Cobertes_FC.p65 23/11/2007, 19:021
Cobertes_FC.p65 23/11/2007, 19:022
SUMARI 1
Revista ClarorNúm. 59, IV èpocaHivern 2007
PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror.
OPINIÓ
2. Articles de Joan Itxaso, Lluís Mascaró,Adela Agelet, Xavier Abadia, Ada Colau iMariona Violán
4. Entrevista curta: Queco Novell, periodistai humorista
ENTREVISTA
6. Èrika Villaécija, nedadora d'estil lliure
EN FORMA
10. Esport als cinquanta
12. Miscel·lània de temes
NATURA
16. Activitats de neu
17. L'escapada i el medi ambient
SALUT
18. Salut: Patologies a l'alta muntanya
20. Dietètica: Els fruits secs
22. Mens Sana: Entrevista a Sílvia Pallerola,especialista en Autocoaching
REPORTATGE
25. Esport als carrers de Barcelona
NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR
29. Portada
30. Instal·lacions esportives
35. Esdeveniments esportius
39. Claror Cultura
40. Cooperació i medi ambient
CLAROR CLUB
43. Activitats de lleure per a aquesta tardor
44. Avantatges culturals
46. Guia d'empreses adherides
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 [email protected]: www.claror.cat
Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 [email protected]
Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 [email protected]
Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 [email protected]
Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 [email protected]
COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Marta Coll, AlbertGiménez, Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia Realp, Roser CastilloCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Anna Rocamur
SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro
IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM
FUNDACIÓ CLAROR
ELS FRUITS SECS
ESPORT ALS CARRERS
DE BARCELONA
ACTIVITATS DE NEU
25
20
Número 59. Quarta Època.Hivern 2007. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.
CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.
10
ADREÇA:Sardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / [email protected]
CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Nico Sánchez,Mariona Violán
REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarbero
L'A
CT
IVIT
AT
AL
S C
INQ
UA
NT
A
16
PATRONATPRESIDENTA: Joana CéspedesVICEPRESIDENT: Héctor C. SilveiraSECRETÀRIA: Consol MartíVOCALS: Pablo Bel, Fede Ruiz, JoanItxaso, Laura Ponce, Marta Serra,Gemma VilaróDIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónSISTEMES DE GESTIÓ: Manel CarmonaCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp
LA
PO
RT
AD
A
01_Sumari.p65 26/11/2007, 11:301
CLAROR
OPINIÓ2
T'agrada el nou Camp Nou?
CARA A CARA
El Futbol Club Barcelona re-centment va declarar guanya-dor el projecte de remodela-ció de l'estadi firmat per Nor-man Foster. Aquest projecte,però, no va ser el proposat perla Comissió Cívica d'EntitatsCiutadanes i Culturals a causade tres raons fonamentals queafecten el barri de Les Corts.En primer lloc, incrementa en
un 10% el nombre de places. Actualment, jaestem al límit de les possibilitats d'aforamentque pot gestionar la ciutat sense col·lapsar unbarri irreversiblement.
En segon lloc, el projecte té, d'entrada, un costprevist, superior a 100 milions d'euros (16.600milions de pessetes) respecte al ja desmesuratpressupost de 250 milions d'euros (41.500 mili-ons de pessetes). El president del FC Barcelona,Joan Laporta, afirma no disposar de liquiditat ique “als socis no els costarà ni un euro”. La requa-lificació del Minestadi per edificar-hi pisos po-dria ser fins i tot il·legal. No resulta incongruenttriar el projecte més car?
I per acabar, el manteniment molt costós de lacoberta i el lluïment de la il·luminació nocturnaintensa, molesta pel veïnat proper, es contradi-uen amb la recomanació actual de fer edificissostenibles i de reduït consum energètic.
Aquestes són les principals raons per les qualsles Associacions de Veïns del districte de LesCorts ens oposem al projecte.
JOAN ITXASO,Patró de la
Fundació Claror
Que no ensapaguin el Nadal
S'acosta el Nadal. Un grupd'amics a la sortida de la fei-na es relaxa en el bar de lacantonada. Sonen les cam-panes del temple, quan Car-men entra l'última. Ve totapreocupada: “Anit vam teniruna apagada, tots els veïnspensàvem en el pitjor i vamsortir al carrer. Encara sort!Eren les bombetes de Nadalque havien petat”.
S'anima la conversa. Pau,el veterà de la colla: “Abans-d'ahir, escoltant música enuns magatzems tot va que-dar a les fosques, mentreescoltava el meu CD favo-rit”. No va passar res, no-més un esglai! Van descon-nectar les 10.000 bombetesde la façana. Ahir tornaven aestar enceses.
L’Enric viu als afores deBarcelona: fa una setmana enel barri es van col·lapsar lesbenzineres per les alarmesde falta de subministramenti l'enèssima pujada dels com-bustibles.
Davant la sorpresa de tots,l’Àngels, l’ecologista delgrup, murmura: “Siguemsolidaris! Donem un cop demà als de FECSA-Endesa iRed Elèctrica! Totes duesempreses són responsablesde l'apagada . Donem un copde mà a les administracions,perquè aprenguin d'una ve-gada a inspeccionar la xarxai no malbaratin energia enla il·luminació dels carrers!Comprem en tots aquellscomerços que aconseguei-xen un ambient acollidoramb menys llums i de baixconsum.
“I què fem amb la benzi-na?”, pregunten tots a una.Amb la RENFE hem topat!"I no sabem quan s'acabarà",diu l'Àngels amb somriureamarg.
LA COLUMNA
El Camp Nou necessitava faanys una profunda renovació iuna nova imatge que rejove-nís el seu aspecte extern i in-tern. Després de 50 anys deser la catedral del barcelonis-me havia arribat el momentde retre-li un petit homenat-ge en forma de remodelacióamb un projecte ben ambici-ós. I el fet que l’escollit pertirar endavant aquesta obra tan magna sigui elbufet dirigit pel prestigiós arquitecte britànicNorman Foster és un luxe tant per al FC Bare-clona com també per a la ciutat. Perquè el nouCamp Nou serà un símbol ciutadà, una provade la modernitat que s’ha instal·lat a casa nos-tra en els darrers anys, i al mateix temps pre-tén erigir-se en un referent per a tots els esta-dis del món.
Cal remarcar, però, que aquesta remodelacióque ocuparà els propers anys va més enllà decanviar-li merament la cara al Camp Nou. Defet, també significarà una revolució positiva pera tot el barri de Les Corts, que veurà com millo-raran aspectes tan importants com la mobilitat,l’accés i, sobretot, la qualitat de vida de tots elsseus habitants. Així doncs, que la zona esportivadel FC Barcelona s’obri a tots els veïns es unademostració més del lema ‘més que un club’que sempre ha significat la política social i insti-tucional d’aquesta junta directiva encapçalada perJoan Laporta.
Vinyeta de FER, publicada al diari "AVUI", el 7/10/07LA VINYETA
LLUÍS MASCARÓPeriodista i
Director Adjunt dediari SPORT
SI NO
ADELA AGELETPresidenta del'Associació deVeïns de les Corts
02-05 Opinio.p65 26/11/2007, 11:282
3OPINIÓ
Quina pena!
ENTRE NOSALTRES
Ordenar el trànsit de bicis a BCN
Suposadament el consum de determinades substàncies creix en l'àmbit del gimnàs, just en un momentde promoció de la salut per via de l'activitat física i l'esport. Segons la comissió europea, un 6% de lespersones que van al gimnàs prenen alguna substància amb la creença de millorar el seu rendimentesportiu. Fa poc es va descobrir a Espanya una xarxa de falsificació de receptes i tràfic d’anabolitzantsper vendre'ls en àmbits “esportius”. No ens espantem i sobretot no generalitzem, però estiguem ambels ulls ben oberts. Els gimnasos que participen de manera directa en aquesta trama sovint vanencaminats a l'àmbit del culturisme. És diferent parlar de persones que ja busquen aquestes viesd’obtenció d’anabolitzants per aconseguir lluir massa muscular pagant a curt termini un alt preueconòmic i deteriorant la seva salut. És trist escriure sobre aquest tema perquè seria millor noparlar-ne. És ben sabut que la xarxa de comercialització de substàncies no indicades en alguns centresesportius ven amb total llibertat i sense control sanitari. A més, qui les compra es refia de qui les ven,sense demanar explicacions de res sobre garanties o efectes secundaris. Però segurament els qui sónvíctimes d'aquests fàrmacs si que es llegeixen les garanties del seu nou cotxe o aparells electrònicsd'última generació i reclamaran si tenen un problema. Però pel que fa a la salut del propi cos res esvalora, sembla que tot val a canvi d’aconseguir un “cos deu”. Quin sentit té prendre drogues peraconseguir uns efectes externs (increment de la massa muscular i força) si després les hem de seguirprenent perquè els efectes es mantinguin? No és un engany?
Ada Colau,Portaveu Plataforma
V de Vivenda
Les ajudes no sónpas la solució
Després de més d’un anyde mobilitzacions ciutada-nes que han aconseguit po-sar al centre de l’agendapolítica el problema de l’ha-bitatge, el govern central iel govern català anuncienmesures que no només sónmàrqueting preelectoral,sinó que amaguen la matei-xa política de sempre: des-tinar diners públics per afa-vorir encara més aquellsque fins ara s’han enriquitespeculant amb un dret fo-namental. Ara que estemdavant l'esclat de la bom-bolla immobiliària i que lavenda de pisos ja no és elgran negoci, treuen mesu-res per seguir assistint pro-motors, constructores ientitats financeres. Les aju-des al lloguer de la minis-tra Chacón no són univer-sals (només van destinadesals joves fins a 30 anys) i amés són inflacionistes: elsmateixos propietaris hanavisat que apujaran els llo-guers (és a dir, que si aravalia 1.000 euros, l'apujarana 1.200).
I què dir del Pacte Nacio-nal per l 'Habitatge deCatalunya, que aposta perla nova construcció d'habi-tatge protegit en propietat,en lloc de destinar-lo a llo-guer i, per tant, continua fo-mentant la cultura de la pro-pietat i la devastació delterritori, ignorant l’existèn-cia de milers de pisos buitsque no estan complint laseva funció social. Un pacteque permet que els pisosde protecció oficial passinal mercat lliure després denomés trenta anys. És a dir,un pacte que fomenta l’es-peculació i la corrupció, queno proposa mesures estruc-turals, i que no treu l'habi-tatge del mercat.
XAVIER ABADIA,Cap de projectes de mobilitat
de la Fundació RACCFoto: José Irún-Arxiu RACC
TRIBUNA
L’estudi sobre mobilitat ur-bana i bicicleta a Barcelonaelaborat per la FundacióRACC l’any 2007 i les quei-xes rebudes al seu servei ViaDirecta posen de manifestels conflictes que es donenquan els vianants o els con-ductors d’altres vehiclesmotoritzats envaeixen elscarrils bici, o bé quan són elsciclistes els que circulen ambimprudència o velocitat ina-dequada per les voreres. Enaltres casos, constatem, però,que aquests conflictes no sónoriginats per una manca decultura o d’aprenentatge, sinópel disseny ineficient d’algu-nes xarxes urbanes, que espercep, principalment, alspunts d’intersecció: manca decontinuïtat en els recorregutsdels ciclistes, indefinició de laprioritat de pas a les cruïlles,etc. Això pot arribar a pro-vocar la confusió o la sensa-ció d’inseguretat dels usuarismés febles.
L’ordenança de circulacióde Barcelona persegueix unaclarificació de les pautes de
LA COLUMNA
MARIONA VIOLANDirectora del Pla d'Activitat
Física, Esport i Salut (PAFES)de la Generalitat de Catalunya
La bicicleta s’està convertiten un dels mitjans de trans-port estrella en l’àmbit urbàper motius ben clars: en efi-càcia energètica, contamina-ció, consum d’espai públic ieficiència funcional superaamb escreix a qualsevol altremitjà en recorreguts curts, amés de ser una pràctica moltrecomanable de fer salut.Tanmateix, la implantaciód’una xarxa que permeti eltrànsit de bicicletes sobre unespai urbà preexistent habi-tualment genera efectes simi-lars a la introducció d’unanova espècie en un ecosiste-ma. Es fa necessari, llavors,aprendre a compartir l’espaiviari de manera equilibrada itrobar fórmules que perme-tin la convivència entre elsusuaris, sense que això supo-si grans esforços per a cap deles parts implicades, i partintque l’espai viari és escàs. Aixòs’aconsegueix amb un procésd’aprenentatge mutu que por-ta a modificar determinatscomportaments per totesparts.
comportament per a una mi-llor convivència o coexistèn-cia en l’espai públic, especifi-cant com i quan l’han d’utilit-zar els diferents usuaris. Noobstant, alguns aspectes arri-ben amb massa retard ja quees podrien haver previst enel moment en què, des delConsistori barceloní, es va feruna aposta clara per a la pro-moció de la bicicleta. Cal te-nir en compte, a més, que l’or-denança només serà efectivasi porta afegida una estratè-gia continuada de vigilància,correcció i fins i tot sanció enalgunes situacions, per tal queresulti creïble per a tothom ies consolidi com un autèntichàbit social. Es fa prioritariresoldre abans els problemesde disseny que són causa demolts dels conflictes.
Només d’aquesta manera,Barcelona podrà ser pionerai exemple per a altres ciutatsdel món que apostin per unapacificació del trànsit i unaconvivència modèlica entreles bicicletes amb els altresvehicles i vianants.
02-05 Opinio.p65 26/11/2007, 11:283
CLAROR
OPINIÓ4
QUECO NOVELL,Periodista i humorista
Josep MariaMiró
48 anys
Sí. De poder-se fer jocrec que sí, però una al-tra cosa és que hi hagimolta gent que no hoaccepti. D'humor sem-pre se n'ha de fer, tot ique també amb un certrespecte.
CristinaDemanuel
30 anys
Sí. Però amb un matís,ja que s'ha comprobatque es pot fer broma dela monarquia però fins aun cert punt. Crec quehaurien de ser encaramés permissius ambaquest assumpte.
LornaBrocksopp
29 anys
Sí però és poc atrevit.Jo sóc anglesa i allí l'hu-mor és més fort, men-tre que aquí es riuen dela monarquia d'una ma-nera més ambigua perevitar ferir sensibilitats.
"Amb el temps que portem, ningúde la Casa Reial ha piulat per queixar-se"
Es pot fer humor sobre la monarquia?
Per Cristian González
L'ENTREVISTA CURTA
Per Cristian González
GuillemVillanueva
20 anys
Sí, però la veritat és queno està ben vist des dedeterminats sectors.Els mitjans de comuni-cació d'aquest país estanuna mica coartats pelque fa a aquest tema.
web: www.claror.cat
Inici: 1d'octubre
Fi: 12 de novembre
Total respostes: 57
Sí: 49%
No: 33%
Indiferent: 7%
NS/NC: 11%
entre cometes, ridiculitzes, et
surt que aquesta gent que
cada diu que el país està en
perill en el fons són persones
com qualsevol altra i quan els
fas grotescos els apropes a la
gent normal.
És bon símptoma per a
un país riure’s de la seva
classe política?
Ha quedat totalment de-
mostrat que es pot fer humor
de la política tot i que
Catalunya sempre ha tingut
una llarga tradició de sàtira
política iniciada amb revistes
com l’Ovella Negra o l’Esque-
lla de la Torratxa. De fet, el que
hem fet és heretar tota aque-
lla tradició satírica i adaptar-
la als nous temps de la ràdio i
la televisió. I queda clar que
no només funciona sinó que
té un èxit que demostra que
en aquest país si que interes-
sa la política. De fet, crec que
els nostres programes per-
meten a la gent escoltar el que
moltes vegades pensen del
panorama polític.
Què et va semblar el cas
d’El jueves?
Això és delicat. D’una ban-
da, jo mai hauria fet una por-
tada com la que va fer "El Jue-
ves" perquè sé que me la se-
grestaran. Tot i així, trobo una
animalada que un jutge inter-
vingui i persegueixi aquest ti-
pus de coses. Però vull dei-
xar clar que no és l’estil del
Polònia fer aquest tipus d’hu-
mor que afecta l’activitat ín-
tima de la gent.
Es pot fer humor sobre
la monarquia a Espanya?
Sí, es pot fer humor de la
monarquia sense cap tipus de
problema.
A vosaltres us han cridat
l’atenció alguna vegada?
Nosaltres, amb tot el temps
que portem, ningú ha piulat
per queixar-se. Pel que sé, al
Rei li preocupa més l’actitud
reaccionària de l’extrema
dreta que l’acusa de tou.
I com valores la crema de
fotografies del Rei?
Jo no sóc partidari de cre-
mar res. Cremar fotos és un
acte que no m’agrada però
també trobo molt exagera-
da la reacció. Si no els ha-
guessin fet cas de tot això ja
no se’n parlaria.
Queco Novell és periodista i
un dels membres de l'equip
que ha ideat els exitosos pro-
grames de sàtira política
Polònia i Minoria Absoluta.
Què et consideres més,
periodista o humorista?
Em sento totes dues coses.
He arribat a un punt en què
practico el periodisme fent
humor. No vull deixar de ser
periodista ni perdre el meu
sentit de l’humor.
Quin creus que és el se-
cret de l’èxit de Polònia i
Minoria Absoluta?
Hem dessacralitzat una si-
tuació que en aquest país es
viu d’una manera molt dra-
matitzada en els mitjans de
comunicació. Si a la vida po-
lítica la desdramatitzes i la,
L'ENQUESTA
Internautes
NS/NC:11%
Indif.: 7%
No: 33%Sí: 49%
02-05 Opinio.p65 26/11/2007, 11:284
5OPINIÓ
02-05 Opinio.p65 26/11/2007, 11:295
L’ENTREVISTA6
CLAROR
Fo
tos:
Jo
rdi
Ló
pez
06-09 Entrevista.p65 26/11/2007, 11:326
7L’ENTREVISTA
Èrika Villaécija està preparant a cons-
ciència al CAR de Sant Cugat una tem-
porada que se li presenta ben carregada
de reptes amb els Jocs Olímpics de
Pequín com a etapa reina.
Des de la premsa se’t considera
la millor nedadora espanyola en l’ac-
tualitat. Què penses quan llegeixes
aquestes expressions?
No m’afecta. Vull dir, m’agrada que
diguin això però més des del punt de
vista que se’m consideri un exemple per
als nedadors i nedadores que pugen, per
demostrar-los que es poden fer bons
resultats entrenant-se aquí també. Sem-
pre hi ha hagut bons nedadors espa-
nyols però acostumaven a ser de fora,
com ara el Martín López Zubero i la Nina
Jivanevskaia.
Creus que tantes alabances poden
ser negatives per a un esportista?
Crec que fins que t’acostumes a re-
bre-les. Al principi et poden crear una
pressió perquè tu mateix t’obligues a
estar sempre al màxim i això és molt
difícil. En el meu cas, com que ja he su-
perat aquesta etapa, em sento molt cò-
moda.
Heu pogut solucionar les diferèn-
cies que tenies amb la Federació
Espanyola?
Sí, fa poc ens vam reunir amb el presi-
dent, el vicepresident i el director tècnic
i sembla que tot està molt més tranquil
gràcies a la intervenció del Consejo Su-
perior de Deportes. De fet, han decidit
mantenir-me la beca de la Federació i
només queda pendent d’aclarir si en con-
centracions i competicions podrà estar
present el meu entrenador, en Joan
Fortuny.
Per què vas dir que no et senties
ben tractada per la Federació?
En aquells moments la Federació ha-
via decidit prescindir dels serveis d’en
Joan Fortuny com a entrenador de
l’equip espanyol i això m’afectava a mi
directament ja que havia estat el meu
preparador des dels 16 anys. Jo no volia
canviar d’entrenador i aleshores això
comportava que ens feien fora del CAR
de Sant Cugat i em retiraven la beca. A
més, les relacions amb la Federació eren
molt fredes i distants en tot moment.
Tu, com a nedadora d’elit, reps una
beca ADO. Aquesta ajuda que et
paga l’Estat et proporciona tots els
recursos econòmics que necessites?
Les beques ADO estan molt bé en
quant a retribució monetària, el que pas-
sa és que per rebre-les has d’aconseguir
uns resultats espectaculars. Has d’estar
entre els 8 primers del campionat del
món i això en natació és força compli-
cat. Però al marge de les beques ADO
també hi ha les beques de la Federació,
les BES i també les que dóna el Consell
Català de l’Esport. Són de quantitats in-
feriors però ja van bé.
