DANIEL NESQUENS DAVID GUIRAO
Hi havia un poblet solellós amb arbres grans, arbres petits, cases amb
dues xemeneies, cases de fusta, pares, mares, nens, gossos, gats, ratolins,
sargantanes, gripaus…
I un monstre.
Edita:
[email protected]/ Mosén Félix Lacambra 36 B, Alagón, 50630Zaragoza
Disseny: David Guirao© d´imatges: David Guirao © del text: Daniel Nesquens
Traducció: Esther Fuertes i Mª del Mar Pavón
Impressió: Gráficas JalónPrimera edició: Març 2011ISBN: 978-84-937896-2-6D.L.: Z-609-2011Reservats tots els drets
Per a les illustracions d’aquest àlbum, David Guirao ha utilitzat llapis i aplicacions informàtiques.
Aquesta obra ha estat publicada amb l’ajuda del Departament d’Educació, Cultura i Esport, del Govern d’Aragó.
Per a la Izíar i l´HugoPer al Darío, i el drac
DANIEL NESQUENS DAVID GUIRAO
Es tractava d’un drac. Sembla ser, conten els més vells, que tenia tantes vides com
un gat. També tenia una gana descomunal. Quan els budells li demanaven menjar,
sortia del seu cau, s’incorporava sobre les potes del darrera, bramava des de dalt de
tot de la muntanya, com si li anés la vida, i baixava a gambades parells, amb la boca
ben oberta, deixant veure aquelles dents esmolades i amb forma de serra com si fossin
ganivets de trinxar carn.
I en un tres i no res començava a engolir tot el que abastava amb la
mirada: les cases, els pares, les mares, els nens, els gossos, els gats…
Tot.
La gent, atemorida, s’amagava, ajupida darrera les roques, els troncs dels arbres… Els
nens més petits es ficaven dins les olles; després no gosaven sortir-ne.
Els homes més valents i agosarats el desafiaven com David a Goliat, però sense el
mateix resultat. Li mostraven les seves espases, disparaven els seus arcs… Arriscaven
les seves vides per no res.
El drac els mirava i deia entre dents:
—És el teu torn. I el teu, i el teu, ara vinc per tu …
Un per un els atrapava amb les seves urpes, obria la boca i desapareixien.
El drac no comptava les seves víctimes. No en sabia. Només era capaç de dir: aquest,
aquell, aquell altre…
—Sóc el fill del ferrer!— va bramà,
vermell d´ira, un bon mosso que era capaç
de martellejar amb el seu puny sobre el ferro
incandescent mentre el seu pare bufava sobre la
tovera.
—A mi què m’expliques. Cap dins — li va
contestar la bèstia. Relliscaven per la llengua i començava el
procés de digestió.
La gana del drac era insaciable, només s’aturava quan alguna cosa li quedava entre les
dents. LLavors la bèstia es furgava la boca i hi trobava les restes del tiberi: un tros de
tíbia, o de sípia, o de peroné.
Un dia va arribar al poble, muntat sobre un alatzà sencer, sense capar, un cavaller de
barba rogenca, destre en les armes que es feia dir el cavaller de l’Alborac. Assegurava
tenir el valor suficient per enfrontar-se al drac i al seu bastard si el tingués. Quan el
drac va aparèixer, el cavaller de l’Alborac, en veure’l cara a cara…
Va córrer “cames ajudeu-me”. Valent poca-solta.
Aquell mateix dia la donzella Bellatriu feia anys. Espantada, s’amagà rere l’ombra d’una
olivera, tancà els ulls i la cua del drac li va passar a menys de dos centímetres del seu
clatell. La seva llarga cabellera s’agità i va quedar atrapada en mig d’aquelles espines
del drac que sobresortien com punxes de roser. Bellatriu va cridar, va suplicar, va intentar
alliberar-se d’aquella trampa, però no hi va haver res a fer.
Sense voler, morta de por, es va veure arrossegada cap al cau d’aquella bèstia temible
que, farta de menjar, va parpellejar, va badallar i va quedar dormida com un liró.
Edita:
[email protected]/ Mosén Félix Lacambra 36 B, Alagón, 50630Zaragoza
Disseny: David Guirao© d´imatges: David Guirao © del text: Daniel Nesquens
Traducció: Esther Fuertes i Mª del Mar Pavón
Impressió: Gráficas JalónPrimera edició: Març 2011ISBN: 978-84-937896-2-6D.L.: Z-609-2011Reservats tots els drets
Per a les illustracions d’aquest àlbum, David Guirao ha utilitzat llapis i aplicacions informàtiques.
Precio c/ IVA: 14,40 €Precio s/ IVA: 15 €
40 páginas 34 x 24 cm Tapa duraA partir de 5 años
Top Related