1. Nm. XXIII 7 PUNT I SEGUIT Curs 2013/2014 la prehistria
2. editorial Aquest curs 2013-2014, que ara acaba, ha estat
lany de la Prehistria a les escoles de la ZER Conca de Barber.
Tenir un projecte de treball en com fa equip, fa comunitat i a la
vegada permet expressar a cadasc la seva individualitat. Treballar
a partir dun fil conductor permet pensar en un cam des del qual es
poden abordar totes les rees i els diferents continguts. Permet
visualitzar un mateix tema des de diferents perspectives i des de
diferents enfocaments. Daquesta manera, saconsegueix una visi
global dun aspecte concret. El centre d'inters s un recurs
educatiu. Des d'aquesta perspectiva, l'inters s considerat el
mateix fi de l'educaci, i ve a dir que s molt difcil que els
infants aprenguin quelcom si no hi estan interessats. Per tant, els
centres d'inters sn una bona metodologia per aconseguir
l'aprenentatge dels infants a travs de la motivaci, ja que tenen la
virtut de poder ser prou fecunds com per anar-hi lligant gaireb
totes les activitats. Quan escollim un centre dinters per a tots
els alumnes, tenim en compte les seves caracterstiques, interessos
i motivacions. Aix, aconseguim trobar un tema que ens serveix per a
les finalitats educatives que volem aconseguir i que, a ms a ms,
diverteix. El centre d'inters parteix del fet que els nens i nenes,
d'una manera espontnia i volguda, se senten motivats i actuen,
s'interessen, fan, exploren, construeixen i elaboren. I els mestres
intervenen, sobre aquesta base, com una eina que ajuda a resoldre
problemes, a trobar solucions, etc. En labordatge divers del
coneixement de la prehistria, per exemple, hi caben expressions
numriques, culturals, de llenguatge, dart, de msica ... que units
donen una visi complerta i complexa duna sola realitat que ens
permet arribar a un coneixement ms ampli. Treballar a partir dun
fil conductor no s un invent nou, s pensar que les expressions i
realitats humanes no sn mai simples, sin diverses; el conjunt ens
dna la visi complerta. Es tracta de tenir en compte el concepte
dintelligncies mltiples (Howard Gadner). Cada rea, cada matria
representa un mbit diferent i el treball conjunt, la programaci del
tema des dels diferents aspectes curriculars, ens permet completar
el coneixement total de laspecte triat: aquest curs i a la nostra
ZER, la prehistria.
3. LART RUPESTRE HEM VOLGUT SABER COM ERA LART A LA PREHISTORIA
I HO HEM BUSCAT A LLIBRES, A INTERNET, HEM VIST PELLICULES, ... I
HEM VIST QUE UTILITZAVEN ELS MATERIALS QUE TENIEN AL SEU ENTORN.
JLIA,INS,MALAK,XNIA,MARC,VCTOR
4. LART RUPESTRE la PrehisTOriala PrehisTOria
JLIA,INS,MALAK,XNIA,MARC,VCTOR I AQUESTS VAREN SER ELS
RESULTATS
5. GRAVATS PREHISTRICS Els alumnes deducaci infantil de
Solivella han experimentat amb la sorra i laigua. Desprs dhaver
visitat les coves de lEspluga de Francol i haver treballat la
Prehistria, vam decidir fer gravats amb la sorra tal i com ho feien
els homes dels avantpassats. Voleu veure com va comenar la nostra
aventura?
ERNEST,LIA,ADRI,HOUSSAM,ALBA,SCAR,LAIA,PAU,ROSETA,AINA,DAVID 2-
Quan vam tenir la sorra, la vam colar amb el colador de lescola. 1-
Primer, vam sortir a buscar sorra pels voltants de lescola.
6. GRAVATS PREHISTRICS la PrehisTOriala PrehisTOria
ERNEST,LIA,ADRI,HOUSSAM,ALBA,SCAR,LAIA,PAU,ROSETA,AINA,DAVID 3-
Desprs, vam barrejar la sorra amb aigua i cola blanca. I .... Quins
artistes!
7. VISITA A LES COVES DE LESPLUGA DE
FRANCOLLDIAMARCOSERIKIVETTEMARIAGUILLEMPOLJLIAMARCJAN
XAVIERNICOLECLAUDIAMARINAARNAUMIQUELNGELSAMUELARIADNA
8. VISITA A LES COVES DE LESPLUGA DE FRANCOL la PrehisTOriala
PrehisTOria Dins la cova hem pogut veure com vivien els
prehistrics; com vestien, que menjaven, que caaven, com van
descobrir el foc, com feien els soterraments...