LA NEDADORA BARCELONINA ÈRIKA VILLAÉCIJA ÉS
CONSIDERADA PER LA PREMSA ESPORTIVA COM LA GRAN
ESPERANÇA DE LA NATACIÓ CATALANA I ESPANYOLA DE
CARA ALS JOCS OLÍMPICS DE PEQUÍN DE 2008 TOT I HAVER
TINGUT DARRERAMENT PROBLEMES AMB ELS
RESPONSABLES DE LA FEDERACIÓ ESPANYOLA.
Una progressió espectacularÈrika Villaécija García (Barcelona, 2-6-1984) va créixer al barri d’Horta de la
capital catalana i es va iniciar a la natació amb només quatre anys seguint els
passos dels seus germans. Segons la seva mare, no li va caldre l’ús de “mangui-
tos“ per aprendre a nedar ja el primer dia de classe, i de seguida va mostrar que
l’aigua era el seu medi natural. Amb 16 anys va passar a entrenar-se sota les
ordres de Joan Fortuny, primer al Centre d’Alt Rendiment de Madrid i despés al
CAR de Sant Cugat per estar més a prop dels seus.
L’Èrika competeix en les categories de 400 i1.500 metres però s’ha consoli-
dat com una especialista en les sèries de 800, on ha aconsegut els seus èxits
esportius més destacats. El seu palmarès en aquesta categoria inclou l’or en els
europeus de Helsinki 2003 i Madrid 2004 i una cinquena posició en els Jocs
Olímpics d’Atenes del 2004. En els mundials celebrats a Melbourne el 2007 va
fer quart lloc en 800 i 1.500 metres lliures, gestes que la situen com la nedadora
espanyola amb més opcions de medalla als Jocs Olímpics de Pequín 2008.
CRISTIAN GONZÁLEZ,[email protected]
“Vull medalla alsJocs de Pequín”
ÈRIKA VILLAÉCIJA, NEDADORA D’ESTIL LLIURE
06-09 Entrevista.p65 26/11/2007, 11:327
L’ENTREVISTA8
CLAROR
Quin problema va passar amb els
banyadors al Mundial de Melbour-
ne?
Resulta que la marca del banyador de
la Federació Espanyola és Speedo men-
tre que la del banyador que jo sempre
faig servir quan m’entreno és Turbo, que
és el meu patrocinador particular. I és
clar, jo estic acostumada a fer servir un
banyador sense camalls i com que els de
la Federació en porten vaig decidir po-
sar-me el meu perquè el tema del ba-
nyador és molt important en el món de
la natació d’alta competició. Vaig dema-
nar permís i me’l van donar. Però quan
vam tornar a Barcelona ens van imposar
una multa que, per haver nedat quatre
vegades sense el banyador oficial de la
Federació, són 6.000 euros. I bé, encara
estem pendents de si l’hem de pagar o
no perquè abans de l’estiu vaig rebre una
carta en la qual se m’instava a pagar la
multa o no em donarien els diners que
havia aconseguit pels premis que havia
guanyat al llarg de la temporada.
Com et veus de forma en els pro-
pers compromisos?
Ara estic una mica cansada perquè
estic entrenant fort. Tenim, al desembre,
campionat d’Europa en piscina curta; al
març, campionat d’Europa en piscina
llarga; dues setmanes després campio-
nat del món en piscina curta i, per aca-
bar, els Jocs Olímpics de Pequín a l’agost.
A llarg termini, sempre has dit que
el teu somni és fer podi en els JJOO
de Pequín del 2008...
Vull aconseguir una medalla a Pequín.
Tot i que més que proposar-me una me-
dalla el que vull és fixar-me una marca.
Sé que entre 8’20’’ i 8’22” està la meda-
lla i crec que la puc assolir.
En quina especialitat et veus amb
més opcions d’èxit?
En els 800 metres és on més còmoda
em sento perquè és la que sempre he
nedat i me la conec molt. També nedo
els 400 metres i els 1.500 metres, tot i
que aquesta última no és olímpica.
Molts esportistes diuen que els Jocs
Olímpics són l’esdeveniment més
important de la seva carrera...
Per mi també són una gran experièn-
cia en la vida d’un esportista. El fet que
se celebrin un cop cada quatre anys i
que s’hi concentrin els millors esportis-
tes del món de quasi totes les disciplines
els fa un esdeveniment únic. Durant uns
dies convius amb gent que no coneixeri-
es mai i això és enriquidor com a espor-
tista i com a persona. És la festa per
excel·lència de l’esport i te n’adones que
prens part d’una cosa molt bonica. El
moment de la inauguració és molt espe-
cial, sobretot quan entres a l’estadi i tota
la repercussió mediàtica que té l’esde-
veniment.
Ara tens 23 anys. Quanta corda li
queda a l’Èrika Villaécija?
De moment em plantejo seguir aquest
any i també el proper perquè hi ha un
mundial a Roma i em ve de gust fer-lo. I
més endavant si que ja m’ho plantejaria
any rere any. Cada vegada hi ha més
gent que allarga notablement la seva car-
rera esportiva. Potser el que faria seria
nedar proves de menys distància on cal
treballar més l’explosivitat, com ara els
400 metres. També haig de reconèixer
que mentre pugui anar guanyant beques
ADO doncs seguiré perquè em perme-
trà guanyar més diners que si treballés
en qualsevol altra cosa.
Quan acabis la teva carrera espor-
tiva què t’agradaria fer?
Ara estic estudiant psicologia i el lògic
seria dedicar-m’hi.
La natació no et roba massa temps
per als estudis o tot és compatible?
Evidentment que la natació em roba
temps i per això necessitaré més anys
per acabar la carrera. De fet vaig co-
mençar a l’Universitat Autònoma però
com que dedico moltes hores a entre-
nar tant al matí com a la tarda, i vaig
estar un any vivint a Madrid, al final vaig
optar per estudiar a distància a través
de la UNED. Vull plantejar-me els estu-
dis amb tranquil·litat.
Quantes hores entrenes al dia?
Normalment dediquem a entrenar
unes cinc hores i mitja. Quatre les dedi-
Una ciutat per viure-hi?
Barcelona
Un lloc per anar de viatge?
Cogorderos, el poble de ma mare
Un plat?
Macarrons
Un llibre per llegir?
Una noche de perros de H. Laurie
Una pel·lícula de cinema?
Gladiator
Un mitjà per estar informat?
La televisió
Mar o muntanya?
Mar
Un cantant o grup musical?
David Bustamante
Quin personatge històric li hauria
agradat conèixer?
Cap en particular
Un personatge actual?
George Clooney
Un esportista que admiri?
La nedadora Hannah Stockbauer
Què valora més de les persones?
Que siguin sinceres
Si un dia fossis president del Go-
vern o de l’ONU, quina primera
decisió prendria?
No m’hi veig en un càrrec així
Dretes o esquerres?
Esquerres
Què s’enduria a una illa deserta?
El meus gos Bartolo
Un desig confessable?
Si guanyo una medalla a Pequín
vull tirar-me en paracaigudes
Molt personal...
“Més que proposar-me
una medalla a Pequín
busco assolir una marca”
06-09 Entrevista.p65 26/11/2007, 11:328
9L’ENTREVISTA
“La carrera delnedador és curta”
quem exclusivament a nedar i després
l’hora i mitja restant ens la passem al
gimnàs. Però en èpoques de màxim vo-
lum fem unes cinc hores i mitja nedant i
després l’hora i mitja de gimnàs.
Quins sacrificis has hagut de fer
per tirar endavant?
Indubtablement he hagut de fer sacri-
ficis però reps contraprestacions com
ara viatjar, reps compensacions econò-
miques i a més coneixes gent que amb
una vida normal no podries. L’estil de
vida que et dóna l’esport et reporta més
beneficis que no pas renúncies. Com a
factors negatius potser el fet de marxar
a Sant Cugat amb només 15 anys o no
sortir els caps de setmana perquè els
has de dedicar a descansar per l’esforç
de tota la setmana.
Creus que et costarà deixar
aquesta vida d’esportista?
No ho crec. Sóc plenament conscient
que és només una etapa de la meva vida
i que després vindran més coses. La car-
rera del nedador és curta. De fet, no em
plantejo estar tota la vida vinculada en
aquest món. Estaria bé provar altres
experiències.
Ara t’entrenes al Centre d’Alt
Rendiment de Sant Cugat però fa
uns anys ho feies al de Madrid. Hi
has notat alguna diferència?
No, són molt semblants. Jo preferia
estar aquí perquè la meva família és
d’aquí. La única diferència és que la pis-
cina de Sant Cugat és descoberta i a l’hi-
vern fa fred.
Creus que a Catalunya hi ha prou
instal·lacions esportives de qualitat?
En general hi ha un bon nivell. El que
passa és que s’hauria de diferenciar més
entre centres d’alt rendiment i centres
de tecnificació. D’aquests últims en fal-
ten i això fa que en el centres d’alt rendi-
ment també hi vagi la gent que potser
s’hauria d’entrenar en un centre de tec-
nificació. Hi ha moltes persones de clubs
petits que necessiten centres més pro-
pers sense que siguin d’alt rendiment però
que els ofereixin els serveis bàsics que
demanden per entrenar-se correctament
Diuen que t’agrada la música i que
volies entrar a Operación Triunfo?
(Riu) M’agrada la música, em ve de
família. Toco el piano i la guitarra. I sí,
vaig pensar a fer casting per OT perquè
seguia molt la primera temporada i sóc
fan de David Bustamante.
06-09 Entrevista.p65 26/11/2007, 11:339
EN FORMA!10
CLAROR
va de vitalitat fins a la mort, pròpia d’una
persona amb hàbits poc saludables. Fi-
nalment, la corba “normal” és aquella
en què es troben moltes persones amb
uns bons hàbits d’activitat física i salut.
Com diu una cita: “no perdem condició
física perquè envellim, sinó que envellim
perquè perdem condició física”.
MOMENTS DE CANVI
Des de la joventut, el sistema cardiovas-
cular experimenta una pèrdua de flexi-
bilitat progressiva en els vasos, que pro-
voca una disminució del flux sanguini i,
per tant, una disminució del retorn de
sang venosa al cor. Tot plegat es tradu-
SÓN MÉS IMPORTANTS ELS ANYS QUE VIVIM O COM ELS
VIVIM? DINS EL CAOS QUE VIU ACTUALMENT LA NOSTRA
SOCIETAT, JA HI HA VEUS QUE AFIRMEN QUE LES
PERSONES QUE RONDEN ELS 50 POTSER ES TROBEN EN
EL MOMENT MÉS DOLÇ DE LES SEVES VIDES.
Als 50 anys el cos pot mantenir una ca-
pacitat física i resistència a les
malalties excel·lents. La maduresa que
donen aquests anys de vida permet
afrontar els patiments amb molta més
enteresa i seguretat, i és possible que
emocionalment ens mantinguem més es-
tables i que la nostra situació socioeco-
nòmica es trobi en el seu millor moment.
Contràriament, el cos comença a notar
el desgast de tots aquests anys,
especialment en les articulacions i tot el
que les envolta. Tot i això, segur que al
nostre voltant hi ha persones que ronden
els 50 i que gaudeixen de molt bona sa-
lut corporal i una excel·lent condició fí-
sica. Com s’ho fan?
QUALITAT DE VIDA
Al llarg de les darreres dècades, l’ex-
pectativa de vida ha augmentat genera-
ció rere generació i sembla que el que
ens hauria de preocupar actualment no
és tant els anys que viurem sinó com els
viurem.
La corba “ideal” de vida representa
aquella situació en què gaudim al llarg
de molts anys d’un estat de salut, vitali-
tat i benestar similar al dels anys de la
joventut i, al final de la vida, envellim molt
ràpidament i morim. Però la corba “tí-
pica” representa una pèrdua progressi-
DANI SARRET,entrenador personalde Can Caralleu
L’activitat als 50
10-11_En Forma.p65 23/11/2007, 15:4210
11EN FORMA!
eix en una reducció del volum de sang
que el cor expulsa en cada batec, fent
que bategui més vegades per realitzar el
mateix esforç.
D’altra banda, la pèrdua progressiva
de mineralització comporta una dismi-
nució de la densitat òssia i l’increment
de la fragilitat. Els canvis hormonals que
es produeixen en aquestes edats en les
dones contribueixen a accelerar aquest
procés.
Al voltant dels 45 anys també es per-
den progressivament els nivells de força
muscular. El sistema neuromuscular, si
no s’ha entrenat, perd capacitat per co-
ordinar les contraccions musculars i
mantenir la integritat o salut de les arti-
culacions, provocant desequilibris que
aviat, si no ho han fet ja, esdevindran
dolors musculars i lesions estructurals
importants, com ara artrosis, hèrnies o
contractures.
En el nostrel planeta Terra, paradís
gravitacional, les exigències quotidianes
provocaran la necessitat de crear
tensions musculars capaces de superar
reptes constants (carregar el cistell de
la compra o posar el rentaplats, jugar
amb els més petits, mantenir postures
saludables al llarg de tota la jornada...).
La flexibilitat muscular és una capaci-
tat involutiva, és a dir, si no es fa res per
evitar-ho, cada dia que passa es perd
possibilitats de modificar-ne la seva lon-
gitud sense que això representi un major
risc de patir una lesió.
POSAR-NOS EN MARXA
Si no s’ha estat actiu al llarg de tots
aquests anys, per començar, el millor que
es pot fer és incorporar activitats segu-
res i saludables al programa d’entrena-
ment i deixar de banda objectius més
ambiciosos que en el seu dia no es van
abordar. Entre activitat física saludable i
aquella que no ho és la frontera és fina i
encara més a mesura que ens fem grans.
Una bona estratègia és incrementar
el treball cardiovascular diari, incorpo-
rant activitats a la vida quotidiana que el
sol·licitin (pujar escales, caminar, utilit-
zar el transport públic, etc.). Alhora, es
poden fer un parell o tres de sessions al
gimnàs per treballar amb més intensitat
(cal recordar que a més intensitat més
adaptacions, però que l’excés d’intensi-
tat també comporta més risc de patir
una lesió).
EL TREBALL AL GIMNÀS
Després de fer un escalfament cardio-
vascular i una mica de moviments
articulars (entre 10 i 12 minuts tot
plegat), incorporar l’entrenament de la
força amb sessions que progressin de
baixa a mitjana intensitat i que siguin el
més variades possible. Hem de perse-
guir un bon control de les contraccions
musculars i respectar la funció de les ar-
ticulacions. Es poden alternar diferents
velocitats d’execució, sempre que es tin-
gui el control del moviment articular.
També cal treballar grans amplituds
de moviment respectant les possibilitats
articulars i fer estiraments en acabar els
entrenaments. Així, millorarem la flexi-
bilitat muscular.
És convenient avançar en els exercicis
de manera que ens exigeixin cada vegada
més control corporal i fer-ho amb segu-
retat i amb exercicis que provoquin difi-
cultats d’equilibri i per estabilitzar les ar-
ticulacions implicades (que en ocasions
s’anomenen de propiocepció). Així es
treballarà la musculatura profunda que
proporciona major estabilitat articular.
Segurament tot plegat pot semblar
molta feina, però potser amb una mica
d’ajuda es poden incorporar aquestes
activitats a la vida quotidiana i perce-
bre’n els beneficis des del primer dia. És
aconsellable buscar un bon assessora-
ment personalitzat, sobretot al comen-
çament, que ens ajudi a plantejar uns
objectius realistes i a progressar amb
seguretat. I, sobretot, cal no oblidar que
no totes les activitats físiques són salu-
dables per al cos i que tots tenim neces-
sitats diferents.
MÉS INFORMACIÓ:
“Hábitos inteligentes para tu salud”.
Josep Comellas. Amat editorial.
Si no s’ha estat actiu al
llarg de tots aquests anys
el millor és incorporar
activitats segures i salu-
dables a l’entrenament
10-11_En Forma.p65 23/11/2007, 15:4211
EN FORMA!12
CLAROR
A L’AIGUA
ACTIVITATS PER A JOVES
Les activitats cardiovasculars són
aquelles en què es pot mantenir una
intensitat determinada, un temps de-
terminat, implicant grans grups mus-
culars. Dins d’aquest grup hi trobem
els esports d’equip, els individuals i ac-
tivitats grupals o individuals com l’ae-
ròbic o el ciclisme.
És important que els joves facin
aquest tipus d’activitats a edats pri-
merenques per evitar patologies asso-
ciades al sedentarisme, com l’obesitat
infantil, cada cop més estesa en la nos-
tra societat. A més, necessiten aquest
tipus d’activitat per créixer de forma
saludable i els ajuda a crear uns hàbits
esportius que poden tenir continuïtat
en l’edat adulta.
A l’hora d’escollir l’activitat cardio-
vascular més idònia pels joves podem
obtar pels diferents esports, tant indivi-
duals (tennis, ciclisme, natació) com
d’equip (futbol, bàsquet, handbol), ja
que, a més de treballar la resistència,
potencien altres capacitats físiques i so-
EL MATERIAL
Què és el Gore-tex?
Gore-tex és una marca registrada pel fa-
bricant W.L.Gore, un dels primers en co-
mercialitzar-lo. Es tracta d’una membra-
na del grup Porometric (microporus)
amb infinitat de porus diminuts, que im-
pedeixen el pas d’una gota estàndard de
pluja (0,1mm de diàmetre) però que per-
meten el pas d’una molècula de vapor
d’aigua (0,5 µm), com la de la suor.
El principal avantatge és que combi-
na una gran lleugeresa i alta impermea-
bilitat amb una transpirabilitat eficient
que afavoreix l’evacuació de la calor
corporal. Un altre secret és el segellat
interior de les costures i les cremalleres
mitjançant estretes tires que tapen els
petits orificis que produeixen les agulles
de cosir, fet que impedeix el pas de l’ai-
gua. TEXT: Ricard Vila
Trucs per millorar el crol
Per nedar crol amb major eficàcia, velocitat i como-
ditat podeu aplicar els trucs següents. Mantenir el
cos horitzontal. Si no aixequem el cap endavant evi-
tarem que les cames s’enfonsin. L’aire s’agafa per la
boca girant el cap de costat, mirant una mica endar-
rere i mantenint un costat de la cara en contacte amb
l’aigua. L’expiració la podem fer pel nas o per la boca
però sempre amb el cap dins l’aigua i mirant el terra.
La batuda de cames es fa amb un moviment de tota la
cama, des de la cadera fins al peu. No han d’estar
estirades i els genolls i els turmells han d’estar rela-
xats. Hem d’evitar que cames i peus surtin de l’aigua.
Pel que fa als braços, a l’entrar a l’aigua no s’ha de
colpejar-la i hem de controlar el moviment. Les mans
s’han de dirigir endavant, seguint la trajectòria de les
espatlles, i han d’estar obertes i amb els dits junts.
TEXT: Adela Rovira
cials. A més, amb els esports, realitzen
una activitat divertida i poden mantenir-
la durant més temps.
Un dels principals desavantatges que
presenten els joves és que tenen majors
dificultats per refredar el cos. Per aques-
ta raó, per evitar cops de calor, cal que
s’hidratin constantment, més encara si
l’activitat es fa a temperatures elevades
o se sua molt. TEXT: Sergi Mateu
Moure el cor desde la infància
12-15_En Forma.p65 26/11/2007, 11:3712
13EN FORMA!
La sensualitat de ladansa del ventre
LES 7 DIFERÈNCIES
FITNESS EN GRUP
La dansa del ventre té la peculiaritat que
pot ser executada per dones de qualse-
vol edat i físic, sense deixar de ser una
tècnica altament refinada. Es troba a mig
camí entre el folklore i la creació indivi-
dual en un extraordinari equilibri entre
regla i llibertat, subjecció i creativitat
personal. Amb el moviment corporal
creem, expressem i compartim, desco-
brim la seducció, noves capacitats i el
plaer de fusionar-nos amb l’espai.
Practicar-la regularment moldeja la
figura, millora la circulació i la postura, i
proporciona agilitat i elasticitat. Altres
beneficis físics són l’augment de la capa-
citat pulmonar, l’enfortiment de la mus-
culatura del solc pèlvic, el desbloqueig
de les articulacions, la millora de la co-
ordinació psicomotora, del ritme, l’equi-
libri i la memòria.
A més, de fa un temps ençà, s’ha co-
mençat a emprar aquesta dansa com a
teràpia ja que actúa beneficiosament a
TEXT: Núria Sabartés
Samarretestèrmiques itranspirables
EQUIPA’T BÉ
Les samarretes hi-
dròfugues tèrmi-
ques tenen una
funció semblant
a la de la pell:
protegir de l’ex-
terior, regular la
tempera tura ,
permetre la transpiració i ser elàstiques.
