneur m’avait donné les instructions suivantes: «Il faut que le dieu
Aštabi-El prenne place sur sa couche et que son ‘prêtre’ (kalû) dise son ‘indication’
(paraula de traducció dubtosa: ha-ia-sú); fais-en alors prendre procès verbal!»
Actuellement, Warad-Sîn (a été) leur «coucheur»; le dieu Aštabi-El a pris place sur
sa couche et par devant le dieu Aštabi-El, les affaires se révèlent être des
mensonges. Doncs, ceux qui l’avaient calomnié par devant le dieu n’avaient pas
respecté son rang. Alors, moi-même, afin qu’il n’y ait pas de sitôt d’(autres)
affaires mensongères, par devant les Anciens du pays je lui ai fait des réprimandes
et par devant le dieu j’ai imposé une hache de bronze et un mouton mâle, tout
s’étant révélé n’être que mensonges.”
§17. ARM 26/1 213 [A.100]
“Dis à mon Maître: ainsi (parle) Šibtu, ta servante.
Le palais va bien.
Dans le temple d’Annunitum, le 3, Šelebum a vaticiné:
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
5
«Ainsi (parle) Annunitum: ‘Zimri-Lim on va t’eprouver par le moyen d’une
rébellion. Protège-toi! Place et fais se tenir à tes côtés des serviteurs selon ton
coeur, que tu aimes, pour qu’ils te protègent! Ne t’en vas pas tout seul. Et les gens
qui chercheront à t’éprouver, j’emplirai ta main de ces hommes’».
Maintenant, j’ai fait porter chez mon Seigneur la mèche de cheveux et la cordelette
del’assinum”.
§18. ARM 10 50 (=LAPO 18 1094)
“Dis à mon Seigneur: ainsi parle Addu-dūrī, ta servante.
Depuis le retablissement de ta famille, jamais je n’avais vu un tel rêve. C’est
auparavant qu’étaient tels les signes que j’avais. Dans mon rêve, j’entrais au temple
de Bēlet-Ekallim. Bēlet-Ekallim n’était plus sur son trône et les statues qui sont
devant elle n’(y) étaient plus. Alors, (ce que) voyant, je me mis à pleurer. Ce rêve
de moi était de la première veille.
Derechef: Dâdâ, le grand prêtre d’Eštar Bisréenne, se tenait à la porte de Bēlet-
Ekallim et une voix désagréable ne cessait de crier ainsi:
«Reviens-moi, Dagan!, Dagan! Reviens-moi, Dagan!»
Voilà ce qu’à plusieurs reprises elle criait.
Autre chose: une extatique (muhhutum) s’est dressée dans le temple d’Annunitum,
disant:
«Zimri-Lim, ne pars pas en campagne! Reste à Mari! Alors, moi, je ne cesserai de
répondre.»
Mon Seigneur ne doit pas montrer de négligence pour sa protection personnelle.
Présentement, ma mèche de cheveux et ma cordelette, je les ai, personellement,
mises sous scellés et je (les) ai envoyée(s) chez mon Seigneur.”
§19. ARM 26/1 234, lín. 1’-18’
El que veu la profecia es posa malalt per no haver-la transmès:
“[NP] a vu [un rêve] en ces termes. Voici [(ce que disait) le dieu]: «Ne
(re)construisez pas cette maison en ruines. Si cette maison est (re)construite, je la
ferai tomber dans le fleuve». Le jour où il a vu ce rêve, il ne l’a dit à personne. Le
lendemain, de nouveau, il a vu un rêve. Voici ce que (disait) le dieu: «Ne
(re)construisez pas cette maison! Si vous la (re)construisez, je la ferai tomber dans
le fleuve». À présent, je viens de faire porter chez mon seigneur la cordelette de
son habit et une mèche de cheveux de sa tête. Depuis ce jour, ce serviteur est
malade.”
§20. Cf. Aquesta història amb Jeremies 20:7-9, on el profeta tambè està temptat de
no comunicar les profecies que veu: “M’heu seduït, Jahvè, i m’he deixat seduir;
m’heu dominat: heu estat el més fort; tot el dia sóc la riota de la gent, tothom es riu
de mi! Perquè, cada cop que parlo, haig de cridar, haig d’exclamar: «Violència,
devastació!» La paraula de Jahvè no em val més que oprobis i insults tot el dia. Si
em deia: «No hi vull pensar ni vullparlar més», hi havia com un focque crema, com
un incendi als meus ossos. Però estic cansat d’aguantar-ho i no ho puc suportar”.
§21. M.7160 (=OBO 265 p. 32)
“”Dis [à Šunuhra-Ha]l[u]: (ainsi) parle Hammi-šagiš, ton [fils]. [Le rêve]
que j’ai vu pour mon seigneur n’est pas bon. Ce rêve est vraiment préoccupant. Or
moi, je me demandais: «Dois-je r[épéter] mon rêve?», (quand) Yasim-Sumu est
arrivé et a dit: «Une extatique-muhhûtum d’Ištar-bisra est ven[ue me trouver] et
m’a dit: ‘Pour la protection de […] … je protègerai […]»’” (la resta del text ha
desaparegut).
§22. Epopeia de Zimri-Lim, iii lín. 35-36:
“Il vit son ‘signe’, ‒(par) un prophète‒, le prince de son Pays et,
le roi, son coeur/courage, ‒en force‒ s’accrut.”
(‘prince de son pays’, seria el déu Dagan, que és qui el sancionaria com a rei,
mitjançant un profeta seu.)
§23. En l’adveniment al tron per part del rei assiri Assarhaddon (Nissinen, SAAS
7), trobem diversos exemples, aquest és un:
Nin. A ii 3-7: “The Southwind, the breeze of Ea, was blowing ‒ the wind whose
blowing portends well for exercesing kingship. Favorable omens in the sky and on
earth came to me. Oracles of prophets, messages of the gods and the goddess, were
constantly sent to me and they encouraged my heart.”
§24. En una inscripció del rei Assurbanipal, aquest especifica quins treballs de
reconstrucció de temples ha realitzat, ausiciats per les profecies enviades per les
divinitats, entre altres signes (Nissinen, SAAS 7), hi ha diversos textos, aquí tenim
un exemple:
Prism T ii 7-24: “Emašmaš and Egašankalamma I covered with silver and gold,
filled it with splendor. The Lady of Kidmuri, who in her anger had left her cella
and taken residence in a place unworthy of her, relented during my good reign
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
6
wich Aššur had presented and, to make perfect her majestic divinity and glorify her
precious rites, constantly sent me (orders) through dreams and prophetic messages.
I asked Šamaš and Adad and they gave me a firm positive answer. I made the
insignia of her great godhead magnificient, I made her live forever and ever in the
inner sanctum (?). I confirmed her precious rites and carried out her rituals
property.”
§25. Vid. A la Bíblia la unció, per part del profeta de Yahweh, primer de Saül,
desprès de David. Vid més endavant, a 1 Reis 20, com Yahweh posa a les mans del
rei Acab l’exèrcit enemic, i se li comunica a través d’un profeta de Yahweh.
§26. 1 Samuel 3:20: “Tot Israel, des de Dan fins a Beer-Sabé, va saber que Samuel
era reconegut de debò com a profeta de Jahvè.”
§27. 1 Samuel 9:27-10:1: “anaven baixant a l’extrem de la ciutat, qaun Samuel va
dir a Saül: «Digues al noi que passi al davant nostre, i tu, atura’t un moment, que et
faré sentir la paraula de Déu». Llavors Samuel va agafar la fiola d’oli i la hi va
vessar sobre el cap. Després el vabesar, dient-li: «jahvè t’ha ungit com a rei del seu
poble d’Israel. Governaràs el poble de Jahvè i l’alliberaràs de les mans delsenemics
que l’envolten. …»
§28. 1 Samuel 16:12-13: “El va fer anar a buscar. Era roig i agradable, d’ulls
bonics i de bona presència. Llavors Jahvè va dir: «Ungeix-lo, que és ell». Samuel
va prendre el corn d’olii el va ungir enmig dels seus germans. A partir d’aquell dia,
l’esperit de Jahvè s’apoderà de David. I Samuel se’n tornà a Ramà.”
§29. 1 Reis 20:13: “Alhesores un profeta s’acostà a Acab, rei d’Israel, i li digué:
«Això dius Jahvè: ‘Has vist aquesta gentada? Doncs, avui te la posaré a les mans, i
sabràs que jo sóc Jahvè’»”.
§30. ARM 26/1 212 [A.3217]
“Dis à mon Seigneur: ainsi (parle) Šibtu, ta servante.