LIDIAMARCOSERICIVETTEMARIAGUILLEMPOLJLIAMARCJAN
XAVIERNICOLECLUDIAMARINAARNAUMIQUELANGELSAMUELARIADNA
9. VISITA A LES COVES DE LESPLUGA DE
FRANCOLLDIAMARCOSERIKIVETTEMARIAGUILLEMPOLJLIAMARCJAN
XAVIERNICOLECLAUDIAMARINAARNAUMIQUELNGELSAMUELARIADNA
10. VISITA A LES COVES DE LESPLUGA DE FRANCOL la PrehisTOriala
PrehisTOria GENIAL!!!!!
LIDIAMARCOSERICIVETTEMARIAGUILLEMPOLJLIAMARCJAN
XAVIERNICOLECLUDIAMARINAARNAUMIQUELANGELSAMUELARIADNA
11. LA PREHISTRIA, com ens ha agradat aquest tema a la classe
de les Papallones!!!!!!! Ens ho hem passat molt b traslladant-nos a
una altra era molt llunyana a nosaltres, per sobretot, quan fiem
les nostres petites obres dart, les pintures rupestres que tan
fascinats ens han deixat. En varem fer unes per decorar lentrada de
la classe que era com si fos una cova. Tamb en varem fer estampant
les nostres mans en un mural com si fos una paret, com havem vist
en la pe.llcula Els Crods. Que divertit pintar amb les mans!! X
ENCARNAYASSINEJULIESERGIVANESSAARNAULORENA VAM PINTAR AMB COLOR
MARRO DAMUNT DE PAPER DEMBALAR ARRUGAT, COM SI FOS UNA PARET.
12. la Pla Pla Pla PrehisTOrehisTOrehisTOrehisTOriariariariala
Pla Pla Pla PrehisTOrehisTOrehisTOrehisTOriariariaria Tamb en varem
fer pintant amb pinzell damunt dunes pedres quan varem visitar la
cova de lEspluga. SOM UNS AUTNTICS PREHISTRICS!!!
JORDILEYREBERNATMARDARIOALEXIASALMAXAVIER
14. PATROCINADORS la PrehisTOriala PrehisTOria Passeig de
l'estaci 29 VALLS Telf. 977612189 - Fax 977608556
GRCIESPERLAVOSTRACOLLABORACI!
15. la vida a la cova Durant el primer trimestre, per tal
destudiar la prehistria, vam pensar que seria una bona idea
construir una cova en un rac de la classe. Per jugar a viure com ho
feien els homes i dones de la prehistria hem hagut dinvestigar molt
i hem aprs moltes coses sobre la seva vida: les feines, els
costums, com salimentaven, ... us ho ensenyem al nostre article a
la revista. SORAYA-DAVID-RAMON-ABRIL Primer vam construir la cova
fent servir materials que vam trovar al voltant de lescola. El foc
servia per donar calor, per cuinar i per iluminar la cova. La tribu
es reunia al voltant del foc. Per encendre el foc es picanven dues
pedres fogueres sobre fulles seques. Quan saltava lespurma shavia
de bufar a poc a poc. A la nit dormien al calor del foc.
16. la vida a la cova la PrehisTOriala PrehisTOria
JANA-MOHAMED-AMANCAY-IAN A poc a poc vam anar fent ms detalls a la
cova. Al costat de la cova hi havia un rierol. Laigua era necessria
per a la vida a la cova. Vam fer farina aixafant grans de blat amb
una pedra. Feien la seva roba amb pells danimals. Vam pintar
animals a les parets de la cova. Per tenir bona sort a la cacera
feien balls rituals. Hem aprs molt sobre com era la vida a les
coves!!!
17. FEM CERMICAFEM CERMICAFEM CERMICAFEM CERMICA!!!! Vam fer
les peces de cermica amb les mans i per decorar-les, vam fer servir
petxines, cargols, fulles, branquetes i pals. Ens ho vam passar
molt b fent de terrissaires neoltics!
Carles,Marc,Ayoub,Ramon,Alba,Isolda(1r)iBryan,Francesc,Laura,Ftima,Laia,Paula,Sandra(2n)
Mireu quins bols ens van quedar!