És per això que s’anomenen ‘una segona
pell’ i són la primera de les tres capes
que s’usen en un equipament complert
de muntanya. Actuen mantenint la calor
que genera el cos, i expulsant la suor cap
a la part externa del teixit per tal que
s’evapori. D’aquesta manera ens man-
tenim calents i secs.
L’elecció del tipus de samarreta s’ha
de fer segons el tipus d’activitat, la cli-
matologia, i el nostre propi metabolis-
me, segons reaccioni el nostre cos al fred
i la sudoració.
El material amb què estan fetes és el
polièster i la lycra. El teixit és resistent
però si es fan servir de capa exterior es
poden esquinçar amb sortints de pedres
i branques. La diferència que podem tro-
bar entre marques es basa en la forma
de teixir, la quantitat de material que es
fa servir, el gramatge, la forma del di-
buix i la introducció d’algun material nou.
El més important a l’hora de triar-ne
una és que s’ajusti a la morfologia cor-
poral, que sigui còmoda, i que les costu-
res no produeixin roçadures. Tota ella
ha de ser lleugera, que no suposi un so-
brepès, i ha de ser fàcil de posar i treu-
re, amb coll rodó o coll alt i cremallera.
També en podem trobar de diferents
gruixos segons les necessitats i de mà-
niga curta o llarga amb els punys ajus-
tats. Per anar bé ha de ser llarga per-
què protegeixi els ronyons, per això al-
guns models tenen un faldó posterior
més llarg. Amb les mateixes caracterís-
tiques també tenim al mercat pantalons-
malles i monos sencers tèrmics. TEXT:
Ricard Vila.
nivell emocional: s’alliberen sentiments
reprimits i s’alluegen ansietats. La pràc-
tica continuada facilita la superació de
vergonyes, pors, inhibicions i tensions
augmentant l’autoestima. TEXT: Marta
Xambó (Shira).
Esquí de fons
1. Esquí estret, flexible i lleuger
2. Fixació només a la punta de la bota
per permetre elevar el taló
3. Bota tova que deixa lliure el turmell
4. Els pals arriben a l’alçada de l’es-
patlla.
5. Treball cardiovascular amb inter-
venció de tot el cos
6. Roba lleugera i flexible, com la
d’anar a córrer
7. Es fa per camins de bosc nevats.
1. Esquí ample i pesat
2. Fixació de tota la bota
3. Bota dura que immobilitza total-
ment l’articulació del turmell
4. Els pals han d’arribar a l’alçada de
la cintura
5. Treball anaeròbic de la musculatu-
ra de les cames
6. Roba d’abric
7. Estació equipada amb remuntadors
mecànics
Esquí alpí
12-15_En Forma.p65 26/11/2007, 11:3713
EN FORMA!14
CLAROR
FITNESS I MUSCULACIÓ
CONSELLS PRÀCTICS
Les gomes elàstiques són eines molt sim-
ples, que ens permeten fer treballs amb
càrrega i resistències progressives. S’uti-
litzen en entrenaments que requereixen
un resultat específic o bé en programes
de recuperació funcional i de condicio-
nament físic general. Per triar la més idò-
nia cal que ens fixem que la resistència
que ofereix sigui l’adequada, una goma
massa forta ens obligarà a adoptar posi-
cions incorrectes i, al contrari, no ens
servirà per res.
Per usar-les de manera correcta hem
de tenir en compte la posició del cos i la
columna. Tant si les emprem d’empeus,
asseguts o estirats, hem de mantenir l’es-
quena recta i evitar moviments exagerats,
tot i que ens sembli que col·laboren a
l’execució de l’exercici. Hem de contro-
lar en tot moment tant la fase d’estira-
ment com la tornada a la posició inicial,
on haurem de mantenir una desaccelera-
ció per impedir un retorn massa brusc. I,
per últim, mentre fem l’exercici hem de
notar resistència des del principi.
Quan comencem a treballar amb go-
mes és interessant fer-ho davant d’un
mirall, ja que ens permetrà veure els er-
rors de posició. TEXT: Jordi de Mateo
La fallada muscular
La fallada muscular és un concepte que es fa servir en l’entrenament de persones
que tenen una molt bona condició física i busquen una millora extrema del rendi-
ment. Consisteix a realitzar un entrenament per tal d’esgotar totalment el múscul
que es treballa i, una vegada esgotat, forçar-lo a realitzar més repeticions amb
càrrega. Es tracta, doncs, d’un treball per a l’augment de la força: quan més cansat
està el múscul major quantitat d’impulsos nerviosos necessitarà per a la contracció
de les seves fibres. Aquest treball s’ha de fer amb l’ajuda d’un company, ja que el
múscul no té forces per realitzar la contracció tot sol.
Al ser un mètode d’entrenament agressiu, cal fer-lo només amb persones expe-
rimentades i amb una condició física molt bona, ja que, a més de posar en una
situació extrema la musculatura, també ho fa amb els diferents elements de l’arti-
culació. És important tenir en compte que el temps de recuperació serà major que
amb una altre tipus d’entrenament. TEXT: Juanjo Zabala
Treballar ambgomes elàstiques
LLEGIT A LA PREMSA
Exercici permillorar la silueta
Ens col·loquem damunt d’un banc o
en una zona elevada, de manera que
poguem baixar el pes sense que la
mà toqui el terra. Agafem una pesa
de 3 a 6 quilos i desplacem la mà
des del punt més baix fins a l’alçada
del pit, sempre amb una trajectòria
vertical i sense separar el colze la-
teralment. Fem de 3 a 4 sèries de 8
a 10 repeticions per cada costat, un
parell de cops a la setmana. Cal vi-
gilar la posició del cap per no cau-
sar danys a la zona cervical.
Amb aquest exercici treballarem ab-
dominals, dorsals, bíceps i glutis,
tots ells músculs responsables d’una
bona figura.Font: Sport Life
12-15_En Forma.p65 26/11/2007, 11:3814
15EN FORMA!
12-15_En Forma.p65 26/11/2007, 11:3815
NATURA16
CLAROR
dor ens faci un test inicial perquè valori
el nostre estat de forma, els mitjans de
què disposem i defineixi els objectius i el
calendari de les sessions.
La primera fase de l’entrenament pot
durar uns tres mesos, de setembre a
novembre, per exemple. Es treballa una
quantitat elevada d’exercicis globals,
amb una intensitat baixa.
El quart mes, el desembre, l’entrena-
ment ja ha de ser específic i ens ajudarà
a millorar la forma física però, alhora,
s’eleva el risc de lesions i el perill de pas-
sar-se de forma.
Per últim, durant els mesos següents
s’ha d’entrenar la forma fent un treball
de manteniment.
RESISTÈNCIA I FORÇA
La resistència aeròbica és la qualitat
bàsica que ens permet mantenir una ac-
tivitat eficaç durant hores, aconseguir
una millor recuperació i crear una bona
base de condició física.
En canvi, l’anaeròbica es necessita en
moments puntuals, al final d’una baixa-
da, per canviar de ritme, al darrer tram
d’una ascenció o al fer un tram difícil.
La resistència es pot entrenar fent bi-
NATURA
Esquí alpí, de fons i de muntanya, snow-
board, raquetes de neu, alpinisme, tresc,
trineus amb gossos, escalada en gel... Les
capacitats físiques a entrenar varien en
quantitat i qualitat segons la modalitat
esportiva que triem i si l’objectiu és el
lleure o la competició.
A més, en aquests tipus d’esports cal
tenir en compte factors com l’ambient,
el fred, la neu, el gel, els dies més curts
de l’hivern i l’equipament que es fa ser-
vir, amb molta roba, motxilla i material
pesat. Tot això fa que disminueixi la mo-
bilitat articular, i provoca vasoconstric-
ció capil·lar i muscular.
PASSOS DE L’ENTRENAMENT
Per començar és òptim que l’entrena-
Preparar-se per alsesports de muntanya
RICARD VILA,Tècnic de muntanyade Can [email protected]
ELS ESPORTS D’HIVERN
AGLUTINEN UNA GRAN
QUANTITAT DE MODALITATS
ESPORTIVES I, PER AIXÒ, ÉS
MOLT COMPLEX PLANIFI-
CAR I EXECUTAR UN PLA DE
PREPARACIÓ FÍSICA DES
DEL PUNT DE VISTA FISIO-
LÒGIC DEL RENDIMENT,
PERÒ NO TANT DES DEL
MANTENIMENT.
Les capacitats físiques a
entrenar varien segons la
modalitat esportiva que
triem i si l’objectiu és el
lleure o la competició
16-17_Natura.p65 23/11/2007, 15:5016
17NATURA
L’ESCAPADA Per: Cristian Gonzálezcicleta, carrera contínua o tresc amb pals
i motxilla. La durada de l’activitat pot
ser entre 45 minuts i una hora i mitja, i
cal incorporar canvis de ritme (ritme fluix
al 60%, mitjà al 80%, llindar anaeròbic
i màxim).
La força es millora amb exercicis de
tonificació general, amb un 80-95% de
la càrrega màxima de treball de cadas-
cú. Es treballa amb màquines de muscu-
lació, pes lliure i altres aparells.
És necessari fer un treball analític
(80% de la càrrega màxima) dels mús-
culs que intervenen directament en el mo-
viment que volem entrenar, i un treball
especial (60-70% de càrrega) repro-
duint el gest tècnic específic, com picar
amb el piolet o remar amb els esquís.
També és molt important fer exerci-
cis compensatoris, de protecció articu-
lar i, sobretot, de la musculatura que pa-
teix més o que està descompensada,
sobretot després d’una lesió.
ALTRES ASPECTES A ENTRENAR
Per treballar la potència (90-95% de
càrrega) cal fer un treball conjunt de for-
ça-velocitat amb salts, bots i rebots. I la
velocitat pura només l’emprarem en
descensos curts de pista o salts d’esquí.
Però hi ha d’altres qüestions que no
es poden oblidar en un bon programa
d’entrenament, com ara, el treball de la
tècnica, tant en condicions favorables
(descansat) com desfavorables (fatiga);
l’entrenament de l’equilibri estàtic i di-
nàmic amb diferents superfícies mòbils i
alçades; i el treball de la flexibilitat.
Per últim, cal incloure els estiraments
de la musculatura i la mobilitat articular,
tant en l’escalfament com al final de fer
l’activitat. Així es recupera el múscul i es
dóna mobilitat a l’articulació, evitant le-
sions i millorant el rendiment. Cuidar l’ali-
mentació, hidratar-nos, respectar les
hores de son o fer-nos un massatge són
altres mesures que ens faran estar total-
ment en forma.
Des de Salt fins a Bonmatí totpedalejant per la ruta del carrilet
Fa més de tres decennis va deixar
de funcionar el carrilet que unia
Girona i Olot. Aquest antic tram de
via de tren és aprofitat avui com a
carril bici per fer excursions pel
Gironès i la Garrotxa. A Sant Julià
del Llor i Bonmatí, municipi de la
Selva on acaba el recorregut, es pot
observar la seva antiga colònia tèx-
til. Davant del pavelló d'esports de
Salt, a la carretera N-141, just abans
del pont de l'autopista AP-7, s’inicia
la ruta (Salt limita a l'est amb la ciutat de Girona). Es puja per l'esquerra del pont
de l'autopista seguint les senyalitzacions de color blau. Tot el trajecte està indi-
cat. Es passa un veïnat (km 2), es creua la carretera N-141 i se segueix pel carril
bici de l'altre cantó. S'arriba a l'antiga estació del carrilet de Bescanó (km 3’5),
en molt mal estat de conservació, on destaquen els antics lavabos, que compta-
ven amb una llar de foc. Es deixa enrere la fàbrica Grober (km 4’5), que manté
una xemeneia i les antigues factories. Al km 9’7 es troba, a l'altre cantó de la
carretera, una de les poques fonts de l'itinerari. S'accedeix a l'antiga estació de
Sant Julià del Llor i Bonmatí (km 10’5). Es pot travessar el pont sobre el riu Ter
i descobrir una antiga colònia tèxtil. Per tornar cal desfer el camí.
MEDI AMBIENT
Primera instal·lació mixta eòlica-fotovoltàica a Barcelona ciutat
L’Agència d’Energia de Barcelona ha signat un
conveni de col·laboració amb la Universitat Poli-
tècnica de Catalunya (UPC), Regesa i Fecsa Endesa
per a la construcció d’una instal·lació mixta eòli-
ca-fotovoltàica de connexió a xarxa en l’edifici de
175 habitatges per a joves del carrer Pujades,
núm. 292 de Barcelona, al districte del Poblenou.
L’Ordenança Solar Tèrmica de Barcelona obliga a tots els nous edificis d’habi-
tatges a la ciutat, a instal·lar plaques solars per a la producció d’aigua calenta
sanitària. Aquesta instal·lació pionera substitueix a la instal·lació solar tèrmica
obligatòria.
AGÈNCIA D’ENERGIA DE BARCELONA
Nil Fabra, 20, baixos · 08012 Barcelona
Telèfon: 93 237 47 43 · www.barcelonaenergia.com
Foto: Consorci Vies Verdes de Girona
16-17_Natura.p65 23/11/2007, 15:5017
SALUT18
CLAROR
A mesura que pugem una muntanya, i
sobretot si ho fem ràpid, anem notant
que ens és més difícil respirar, ens falta
aire i el cor se’ns accelera. Què passa?
No és que variï la proporció d’oxigen a
l’aire sinó que disminueix la pressió at-
mosfèrica. Per exemple, a l’alçada de
l’Aneto (3.404 metres) ja ha baixat més
d’un 25% i al cim de l’Everest (8.848
metres) hi ha només una tercera part de
la pressió que tenim a nivell de mar.
La falta de pressió de l’aire es tradueix
en una dificultat de l’oxigen per passar a
la sang (hipòxia hipobàrica). I la falta
d’oxigen als teixits i a les cèl·lules és la
LA BELLESA DELS PAISAT-
GES, EL CONTACTE AMB LA
NATURA, EL REPTE PERSO-
NAL, NO ENS HAN DE FER
OBLIDAR QUE LA MUNTA-
NYA TAMBÉ AMAGA UNA
SÈRIE DE PERILLS QUE CAL
CONÈIXER I HEM DE SABER
PREVENIR. A MÉS DE LES
CONDICIONS ADVERSES DE
LA CLIMATOLOGIA I L’AÏLLA-
MENT, S’HI AFEGEIXEN ELS
EFECTES DE L’ALÇADA.
El mal agutde muntanya
que ocasiona una sèrie d’adaptacions del
cos, que poden derivar en problemes fruit
d’una mala adaptació de forma aguda o
crònica.
El trastorn més important que pro-
voca l’alçada és l’anomenat ‘mal agut de
muntanya’ (MAM) i els símptomes més
importants són mal de cap (apareix pràc-
ticament en el 100% dels casos), males-
tar general, irritabilitat, nàusees i vòmits,
falta de gana, insomni, cansament exces-
siu i edemes perifèrics localitzats.
COM PREVENIR-LO
Els símptomes poden aparèixer a partir
dels 2.500 metres d’alçada i entre les 4
i 24 hores després d’haver pujat, sobre-
tot de forma ràpida (per exemple, quan
pugem amb mitjans mecànics com els
telefèrics). Generalment són transtorns
NEUS VIVES,cap de l’Àrea de Salutdel Pol. Sagrada Famí[email protected]
Consells per prevenir el MAM
Ascendir de manera gradual i lenta i dormir més avall del que s’ha pujat.
No actuen com a preventius del MAM: els estimulants com el cafè, el té o el
mate de coca, ni els medicaments de tipus menor com el paracetamol, l’Aspiri-
na o l’ibuprofè. Aquests últims es poden prendre per minvar el mal de cap,
especialment nocturns.
Mai s’ha de prendre sedants ni somnífers.
Per prevenir el MAM hi ha dos medicaments útils, l’Acetazolamida i la Dexame-
tasona, però cal prendre’ls en situacions concretes i amb prescripció mèdica.
FE D’ERRATES
En l’article de salut publicat en la revista número 58 i que versava sobre la reflexologia podal hi ha una
errada en l’autoria. L’article és d’Emma Montecino, terapeuta del Poliesportiu Sagrada Família.
Podeu accedir a l’article entrant a www.claror.cat (apartat de l’hemeroteca de la revista Claror).
18-19_Salut.p65 26/11/2007, 11:3918
19SALUT
Farmaciolacasolana
La farmaciola és el lloc de la llar on es
desa el material de
primeres cures
i els medica-
ments. Pot ser
un armari, un
calaix o bé
una caixa,
però en qualsevol
cas ha d’estar en un
lloc protegit de la
llum, la calor i la hu-
mitat (per això la cui-
na i el bany no són els
llocs més adients) i, el més
important, ha d’estar fora de l’abast dels
nens.
El contingut pot variar segons les cir-
cumstàncies, però en general n’hi ha
prou amb material de primeres cures
com ara: gases estèrils (en sobres mo-
nodosi de 4-5 unitats), gases amb vase-
lina per a cremades i ferides, espara-
drap de roba i hipoal·lèrgic (paper), Po-
vidona iodada com a antisèptic d’ús ex-
tern per a la desinfecció de ferides, ai-
gua oxigenada com a hemostàtic en
petites ferides o per ferides a la boca,
tiretes de diferents mides, benes de gasa
de diferents mides, tisores de punta
rodona, pinces, guants d’un sol ús, bossa
de fred sintètic com antiinflamatori en
contusions i esquinços (encara que una
bossa de pèsols congelats pot fer la ma-
CONSELLS PRÀCTICS PER TENIR UNAFARMACIOLA ÚTIL I PRÀCTICA A CASA
lleus i desapareixen espontàniament als
3 o 4 dies. Aquests símptomes tenen
molta variabilitat individual i el fet d’ha-
ver-ne patit en alguna ocasió no assegu-
ra que es repeteixin en altres ascensions
però hi predisposa.
La millor prevenció és una bona acli-
matació, és a dir, deixar temps a l’orga-
nisme per desenvolupar els mecanismes
d’aclimatació a l’alçada. Ara bé, a una
altitud extrema, per sobre de 5.500
metres, el cos humà ja no es pot aclima-
tar bé per més dies o tractaments que es
facin, per tant ja no hi ha vida perma-
nent en aquestes alçades.
QUÈ FER SI PATIM EL MAM?
Com que no és una malaltia greu, és au-
tolimitada i totalment reversible. El mi-
llor tractament és no seguir pujant, o mi-
llor descendir, encara que siguin uns cen-
tenars de metres. Donar analgèsics (as-
pirina, paracetamol...) pot aliviar la simp-
tomatologia lleu però, en el cas que les
molèsties no cedeixin i empitjori el seu
estat, l’única mesura útil i imprescindi-
ble és el descens o la evacuació.
El mal agut de muntanya pot compli-
car-se cap a unes formes molt més greus
com són l’edema pulmonar de l’alçada
o l’edema cerebral de l’alçada. En
aquests casos, si no s’actua ràpidament,
la complicació pot avançar i es posa en
perill la vida. El descens es converteix
en urgent, però si per alguna causa no és
possible hi ha tres mesures provisionals:
donar oxigen, que en poques ocasions
es du a sobre i el seu ús és limitat; donar
medicació específica com l’azetazolami-
da o la dexametasona; o usar la cambra
hiperbàrica portàtil que és un sac de niló
tancat amb una cremallera de manera
que no deixa escapar l’aire. A dins s’hi
posa el pacient i s’hi bombeja aire de
forma que augmenta la pressió, fet que
equival a un descens d’altitud. Aquesta
darrera mesura millora l’estat del paci-
ent durant un cert temps, just per per-
metre el descens.
Cal dir que tota actitud terapèutica
s’ha d’acompanyar sempre d’una protec-
ció dels altres perills i del fred, d’una bona
hidratació i d’un suport psicològic.
MARTA COLL,cap de l’Àrea de Salutdel Pol. Marí[email protected]
teixa utilitat), sèrum fisiològic per a ren-
tats nasals o de ferides, i un termòmetre.
Pel que fa als medicaments, quants
menys en contingui millor. Podem tenir-
hi els més bàsics: analgèsics i antitèrmics
suaus com el paracetamol o l’àcid ace-
tilsalicílic, algun producte per alleujar la
coïssor de les picades d’insectes i algun
antiàcid per a les indigestions.
Si practiquem alguna activi-
tat física o esport, po-
dem afegir-hi al-
guna poma-
da que con-
tingui àrnica
per alleu-
jar els do-
lors muscu-
lars, benes de
contenció per fer
embenatges funcio-
nals, fotoprotectors
si fem esport a l’aire
lliure i si en fem a l’aigua alguna solució
que contingui hamamelis per fer banys
oculars.