Le palais va bien.
Ili-haznaya, l’assinnum d’Annunitum est venu me trouver. Dans [le temple
d’Annunitum] … et [au sujet de] Babylone [un message], a été envoyé par son
intermédiaire [à mon seigneur disant: «Ô] Hammu-rabi … »
(Lacune)
… Au sujet de Babylone, après avoir fait boire les signes, j’ai posé mes
questions. Cet homme médite beaucoup de choses contre ce pays mais il ne
reussira pas. Mon Seigneur verra ce que la divinité fera à cet individu: tu le
captureras et le domineras. Ses jours sont proches: il ne vivra pas. Que mon
seigneur le sache!
Avant la nouvelle d’Ili-haznaya qu’Annunitum m’a envoyé par son
intermédiaire, le 5, par moi-même, j’avais posé mes questions. La nouvelle
qu’Annunitum t’a envoyé et ce que j’ai obténu pas mes questions, ne font qu’un.”
II. Mesopotàmia (Sara G. Moratinos)
§31. Extispiscina: If the head of he Presence has a Branch and a Weapon points
parallel to it: during my raid you will defeat one army or another in the enemy´s
country. Jeyes, PIHANS 64, 1, 10´.
§32. Lecanomancia: 16. (If) the oil develops horns when one pours water, the wife
of the man will go away.
36. (If) the oil sinks and rises up when one pours water, the man will come forth
from difficulty.
35. (If) the oil sinks and stays at the bottom when one pours water, the man will
die.
33. (If) one throws water onto oil and it disperses evenly, the house of the man will
be scattered. Pettinato 1966, nº 1.
§33. Libanomancia: Se l´incenso nella sua parte superiore si addensa come una
palma, mentra alla sua base è sottile:: un malanno visiterà l´interessato.
Si l´incenso nella sua inattività è strozzato:: una calamità coglierà l´interessato.
Si l´inceso nella sua inattività irrompe ed esce:: l´interessato supererà la calamità.
Si l´incenso irrompe verso Oriente ed esce:: l´interessato superarà la calamità.
Si l´incenso è irrotto da Oriente verso le cosce del bārû (e) persiste:: il principe
supererà la calamamità. Pettinato, RSO p. 320: UCBC 755, lin. 12-16.
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
7
§34. Aluromancia: Si la farine, à l´occident, sciende le froment: l´intéressé, en sa
maladie il mourra subitement.
Si la farine, à l´occident, est en bon état à droite et à gauche, mais scindée au
milieu: ce malade, une “plainte” sera fait sur lui, et il ira bien. Nougayrol, Or 32, p. 382: AO 3112, lin. 5-10.
§35. If the sun is yellow when it becomes visible on the first of Nisannu, and its
light is [ ], in that month an eclipse will take place and, since its appearance is
yellow, [ ] or an enemy wil l rise and defeat the king´s troops and [ ]. Van Soldt, PIHANS 73, I 2.
§36. Fisiognómico: 15 If a man´s nails are very long: he is taciturn.
16 If a man´s nails are very short: he is noisy.
17If a man is distinguished by beautiful hair: the end of his days is near.
21-22 If the hair on a man´s shoulders is curled: women love him.
31-32 If a man does not remember the dream he had: his deity is angry with him.
41-42 If a man grinds his teeth in his sleep: he will worry.
II. 12-13 If a man does not recognize another man when looking at him: this man is
given into the hands of death.
20 If a man´s way of looking is oblique: he will die of constriction.
21-22-23 If a man´s way of looking is straight: his deity will always be with him
for his luchk, he will live in truth. Köcher y Oppenheim, AfO 18, p. 62: VAT 7525.
§37. Criaturas deformes y monstruosas:
I. 50. If a woman becomes pregnant with wind, and gives birth to wind –there will
be bad times and the mother will bad her door against her daughter; there will be
no (sense of) brotherhood; that land will desappear; the harvest of the land will not
prosper.
I 60. If a woman gives birth to a blind child-the land will be disturbed; the house of
the man will not prosper.
IX. 26´. If an anomaly´s right horn is near the top-an evil attack against the prince.
XVIII. 1. If a ewe eats its afterbirths –an enemy will consume the possessions of
your land.
11´If a white goat gives birth to a black (kid) –destruction of the herd.
12´If a black goat gives birth to a white (kid) –the fold of the man will scatter.
Leichty, E., The Omen Series Šumma Izbu, Texts from Cuneiform Sources 4 (1970).
§38. Listen carefully, O Assyrians! The king has vanquished his enemy! From
sunset to sunrise, from sunrise to sunset your king has trod his enemy underfloot! I
will destroy Melid …. I will destroy. I will deliver the Cimmerians into his hands;
the lando of Ellipi´I will sent on fire. Assur has given him the whole wold. From
the place where the sun rises to where it sets there is no king to set beside him. He
is bright like sunshine! This is the oracle of peace placed before Bel-TarbasSi and
before the (other) gods. Parpola, SAA 9 3.2. lin 1 21-119.
§39. The faithful shepherd –his name (is) fortunate, his protecting lamassu (is)
everlasting-has entered the temple Eanna. From now on, well-being (is) before
him, (long) life (is) behind him. From the day that Nanaya entered and had me sit
down in the doorway of the god Su´en her father she spoke saying: “Until I
establish a faithful shepherd and revive dying Uruk, You shall grind the sūtu-tax of
Uruk. (Then) great Uruk will look to me: I shall exempt city and household (from
tax) as soon as a faithgul shepherd emerges for the land”. () (These are) the words
tha Inanna spoke to me. May my lord listen to my speech, may hekeep my words in
hand, that he may attain the god´s desire. Oráculo de Uruk, en Dalley, Fs. Foster, p. 86.
§40. When the troops saw the river Idide in its violent flood, they were scared to
cross it. But the Goddess who dwells in Arbela let my troops have a dream in the
night and spoke to them as follow: “I will go before Assurbanipal, the king whom
my hands created!” my troops relied upon this dream and crossed safely the river
Idide. Streck Asb. P. 48 v 95-104
§41. 1, Si lorsque quelqu´un se rend à la maison d´un malade, un faucon traverse
(le ciel) vers sa droit: ce malade guérira. 2. Si un faucon traverse (le ciel) vers sa
gauche: ce malade mourra. 22si un serpent tombe sur un malade dont la maladie
dure depuis longtemps: sa maladie le laissera. 25. Si un serpent tombe au chevet
d´un malade: ce même jour, il mourra- Si un serpent se tient constamment au
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
8
chevet d´un malade: il a commis un sacrilège à l´égard de son dieu ou du dieu de sa
ville; il mourra dans l´anné. Labat, TDP, II.
§42. The king can ask (anyone):My father portioned out 6 homers of field with his
brother Nabû-zeru-lešir; I and my brother got three homers each, and in addition
two souls! By the grace of the king my lord I have purchased 5 or 6 souls. I have
visited the Kidmuru temple and arranged a banquet, (yet) my wife has embarrassed
me; for five years (she has been) neither dead nor alive, and I have no son. This
year three women have fallen to me; but I have no farmer, no farm equipment, no
farm. By Anu, Enlil and Ea who are firmly implanted in the head of the king, my
lord, I cannot (even) afford a pair of sandals or the wages of a tailor, I have not got
a spare or the wages of a tailor, I have not got a spare suit of clothes, and I have
incurred a debt of almost six minas of silver, plus the interest. [Also], I am [50?]
years (alredy) and they say: “once you have reached old age, who will support you.
[The king] is not pleased with me; I go to the palace, I am no good; [I turned to] a
prophet (ragimmu) (but) did not find [any hop]e, he was adverse and did not see
much. Parpola, SAA 10, nº 294.
§43. Speak to Ubarrum: Thus says Lu-Nanna, your son. I wrote to Ilšu-ibbišu, the
diviner, and thus he said: “I sent (instructions) to Ningizzida-gāmil and thus he
said: «I looked in the exta and he exta were pierced». They are moving the cattle
and the sheep to the banks of the Me-Enlila Canal. Move the cattle and let them
stay in the place where you are. But perhaps they will pass you by here and move
the bulls to some city; and the calves wil perish. Come here and separate the
calves, and take them along. Please! The matter is serious. Stol, AbB 9, 83.
§44. ¿Acaso el león ha practicado jamás la aruspicina? ¿Acaso el lobo ha acudido
alguna vez a [consultar] a la intérprete de sueños? ¡Cual ladrón, seguiré adelante
según mis propios designios! Oppenheim, Ancient Mesopotamia, 1964.
