Butll. Soc. Cat. Lep., 103 5
Articles
Butll. Soc. Cat. Lep., 103: 5-28; 1.XII.2012 ISSN: 1132-7669
Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes
Antoni Arrizabalaga1, Constantí Stefanescu1, Francesc Vallhonrat2, Jordi Dantart2, Roger Vila3, Jordi Jubany1,2, José Manuel Sesma4, Santi Viader2 i Vlad Dinca3, 5
1Museu de Ciències Naturals de Granollers, Catalan Butterfly Monitoring Scheme, Francesc Macià, 51; E-08402 Granollers2Societat Catalana de Lepidopterologia. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Plaça Leonardo da Vinci, 4-5; E-08019 Barcelona3Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra), Passeig Marítim de la Barceloneta, 37; E-08003 Barcelona4Biodiversidad Virtual, director de la Galeria d’Invertebrats5Department of Zoology, Stockholm University; S-10691 Stockholm, Sweden
Abstract. Proposed list of common names for Catalan butterflies. Despite the increased interest in but-terflies in Catalonia in recent years, the lack of common names for the vast majority of species represents an obstacle for many people and hampers the spread of the understanding of these insects in the media. This works consists of a proposal for common names for all of the butterfly species found in Catalonia and in Catalan-speaking areas. The names were decided upon by a commission of experts from the Grano-llers Natural History Museum and the Catalan Lepidopterological Society and wherever possible the few existing names that do exist have been maintained. The new names have been adapted from closely related languages or reflect a distinctive feature, morphological or ecological, of the species in question. In some cases a synonym is also suggested. The aim of this proposal is to establish a reference list of names for all Catalan butterflies that will help popularize the study of these insects in many different sectors of society.
Resum. Malgrat que l’interès per les papallones diürnes (ropalòcers) ha augmentat notablement a Catalu-nya durant les darreres dècades, la manca de noms populars per a l’enorme majoria de les espècies s’ha convertit en un obstacle per a molts aficionats i, a més, dificulta la difusió per part dels mitjans de comu-nicació dels coneixements que se’n tenen. En aquest treball presentem una proposta de noms comuns per a totes les espècies de Catalunya i de l’àmbit de parla catalana. Els noms els ha consensuat una comissió d’experts del Museu de Ciències Naturals de Granollers i de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Sempre que ha estat possible s’han conservat els pocs noms coneguts de la terminologia popular. Els noms que es proposen per primer cop s’han adaptat a partir de llengües properes o bé reflecteixen trets distintius de les espècies, ja siguin morfològics o ecològics. En alguns casos també es proposa l’ús de sinònims. L’objectiu de la proposta és establir una nomenclatura de referència per a totes les papallones diürnes catalanes, que haurà de facilitar la popularització de l’estudi d’aquests insectes en amplis sectors de la societat.
Key words: Butterflies, Rhopalocera, Lepidoptera, common names, Catalan.
6 Butll. Soc. Cat. Lep., 103
Introducció
En els darrers anys, l’interès per la natura s’ha anat incrementant, i això no és pas cap descobriment. També, a Catalunya, l’aparició d’obres de divulgació en llengua ca-talana, com ara la Història Natural dels Països Catalans, i de programes de divulgació científica en els mitjans de comunicació més tradicionals ha fet que moltes persones s’hagin interessat pels organismes vius. Per altra banda, l’aparició de sistemes de reco-llida en xarxa d’informació sobre la biodiversitat ha fet que ciutadans voluntaris s’ha-gin implicat intensament en aquesta tasca, malgrat que molts no provenen del coŀlectiu acadèmic. És el cas, per exemple, de la xarxa del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS).
Des del segle XVIII, el món acadèmic no ha tingut cap problema a l’hora d’establir els criteris per anomenar les espècies. El sistema binomial proposat per Linné, basat en la combinació de dos noms en llatí, el genèric i l’específic, és tan familiar entre els cien-tífics que sovint s’utilitza coŀloquialment, fins al punt que de vegades aquests mateixos científics s’estranyen de la poca penetració d’aquests noms en l’àmbit popular. Val a dir que, per a la resta de la població, introduir-se en aquest món de noms «estranys» de la nomenclatura científica pot ser un pas difícil de superar, i, davant d’aquesta dificultat, no poques persones se senten desanimades a l’hora de continuar la seva formació natu-ralista per aprofundir en l’estudi d’un grup d’organismes determinats.
En el cas de les plantes i d’alguns grups d’animals, la tradició popular disposa d’una llarga llista de noms comuns per anomenar les espècies. Entre els animals, per exemple, aquest és el cas de la majoria dels vertebrats, ja que el seu interès cinegètic, piscícola o com a animals domèstics, la seva posició com a competidors de l’home o el fet que hagin provocat les nostres pors (amfibis i rèptils) fan que molts tinguin almenys un nom comú en una àrea determinada del territori. En el cas dels insectes, en canvi, molt po-ques cultures han desenvolupat un vocabulari propi per anomenar la immensa diversitat d’aquest grup.
La llengua catalana no ha estat una excepció i no té gaires noms populars d’insectes ni, en particular, de papallones. Trobem molt poques referències escrites en la literatura i encara menys en la memòria popular, com es pot comprovar consultant l’obra clàssica de Vilarrúbia (1961). En el context ibèric, la llengua castellana tampoc no té noms d’ús veritablement popular per a les papallones. Agenjo (1964) va fer una primera proposta per normalitzar els noms populars dels ropalòcers, que s’ha anat consolidant amb el pas del temps, amb un èxit qüestionable. Els noms que va proposar queden recollits en la traducció castellana de Higgins & Riley (1973), la primera guia de camp completa de les papallones europees. Més recentment, han estat recollits un altre cop en la traducció castellana de la guia de Tolman & Lewington (2002), no sense un cert escepticisme per part dels traductors.
Aquesta limitació, comuna també a moltes altres llengües, es deu segurament a la baixa interacció dels humans amb els insectes i a l’ús de noms generalistes per a un grup d’una diversitat inabastable. Tanmateix, hi ha excepcions notables, com, per exemple, el de les illes Britàniques, on els noms comuns de les papallones estan perfectament estan-
Butll. Soc. Cat. Lep., 103 7
darditzats i normalitzats, tenen una llarga tradició entre els naturalistes i, fins i tot, són utilitzats de manera regular per la comunitat científica, en detriment dels noms científics. Cal dir, però, que aquest fet s’ha vist afavorit per una menor diversitat d’espècies.
L’èxit del model britànic dels noms comuns de les papallones no només ha facilitat la popularització de la lepidopterologia fins a extrems sorprenents (com es desprèn del fet que més de deu mil socis formen actualment l’organització Butterfly Conservation), sinó que fa molt més permeables els coneixements científics sobre aquest grup en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, cal destacar, per exemple, la gran reticència per part dels periodistes a publicar notícies de treballs científics sobre organismes que no disposin de noms populars. La situació al nostre país és tota una altra, ja que la in-existència de noms comuns per a les papallones diürnes suposa una barrera important per a la difusió científica entre la societat i per a la seva conservació.
La proposta de noms comuns per a les papallones diürnes catalanes que es presenta en aquest article neix, doncs, de la necessitat de donar facilitats als aficionats i resposta a diverses iniciatives editorials i d’altres mitjans de divulgació en general. En defini-tiva, l’objectiu principal és fer arribar el coneixement i l’estima envers les papallones a un sector més gran de la població catalana. Aquesta proposta de noms comuns per a totes les espècies de ropalòcers de l’àmbit lingüístic del català és el fruit d’un llarg tre-ball d’entesa que ha emprès una comissió d’experts del Museu de Ciències Naturals de Granollers i de la Societat Catalana de Lepidopterologia. El nostre desig és que tingui una bona acceptació entre els lepidopteròlegs i un ampli sector de la societat catalana i que fomenti l’interès per les papallones i la seva popularització, de manera semblant al que va passar amb el grup dels ocells a partir d’una llista recopilada per Josep Maria de Sagarra a mitjans del segle passat (Ferrer & Reig 2005).
Mètode
La taxonomia i la nomenclatura científica en aquest treball segueixen les revisions més recents i les opinions de la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica. A tall d’exemple, podem destacar les següents fonts: per als hespèrids, Warren et al. (2008); per als papiliònids, Häuser (2005); per als pièrids, Braby (2005) i Braby et al. (2006); per als nimfàlids, Wahlberg (2012); per als licènids, Talavera et al. (2012).
Prèviament a la redacció de la proposta, s’ha recollit informació dels noms comuns dels ropalòcers en les llengües castellana, francesa i anglesa (Agenjo 1964; Luquet 1986; Lafranchis 2000; Tolman & Lewington 1997, respectivament). Per a les deno-minacions catalanes s’ha revisat Vilarrúbia (1961), obra que aporta la majoria de noms d’ús tradicional, Feliu (1948), Alcover & Moll (1985), Masó et al. (1985), Pujade-Villar & Sarto (1986), Coromines (1990), Pons (2000), Museu de Granollers (2003) i Senent & Sesma (2011). També s’ha revisat literatura divulgativa de les papallones en castellà anterior a Agenjo (1964), per comparar amb una situació semblant de manca de noms comuns en una llengua propera (Mieg 1821; Galdo 1856; Schmidt 1883; Anònim 1899; Spet 1925; Fernández 1926, 1935).
8 Butll. Soc. Cat. Lep., 103
Com a complement de la informació recollida s’ha recopilat el significat dels noms científics amb rang de família, subfamília, gènere i espècie. S’ha considerat aquesta informació prou rellevant i d’interès per als aficionats perquè incorpora elements de cultura general. Per a aquesta tasca de recopilació s’ha utilitzat principalment Grimal (1981), Emmet (1991), Schmidt (1993) i Couplan (2000), així com l’article de Fernán-dez Vidal (2001) en què rebat Fernández-Rubio (2001).
A partir d’aquesta informació es presenta una proposta i es detallen seguidament els criteris en què s’ha basat la comissió redactora. Hem considerat oportú i interessant, però, començar amb una breu discussió sobre la utilització del mot «papallona» en el nom comú de les diferents espècies.
Sobre el mot «papallona» i la seva utilització en el nom comú«Papallona» és un mot conegut i utilitzat a tots els territoris de parla catalana per
denominar els lepidòpters en general. Més particularment, es fa servir per denominar els lepidòpters diürns (o ropalòcers), en contraposició a «arna», terme que denomina els lepidòpters nocturns (o heteròcers).
«Papallona» té quatre sinònims normatius: «papalló» (paraula antiga, que ja es tro-ba a Ramon Llull, s. XIII, i utilitzat sovint per referir-se a les papallones nocturnes), «palometa» i «paloma» (d’ús molt més estès en el valencià i en el català occidental en general), «voliaina» (utilitzat a la zona pirinenca) i «pitavola» (expressió utilitzada a la zona andorrana). La variant algueresa també utilitza «papallona», tot i que per influèn-cia de l’italià ha incorporat, a més, el mot «farfaŀla». L’aranès, fora del nostre domini lingüístic, fa servir el terme «parpalhòla».
En la nostra proposta hem intentat evitar el mot «papallona» com a preludi en la de-nominació de cada espècie, tot i que amb algunes excepcions. Així, s’ha utilitzat aquest terme quan ja hi havia denominacions d’arrel popular que l’incloïen i també en els ca-sos d’algunes espècies lligades a plantes nutrícies àmpliament conegudes per tothom. En són exemples, respectivament, papallona reina per a Papilio machaon, i papallona de les ortigues, de la col, de l’arboç o del lledoner per a les espècies lligades a aques-tes plantes nutrícies.
El fet de no utilitzar el mot «papallona», en la major part dels casos respon, sobre-tot, a la voluntat d’evitar la reiteració en els textos específics. Per exemple, en un text on se sobreentén que es parla de papallones ens sembla preferible utilitzar la fórmula: «s’ha observat el vol de la marroneta de l’om». Ara bé, en un altre text on aïlladament citem alguna de les espècies que no tenen el mot «papallona» inicial, seria recomanable precisar: «S’ha observat el vol de la papallona marroneta de l’om.» Evidentment, dins del domini de les diverses formes dialectals del català, en aquest segon cas es pot utilit-zar qualsevol dels sinònims de «papallona» citats amb anterioritat.
La denominació de grups genèricsSempre que ha estat possible s’ha intentat donar un nom genèric comú a totes les
espècies d’un mateix gènere. Per diferenciar les espècies d’un gènere, normalment el
Butll. Soc. Cat. Lep., 103 9
nom genèric és acompanyat per un nom específic que fa referència a alguna particula-ritat distintiva. De manera excepcional, un mateix nom pot ser compartit per diversos gèneres. Aquest seria el cas dels termes blavetes i blanquetes, d’ús tradicional i referits de manera general a moltes espècies de licènids i de pièrids, respectivament. En aquests i altres exemples s’ha prioritzat una falsa relació per la semblança aparent entre les es-pècies i s’han deixat de banda els criteris científics.
Els noms tradicionals de les papallones en catalàEl nom d’arrel tradicional que s’ha trobat a la literatura o que es coneix per la seva
utilització popular s’ha respectat sempre que ha estat possible. Dissortadament, però, són molt poques les espècies que ja disposaven de nom popular, com ja s’ha comentat més amunt. L’obra de referència en la recuperació de noms tradicionals ha estat Vilarrú-bia (1961). En aquesta obra consten els noms de papallona reina i papallona zebrada per a Papilio machaon i Iphiclides feisthamelii, respectivament; papallona de la col per a Pieris brassicae; vellutada del salze per a Nymphalis antiopa; paó de dia per a Inachis io; damers per a les espècies del gènere Melitaea; argentades per a algunes espècies del gènere Argynnis; mirallets per a Issoria lathonia, i papallona de l’arboç per a Charaxes jasius.
Feliu (1948) també recull rei per a Vanessa atalanta a les Balears (terme que hem acceptat per a aquesta àrea lingüística), i Pujade-Villar & Sarto (1986), llimonera per a Gonepteryx rhamni.