Després d’acabar un tractament és
millor no guardar els medicaments a casa
sinó dipositar-los en els contenidors ade-
quats que hi ha a la farmàcia o al centre
de salut. Si els medicaments caduquen
deixen de fer l’efecte que s’espera i, a
més, un fàrmac mal utilitzat pot donar
greus alteracions a l’organisme.
Cal doncs revisar periòdicament la
farmaciola (cada 6-12 mesos) i retirar
els medicaments caducats. Evidentment,
el contingut de la farmaciola domèstica
pot variar segons les necessitats de cada
llar, però és molt important no conver-
tir la farmaciola en un magatzem de
medicaments caducats.
MÉS INFORMACIÓ:
www.iemm.org
18-19_Salut.p65 26/11/2007, 11:3919
SALUT20
CLAROR
DIETÈTICA
major part d’aquests olis són àcids gras-
sos monoinsaturats i en destaquen l’àcid
oleic (omega-6) i el linoleic (omega-3)
que exerceixen un paper primordial en
el control del colesterol, la circulació
sanguínia i la salut del cor.
Precisament, aquesta riquesa en greix,
proporciona als fruits un gran poder ca-
lòric, amb una mitjana de 500 calories
per cada 100 grams. També són una
excel·lent font de proteïna vegetal ja que
hi és present en un 20% de la seva com-
posició. En concret, presenten molta
quantitat d’una proteïna anomenada ar-
ginina, que té un paper important en la
prevenció de malalties cardiovasculars.
Un altre factor beneficiós és el con-
tingut en fibra vegetal, que no només
millora el trànsit intestinal sinó que tam-
bé redueix el risc de patir, per exemple,
càncer de colon.
Quant a minerals, són molt rics en
calci, zinc, fòsfor, magnesi, potassi, coure
i seleni. Tots ells participen en diferents
mecanismes del desenvolupament i man-
teniment de l’esquelet, del sistema nervi-
ós i del cardiovascular. En persones amb
intolerància a la lactosa, la llet d’ametlles
pot ser una bona font de calci.
Per últim, també és rellevant el seu
contingut en vitamines, entre les quals
destaca la vitamina E, que té propietats
antioxidants. De fet, s’ha constatat que
els fruits secs són una de les fonts més
TOT I EL GRAN NOMBRE D’ESTUDIS FETS SOBRE ELS FRUITS
SECS, LA COMUNITAT CIENTÍFICA INTERNACIONAL NOMÉS
N’HA RECONEGUT ELS EFECTES BENEFICIOSOS PER A LA
SALUT DES QUE S’HAN INCORPORAT EN LA BASE DE LA
PIRÀMIDE NUTRICIONAL DE LA DIETA MEDITERRÀNIA.
IRIA GONÀLEZ,dietista del PoliesportiuMarí[email protected]
Els fruits secsEl Codi Alimentari Espanyol defineix el
fruit sec o de pela com el que conté, en
la seva part comestible, menys del 50%
d’aigua. Els més consumits a Espanya són
les ametlles, les avellanes, els cacauets,
les nous, les pipes, les castanyes, els pi-
nyons i els festucs. Cal diferenciar-los de
les fruites deshidratades, que són aque-
lles que se sotmeten a un procés de des-
secat per augmentar-ne la conservació,
com les panses, les figues seques o les
orellanes.
PROTECCIÓ CARDIOVASCULAR
Des del punt de vista nutricional, els fruits
secs tenen una composició molt rica en
olis grassos (entre el 50 i el 70%). La
20-21_Dietetica.p65 23/11/2007, 19:0920
21SALUT
nors de 3 anys ja que pot afavorir l’apa-
rició de reaccions al·lèrgiques, a part de
que els és difícil mastegar-los.
L’al·lèrgia a aquests aliments és crò-
nica i obliga a prescindir-ne, també dels
derivats, i a llegir atentament les etique-
tes d’alguns productes envasats ja que
en poden contenir. És el cas de la xoco-
lata, les cremes de cacau, les galetes o
alguns tipus d’aperitius.
QUINA QUANTITAT
N’HEM DE MENJAR?
Prenent com a model la dieta mediter-
rània i segons les darreres investigaci-
ons, prendre 25 grams de fruits secs,
preferentment crus, entre 4 i 5 cops a la
setmana, pot reduir el risc de patir ma-
lalties cardiovasculars.
No obstant, com que tenen un alt po-
der calòric, es recomana un consum més
moderat en persones obeses o que se-
gueixin una dieta d’aprimament.
Les persones hipertenses o amb ma-
lalties renals haurien d’evitar el consum
de fruits secs salats. En canvi, poden
aconsellar-se a les persones diabètiques,
ja que menjar-ne juntament amb carbo-
hidrats pot fer disminuir els pics de glu-
cèmia en la sang. Aquesta associació es
deu a que la fibra dels fruits secs fa més
lenta l’absorció intestinal dels sucres.
La varietat, la versatilitat, la fàcil i llar-
ga conservació, així com l’efecte saciant i
l’alt contingut en energia, minerals i vita-
mines converteixen els fruits secs en ali-
ments interessants per a règims especials
com els vegetarians o els dels esportis-
tes. Són aliments que es poden introduir
en la dieta com aperitiu, per matar el cuc,
en amanides, salses i una infinitat de pos-
tres. A més, constitueixen un esmorzar
complet i una bona alternativa a la pastis-
seria industrial, acompanyant-los de ce-
reals, muesli o iogurt.
LA RECEPTA
INGREDIENTS (4 persones):
- Patates (750 gr.)
- Nous (75 gr.)
- Mandarines (2)
- Api (4 talls)
- Enciam (200 gr.)
- Nabius vermells dessecats (40 gr.)
- Iogurt natural (1)
- Maionesa (2 cullerades)
- Llima (1)
- Sal i pebre mòlt
PREPARACIÓ:
1. Rentar les patates. Les coem amb
la pell en aigua amb sal, durant 20-
25 minuts.
2. Picar les nous en trossos mitjans i
daurar-les lleugerament en una pa-
ella sense oli. Pelar les mandarines i
separar-ne els trossos. Rentar i ta-
llar en trossos fins l’api i l’enciam.
3. Barrejar el iogurt amb la maione-
sa, la pela i el suc de la llima i salpe-
brar. Afegir-hi les papates i la resta
d’ingredients.
4. Podem decorar el plat amb nous.
Amanida depatates, nabiusvermells, api i nous
MÉS INFORMACIÓwww.nucis.org“Frutos secos, salud y culturas mediterráneas”.Ed. Glosa. Barcelona. Juliol 2005.
Prendre 25 grams de
fruits secs, millor crus, 4
o 5 cops a la setmana pot
reduir el risc de patir
malalties cardiovasculars
importants d’aquesta vitamina, en espe-
cial les ametlles i les avellanes. Altres
antioxidants presents en els fruits secs
són l’àcid fòlic i diverses substàncies de
la família dels polifenols.
CONSERVACIÓ I MADURACIÓ
En general, la recol·lecció dels fruits secs
es fa cap el setembre. S’han de consumir
ben madurs perquè sinó poden contenir
substàncies tòxiques, que la maduració
transforma i fa comestibles. Això succe-
eix especialment amb les ametlles.
També són susceptibles de florir-se. Per
això és important que es conservin en un
lloc fresc i sec, protegits del sol i que, un
cop obert l’envàs, el conservem tancat i
el consumim el més aviat possible.
AL·LÈRGIES
L’al·lèrgia als fruits secs és una de les més
freqüents, sobretot al cacauet. De fet,
no se n’haurien de donar a infants me-
20-21_Dietetica.p65 23/11/2007, 19:1021
SALUT22
CLAROR
EN ELS DARRERS TEMPS
S’HA EXTÈS LA DISCIPLINA
DE L’AUTOCOACHING QUE
TÉ COM A FINALITAT
ACOSEGUIR EL BENESTAR
FÍSIC I MENTAL PER VIA DE
FER REFLEXIONAR A LA PER-
SONA SOBRE QUÈ ÉS EL
QUE REALMENT ESPERA DE
LA VIDA I ACTUAR EN CON-
SEQÜÈNCIA PER ACONSE-
GUIR-HO.
“L’autocoachingvol el benestar”
MENS SANA
“Sense salut no hi pot
haver benestar, i si no hi
ha benestar no es pot
gaudir plenament la vida”
C.G.
L’autocoaching pretén assolir un estat
d’autoconfiança que repercuteixi en el
benestar i en el rendiment, tant personal
com professional.
En què consisteix l’autocoaching?
Sota el nom d’autocoaching, l’art de
dirigir la teva vida, jo faig servir un con-
junt d’eines de canvi en forma de tallers
divertits i diferents que, mitjançant el llen-
guatge verbal i no verbal, descobrint el
meravellós món de saber fer-se pregun-
tes útils, jocs d’autoconeixement, metà-
fores, imatges, música, olors, sensacions,
i incorporant també tècniques de PNL,
metodologia coaching i altres coneixe-
ments, pretenen fer-te de guia al llarg
del camí entre la teva situació actual i la
teva situació desitjada en qualsevol àrea
de la vida.
Quines són les premisses bàsiques
de l’autocoaching?
Comencem per analitzar quin percen-
tatge de satisfacció té cada persona en
cada àrea de la seva vida i quin tant per
cent es compromet a tenir en pocs me-
sos i definim quines són les passes ne-
cessàries per arribar-hi. L’objectiu és
prendre consciència i reflexionar sobre
tu mateix i la teva situació present, reco-
nèixer quines són les teves necessitats i
limitacions, descobrir el teu vertader
potencial, definir clarament com vols que
sigui el teu futur i com et vols sentir en
cada àrea de la vida, desenvolupar com-
petències que t'ajudin a dissenyar un pla
d'acció senzill i congruent per assolir els
objectius, millorant així l’autoestima i
adquirir sostingudament el compromís
amb tu mateix de fer les passes necessà-
ries mitjançant el propi canvi.
Els resultats es noten a la feina?
Evidentment que sí. Com diu la famo-
sa frase “res canvia, jo canvio, tot can-
via”, quan comences a fer petits canvis,
tota la teva vida canvia. De fet canvia la
teva actitud davant la vida, la manera de
relacionar-te amb tu mateix, amb les
coses, amb les persones i amb l’entorn.
Comences a escollir conscientment com
vols actuar en cada moment i practicant
a poc a poc vas assolint les teves fites.
I en el benestar de la persona?
Tal com diu en Toni Munné, creador
de la Microgimnàstica: “sense salut no
ENTREVISTA A SÍLVIA PALLEROLA, EXPERTA EN AUTOCOACHING
22-23_MensSana.p65 26/11/2007, 10:5122
23SALUT
Sílvia Pallerola i Mo-
rera ofereix actual-
ment un curs d’auto-
coaching. Des del
2000 s’ha centrat en
saber com funciona
l’ésser humà des del punt de vista
de la Programació Neurolinguística
(PNL), el Modelat Conductual Evo-
lutiu (DBM) i d'altres teràpies com-
plementàries. L’objectiu és saber ar-
ribar d'una situació actual a una si-
tuació desitjada mitjançant tècni-
ques del coaching.
curriculum vitae
L’APUNT
Com combatreels símptomesdel jet lag
El Jet Lag sovint provoca alteraci-
ons de la son, en el nivell d’algunes
hormones que hi ha a la sang, a la
temperatura corporal, el trànsit in-
testinal i a la capacitat de concen-
tració. Per disminuir aquests efec-
tes el metges recomanen posar-se
ulleres de sol a l’hora de tornar a
terra. També cal limitar l’exposició
a la llum en hores inapropiades i
exposar-se a la llum artificial inten-
sa en d’altres moments del dia..
També es recomana descansar bé
abans del viatge, fer activitat física
caminant pel passadís de l’avió, ves-
tir roba còmoda, evitar begudes
amb alcohol i cafeïna, beure molta
aigua per hidratar-se i no dormir en
els avions a no ser que sigui de nit a
la ciutat de destí.
Font: The Lancet Magazine
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
LLEGIT A LA PREMSA
CONSELL PRÀCTIC
Un estudi mostra elmecanisme biològicde l’optimisme
Un estudi de l’Institut de Neurologia de
la Universitat de Londres i del Departa-
ment de Psicologia de Nova York ha lo-
calitzat les zones del cervell responsa-
bles de l’optimisme. L’activació es pro-
dueix en dos punts concrets: a l’amígda-
la i a la regió de la crosta cingulada ante-
rior. Segons aquest estudi, els pessimis-
tes hi presenten un menor grau d’activi-
tat i, per tant, presenten major dificultat
per recrear situacions futures agrada-
bles. Font: Nature
La tensió laboral ifamiliar eleva el riscde patir un infart
Segons un estudi de la Universitat de
Laval (Canadà), les persones que ja han
patit un atac de cor tenen el doble de
risc de patir un nou accident cardiovas-
cular (un altre infart, una angina de pit,
etcètera) si pateixen estrès laboral crò-
nic. Daquesta manera, l’estrès s’afegeix
al tabac, l’excés d’alcohol i la falta
d’exercici físic com els principals ene-
mics de la salut del cor. Font: JAMApot haver-hi benestar, i si no hi ha ben-
estar no es pot gaudir plenament de la
vida”, és a dir, “Mens sana in corpore
sano”. L’autocoaching vol el benestar.
Quan una persona comença a adonar-se
que comença a pensar, sentir, dir i fer en
una mateixa direcció, comença a sentir
una espècie de congruència interna que
implica automàticament un benestar que
molts en diuen equilibri o harmonia.
El fet de ser un mateix qui s’im-
posa unes pautes no ho fa tot més
complicat?
Imagina’t que estàs realment compro-
mès amb tu mateix a fer el que calgui per
tenir la vida que desitges. Tu esculls què
fer cada segon de la teva vida. De què
depèn que compleixis els teus compro-
misos? A qui o a què li dones el poder de
canviar-te la teva elecció?
Quines dificultats podem trobar?
El mètode és senzill, només necessita
que tu tinguis el compromís de voler ser
feliç i fer el que calgui amb tu mateix per
aconseguir-ho.
Per què l’èxit de l’autocoaching?
Diria que és perquè moltes persones
no estan contentes amb la seva situació
actual i volen un canvi.
Quines aplicacions pot tenir l’au-
tocoaching en l’esport?
El plantejament entenc que és el ma-
teix. Què és el que vull fer exactament?
Què necessito per assolir-ho? Què m’ho
impedeix? Què és el primer que he de
començar a practicar perquè sigui com
jo vull i posar-se en marxa ja? El benefici,
que cadascú l’interpreti lliurement escol-
tant les sensacions del seu propi cos.
El tabac danya el cor del fetus
Un estudi presentat el passat 3 de setembre al Con-
grés Mundial de Cardiologia va demostrar que el
83% de fetus i el 94% de nadons acabats de néixer
de dones embarassades fumadores ja tenen petites
lesions coronàries. La investigació va ser feta a l’Ins-
titut d’Investigacions Cardiològiques de Buenos Ai-
res (Argentina) en 22 fetus avortats espontàniament
i 36 nens morts amb menys d’un any. Segons el res-
ponsable de la investigació, José Milei, només en cinc casos van observar lesions
arterials en nens de mares no fumadores. A més, els fetus i nens de mares
fumadores tenen més risc de patir aterosclerosi i cúmul de greix a les parets del
cor que, a la llarga, provoquen greus malalties cardiovasculars. Fumar durant
l’embaràs incrementa el risc de patir del cor en l’edat adulta.
22-23_MensSana.p65 26/11/2007, 10:5123
EL REPORTATGE24
CLAROR
24-27_Report.p65 26/11/2007, 11:4224
25EL REPORTATGE
Uns 300.000 barcelonins realitzen esport regularmentpels parcs, places i carrers de la capital catalana
C.G
El clima mediterrani converteix la ciutat
de Barcelona en un gimnàs obert on es
pot practicar una gran varietat d’esports,
en solitari o amb companyia, durant gai-
rebé totes les estacions de l’any. Aquest
avantatge climàtic converteix la capital
catalana en una de les ciutats del món
amb més possibilitats a l’hora d’exerci-
tar-se físicament. Per això, cada vegada
hi ha més gent que aposta per fer activi-
tat física en espais públics. Segons càl-
culs de l’Ajuntament, unes 300.000 per-
sones utilitzen els espais urbans de
Barcelona com a escenari de la pràctica
esportiva regular.
Fer una passejada en bicicleta, cami-
nar, córrer per carrers i parcs de la ciu-
tat són practiques saludables i senzilles
de fer. Les platges, el port o les pistes de
patinatge també poden ser equipaments
esportius on tenir cura de la nostra salut
i, de fet, cada vegada més es dissenya els
espais públics tenint en compte aquest
aspecte.
Si bé la valoració general és positiva,
hi ha punts negres a millorar. Barcelona
presenta un clar dèficit en grans parcs
públics on poder practicar esport a l’ai-
re lliure si la comparem amb altres ciu-
tats europees com Londres, amb el seu
Hide Park, o Nova York amb el Central
Park. La capital catalana supleix aques-
ta carència amb una clara aposta per
una major conscienciació a l’hora d’ide-
ar places o recintes urbans oberts que
es poden aprofitar per fer diferents dis-
ciplines esportives, entre les quals hi
destaca el patinatge.
CAPITAL DEL PATINATGE
En el cas del patinatge i del skateboard,
segons els experts, la ciutat comtal ha
esdevingut la capital mundial del skate i
cada vegada són més els patinadors i
skaters que s’hi congreguen per practi-
car el seu esport preferit. Barcelona és
coneguda com “el paradís dels skaters” i
sembla haver estat dissenyada per sa-
tisfer totes les necessitats dels patina-
dors. Un dels punts que la fan la ciutat
ideal és el benèvol clima mediterrani que
permet estar al carrer un bon grapat
d’hores, tot i que des de l’Ajuntament
també s’ha apostat per crear molts es-
pais oberts on poder patinar adequada-
ment (skate parks).
John és un dels molts skaters que cada
dia es congreguen davant del Museu
d’Art Contemporani de Barcelona
(MACBA). “És la Meca dels patinadors”,
diu. I és que skaters d’arreu del món hi
van per deixar la seva marca, com ja
han fet patinadors de prestigi internaci-
onal com el britànic Geoff Rowley. Per
anar-hi cal saber que la policia només
permet patinar els dimarts i diumenges
durant tot el dia i la resta de dies a partir
de les 19 hores.
Paradís de l’esporta l’aire lliure
Es pot aconseguir un to
físic general gràcies a un
total d’onze espais
esportius distribuïts per
tota la ciutat.
BARCELONA ÉS UNA CIUTAT IDEAL, PER CLIMA I EL DISSENY DELS ESPAIS PÚBLICS
24-27_Report.p65 26/11/2007, 11:4225
EL REPORTATGE26
CLAROR
El litoral de Barcelona aplega una
gran varietat d’activitats tant en el
seu port esportiu com a les
diferents platges
Altres punts que per les seves carac-
terístiques congreguen un bon nombre
de patinadors i skaters són la Plaça Uni-
versitat, davant de l’Estació de Sants i el
Paral·lel, la pista de la Via Favència, Tor-
res i Bages, la Nova Icària, el Port Olím-
pic i el Fòrum. Tots aquests espais pre-
senten desnivells, obstacles, voreres i
bancs, tot un conjunt d’elements òptims
per gaudir del patinatge.
A LA PLATJA
Un altre entorn propici per fer activitat
física a l’aire lliure són les platges del
litoral de Barcelona, que també la con-
verteixen en una ciutat amb personalitat
pròpia dins del panorama internacional.
A banda de l’àmplia varietat d’esports
aquàtics i marítims que es poden practi-
car a l’aigua, a la sorra també s’hi pot fer
activitat física. Així, les platges de la
Barceloneta, la Mar Bella i Nova Icària
tenen prestacions per jugar a volei plat-
ja i futbol a tres. Sovint també acullen
altres disciplines una mica més comple-
xes, com per exemple aeròbic de platja,
takatà, tai-txi o fins i tot l’esquí de sorra
que organitza el Centre Excursionista de
Catalunya a la plaja de la Barceloneta
quan no és temporada de neu.
Però si es prefereix l’exercici indivi-
dual es pot aconseguir un bon to físic
general perquè hi ha distribuïts per tota
la ciutat un total d’onze circuits espor-
tius (veure quadre 1). En destaca el cir-
cuit de fitness urbà del Parc del Litoral,
situat a la platja de la Mar Bella. Aquest
circuit facilita fer flexions, estiraments i
exercicis variats que combinats amb un
exercici cardiovascular, com córrer,
proporcionant un entrenament molt
complet. D’altra banda, tot el front Ma-
rítim és un circuit ideal per córrer o fer
llargues caminades tot gaudint de la bri-
sa marina.