§45. Si el planeta Júpiter está presente durante el eclipse, es bueno para el rey
[porque] en su lugar una persona importante [de la corte] perecerá, pero el rey
cerró sus oídos. ¡Y mira, no ha pasado todavía un mes completo, y el juez supremo
ha fallecido! ABL 46 rev. 8 ss.
III. ANATÒLIA, SÍRIA I ETRÚRIA (MARIONA VERNET)
§46. Segona pregària de Mursili II a causa d’una pesta (CTH 378.2): un paral·lel
bíblic amb 1 Sam 28:6
B
Ro. I
22 [...] [... no] pot [...]!
23 [El motiu pel qual la terra de Ḫatti est]à morint,
24 [o bé] s’ha de [determinar (mitjançant un oracle)],
A
Ro. I
2’ ... o bé [que jo] ho [vegi en un somni, o bé]
3’ que [un profet]a [ho] expressi. Però els Déus [no] m’[escoltaren...
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
9
ִביִאם נְּ אּוִרים גַּם בַּ ֲחֹלמֹות גַַּּם בָּ ֹהוָּה גַּם בַּ נָּהּו יְּ לֹא עָּ יֹהוָּה וְּ אּול בַּ ל שָּ אַּ ִישְּ וַּ ‘I Saül preguntà a Déu, i Deú no li respongué, ni amb somnis, ni oracles,
ni profetes’ (1 Sam 28:6)
§47. L’afàsia del rei hittita Muršili II:
“Thus says His Majesty Murshili, Great King: I was driving to the ruined town
(belonging to) Kunnu when a storm came up. On top of this, the storm-god
repeatedly thundered frightfully so that I became afraid. Speech became small in
my mouth and came out of me only sparingly. I had put this matter completely out
of my mind when years later it began to come to me repeatedly in a dream. In the
dream the hand of a god touched me so that my mouth went to the side. So I
instituted an oracular inquiry, and the storm-god of the town of Manuzziya was
indicated. I consulted the storm-god of Manuzziya by oracle, and it was indicated
that I should give him a substitute ox, roast it in the fire, and also roast some birds.
I consulted the oracle further concerning the substitute ox, and it was indicated that
I should give it in its (proper) place in the Land of the town of Kummanni, in the
temple...” (The Aphasia of Murshili II, fragment extret de Franz-Szabó 1995: 2010, trad. de Gary Beckman)
§48. Text hittita sobre interpretació del vol dels ocells.
“(Question:) The birds of the season(?) will congregate for him there, but when the
time of the crocus(?) arrives, they will set out the crocus(?) for the gods, (saying:)
If you, O gods, have approved the city of Khattusha, city of the storm-god of
Aleppo, for the winter quarters of His Majesty and the Queen, together with
everything else, (and if) we have nothing to fear for the person of His Majesty and
the Queen in regard the plague or a serious illness, (and if) evil will not drive them
out, (and if) you, O gods, have (indeed) approved Khattusha, city of the storm-god
of Aleppo, for the winter quarters of His Majesty and the Queen, may the birds of
the incantation of three days establish it by means of an oracle! (Observation:) The
eagle is sittin (in?) TAR.LIŠ. His break is turned forward. The ḫarrani-bird is
sitting (in?) GUN.LIŠ. His beak, however, is turned halfway to the side. . . (and so
on in regard to other birds). (Result:) Thus declare (the augurs) Pikha-Datta and
Arma-nani: It (the oracle) is favorable.” Fragment extret de Franz-Szabó 1995: 2017
§49. Oracle aleatori (Losorakel) hittita referent a una campanya militar
“(Question:) If (His Majesty) will return from Nerik and is in Ashtigurka, he will
smite the unscathed troops of the Khakharwa Mountains. However many days are
determined by oracle (for His Majesty for this purpose, for only so long) will he go
up (into the mountains) . . . . Let it (the lot oracle) be favorable! (Observations:) 1.
“The gods” stood up. They took “well-being,” “the campaign,” and “the king,” and
(gave them) to “the throne (-godess)”. 2. “The men of Khatti” took for themselves
“righteousness,” “the campaign,” and “the war-god.” These were given to “the
sotrm-god.” 3. “The enemy” took for himself “righteousness,” “release,” and
“well-being of the house,” and (placed them) in the . . . (Result:) Favorable”. Lot oracle extret de Franz-Strabé 1995: 2016
§50. Oracle hittita de la serp
“(Question:) Why are you angry, o great god? Because I have made several vows
to you (but have not fulfilled them)? Let this be separated (from the previous
oracular inquiries)! If, however, nothing has been neglected in regard to you, O
god, let the oracle of the water basin be favorable! (Observation:) The “snake of
the hearth” swam to “the sin.” It swam further to “the stele of the bloody deed and
the oath.” The other “snake of the hearth” emerged from “the palace.” . . . . It swam
down to “the ghosts.” . . . (Result:) Unfavorable. Oracle extret de Franz-Strabé 1995: 2017
§51. Els oracles hittites del tipus MUŠEN ḪURRI (KUB V 7, 20-25b)
20 Preguntàrem de nou als homes del temple i digueren: “La festa [mensual ... ha
estat om]esa. La taula de sacrifici no és abillada amb discs solars”. Està enrabiat el
déu per aquest motiu? De[sfavo]rable. Si només és això: el mateix, que els auguris
siguin favorables. Desfavorables.
22 Atès que de nou ha estat desfavorable el fet que sacrifiquessin una (víctima)
tardana al meu déu, d’alguna manera, està enrabiat el déu per aquest motiu? Que
els auguris siguin desfavorables. Desfavorables. Si només és això: el mateix, que
els auguris siguin favorables. Desfavorables.
24 Preguntàrem de nou als homes del temple, i digueren: “Un gos entrà al temple,
tombà la taula i féu caure les fogasses, i hagueren d’ometre en gran part la ració
diària de fogasses. Està enrabiat el déu per aquest motiu? Desfavorable. (trad. M. Vernet)
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
10
§52. Inscripció en luvi jeroglífic on hi apareix el terme per ‘profeta’
§53. Oracle arameu de salvació:
Inscripció del rei Zakkur s. VIII aC (KAI 202): [b] yd ḥzyn wbyd ˁddn ‘per profetes
i missatgers (?)’. Divinitat oracular: Baˁal-Šamen (oracle de salvació)
§54. Oracle arameu de destrucció:
Inscripció de Deir ˁAlla, s. VIII-VII aC (KAI 312): ˀš.[z]h.ˀlhn[.] ‘un home, profeta
dels déus’. Divinitat oracular: Šamaš (déu-Sol) (oracle de destrucció)
§55. Calendari brontoscòpic de Nigidi Fígul, que remet a l’autoritat del profeta
etrusc Tages:
Oct. 1. If it thunders, it threatens a corrupt tyrant over the affairs of state.
Oct. 3 If it thunders, it signifies hurricanes and disturbances by which the
trees will be overturned; there will be a great disruption in the affairs of
common people.
Oct. 4. If it thunders, the lower classes will have the upper hand over their
betters, and the mildness of the air will be healthy.
Oct. 5. If it thunders, there will be a surplus of all the necessitites
excepting grain. (trad. de Turfa 2012, part II)
§56. La llegenda del profeta etrusc Tages (Cic., De Divinatione II.50-51)
The tradition is that, once upon a time, in the district of Tarquinii, while a field was
being ploughed, the ploughshare went deeper than usual and a certain Tages
suddenly sprang forth and spoke to the ploughman. Now this Tages, according to
the Etruscan annals, is said to have had the appearance of a boy, but the wisdom of
a seer. Astounded and much frightened at the sight, the rustic raised a great cry;
a crowd gathered and, indeed, in a short time, the whole of Etruria assembled at the
spot. Tages then spoke at length to his numerous hearers, who received with
eagerness all that he had to say, and committed it to writing. His whole address was
devoted to an exposition of the science of soothsaying. Later, as new facts were
learned and tested by reference to the principles imparted by Tages, they were
added to the original fund of knowledge. (Ciceró, De Divinatione II.50-51, Loeb Classical Library).