18. FEM CERMICA!FEM CERMICA!FEM CERMICA!FEM CERMICA! la
PrehisTOriala PrehisTOria Els nens i nenes de la classe dels
pensaments de cicle inicial de lescola de Solivella hem aprs moltes
coses sobre la prehistria. Primer vam estudiar el
paleolticpaleolticpaleolticpaleoltic i el
neolticneolticneolticneoltic amb aquests personatges i, ms tard,
vam descobrir ledat dels metalls.ledat dels metalls.ledat dels
metalls.ledat dels metalls. Durant el neoltic va aparixer la
cermica perqu els homes i dones necessitaven guardar, transportar i
coure els seus aliments. Nosaltres tamb hem fet cermica com els
terrissaires neoltics! Per aix vam haver de buscar informaci sobre
com ho feien i quins materials i tcniques utilitzaven.
Carles,Marc,Ayoub,Ramon,Alba,Isolda(1r)iBryan,Francesc,Laura,Ftima,Laia,Paula,Sandra(2n)
!HOLA! JO SC EN NEO I US EXPLICAR LES AVENTURES DEL NEOLTIC!
NEOLTIC VOL DIR PEDRA NOVA. ES DIU AIX PERQU ELS HOMES I LES DONES
FABRICAVEN EINES MS ELABORADES AMB LES !HOLA! JO SC LA PALOLA I US
EXPLICAR COM VIVEM AL PALEOLC! PALEOLTIC VOL DIR PEDRA ANTIGA. ES
DIU AIX PERQU ELS HOMES I LES DONES TREBALLAVEN LA PEDRA PER FER
EINES SENZILLES
19. RINCN DE LA PREHISTORIA Els nens i les nenes de CI de Pira
ens hem divertit molt fent de caverncoles. Els divendres a la tarda
a la hora de castell fem RINCONES de joc simblic. Cada cert temps
hem escollit i muntat els nostres racons. En aquest sentit hi heu
collaborat molt els familiars. Moltes grcies a tots els pares i
mares! Sou molt treballadors! Quan vam completar el projecte de la
prehistria ens vam quedar amb molta nostlgia de que sacabs aix que
vam voler fer aquest rac a lhora de castell. Va sortir elegit per
majoria absoluta i ens vam posar mans a la obra per construir-lo
entre tots. Uns nens vam portar teles per fer-nos els vestits de
pells. Som tots uns dissenyadors!! Uns altres van portar ossos per
fer eines i collarets. I fins i tot vam fer un foc que no sapagava
mai. Aquest s el que haguessin volgut els prehistrics!!
ANIOLMARCMLAURAIZANADRI
20. RINCON DE LA PREHISTORIA la PrehisTOriala PrehisTOria La
vida a la cova era fora entretinguda: Los paps tenan que cuidar de
sus hijos Los Hombres y las mujeres necesitaban mucha paciencia
para hacer fuego y sus herramientas con piedras, palos y huesos.
Los prehistricos y las prehistricas de Pira hemos pasado mucho
tiempo cazando, recolectando y persiguiendo a algn mamut muy
corredor por la clase. Pero tambin hemos disfrutado de algn momento
tranquilo pintando en las paredes de la cueva o reunidos alrededor
del fuego comiendo algunos restos de huesos.
JAVIERNORAMARCPARNAU
21. EMPREMTES MOLT LLUNYANES Aquest any dediquem el curs a la
prehistria, i els alumnes de cicle superior shan posat de seguida
en el paper. Vam decidir decorar laula amb motius prehistrics, per
els companys van anar ms enll. Volien que hi hagus un trosset de
cada etapa histrica dins la nostra aula. Com serem a la prehistria?
Hi vam posar totes les civilitzacions i, a ms a ms, una mostra de
levoluci social, humana, tecnolgica...
NRIA,MAR,FERRAN,JOAN,BLAI,EVA,IAN,BRANDON,MARIA,EMILY,JLIA,JAVI
22. EMPREMTES MOLT LLUNYANES la PrehisTOriala PrehisTOria Un
cop decorada la nostra aula i ambientada la nostra escola, el dia
de la castanyada vam anar a lEspluga de Francol a visitar els
nostres avantpassats, a la Cova de la Font Major. Vam conixer de
primera m, com eren els primers homnids, com vivien, quines etapes
diferencivem i sobretot..... vam poder experimentar! Hem aprs a
construir una cabana.... no s tasca fcil!! ...a pintar pintures
rupestres Ens ho vam passar dall ms b, i a ms a ms, ara som gaireb
uns experts de lpoca prehistrica!