La catalanització a partir d’altres llengüesCom a criteri, s’ha intentat evitar la catalanització del nom científic, genèric o es-
pecífic. En són excepció alguns casos en què l’adaptació del nom llatí era força evi-dent i es corresponia amb una onomàstica més o menys coneguda o popular. En són exemples: apoŀlo per a Parnassius apollo; mnemòsine per a Parnassius mnemosyne; cleòpatra per a Gonepteryx cleopatra; tecla per a Thecla betulae; atalanta per a Va-nessa atalanta; pandora per a Argynnis pandora; niobe per Argynnis niobe; sàtir per a Satyrus spp.
També s’han catalanitzat alguns noms utilitzats en llengües veïnes. Així, del castellà s’ha manllevat arlequí per a Zerynthia rumina i tornassolada per a Apatura spp. Del francès, aurora per a Anthocharis spp. i Zegris eupheme, i coure per a Lycaena spp. De l’anglès s’ha traduït monarca per a Danaus plexippus i papallona tigre per a Danaus chrysippus.
Referència a les plantes nutríciesEn aquells casos en què una espècie està lligada a una sola planta nutrícia o hi ha
una planta utilitzada de manera molt preferent s’ha fet servir el nom de la planta (segons Masclans 1981) acompanyant normalment un nom genèric. Per exemple, blanqueta de
10 Butll. Soc. Cat. Lep., 103
la taperera per a Colotis evagore o perlada de la filipèndula per a Brenthis hecate. Com ja s’ha comentat anteriorment, en alguns casos el nom de la planta nutrícia acom-panya tan sols el terme papallona: papallona de la prímula per a Hamaeris lucina; papallona de les ortigues per a Aglais urticae; papallona de l’arboç per a Charaxes jasius; papallona del lledoner per a Libythea celtis.
Referència a l’hàbitatQuan una espècie està lligada a un hàbitat característic s’ha utilitzat el nom d’aquest
hàbitat acompanyant un nom genèric; aurora dels guarets per a Zegris eupheme; lle-onada de les garrigues per a Coenonympha dorus; muntanyesa de les molleres per a Erebia oeme.
Referència a la distribucióSi l’espècie té una distribució que la diferencia d’altres espècies del seu gènere
s’ha utilitzat el topònim o l’àrea geogràfica corresponent acompanyant el nom genèric: papallona zebrada aranesa per a Iphiclides podalirius; griseta mediterrània per a Polyommatus hispana; brocat alpí per a Euphydryas aurinia debilis; argentada de muntanya per a Argynnis aglaja; perlada europea per a Brenthis ino.
També s’ha utilitzat el terme comuna per anomenar l’espècie més àmpliament dis-tribuïda de les d’un mateix gènere: marbrada comuna per a Euchloe crameri; argen-tada comuna per a Argynnis paphia; margera comuna per a Lasiommata megera; lleonada comuna per a Coenonympha pamphilus; muntanyesa comuna per a Erebia meolans.
Referència al comportamentEls noms tant del gènere com de l’espècie també poden fer referència a aspectes del
comportament, quan són remarcables i distintius: formigueres per a Maculinea spp. (per la relació obligada de les larves d’aquests licènids amb formigues del gènere Myr-mica); migradora dels cards per a Vanessa cardui (per l’ecologia eminentment migra-dora d’aquesta papallona); nimfa dorment per a Nymphalis polychloros (per la seva propensió a entrar en diapausa com a adult).
Referència a la morfologiaEls trets morfològics característics també s’han utilitzat sovint per anomenar algu-
nes espècies o per distingir-les dins d’un gènere. Aquest criteri inclou termes generals que fan referència a la mida (per exemple, petit, menut o gran) o a la coloració (per exemple, fosc, rogenc o ferruginós). La referència a la coloració s’ha fet servir en al-guns casos per denominar tot un gènere, com ara blanqueta per a Pieris, blaveta per a Polyommatus o marroneta per a Satyrium. Alguns termes morfològics són molt més precisos i caracteritzen perfectament algunes espècies: papallona de la c blanca per a Polygonia c-album; papallona dels ullets per a Aphantopus hyperantus.
Butll. Soc. Cat. Lep., 103 11
Sobre l’ús de sinònimsSi ens trobem que la tradició ha donat més d’una denominació, s’han acceptat algunes
sinonímies, que podran ser utilitzades a criteri del lector. Seguidament se’n citen alguns exemples.
Encara que per una consideració d’antiguitat la comissió suggereix com a priorita-ris els mots papallona zebrada, papallona zebrada aranesa i papallona reina per a Iphiclides feisthamelii, Iphiclides podalirius i Papilio machaon, respectivament, totes tres espècies també han estat denominades reines. Així, doncs, s’han considerat com a vàlids els sinònims reina zebrada, reina zebrada aranesa i reina de la ruda; a més, en aquest darrer cas també s’admet macaó, per la seva popularització recent.
Pieris brassicae té dos noms d’arrel popular: blanca de la col i papallona de la col. Per a Pieris napi s’han mantingut els sinònims blanqueta perfumada i blanqueta de nervis verds. Per a Vanessa atalanta, rei és sinònim d’atalanta en el català balear. Per a Aglais urticae, ortiguera pot substituir papallona de les ortigues en el cas de voler evitar la reiteració de papallona. Per al gènere Limenitis, el terme nimfa pot ser substituït per goja, nom que reben les dones d’aigua en català. Libythea celtis, la papa-llona del lledoner, admet també nassuda del lledoner. El gènere Erebia rep el genèric muntanyesa, però també es pot utilitzar la catalanització del llatí erèbia, terme molt estès entre els aficionats.
Proposta de noms de les papallones en llengua catalana
Els noms proposats per a cada espècie es presenten en forma de taula al final del text, agrupats en famílies o subfamílies (quan aquestes són tractades com a famílies en les guies de camp més conegudes). També es fa referència a l’origen del nom llatí en la majoria dels casos i es comenten casos particulars.
A mode de resum, la taula 1 mostra quina ha estat la importància relativa dels dife-rents criteris utilitzats per decidir els noms comuns. Els noms que fan referència a algun tret morfològic distintiu de l’espècie són els que dominen. En segon lloc, destaquen els noms que donen informació sobre l’ecologia de les espècies. L’aspecte principal que s’ha tingut en compte en relació a l’ecologia ha estat l’ús de plantes nutrícies (espe-cialment important en les espècies monòfagues), però la preferència per un cert tipus d’hàbitat també ocupa un lloc destacat. El tercer criteri en importància ha estat la dis-tribució de l’espècie, útil sobretot per distingir tàxons localitzats (p. ex. només presents a la vall d’Aran). La resta dels criteris han estat molt minoritaris: tant dels que deriven directament del nom científic, com dels que han aprofitat noms populars ja coneguts o noms populars d’altres llengües.
Els noms dels papiliònids (família Papilionidae)Malgrat el reduït nombre d’espècies, la família Papilionidae és la que té més noms
d’arrel popular. Això s’explica per l’espectacularitat d’aquestes espècies, que sovint s’han denominat reines.
12 Butll. Soc. Cat. Lep., 103
Els noms dels pièrids (família Pieridae)Les referències més antigues de noms populars per a aquesta família són les de
Vilarrúbia (1961), on hi ha les denominacions generals de blanquetes i de palomes. S’ha conservat la denominació de blanca i blanqueta, la primera per a les espècies d’aquest color i de mida més gran, i la segona per a les espècies més petites. En canvi, s’ha prescindit del mot paloma, en considerar-lo sinònim de papallona. Les espècies del gènere Leptidea, pel seu aspecte delicat i amb la intenció de no agrupar-les amb les del gènere Pieris, s’anomenen angelets. Així mateix, les espècies del gènere Euchloe es denominen marbrades, per influència del francès (amb l’excepció d’E. bazae, per la seva coloració groga). En el cas de Pontia, s’ha preferit catalanitzar el nom llatí, per la bona sonoritat en català.
Els noms dels licènids (família Lycaenidae)Moltes de les espècies d’aquesta família s’agrupen popularment sota el nom de bla-
vetes. No s’ha trobat cap altre nom tradicional per a aquesta nombrosa família. S’ha mantingut el criteri del color dominant per agrupar algunes de les espècies, amb els termes verdeta, griseta, moreneta i marroneta, mantenint el diminutiu pel fet de trac-tar-se de papallones de mida molt petita. El color també ha servit per batejar altres es-pècies amb els noms de coure, morada, turquesa i cobalt, sense utilitzar el diminutiu en aquest casos. Per a les blavetes, que són moltes, s’ha separat el gènere Plebejus amb el mot blavet (en masculí) i el gènere Maculinea amb el mot formiguera, donant, en aquest últim cas, més relleu al comportament que no pas al color.
Els noms dels riodínids (família Riodinidae)Família amb un sol representant en la fauna europea, Hamearis lucina. Aquesta es-
pècie és monòfaga de la prímula, Primula spp., i per això rep el nom de papallona de la prímula.
Taula 1 Importància relativa, en nombre i en percentatge, dels criteris utilitzats en la designació de noms comuns, distribuïts segons diversos grups taxonòmics.
Criteris utilitzats Morfologia Distribució Ecologia Noms Noms Noms TOTAL catalans científics d’altres tradicionals llengües
Papiliònids 0 2 0 2 2 1 7Pièrids 6 6 7 2 2 2 25Licènids i riodínids 26 12 21 1 1 1 62Libiteïns i danaïns 0 0 1 0 0 2 3Nimfalins 11 6 14 5 4 0 40Satirins 23 18 10 0 0 0 51Hespèrids 17 3 5 0 0 2 27 TOTAL 83 47 58 10 9 8 215% 38,6 21,8 27,0 4,7 4,2 3,7 100
Butll. Soc. Cat. Lep., 103 13
Els noms dels libiteïns (família Nymphalidae, subfamília Lybitheinae)Subfamília dels nimfàlids amb un sol representant en la fauna europea, Libythea
celtis. Aquesta espècie és monòfaga del lledoner, Celtis australis, i per això rep el nom de papallona del lledoner. També s’ha acceptat la sinonímia nassuda del lledoner, pel desenvolupament que assoleixen els palps labials, que li donen un aspecte molt peculi-ar, com si tingués un nas de mida gran.
Els noms dels danaïns (família Nymphalidae, subfamília Danainae)Subfamília dels nimfàlids amb dues espècies relativament noves de la fauna cata-
lana, totes dues grans migradores que recentment colonitzen de manera regular el sud d’Europa. Per a totes dues s’ha fet servir la traducció literal dels noms anglesos. La monarca, Danaus plexippus, és una de les papallones amb un arrelament popular més important, a causa de l’espectacularitat de les seves migracions als Estats Units i Mèxic (Viejo Montesinos 1994).
Els noms dels nimfalins (família Nymphalidae, subfamílies Nymphalinae, Helico-niinae, Limenitidinae, Charaxiinae, Apaturinae)
Vilarrúbia (1961) recull alguns noms que hem conservat en la proposta. Per exem-ple, hem respectat argentades (adaptat d’«argentines») per a alguns representants del gènere Argynnis, damers per al gènere Melitaea i els mots paó i vellutada del salze per a Inachis io i Nymphalis antiopa, respectivament. En aquesta obra també es recull el nom popular de papallona de l’arboç per a Charaxes jasius.
La resta han estat batejades a criteri de la comissió, tot intentant agrupar amb noms genèrics populars les espècies de cada gènere. Així, hem denominat perlades les espè-cies del gènere Brenthis, donzelles les del gènere Boloria, brocats les del gènere Eup-hydryas, damers les del gènere Melitaea i tornassolades les del gènere Apatura. De manera excepcional, hem utilitzat el terme nimfa per nominar espècies de més d’un gè-nere, Nymphalis polychloros i Limenitis spp., encara que per a aquestes darreres també proposem el sinònim goges, nom que reben les dones d’aigua en la tradició catalana.
Els noms dels satirins (família Nymphalidae, subfamília Satyrinae)L’únic nom popular que hem trobat per a aquesta subfamília és el de lleonades,
utilitzat de manera general per Vilarrúbia (1961). Aquesta manca de tradició sens dubte es relaciona amb la predominança de colors bruns i negrosos en unes espècies que, en general, es poden considerar poc atractives.
Encara que s’ha intentat agrupar les espècies de cada gènere sota un únic nom popu-lar, el terme bruna inclou espècies de tres gèneres (Pararge, Maniola i Hyponephele) d’aparença semblant.
Els noms dels hespèrids (família Hesperiidae)L’absència total de noms populars per a les espècies d’aquesta família es deu segu-
14 Butll. Soc. Cat. Lep., 103
rament al fet que es tracta de papallones petites, poc vistoses per la seva coloració i vol més semblant al d’un borinot que no pas als d’una papallona.
Per batejar aquestes espècies s’han utilitzat diferents criteris. Per una banda, s’han fet servir les equivalències catalanes dels noms llatins dels gèneres. Aquest és el cas de fúria per al gènere Erynnis, merlet per a Pyrgus i caparrut per a Carterocephalus. D’altra banda, els trets morfològics també s’han tingut en compte. Es proposa dau-rat per a Thymelicus spp., en relació amb el color, i capgròs per a Carcharodus spp., per les proporcions notables del cap en aquest gènere. Finalment, el vol directe i ràpid que caracteritza els integrants d’aquesta família ha inspirat els noms de murri, saltiró, dard i sageta per a Spialia sertorius, Heteropterus morpheus, Hesperia comma i Och-lodes sylvanus, i Gegenes spp. i Borbo borbonica, respectivament.
Agraïments
A Josep Font Senties, que sempre ha insistit en la importància de dedicar temps a aquest petit projecte. Al Centre de Terminologia TERMCAT, especialment a Glòria Fontova, Jordi Bover i Cristina Bofill, i a Núria Rossell, per la resolució de dubtes de tipus lingüístic. Al conjunt de voluntaris del Catalan Butterfly Monitoring Scheme, que han insistit reiteradament en la utilitat d’aquest treball. Al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. A Èlia Montagud i Marta Miralles, que ens van ajudar a posar pau en llargues discussions sobre els noms de les papallones.