IV Grècia (Sergi Grau)
§57. La centralitat de l’endevinació en la religiositat grega segons Sòfocles, amb
una punta d’ironia tràgica (Èdip rei 964-972):
ΟΙ. Φεῦ φεῦ, τί δῆτ' ἄν, ὦ γύναι, σκοποῖτό τις
τὴν Πυθόμαντιν ἑστίαν, ἢ τοὺς ἄνω
κλάζοντας ὄρνις, ὧν ὑφηγητῶν ἐγὼ
κτενεῖν ἔμελλον πατέρα τὸν ἐμόν; ὁ δὲ θανὼν
κεύθει κάτω δὴ γῆς, ἐγὼ δ' ὅδ' ἐνθάδε
ἄψαυστος ἔγχους – εἴ τι μὴ τὠμῷ πόθῳ
κατέφθιθ'· οὕτω δ' ἂν θανὼν εἴη 'ξ ἐμοῦ.
Τὰ δ' οὖν παρόντα συλλαβὼν θεσπίσματα
κεῖται παρ' Ἅιδῃ Πόλυβος ἄξι' οὐδενός.
ÈDIP.- Ah, ¿què en trauríem, dona, d’observar el fogar
oracular de Pito, i els ocells que van
xisclant pels aires? Era norma d’ells que jo
matés un dia el propi pare meu. Doncs ell
és sota terra, mort, i jo, aquí em teniu
que no he tocat un glavi... si no és que ha mort
d’enyorar-me, que aleshores sí, jo l’he matat.
Com sigui, els vaticinis existents, ja els té
amb ells dins l’Hades Pòlibos, i no valen res. [Trad. C. Riba]
§58. L’explicació de Plató (Timeu 71e-72b) ἱκανὸν δὲ σημεῖον ὡς μαντικὴν ἀφροσύνῃ θεὸς ἀνθρωπίνῃ δέδωκεν· οὐδεὶς γὰρ ἔννους
ἐφάπτεται μαντικῆς ἐνθέου καὶ ἀληθοῦς, ἀλλ' ἢ καθ' ὕπνον τὴν τῆς φρονήσεως πεδηθεὶς
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
11
δύναμιν ἢ διὰ νόσον, ἢ διά τινα ἐνθουσιασμὸν παραλλάξας. ἀλλὰ συννοῆσαι μὲν ἔμφρονος
τά τε ῥηθέντα ἀναμνησθέντα ὄναρ ἢ ὕπαρ ὑπὸ τῆς μαντικῆς τε καὶ ἐνθουσιαστικῆς φύσεως,
καὶ ὅσα ἂν φαντάσματα ὀφθῇ, πάντα λογισμῷ διελέσθαι ὅπῃ τι σημαίνει καὶ ὅτῳ
μέλλοντος ἢ παρελθόντος ἢ παρόντος κακοῦ ἢ ἀγαθοῦ· τοῦ δὲ μανέντος ἔτι τε ἐν τούτῳ
μένοντος οὐκ ἔργον τὰ φανέντα καὶ φωνηθέντα ὑφ' ἑαυτοῦ κρίνειν, ἀλλ' εὖ καὶ πάλαι
λέγεται τὸ πράττειν καὶ γνῶναι τά τε αὑτοῦ καὶ ἑαυτὸν σώφρονι μόνῳ προσήκειν. ὅθεν δὴ
καὶ τὸ τῶν προφητῶν γένος ἐπὶ ταῖς ἐνθέοις μαντείαις κριτὰς ἐπικαθιστάναι νόμος· οὓς
μάντεις αὐτοὺς ὀνομάζουσίν τινες, τὸ πᾶν ἠγνοηκότες ὅτι ῆς δι' αἰνιγμῶν οὗτοι φήμης καὶ
φαντάσεως ὑποκριταί, καὶ οὔτι μάντεις, προφῆται δὲ μαντευομένων δικαιότατα ὀνομάζοιντ'
ἄν. Ἡ μὲν οὖν φύσις ἥπατος διὰ ταῦτα τοιαύτη τε καὶ ἐν τόπῳ ᾧ λέγομεν πέφυκε, χάριν
μαντικῆς· καὶ ἔτι μὲν δὴ ζῶντος ἑκάστου τὸ τοιοῦτον σημεῖα ἐναργέστερα ἔχει, στερηθὲν
δὲ τοῦ ζῆν γέγονε τυφλὸν καὶ τὰ μαντεῖα ἀμυδρότερα ἔσχεν τοῦ τι σαφὲς σημαίνειν.
Hi ha una prova prou clara que el déu volgué atorgar l’endevinació a la
irracionalitat humana: no hi ha ningú que arribi a la divina i verídica endevinació
en estat de claredat mental, sinó, o bé en el somni, quan la facultat de la
intel·ligència es troba impedida, o bé quan hom es troba fora d’ell mateix a causa
d’una malaltia o d’alguna mena de possessió divina. Correspon a l’home que està
en plena consciència de recordar i considerar el que ha escoltat, en somnis o en
vigília, provinent de l’endevinació o de la possessió. Les visions que hagi tingut les
haurà de discernir amb el raonament per tal de veure de quina manera indiquen
quelcom i si anuncien que a algú li esdevindrà, li ha esdevingut o li esdevé algun
mal o algun bé. No és tasca del qui es troba encara en estat d’exaltació de discernir
per ell mateix les visions o els oracles que pugui tenir, sinó que, com diu amb raó
una dita antiga, només pertany a l’home savi de conèixer les coses pròpies i
conèixer-se ell mateix. I precisament per això el costum va establir el gremi dels
intèrprets com a jutges d eles inspiracions divines. Alguns els anomenen
endevinaires, amb total ignorància del fet que només interpreten els enigmes dels
oracles i visions; però, parlant amb tota justícia, s'haurien de dir, no endevinaires,
sinó intèrprets dels qui tenen el do d’endevinar. Per aquesta causa –la de
l’endevinació–, el fetge ha estat dotat per la natura de l’estructura que té i està
col·locat en el lloc que hem dit. Mentre hom està en vida, el fetge forneix els
indicis més clars; però, quan hom ha estat privat de la vida, es torna cec i els signes
que dóna són poc precisos per a poder indicar res de clar. [Trad. J. Vives]
§59. Una altra explicació, més llarga, del mateix Plató (Fedre 244b-245a)
Perquè tant la profetessa de Delfos com les sacerdotesses de Dodona, en estat de
follia que han fet bons i eminents serveix als grecs –tant als particulars com als
pobles–, mentre que, en el seu bon seny, no han fet pràcticament res de res (ἥ τε
γὰρ δὴ ἐν Δελφοῖς προφῆτις αἵ τ' ἐν Δωδώνῃ ἱέρειαι μανεῖσαι μὲν πολλὰ δὴ καὶ
καλὰ ἰδίᾳ τε καὶ δημοσίᾳ τὴν Ἑλλάδα ἠργάσαντο, σωφρονοῦσαι δὲ βραχέα ἢ
οὐδέν). I què direm de la Sibil·la i de tots els altres endevins, inspirats pels déus
(ὅσοι μαντικῇ χρώμενοι ἐνθέῳ), que han fet tantes prediccions a tanta gent, tot
posant-los en la dreta via per al seu futur? Seria allargar-se en allò que és evident
per a tothom. Vet aquí un testimoni, però, que mereix de debò ser escoltat: aquells
que, en l’antigor, instituïren els noms, consideraven també que la follia no és pas
res de vergonyós o d’infamant, perquè, altrament, no haurien pas lligat aquest nom
a la més bona de les arts, la que permet discernir el futur, quan l’anomenaren
mànica (μανικὴν). És perquè tenien la follia per una bona cosa, des del moment
que resulta un do divinal (θείᾳ μοίρᾳ), que van instituir aquest nom; però els
nostres contemporanis, que no tenen cap sentit del que és bo, han introduït una tau,
i l’han anomenat màntica (μαντικὴν). I el mateix per a la tècnica dels qui són en el
seu bon seny (τῶν ἐμφρόνων), la tècnica que s’aplica a cercar de conèixer el futur
mitjançant el vol dels ocells i altres signes (διά τε ὀρνίθων ποιουμένων καὶ τῶν
ἄλλων σημείων): des del moment que aquesta tècnica, a través de la reflexió,
procura en opinió dels homes la intel·ligència i la recerca (ἀνθρωπίνῃ οἰήσει νοῦν
τε καὶ ἱστορίαν), els antics l’anomenaren οἰονοϊστικὴν, mentre que els moderns
l’anomenen en canvi οἰωνιστικὴν, amb omega, per donar al mot un aire més
solemne. És doncs ben cert que l’art de l’endeví és més perfecta i digna que la de
l’intèrpret del vol dels ocells (τελεώτερον καὶ ἐντιμότερον μαντικὴ οἰωνιστικῆς),
tant pel que fa al nom com a la funció, de manera que la follia és millor que el bon
seny –els antics ho testimonien–, és a dir, allò que ve del déu està per damunt
d’allò que s’origina en els homes (κάλλιον μαρτυροῦσιν οἱ παλαιοὶ μανίαν
σωφροσύνης τὴν ἐκ θεοῦ τῆς παρ' ἀνθρώπων γιγνομένης). D’altra banda, les
malalties i les proves particularment penoses, aquelles que, conseqüència d’antics
ressentiments divins, colpeixen certes famílies, és la follia, quan apareix i suscita el
do de profecia (ἡ μανία ἐγγενομένη καὶ προφητεύσασα) en la gent que cal, la que
va trobar la manera d’allunyar-les, per recurs a les pregàries als déus i als rituals.