NRIA,MAR,FERRAN,JOAN,BLAI,EVA,IAN,BRANDON,MARIA,EMILY,JLIA,JAVIFins
lany que ve!!
23. UN CMIC MOLT PREHISTRIC!!! Aquest curs els alumnes de cicle
mitj de Pira, tot treballant la prehistria, sens va ocorre una
idea, podem imaginar-nos com vivien els nostres avantpassats aqu a
Pira, tant ens ho varem imaginar que ens va sortir una histria i
com ens va agradar molt la vam dibuixar i escriure per penjar-la a
la nostra classe. Mireu quina histria ms xula ens ha quedat!
Guillem,MariaLen,Sandra,Sergi,Anna,Marcos.
24. UN CMIC MOLT PREHISTRIC!!! la PrehisTOriala PrehisTOria 1-
Hi havia una vegada una famlia que vivien a Piroia fa 5000 anys i
es deien Espluga. 2- En aquella famlia hi vivia el pare, que es
deia Oscar, la mare, Natalia, i tenien tres fills, la nena gran que
es deia Marina i tenien un nen que es deia Alex i la nena petita de
la casa que es deia Ldia. 3- Un dia lOscar i lAlex van sortir a
caar i es van trobar al Xavier i al Jordi, que eren el pare i el
fill de la famlia Francol, la mare es deia Maria i tamb vivien a
Piroia. 4- Van decidir caar tots quatre junts. Al cap duna estona
van veure un mamut i shi van acostar molt a poc a poc. 5- Van
preparar una trampa per enxampar-lo i lAlex li va tirar una pedra
al cap i el mamut es va enfadar i va comenar a perseguir-lo. 6-
LAlex va saltar la trampa i el mamut va caure dins. Ja tenien el
sopar assegurat! 7- Quan tornaven cap a casa tots satisfets, van
veure unes petjades molt estranyes, eren petitssimes! Les van
seguir! I duien a un llac. 8- LAlex i en Jordi es van tirar al llac
en busca de ms pistes i van trobar una cova submarina. 9- Dins
daquella cova es van trobar una especia de pops prehistrics,
seguint-los van veure que la cova era enorme. 10- LAlex i en Jordi
van anar corrents a explicar el descobriment als seus pares i ells
van anar a investigar-ho. 11- Quan van arribar a la cova van
decidir que sinstallarien les dues famlies all, per aix les van
batejar com les coves de lEspluga de Francol. 12- Un dia va entrar
una papallona a la cova, la Ldia es va quedar bocabadada i la volia
agafar, seguint-la es va perdre per dins la cova i... 13- La seva
sorpresa va ser quan enlloc de la papallona es va trobar una colla
de pops amb cara de pocs amics. 14- La Ldia estava molt espantada
per els pops no estaven enfadats sin que la van ajudar a tornar cap
a ala cova. 15- Quan van arribar tots estaven molt preocupats
buscant-la i es van posar molt contents i van fer una festa tots,
juntament amb els pops per donar-los les grcies i van viure felios
a les coves de lEspluga de Francol. I aqu teniu els autors daquest
cmic tan original, amb les seves vinyetes i illustracions: Esperem
que us hagi agradat ! Bones vacances a tothom !!!
Jorge,Marc,Ingrid,MariaDaz,Vinyet,Natalia,Jlia,Aina,Sheila.
25. TEATRE A BARBER DE LA CONCA El passat dijous dia 10 dabril,
els nois i noies de Cicle Mitj de lEscola Valldemur, van
representar lobra... Aqu teniu les sensacions dels infants de la
classe de les salamandres, unes hores desprs dhaver fet lobra.
TEOMRIAMLLUSPAUMINERVAROGERBIEL La descoberta del foc estava
inspirada en la prehistria, que tots els infants de la Zer han
treballat aquest any. Desprs de passar moltes hores assajant a la
sala del caf....per fi va arribar el gran dia!!!! Lobra estava
llesta per a mostrar-la als companys i companyes de les altres
escoles!!! I a les famlies!!!! A mi em va agradar quan la vem fer.