Referències bibliogràfiquesAgenjo, R. 1964. Los nombres vulgares de las mariposas españolas. Graellsia, 20: 163-190.Alcover, A.M. & Moll, F. de B. 1985. Diccionari Català-Valencià-Balear. 10 vols. Ed. Moll, Palma de
Mallorca.Anònim 1899. Atlas de caramelos infantiles Matías López.Braby, M.F. 2005. Provisional checklist of genera of the Pieridae (Lepidoptera: Papilionidae). Zootaxa,
832: 1-16. Braby, M.F., Vila, R. & Pierce, N.E. 2006. Molecular phylogeny and systematics of the Pieridae (Lepi-
doptera: Papilionoidea): higher classification and biogeography. Zool. J. Linn. Soc., 147: 239-275.Coromines, J. 1990. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. 9 vols. Ed. Curial,
Barcelona.Couplan, F. 2000. Dictionnaire étymologique de botanique. 208 pp. Delachaux et Niestlé, Lausanne.Emmet, A. M. 1991. The Scientific Names of the British Lepidoptera. Their history and
meaning. 288 pp. Harley Books Colchester, Essex.Feliu, S. 1948. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. SS. Corazones, Palma
de Mallorca.Fernández, A. 1926. Los lepidópteros. In: Historia Natural. Vida de los animales, de las plantas y de la
tierra. Vol. 2: 1-519 pp. Ed. Gallach, Barcelona. Fernández, A. 1935. La vida de las mariposas. Narraciones de un cazador. 255 pp. Ed. M. Aguilar,
Madrid. Fernández Vidal, E.H. 2001. Sobre la verdadera derivación de algunos nombres científicos de ropalóce-
ros (Lepidoptera) europeos. Boln Soc. ent. aragon., 29: 117-123.
Butll. Soc. Cat. Lep., 103 15
Fernández-Rubio, F. 2001. Las lenguas clásicas en los ropalóceros (Lepidoptera) del paleártico occiden-tal. Boln Soc. ent. aragon., 29: 151-157.
Ferrer, X. & Reig, A. 2005. Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (1894-1961) i l’ornitologia medià-tica catalana. L’Abellerol, 26: 8-10.
Galdo, M.M.J. 1856. Los tres reinos de la naturaleza. Museo pintoresco de Historia Natural. Zoología, vol. 6: 1-708. Gaspar y Roig editores, Madrid.
Grimal, P. 1981. Diccionario de mitología griega y romana. xxxi + 635 pp. Paidos, Barcelona.Häuser, C.L. 2005. Papilionidae-revised GloBIS/GART species checklist (2nd draft). http://www.in-
sects-online.de/frames/papilio.htm (Data de consulta: 25.IX.2012).Higgins, L. G. & Riley, N.D. 1973. Guía de campo de las mariposas de España y de Europa. 452 pp. +
63 pls. Ed. Omega, Barcelona.Lafranchis, T. 2000. Les papillons de jour de France, Belgique et Luxembourg et leurs chenilles. 448
pp. Collection Parthénope, Éditions Biotope, Mèze.Luquet, G.Ch. 1986. Les noms vernaculaires français des Rhopalocères d’Europe (Lepidoptera Rhopa-
locera). Alexanor, 14(7, suplement): 1-49.Masclans, F. 1981. Els noms de les plantes als països catalans. 290 pp. Ed. Montblanc-Martín, Grano-
llers.Masó, A., Pérez De-Gregorio, J. J.& Vallhonrat, F. 1985. La vida de les papallones. 296 pp + 20pls. Ed.
Ketres, Barcelona.Mieg, J. 1821. Paseo por el gabinete de Historia Natural de Madrid. Imprenta de D. M. de Burgos. 512
pp. 29 làm. Madrid.Museu de Granollers 2003. Pòsters de flora i fauna de Granollers. Ed. Museu de Ciències Naturals de
Granollers, Granollers.Pons, G.X. 2000. Les papallones diürnes de les Balears. Quaderns de Natura de les Balears. 87 pp.
Edicions Documenta Balear S.L., Palma de Mallorca.Pujade-Villar, J. & Sarto i Monteys, V. 1986. Guia dels insectes dels Països Catalans. Vol. 1: 1-184. Ed.
Kapel, Barcelona.Schmidt, O. 1883. La vida de los animales.Schmidt, J. 1993. Diccionario de mitología griega y romana. 263 pp. Ed. Larousse Planeta, Barcelona.Senent, R. & Sesma, J.M. 2011. Les papallones de Vacarisses. Conèixer la Natura de Vacarisses, vol. 2.
104 pp. Ed. Ajuntament de Vacarisses, Vacarisses.Spet, E. 1925. Maravillas de la vida de los insectos. 541 pp. Ed. Espasa Calpe, Madrid.Talavera, G., Lukhtanov. V.A., Pierce, N.E. & Vila, R. 2012. Establishing criteria for higher level taxo-taxo-
nomic classification using molecular data: an example with blue butterflies (Lepidoptera, Lycaeni-dae). Cladistics (published online before print).
Tolman, T & Lewington, R. 1997 Butterflies of Britain and Europe. 320 pp. + 104 pls. Harper Collins Publishers, Londres.
Tolman, T & Lewington, R. 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pp. + 104 pls. Ed. Lynx, Barcelona.
Viejo Montesinos, J.L. 1994 Mitos y leyendas sobre las mariposas. Quercus, 100: 56-57.Vilarrúbia, J. 1961. Els nostres insectes. Converses de divulgació entomològica. Vol. 1: 1-118; vol. 2:
1-108; vol. 3: 1-112. Col·lecció Popular Barcino, núms. 191, 192 i 195, Barcelona.Wahlberg, N. 2012. The higher classification of Nymphalidae. http://www.nymphalidae.net (Data de
consulta: 25.IX.2012).Warren, A.D., Ogawac, J.R. & Brower, A.V.Z. 2008. Phylogenetic relationships of subfamilies and cir-
cumscription of tribes in the family Hesperiidae (Lepidoptera: Hesperioidea). Cladistics, 24: 1-35.
Data de recepció: 20 de setembre de 2012Data d’acceptació: 15 d’octubre de 2012
16 Butll. Soc. Cat. Lep., 103
Fam
ília
Gèn
ere
i esp
ècie
O
rige
n de
l nom
llat
í N
om p
ropo
sat
Com
enta
ri
Papi
lioni
dae
Del
llat
í: pa
pallo
na
Papi
liòni
ds
Zery
nthi
a So
bren
om d
’Apo
ŀlo, d
éu d
el S
ol d
els g
recs
i A
rleq
uins
M
anlle
vat d
el n
om c
omú
cast
ellà
, per
la c
olo-
de
ls ro
man
s
raci
ó d’
aque
stes
esp
ècie
s
Ze
rynt
hia
rum
ina
Rum
ina,
div
inita
t rom
ana
rela
cion
ada
amb
la
Arl
equí
En
refe
rènc
ia a
l’es
tam
pat t
ípic
del
per
sona
tge
lle
gend
a de
Ròm
ul i
Rem
Pa
rnas
sius
D
el m
ont P
arnà
s, a p
rop
de D
elfo
s, on
viu
en le
s Mus
es
Parn
assi
us m
nem
osyn
e M
nem
òsin
e, la
mem
òria
, mar
e de
les M
uses
M
nem
òsin
e Es
resp
ecta
el n
omin
al d
e l’e
spèc
ie
Pa
rnas
sius
apo
llo
Apo
ŀlo, d
éu d
el S
ol d
els g
recs
i de
ls ro
man
s A
poŀlo
Es
resp
ecta
el n
omin
al d
e l’e
spèc
ie
Iphi
clid
es
Íficl
es, fi
ll d’
Am
fitrió
i A
lcm
ena,
ger
man
astre
R
eine
s N
om d
e tra
dici
ó po
pula
r
d’H
èrac
les
Iphi
clid
es p
odal
iriu
s Po
dalir
i, m
etge
gre
c a
la g
uerr
a de
Tro
ia; g
erm
à de
Pa
pallo
na z
ebra
da a
rane
sa
Perq
uè, a
Cat
alun
ya, l
a se
va d
istri
buci
ó es
tà li
-
Mac
aó
m
itada
a la
Val
l d’A
ran.
Sin
ònim
: rei
na z
ebra
-
da a
rane
sa
Ip
hicl
ides
feis
tham
elii
Ded
icad
a a
J.F.P
. Fei
stha
mel
, bar
ó, m
aris
cal d
e Pa
pallo
na z
ebra
da
Rec
ollit
per
Vila
rrúb
ia (1
961)
. Sin
ònim
: rei
na
cam
p i e
ntom
òleg
fran
cès
ze
brad
a
Papi
lio
Del
llat
í: pa
pallo
na
Rei
nes
Nom
de
tradi
ció
popu
lar
Papi
lio h
ospi
ton
Ded
icad
a a
Hos
pitó
, nom
d’u
n ca
bdill
sard
del
Pa
pallo
na r
eina
de
Sard
enya
En
dèm
ica
de C
òrse
ga i
Sard
enya
. Sin
ònim
:
s. V
I
rein
a de
Sar
deny
a
Pa
pilio
mac
haon
M
acaó
, met
ge g
rec
a la
gue
rra
de T
roia
; ger
mà
de
Papa
llona
rei
na
Reco
llit p
er V
ilarrú
bia
(196
1). S
inòn
ims:
rein
a
Poda
liri
de
la r
uda,
reco
llit p
er F
eliu
(194
8), p
er l’
asso
-
ciac
ió d
e l’e
ruga
am
b aq
uest
a pl
anta
; mac
aó
Pier
idae
Le
s Piè
rides
, fille
s de
Píer
i Ev
ipe,
que
per
riva
litza
r Pi
èrid
s
amb
les M
uses
van
ser t
rans
form
ades
en
gars
es
Lept
idea
D
el g
rec:
per
la d
elic
ades
a de
les a
les
Ang
elet
s Pe
l seu
asp
ecte
pet
it i d
elic
at
Le
ptid
ea si
napi
s Pe
r una
de
les s
eves
pla
ntes
nut
rície
s, la
mos
tass
a A
ngel
et
Sinò
nim
: ang
elet
com
ú, p
erqu
è és
la m
és
(Sin
apis
alb
a)
co
mun
a de
les d
ues e
spèc
ies
Lept
idea
real
i D
edic
ada a
Pie
rre R
éal,
ento
mòl
eg fr
ancè
s del
s. X
X
Ang
elet
de
mun
tany
a Pe
r la
seva
dis
tribu
ció,
en
zone
s de
mun
tany
a
Ant
hoch
aris
D
el g
rec:
am
b la
grà
cia
de le
s flor
s A
uror
es
Man
lleva
t del
nom
com
ú fr
ancè
s
An
thoc
haris
car
dam
ines
Per
una
de
les s
eves
pla
ntes
nut
rície
s, el
cre
ixen
de
Aur
ora
En re
ferè
ncia
als
col
ors c
àlid
s de
la so
rtida
del
pr
at (C
arda
min
e pr
aten
sis)
sol
Anth
ocha
ris eu
phen
oide
s Euf
eno,
una
de
les D
anai
des,
filla
de
Dàn
aos
Aur
ora
grog
a En
refe
rènc
ia a
ls c
olor
s càl
ids d
e la
sorti
da d
el
sol i
al f
ons g
roc
de le
s ale
s
Zegr
is
Del
s zeg
rites
, bàn
dol o
posa
t als
abe
nser
raig
s en
les
gu
erre
s de
Gra
nada
Ze
gris
eup
hem
e Eu
fem
e, c
orte
sana
gre
ga
Aur
ora
dels
gua
rets
Pe
l seu
hàb
itat m
és c
arac
terís
tic
Euc
hloe
Pe
l col
or v
erd
del r
ever
s de
l’ala
pos
terio
r M
arbr
ades
M
anlle
vat d
el n
om c
omú
fran
cès
Butll. Soc. Cat. Lep., 103 17
Euc
hloe
cra
mer
i D
edic
ada
a P.
Cra
mer
, ent
omòl
eg a
lem
any
del
Mar
brad
a co
mun
a Pe
l rev
ers d
e le
s ale
s pos
terio
rs, m
arbr
ejat
, i
s.
XV
III
pe
rquè
és l
a m
és c
omun
a de
l gèn
ere
Euc
hloe
sim
plon
ia
D’u
na lo
calit
at d
els A
lps s
uïss
os, S
impl
on P
ass
Mar
brad
a al
pina
Pe
rquè
es t
roba
en
zone
s d’a
lta m
unta
nya
Euc
hloe
tagi
s D
el ri
u Ta
jo
Mar
brad
a de
pon
ent
Perq
uè e
s tro
ba a
les c
omar
ques
de
pone
nt
E
uchl
oe b
azae
D
e la
serr
a de
Baz
a (G
rana
da, A
ndal
usia
) G
rogu
eta
del d
eser
t Pe
rquè
viu
en
ambi
ents
est
epar
is se
cs
E
uchl
oe b
elem
ia
De
Bel
em (P
ortu
gal)
Mar
brad
a ze
brad
a Pe
l dis
seny
del
reve
rs d
e l’a
la p
oste
rior
Euc
hloe
insu
lari
s D
e le
s ille
s de
Còr
sega
i Sa
rden
ya
Mar
brad
a de
Sar
deny
a En
dèm
ica
de C
òrse
ga i
Sard
enya
A
pori
a D
el g
rec:
difi
culta
t per
pas
sar p
er u
n llo
c es
tret,
o
bé p
erpl
exita
t
A
pori
a cr
atae
gi
Per u
na d
e le
s pla
ntes
nut
rície
s, l’a
rç b
lanc
B
lanc
a de
l’ar
ç Pe
r una
de
les p
lant
es n
utríc
ies p
rinci
pals,
l’ar
ç
(Cra
taeg
us m
onog
yna)
blan
c (C
rata
egus
mon
ogyn
a)
Pier
is
Les P
ièrid
es, fi
lles d
e Pí
er i
Evip
e, q
ue p
er ri
valit
zar
Bla
nque
s i b
lanq
uete
s N
oms d
e tra
dici
ó ca
tala
na
amb
les M
uses
van
ser t
rans
form
ades
en
gars
es
Pi
eris
bra
ssic
ae
Per u
na d
e le
s pla
ntes
nut
rície
s, la
col
(Bra
ssic
a B
lanc
a de
la c
ol
Es re
spec
ta e
l nom
trad
icio
nal.