Per tant, mitjançant la pràctica dels rituals de purificació i d’iniciació, la follia ha
mantingut incòlume aquell que toca per al present i per al futur, car ella ha trobat,
per a qui experimenta correctament follia i possessió, el mitjà per alliberar-lo dels
mals presents. La tercera forma de possessió i de follia (κατοκωχή τε καὶ μανία) és
la que ve de les Muses. Tan bon punt s’empara d’una ànima tendra i virginal, que
la desperta i la submergeix en un trànsit bàquic que s’expressa mitjançant odes i
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
12
poemes de tota mena, és la follia que en fa educació de la posteritat glorificant
infinitament les fetes dels antics. Ara, l’home que, sense haver estat sacsejat per
aquesta follia dispensada per les Muses arriba a les portes de la poesia amb la
convicció que, a fi de comptes, la tècnica bastarà per fer-lo poeta, aquest és un
poeta mancat: semblantment, davant la poesia dels qui són folls, s’oposa la poesia
dels qui són en el seu bon seny (ἡ ποίησις ὑπὸ τῆς τῶν μαινομένων ἡ τοῦ
σωφρονοῦντος ἠφανίσθη).
§60. El resum de Ciceró (De diuinatione II 11) Duo enim genera divinandi esse dicebas, unum' artificiosum,' alterum' naturale.'
Artificiosum constare partim ex coniectura, partim ex observatione diuturna. naturale quod
animus arriperet aut exciperet extrinsecus ex divinitate, unde omnes animos haustos aut
acceptos aut libatos haberemus. artificiosae divinationis illa fere genera ponebas:
extispicum eorumque qui ex fulguribus ostentisque praedicerent, tum augurum eorumque
qui signis aut ominibus uterentur, omneque genus coniecturale in hoc fere genere ponebas.
illud autem naturale aut concitatione mentis edi et quasi fundi videbatur aut animo per
somnum sensibus et curis vacuo provideri.
Y es que, según decías, había dos formas de practicar la adivinación, una de
carácter artificial y la otra de carácter natural. La de carácter artificial se basaba, en
parte, en el pronóstico y, en parte, en la observación permanente. La natural –
aquella que el espíritu ‘arrebataba’ o ‘extraía’ del exterior– procedía de la
divinidad, de la que cada uno de nosotros habría aspirado, tomado o libado su
propis espíritu. Entre las formas de adivinación artificial incluías, más o menos, las
siguientes: la de los observado es de entrañas y la de quienes predicen a través de
los rayos y las apariciones; luego, la de los augures y la de quienes se sirven de
signos o de presagios; y toda forma que se basase en un pronóstico la incluías, más
o menos, dentro de este tipo. La forma natural, por su parte, parecía propagarse y
casi emanar de una mente perturbada, o bien capaz de tener visiones premonitorias
durante el sueño, gracias a que el espíritu se encuentra desprovisto de sensación y
libre de preocupaciones. [Trad. Á. Escobar]
§61. Les diverses formes de conèixer l’avenir segons el Prometeu encadenat
d’Èsquil (484-499) τρόπους τε πολλοὺς μαντικῆς ἐστοίχισα,
κἄκρινα πρῶτος ἐξ ὀνειράτων ἃ χρὴ
ὕπαρ γενέσθαι, κληδόνας τε δυσκρίτους
ἐγνώρισ' αὐτοῖς ἐνοδίους τε συμβόλους.
γαμψωνύχων τε πτῆσιν οἰωνῶν σκεθρῶς
διώρισ', οἵτινές τε δεξιοὶ φύσιν
εὐωνύμους τε, καὶ δίαιταν ἥντινα
ἔχουσ' ἕκαστοι, καὶ πρὸς ἀλλήλους τίνες
ἔχθραι τε καὶ στέργηθρα καὶ συνεδρίαι·
σπλάγχνων τε λειότητα, καὶ χροιὰν τίνα
ἔχουσ' ἂν εἴη δαίμοσιν πρὸς ἡδονὴν
χολή, λοβοῦ τε ποικίλην εὐμορφίαν·
κνίσῃ τε κῶλα συγκαλυπτὰ καὶ μακρὰν
ὀσφῦν πυρώσας δυστέκμαρτον εἰς τέχνην
ὥδωσα θνητούς, καὶ φλογωπὰ σήματα
ἐξωμμάτωσα, πρόσθεν ὄντ' ἐπάργεμα.
PROMETEU.- Vaig alinear també per a ells mil maneres de conèixer el futur. El
primer, vaig discernir, dels somnis, els que han de convertir-se en vetlla, i vaig fer-
los conèixer els sons d’obscur presagi i els encontres del camí. Vaig determinar
fixament el vol dels ocells d’urpa ganxuda, els que són favorables de mena i els
sinistres, la vida que fa cadascun, els odis i els amors que es tenen, llurs
aplegaments sobre la mateixa branca; i la llisor de les vísceres, quin color
necessiten per a ésser plaents als déus, i el variat aspecte propici del fel i del lòbul.
Vaig fer cremar els membres embolcallats de greix i la llarga espinada, per
encaminar els mortals en un art difícil d’entendre, i vaig obrir als signes de la flama
els ulls fins aleshores coberts d’un tel. [Trad. C. Riba]
§62. Tirèsias vaticina mitjançant ornitomància a Sòfocles, Antígona (998-1014) ΤΕ. Γνώσῃ, τέχνης σημεῖα τῆς ἐμῆς κλύων.
Εἰς γὰρ παλαιὸν θᾶκον ὀρνιθοσκόπον
ἵζων, ἵν' ἦν μοι παντὸς οἰωνοῦ λιμήν,
ἀγνῶτ' ἀκούω φθόγγον ὀρνίθων, κακῷ
κλάζοντας οἴστρῳ καὶ βεβαρβαρωμένῳ·
καὶ σπῶντας ἐν χηλαῖσιν ἀλλήλους φοναῖς
ἔγνων· πτερῶν γὰρ ῥοῖβδος οὐκ ἄσημος ἦν.
Εὐθὺς δὲ δείσας ἐμπύρων ἐγευόμην
βωμοῖσι παμφλέκτοισιν· ἐκ δὲ θυμάτων
Ἥφαιστος οὐκ ἔλαμπεν, ἀλλ' ἐπὶ σποδῷ
μυδῶσα κηκὶς μηρίων ἐτήκετο
κἄτυφε κἀνέπτυε, καὶ μετάρσιοι
χολαὶ διεσπείροντο, καὶ καταρρυεῖς
μηροὶ καλυπτῆς ἐξέκειντο πιμελῆς.
Τοιαῦτα παιδὸς τοῦδ' ἐμάνθανον πάρα,
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
13
φθίνοντ' ἀσήμων ὀργίων μαντεύματα·
ἐμοὶ γὰρ οὗτος ἡγεμών, ἄλλοις δ' ἐγώ.
TIRÈSIAS.- Sabràs, si escoltes els senyals de la meva art.
M’estava al seti que és d’antic un mirador
del cel, on sempre a tot auguri dono port,
quan sento una confusa veu d’ocells, que amb mal
desfici criden, com qui parla i no s’entén:
s’hi feien amb les urpes, lacerant-se a mort,
conec: la fressa d’ales no em permet dubtar.
Ple d’ànsia, provo de seguida amb víctimes
sobre els altars encesos; però el déu del foc
no en treia flama: degotant sobre el caliu,
l’ensunya de les cuixes tota es va fonent
i fuma i espetega, sí, i els fels se’n van
en baf pels aires, i les cuixes, regalant,
es queden nues, sense l’embolcall de greix.