Al principi estava molt nerviosa per quan lestvem fent, ja em vaig
tranquillitzar i mho vaig passar molt be! Mriam Jo als assajos mho
he passat molt be! El dia de lobra estava molt emocionat. Mho vaig
passar molt b aquell dia! I mhi vaig esforar molt!! Llus Ha estat
molt divertit fer lobra i emocionant. Jo volia que em sorts b i als
altres companys i companyes tamb. Va ser molt xulo quan vem saludar
i la gent va aplaudir. I al final va sortir molt b!! Teo A mi lobra
de teatre mha agradat molt. Al principi semblava una mica difcil,
per desprs, cada vegada, ha anat sent ms fcil. De narrador, la
tercera frase que deia, mhavia costat una mica aprendre-me-la. Tota
lobra, en general, mha agradat molt. Pau
26. TEATRE A BARBER DE LA CONCA la PrehisTOriala PrehisTOria
INDIACRISTIANSAMUELMARCJULIFATIMA Doncs jo el dia de lobra estava
nervis perqu hi havia molta gent mirant. Al final va sortir b i els
dies dels assajos a vegades tamb estava nervis. Samuel Lobra mha
agradat molt perqu no era complicada i tampoc havem de dir massa
text. Els assajos tampoc eren complicats i el temps no era ni massa
llarg ni curt, van ser uns 20 minuts ms o menys. Roger Jo em vaig
posar molt nerviosa al comenar lobra, desprs quan va acabar i
mentre lestava fent,estava ms tranquilla. Minerva Em vaig esforar
molt perqu queds b, i estava molt nervis. Biel Jo crec que tots
shan esforat molt, i per mi s una cosa molt important. La nostra
mestra ens va dir que molta merda significa Molta sort!!. Per abans
daix, als assajos ha estat el ms important! Perqu hem pogut
aprendre tota lobra, que sin, malament anem!!! Marc Quan assajava
mho passava molt b. El dia de lobra estava molt preocupat perqu no
sabia si ens sortiria molt b. Cristian Jo mho he passat molt b. He
disfrutat moltssim. Quan em van dir que fiem lobra, em vaig
emocionar molt. Vem fer lobra amb pblic al davant, tota la ZER, i
em vaig posar molt nervis. Juli A mi el que ms em va agradar va ser
el moment previ a lobra, perqu tots estvem molt nerviosos i ens
abravem i ens animvem. Tamb em van agradar els primers assajos,
perqu no sabem el dileg, ens sortem de la pantalla... India A mi
mha agradat lobra de teatre perqu hem participat tots els nens i
nenes de cicle mitj. Tots estvem nerviosos i no mesperava que ens
sortiria tant b. Fatima
27. Sortida a un Assentament ber TREBALL DE CAMP El dia 22
doctubre del 2013 vam anar a un assentament Ibric que est situat
entre Pira i Barber, on diuen que abans hi vivien Ibers. Vam trobar
trossos de cermica en superfcie. Al principi ens va costar una mica
acostumar-nos a veurels, per al final ja en vam trobar molts. Tamb,
vam trobar uns quants slex. Aquest poblat Ibric es troba en un camp
dolivers i ceps. Com que sovint el pags el llaura cada cop hi surt
ms cermica. Vam trobar cermica antiga i moderna. Tamb, vam trobar
bastants maons de cases dabans. Finalment quan vam arribar a
lescola, vam netejar el que havem trobat. Aqu estem recollint
mostres en superfcie de cermica en el lloc on abans hi havia
lassentament del poblat Ibric. Un alumne de sis de Pira, Albert
Ferr, ens ha portat unes pedres de riu polides que ha trobat en una
vinya. Aquestes mostres de pedra polida pertanyen al Neoltic. Estan
molt ben fetes. Veiem com dominaven la tcnica de poliment que els
va permetre millorar les eines que utilitzaven.
ElisabethP.-JordiP.-MiriamCH.-RutC.-MaiteR.-ElenaG.-SusanaB.
28. Sortida a un Assentament ber la PrehisTOriala PrehisTOria
TREBALL A LAULA A larribar a classe vam rentar els trossos de
cermica per poder fer la segona part del treball. Per comenar vam
fer una classificaci de tots els trossos de cermica. Aquest treball
consistia en separar-los segons el tamany, el color i la forma. En
acabar la classificaci vrem fer la descripci dels diferents
materials. Nhi havien de molts tipus. Sobretot de diferents colors
de cermica, des de vermellosos a ataronjats i negrosos, uns trossos
ms petits i d altres ms grans. I per acabar vam extreure algunes
hiptesis: - Els trossos de cermica eren de diverses civilitzacions
com la Ibrica, la Romana i la Grega. Van trobar trossos de plats
dels bers, anses dalgunes mfores romanes i gregues. Finalment vam
concloure que els pobladors daquest assentament ber intercanviaven
productes amb els romans i els grecs.