A L’AIGUA
El fet que Barcelona sigui una ciutat amb
mar i compti amb port esportiu també
ofereix una gran varietat d’esports aquà-
tics i nàutics a practicar. Així doncs, el
surf té el seu lloc a la Barceloneta quan
el dia presenta ràfegues de vent apropi-
ades que garanteixin l’onatge necessari.
Altres esports aquàtics que es poden
practicar a la costa de Barcelona, al
marge per descomptat de la natació, són
el caiac de mar, el kytesurf i el windsurfing.
En l’àmbit estrictament nàutic existeix
una àmplia oferta i demanda. Segons
Isabel Vargas, responsable de promo-
ció del Centre Municipal de Vela, “a
Barcelona es practica la vela lleugera, la
de creuer, el windsurf i el kytesurf; totes es
poden practicar tant a nivell d’escola, es-
portiu o lúdic”.
Barcelona és una ciutat amb unes con-
dicions meteorològiques, tant de clima
com de règim de vents, molt bones per
navegar durant tot l’any. En quant a equi-
paments, n’hi ha molts al litoral barceloní
tot i que el referent més important de la
ciutat és el Centre Municipal de Vela del
Port Olímpic per on passen, anualment
entre escolars i cursetistes, unes 12.000
persones. Segons Isabel Vargas, “el que
necessita l’esport de la vela és que els ciu-
tadans mirin de cara al mar i descobreixin
totes les possibilitats que tenen per nave-
gar”. I és que la vela lleugera inclou totes
aquelles embarcacions de 1, 2 o 3 tripu-
lants. En la modalitat de vela lleugera hi
ha diferents classes (algunes d’elles olím-
piques): Làser, 420, 470, Catamarà,
Europa, Classe A, Optimist i moltes al-
tres. La vela de creuer inclou totes aque-
lles embarcacions a partir d’aproxima-
dament 7 metres i que estan cabinades.
Cada vegada hi ha més gent que prac-
tica esports de vela a Barcelona. Fruit
d’aquest fenomen creixent, la Federació
Catalana de Vela ha tramitat durant l’any
2007 un total de 8.196, de les quals
ELS PARCS MÉS ESPORTIUS DE BARCELONA2
Parc de l’Estació del Nord
Parc de la Ciutadella
Can Dragó
Muntanya de Montjuïc
Circuit Castell de Montjuïc
Parc Fluvial del Riu Besòs
Parc de Can Mercader
Parc Diagonal Mar
Parc de l’Oreneta
Bosc de Can Setmenat
Carretera de les Aigües
Parc Güell
Parc Velòdrom d’Horta
Parc de la Creueta del Coll
Parc del Guinardó
Parc Cervantes
Parc de Collserola (Sant Pere Màrtir, Tibidabo i Magarola)
TOTS ELS CIRCUITS ESPORTIUS DE BARCELONA1
NOM DEL CIRCUIT DISTÀNCIA (m) RECORREGUT
Circuit Running Passeig Marítim 1.500 Front Marítim, platgesRambla Prim-Ronda Sant Martí 8.000 Rambla Prim-Ronda Sant MartíCircuit urbà Rambla de Guipúscoa 5.200 C. Aragó-Rambla de GuipúscoaCircuit Parcs del Litoral 4.000 Parc del Port Olímpic, Parc de
la Nova Icària i Parc del PoblenouCircuit esportiu Parc del Clot 700 Interior del Parc del ClotCircuit esportiu de la Diagonal 4.400 Av. Diagonal amb carrer Badajoz
fins a Av. Diagonal amb Josep PlaCastell de Montjuïc 1.992 Al voltant del Castell de MontjuïcRunning Diagonal-Parc Cervantes 6.000 Avinguda Diagonal entre Plaça
Francesc Macià i Parc CervantesCircuit Running de la Carretera 4.000 Carretera de les AigüesCan Miró 900 Avinguda Rio de Janeiro fins a
Passeig ValldauraJoan Miró 700 Interior del Parc Joan Miró
24-27_Report.p65 26/11/2007, 11:4226
27EL REPORTATGE
3.587 llicències corresponen a espor-
tistes infantils, juvenils i sèniors que han
participat en competicions.
En tot el litoral de la província de
Barcelona es practica molt la vela, però
és a la mateixa ciutat de Barcelona on
conflueixen més clubs, escoles de vela i
associacions que ho faciliten.
Barcelona és reconeguda internacio-
nalment com un dels centres referents
en la formació i pràctica dels esports
nàutics. La capital catalana va ser reco-
neguda internacionalment en aquest es-
port des de que el 1992 es van celebrar
el Jocs Olímpics. Des d’aleshores cada
any s’organitzen a la ciutat regates a ni-
vell internacional i cal destacar-ne la gran
participació. Seleccions de diferents pa-
ïsos sovint escullen Barcelona per fer
entrenaments abans d’algun campionat
del món o olimpíada.
PUNTS PER A L’ESCALADA
Una altra disciplina que normalment s’as-
socia a l’alta muntanya o a centres espe-
cials és l’escalada. En aquest cas,
Barcelona compta amb tres espais a l’ai-
re lliure que per les seves característi-
ques atrauen els escaladors. A la Foixar-
da hi ha un mur natural al davant del
Camp de Rugbi que presenta totes les
condicions per practicar-hi aquest es-
port i està degudament condicionat. Hi
ha una zona d’escalada amb vies senya-
lades segons el nivell de dificultat, així
com l’antic túnel amb la circulació de
vehicles tallat i transformat en un
rocòdrom d’entrenament amb diverses
dificultats i possibilitats.
Al marge de la Foixarda, també hi ha
dos espais més que s’han convertit en
punts improvisats d’escalada però que
no compten amb el reconeixement de
l’ens municipal. El primer és el Boulder
no equipat que hi ha situat al Parc Güell
i el segon és el mur del Castell de
Montjuïc, que en aquest cas està
semiequipat amb elements de seguretat.
ESPAIS NATURALS
Tot i no comptar amb un gran parc,
Barcelona té petits pulmons verds on
també s’hi pot córrer, caminar, jugar a
petanca o anar en bicicleta (veure qua-
dre 2). Així, trobem el Parc Natural de
Collserola , on fins i tot s’hi pot fer hípica,
la muntanya de Montjuïc, i un gran nom-
bre de parcs i jardins on es poden trobar
espais ideals per dur a terme la pròpia
activitat esportiva, i sempre d’una mane-
ra respectuosa amb el medi ambient.
Al marge dels recintes naturals o
ajardinats, l’Ajuntament de Barcelona ha
instal·lat en moltes places de barri un
total de 129 taules de tennis taula i prop
Barcelona és reconeguda
internacionalment com
un dels centres referents
en la formació i pràctica
d’esports nàutics
Anar en bicicleta, més que un esportAnar en bicicleta pels carrers de Barcelona ja ha trascendit el fet merament
esportiu i ha esdevingut una manera saludable de desplaçar-se per la ciutat de
manera ecològica, barata i ràpida pel que fa a desplaçaments de curta distància.
Aritz Ferrando, coordinador del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), confir-
ma aquesta tendència i apunta que “segons dades de l’Ajuntament de Barcelona,
unes 30.000 persones utilitzen la bicicleta per moure’s per la ciutat, dada que
significa un 1% del total del trànsit de la capital catalana”. El BACC considera
aquesta dada molt positiva ja que fa uns anys estava en el 0,3%, tot i que encara
està molt lluny dels índex de ciutats europees pioneres com ara Amsterdam o
Munich, on on les bicicletes representen un 10% del trànsit.
Per a Aritz Ferrando, “en els propers anys cal seguir apostant per l’ús de la
bicicleta amb l’increment dels 128,8 quilòmetres actuals de carril bici, però sobretot
incidir en l’educació dels conductors de cotxe i moto perquè vegin els ciclistes com a
un més en la circulació de la ciutat”. Des del BACC s’apalaudeix l’èxit del Bicing
amb més de 80.000 persones abonades en només un any de servei tot i que
segons Ferrando, “cal millorar-ne el funcionament tant pel que fa a l’enllumenat de
la bicis com en la reposició”. En aquest sentit, l’Ajuntament incrementarà 30
quilòmetres més el carril bici, extendrà les zones amb limitació de velocitat a
30 quilòmetres per hora i ampliarà el nombre d’aparcaments que actualment
és de només 3.250.
de 120 cistelles de bàsquet. A més de
dotar certs espais de determinades in-
frastructures per facilitar la pràctica de
l’esport, Barcelona també compta amb
un calendari que es materialitza en més
de 300 activitats anuals esportives. En-
tre elles s’hi troben activitats que poten-
cien l’ús dels espais urbans per a la pràc-
tica esportiva. L’exemple més clar és el
Barnatresc, el cicle de caminades que
potencia el senderisme urbà per donar
a conèixer la ciutat als seus participants.
O activitats com el “Mou-te en bici” que
potencia l’ús habitual de la bicicleta com
a mitjà de transport habitual per la ciu-
tat adreçat a infants i joves, entre moltes
altres activitats.
24-27_Report.p65 26/11/2007, 11:4227
CLAROR
28
28-29_FCPortada.p65 23/11/2007, 16:0128
29
La Fundació Clarorreforma els Estatuts
El nou redactat no varia l’esperit ni l’objecte socialde la Fundació, però l’adapta als nous temps
Després de diversos mesos
de treball, el Patronat de la
Fundació Claror va aprovar
el passat mes de juliol els
nous Estatuts de l’entitat, ac-
tualment en procés de regis-
tre al Protectorat de Funda-
cions de la Generalitat de
Catalunya.
Els nous Estatuts, que en
cap cas varien l’esperit i ob-
jecte social de l’entitat, han
estat elaborats amb un doble
propòsit.
D’una banda, d’adequar-
los a l’actual llei de Fundaci-
ons, i de l’altra, a la nova rea-
litat social de l’entitat. Cal te-
nir en compte que la major
part dels Estatuts vigents fins
ara es van redactar el 1989 i,
des d’aleshores, la Fundació
Claror ha experimentat un
canvi molt gran en tots els
ordres.
NOVETATS
Una de les novetats més re-
llevants dels nous Estatuts és
la que fa referència a la com-
posició del Patronat de l’en-
titat. Es redueix de 3 a 2 el
nombre de representats de
tres estaments: tant dels mes-
tres de l’Escola Sagrada Fa-
mília i els representants de
l’AMPA d’aquesta escola,
com dels fins ara anomenats
Socis Benefactors.
I diem fins ara anomenats
perquè amb els nous Estatuts
es reformula aquesta figura,
La Fundació Claror també ha aprovat la redacció d’un
Codi Ètic, que recull un decàleg de valors i els prinicipis
d’actuació que han de regular la manera de ser i actuar de
l’entitat.
El Decàleg de valors es concreta amb els principis d’in-
tegritat (coherència entre el què es diu i el que es fa),
credibilitat, equitat (distribució equitativa de càrregues
i beneficis), diàleg, transparència, dignitat (respecte i
foment dels drets humans i dels valors de les persones),
legalitat (compliment de les lleis i disposicions legals),
compromís cívic (contribució al desenvolupament i ben-
estar de l’entorn), sostenibilitat (manteniment i millora
del medi ambient) i responsabilitat social (capacitat de
resposta davant les expectatives i demandes socials).
Un nou Codi Ètic
OPINIÓ
Ja fa uns quants anys, vam
començar a avaluar la
necessitat d’adaptar els
Estatuts de la Fundació a
la nova realitat de l’enti-
tat i del nostre entorn.
Era necessari. L’aprova-
ció dels nous Estatuts és
una fita important en la
història de l’entitat i mar-
carà un canvi d’etapa.
Hem volgut que la nos-
tra “carta magna” per-
meti un govern més ade-
quat a les realitats actu-
als i futures que cal afron-
tar. L’entrada de patrons
externs, amb nous enfo-
caments i aportacions,
esdevindrà enriquidora a
curt termini. Els nous
mecanismes de renova-
ció de patrons també
contribuïrà a aquest en-
riquiment. Tot això, so-
bre el principi de confi-
ança, ara més enfortit si
cal, en l’equip professio-
nal de l’entitat que tan
bona feina ha fet fins ara.
Vull expressar el meu
sincer agraïment a les
persones del Patronat
d’aquest darrers anys
per la tasca seriosa,
constant, pacient i res-
ponsable que han dut a
terme per arribar a
aquest nou text. I en es-
pecial a les persones que,
com en el meu cas, apro-
fitarem l’entrada en vigor
d’aquests nous estatuts
per tancar la nostra eta-
pa de dedicació al govern
d’aquest gran projecte
per deixar pas a la incor-
poració de nous patrons.
JOANA CÉSPEDESPresidenta delPatronat de la
Fundació Claror
que des d’ara serà anomena-
da “Soci Col·laborador”.
Aquests representaran els
abonats de les instal·lacions
esportives que gestiona l’En-
titat i, en contra del què fins
ara succeïa amb els Socis Be-
nefactors, no hauran de pa-
gar cap quota extra per for-
mar part del col·lectiu, a ban-
da de la quota d’abonat a la
instal·lació.
Els empleats de la Funda-
ció Claror seguiran tenint un
representant al màxim òrgan
de govern de l’Entitat.
PATRONS EXTERNS
Les tres places de patró que
quedaran lliures seran ocupa-
des per persones externes a
l’entitat. El Patronat entén que
aquestes persones externes,
que seran convidades per
l’entitat atenent al seu perfil
professional i/o acadèmic,
poden fer contribucions ne-
cessàries i oportunes de cara
als propers reptes que la Fun-
dació haurà de fer front en el
futur, i enriquir els punts de
vista del Patronat.
MANDATS LIMITATS
Per últim, cal destacar que,
amb els nous Estatuts, es li-
mita el temps de permanèn-
cia dels patrons com a tals,
així com dels càrrecs que hi
puguin desenvolupar, a fí de
garantir la rotativitat i reno-
vació del màxim òrgan de
govern.
La composició
del Patronat és
un dels últims
nous canvis
28-29_FCPortada.p65 23/11/2007, 16:0129
CLAROR
30
Nova graellad’activitatsal gener
Al mes de gener s’actualitza-
rà la graella d’activitats de lliu-
re accés per als abonats de
l’Esportiu Claror. Per arribar
al màxim de peticions dels
nostres usuaris, es farà algun
canvi en la programació ac-
tual, intentant generar més di-
versitat d’activitats i horaris.
A més, durant el segon tri-
mestre de curs es programa-
ran noves activitats de grae-
lla: Fitball i Balls de Saló. El
Fitball és una pilota de plàs-
tic gran que permet realitzar
gran quantitat d’exercicis
tant de força com d’equilibri
i control de la postura. En
Balls de Saló es publicarà una
calendari de sessions ober-
tes amb diferents opcions:
rock and roll, ritmes llatins i
sevillanes.
ESPORTIU CLAROR
S’estrena la zona desauna i hidromassatgeL’espai té una gran piscina d’hidromassatge amb més efectes,una gran sauna i un bany de vapor, tots tres espais són mixtes
LA NOVA ZONA HUMIDA ESTARÀ OBERTA A PARTIR DEL MES DE DESEMBRE
La remodelació garanteix millors serveis al mateix temps
que modificarà algun dels comportaments dels usuaris:
De les dues banyeres d’hidromassatge a una piscina
d’obra amb major capacitat d’ús i més amplitud, amb
més efectes, tant als seients com a l’interior del vas.
Renovació i millora substancial del sistema de tracta-
ment químic de l’aigua incorporant al model més tradi-
cional un aparell de raig ultraviolat que contribueix a la
desinfecció de l’aigua, aspecte molt important en un vas
que és relativament petit i amb un ús intensiu.
Creació d’una única sauna d’ús mixt amb el frontal trans-
parent per millorar-ne la seguretat. Aquest canvi en el
règim d’ús obliga tothom a modificar l’hàbit de fer la
sauna despullats: ara caldrà fer servir el vestit de bany.
En la mateixa línia de millorar la seguretat, també s’ha
instal·lat al costat de la porta, per la part exterior, un
polsador d’alarma que es pugui fer servir per si algú es
troba malament.
El bany de vapor és tot d’obra, amb materials especials
per a recintes humits, antilliscants i amb un nivell de
solidesa molt important. Té el mínim de racons possi-
bles per mantenir nivells d’higiene òptims.
Les dutxes estan a la vista, al bell mig del recinte per
tal de facilitar-ne l’ús abans d’accedir a qualsevol
d’aquests espais i, també, per quan se surt de la sauna
o el bany de vapor i es vol continuar la sessió amb un
bon hidromassatge.
Cinc diferènciesrespecte l’espai d’abans
ACTIVITATS DIRIGIDES
Inscripcionsper als esplaisde Nadal
Els propers dies 24, 27, 28 i
31 de desembre i 2, 3 i 4 de
gener es durà a terme l’esplai
de Nadal a l’Esportiu Claror
per a nens i nenes nascuts en-
tre el 1993 i 2003. Com sem-
pre, es realitzaran activitats
aquàtiques i esportives, així
com tallers, jocs, gimcanes...
sempre adaptant-ho a les
edats dels nens i nenes.
Hi ha un període d’inscrip-
ció preferencial per abonats
que comença el dia 26 de no-
vembre i un torn d’inscripció
obert a partir del 3 de desem-
bre. Les places són limitades.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
LLEURE INFANTIL
Quan tingueu l’oportunitat de
llegir aquestes línies farà pocs
dies que es podrà gaudir de
la nova zona de saunes i hi-
dromassatge de l’Esportiu
Claror després de diversos
mesos de treball. Ha estat una
obra que, si bé ja es preveia
complexa, a l’hora de la veri-
tat ho ha estat una mica més
per motius diversos. En des-
taquen les tasques per garan-
tir al màxim l’estanqueïtat del
vas de l’hidromassatge; mi-
llorar els sistemes de tracta-
ment químic de l’aigua pre-
vistos; ajustar alguns dels re-
mats; i el treball de diversos
operaris en un recinte petit,
que són els motius principals
pels quals s’ha produït l’en-
darreriment.
PODRIEN HAVER-HI
MÉS MILLORES
D’una altra banda, la direc-
ció de l’Esportiu Claror no
descarta introduir en el futur
algun altre element termal en
l’espai que hi ha entre la sau-
na i el bany de vapor per tal
de diversificar una mica més
les possibilitats que pugui te-
nir aquest recinte per als usu-
aris. En tot cas ja s’informaria
de forma pertinent.
Des de la direcció també
es vol agrair un cop més la
paciència i la comprensió
amb què els usuaris habituals
d’aquest recinte s’han com-
portat al llarg de les obres i
els convida a gaudir-ne el
màxim a partir d’ara.
30-31_ECSF.p65 26/11/2007, 11:4530
31SAGRADA FAMÍLIA
Ja es pot ferla inscripcióper a l’Stagede Nadal
Per Nadal, activitatsper a tots els gustos
PLÀ ESPECÍFIC PER ALS CURSETISTES QUE REUNEIX TOTES LES DISCPILINES
çant diferents exercicis a l’ai-
gua. Es faran estiraments, es
treballarà la respiració, les
flotacions tot fent moviments
corporals molt suaus en un
ambient relaxant amb una il·-
luminació tènue i música am-
biental. Per poder participar-
hi només cal ser major de 16
anys, saber nedar i formalit-
zar la inscripció gratuïta a les
oficines.
Com cada any amb l’arri-
bada de les vacances escolars
de Nadal, setmana santa i la
darrera setmana de juny es
redueix el nombre de parti-
cipants a les classes i de pràc-
tica esportiva a causa de les
festes. Però no cal patir per-
què el Poliesportiu Sagrada
Família ha ideat un progra-
ma d’activitats per pal·liar els
excessos d’aquests dies i la
manca de continuïtat en la
pràctica esportiva.
PLA ESPECÍFIC
S’oferirà de forma exclusiva
als cursetistes un planning es-
pecífic d’activitats que reu-
neix totes les disciplines per
tal que puguin continuar prac-
ticant esport sota la direcció
d’un tècnic. Així doncs, s’ofe-
riran activitats com l’spining,
l’aeròbic, el TBC, i d’altres
com el ioga, tai-txi o dansa
del ventre. Els inscrits en al-
gun curset d’activitats podran
accedir lliurament a qualse-
vol dels cursets, però recor-
deu que les places són limita-
des. Des de l’àmbit aquàtic
es dissenyaran uns tallers
oberts als cursetistes, que es
programaran a diferents ho-
raris i dies de la setmana per
facilitar-ne la pràctica.