Tal són les mortes profecies que he sabut
dels ritus sense signe per aquest infant;
car ell em fa de guia, com als altres jo. [Trad. C. Riba]
§63. Teoclimen (Odissea XV 525-534) ὣς ἄρα οἱ εἰπόντι ἐπέπτατο δεξιὸς ὄρνις,
κίρκος, Ἀπόλλωνος ταχὺς ἄγγελος· ἐν δὲ πόδεσσι
τίλλε πέλειαν ἔχων, κατὰ δὲ πτερὰ χεῦεν ἔραζε
μεσσηγὺς νηός τε καὶ αὐτοῦ Τηλεμάχοιο.
τὸν δὲ Θεοκλύμενος ἑτάρων ἀπονόσφι καλέσσας
ἔν τ' ἄρα οἱ φῦ χειρὶ ἔπος τ' ἔφατ' ἔκ τ' ὀνόμαζε·
“Τηλέμαχ', οὔ τοι ἄνευ θεοῦ ἤλυθε δεξιὸς ὄρνις·
ἔγνων γάρ μιν ἐσάντα ἰδὼν οἰωνὸν ἐόντα.
ὑμετέρου δ' οὐκ ἔστι γένευς βασιλεύτερον ἄλλο
ἐν δήμῳ Ἰθάκης, ἀλλ' ὑμεῖς καρτεροὶ αἰεί.”
Deia així, quan vingué volant un ocell a sa dreta,
un esparver, d’Apol·lo rabent missatge, i a les urpes
duia un colom, que plomava, i les plomes queien per terra,
disseminades, entre el vaixell i els peus de Telèmac.
I llavors Teoclimen, cridant-lo a part de la colla,
va encaixar-li la mà i uns mots li digué, anomenant-lo:
-Telèmac, poc sense un déu t’ha volat un ocell a la dreta;
car, veient-lo de front, he sabut que portava presagi:
més reial que la vostra, en el poble d’Ítaca una altra
sang no existeix: sou vosaltres aquí els més forts, i per sempre. [Trad. C. Riba]
§64. Hèlen (Ilíada VII 43-54) Ὣς ἔφατ', οὐδ' ἀπίθησε θεὰ γλαυκῶπις Ἀθήνη.
τῶν δ' Ἕλενος Πριάμοιο φίλος παῖς σύνθετο θυμῷ
βουλήν, ἥ ῥα θεοῖσιν ἐφήνδανε μητιόωσι·
στῆ δὲ παρ' Ἕκτορ' ἰὼν καί μιν πρὸς μῦθον ἔειπεν·
Ἕκτορ υἱὲ Πριάμοιο Διὶ μῆτιν ἀτάλαντε
ἦ ῥά νύ μοί τι πίθοιο, κασίγνητος δέ τοί εἰμι·
ἄλλους μὲν κάθισον Τρῶας καὶ πάντας Ἀχαιούς,
αὐτὸς δὲ προκάλεσσαι Ἀχαιῶν ὅς τις ἄριστος
ἀντίβιον μαχέσασθαι ἐν αἰνῇ δηϊοτῆτι·
οὐ γάρ πώ τοι μοῖρα θανεῖν καὶ πότμον ἐπισπεῖν·
ὣς γὰρ ἐγὼ ὄπ' ἄκουσα θεῶν αἰειγενετάων.
Tal dijo; y no desoyó diosa Atena ojigarza el consejo;
que, entre ellos, a Héleno el hijo de Príamo en mientes acuerdo
le puso que bien complacía a los dioses en sus manejos.
Que él fue y junto a Héctor se puso, y así le hablo como esto:
“¡Héctor, hijo de Príamo, a Zeus en juicio parejo!
¿me atenderás lo que diga? Y que soy tu hermano por cierto:
¡haz sentar a los otros troyanos todos y aqueos,
y tú, al que más de los dánaos valga, provócalo en reto,
al frente contigo a luchar solo a solo en duelo sangriento!
Pues no es todavía tu sino morir y cumplir lo dispuesto;
que así yo lo he oído en voz de los dioses no-morideros.” [Trad. A. García Calvo]
§65. Calcant (Ilíada I 68-100) Ἤτοι ὅ γ' ὣς εἰπὼν κατ' ἄρ' ἕζετο· τοῖσι δ' ἀνέστη
Κάλχας Θεστορίδης οἰωνοπόλων ὄχ' ἄριστος,
ὃς ᾔδη τά τ' ἐόντα τά τ' ἐσσόμενα πρό τ' ἐόντα,
καὶ νήεσσ' ἡγήσατ' Ἀχαιῶν Ἴλιον εἴσω
ἣν διὰ μαντοσύνην, τήν οἱ πόρε Φοῖβος Ἀπόλλων·
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
14
ὅ σφιν ἐὺ φρονέων ἀγορήσατο καὶ μετέειπεν·
ὦ Ἀχιλεῦ κέλεαί με Διῒ φίλε μυθήσασθαι
μῆνιν Ἀπόλλωνος ἑκατηβελέταο ἄνακτος·
τοὶ γὰρ ἐγὼν ἐρέω· σὺ δὲ σύνθεο καί μοι ὄμοσσον
ἦ μέν μοι πρόφρων ἔπεσιν καὶ χερσὶν ἀρήξειν·
ἦ γὰρ ὀΐομαι ἄνδρα χολωσέμεν, ὃς μέγα πάντων
Ἀργείων κρατέει καί οἱ πείθονται Ἀχαιοί· [...]
Τὸν δ' ἀπαμειβόμενος προσέφη πόδας ὠκὺς Ἀχιλλεύς·
θαρσήσας μάλα εἰπὲ θεοπρόπιον ὅ τι οἶσθα·
οὐ μὰ γὰρ Ἀπόλλωνα Διῒ φίλον, ᾧ τε σὺ Κάλχαν
εὐχόμενος Δαναοῖσι θεοπροπίας ἀναφαίνεις,
οὔ τις ἐμεῦ ζῶντος καὶ ἐπὶ χθονὶ δερκομένοιο
σοὶ κοίλῃς παρὰ νηυσὶ βαρείας χεῖρας ἐποίσει
συμπάντων Δαναῶν, οὐδ' ἢν Ἀγαμέμνονα εἴπῃς,
ὃς νῦν πολλὸν ἄριστος Ἀχαιῶν εὔχεται εἶναι.
Καὶ τότε δὴ θάρσησε καὶ ηὔδα μάντις ἀμύμων·
οὔ ταρ ὅ γ' εὐχωλῆς ἐπιμέμφεται οὐδ' ἑκατόμβης,
ἀλλ' ἕνεκ' ἀρητῆρος ὃν ἠτίμησ' Ἀγαμέμνων,
οὐδ' ἀπέλυσε θύγατρα καὶ οὐκ ἀπεδέξατ' ἄποινα,
τοὔνεκ' ἄρ' ἄλγε' ἔδωκεν ἑκηβόλος ἠδ' ἔτι δώσει·
οὐδ' ὅ γε πρὶν Δαναοῖσιν ἀεικέα λοιγὸν ἀπώσει
πρίν γ' ἀπὸ πατρὶ φίλῳ δόμεναι ἑλικώπιδα κούρην
ἀπριάτην ἀνάποινον, ἄγειν θ' ἱερὴν ἑκατόμβην
ἐς Χρύσην· τότε κέν μιν ἱλασσάμενοι πεπίθοιμεν.
Él, en hablando así, se sentaba; y húbose alzado
Calcante de Téstor, entre agoradores cierto el más sabio,
que bien lo que pasa sabía y lo por pasar y pasado,
que había en las naves aqueas hasta Ílïo ido guiando
por don que le había de adivinación Febo Apóline dado;
el cual ante ellos habló, y les dijo en juicio bien sano:
“Me mandas, Aquiles, amado de Zeus, aquí declararos
cuál el enojo de Apolo, señor del-tiro-lejano:
bien, pues yo lo diré; però tú ¡ponte y jura a mi lado
que a defenderme de firme serás con voces y brazo!
Pues cuido que habrá de enojarse señor que en la gente de Argos
tiene supremo poder y le acatan todos los dánaos. [...]
Al cual así respondiendo le dijo Aquiles pie-raudo:
“¡Ánimo, y di lo que sepas de voz del cielo o dictado!
que no, ¡voto a Apolo amado de Zeus, a quien invocando
tú, Calcante, revelas la voz del cielo a los dánaos!
no hay quien, estando yo vivo y sobre la tierra alentando,
a ti so las cuéncavas naves te ponga encima la mano
de todos los griegos, así a Agamenón nombrares por caso,
que hoy se gloría de entre los aqueos en ser el más alto.”