AlumnesCSPira:IzanM.-DanielR.-ArnauS.-GiselaL.-MarinaP.-EduardG.-AlbertF.-IvetR.
.
29. Activitats al voltant de la prehistria. En el nostre pas
per la prehistria, a lhora de plstica, al igual que la resta de
companys de la ZER, hem realitzat tota una srie dactivitats que us
volem mostrar. Aquest ha estat el resultat!
SEBIANTONIOGUILLEMJOANMIQUELANGEL Pintures amb colorants naturals.
Els materials que vam utilitzar van ser clara dou, cendra, pebres,
sorra i carbonet. Va ser sper divertit! Homes prehistrics. Mireu
que atractius hagussim sigut si els cinc nois de la classe hagussim
viscut a lpoca de la prehistria. Nhi ha per tots els gustos!!
Representaci de pintures rupestres. Ho vam pintar amb carbonets i
pintures de colors forts. Al final li vam donar volum com si fos la
paret duna cova. La cova. Va ser lltima de totes les activitats i
la que va costar ms. La cova la vam fer amb materials reciclats. Al
voltant vam fer un muntatge amb pedres, pinassa, papers diversos i
fins i tot persones i animals. Va quedar molt b.
30. Activitats al voltant de la prehistria la PrehisTOriala
PrehisTOriaDes de lrea de Medi hem fet darquelegs tecnolgics del
segle XXI. Ens hem encarregat de buscar tot all que volem saber de
la prehistria. Per fer-ho ens van fer falta un munt destris:
enciclopdies, llibres, quadernets, revistes, cerques dinternet,..
Com que ens vam dividir la feina ens va tocar explicar-nos els uns
als altres tot all que havem anat descobrint de la prehistria.
SEBIANTONIOGUILLEMJOANMIQUELNGEL
31. EXCAVANT EL PASSAT El dilluns 5 de maig tots els alumnes de
cicle mitj de la ZER vam anar dexcursi al Camp dAprenentatge de la
Noguera a Sant Lloren de Montgai. A banda de poder gaudir dun
paisatge espectacular, all vam recordar moltes de les coses que hem
aprs aquest curs sobre la prehistria, i tamb en vam aprendre moltes
de noves. El Toni, la Snia i la Geza en sn uns grans experts! Vam
fer un taller de msica: El Toni ens va anar explicant com es van
descobrir els primers instruments i ens vam construr un vibrfon amb
fusta, corda i slex! Amb la Geza vam fer pintura rupestre. Sabeu
que a la prehistria noms pintaven amb quatre colors? Groc, vermell,
marr i negre I tamb una excavaci arqueolgica allucinant! Abans de
comenar el Toni i la Snia ens van explicar les diferncies de la
vida al paleoltic i al neoltic. Com caaven, com menjaven, com
vivien Desprs, ens van explicar com treballen els arquelegs a les
excavacions i ens van proposar que ho fssim nosaltres. Desprs
descoltar b com ho haviem de fer, vam agafar una pala, un pinzell,
una galleda i un full on anotar i dibuixar tot el que anssim
trobant. Va ser fantstic, i sabeu qu??? Vam descobrir un poblat
paleoltic i un altre de neoltic!!!
MART,LIZZY,MARC,POL,SEMAHEL,ANNA,RIC,LIAM,JORDITORRES,JORDITRAV
32. EXCAVANT EL PASSAT la PrehisTOriala PrehisTOria Mireu quins
rquelegs ms professionals !!!
XON,SAMYA,GUILLEM,JOAN,CARLA,AIDA,DDAC,MOUNIRIALEIX
33. Relats prehistrics Aprofitant que hem estat envoltats de
prehistria, els alumnes de CS dins lrea de llengua, hem volgut
elaborar una colla de contes i narracions amb personatges i
escenaris referents als primers humans. Els textos han resultat
molt originals i plens daventures. DE TANT QUE ENS HAN AGRADAT NHEM
FET UNA EXPOSICIO ! AQUI EN TENIU UNS EXEMPLES!AQUI EN TENIU UNS
EXEMPLES!AQUI EN TENIU UNS EXEMPLES!AQUI EN TENIU UNS EXEMPLES!