BANY DE BONA NIT
El dijous 27 de desembre s’or-
ganitzaran dues sessions del
Bany de Bona Nit ( a les
20.30h i a les 21.30h) per tal
de relaxar cos i ment, mitjan-
La gran novetat de la temporada al Poli-
esportiu Sagrada Família és la posada en
marxa d’un curs de Pilates. Aquesta dis-
ciplina es basa en un mètode de treball
que actualment està causant un gran im-
pacte a causa dels magnífics resultats que
obtenen els seus practicants a nivell de
control postural. El Poliesportiu Sagrada
Família no n’ha volgut restar al marge i
ha decidit apostar per oferir aquest curs
on es treballa la força, la fexibilitat de la
musculatura, les articulacions, la millora
de l’actitud postural i la respiració en un ambient relaxat a un ritme lent d’execució i amb
molt control, minimitzant el risc de patir lesions i millorant notablement el coneixement i
control que un pot tenir del propi cos.
LLEURE JUVENIL
ACTIVITATS DIRIGIDES
La gran novetat de la temporada d’hivern2007-2008 serà un curs de Pilates
S’oferiran diverses activitats més físiques com spining, aeròbic,TBC i d’altres de més suaus com ioga, tai-txi i dansa del ventre
Com és costum, cada any
s’organitza per Nadal l’Stage,
el campus esportiu per a jo-
ves, que enguany es durà a
terme en un únic torn de set
dies (24, 27, 28 i 31de de-
sembre i 2, 3 i 4 de gener).
L’activitat va adreçada a nens
i nenes nascuts entre el 1994
i el 2001 i combina la pràcti-
ca d’esports com el bàdmin-
ton, beisbol, bàsquet o futbol
sala amb altres activitats més
de caràcter lúdic com els ta-
llers, les excursions, els jocs
tradicionals i també els jocs
de taula.
El procés d’inscripció ja és
obert i es pot formalitzar en
persona a les oficines del Po-
liesportiu Sagrada Família. Es
pot escollir entre dos horaris
d’activitat: només de matins
(de 9 a 14 hores) o matins i
tarda (de 9 a 17 hores inclòs
el dinar).
30-31_ECSF.p65 26/11/2007, 11:4531
CLAROR
CAN CARALLEU32 Instal·lació gestionada pel Centre Excursionista de Catalunya, Fundació Claror i Universitat Ramon Llull.
Aquesta temporada d’hivern es vol reforçar l’oferta d’activitatscombinant l’exercici físic amb diversos serveis de salut
Can Caralleu regalasalut aquest Nadal
TOTES DUES ACTIVITATS S’HAN DE FER AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA
Sovint ens passa que a l’hora
de fer regals, especialment en
l’època de Nadal, no se’ns
acut res prou útil ni original
per obsequiar els nostres
amics i familiars. Us propo-
sem regalar salut que sempre
s’agraeix i més en aquestes
dates on tothom es fa bons
propòsits de cara al nou any,
entre els quals millorar la prò-
pia qualitat de vida hauria de
ser prioritari.
PROGRAMA ACTIVITAT
FÍSICA I SALUT
És un servei d’entrenament
totalment personalitzat on el
nostre equip de tècnics ava-
lua les necessitats d’exercici
físic i programa les activitats
més adients, garantint que es
realitzin amb seguretat (mi-
nimitzant el risc de lesions) i
optimitzant els resultats.
Va adreçat a persones amb
poca disponibilitat de temps
o amb necessitats molt espe-
cífiques a nivell físic, ja sigui
per problemes de salut, com
la recuperació de lesions o
afectacions cròniques, o bé
per falta d’hàbits esportius.
Es tracta d’un paquet de cinc
sessions d’actvitat que inclou,
a més, una entrevista perso-
nal per concretar necessitats
i interessos i també es fa una
revisió mèdica amb electro-
cardiograma. Amb aquesta
informació s’elabora un ca-
lendari d’activitats que in-
clourà tres sessions d’entre-
nament personal i dues de fi-
sioteràpia.
FISIOTERÀPIA
El servei de fisioteràpia està
adreçat tant a persones amb
dolències o lesions cròniques
com a persones que necessi-
tin una readaptació a l’activi-
tat física després d’una inter-
venció quirúrgica o lesió greu,
o simplement que requerei-
xin un treball de millora de
l’actitud postural. S’inclou des
del massatge fins a sessions
d’estiraments i electroestimu-
lació en funció de les necessi-
tats del pacient.
Es tracta d’un paquet de
cinc sessions de mitja hora o
una hora que inclou, a més,
una entrevista personal per
concretar horaris, una revi-
sió mèdica amb un electro-
cardiograma i cinc sessions
de Fisioteràpia. La primera,
de valoració inicial, és d’una
hora de durada. Les quatre
restants poden ser de trenta
minuts i o d’una hora.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
LLEURE INFANTIL
Programaespecial deNadal
Durant les vacances de Nadal
es fixarà un calendari d’acti-
vitats especial. Del 20 de de-
sembre al 7 de gener no hi
haurà classes d’escola espor-
tiva, mentre que els infants de
l’escola de tennis, pàdel i na-
tació no tindran classe del 24
de desembre fins el 6 de ge-
ner. Els cursos d’adults de ten-
nis, pàdel i natació no faran
classe. El 24 i 31 no es farà
cap activitat.
ACTIVITATS DIRIGIDES
Obertes lesinscripcionsper als Casals
Com és costum, cada any
s’organitzen els Casals de
Nadal que enguany es duran
a terme en un únic torn de tres
dies (2, 3 i 4 de gener). L’acti-
vitat va adreçada a nens i ne-
nes de P3 a sisè de primària i
combina activitats polies-
portives, activitats aquàti-
ques, treballs manuals, ex-
pressió corporal i diversos
jocs de taula.
El procés d’inscripció als
Casals de Nadal ja és obert i
es pot formalitzar en perso-
na a les oficines del centre.
Aquest any s’oferirà un sol
torn de 9 a 17 hores, que in-
clourà el dinar.
S’oferirà un servei
encaminat a millo-
rar la qualitat de
vida de la persona
32-33_CC.p65 26/11/2007, 11:4832
33CAN CARALLEU
Amb la introducció la tempo-
rada passada del servei d’as-
sessorament tècnic, Can Ca-
ralleu ha fet un esforç de mi-
llora de l’atenció a l’abonat,
posant al servei de l’usuari
una persona que orienta so-
bre quines són les millors acti-
vitats i serveis per a cadascú.
En aquest sentit, s’intenta ofe-
rir activitats que s’ajustin a la
pròpia condició física, a les
experiències motrius que es
tenen, a les afinitats, l’edat i el
sexe, per així aconsegir gau-
dir practicant activitat física i
no abandonar-la, ja que a curt
termini suposarà una notable
millora en la qualitat de vida.
SÓC NOU
A partir d’aquesta tempora-
da s’introduirà el servei ‘Sóc
nou’ adreçat als nous abonats
que necessiten conèixer les
activitats que ofereix el cen-
tre. Es tracta d’una sessió
d’hora i mitja en què tècnics
especialitzats proposen acti-
vitats diverses per tal de do-
nar-les a conèixer als nous
usuaris, explicant el seu funci-
onament així com els benefi-
cis que reporta. També és
una molt bona ocasió per co-
nèixer altres abonats amb qui
‘Sóc nou’, un servei perorientar el nous usuarisLa inclusió d’aquest servei té com a objectiu garantir l’atencióals nous abonats d’una manera personalitzada i guiada
SE SUMA A LA LÍNIA ENCETADA AMB AL SERVEI D’ASSESSORAMENT TÈCNIC
Durant les vacances de
Nadal la piscina verda
estarà oberta de dilluns a
divendres de 10 a 13 hores
i de 17 a 20 hores perquè
les famílies que ho vulguin
puguin utilitzar la piscina
petita amb els nens i nenes.
També es recorda a
usuaris i abonats que la instal·lació romandrà tancada el
dimarts 25, dia de Nadal, i el dimecres 26, dia de Sant
Esteve, el dimarts 1 de gener, dia d’Any Nou i diumenge 6
de gener, dia de Reis.
Ampli ventalld’activitatsdurant aquestgener i febrer
Durant els mesos de gener i
febrer, Can Caralleu organit-
zarà esdeveniments, activitats
i exhibicions esportives.
TORNEIG DE TENNIS
Entre els esdeveniments que
ja s’han confirmat hi ha un
Torneig de dobles de tennis
el dissabte 26 de gener. El
model de competició tindrà
format de lliga amb play off
final. El torneig durarà tot el
dia amb jornada de matí i tar-
da i inclourà el dinar.
JUDO: ENTRENAMENT
El diumenge 27 de gener se
celebrarà en una jornada ma-
tinal, un entrenament obert
al públic en què es farà una
iniciació a la competició per
part de nens i nenes que ha-
bitualment practiquen judo i
que són nascuts entre 1994 i
1999.
CURS DE CROL
El dilluns 11 i el dimecres
13 de febrer s’oferirà, de 21
a 22 hores, un curs mono-
gràfic de crol on es treballa-
rà específicament aquesta
tècnica centrant-se en la co-
ordinació respiratòria, el
control del to muscular, la bi-
omecànica dels gestos tèc-
nics i també com realitzar els
viratges.
compartir l’activitat. Per ac-
cedir a aquest servei caldrà
tramitar la inscripció a la re-
cepció de la instal·lació.
ACTIVITATS
MÉS NADAL
La piscina verda restaràoberta durant tot el Nadal
32-33_CC.p65 26/11/2007, 11:4833
CLAROR
34 MARÍTIM
Escola de Tennis Taulaal pavelló del Marítim
L’ESCOLA OFERIRÀ CLASSES DE TENNIS TAULA TANT A INFANTS COM A ADULTS
dors participants.
Tothom que s’apunti per fer
l’activitat durant la setmana,
també té la possibilitat de
participar en una competició
de lliga en un dels quatre
equips que actualment té l’es-
cola. Es realitza sempre els
caps de setmana, i el partit
pot ser el dissabte o diumen-
ge en funció de cada jornada.
Els interessats hauran de par-
lar amb Josep Maria Palès,
que estarà totes les tardes de
dilluns a dijous al pavelló del
Marítim. Igualment, durant
l’any i a nivell intern, també
es fan torneigs per a tots els
inscrits a aquesta activitat.
L’horari per a infants serà
tots els dilluns i dimecres de
18 a 19.30 hores, mentre que
els adults ho faran els dilluns i
dimecres o dimarts i dijous
de 19 a 21 hores.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
A partir del mes de novem-
bre tots els socis de la Funda-
ció Claror tenen l’oportuni-
tat de practicar Tennis Taula
amb l’escola Josep Maria Pa-
lès, el qual ha estat 36 vega-
des campió d’Espanya. És una
bona oportunitat per poder
realitzar aquesta activitat es-
portiva de forma regular i di-
rigida sempre pel senyor Pa-
lès. La sessió d’entrenament
està formada de dues parts.
En la primera, es treballen els
diferents gestos caracterís-
tics del tennis taula, enllaçant
a continuació amb la segona
que està més orientada a la
realització de diverses parti-
des entre els diferents juga-
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Es consolidenels Balls deSaló a la novagraella
Des de l’1 d’octubre tots els
dilluns a les 20.30 hores es fa
la classe dirigida ‘Ballem’ on
s’expliquen les tècniques de
balls de saló. Des de la pri-
mera sessió ha estat una acti-
vitat amb forta acollida i s’es-
tà estudiant ampliar-la. ‘Ba-
llem’ és una forma diferent
d’aprendre les passes dels
balls de saló en un ambient
molt engrescador. És una ac-
tivitat per a tothom sigui quin
sigui el seu nivel de ball.
ACTIVITATS DIRIGIDES
Ja s’està preparant la quarta
edició de les Jornades d’Acti-
vitat Física i Gent Gran que
està previst celebrar durant
el proper mes de febrer. L’ob-
jectiu és crear l’hàbit de prac-
ticar activitat física amb re-
gularitat per conscienciar la
gent gran dels beneficis que
comporta la realització
d’exercici i donar a conèixer
Quarta edició de les Jornadesd’Activitat Física i Gent Gran
activitats diverses i un munt
de coneixements que podran
utilitzar per portar una vida
més saludable tant física com
mental.
Durant una setmana es re-
alitzaran moltes activitats,
des de xerrades fins a sessi-
ons pràctiques, totes destina-
des a persones majors de 60
anys amb ganes de participar
a noves activitats i sobretot
amb ganes de passar-ho molt
bé i de conèixer gent. En
aquesta edició hi haurà no-
vetats com, per exemple, un
test d’humor, classes de Pila-
tes i, com cada any, un obse-
qui per a totes les persones
que prenguin part en les acti-
vitats programades per a
aquest any.
Màsterclassesde formaperiòdica alllarg de l’any
Des del passat novembre
s’ofereix de forma periòdica
diverses masterclasses d’ac-
tivitats poc conegudes o no-
ves tendències de cara a mos-
trar més varietat en la grae-
lla. La inscripció és necessà-
ria ja que el nombre de pla-
ces és limitat Els no abonats
podran accedir-hi per només
cinc euros. El passat 13 de no-
vembre ja es va fer una pri-
mera masterclass de Hip
Hop que va constar de dues
sessions.
GRAELLA
34-35_PM.p65 23/11/2007, 17:3034
35ESDEVENIMENTS
Open SagradaFamília tancala temporadade bàdminton
Dijous 27 i divendres 28 de
desembre, els pavellons del
Poliesportiu Marítim i l’Es-
portiu Claror acolliran la ca-
torzena edició del Torneig de
Bàsquet Infantil de Nadal.
Amb motiu del vint-i-cin-
què aniversari de l’Esportiu
Claror i dels 30 anys de la
secció de Bàsquet, s’ha de-
cidit canviar el format del
Torneig que ara comptarà
amb sis equips en infantil
masculí i sis equips més en
infantil femení. En tots dos
casos es jugarà una lligueta
prèvia el dijous 27. La cate-
goria preinfantil continuarà
amb el format d’edicions an-
teriors, on competeixen qua-
tre conjunts en masculí i qua-
tre en femení.
DUES JORNADES
El motiu pel qual el Torneig
passarà a disputar-se en dos
pavellons és l’increment
d’equips que competiran en
categoria infantil (de 8 a 12).
Així, el dijous 27 es jugarà la
fase prèvia del torneig al pa-
velló del Poliesportiu Marí-
tim, ja que la seva pista per-
met jugar dos partits simultà-
niament. Les fases finals es ju-
garan el divendres 28 a l’Es-
portiu Claror.
En categoria infantil mascu-
lina participaran Safa-Claror,
Torneig de BàsquetInfantil de Nadal 2007
ENGUANY HI HAURÀ UN NOU FORMAT ON HI COMPETIRAN MÉS EQUIPS BÀDMINTON
FC Barcelona, Joventut
Badalona, Real Madrid, Pa-
mesa València i un equip eu-
ropeu encara per confirmar.
En categoria femenina estan
confirmats el Safa-Claror, Ex-
trugasa Galícia, Sant Adrià,
CB Cornellà i Stadium Casa-
blanca. Resta per saber
l’equip europeu.
En preinfantil masculí com-
petiran el Safa-Claror, CB
Cornellà, Loyola Intdautxu,
CB i Unió Manresana.
En preinfantil femení hi par-
ticiparan: Safa-Claror, Loyola
Intdautxu, SR Lima Horta i
Bàsquet Ribes.
El passat divendres 26
d’octubre es va disputar
l’Open Sagrada Família que
tancava aquesta temporada
2007 del Rànquing d’Amics
del Bàdminton. La prova se
la va adjudicar Edu Viladón
de Can Caralleu amb 100
punts. En segona posició va
quedar Rafael Ruiz de l’Es-
portiu Claror. En categoria fe-
menina es va imposar Roser
Piquer del Sagrada Família
amb 100 punts, i en segona
posició va quedar Elsa Zerva
amb 75 punts.
Rècord de participació en el VI Raid BCNMarítim amb 53 grups concursants
El sisè Raid Barcelona Marítim, celebrat el pas-
sat 21 d’octubre a l’entorn de la platja de la
Barceloneta i el Passeig Marítim, va registrar
un nou èxit de participació amb 50 equips con-
cursants en la modalitat absoluta i de 3 en
modalitat familiar sumant un total de 53.
Els guanyadors del Raid van ser els membres
de l’equip X-Team Llop Aventura (dorsal 8) for-
mat per Ivet Farriols, Eric Cartanyà, Daniel
Ballesté i Anna Barrer, que van acumular
726,26 punts. El segon equip classificat va ser
el Catacrack Team (dorsal 2) amb 703,57 punts i igualava el sots campionat aconseguit en
l’edició de 2006.
En la modalitat familiar, que encetava la seva segona edició, es va imposar l’equip dels
Tsunamis (dorsal 53) en sumar 564,46 punts i quedar per davant de l’Avuinohihaplay 2
que va ser segon amb un total de 540,66 punts.
RAID BCN MARÍTIM
34-35_PM.p65 23/11/2007, 17:3035
37SECCIONS
La secció defutbol salaaglutina cincequips
Des del passat mes de setem-
bre la secció de bàsquet Safa-
Claror ha canviat el seu or-
ganigrama, un cop es va con-
firmar la marxa de Daniel José
(1988-2007) després de gai-
rebé vint anys treballant al
servei de l'entitat i havent re-
alitzat una gran tasca en el
desenvolupament de la sec-
ció fent-la créixer en nombre
d'equips i també en competi-
titvitat.
MAYOL I FREIXAS
La marxa de Dani José va pro-
vocar una reestructuració de
la secció i dues persones de
la casa ompliran el buit dei-
xat. D'una banda l'Àfrica Frei-
xas, amb una llarga trajectò-
ria a la secció, serà la nova
responsable de les Escoles
Esportives. Serà l'encarrega-
da de vetllar per les activitats
esportives infantils (tret de les
aquàtiques) unificant així cri-
teris de funcionament i quali-
tat en totes les activitats. Din-
tre de l'àrea d'Escoles Espor-
tives, s'ha incorporat el Toni
Mayol, persona també molt
vinculada a l'entitat i al món
del bàsquet, que aportarà els
seus coneixmenets i experièn-
cia com a Responsable Tèc-
nic de l'Escola de bàsquet Safa
Claror. D'aquesta manera, es
reforça l'àrea d'Escoles Es-
L’organigrama del Safa-Claror té cares noves
DANI JOSÉ DEIXA L’ENTITAT DESPRÉS DE GAIREBÉ DUES DÈCADES
Els Màsters de natació reben premis a laDesena Festa de l’Esport de Gràcia
Els Màsters de natació de la Fundació Claror van ser una de
les entitats més premiades a la desena edició de la Nit de
l’Esport de Gràcia que des d’aquest any 2007 passa a dir-se
Festa de l’Esport de Gràcia i que es va celebrar el passat 28
de setembre. A la trobada hi van assistir totes les entitats
esportives del barri gracienc i va comptar amb la presència
del regidor del Districte, Guillem Espriu, i també del conse-
ller d’esports, Josep Anton Vinyals. Diferents membres dels
Màsters van rebre reconeixement en la gala: Isabel Coloma, Mercè Bel, Rosa Serra, Òscar
Rodríguez, Cristina López, Josep Maria Casas, Santiago Jaramillo, Olga Suñen, Roser Castillo,
Gemma Sevillano, Sònia Moreno, Albert Garcia i Andreu Mas.
FUTBOL SALA
MÀSTERS NATACIÓ
portives i la secciò de bàs-
quet, per tal de continuar mi-
PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ
902 119 321
llorant en la formació espor-
tiva dels nois i noies.
Arribada la nova tempora-
da 2007-2008, la secció de
futbol sala aglutina un total
de 56 jugadors i jugadores,
dels quals 33 competeixen
en CEEB. La secció està for-
mada per cinc equips dos
dels quals juguen en pre ale-
ví i aleví. Un any més l’equip
sènior segeuix endavant es-
sent un exemple d’on pot
arribar el desig de compar-
tir i gaudir d’un esport col·-
lectiu, de com la pràctica
d’un esport col·lectiu gene-
ra uns llaços de compromís,
cohesió i pertinença.
36-37 Seccions.p65 26/11/2007, 11:5037
CLAROR
38 CLAROR CULTURA
La novetat principal de la temporada de Claror Cultura és elcicle de ‘Tertúlies viatgeres’ sobre el Pròxim Orient
Programació d’hivern ambmés tallers i més tertúlies
La novetat més important
d’aquest trimestre al Claror
Cultura és el cicle de ‘Tertúli-
es viatgeres’ amb col·-
laboració de l’agència de vist-
ges Aspàsia Travel. Les dife-
rents xerrades se centraran
molt especialment en els paï-
sos del Pròxim Orient i seran
conduïdes per historiadors i
arqueòlegs especialistes.
El cicle s’obrirà amb una
xerrada sobre el saqueig del
patrimoni històric que va pa-
tir Iraq durant la guerra ara fa
cinc anys. Després serà el torn
per analitzar la Sharia o llei
islàmica. Per acabar, serà el
torn de conèixer des d’una
perspectiva molt més actual i
menys tòpica la realitat
d’Egipte. Per la seva part,
Aula Màster oferirà un curs
centrat en els jeroglífics per
tal d’aprendre a entendre’ls i
traduir-los.
MÉS TALLERS
En l’àmbit dels tallers, Claror
Cultura oferirà un ventall va-
riat de propostes. Obrirà el
foc un Tast de xocolata que
ens permetrà conèixer els ti-
pus de xocolata i la seva ela-
boració, i amb quin tipus de
vi escau més cadascuna. Tam-
bé es farà un taller d’agilitat
mental, que en d’altres ocasi-
ons ja s’ha ofert i que sempre
té molt bona acollida. Des-
prés serà el torn del taller
d’autocoaching que ens do-
narà la possibilitat de conèi-
xer les tècniques i objectius
d’aquesta disciplina de millo-
ra del benestar personal. I per
acabar, s’oferirà el taller per
aprendre a escoltar música en
què es faran audicions musi-
cals de la història de la músi-
ca occidental.
TALLER DE TAST
DE XOCOLATA
Cata de vins de diverses de-
nominacions d’origen i de-
gustació de xocolates de di-
ferents elaboracions i sabors
per descobrir cada xocola-
ta i el vi més adient per a ca-
dascuna.
Imparteix: Vinus & Brindis.
Dies: dimarts 12 de febrerHorari: de 19.30 a 21.30h.Trobada: Sala de reunions del’Esportiu Claror. CarrerSardenya, 333 interior.Preu: 20 euros.
Places limitades (majors 18 anys).
TALLER D’AGILITAT
MENTAL
Curs dirigit a persones que
senten la necessitat d’obtenir
més agilitat mental a través
d’exercicis i tècniques de
concentració i memòria.
Imparteix: Carla Campos,
docent en desenvolupament
de la memòria.
Dies: 21 i 28 de gener, 4, 11, 18, i25 de febrer, 3 i 10 de març.Horari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorLloc: Sala reunions de l’EsportiuClaror (c/Sardenya, 333 interior).Preu: 25 euros (8 sessions).
FÒRUM: TALLERS
PRACTICAR
AUTOCOACHING
L’autocoaching, l’art de dirigir
la pròpia vida, s’articula com
un conjunt de metodologies i
d’eines de canvi que fan de
guia entre la situació actual i
la situació desitjada.
Imparteix: Sílvia Pallerola,
màster PLN-coaching.
Dies: 16, 23 i 30 de gener, 6, 13,20 i 27 de febrer, 5 i 12 de març.Horari: de 19.30 a 21.30h.Trobada: Espai social E. Claror.Lloc: Sala reunions de l’EsportiuClaror (c/Sardenya, 333 interior).Preu: 35 euros (9 sessions).
APRENDRE A
ESCOLTAR MÚSICA
Es realitzaran audicions mu-
sicals de la història de la
música occidental a partir de
nocions de diverses tècni-
ques de llenguatge musical.
Imparteix: Mireia Cereza i
Cristina Sans.
Dies: Tots els dissabtes d’octu-bre, novembre i desembre.Horari: de 19.30 a 21.00h.Lloc: Estudi Musical MireiaCereza. Carrer Sicília, 360. 3er3a (cantonada amb Còrsega).Preu: 30 euros (9 sessions).
38-39 Cultura.p65 23/11/2007, 18:1538
39CLAROR CULTURA
EGIPTE, UN PAÍS QUE
VA MÉS ENLLÀ DE LES
PIRÀMIDES
Egipte és un país fascinant: les
piràmides, les tombes de la
Vall dels Reis, el Nil, el desert.
Però el país no s’acaba aquí
la seva història va més enllà.
Imparteix: Felip Masó, Ar-
queòleg i Professor d’Histò-
ria Antiga i Arqueologia del
Pròxim Orient
EL SAQUEIG D’IRAQ
O EL TRIOMF DE LA
BARBÀRIE
Després de 5 anys del saqueig
del Museu de Bagdad, amb la
consegüent pèrdua d’un ric
patrimoni cultural, n’analit-
zem el com i el perquè.
Imparteix: Felip Masó, Ar-
queòleg i Professor d’Histò-
ria Antiga del Pròxim Orient.
Data: 22 de gener.Horari: de 19.30 a 21.00h.Lloc: Sala reunions de l’EesportiuClaror (c/Sardenya, 333 interior).Preu: 4 euros per taller.
Data: 11 de març.Horari: de 19.30 a 21.00h.Lloc: Sala reunions de l’EesportiuClaror (c/Sardenya, 333 interior).Preu: 60 euros (15 sessions).
SAHARIA, VERITATS I
MENTIDES SOBRE LA
LLEI ISLÀMICA
El món islàmic està cada dia
més present en la nostra
societat. Un dels temes que
més criden l’atenció és la Sa-
haria o llei islàmica.
Imparteix: Estel·la Pareja.
politòloga de la Universitat de
Barcelona especialista en el
Pròxim Orient.
Data: 19 de febrer.Horari: de 19.30 a 21.00h.Lloc: Sala reunions de l’EesportiuClaror (c/Sardenya, 333 interior).Preu: 4 euros (majors 18 anys).
FÒRUM: TERTÚLIES
ELS JEROGLÍFICS:
PARAULES DIVINES
En aquest curs coneixerem el
secret dels jeroglífics, el seu
poder i la seva màgia, així com
el seu funcionament per
poder entendre’ls i traduir-los
correctament.
Imparteix: Agència Aspasia
Travel, especialistes en el
Pròxim Orient.
Dies: 12, 22 i 29 de gener, 5, 12,19 i 26 de febrer, 4 de març.Hora: de 18.00 a 19.00h.
Lloc: Centre Cívic Sagrada Família.
Preu: 20 euros (majors 55 anys)S’entregarà documentació.
MÀSTER: AULA
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Clausura dels actesdel cinquè aniversari
CASTELLERS
Diumenge,28 d’0ctubre de
2007, va tenir lloc l’acte de
clausura de les activitats com-
memoratives del cinquè ani-
versari de la Colla Castelle-
ra del barri de la Sagrada Fa-
mília. L’acte es va desenvolu-
par en un matí ple de llum, en
un ambient festiu i farcit de
gent, i en el marc incompara-
ble del temple de la Sagrada
Família com a escenari de
fons de les diferents activitats
lúdiques programades.
RECONEIXEMENTS
La Colla Castellera va fer un
reconeixement públic a les
entitats que l’hi donen suport,
el Districte de l’Eixample,
l’Institut de Cultura i la Fun-
dació Claror que va col·-
laborar en el naixement
d’aquesta colla popular i li
dóna suport econòmicament
a través del seu programa
d’ajut a activitats de caràcter
cultural.
La nostra felicitació més
sincera a tots els seus mem-
bres, els quals encoratgem a
seguir endavant amb el seu
esforç diari i a fer més gran la
colla castellera, en una activi-
tat emblemàtica del treball en
equip i de la cultura catalana
que reconforta el barri de la
Sagrada Família.
Concert deNadal de laCoral ClarorLa Coral Claror d’adults i el
Cor Infantil oferiran el seu tra-
dicional concert de Nadal el
dissabte 15 de desembre a
les 20.00 hores a l’Església de
Sant Tomàs d’Aquino situada
al carrer Roger de Flor nú-
mero 245 (entre els carrers
de Còrsega i Indústria).
La Coral Claror, dirigida
pel mestre Lluis Yera, inter-
pretarà una selecció de can-
çons del seu repertori i diver-
ses nadales populars. El Cor
Infantil, dirigit pel mestre
Mario Cuéllar, interpretarà
cançons tradicionals de
Nadal. El concert acabarà
amb una nadala cantada con-
juntament per les dues corals.
CLAROR MÚSICA
Presentaciódel còmic‘La Bimba’
El proper dissabte 15 de de-
sembre a les 11.00 hores,
l’Editorial Cromosoma realit-
zarà l’acte de presentació del
còmic infantil La Bimba, una
idea original de Cati Gómez.
L’editorial, que entre d’al-
tres obres té els drets dels
dibuixos animats de Les Tres
Bessones, farà l’acte a la sala
de suport de la Biblioteca del
Barri de la Sagrada Família.
La Bimba és un còmic adre-
çat a infants de cinc anys que
té com a temàtica el món de
l’esport. La col·lecció dispo-
sa ja de dos títols La Bimba
al Duatló i La Bimba juga a
Bàsquet.
AGENDA
38-39 Cultura.p65 23/11/2007, 18:1539
CLAROR
40
Ja fa sis mesos que la Funda-
ció Claror va atorgar l’ajuda
econòmica a les entitats gua-
nyadores del III Concurs
d’Ajuts a projectes socials. És
moment de fer balanç i veure
com s’estan desplegant les
iniciatives recolzades.
El projecte de la Fundació
d’Oncologia Infantil Enrique-
ta Villavecchia va dirigit a mi-
llorar la qualitat de vida dels
infants en tractament oncolò-
gic. De moment, s’ha dinamit-
zat la sala jocs de Sant Pau i la
companyonia a les habitaci-
ons, s’ha organitzat una festa
infantil amb “Els Lunnis” a
Sant Joan de Déu, una setma-
na d’esquí a Andorra i dos vi-
atges a Eurodisney per a nens
entre 7 i 17 anys. A més, s’han
comprat 20 ordinadors por-
tàtils i s’han acollit famílies de
diverses procedències.
El Club Esportiu CAR ha
pogut fer realitat que els joves
de Vic que pateixen alguna dis-
capacitat intel·lectual puguin
practicar esport, la qual cosa
els millora la qualitat de vida.
Actualment fan bàsquet, fut-
bol sala, atletisme, natació,
gimnàstica artística, hoquei
interior i bàdminton.
A Trinitat Nova, l’Associa-
ció de Veïns està impulsant
alternatives d’oci per a alum-
nes amb fracàs escolar sota
el lema “Fem esport, fem bar-
ri”. Partint de l’experiència de
grups que ja funcionaven s’ha
donat autonomia a grups de
joves i de cultura popular per-
què puguin articular els seus
projectes en dates assenyala-
des com la Festa Major del
barri i el Carnestoltes.
L’Associació Esportistes
Solidaris 1-0 ha creat un es-
pai lúdicoesportiu per a jo-
ves amb risc social a
l’Hospitalet de Llobregat.
Les activitats han estat pac-
tades amb els alumnes i, un
cop en funcionament, s’entra-
rà en el treball en xarxa per
part de serveis socials i
Balanç positiu de lamarxa dels projectesLes cinc entitats que van rebre l’ajut econòmic del III Concursde la Fundació Claror fan balanç després de sis mesos
COOPERACIÓ i SOSTENIBILITAT
l’equip educatiu del centre.
Per últim, l’Associació
Units en l’Acció avança amb
dificultats la construcció del
centre poliesportiu al Congo.
Aquesta va quedar paralitza-
da el mes de setembre per un
ordre del govern que no per-
metia comprar materials. Les
últimes notícies, però, apun-
ten que la situació ja s’està
normalitzant i que el proper
mes de desembre es podran
acabar les obres.
0,7 CLAROR
A la foto superior, infants del barri de Tié Tié al Congo. A la
foto inferior un equip del Club Esportiu CAR
0,7 CLAROR
IV concursd’ajuts aprojectessocials
El proper desembre la Funda-
ció Claror torna a obrir el
concurs per a lliurar l’ajut eco-
nòmic de 20.000 euros a un o
diversos projectes socials.
Els requisits sol·licitats són
els mateixos que els de l’edi-
ció anterior i, en concret, es
demana que els projectes tin-
guin com a objectiu la millora
de les condicions de vida de
menors de 18 anys en situa-
cions vulnerables. El context
on es desenvolupen els pro-
jectes pot ser nacional o in-
ternacional i es valorarà es-
pecialment aquells que utilit-
zin l’esport com a eina d’inte-
gració social o de desenvolu-
pament humà.
Un altre dels aspectes a te-
nir en compte a l’hora de pre-
sentar les iniciatives és que
l’ajut sol·licitat no pot supe-
rar els 20.000 euros ni el
60% del total del pressupost
del projecte.
L’explicació dels projectes
s’han de fer emplenant un do-
cument predefinit que es pot
trobar a www.claror.cat
(apartat cooperació). El lliu-
rament s’ha de fer a l’àrea de
cultura i solidaritat de la Fun-
dació (carrer Sardenya, 333,
local dreta, baixos). El perío-
de de presentació finalitzarà
el 15 de febrer de 2008.
Des que el 2005 es va fer
la primera convocatòria del
concurs ja han estat 14 les en-
titats que han rebut l’ajuda
sol·licitada, entre centenars
de projectes presentats. Po-
deu consultar totes les inicia-
tives a la web de la Fundació
Claror (www.claror.cat).
40-41 Coop_CClub.p65 23/11/2007, 18:3340
41
ACTIVITATS DE LLEURE HIVERN 2008
S’oferiran activitats de neu i visites a dins i fora de Barcelona
Hivern d’activitats a lanatura i visites culturals
GENER
Ds. 19 Excursió amb raquetes a Aransa 48 euros
Dg. 27 Visita BCN: Barri de Sant Antoni 8 euros
FEBRER
Ds. 2 Snowboard a la Cerdanya 48 euros
Dg. 3 Visita BCN: Nucli històric de Sarrià 8 euros
Ds. 9 Montblanc, Ciutat Medieval 38 euros
Dg. 10 Visita BCN: Plaça del Diamant 8 euros
Ds. 23 Visita BCN: Santa Maria del Mar 8 euros
Dg. 24 Palau Novella i monestir budista 38 euros
MARÇ
Ds. 8 Coves de Salnitre i camí de l’oli 38 euros
Dg. 16 Visita BCN: Laberint d’Horta 8 euros
La temporada d’hivern 2008
té com a protagonistes les
activitats esportives a la neu i
tot un seguit de visites de ca-
ràcter cultural a Barcelona,
Montblanc, Montserrat i el
Parc del Garraf.
Pel que fa a les activitats de
neu, s’oferirà una excursió de
raquetes d’esquí a Aransa el
19 de gener mentre que el 2
de febrer serà el torn de fer
snowboard a la Cerdanya
dedicant unes hores al curs
d’iniciació i o de perfeccio-
nament.
Les rutes guiades per
Barcelona ens portaran pelsl
barris de Sant Antoni, Sarrià,
la Plaça del Diamant, Santa
Maria del Mar i el Laberint
d’Horta.
Rucasa, nova empresapatrocinadora de la FundacióLa Fundació Claror ha signat
un conveni amb Rucasa se-
gons el qual aquesta empresa
es converteix en “Empresa
Patrocinadora de la Funda-
ció Claror”.
Rucasa és una empresa de-
dicada a la rehabilitació i
el manteniment d’edificis. Els
abonats de les instal·lacions
de la Fundació Claror gaudi-
ran d’un 3% de descompte
en obres de fins a 30.000 eu-
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Nou carnetClaror Clubper al 2008
Inscripcions: a partir del 17 de desembre (places limitades)
Reserva de places trucant al telèfon 93 476 13 94, de 9 a 14 h.
ros, i d’un 5% de descompte
si l’obra supera la citada
quantitat. Les oficines de Ru-
casa estan situades al carrer
Lepant 241, entre València i
Aragó.
A la foto de la dreta veiem
el Director General de
Rucasa, Antoni Busom, amb
el Director General de la Fun-
dació Claror, Gabriel Do-
mingo, després de la signatu-
ra del conveni.
Com cada any per aquestes
dates, la Fundació Claror re-
parteix als abonats de totes
les seves instal·lacions espor-
tives el nou carnet Claror
Club. Aquest carnet no és el
que s’ha d’utilitzar per acce-
dir als centres esportius, però
sí és el que serveix per a gau-
dir d’importants descomptes
a tota mena de comerços, te-
atres, museus i centres de lleu-
re en general. A més, serveix
per apuntar-se a les activitats
de lleure que el Claror Club
ofereix de manera exclusiva
per als seus membres. El car-
net Claror Club del 2008 s’ha
repartit encartat amb aques-
ta revista, dins un tríptic in-
formatiu. Si algun abonat no
ha rebut la revista o el car-
net, pot sol·licitar-lo gratuïta-
ment als punts d’atenció al
públic dels centres esportius.
40-41 Coop_CClub.p65 23/11/2007, 18:3341
CLAROR
42
LLEURE CULTURAL
AVENTURA A LA NEU
Vista al PalauNovella i almonestir budista
AMBCARNET
CLAROR CLUB
38e
Data:Data:Data:Data:Data: dissabte 19 de generHorari:Horari:Horari:Horari:Horari: de 7.00 a 20.00hLloc:Lloc:Lloc:Lloc:Lloc: Estació d’esquí nòrdicad’Aransa (Cerdanya)Inscripció tel.:Inscripció tel.:Inscripció tel.:Inscripció tel.:Inscripció tel.: 93 476 13 94Preu:Preu:Preu:Preu:Preu: 48 euros abonats
70 euros acompanyantsInclou:Inclou:Inclou:Inclou:Inclou: transport, ruta guiada,raquetes i bastons, i dinar
Us hem preparat una excur-
sió amb raquetes de neu a
l’estació d’esquí d’Aransa, en
plena Cerdanya. L’excursió
dura unes cuatre hores i arri-
barem fins al Mirador. En
acabar, reposarem forces
amb un bon àpat.
Excursió ambraquetes deneu a Aransa
AMBCARNET
CLAROR CLUB
48e
Montblanc,ciutat medievali calçotadaVisitarem Montblanc, la ca-
pital comarcal de la Conca
de Barberà. Montblanc és un
dels conjunts medievals més
ben conservats de Catalunya
i està situada al bell mig de la
Ruta del Císter. Passejarem
pel centre històric de la ciu-
tat, on accedirem a edificis
tancats normalment al públic
en general, com per exem-
ple l’església de Sant Miquel.
Visitarem, també, la Plaça
Major, el carrer dels Jueus,
el Museu Comarcal... Acaba-
rem la jornada amb una
bona calçotada.
LLEURE CULTURAL
Data:Data:Data:Data:Data: dissabte 9 de febrerHorari:Horari:Horari:Horari:Horari: de 9.30 a 19.00hLloc:Lloc:Lloc:Lloc:Lloc: MontblancInscripció tel.:Inscripció tel.:Inscripció tel.:Inscripció tel.:Inscripció tel.: 93 476 13 94Preu:Preu:Preu:Preu:Preu: 38 euros abonats 55 euros acompanyantsInclou:Inclou:Inclou:Inclou:Inclou: transport, visitaguiada i dinar
38e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
Anirem fins al Garraf a visi-
tar el Palau Novella, un edifi-
ci eclèctic, barreja de molts
estils i que va ser construït a
les darreries del segle XIX
per encàrrec d’uns antics in-
dians tornats de Cuba. Visi-
tarem el seu museu romàn-
tic, però també el monestir
budista que acull des del
1996 i que és l ’únic de
Catalunya i un dels dos que
hi ha a l’estat espanyol. A
més, el museu mostra una de
les col·leccions d’art, cultu-
ra i tradicions tibetanes d’Eu-
ropa més importants.
Data: diumenge 24 de febrerHorari: de 9.30 a 18.00hLloc: Parc del GarrafInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 38 euros abonats
55 euros acompanyantsInclou: transport, visites i dinar
Snowboard per atots els nivellsa la Cerdanya
Data:Data:Data:Data:Data: dissabte, 2 de febrerHorari:Horari:Horari:Horari:Horari: de 6 a 20h, aprox.IIIIInscripciónscripciónscripciónscripciónscripció tel. tel. tel. tel. tel.::::: 93 476 13 94Preu:Preu:Preu:Preu:Preu: 48 euros abonats
70 euros acompanyantsInclou:Inclou:Inclou:Inclou:Inclou: transport, classes, forfaiti assegurança.Possibilitat de llogar el materialper 15 euros.
Has pensat mai en provar
l’snowboard? O ets un fanà-
tic d’aquesta modalitat es-
portiva? Per a tots els qui
respongueu “sí” us oferim un
dia complet amb 3 hores de
classe per a dos nivells (ini-
ciació i perfeccionament) i
temps de pràctica lliure.
48e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
AVENTURA A LA NEU
42-43 CClub.p65 23/11/2007, 18:4942
4343
Coves del Salnitrei el camí de l’oliper Montserrat
Aquest trimestre progra-
mem quatre noves visites
guiades per diferents indrets
de Barcelona. La primera,
el diumenge 27 de gener, ens
portarà al barri de Sant
Antoni, un dels més popu-
lars de la ciutat. Ens fixarem
amb detall en l’emblemàtic
mercat i també amb l’entorn
que encara conserva edifi-
cis i farmàcies modernistes.
AVENTURA DE TURISME PER LA CIUTAT
Data: dissabte, 8 de marçHorari: de 08.45 a 18.00hLloc: CollbatóInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 38 euros abonats
55 euros acompanyantsInclou: transport, visita a lescoves, ruta i dinar
Anirem a Collbató i visitarem
la Cova del Salnitre, on farem
un passeig subterrani que
permet descobrir el resultat
d'un procés geològic singular
i la diversitat de llegendes que
van fascinar a Santiago Ru-
siñol o a l’arquitecte Antoni
Gaudí. Després anirem cap al
poble, on agafarem el camí de
l’oli, pels camps d'oliveres, on
veurem les construccions de
pedra seca, parlarem de la
cura dels arbres i de la recol·-
lecció de l'oliva.
AMBCARNET
CLAROR CLUB
38e
Sant Antoni, Horta,Sarrià, Gràcia...per triar i remenar!
Data: diversesHorari:Dissabte, de 17 a 20h.Diumenge, d’11 a 14h.Lloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 8 euros abonats 15 euros acompanyantsInclou: visita guiada i aperitiual final de cada sortida.
AMBCARNET
CLAROR CLUB
8e
El diumenge, 3 de febrer, li
tocarà el torn al nucli histò-
ric de Sarrià, on hi visitarem
l’església de Sant Vicenç, la
Casa de la Vila, la Casa Que-
raltó, el mercat, Can Foix, i
el passatge Mallofré, entre
d’altres indrets i cases.
El diumenge, 10 de febrer,
la sortida prendrà com a re-
ferència la novel·la de Mer-
cè Rodorera “La plaça del
Diamant” i la pel·lícula diri-
gida per Francesc Betriu. A
l’entorn d’aquesta plaça gra-
cienca descobrirem els fets,
els personatges i les anèc-
dotes que s’expressen en
totes dues obres.
La darrera sortida serà el
diumenge 16 de març i ens
portarà a visitar els jardins
del Laberint d’Horta, uns
dels més desconeguts pels
propis barcelonins però
que amaguen un magnífic
conjunt de jardins que es re-
munta al segle XVIII.
Repetim l’exitosavisita a SantaMaria del Mar
Data:Data:Data:Data:Data: dissabte, 23 de febrerHorari:Horari:Horari:Horari:Horari: de 17 a 20h.IIIIInscripciónscripciónscripciónscripciónscripció tel. tel. tel. tel. tel.::::: 93 476 13 94Preu:Preu:Preu:Preu:Preu: 8 euros abonats
15 euros acompanyantsInclou:Inclou:Inclou:Inclou:Inclou: visita i aperitiu
8e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
DE TURISME PER BARCELONA
Recuperem aquesta activi-
tat del darrer trimestre de-
gut a l’èxit assolit, ja que se‘n
van fer dos grups i encara hi
ha llista d’espera. Així que
el dissabte 23 de febrer re-
petim la visita a l’església del
Mar i el fantàstic passeig per
la Barcelona medieval, gau-
dint alhora de la història i
les paraules que es despre-
nen de l’obra literària
d’Ildefons Falcones.
42-43 CClub.p65 23/11/2007, 18:5043
CLAROR
44
LA CARRETERAPremi Pulitzer 07Cormac McCarthyEdicions 62
Mereixedora delPremi Pulitzer2007, aquesta ma-gistral novel·laplanteja sense em-buts un futur on nohi ha esperançaper a ningú, peròon un pare i el seufill, resisteixen peramor. Imponentpel que fa a la pro-funditat visionària,La carretera és unalúcida meditaciósobre el pitjor i elmillor de què somcapaços de fer peramor.
IN RAINBOWSAutoproduccióRadiohead2007
Després del dece-bedor Hail to theThief (2003), elscinc d’Oxford teni-en el repte de re-cuperar la força i lainspiració peròaquest nou disccomença a donarsímptomes decansament de laseva fórmula. Hi hagrans momentsque ens recordenals Radiohead mésgrans com ara ‘Bo-dysnatchers’ o‘Nude’ però el discdecau en un excésde mitjos temps.
NO TE RINDASBatiendo RecordsLilith2007
Lilith són una for-mació barceloninaque ja porta cincanys creant-se unareputació en elmón del directetelonejant bandesmítiques comDeep Purple o IggyPop. Ara ens pre-senten el seu pri-mer disc de llargadurada en què bar-regen amb mes-tria punk i rock, totben amanit ambunes lletres queparlen de dife-rents tipus de porsi fòbies.
EL CAMÍ CAP ANOSALTRESCesk Freixas2007
Aquest és ja el se-gon disc de CeskFreixas, el segondel camí cap a ellmateix. Un disc plede tendresa, pro-ximitat i ambientscàlids on l'amor ésel protagonista detotes les històries.El cantautor haperdut innocènciaperò ha guanyat enromanticisme i co-herència amb untreball per escol-tar a casa ambtranquil·litat i assa-borint-lo ben a poca poc.
MÚSICA
LA BIMBA ALDUATLÓCati GómezCromosoma
L’Editorial Cromo-soma, posseïdoradels drets d’edicióde les Tres Bes-sones,edita ara leshistorietes de LaBimba. Aquest cò-mic va adreçat a unpúblic infantil devuit anys i té com aprinicpal temàticala pràctica esporti-va. La col·lecció jacompta fins araamb dos títols edi-tats: La Bimba alDuatló i La Bimbajuga a Bàsquet.
LLIBRES
ESTAR EN FORMAMarta VidalBiblioteca Temáticadel Deporte
Aquest llibre estàdirigit a totes aque-lles persones inte-ressades en la rea-lització d’activitatfísica saludable. Apartir de la sevalectura es podenconèixer tots i ca-dascun dels bene-ficis de l’exercici fí-sic a través del fit-ness així com lespautes per a la rea-lització de l’activi-tat física ambl’ojectiu bàsic degaudir d’una bonasalut.
Temporada d’esquía Boí Taüll Ressort
ESQUÍ
El Claror Club us convida a
gaudir de la temporada d’es-
quí a l’estació de Boí Taüll
Ressort, on presentant el car-
net del Claror Club us benifi-
ciareu d’avantatges. Els mem-
bres del Claror Club gaudei-
xen d’un 10% de descompte
en la compra de forfaits per
l’estació d’esquí i també en la
contractació d’allotjaments
als hotels i apart-hotels.
L’estació d’esquí compta
amb més de 46 pistes, 16 re-
muntadors, 2 telecadires, 1
triplaça i 151 canons de neu
artificial, que asseguren l’es-
quí tot l’hivern i part de la
primavera. A part de l’allot-
jament, els serveis del ressort
inclouen allotjament, restau-
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
MUSEU NACIONALD’ART DE CATALUNYATel. 635 62 99 48www.mnac.cat
AMBCARNET
CLAROR CLUB
30%
Exposició d’artRomànic al MNAC
MUSEUS
rants, lloguer de material, ac-
tivitats... fent d’aquest centre
dels Pirineus, un lloc ideal per
divertir-se amb la família i els
amics.
Catalunya i la Mediterrània en
la plenitud del romànic (1120-
1180). Barcelona, Toulouse,
Pisa tractarà una de les eta-
pes més brillants i creatives
del romànic català. La mos-
tra reunirà al MNAC un cen-
tenar d’obres cabdals del se-
gle XII procedents de mu-
seus de França, Itàlia, Angla-
terra i els Estats Units, així
com de la catedral de Pisa,
dels monuments romànics de
Toulouse i de la portada de
Sant Pere de Rodes, obra del
Mestre de Cabestany.
D’aquest escultor, una de les
personalitats més notables
de l’època medieval a tot Eu-
ropa, també es podrà con-
templar a l’exposició el Tim-
pà de Cabestany, una de les
seves grans obres mestres.
BOÍ TAÜLL RESSORTTel. 902.40.66.40www.boitaullresort.com
AMBCARNET
CLAROR CLUB
10%
44-45 CClubcult.p65 23/11/2007, 19:2444
4545
QUID PRO QUOVersus TeatreDel 05/02 al 02/03
VOLA, PETER PANTeatre PolioramaDel 13/02 fins el 24/02
UBU REITeatre Tantarantana.Del 13/02 fins el 24/02
LA FORMA DE LES COSESTeatre LliureDel 07/02 fins el 09/03
VENT D’ARAMEspai BrossaFebrer i març
TIRANT LO BLANCTeatre RomeaDel 08/02 fins el 09/03
EL LLIBERTÍPolioramaDimecres i dijous
LA MAGA I EL CLUB DE...Versus TeatreFins el 22/12
TORRE DE LA DEFÉNSETeatre LliureDel 18/12 fins el 20/01
EL LLANTOEspai BrossaDel 14/12 fins el 06/01
INTIMITATTeatre VillarroelFins el 06/01
MOZART, SALIERI I EL...Teatre RomeaDel 08/01 al 20/01
L’activitat teatral d’aquesta temporada ve atapeïda d’estrenes
Aquesta temporada d’hivern
que comença oferirà una gran
varietat d’estrenes amb des-
comptes als membres del
Claror Club que una vegada
més podran gaudir del millor
teatre a un preu òptim.
La novetat més destacada
d’aquest hivern és l’estrena el
14 de desembre a l’Espai
Brossa de El Llanto, una adap-
tació de Ignacio Sánchez Me-
jías de la famosa obra del
poeta Federico García Lorca
i que és interpretada per la
companyia Octubre Teatral.
La representació es farà fins
el 6 de gener i els membres
de Claror Club tindran un
descompte del 25%.
Dins del matiex Espai Bros-
sa i durant els mesos de ge-
ner i febrer també s’estrena-
ran La sorra i l’Acadèmia de
‘El llanto’ de Lorca arribaa l’Espai Brossa aquest hivern
-25%
-20%
DE PORTES ENDINS IVTantarantanaDel 16/01 fins el 12/02
BLANCOTeatre LliureDel 17/01al 20/01
BOSCOS ENDINSTeatre VictòriaA partir del 17/01
LA SORRA I L’ACADÈMIAEspai BrossaGener i febrer
HOMEBODY KABULTeatre RomeaDel 23/01 fins el 03/02
VARIACIONS...Teatre VillarroelDel 10/01al 02/03
-25%
UNA CARA NOVATeatre TantarantanaDel 27/02 al 23/03
BALLET REIAL FLANDESTeatre LliureDel 27/02 i 28/02
EL GRAN INQUISIDOREspai BrossaMarç i abril
SABATES DE TALÓ ALTTantarantanaDel 26/03 al 20/04
EN PAU I LES COSES...Tantarantana (infantil)Del 5/04 al 27/04
GREASETeatre Victòriadimarts, dimecres i dijous
Joan Brossa i Vent d’Aram de
Joan Vinyoli.
MÉS ESTRENES
Paral·lelament, el Teatre
Villarroel representa fins el 6
de gener Intimitat, una adap-
tació de Gabriela Izcovich de
l’obra de Hanif Kureishi amb
Joel Joan i Clara Segura de
protagonistes. A partir del 10
de gener i fins el 2 de març
serà el torn de Variacions enig-
màtiques, una obra de suspens
i amor.
El Teatre Victòria estrena-
rà el 17 de gener Boscos En-
dins de la Companyia Dagoll
Dagom tot i que també se-
guirà amb la representació de
Grease.
El Teatre Lliure, per la seva
part, presenta una agenda
atapeïda d’estrenes que co-
mença amb l’obra La torre de
la defénse que va tenir un èxit
destacat al Festival d’Avinyó
de 2006. Durant els mesos de
gener i febrer també hi des-
taquen Blanco d’Octavio Paz
i dirigida per Frederic Amat i
la comèdia de Neil Laboute,
La forma de les coses.
El 8 de gener el Teatre Ro-
mea estrenarà l’obra del po-
eta rus Alexander Puixkin,
Mozart, Salieri i el Rèquiem
inacabat. El 23 de gener serà
el torn de Homebody Kabul,
una reflexió sobre l’Afganistan
de Tony Kushner. I per aca-
bar, el 8 de febrer arribarà
l’adaptació de Tirnat lo Blanc
de Calixto Bieito.
Del 16 de desembre al 4
de gener, el Poliorama apos-
tarà per l’espectacle del Mà-
gic Andreu titulat Chuspitrus-
-10%
-20%
-25%
-25%
-20%
TEATRE
-10%
-10%
-20%
-25%
kiguaychikey. El 13 de febrer
estrenarà la infantil Vola, Pe-
ter Pan.
El Teatreneu representarà
La Màgia i el club de la serpi-
ente mentre que el Teatreneu
apostarà per espectacles on
la màgia serà la clara prota-
gonista.
El Llanto de García Lorca
RECOMANACIONS TEATRALS
-20%
-20%
-20%
-20%
-25%
-20%
-25%
-25%
-25%
-10%
-25%
entrada
5•
44-45 CClubcult.p65 23/11/2007, 19:2445
46 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...
CENTRES DE LLEURE
EGIPCIComparteix amb nosaltres lapassió per Egipte.
València, 284 · 08007 BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com
ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.
Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc) BCNTel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es
MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona.
Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es
PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya!
Ctra. de la Mina, s/n Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com
AEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire
Aeroport de Sabadell · 08025 SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es
5%
HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.
Plaça Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net
MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.
Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com
MONESTIR DEPEDRALBESUn dels millors exemples delgòtic català.
Baixada del Monestir, 9 ·Tel. 93 203 92 82www.museuhistoria.bcn.es
2x1
10%
CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.
Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com
100%
20%
50%
2x1
20%
50%
10%
CENTRES DE LLEURE
CUPONS DESCOMPTE
ESCOLA NÀUTICAANTÍPODASConverteix-te en patród’embarcació al Port de Barcelona.
Escullera de Poblenou, 20 Port OlímpicTel. 932 218 097 www.antipodas-en.com
SALES DE BALL
ELEMENTS STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.
Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina ·Tel. 902196559 o 902190415 · ww.station.es
%
5%10%
20%POBLE ESPANYOLDE BARCELONAUn recinte a l’aire lliure, emmurallati peatonal. Activitats, tallers, festes,tradicions i espectacles.
Marquès de Comillas, 13Tel. 93 508 63 00 www.poble-espanyol.com
TEATRES
10%20%
MUSEUS30%
MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!
Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es
FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.
Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es
20%2X1
MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.
Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com
20%
LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.
Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell 17401 ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com
10%
BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.
Amigó 14-16 · 08021 BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es
MUSEUS
NIZABall amb orquestra.Entrada gratuïta per a dones,5 euros per a homes.
Plaça Sagrada Família, 12Metro: Línies 1 i 5 · Tel. 93 457 83 78
AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur
Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83
WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur
Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es Tel. 972 36 86 13
%
%
%10%
10%L’AUDITORIDescompte en els concerts del’OBC de la temporada 2007-08.
Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat
C. MONUMENTALPLAÇA DEL REIDescobreix els monuments i elsubsòl d’aquesta emblemàtica plaça.
Plaça del Rei, s/n · Tel. 93 315 11 11www.museuhistoria.bcn.es
50%
10%
50% TEATRE CONDALEntrades a preu reduït per Òscar,una... Consulteu web Claror Club.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària.
Avda. Paral·lel, 91 · BarcelonaTel. 93 442 31 32
%
CAMPUS CERDANYAVacances actives sense pararde fer esport, i al mig delsPirineus.
Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com
CAIXAFORUMCentre social i cultural de l’ObraSocial Fundació ‘la Caixa’.Descompte del 50% en lesactivitats organitzades.
Av. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 35 · www.lacaixa.es
46-48_Guia.p65 26/11/2007, 13:0546
47
POLIORAMADescompte en les entradesde dimecres i dijous de les obresde la temporada 2007-2008.
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com
TEATRES
VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.
Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com
VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts, dimecres i dijousde la temporada 2007-08.
Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com
VIU EL TEATREEntrades a 8 euros en les obres dela campanya “Dimarts Clàssics” i“Teatre Familiar” de la temporada2007-08.
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com
ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.
Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com
25%
GUASCH TEATREEntrades a 10 euros de dijous adiumenge per als espectacles de latemporada 2007-08.
Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com
TANTARANTANAEntrades adults amb 25% i fins a4 entrades infantils a 5 euros,temporada 2007-2008.
Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.tantarantana.com
20%
25%
ASSEGURANCES%
GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
RUIZ COMERCIALY ASESOR 1963, SL
Estudio personalizado de su seguroInformación y seguimiento siniestroSeguro Auto precio especial hasta 50%
c/ Nàpols, 330, bxs.Tel. 93 208 05 88 · Fax 93 458 55 84Móviles 607 73 35 63 · 667 54 10 [email protected]
%
• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer
Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es
20%
%
%
%
TEATRE VILLARROELEntrades a preu reduït perVariacions enigmàtiques.Consultar web Claror Club.Reserva entrades al 933 097 004
Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com
%
%
TEATRE ROMEAEntrades a preu reduït per Mozart,Salieri i el rèquiem inacabat.Consultar web Claror Club.Reserva entrades al 933 097 004
Hospital, 51 · Barcelonawww.teatreromea.com
% %
%
AUTOMOCIÓTEATRE LLIUREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008
Plaça Margarida Xirgu, 1 · BarcelonaTel. 93 289 27 71 · www.teatrelliure.com
CONSTRUCCIONES, S.C.P.
Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres
Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81
%
10%
INSTAL.LACIONS
COMERCIAL M&P
Projectes de bioseguretatper a l’ambient i la desinfecció.
Mossèn Serapi Farré, 30-3208240 ManresaTel. 653 96 14 12 · 93 874 80 62
5%
ESTÈTICA
%
Fabricación productosquímicos industrialesAvda. Dr. Ragull,50 1º 1ª08190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 378 92 12 · Fax 93 378 92 25
Saló de perruqueria i estètica
Rosselló, 378, B dreta08025 BarcelonaTel. 93 446 01 56
10%
ENSENYAMENT%
46-48_Guia.p65 26/11/2007, 13:0547
48 GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
10%
MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica
Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40
%SALUT: PSICOLOGIA
CEDIPTE-PSICOLOGIAAtenció psicològica a nens, adolescents iadults. Descompte del 50% la primera visita i15% en les següents visites.Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96www.cedipte-psicologia.com
UNIVERS DE LA VISIÓ
• Revisions visuals gratuïtes
Sardenya, 325Tel. 93 207 77 51
40%40%
• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.
Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15
40%
SALUT: ÒPTICA45%
• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades• Ulleres per a tot tipus d’esports
Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics
• Tot tipus de tractaments odontològics• Primera visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 25 clíniques dentals
Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400
SALUT: ODONTOLOGIA20%
Port.Int.
JOAN GENOVÉS• Quiromassatgista diplomat amb moltsanys d’experiència• Especialista en dolors d’esquenaTardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es
SALUT: MASSATGES10%
10%
CA LA NURI
Descomptes de dimarts a divendres nit
Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23
p.34
REGALS
GIRBAU REGALS
Mil detalls per a tu
Còrsega, 511Tel. 93 207 45 22
10%
RESTAURANT
• Menú (migdia i nit)• Menús especials per a grups• Gran assortiment de tapes• Cuina permanentValència, 443 (xamfrà Marina)Tel. 93 232 59 07 ww.xamfragaudi.com
10%
PAPERERIA XEITO• Papereria i llibreria• Material d’oficinaRosselló, 384Tel. i Fax 93 456 56 17
PAPERERIA5%
MÚSICA
LLAR%
Ara 24 mesos sense interessos!!• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...
Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com
JOIERIA SANT PAU
• Taller de joieria i rellotgeria• Reparació amb 6 mesos de garantia• Transformació • Piles • CorretgesDos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 [email protected]
20%
JOIERIA ALMOR
• Taller propi
Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona
JOIERIA-RELLOTGERIA10%
%
%%
%
%
p.16
p.5
46-48_Guia.p65 26/11/2007, 13:0548
Cobertes_FC.p65 23/11/2007, 19:023
Cobertes_FC.p65 23/11/2007, 19:034