Que entonces ya tomó aliento y habló el adivino sin fallo:
“Pues no se está él de rezo ni ciemboyada quejando,
sino un rezador al que hubo Agamenón afrentado,
ni quiso librarle la hija ni su rescate tomarlo:
por eso dio penas el lueñiflechero y va a seguir dando;
de que se le haya a su padre su niña ojivólvora dado,
ya sin rescate ni paga, y cabal ciemboyada llevado
a Crusa; y entonces logremos quizá en su gracia aplacarlo.” [Trad. A. García
Calvo]
§66. Els endevins, entre els δημιοεργοί (Odissea XVII 382-385) τίς γὰρ δὴ ξεῖνον καλεῖ ἄλλοθεν αὐτὸς ἐπελθὼν
ἄλλον γ', εἰ μὴ τῶν, οἳ δημιοεργοὶ ἔασι;
μάντιν ἢ ἰητῆρα κακῶν ἢ τέκτονα δούρων,
ἢ καὶ θέσπιν ἀοιδόν, ὅ κεν τέρπῃσιν ἀείδων.
¿Quin estranger convidem, un mateix anant a cercar-lo
fora, si doncs no és d’aquests que treballen pel poble,
un profeta o un metge o un mestre d’obres de fusta
o un cantor divinal que ens delectés amb sos càntics? [Trad. C. Riba]
§67. L’oracle de Dionís (Heròdot VII 111) Οὗτοι οἱ τοῦ Διονύσου τὸ μαντήιόν εἰσι ἐκτημένοι· τὸ δὲ μαντήιον τοῦτο ἐστὶ μὲν ἐπὶ τῶν
ὀρέων τῶν ὑψηλοτάτων· Βησσοὶ δὲ τῶν Σατρέων εἰσὶ οἱ προφητεύοντες τοῦ ἱροῦ,
πρόμαντις δὲ ἡ χρέωσα κατά περ ἐν Δελφοῖσι, καὶ οὐδὲν ποικιλώτερον.
Aquests [els satres, una tribu tràcia] posseeixen l’oracle de Dionís, el qual es troba
al cim més alt de llurs serralades; dels satres, els bessos són el llinatge encarregat
d’interpretar les profecies del santuari, i una sacerdotessa n’emet les prediccions,
tot just com a Delfos; no són pas més abstruses. [Trad. R. Montañés]
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
15
§68. Cresos malinterpreta un oracle (Heròdot I 55-56)
Quan va haver obsequiat els delfis, Cresos va consultar l’oracle per tercera vegada.
En efecte, després de rebre’n resposta certa, l’interrogava sovint. Li demanava que
li vaticinés si el seu regnat duraria molts anys. La Pítia li respon el següent:
Ves, quan un mul esdevingui rei dels medes,
aleshores, lidi de delicat caminar, fuig més enllà de l’Hernos
de molts codolets, i no et quedis, ni t’avergonyeixis de ser covard.
Quan aquests mots li van arribar, Cresos se’n va alegrar d’allò més, confiat que un
mul mai no regnaria sobre els medes en lloc d’un home, i que per tant ni ell ni els
seus descendents es veurien mai privats del seu poder. [Trad. R. Montañés]
§69. Les dificultats d’interpretació dels oracles (Tucídides II 54)
Enmig de la desgràcia, com és natural, entre altres coses es recordaren d’aquest
vers, que els més vells deien haver-lo sentit cantar feia temps:
ἥξει Δωριακὸς πόλεμος καὶ λοιμὸς ἅμ' αὐτῷ.
Vindrà una guerra dòrica i amb ella la pesta.
És veritat que sorgí una discussió i s’afirmà que no era λοιμός, pesta, el mot usat en
el vers pels antics, sinó λιμός, fam, però naturalment, donades les circumstàncies,
prevalgué l’opinió que hi deia pesta; perquè la gent conformava el record als mals
que sofria. Però si mai, crec jo, esclata una altra guerra dòrica després d’aquesta i
s’escau de venir una fam, probablement recitaran el vers en aquest sentit. Els qui el
coneixien feren també memòria de l’oracle donat als lacedemonis quan, en
preguntar al déu si havien d’anar a la guerra, els respongué que la victòria seria
d’ells, si combatien amb totes les forces, i els digué que ell, el déu, es posaria a llur
banda. [Trad. J. Berenguer Amenós]
§70. La naturalesa obliqua de l’oracle dèlfic segons Heràclit (fr. 93 Mouraviev =
14 Marcovich = 22 B 93 DK)
ὁ ἄναξ, οὗ τὸ μαντεῖόν ἐστι τὸ ἐν Δελφοῖς, οὔτε λέγει οὔτε κρύπτει ἀλλὰ σημαίνει
el sobirà que posseeix l’oracle de Delfos no diu ni oculta, sinó que indica
§71. Xenofont fa les preguntes a l’oracle com millor li convé (Xenofont, Anàbasi
III 1, 5-7)
Doncs Xenofont, en haver llegit la carta, consultà Sòcrates d’Atenes a propòsit del
viatge. Sòcrates, sospitant que no fos mal vist per la ciutat el fet d’esdevenir amic
de Ciros, ja que Ciros semblava haver recolzat de bon grat els lacedemonis en la
guerra contra Atenes, aconsellà Xenofont d’anar a Delfos a consultar el déu sobre
el viatge. Xenofont hi anà i preguntà a Apol·lo a quin dels déus havia d’oferir
sacrificis i pregàries per a der de la manera més escaient i profitosa el viatge que
meditava, i per a tornar sa i estalvi després d’haver reeixit. I Apol·lo li respongué a
quins déus havia de sacrificar. Quan retornà, explicà l’oracle a Sòcrates. Aquest, en
senti-lo, li va retreure que no hagués demanat primer què era millor per a ell, posar-
se en camí o restar, sinó que, tenint decidit de partir, hagués preguntat només com
faria més bé el viatge. “Ara bé, com que has fet la consulta així –digué–, cal fer tot
el que el déu ha ordenat.” [Trad. F. Cuartero]
§72. Un exemple d’ornitomància a Homer (Ilíada XII 200- 240) ὄρνις γάρ σφιν ἐπῆλθε περησέμεναι μεμαῶσιν
αἰετὸς ὑψιπέτης ἐπ' ἀριστερὰ λαὸν ἐέργων
φοινήεντα δράκοντα φέρων ὀνύχεσσι πέλωρον
ζωὸν ἔτ' ἀσπαίροντα, καὶ οὔ πω λήθετο χάρμης,
κόψε γὰρ αὐτὸν ἔχοντα κατὰ στῆθος παρὰ δειρὴν
ἰδνωθεὶς ὀπίσω· ὃ δ' ἀπὸ ἕθεν ἧκε χαμᾶζε
ἀλγήσας ὀδύνῃσι, μέσῳ δ' ἐνὶ κάββαλ' ὁμίλῳ,
αὐτὸς δὲ κλάγξας πέτετο πνοιῇς ἀνέμοιο.
Τρῶες δ' ἐρρίγησαν ὅπως ἴδον αἰόλον ὄφιν
κείμενον ἐν μέσσοισι Διὸς τέρας αἰγιόχοιο.
δὴ τότε Πουλυδάμας θρασὺν Ἕκτορα εἶπε παραστάς· [...]
νῦν αὖτ' ἐξερέω ὥς μοι δοκεῖ εἶναι ἄριστα.
μὴ ἴομεν Δαναοῖσι μαχησόμενοι περὶ νηῶν.
ὧδε γὰρ ἐκτελέεσθαι ὀΐομαι, εἰ ἐτεόν γε
Τρωσὶν ὅδ' ὄρνις ἦλθε περησέμεναι μεμαῶσιν
αἰετὸς ὑψιπέτης ἐπ' ἀριστερὰ λαὸν ἐέργων
φοινήεντα δράκοντα φέρων ὀνύχεσσι πέλωρον
ζωόν· ἄφαρ δ' ἀφέηκε πάρος φίλα οἰκί' ἱκέσθαι,
οὐδ' ἐτέλεσσε φέρων δόμεναι τεκέεσσιν ἑοῖσιν.
ὣς ἡμεῖς, εἴ πέρ τε πύλας καὶ τεῖχος Ἀχαιῶν
ῥηξόμεθα σθένεϊ μεγάλῳ, εἴξωσι δ' Ἀχαιοί,
οὐ κόσμῳ παρὰ ναῦφιν ἐλευσόμεθ' αὐτὰ κέλευθα·
πολλοὺς γὰρ Τρώων καταλείψομεν, οὕς κεν Ἀχαιοὶ
χαλκῷ δῃώσωσιν ἀμυνόμενοι περὶ νηῶν.