ElenaGiselaIzanMarinaDanielArnau
35. MANKIND DISCOVERS FIRE HIGHCYCLE Els alumnes de Cicle
Superior han realitzat la narraci de la veu en off del vdeo Mankind
discovers fire en el que un prehistric descobreix el foc. A travs
de diferents activitats, els nens i nenes han estat capaos dordenar
la histria i caracteritzar-la utilitzant diferents veus. Finalment,
us compartim una activitat que podeu fer tots a casa que sanomena
Breath Boxes. Nosaltres hem fet una petita competici a laula. Qui
ser el guanyador a casa? Properament es podran veure les gravacions
al bloc de la ZER. Teniu lenlla sota la fotografia.
http://blocs.xtec.cat/zerconca/english-corner/
36. MANKIND DISCOVERS FIRE la PrehisTOriala PrehisTOria
HIGHCYCLE It was fun to be the narrator. We used strange voices. We
love doing the breath boxes. We did a competiton!!! The video was
also very funny and entertaining. The man was crazy!!! First, it
was difficult to put the story in order, but it was worth it.
37. Els orgens de la msica!! La msica a la Prehistria s un tema
complicat, ja que no queden restes materials, amb lexcepci dalguns
instruments musicals trobats en jaciments arqueolgics, o dobjectes
que van poder ser utilitzats com a instruments. En la prpia
naturalesa o en les activitats quotidianes es pot trobar la msica.
En colpejar dues pedres, o tallar un arbre, es produeix un so
rtmic, i el fet de mantenir un patr rtmic ajuda a la realitzaci
daquesta activitat. Tamb podia haver-hi un primer crit o paraula
que servis com nim, suport, i per elaborar ms eficientment una
determinada activitat. Aquests anirien evolucionant cap a petites
frases, fins a acabar units en una can. MsicaiPrehistria
38. Els orgens de la msica!! la PrehisTOriala
PrehisTOriaNosaltres hem pogut apropar-nos a aquesta msica
primitiva visitant les restes de Sant Lloren de Montgai i
construint un dels que suposem va ser el primer instrument musical:
el timbal. Amb ell podem picar ritmes, els quals canvien el nostre
estat dnim, tothom ha sentit com una msica amb un ritme lent ens
tranquillitza o com un ritme rpid ens anima. A la prehistria es van
adonar daquest poder i lutilitzaren per fer rituals. Amb aquest
ritme lhome del paleoltic aconseguia una uni entre individus
complicada daconseguir amb altres mtodes. Per altra banda laparici
de la melodia vindria de la m del desenvolupament del llenguatge,
qui no ha escoltat a una mare fent melodies al seu nad per captar
la seva atenci o per adormir-lo? Qui no ha sentit com una veu greu
et dona sensaci de tranquillitat i una aguda ens agita? La msica s
una evoluci natural de les nostres necessitats dexpressi i una
ferramenta perfecta per socialitzar- nos. Msicaiprehistria
39. LESCRIPTURA A LA PREHISTRIA Sabeu com escrivien a la
prehistria?Sabeu com escrivien a la prehistria?Sabeu com escrivien
a la prehistria?Sabeu com escrivien a la prehistria? A la
prehistria, lescriptura encara no existia per la gent que hi va
viure es comunicava a travs de smbols i dibuixos. Amb els nens i
nenes hem elaborat els tints que feien servir els homes prehistrics
per plasmar en les parets, el sostre de les coves, etc. els animals
que caaven. Daquestes manifestacions sen diuen pintures rupestres.
Els materials que empraven per dibuixar-ho eren el carb, diferents
tipus de terres, fruits, etc. tots ells aglutinats amb aigua o
greixos danimals. Per dibuixar , utilitzaven pinzells de pl
danimal, plomes, canyes o incls feien servir les seves prpies mans.
Imitant als homes prehistrics, entre tots els alumnes hem decidit
plasmar el nostre alfabet, perqu nosaltres s que en sabem
descriure, amb els mateixos materials i eines que ells utilitzaven.
Preparant els materials i eines per fer lalfabet
BIELPOLANIOLGISELAJORGE
40. LESCRIPTURA A LA PREHISTRIA la PrehisTOriala PrehisTOria
Elaborant lalfabet amb plomes, pals, el propi dit, etc. Aqu teniu
el resultat! HOUSSAMHASSANEMARCMOUNIRBRYAN
41. Levoluci del moviment Hereditriament els nens i nenes sn
diferents. Uns tenim ms llargs les extremitats o el tronc... En
funci de la maduraci del cos i de lexperincia construm els nostres
patrons motors: 1. Crrer, saltar, ... 2.Equilibris 3.Llanaments i
recepcions Amb el creixement hi ha una evoluci de cada patr motor.
Per exemple, en el llanament: El mateix passa amb els altres
patrons motrius, com a conseqncia de levoluci humana.
educacifsica
42. Levoluci del moviment la PrehisTOriala PrehisTOria A partir
dels 6-7 anys la memria i latenci ens permeten millorar el
tractament de la informaci i podem fer tasques ms complexes. Per
tant, tota la prctica motriu que fem quan som petits ens permet
aprendre ms rpidament. educacifsica
43. Lorigen de les religions a Aquest curs, el tema en el qual
es basa la revista Punt i seguit s la Prehistria. Per aquest motiu,
des de lrea de Religi, ens ha semblat oport encapalar la nostra
collaboraci amb el ttol Lorigen de les religions. I s que la religi
s tan antiga com la humanitat. Hi ha creences i prctiques
religioses que enfonsen les seves arrels en la religi prehistrica
del Paleoltic. En aquesta collaboraci, us oferim, des de lescola
Valldemur, una aportaci sobre creacions artstiques prehistriques
amb sentit religis; des de les escoles Sagrat Cor i Antoni Tous,
aportem alguns aspectes sobre simbologia religiosa de la
Prehistria; i des de lescola Sant Roc, una reflexi final sobre
lorigen de les religions. PREHISTRIA: SIMBOLOGIA RELIGIOSA En la
Prehistria, trobem diversos elements de la natura curulls de
simbolisme religis per a lsser hum primitiu. A la classe de Religi
de Cicle Superior de les escoles de Pira i de Solivella, hem
confeccionat un mural en relaci a alguns daquests elements: El Sol
i la Lluna regeixen els processos vitals de la natura i marquen el
cicle del temps: dies, mesos i anys. Laigua significa vida (pluja
que amara la terra, rius, llacs) o mort (pluges devastadores). La
terra s fecunditat, per tamb el lloc on reposen els morts. El foc
proporciona llum i calor, per tamb s purificaci i destrucci. La
muntanya simbolitza immensitat i permanncia; el seu cim sacosta al
cel. Larbre arrela a la terra, per les seves branques apunten al
cel, cercant la llum. AlumnesdelreadeReligiZERConcaBarber
44. Lorigen de les religions la PrehisTOriala PrehisTOria LES
IDEES RELIGIOSES: Amb els nens i nenes del cicle mitj de Barber hem
investigat com es van comenar a desenvolupar les idees religioses a
la prehistria i com va sorgir la idea de pertinena a un grup social
com la tribu. Els homes escolliren smbols que els representessin
aix la tribu de ls, la del corb... Nosaltres encara fem alguna cosa
semblant. Aleshores, cada classe t un smbol les salamandres, les
papallones, etc. Tamb algunes caracterstiques naturals del
territori o fenmens naturals com els trons, els llamps, la pluja,el
sol, entre altres, tenien un poder aclaparador i conscients de la
seva inferioritat els homes els adoraven com a divinitats. Aix que,
ens hem posat a la pell dels homes de la prehistria i hem fet
representacions de Dus ,Venus ,Menhir i Dolmens amb plastilina. El
resultat ha estat dall ms creatiu. RELIGI Es pot descriure sense
risc, potser, com una realitat social que lliga ("re - lliga",
aquest s l'origen de la paraula "religi") a cadascuna de les
persones ntimament amb l'entorn social on sorgeix un determinat
sistema de creences. Aquesta s la histria de l'home/dona en la seva
inquietant dimensi espiritual, l'aventura del robatori del foc
sagrat, la poma menjar de l'arbre de la cincia del b i del mal,
l'agosarat toc d'alerta propinat a les portes de l'Olimp, del cel,
del Parads, en suma, del que aparentment va ser expulsat en els
temps primers i al qual sempre tossudament pretendre tornar.
AlumnesdelreadeReligiZERConcaBarber
45. PATROCINADORS la PrehisTOriala PrehisTOria
GRCIESPERLAVOSTRACOLLABORACI!