Sinò
nim
:
oler
acea
)
papa
llona
de
la c
ol
Pi
eris
man
nii
Ded
icad
a a
J.J. M
ann,
ent
omòl
eg a
ustro
hong
arès
B
lanq
ueta
de
la m
itja
lluna
Pe
r la
form
a de
la ta
ca n
egra
pos
tdisc
al d
e l’a
la
del s
. XIX
ante
rior
Pier
is ra
pae
Per u
na d
e le
s pla
ntes
nut
rície
s, se
mbl
ant a
l nap
B
lanq
ueta
de
la c
ol
Per l
a pl
anta
nut
rícia
prin
cipa
l, la
col
(Bra
ssic
a
(Bra
ssic
a ra
pa)
sp
p.),
i per
la m
ida,
més
pet
ita q
ue P
. bra
ssic
ae
Pi
eris
erg
ane
Erga
ne, s
obre
nom
d’A
tene
a B
lanq
ueta
de
la p
edro
sa
Per l
’esp
ecifi
cita
t de
la p
lant
a nu
tríci
a, la
ped
ro-
sa
(Aet
hion
ema
saxa
tile)
Pier
is n
api
Per l
’ús s
upos
at d
el n
ap (B
rass
ica
napu
s) c
om a
B
lanq
ueta
per
fum
ada
Per l
’olo
r de
llim
ona
dels
mas
cles
. Sin
ònim
:
plan
ta n
utríc
ia
bl
anqu
eta
de n
ervi
s ver
ds, p
el d
ibui
x de
l
reve
rs a
lar
Po
ntia
D
el g
rec:
Pon
tios,
epíte
t de
Tetis
, mar
Pò
ntie
s Es
resp
ecta
el n
omin
al d
el g
èner
e
Po
ntia
cal
lidic
e C
aŀlíd
ice,
una
de
les D
anai
des,
filla
del
rei D
ànau
Pò
ntia
del
s cim
s Pe
rquè
es tr
oba s
obre
tot a
ls ci
ms d
e les
mun
tany
es
Po
ntia
dap
lidic
e D
aplíd
ice,
una
de
les D
anai
des,
filla
de
Dàn
au
Pònt
ia c
omun
a D
e le
s due
s esp
ècie
s és l
a m
és c
omun
a
Col
ias
Colia
s, so
bren
om d
e Ven
us; t
uró
de la
cos
ta d
’Àtic
a Sa
fran
eres
Pe
l sig
nific
at d
e cr
ocea
(de
colo
r de
safr
à), d
e
on h
i ha
un te
mpl
e d’
Afr
odita
l’esp
ècie
més
com
una
del g
èner
e
C
olia
s phi
com
one
Sa
fran
era
alpi
na
Per l
a di
strib
ució
, en
zone
s piri
nenq
ues
Col
ias c
roce
a D
el ll
atí:
safr
à, p
el c
olor
Sa
fran
era
de l’
alfa
ls
Per u
na d
e le
s pla
ntes
nut
rície
s, l’a
lfals
(M
edic
ago
sativ
a)
C
olia
s alfa
cari
ensi
s D
e la
loca
litat
d’A
lfaca
r (G
rana
da, A
ndal
usia
) Sa
fran
era
pàŀli
da
Per l
a co
lora
ció,
en
com
para
ció
amb
C. c
roce
a
Gon
epte
ryx
Del
gre
c: a
les a
ngul
oses
L
limon
eres
Pe
l col
or g
roc
llim
ona
cara
cter
ístic
del
s mas
cles
Gon
epte
ryx
rham
ni
Per l
a se
va p
lant
a nu
tríci
a pr
inci
pal,
l’ala
dern
L
limon
era
Es re
spec
ta e
l nom
trad
icio
nal
(R
ham
nus a
late
rnus
)
G
onep
tery
x cl
eopa
tra
Cle
òpat
ra, d
ona
de M
elèa
gre,
fill
d’En
eu, r
ei d
e C
leòp
atra
Es
resp
ecta
el n
omin
al d
e l’e
spèc
ie
Cal
idó;
rein
a d’
Egip
te
Col
otis
Ep
ítet d
e Ve
nus
Col
otis
eva
gore
Ev
àgor
a, fi
lla d
e N
ereu
i D
oris
B
lanq
ueta
de
la ta
pere
ra
Per l
’esp
ecifi
cita
t de
la p
lant
a nu
tríci
a, la
ta
pere
ra (C
appa
ris s
pino
sa)
18 Butll. Soc. Cat. Lep., 103
Rio
dini
dae
Can
vi d
e lle
tres a
Dio
rhin
a, n
as d
iví
Rio
díni
ds
Ham
eari
s D
el g
rec:
vol
de
prim
aver
a
H
amea
ris l
ucin
a Lu
cina
, dee
ssa
de la
llum
i de
don
ar a
llum
Pa
pallo
na d
e la
prí
mul
a Pe
r l’e
spec
ifici
tat d
e la
pla
nta
nutrí
cia,
la
pr
ímul
a (P
rim
ula
spp.
)
Lyca
enid
ae
Lice
na, s
obre
nom
de
Venu
s; L
ukai
na, d
ona
llop,
L
icèn
ids
i a
ltres
pos
sibi
litat
s
Ly
caen
a Li
cena
, sob
reno
m d
e Ve
nus;
Luk
aina
, don
a llo
p,
Cou
res
Man
lleva
t del
nom
com
ú fra
ncès
, ref
eren
t al c
olor
i a
ltres
pos
sibi
litat
s
Ly
caen
a ph
laea
s D
ifere
nts i
nter
pret
acio
ns: e
xplo
sió
de c
olor
o d
eri-
Cou
re c
omú
L’es
pèci
e m
és c
omun
a de
l gèn
ere
va
cion
s d’a
lgun
s adj
ectiu
s de
divi
nita
ts
Ly
caen
a vi
rgau
reae
Pe
r la
vara
d’o
r (So
lidag
o vi
rgau
rea)
, con
side
rada
C
oure
roe
nt
Pel c
olor
er
ròni
amen
t la
plan
ta n
utríc
ia
Ly
caen
a tit
yrus
Ti
tirus
, pas
tor d
e le
s Ègl
ogue
s de
Virg
ili
Cou
re fo
sc
Pel c
olor
Lyca
ena
alci
phro
n A
lcifr
ó (s
. II a
C),
sofis
ta g
rec
Cou
re to
rnas
sol
Pel c
olor
Lyca
ena
hipp
otho
e H
ipòt
oe, d
onze
lla se
duïd
a pe
r Pos
idó
Cou
re d
e m
olle
ra
Per l
’hàb
itat c
arac
terís
tic d
e l’e
spèc
ie
Ly
caen
a he
lle
Heŀ
le, u
na h
eroï
na, fi
lla d
’Ata
man
t i N
èfel
e C
oure
vio
leta
Pe
l col
or
Thec
la
Tecl
a, n
om fe
men
í de
tradi
ció
orto
doxa
Th
ecla
bet
ulae
D
els b
edol
ls (B
etul
a sp
p.),
cons
ider
ats e
rròn
iam
ent
Tecl
a Es
resp
ecta
el n
omin
al d
el g
èner
e
la p
lant
a nu
tríci
a
Neo
zeph
yrus
Zè
fir, n
om d
’un
vent
, ant
igam
ent r
epre
sent
at p
er
Mor
ades
Pe
l col
or b
lau
fosc
un
a pa
pallo
na
N
eoze
phyr
us q
uerc
us
Per l
es p
lant
es n
utríc
ies,
arbr
es d
el g
èner
e Q
uerc
us
Mor
ada
Pel c
olor
La
eoso
pis
Del
gre
c: u
ll lli
s
La
eoso
pis r
obor
is
Del
llat
í: ro
bur,
rour
e, c
onsi
dera
t err
ònia
men
t la
Mor
ada
del f
reix
e Pe
r l’e
spec
ifici
tat d
e la
pla
nta
nutrí
cia,
el f
reix
e
plan
ta n
utríc
ia
(F
raxi
nus s
pp.)
To
mar
es
De
la p
obla
ció
de T
omar
es (S
evill
a, A
ndal
usia
)
To
mar
es b
allu
s D
el g
rec:
taca
t per
taqu
es v
erde
s C
oure
ver
det
Pel c
olor
C
allo
phry
s D
el g
rec:
pel
bon
ic m
arge
del
s ulls
Ve
rdet
es
Pel c
olor
ver
d de
l rev
ers d
e le
s ale
s
C
allo
phry
s rub
i Pe
l col
or v
erm
ell d
els f
ruits
d’u
na d
e le
s pla
ntes
Ve
rdet
a d’
ull b
lanc
Pe
r les
esc
ates
bla
nque
s que
enc
ercl
en l’
ull
nu
tríci
es, l
’esb
arze
r (Ru
bus u
lmifo
lius)
Cal
loph
rys a
vis
Del
llat
í: oc
ell.
Verd
eta
d’ul
l ros
Pe
r les
esc
ates
ross
es q
ue e
ncer
clen
l’ul
l
Saty
rium
El
s sàt
irs, d
ivin
itats
gre
gues
del
s bos
cos
Mar
rone
tes
Pel c
olor
Saty
rium
w-a
lbum
Pe
r la
W b
lanc
a al
reve
rs d
e l’a
la p
oste
rior
Mar
rone
ta d
e l’o
m
Per l
’esp
ecifi
cita
t de
la p
lant
a nu
tríci
a, l’
om
(Ulm
us sp
p.)
Saty
rium
spin
i Pe
r alg
una
de le
s pla
ntes
nut
rície
s, qu
e és
esp
inos
a M
arro
neta
de
taca
bla
va
Per l
a ta
ca b
lava
del
reve
rs d
e l’a
la p
oste
rior
Saty
rium
ilic
is
Per u
na d
e le
s pla
ntes
nut
rície
s, l’a
lzin
a M
arro
neta
del
rou
re
Per l
es p
lant
es n
utríc
ies p
rinci
pals
, els
rour
es
(Que
rcus
ilex
)
(Que
rcus
spp.
)
Fam
ília
Gèn
ere
i esp
ècie
O
rige
n de
l nom
llat
í N
om p
ropo
sat
Com
enta
ri
Butll. Soc. Cat. Lep., 103 19
Saty
rium
esc
uli
Del
llat
í: re
fere
nt a
l’al
zina
o a
l rou
re
Mar
rone
ta d
e l’a
lzin
a Pe
r la
plan
ta n
utríc
ia p
rinci
pal,
l’alz
ina
(Q
uerc
us il
ex)
Saty
rium
aca
ciae
D
e l’a
càci
a, to
t i n
o se
r la
plan
ta n
utríc
ia
Mar
rone
ta d
e l’a
rany
oner
Pe
r l’e
spec
ifici
tat d
e la
pla
nta
nutrí
cia,
l’ar
a-
nyon
er (P
runu
s spi
nosa
)
Lam
pide
s Fo
rma
de to
rxa,
làm
pada
, per
l’an
droc
oni p
lom
ós
Bla
vete
s Pe
l col
or
dels
mas
cles
Lam
pide
s boe
ticus
D
e la
Bèt
ica
rom
ana
(sud
de
la p
enín
sula
Ibèr
ica)
B
lave
ta d
els p
èsol
s N
om p
opul
ar, p
er la
pes
oler
a (P
isum
sativ
um),
un
a de
les p
lant
es n
utríc
ies
C
acyr
eus
B
arri
nado
res
Per l
es la
rves
end
òfite
s a le
s tig
es d
e la
pla
nta
nu
tríci
a
C
acyr
eus m
arsh
alli
Ded
icad
a a
P. M
arsh
all,
ento
mòl
eg a
nglo
saxó
B
arri
nado
ra d
els g
eran
is
Per l
’esp
ecifi
tat d
e la
pla
nta
nutrí
cia,
els
gera
nis
cu
ltiva
ts (P
elar
goni
um sp
p.)
Le
ptot
es
Del
gre
c: p
rim
Bla
vete
s Pe
l col
or
Le
ptot
es p
irith
ous
Pirít
ous,
fill d
’Àrte
mis
i Ix
ió
Bla
veta
est
riad
a Pe
l dis
seny
del
reve
rs a
lar
Zi
zeer
ia
B
lave
tes
Pel c
olor
Zize
eria
kny
sna
Kny
sna,
regi
ó de
Sud
-àfri
ca p
rope
ra a
Ciu
tat d
el C
ap B
lave
ta a
fric
ana
Per l
a se
va à
mpl
ia d
istri
buci
ó al
nor
d d’
Àfr
ica
C
upid
o C
upid
o, so
bren
om d
’Ero
s, pe
rson
ifica
ció
del d
esig
C
upid
o Es
resp
ecta
el n
omin
al d
el g
èner
e
amor
ós
C
upid
o m
inim
us
Del
llat
í: m
olt p
etit
Cup
ido
men
ut
Per l
a m
ida
extre
mam
ent p
etita
Cup
ido
osir
is
Osi
ris, d
éu e
gipc
i del
més
enl
là
Cup
ido
blau
Pe
l col
or
C
upid
o ar
giad
es
Arg
ia, fi
lla d
’Adr
ast i
Am
fítea
, cun
yada
d’A
ntíg
ona
Cue
tes d
e ta
ques
taro
nges
Pe
r les
taqu
es ta
rong
es d
el re
vers
de
les a
les
po
ster
iors
, a la
bas
e de
les c
uete
s
C
upid
o al
ceta
s A
lces
tis, l
a m
és b
ella
de
les fi
lles d
e Pè
lias,
que
Cue
tes
Per l
a cu
eta
cara
cter
ístic
a a
l’ala
pos
terio
r
es v
a ca
sar a
mb
Adm
et
Cel
astr
ina
Arb
re sa
grat
B
lave
tes
Pel c
olor
Cel
astr
ina
argi
olus
D
imin
utiu
d’A
rgo,
nau
del
s arg
onau
tes
Bla
veta
de
l’heu
ra
Per u
na d
e le
s pla
ntes
nut
rície
s prin
cipa
ls,
l’h
eura
(Hed
era
helix
)
Pseu
doph
ilote
s Fa
ls P
hilo
tes,
un a
ltre
gène
re d
e pa
pallo
nes
Bla
vete
s Pe
l col
or
Ps
eudo
philo
tes p
anop
tes
Pseu
dòm
im d
’Arg
os, e
l geg
ant d
e ce
nt u
lls,
Bla
veta
de
la fa
rigo
la
Per l
’esp
ecifi
cita
t de
la p
lant
a nu
tríci
a, la
fari-
que
vigi
la Io
gola
(Thy
mus
vul
gari
s)
Ps
eudo
philo
tes b
aton
C
arro
de
bata
lla d
el re
i Am
firao
s d’A
rgos
B
lave
ta d
el se
rpol
l Pe
r l’e
spec
ifici
tat d
e la
pla
nta
nutrí
cia,
el s
erpo
ll
(Thy
mus
serp
yllu
m)
Pseu
doph
ilote
s bar
bagi
ae D
’una
regi
ó m
unta
nyos
a de
l cen
tre d
e Sa
rden
ya
Mar
rone
ta d
e Sa
rden
ya
Ende
mis
me
de S
arde
nya
on
vol
a aq
uest
end
emis
me
Sc
olita
ntid
es
Del
gre
c: fl
or d
oble
gada
o c
orva
da
Bla
vete
s Pe
l col
or
Sc
olita
ntid
es o
rion
O
rió, c
açad
or g
egan
t de
gran
bel
lesa
B
lave
ta d
el c
resp
inel
l Pe
r l’e
spec
ifici
tat d
e le
s pla
ntes
nut
rície
s, el
s
cres
pine
lls (S
edum
spp.
)
Gla
ucop
sych
e D
e gl
auc,
ver
d m
arí,
i Psi
que,
per
sona
tge
que
va
Turq
uese
s Pe
l col
or v
erd
blav
ós o
bla
u ve
rdós
en
amor
ar E
ros i
és r
epre
sent
at p
er u
na p
apal
lona
20 Butll. Soc. Cat. Lep., 103
Gla
ucop
sych
e al
exis
A
lexi
s, no
m d
’un
past
or, p
erso
natg
e de
les
Turq
uesa
Pe
l col
or tu
rque
sa
Èglo
gues
de
Virg
ili
G
lauc
opsy
che
mel
anop
s D
el g
rec:
neg
re, p
el m
arge
de
les a
les
Turq
uesa
mer
idio
nal
Per l
a se
va d
istri
buci
ó m
edite
rràn
ia
Iola
na
Íole
, filla
d’È
urit,
rei d
’Ecà
lia, q
ue v
a se
r rap
tada
B
lave
tes
Pel c
olor
pe
r Hèr
acle
s
Io
lana
iola
s Pe
r la
mat
eixa
Íole
B
lave
ta d
e l’e
span
tallo
ps
Per l
’esp
ecifi
cita
t de
la p
lant
a nu
tríci
a,
l’esp
anta
llops
(Col
utea
spp.
)
Mac
ulin
ea
Del
llat
í: m
àcul
a, p
er la
líni
a de
taqu
es n
egre
s a
Form
igue
res
Per l
’ass
ocia
ció
oblig
ada
de le
s lar
ves a
mb
l’a
nver
s de
les a
les a
nter
iors
form
igue
s del
gèn
ere
Myr
mic
a
M
acul
inea
ari
on
Arió
, poe
ta d
e Le
sbos
(s.V
III a
C);
Arió
, Fo
rmig
uera
gra
n Pe
rquè
és l
a m
és g
ran
del g
èner
e
trans
form
ació
de
Cer
es e
n ca
vall
Mac
ulin
ea a
lcon
A
lcó,
arq
uer d
e C
reta
i co
mpa
ny d
’Hèr
acle
s Fo
rmig
uera
pet
ita
Perq
uè é
s més
pet
ita q
ue M
. ari
on
Pleb
ejus
A
Rom
a, e
l pob
le, e
ls q
ue n
o só
n no
bles
. Lin
né
Bla
vets
Pe
l col
or
agru
pa a
mb
aque
st n
om le
s pap
allo
nes p
etite
s
Pl
ebej
us a
rgus
A
rgos
, geg
ant d
e ce
nt u
lls q
ue v
igila
Io e
n fo
rma
Bla
vet
Pel c
olor
de
ved
ella
Pleb
ejus
idas
Id
as, g
erm
à de
Lin
ceu,
un
dels
arg
onau
tes
Bla
vet d
e m
unta
nya
Perq
uè e
stà
dist
ribuï
da p
er la
zon
a pi
rinen
ca
Agr
iade
s
Agr
iade
s gla
ndon
D
e G
land
on, l
ocal
itat d
els A
lps
Bla
vet d
e le
s gla
cere
s Pe
r l’h
àbita
t car
acte
rístic
E
umed
onia
D
el g
rec:
pro
tect
or, b
onda
dós
Eum
edon
ia e
umed
on
Del
gre
c: p
rote
ctor
, bon
dadó
s M
oren
eta
torr
ente
ra
Per l
’hàb
itat c
arac
terís
tic
Ari
cia
Bos
c sa
grat
on
hi h
a el
tem
ple
i la
tom
ba d
e D
iana
, M
oren
etes
Pe
r la
colo
raci
ó fo
sca
a
Itàlia
Ari
cia
cram
era
Ded
icad
a a
P. C
ram
er, e
ntom
òleg
ale
man
y de
l M
oren
eta
mer
idio
nal
Per l
a se
va d
istri
buci
ó m
edite
rràn
ia
s. X
VII
I
A
rici
a ag
estis
D
ifere
nts i
nter
pret
acio
ns
Mor
enet
a se
pten
trio
nal
Per l
a se
va d
istri
buci
ó, m
és e
stes
a pe
r
Cen
treeu
ropa
Ari
cia
mon
tens
is
M
oren
eta
de m
unta
nya
Perq
uè e
s tro
ba e
n zo
nes d
e m
unta
nya
Ari
cia
nici
as
Níc
ies d
’Ate
nes,
gene
ral a
la g
uerr
a de
l Pel
opon
ès
Mor
enet
a gr
isa
Pel c
olor
Ari
cia
mor
rone
nsis
D
el m
ont M
orró
n, a
la se
rra
d’Es
puña
, a M
úrci
a M
oren
eta
ibèr
ica
Ende
mis
me
ibèr
ic
Cya
niri
s
Cob
alts
Pe
l col
or
C
yani
ris s
emia
rgus
M
ig A
rgos
. Arg
os, g
egan
t del
s cen
t ulls
que
vig
ila
Cob
alt
Pel c
olor
Io
en
form
a de
ved
ella
Po
lyom
mat
us
Del
gre
c: a
mb
mol
ts u
lls
Bla
vete
s Pe
l col
or
Po
lyom
mat
us e
sche
ri
Ded
icad
a a
Hei
nric
h Es
cher
-Zol
likof
er,
Bla
veta
de
l’ast
ràga
l Pe
r l’e
spec
ifici
tat d
e la
pla
nta
nutrí
cia,
l’as
trà-
en
tom
òleg
suís
gal o
her
ba d
e Sa
nt L
lore
nç (A
stra
galu
s
mon
spes
sula
nus)
Fam
ília
Gèn
ere
i esp
ècie
O
rige
n de
l nom
llat
í N
om p
ropo
sat
Com
enta
ri
Butll. Soc. Cat. Lep., 103 21
Poly
omm
atus
dor
ylas
D
orila
s, un
del
s cen
taur
es
Bla
veta
de
la v
ulne
ràri
a Pe
r l’e
spec
ifici
tat d
e la
pla
nta
nutrí
cia,
la v
ulne
-
rària
(Ant
hylli
s vul
nera
ria)
Poly
omm
atus
niv
esce
ns D
el ll
atí:
colo
r de
neu
Bla
veta
nív
ia
Per l
a co
lora
ció,
més
bla
nca
que
blav
a
Po
lyom
mat
us a
man
dus
B
lave
ta d
e la
gar
land
a Pe
r una
de
les p
lant
es n
utríc
ies p
rinci
pals
, la
ga
rland
a (V
icia
cra
cca)
Poly
omm
atus
ther
site
s Te
rsite
s, co
mba
tent
gre
c de
la g
uerr
a de
Tro
ia,
Bla
veta
de
la tr
epad
ella
Pe
r l’e
spec
ifici
tat d
e la
pla
nta
nutrí
cia,
la
cone
gut p
er se
r lle
ig, d
olen
t i c
ovar
d
tre
pade
lla (O
nobr
ychi
s spp
.)
Po
lyom
mat
us ic
arus
Íc
ar, fi
ll de
Dèd
al, q
ue fu
ig d
el la
berin
t de
Cre
ta
Bla
veta
com
una
Perq
uè é
s la
més
com
una
del g
èner
e
amb
unes
ale
s de
cera
Poly
omm
atus
cel
ina
B
lave
ta c
omun
a af
rica
na
Perq
uè e
stà d
istrib
uïda
prin
cipa
lmen
t pel
nor
d
del c
ontin
ent a
fric
à
Po
lyom
mat
us e
ros
Eros
, déu
gre
c de
l’am
or
Bla
veta
alp
ina
Per l
a di
strib
ució
, rel
egad
a al
s Piri
neus
, sob
re-
to
t a l’
esta
tge
alpí
Poly
omm
atus
dap
hnis
D
afni
s, fil
l d’H
erm
es, p
asto
r a S
icíli
a, p
oeta
i m
úsic
B
lave
ta d
e fis
tó
Per l
a m
orfo
logi
a ca
ract
erís
tica
del m
arge
de
le
s ale
s pos
terio
rs
Po
lyom
mat
us d
amon
D
edic
at a
dife
rent
s per
sona
tges
pos
sibl
es d
e B
lave
ta d
e ra
tlla
blan
ca
Per l
a ca
ract
erís
tica
ratll
a bl
anca
pre
sent
al
no
m D
amon
reve
rs d
e le
s ale
s pos
terio
rs
Po
lyom
mat
us ri
part
ii D
edic
ada
a R
ippa
rt, e
ntom
òleg
fran
cès
Mar
rone
ta d
e ve
llut
Pel c
olor
i la
text
ura
vellu
tada
del
s and
roco
nis
de
ls m
ascl
es
Po
lyom
mat
us fu
lgen
s D
el ll
atí:
enllu
erna
dor
Gri
seta
de
vellu
t Pe
l col
or i
la te
xtur
a ve
lluta
da d
els a
ndro
coni
s
dels
mas
cles
Ly
sand
ra
Lisa
ndre
, gen
eral
esp
artà
B
lave
tes
Pel c
olor
Lysa
ndra
bel
larg
us
Per l
a be
lla A
rgia
, filla
d’A
dras
t i A
mfít
ea
Bla
veta
llue
nt
Pel c
olor
bla
u lla
mpa
nt
Ly
sand
ra c
orid
on
Cor
idó,
geg
ant fi
ll de
Tàr
tar i
Gea
; pas
tor d
e G
rise
ta d
e m
unta
nya
Per l
a co
lora
ció
i per
la d
istri
buci
ó, p
rinci
-
les È
glog
ues d
e V
irgili
palm
ent e
n zo
nes d
e m
unta
nya
Lysa
ndra
his
pana
D
’His
pàni
a G
rise
ta m
edite
rràn
ia
Per l
a co
lora
ció
i per
la d
istri
buci
ó, a
la z
ona
m
edite
rràn
ia
Lysa
ndra
alb
ican
s D
el ll
atí:
blan
c B
lave
ta p
àŀlid
a Pe
r la
colo
raci
ó, m
és b
lanc
a qu
e bl
ava
Nym
phal
idae
-L
ibyt
hein
ae
Libi
tea,
dee
ssa
de L
íbia
L
ibite
ïns
Liby
thea
Li
bite
a, d
eess
a de
Líb
ia
Liby
thea
cel
tis
Per l
a pl
anta
nut
rícia
, el l
ledo
ner (
Cel
tis a
ustr
alis
) Pa
pallo
na d
el ll
edon
er
Per l
’esp
ecifi
cita
t de
la p
lant
a nu
tríci
a, e
l lle
do-
ne
r (C
eltis
aus
tral
is).
Sinò
nim
s: n
assu
da d
el
lledo
ner,
pel
s pal
ps la
bial
s des
envo
lupa
ts
Nym
phal
idae
-D
anai
nae
Dàn
ae, fi
lla d
’Acr
isi,
rei d
’Arg
os, i
d’E
uríc
ide
Dan
aïns
D
anau
s D
ànae
, filla
d’A
cris
i, re
i d’A
rgos
, i d
’Eur
ícid
e M
onar
ques
M
anlle
vat d
el n
om c
omú
angl
ès d
e l’e
spèc
ie
m
és c
oneg
uda,
D. p
lexi
ppus
22 Butll. Soc. Cat. Lep., 103
Dan
aus c
hrys
ippu
s C
risip
, un
dels
Atri
des,
assa
ssin
at p
el se
u Pa
pallo
na ti
gre
Man
lleva
t del
nom
com
ú an
glès
ge
rman
astre
Atre
u
D
anau
s ple
xipp
us
Del
gre
c: b
on g
enet
M
onar
ca
Man
lleva
t del
nom
com
ú an
glès
Nym
phal
idae
- D
e le
s nim
fes,
divi
nita
ts fe
men
ines
de
la n
atur
a N
imfa
lins,
Hel
icon
ins,
Nym
phal
inae
, Hel
icon
iinae
,
Lim
eniti
dins
, Car
axin
s,L
imen
itidi
nae,
Cha
raxi
inae
,
Apa
turi
nsA
patu
rina
e
Arg
ynni
s A
rgin
nis,
la re
sple
nden
t, so
bren
om d
e Ve
nus
Arg
enta
des
Rec
ollit
per
Vila
rrúb
ia (1
961)
(arg
entin
es),
ad
apta
t a u
na m
illor
sono
ritat
Arg
ynni
s pap
hia
Pàfia
, plo
rane
ra e
n la
mor
t d’A
doni
s. Pa
fos,
fill d
e A
rgen
tada
com
una
Perq
uè é
s l’e
spèc
ie m
és c
omun
a de
l gèn
ere
Pi
gmal
ió i
Gal
atea
, rei
s lle
gend
aris
de
Xip
re
A
rgyn
nis p
ando
ra
Pand
ora,
la p
rimer
a do
na c
read
a pe
r l’O
limp
i Pa
ndor
a Es
resp
ecta
el n
omin
al d
e l’e
spèc
ie
envi
ada
al m
ón, q
ue o
bre
la g
erra
d’o
n s’
este
nen
to
ts e
ls m
als d
e la
Ter
ra
A
rgyn
nis a
glaj
a A
glai
a, u
na d
e le
s tre
s Grà
cies
A
rgen
tada
de
mun
tany
a Pe
r la
seva
dis
tribu
ció,
en
zone
s de
mun
tany
a
A
rgyn
nis a
dipp
e A
dipp
e, u
na d
e le
s nim
fes
Arg
enta
da d
e pu
nts v
erm
ells
Pel
s pun
ts v
erm
ells
de
les a
les p
oste
riors
Arg
ynni
s nio
be
Nío
be, fi
lla d
e Tà
ntal
i es
posa
d’A
mfío
n N
íobe
Es
resp
ecta
el n
omin
al d
e l’e
spèc
ie
A
rgyn
nis e
lisa
Elis
a, re
ina
de C
arta
go
Elis
a Es
resp
ecta
el n
omin
al d
e l’e
spèc
ie
Isso
ria
Is
sori
a la
thon
ia
Latò
nia,
sobr
enom
de
Dia
na
Mir
alle
ts
Rec
ollit
per
Vila
rrúb
ia (1
961)
, per
les t
aque
s
plat
ejad
es a
les a
les p
oste
riors
B
rent
his
De
la Il
íada
, loc
alita
t pro
pera
a T
roia
Pe
rlad
es
Perla
, com
a fr
uit o
pro
duct
e d’
una
nim
fa
B
rent
his i
no
Ino,
filla
de
Cad
me
i Har
mon
ia, r
eina
de
Tebe
s Pe
rlad
a eu
rope
a Pe
r la
seva
dis
tribu
ció
prin
cipa
l, pe
l cen
tre i
no
rd d
’Eur
opa
Bre
nthi
s dap
hne
Daf
ne, u
na d
e le
s nim
fes,
que
es v
a tra
nsfo
rmar
Pe
rlad
a de
l’es
barz
er
Per l
’esp
ecifi
cita
t de
la p
lant
a nu
tríci
a,
en ll
orer
per
fugi
r d’A
poŀlo
l’esb
arze
r (Ru
bus s
pp.)
Bre
nthi
s hec
ate
Hèc
ate,
dee
ssa
mis
satg
era
de d
imon
is i
fant
asm
es
Perl
ada
de la
filip
èndu
la
Per l
’esp
ecifi
cita
t de
la p
lant
a nu
tríci
a, la
ul
màr
ia (F
ilipe
ndul
a ul
mar
ia)
B
olor
ia
Del
llat
í: xa
rxa
de p
esca
r; pe
l dib
uix
retic
ulat
D
onze
lles
Ref
erèn
cia
a fe
men
í, at
ribut
de
les n
imfe
s
B
olor
ia e
unom
ia
Èuno
m, fi
ll d’
Arq
uíte
les,
mor
t en
man
s d’H
èrac
les
Don
zella
de
la b
isto
rta
Per l
’esp
ecifi
cita
t de
la p
lant
a nu
tríci
a, la
Eu
nòm
ia, fi
lla d
e Ze
us i
Tem
is
bi
stor
ta (P
olyg
onum
bis
tort
a)
B
olor
ia e
uphr
osyn
e Eu
fròs
ine,
una
de
les t
res G
ràci
es
Don
zella
rog
enca
Pe
r la
colo
raci
ó ro
genc
a de
l rev
ers d
e l’a
la
post
erio
r
B
olor
ia se
lene
Se
lene
, filla
d’H
ipèr
ion
i Tia
, que
per
soni
fica l
a Llu
na
Don
zella
bru
na
Per l
a co
lora
ció
més
fosc
a de
l rev
ers d
e l’a
la
post
erio
r
B
olor
ia d
ia
Dia
, sob
reno
m d
’Ebe
, ser
vent
a de
ls d
éus;
Dia
, illo
t, D
onze
lla v
iole
ta
Per l
a co
lora
ció
viol
eta
del r
ever
s de
l’ala
és
la N
axos
d’a
ra
po
ster
ior
Fam
ília
Gèn
ere
i esp
ècie
O
rige
n de
l nom
llat
í N
om p
ropo
sat
Com
enta
ri
Butll. Soc. Cat. Lep., 103 23
Bol
oria
pal
es
Pale
s, di
vini
tat p
asto
ral
Don
zella
alp
ina
Per l
a se
va d
istri
buci
ó al
pina
Bol
oria
nap
aea
Nap
ees,
nim
fes d
e le
s val
ls i
dels
bos
cos
Don
zella
de
mun
tany
a Pe
r la
seva
dis
tribu
ció,
en
zone
s de
l’alta
m
unta
nya
Va
ness
a D
el g
rec:
bril
lar;
pel p
oem
a C
aden
us a
nd V
anes
sa,
de
J. S
wift
Va
ness
a at
alan
ta
Ata
lant
a, c
açad
ora
i gue
rrer
a, c
asad
a am
b A
tala
nta
Es re
spec
ta e
l nom
inal
de
l’esp
ècie
. Sin
ònim
:
Hip
òmen
es
re
i, en
mal
lorq
uí
Va
ness
a ca
rdui
Pe
r l’ú
s del
s car
ds (A
ster
àcie
s) c
om a
pla
ntes
M
igra
dora
del
s car
ds
Mig
rado
ra p
er ex
ceŀlè
ncia
de l
a nos
tra fa
una;
els
nu
tríci
es
ca
rds (
Aste
ràci
es) s
ón la
pla
nta n
utríc
ia p
rinci
pal
A
glai
s A
glai
a, u
na d
e le
s tre
s Grà
cies
A
glai
s io
Io, a
man
t de
Zeus
, tra
nsfo
rmad
a en
vac
a pe
r la
Paó
de d
ia
Nom
de
tradi
ció
cata
lana
reco
llit p
er V
ilarrú
bia
ge
losi
a d’
Her
a
(1
961)
Agl
ais u
rtic
ae
Per l
a se
va p
lant
a nu
tríci
a, l’
ortig
a (U
rtic
a sp
p.)
Papa
llona
de
les o
rtig
ues
Per l
’esp
ecifi
cita
t de
la p
lant
a nu
tríci
a, le
s orti
-
gues
(Urt
ica
spp.
). Si
nòni
m: o
rtig
uera
Po
lygo
nia
Del
gre
c: m
olts
ang
les;
per
les a
les a
ngul
oses
Po
lygo
nia
c-al
bum
Pe
r la
taca
bla
nca
en fo
rma
de C
del
reve
rs d
e Pa
pallo
na d
e la
c b
lanc
a Pe
r la
taca
bla
nca
en fo
rma
de C
del
reve
rs d
e
l’ala
pos
terio
r
l’ala
pos
terio
r
Ara
schn
ia
Ara
cne,
rival
d’A
tene
a, qu
e la v
a con
verti
r en
aran
ya;
pe
l ret
icul
at, c
om u
na te
rany
ina,
al re
vers
de l
es al
es
Ara
schn
ia le
vana
Le
vana
, dee
ssa
rom
ana
del p
art,
nasc
uda
de la
Ter
ra
Tera
nyin
a Pe
l ret
icul
at, c
om u
na te
rany
ina,
del
reve
rs d
e
les a
les
N
ymph
alis
N
imfe
s, di
vini
tats
fem
enin
es d
e la
nat
ura
Nym
phal
is a
ntio
pa
Ant
íope
, que
va
teni
r dos
fills
am
b Ze
us i
desp
rés
Vellu
tada
del
salz
e R
ecol
lit p
er V
ilarr
úbia
(196
1); p
er le
s sev
es
es v
a ca
sar a
mb
Lico
s, re
i de
Tebe
s
plan
tes n
utríc
ies p
rinci
pals
, els
salz
es (S
alix
sp
p.)
Nym
phal
is p
olyc
hlor
os
Del
gre
c: m
olts
col
ors,
enca
ra q
ue k
hlor
os
Nim
fa d
orm
ent
Pel l
larg
per
íode
que
l’ad
ult p
assa
en
diap
ausa
co
rres
pon
al c
olor
ver
d pà
ŀlid
E
uphy
drya
s N
om p
ropi
com
ú a
l’ant
igui
tat;
de fo
rma
boni
ca
Bro
cats
Pe
r ana
logi
a am
b el
s tei
xits
que
com
bine
n se
da
i met
alls
Euph
ydry
as d
esfo
ntai
nii
Ded
icad
a a
R.L
. Des
font
aine
s, bo
tàni
c fr
ancè
s B
roca
t de
la c
efal
ària
Pe
r l’e
spec
ifici
tat d
e la
pla
nta
nutrí
cia,
la c
efa-
de
ls s.
XV
III-
XIX
lària
(Cep
hala
ria
leuc
anth
a)
E
uphy
drya
s aur
inia
A
urín
ia, s
obre
nom
de
Satú
rnia
, pito
niss
a ve
nera
da
Bro
cat v
aria
ble
Per l
a fo
rta v
aria
bilit
at d
e co
lors
i pr
efer
ènci
es
pels
Ger
màn
ics i
cita
da p
er T
àcit
ecol
ògiq
ues q
ue p
rese
nta
aque
sta
espè
cie
M
elita
ea
Mèl
ite, fi
lla d
e N
ereu
i D
oris
. Mel
itea,
sobr
enom
D
amer
s Re
colli
t per
Vila
rrúbi
a (1
961)
; pel
diss
eny
alar
,
de D
iana
i d’
Àrte
mis
, i a
ltres
der
ivat
s
que
reco
rda
el jo
c de
dam
es
M
elita
ea c
inxi
a C
inct
ia, s
obre
nom
d’H
era,
la Ju
no ro
man
a D
amer
pun
teja
t Pe
ls pu
nts n
egre
s sub
mar
gina
ls de
l’al
a pos
terio
r
M
elita
ea p
hoeb
e Fe
be, s
obre
nom
d’À
rtem
is, q
ue p
resi
dia
l’ora
cle
Dam
er d
e la
cen
tàur
ea
Per l
es se
ves p
lant
es n
utríc
ies p
rinci
pals
, les
de
Del
fos
ce
ntàu
rees
(Cen
taur
ea sp
p.)
Mel
itaea
triv
ia
Trív
ia, s
obre
nom
de
Dia
na o
Àrte
mis
D
amer
de
la b
lene
ra
Per l
’esp
ecifi
cita
t de
la p
lant
a nu
tríci
a, la
bl
ener
a (V
erba
scum
spp.
)
24 Butll. Soc. Cat. Lep., 103
Mel
itaea
did
yma
Díd
ima,
sobr
enom
de
Dia
na o
Àrte
mis
; bes
só
Dam
er r
oig
Per l
a co
lora
ció
roge
nca
de l’
anve
rs d
e le
s ale
s
M
elita
ea d
iam
ina
D
amer
de
la v
aler
iana
Pe
r l’e
spec
ifici
tat d
e la
pla
nta
nutrí
cia,
la
vale
riana
(Val
eria
na sp
p.)
Mel
itaea
dei
one
Dio
ne, u
na d
e le
s nim
fes;
am
b Ze
us, v
a se
r D
amer
del
s con
illet
s Pe
r la
seva
pla
nta
nutrí
cia
prin
cipa
l, el
s con
i-
mar
e d’
Afr
odita
llets
(Ant
irrh
inum
maj
us)
Mel
itaea
par
then
oide
s Pa
rteni
, epí
tet d
’Àrte
mis
D
amer
del
s pra
ts
Per l
’hàb
itat p
rinci
pal d
e l’e
spèc
ie
M
elita
ea c
elad
ussa
Dam
er b
oscà
Pe
r l’h
àbita
t prin
cipa
l de
l’esp
ècie
Li
men
itis
Del
llat
í: lla
cuna
; Lim
eniti
s, so
bren
om d
e Ve
nus
Nim
fes
Div
inita
ts fe
men
ines
de
la n
atur
a. S
inòn
im:
go
ges,
en c
atal
à, d
ones
d’a
igua
Lim
eniti
s cam
illa
Cam
iŀla,
prin
cesa
del
Lac
i a l’
Enei
da d
e V
irgili
N
imfa
bos
cana
Pe
r la
pref
erèn
cia
pels
am
bien
ts fo
rest
als
Lim
eniti
s red
ucta
D
el ll
atí:
redu
ïda,
més
pet
ita
Nim
fa m
edite
rràn
ia
Per l
a se
va d
istri
buci
ó pr
efer
ent a
la re
gió
m
edite
rràn
ia
Cha
raxe
s D
el g
rec:
est
aca,
esc
otad
ura
Cha
raxe
s jas
ius
Div
erse
s int
erpr
etac
ions
Pa
pallo
na d
e l’a
rboç
Re
colli
t per
Vila
rrúbi
a (19
61);
per l
a sev
a pla
nta
nu
tríci
a pr
inci
pal,
l’arb
oç (A
rbut
us u
nedo
)
Apa
tura
D
el g
rec:
que
eng
anya
; pel
s efe
ctes
torn
asso
lats
To
rnas
sola
des
Per l
’efe
cte
de la
llum
sobr
e l’a
nver
s de
les
de
l’an
vers
de
les a
les d
els m
ascl
es
al
es d
els m
ascl
es
A
patu
ra il
ia
Ília,
mar
e de
Ròm
ul i
Rem
To
rnas
sola
da p
etita
Pe
r la
mid
a, m
és p
etita
Apa
tura
iris
Ir
is, p
erso
nific
a l’a
rc d
e Sa
nt M
artí
Torn
asso
lada
gra
n Pe
r la
mid
a, m
és g
ran
Nym
phal
idae
-Sat
yrin
ae
Sàtir
s, di
vini
tats
silv
estre
s, co
mpa
nys d
e B
acus
, Sa
tirin
s
mig
hom
es i
mig
cab
rits
Pa
rarg
e Pr
òxim
a a
rges
, bla
nc, p
erò
en re
ferè
ncia
a la
B
rune
s Pe
l col
or d
omin
ant
pr
oxim
itat a
Mel
anar
gia
Para
rge
aege
ria
Egèr
ia, u
na d
e le
s nim
fes
Bru
na b
osca
na
Per l
a se
va p
refe
rènc
ia p
els a
mbi
ents
fore
stal
s
Lasi
omm
ata
Del
gre
c: u
lls p
elut
s, ve
lluta
ts
Mar
gere
s Pe
r la
seva
pre
ferè
ncia
pel
s mar
ges d
e ca
min
s
i lím
its e
ntre
am
bien
ts
La
siom
mat
a m
eger
a M
eger
a, u
na d
e le
s tre
s Erín
ies,
nasc
udes
de
la
Mar
gera
com
una
Perq
uè é
s l’e
spèc
ie m
és c
omun
a de
l gèn
ere
sa
ng d
’Urà
, que
mor
tifiqu
en e
ls c
rimin
als
Lasio
mm
ata
petro
polit
ana D
e Pe
tropo
li, fo
rma
llatin
a de
San
t Pet
ersb
urg
Mar
gera
ara
nesa
Pe
rquè
a C
atal
unya
la se
va d
istri
buci
ó es
tà
limita
da a
la V
all d
’Ara
n
La
siom
mat
a m
aera
M
aera
, una
de
les N
erei
des;
tris
ta, p
el c
olor
fosc
M
arge
ra g
ran
Per l
a se
va m
ida,
sens
ible
men
t més
gra
n qu
e
de le
s ale
s
la d
e le
s altr
es e
spèc
ies d
el g
èner
e
Coe
nony
mph
a D
el ll
atí:
nim
fa c
omun
a L
leon
ades
Pe
l col
or
C
oeno
nym
pha
arca
nia
Del
llat
í: se
cret
, tan
cat
Lle
onad
a de
mat
olla
r Pe
rquè
pre
fere
ix e
ls a
mbi
ents
mig
tanc
ats
Coen
onym
pha
glyc
erio
n G
licer
i, em
pera
dor r
omà
del s
. V a
C
Lle
onad
a de
mun
tany
a Pe
r la
seva
dis
tribu
ció,
en
zone
s de
mun
tany
a
C
oeno
nym
pha
doru
s D
oris
, nim
fa o
ceàn
ica
Lle
onad
a de
les g
arri
gues
Pe
l seu
hàb
itat,
en z
ones
sequ
es i
àrid
es
Fam
ília
Gèn
ere
i esp
ècie
O
rige
n de
l nom
llat
í N
om p
ropo
sat
Com
enta
ri
Butll. Soc. Cat. Lep., 103 25
Coen
onym
pha
pam
philu
s Del
llat
í: am
ic d
e to
thom
, bon
dadó
s L
leon
ada
com
una
Perq
uè é
s l’e
spèc
ie m
és c
omun
a de
l gèn
ere
Coe
nony
mph
a co
rinn
a C
orin
na, p
oete
ssa
de T
anag
ra a
Grè
cia
Lle
onad
a de
Sar
deny
a En
dèm
ica
de C
òrse
ga i
Sard
enya
Py
roni
a D
iver
ses i
nter
pret
acio
ns e
n re
laci
ó am
b el
foc
Salta
bard
isse
s Pe
rquè
es t
roba
nor
mal
men
t en
ambi
ents
em
bard
issa
ts
Py
roni
a tit
honu
s Ti
tonu
s, fil
l de
Laom
edon
t, re
i de
Troi
a Sa
ltaba
rdis
ses e
urop
ea
Per l
a sev
a àm
plia
dist
ribuc
ió al
cent
re d
’Eur
opa
Pyro
nia
ceci
lia
Cec
ília,
nom
de
dona
Sa
ltaba
rdis
ses d
e so
lell
Perq
uè o
cupa
am
bien
ts a
ssol
ella
ts i
term
òfils
Pyro
nia
bath
seba
B
aths
eba,
gen
eral
del
rei D
avid
Sa
ltaba
rdis
ses c
inta
da
Per l
a ta
ca a
llarg
ada
i cla
ra d
el re
vers
de
l’ala
post
erio
r
Aph
anto
pus
Del
gre
c: p
eus i
nvis
ible
s; p
er la
deg
ener
ació
del
pr
imer
par
ell d
e po
tes e
n aq
uest
a fa
míli
a
A
phan
topu
s hyp
eran
tus
Hip
eran
t, un
del
s cin
quan
ta fi
lls d
’Egi
pte
Papa
llona
del
s ulle
ts
Pel s
egui
t d’o
cels,
com
ulls
, del
reve
rs d
e les
ales
M
anio
la
Del
llat
í: di
min
utiu
de
Man
ia o
Man
es, à
nim
es d
els
m
orts
; pos
sibl
emen
t per
la c
olor
ació
fosc
a
M
anio
la ju
rtin
a Po
ssib
lem
ent c
orru
pció
de
Jurtu
na,u
na n
imfa
de
Bru
na d
els p
rats
Pe
rquè
pre
fere
ix e
ls p
rats
i el
s am
bien
ts o
berts
le
s fon
ts d
e R
oma
Man
iola
nur
ag
De
la c
ultu
ra n
uràg
ica,
de
Sard
enya
B
runa
de
Sard
enya
En
dèm
ica
de S
arde
nya
H
ypon
ephe
le
Per l
’anv
ers d
e le
s ale
s, fo
sc
Hyp
onep
hele
lyca
on
Licà
on, fi
ll de
Pel
asg,
rei d
’Arc
àdia
. Zeu
s el v
a B
runa
de
mun
tany
a Pe
rquè
ocu
pa z
ones
de
mun
tany
a
trans
form
ar e
n llo
p
H
ypon
ephe
le lu
pina
D
el ll
atí:
dim
inut
iu d
e llo
ba
Bru
na d
e se
cà
Perq
uè a
Cat
alun
ya e
s tro
ba e
n zo
nes à
rides
de
le
s com
arqu
es d
e po
nent
E
rebi
a Èr
eb, u
n de
ls d
éus d
e l’A
vern
, l’in
fern
; per
la
Mun
tany
eses
Pe
rquè
són
espè
cies
de
mun
tany
a. S
inòn
ims:
fo
scor
de
les a
les
er
èbie
s, de
l nom
inal
del
gèn
ere
Ere
bia
eury
ale
Euría
le, u
na d
e le
s tre
s Gòr
gone
s M
unta
nyes
a fis
tona
da
Per l
a fím
bria
de
les a
les,
sem
blan
t a u
n fis
tó
E
rebi
a m
anto
M
anto
, filla
de
Tirè
sies
, rei
de
Tebe
s M
unta
nyes
a lli
sa
Per l
’abs
ènci
a de
dib
uixo
s dis
tintiu
s a le
s ale
s
E
rebi
a ep
iphr
on
Del
gre
c: se
riós;
pel
seu
colo
r fos
c
Mun
tany
esa
men
uda
Per l
a m
ida,
més
pet
ita q
ue la
de
les a
ltres
es
pèci
es d
el g
èner
e
E
rebi
a tr
iari
a Pe
ls tr
es p
unts
api
cals
de
l’ala
ant
erio
r M
unta
nyes
a de
la te
rna
Pels
tres p
unts
apic
als d
e l’a
la a
nter
ior,
alin
eats
Ere
bia
gorg
e G
orge
, una
de
les t
res G
òrgo
nes
Mun
tany
esa
de ta
rter
a Pe
rquè
es t
roba
típi
cam
ent a
les t
arte
res
pi
rinen
ques
Ere
bia
gorg
one
Les G
òrgo
nes,
divi
nita
ts d
el re
gne
de le
s om
bres
, M
unta
nyes
a de
l Pir
ineu
Pe
rquè
és u
n en
dem
ism
e de
ls P
irine
us
Euría
le, M
edus
a i E
sten
o
E
rebi
a ep
isty
gne
Del
gre
c: h
orrib
le; p
el c
olor
fosc
M
unta
nyes
a de
pri
mav
era
Perq
uè é
s l’u
nica
esp
ècie
del
gèn
ere
amb
una
fe
nolo
gia
estri
ctam
ent p
rimav
eral
Ere
bia
cass
ioid
es
Del
gre
c: se
mbl
ant a
un
elm
M
unta
nyes
a gr
iset
a Pe
r la
colo
raci
ó gr
isen
ca d
el re
vers
de
l’ala
po
ster
ior
Ere
bia
rond
oui
Ded
icad
a a
P. R
ondo
u, e
ntom
òleg
i pi
rinei
sta
Mun
tany
esa
gris
eta
bess
ona
Espè
cie
d’ap
aren
ça m
olt s
embl
ant a
fr
ancè
s del
s s. X
IX-X
X
E.
cas
sioi
des
Ere
bia
pron
oe
Pròn
oe, fi
lla d
e N
ereu
i D
oris
M
unta
nyes
a ta
rdan
a ar
anes
a Pe
l seu
vol
tard
à, a
l’ag
ost,
i per
una
dist
ribuc
ió
que a
Cat
alun
ya es
tà re
strin
gida
a la
Val
l d’A
ran
26 Butll. Soc. Cat. Lep., 103
Ere
bia
lefe
bvre
i D
edica
da a
A.L
. Lef
èbvr
e, en
tom
òleg
fran
cès d
el s.
XIX
Mun
tany
esa
negr
a Pe
r la
seva
col
orac
ió, e
xtre
mam
ent f
osca
Ere
bia
oem
e
Mun
tany
esa
de le
s mol
lere
s Pe
r l’h
àbita
t car
acte
rístic
de
l’esp
ècie
Ere
bia
neor
idas
Id
as, fi
ll d’
Afa
reu
i Are
ne, v
a ra
ptar
Mar
pess
a M
unta
nyes
a ta
rdan
a Pe
l seu
vol
tard
à, a
l’ag
ost i
al s
etem
bre
Ere
bia
meo
lans
D
e M
éola
ns, l
ocal
itat d
els A
lps f
ranc
esos
M
unta
nyes
a co
mun
a Pe
rquè
és l
’esp
ècie
més
com
una
del g
èner
e
E
rebi
a pa
ndro
se
Pand
ros,
filla
de
Cèc
rops
, fun
dado
r d’A
tene
s M
unta
nyes
a pu
ntej
ada
Pels
pet
its p
unts
dis
tintiu
s a la
zon
a po
stdi
scal
de
l’al
a an
terio
r
E
rebi
a st
henn
yo
Del
gre
c: v
igor
M
unta
nyes
a pu
ntej
ada
Espè
cie
pràc
ticam
ent i
ndist
ingi
ble
de l’
ante
rior,
piri
nenc
a
endè
mic
a de
ls P
irine
us
Mel
anar
gia
Pel c
olor
neg
re i
blan
c de
les a
les
Esc
acs
Pel d
isse
ny d
e le
s ale
s, am
b al
tern
ança
de
ce
ŀles b
lanq
ues i
neg
res
Mel
anar
gia
russ
iae
De
Rús
sia
Esc
ac d
e m
unta
nya
Per l
a se
va d
istri
buci
ó, e
n zo
nes d
e m
unta
nya
Mel
anar
gia
gala
thea
G
alat
ea, u
na d
e le
s Ner
eide
s; p
asto
ra a
les
Esc
ac a
ranè
s Pe
rquè
a C
atal
unya
la se
va d
istri
buci
ó es
tà
Èglo
gues
de
Virg
ili
lim
itada
a la
Val
l d’A
ran
Mel
anar
gia
lach
esis
Là
ques
is, u
na d
e le
s tre
s per
soni
ficac
ions
de
les
Esc
ac ib
èric
Pe
rquè
es t
ract
a d’
un e
ndem
ism
e ib
èric
M
oire
s, el
des
tí; só
n le
s Par
ques
rom
anes
Mel
anar
gia
occi
tani
ca
D’O
ccità
nia,
regi
ó de
l sud
de
Fran
ça
Esc
ac fe
rrug
inós
Pe
l col
or d
e le
s ven
es d
el re
vers
de
les a
les
Mel
anar
gia
ines
D
edic
ada
a In
es, d
onze
lla d
el c
omte
J.C
. E
scac
de
pone
nt
Perq
uè e
s tro
ba a
les c
omar
ques
de
pone
nt
Hof
fman
segg
, ent
omòl
eg d
els s
. XV
III-
XIX
Sa
tyru
s Sà
tirs,
divi
nita
ts si
lves
tres,
com
pany
s de
Bac
us,
Sàtir
s Es
resp
ecta
el n
omin
al d
el g
èner
e
mig
hom
es i
mig
cab
rits
Saty
rus f
erul
a D
el n
om d
e la
can
yafe
rla (F
erul
a co
mm
unis
),
Sàtir
gra
n Pe
r la
mid
a, m
és g
ran
qu
e no
és u
na d
e le
s sev
es p
lant
es n
utríc
ies?
Saty
rus a
ctae
a A
ctea
, filla
de
Ner
eu i
Dor
is
Sàtir
pet
it Pe
r la
mid
a, m
és p
etita
H
ippa
rchi
a H
ipar
c, a
strò
nom
gre
c de
l s. I
I aC
Fa
unes
Si
nòni
m d
e sà
tir e
n la
mito
logi
a gr
ega
Hip
parc
hia
fagi
D
el n
om d
’un
arbr
e, e
l fai
g (F
agus
sylv
atic
a),
Faun
e gr
an
Per l
a m
ida,
més
gra
n
que
no é
s una
de
les s
eves
pla
ntes
nut
rície
s
H
ippa
rchi
a he
rmio
ne
Fa
une
petit
Pe
r la
mid
a, m
és p
etita
Hip
parc
hia
sem
ele
Sèm
ele,
filla
de
Cad
me
i Har
mon
ia, q
ue a
mb
Faun
e lle
onat
Pe
l col
or
Zeus
va
enge
ndra
r Dio
nís
Hip
parc
hia
stat
ilinu
s St
ator
, sob
reno
m d
e Ze
us
Faun
e br
u Pe
l col
or
H
ippa
rchi
a fid
ia
Fídi
a, so
bren
om d
e Ju
no, d
ona
de Jú
pite
r Fa
une
ziga
-zag
a Pe
l dib
uix
en zi
ga-z
aga a
l rev
ers d
e l’a
la p
oste
rior
Hip
parc
hia
neom
iris
D
el g
rec
i del
llat
í: no
u i s
orpr
enen
t Fa
une
de S
arde
nya
petit
En
dèm
ica
de C
òrse
ga i
Sard
enya
Hip
parc
hia
aris
taeu
s A
riste
u, fi
ll d’
Apo
ŀlo i
Cire
na
Faun
e m
erid
iona
l Pe
r la
seva
dis
tribu
ció,
al s
ud d
’Ità
lia i
illes
pr
oper
es
Are
thus
ana
D’A
retu
sa, u
na d
e le
s Ner
eide
s
A
reth
usan
a ar
ethu
sa
Are
tusa
, una
de
les N
erei
des i
nim
fa d
el m
ar,
Fals
faun
e Pe
r la
sem
blan
ça a
mb
les e
spèc
ies d
el g
èner
e
com
pany
a d’
Àrte
mis
Hip
parc
hia
Fam
ília
Gèn
ere
i esp
ècie
O
rige
n de
l nom
llat
í N
om p
ropo
sat
Com
enta
ri
Butll. Soc. Cat. Lep., 103 27
B
rint
esia
Bri
ntes
ia c
irce
C
irce,
filla
d’H
èlio
s i P
erse
, nim
fa o
ceàn
ica
i B
ruix
a Pe
r la c
olor
ació
, fos
ca, i
per
la m
ida,
gran
; bru
ixa
pe
rquè
Circ
e er
a un
a br
uixa
C
haza
ra
Del
gre
c: p
rivar
o d
espo
ssei
r; pe
rquè
Aqu
iŀles
va
ser d
espo
sseï
t de
Bris
eis
Cha
zara
bri
seis
B
risei
s, jo
ve g
rega
que
es v
a en
amor
ar d
’Aqu
iŀles
B
ruix
a pe
tita
Sem
blan
t a B
. cri
ce, p
erò
de m
ida
més
pet
ita
C
haza
ra p
rieu
ri
Ded
icad
a a
J.L. P
rieur
, pin
tor f
ranc
ès d
el s.
XV
III
Bru
ixa
de p
onen
t Pe
rquè
es t
roba
a le
s com
arqu
es d
e po
nent
Hes
peri
idae
Le
s Hes
pèrid
es, v
igila
nts d
el ja
rdí d
el m
atei
x no
m;
Hes
pèri
ds
del g
rec:
pon
ent,
occi
dent
E
rynn
is
Erín
ies,
nom
am
b qu
è ta
mbé
són
cone
gude
s les
Fú
ries
N
om p
opul
ar d
e di
mon
is d
e se
gon
ordr
e
Fúrie
s, qu
e co
lpeg
en e
ls m
orta
ls
ha
bita
nts d
e l’A
vern
Ery
nnis
tage
s Ta
ges,
jove
am
b do
ts e
ndev
inat
oris
Fú
ria
Úni
c re
pres
enta
nt d
’aqu
est g
èner
e a
Cat
alun
ya
Car
char
odus
D
el g
rec:
am
b de
nts e
smol
ades
; pel
dib
uix
de le
s C
apgr
osso
s Pe
rquè
tene
n un
cap
gro
s en
rela
ció
amb
la
fímbr
ies d
e le
s ale
s
rest
a de
l cos
Car
char
odus
alc
eae
Per u
na d
e le
s sev
es p
lant
es n
utríc
ies,
l’alc
ea o
C
apgr
òs c
omú
Perq
uè é
s l’e
spèc
ie m
és c
omun
a de
l gèn
ere
m
alví
bor
d (M
alva
alc
ea)
Car
char
odus
lava
ther
ae P
er le
s sev
es p
lant
es n
utríc
ies,
les m
alve
s C
apgr
òs p
àŀlid
Pe
l col
or
(Lav
athe
ra sp
p.)
Car
char
odus
floc
cife
rus
Del
gre
c: p
orta
r una
flam
a C
apgr
òs fo
sc
Pel c
olor
Car
char
odus
bae
ticus
D
e la
Bèt
ica
rom
ana
(sud
de
la p
enín
sula
Ibèr
ica)
C
apgr
òs d
el m
alru
bí
Per l
a se
va p
lant
a nu
tríci
a pr
inci
pal,
el m
alru
bí
(M
arru
bium
vul
gare
)
Spia
lia
Del
gre
c: a
mb
taqu
es.
Mur
ris
Pel t
ipus
de
vol,
ràpi
d i i
mpr
evis
ible
Spia
lia se
rtor
ius
Serto
ri, c
abdi
ll lu
sità
que
va
fer l
a gu
erra
a
Mur
ri d
e la
pim
pine
lla
Per l
’esp
ecifi
cita
t de
la p
lant
a nu
tríci
a, la
l’I
mpe
ri R
omà
pim
pine
lla (S
angu
isor
ba m
inor
)
Mus
cham
pia
Ded
icat
a P
.A.H
. Mus
cham
p, e
ntom
òleg
ang
lès
de
ls s.
XIX
-XX
M
usch
ampi
a pr
oto
Prot
o, fi
lla d
e N
ereu
i D
oris
Fa
ls m
erle
t Pe
r la
forta
sem
blan
ça a
mb
les e
spèc
ies d
el
gène
re P
yrgu
s spp
., qu
e es
pro
posa
ano
men
ar
mer
lets
Py
rgus
D
el g
rec:
mer
let;
pel d
ibui
x bl
anc
i neg
re d
e la
M
erle
ts
A p
artir
del
nom
gen
èric
trad
uït a
l cat
alà
fím
bria
de
les a
les
Pyrg
us c
arth
ami
De
Car
tham
us sp
p., g
èner
e de
pla
ntes
com
post
es
Mer
let r
eial
Pe
rquè
és l
’esp
ècie
més
gra
n de
l gèn
ere
(A
ster
àcie
s)
Py
rgus
and
rom
edae
A
ndrò
med
a, fi
lla d
e C
assi
opea
i C
efeu
, i e
spos
a M
erle
t bor
eal
Per l
a se
va d
istri
buci
ó bo
reoa
lpin
a
de P
erse
u
Py
rgus
cac
alia
e D
e C
acal
ia sp
p., g
èner
e de
pla
ntes
com
post
es
Mer
let a
lpí
Per l
a se
va d
istri
buci
ó al
pina
(A
ster
àcie
s)
Py
rgus
mal
void
es
De
la m
alva
(Mal
va sp
p.),
cons
ider
ada
errò
niam
ent
Mer
let c
omú
Perq
uè é
s l’e
spèc
ie m
és c
omun
a de
l gèn
ere
co
m a
pla
nta
nutrí
cia
28 Butll. Soc. Cat. Lep., 103
Pyrg
us se
rrat
ulae
D
e Se
rrat
ula
spp.
, gèn
ere
de p
lant
es c
ompo
stes
M
erle
t oliv
aci
Pel c
olor
(A
ster
àcie
s)
Py
rgus
ono
pord
i D
’Ono
pord
um sp
p., g
èner
e de
pla
ntes
com
post
es
Mer
let d
els e
rms
Pel s
eu h
àbita
t més
car
acte
rístic
(A
ster
àcie
s)
Py
rgus
cir
sii
De
Cir
sium
spp.
, gèn
ere
de p
lant
es c
ompo
stes
M
erle
t rog
enc
Pel c
olor
roge
nc d
el re
vers
de
les a
les
(A
ster
àcie
s)
Py
rgus
arm
oric
anus
D
’Arm
òric
a, re
gió
de la
Gàŀ
lia q
ue c
orre
spon
a
Mer
let r
uder
al
Per l
a se
va p
refe
rènc
ia p
els a
mbi
ents
rude
rals
la
Bre
tany
a
Py
rgus
alv
eus
Del
llat
í: es
caqu
er; p
er le
s taq
ues b
lanq
ues s
obre
M
erle
t maj
or
Perq
uè é
s la
sego
na e
spèc
ie m
és g
ran
del
el
col
or n
egre
de
les a
les
gè
nere
Pyrg
us b
ellie
ri
Ded
icad
a a J.
B.E.
Bel
lier,
ento
mòl
eg fr
ancè
s del
s. X
IX M
erle
t bes
só
Per l
a gr
an se
mbl
ança
am
b P.
alv
eus
H
eter
opte
rus
Del
gre
c: a
les d
ifere
nts d
e le
s de
la re
sta
de
Salti
rons
Pe
l tip
us d
e vo
l tan
car
acte
rístic
de
les e
spèc
ies
pa
pallo
nes d
’aqu
esta
fam
ília
d’aq
uest
gèn
ere
Het
erop
teru
s mor
pheu
s M
orfe
u, fi
ll d’
Hip
nos,
un d
éu a
lat q
ue p
rovo
cava
Sa
ltiró
Ú
nic
repr
esen
tant
d’a
ques
t gèn
ere
a C
atal
unya
la
son
C
arte
roce
phal
us
Del
gre
c: c
ap a
mpl
e o
fort;
pel
cap
gro
s am
b le
s C
apar
ruts
A
par
tir d
el n
om g
enèr
ic tr
aduï
t al c
atal
à
ante
nes s
epar
ades
Carte
roce
phal
us p
alae
mon
Palè
mon
, nom
de
Mel
icer
tes e
n se
r aco
llit p
els
Cap
arru
t d’A
ran
Perq
uè a
Cat
alun
ya la
seva
dis
tribu
ció
està
dé
us, p
rote
ctor
del
s por
ts d
e m
ar
lim
itada
a la
Val
l d’A
ran
Th
ymel
icus
Pe
ls ti
mèl
ics,
els m
úsic
s del
cor
en
el te
atre
gre
c D
aura
ts
Pel s
eu c
olor
dau
rat
Thym
elic
us li
neol
a D
e lín
ia, p
er la
form
a lin
eal d
e l’a
ndro
coni
del
mas
cle
Dau
rat d
e pu
nta
negr
a Pe
l tre
t dis
tintiu
a l’
extre
m d
e le
s mac
es d
e le
s
ante
nes
Thym
elic
us sy
lves
tris
Q
ue v
iu a
les s
elve
s i a
ls b
osco
s D
aura
t de
punt
a ta
ronj
a Pe
l tre
t dis
tintiu
a l’
extre
m d
e le
s mac
es d
e le
s
ante
nes
Thym
elic
us a
cteo
n A
cteó
, jov
e ca
çado
r con
verti
t en
cérv
ol p
er À
rtem
is D
aura
t fos
c Pe
r la
colo
raci
ó, fo
sca
en re
laci
ó am
b la
de
les
al
tres d
ues e
spèc
ies d
el g
èner
e
Hes
peri
a
Les H
espè
rides
, vig
ilant
s del
jard
í del
mat
eix
nom
; D
ards
Pe
l seu
vol
dire
cte
i ràp
id
del g
rec:
pon
ent,
occi
dent
Hes
peri
a co
mm
a Pe
r la
form
a en
com
a de
l’an
droc
oni d
el m
ascl
e D
ard
de ta
ques
bla
nque
s Pe
r les
taqu
es b
lanq
ues a
l rev
ers d
e l’a
la p
oste
rior
O
chlo
des
Del
gre
c: tu
rbul
ent,
errà
tic; p
el ti
pus d
e vo
l
O
chlo
des s
ylva
nus
Del
llat
í: de
l bos
c D
ard
ros
Pel c
olor
ata
ronj
at
Geg
enes
D
el g
rec:
nas
cut d
e la
terr
a Sa
gete
s Pe
l seu
vol
dire
cte
Geg
enes
nos
trod
amus
N
ostra
dam
us, m
etge
i as
tròle
g pr
oven
çal
Sage
ta n
egra
Pe
r la
colo
raci
ó, m
olt f
osca
Geg
enes
pum
ilio
Del
llat
í: pe
tit, n
an
Sage
ta p
etita
Pe
r la
mid
a, m
és p
etita
en
rela
ció
amb
G
. nos
troda
mus
B
orbo
D
el g
rec:
fang
, llo
t
B
orbo
bor
boni
ca
Sa
geta
gra
n Pe
r la
mid
a, m
és g
ran
en re
laci
ó am
b
G. n
ostro
dam
us
Fam
ília
Gèn
ere
i esp
ècie
O
rige
n de
l nom
llat
í N
om p
ropo
sat
Com
enta
ri