ὧδέ χ' ὑποκρίναιτο θεοπρόπος, ὃς σάφα θυμῷ
εἰδείη τεράων καί οἱ πειθοίατο λαοί.
Τὸν δ' ἄρ' ὑπόδρα ἰδὼν προσέφη κορυθαίολος Ἕκτωρ·
Πουλυδάμα, σὺ μὲν οὐκ ἔτ' ἐμοὶ φίλα ταῦτ' ἀγορεύεις·
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
16
οἶσθα καὶ ἄλλον μῦθον ἀμείνονα τοῦδε νοῆσαι.
εἰ δ' ἐτεὸν δὴ τοῦτον ἀπὸ σπουδῆς ἀγορεύεις,
ἐξ ἄρα δή τοι ἔπειτα θεοὶ φρένας ὤλεσαν αὐτοί,
ὃς κέλεαι Ζηνὸς μὲν ἐριγδούποιο λαθέσθαι
βουλέων, ἅς τέ μοι αὐτὸς ὑπέσχετο καὶ κατένευσε·
τύνη δ' οἰωνοῖσι τανυπτερύγεσσι κελεύεις
πείθεσθαι, τῶν οὔ τι μετατρέπομ' οὐδ' ἀλεγίζω
εἴτ' ἐπὶ δεξί' ἴωσι πρὸς ἠῶ τ' ἠέλιόν τε,
εἴτ' ἐπ' ἀριστερὰ τοί γε ποτὶ ζόφον ἠερόεντα.
Pues, ya que a cruzar se arrojaban, les vino un ave de agüero,
águila de altanería, al flanco cerniéndose izquierdo,
llevando en las garres culebro gigante sanguinolento,
vivo, agitándose aún, y que no cejaba en el duelo,
no, que, agarrándolo así, en el pecho le hirió cabe al cuello,
pegando respingo atrás; que ella lo soltó de sí luego,
del fiero mordisco dolida, y lo echó en las tropas en medio,
y ella, grayando, volando se iba al soplo del viento.
Que helados los troes quedaron, de que al variopinto culebro
entre ellos lo vieron tirado, de Zeus cabrillante portento;
y entonces Poludamante acercándose habló al bravo Héctor: [...]
“Ahora otra vez hablaré según es lo más sano que veo:
no con los dánaos a pelear por sus naves pasemos;
pues tal creo yo que se habrá de cumplir, si claro y bien cierto,
al ir los troyanos el foso a cruzar, les vino este agüero,
águila de altanería, al flanco cerniéndose Izquierdo,
llevando en las garres culebro gigante sanguinolento,
vivo, y que, antes de al nido llegar, lo soltó de sí lejos
y no consiguió a sus crías llevarlo a dárselo en cebo:
tal nosotros, aun ya si las puertas y muros de aquellos
rompemos a fuerza de bríos y ceden atrás los aqueos,
no haremos por ante las naves desfile en cuadro y paseo,
que muchos allí dejaremos troyanos, los que los griegos
a golpe de bronce aniquilen, sus naves bien defendiendo.
Tal es la razón que dará un adivino que de portentos
sepa en su alma verdad y a quien hagan caso los pueblos.”
Al cual, mirándole torvo, habló el crestírido Héctor:
“Poludamante, no me es grato ya lo que andas diciendo:
sabes mejor que no este pensar también otro cuento.
Mas, si en verdad lo que dices estás diciéndolo en serio,
de cierto que te han trastornado los dioses mismos el seso,
tú que propones de Zeus tronihondo olvidar el acuerdo
que él mismo otorgádome ha y con su seña firme lo ha hecho;
y, en cambio, tú mandas que hagamos a pájaros aliligeros
caso y razón; de los que ni cuido ni estimo en un bledo
si a la derecha volar y hacia el sol naciente los vemos
o si a la izquierda y a la neblinosa sombra van ellos. [Trad. A. García Calvo]
§73. Ornitomància a Xenofont (Anàbasi VI 1, 23-24)
... quan salpà d’Efes per tal d’ésser presentat a Ciros, es recordà d’una àguila que
grallava a la seva dreta, però aturada; l’endeví que l’acompanyava deia que aquest
era un gran averany i no gens propi d’un home particular; gloriós, baldament
penible; car els ocells ataquen l’àguila quan està asseguda. No era, però, cap
averany de riquesa: perquè és al vol que l’àguila s’apodera de la seva presa. Així,
doncs, ofereix el sacrifici, el déu li revela clarament de no maldar per aconseguir el
comandament, ni d’acceptar-lo si era elegit. [Trad. F. Cuartero]
§74. Els peixos profètics (Heròdot IX 120)
I conten els quersonesites que a un dels seus guardians li esdevingué el prodigi
següent quan torrava unes penques de salaó: les penques que eren al foc van botar i
s’agitaven tot just com peixos acabats de pescar. La gent que s’arremolinà al
voltant es queda meravellada, però Artaïctes, quan va veure el prodigi, cridà a
aquell que torrava la salaó i li digué: “Estranger atenès, no has de témer gens
aquest prodigi, perquè no s’ha mostrat a tu, sinó que Protesilau d’Eleünt em fa
saber que, mort i momificat, encara té poder de part dels déus per castigar qui
l’ultratja. [Trad. R. Montañés]
§75. L’hepatoscòpia d’Egist a Eurípides, Electra (826-833) ἱερὰ δ' ἐς χεῖρας λαβὼν
Αἴγισθος ἤθρει. καὶ λοβὸς μὲν οὐ προσῆν
σπλάγχνοις, πύλαι δὲ καὶ δοχαὶ χολῆς πέλας
κακὰς ἔφαινον τῶι σκοποῦντι προσβολάς.
χὠ μὲν σκυθράζει, δεσπότης δ' ἀνιστορεῖ·
Τί χρῆμ' ἀθυμεῖς; Ὦ ξέν', ὀρρωδῶ τινα
Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.
Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017
17
δόλον θυραῖον. ἔστι δ' ἔχθιστος βροτῶν
Ἀγαμέμνονος παῖς πολέμιός τ' ἐμοῖς δόμοις.
Agafa les sagrades parts
Egist i observa. El lòbul de la víscera
no hi és; la porta i els conductes prop del fel,
veu que presenten mals sortints pel consultant.
Egist s’aombra; i el meu amo vol saber:
“Què et desanima?” “Foraster, tinc por d’algun
parany de fora. Tinc un enemic mortal,
el fill d’Agamèmnon, i fa la guerra al meu casal.” [Trad. C. Riba]
§76. L’extispicina d’Olímpia (Heròdot I 59)
D’aquests pobles, doncs, Cresos d’assabentà que l’àtic es trobava dominat i desunit
per Pisístrat, fill d’Hipòcrates, que en aquell temps era tirà dels atenesos.
Certament, a Hipòcrates, quan era un ciutadà particular i havia estat enviat com a
representant als Jocs Olímpics, li va esdevenir un gran prodigi: havent sacrificat ell
les víctimes, els calders que hi havia parats, plens de carn i aigua, van bullir i van
vessar sense foc. El lacedemoni Quiló, que es va escaure que hi fos present i
contemplés el prodigi, va aconsellar a Hipòcrates, d’entrada, que no prengués al
seu casal cap dona en edat de procrear, però que si això era que ja en tenia,
aleshores la repudiés; i que si tenia algun fill, hi renunciés. Però Quiló no va reeixir
a convèncer Hipòcrates del que li recomanava; després d’això li va néixer aquest
Pisístrat. [Trad. R. Montañés]
§77. Megístias d’Acarnània (Heròdot VII 219)
Fou l’endeví Megístias, en veure les entranyes de les víctimes, qui primer expressà
als grecs de les Termòpiles que havien de trobar la mort en arribar l’aurora (τοῖσι
δὲ ἐν Θερμοπύλῃσι ἐοῦσι Ἑλλήνων πρῶτον μὲν ὁ μάντις Μεγιστίης ἐσιδὼν ἐς τὰ
ἱρὰ ἔφρασε τὸν μέλλοντα ἔσεσθαι ἅμα ἠοῖ σφι θάνατον); a més a més, hi va haver
uns desertors que els van comunicar la voltera que feien els perses. [Trad. R.
Montañés]
§78. Un exemple cèlebre de cledonomància: Leotíquides i Hegesístrat (Heròdot IX
91)
Com que molt implorava l’estranger sami, Leotíquides, sia per un vaticini i amb
intenció d’assabentar-se’n, sia per oportuna intervenció d’una divinitat, va
preguntar: “Oh estranger sami, quin és el teu nom?” Ell digué: