DIAGNOSI
Abril 2014
Direcció del Pla: Equip redactor:
Concepte de mobilitat sostenible
Introducció
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
La mobilitat sostenible, el compromís entre:
• SERVEI• COMODITAT• SEGURETAT VIAL• EQUITAT SOCIAL
Eficàcia tècnica Eficiència econòmica Impacte ambiental
• COST INDIVIDUAL• COST SOCIAL
(ACCIDENTALIDAD)• SANITARI
• CONTAMINACIÓ GLOBAL• CONTAMINACIÓ LOCAL• TRANSF. TERRITORI• SALUT
La mobilitat sostenible, un punt d’equilibri dinàmic
Antecedents i condicionants
• Pacte per la Mobilitat (1999)
• Pla d’accessibilitat (2002)
• Pla de Mobilitat Urbana (2003)
• Pla d’Orientació per a Equipaments Comercials (2006)
• Pla de Polígons Industrials. 2006 (Can Parellada, Colom II i Santa Margarida)
• Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses (2020)
• Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire (2008-2015)
Introducció
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
• Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire (2008-2015)
• Pla d’Acció d’Energia Sostenible (2009)
• Pla de promoció de la Bicicleta (2012-2013)
• Pla Local de Seguretat Viària (2013-2016)
• Referència europea ADVANCE
• Pla Territorial Metropolità de Barcelona
• Pla Director de Mobilitat de la regió Metropolitana
1. Anàlisi territorial i socioeconòmica
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
3. Aspectes transversals
4. Conclusions bàsiques
Terrassa en el context territorial de la mobilitat metropolitana
1. Anàlisi territorial i socioeconòmica
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Piràmide d'edat de Terrassa. Any 2012
65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 i més
Dones
Homes
Població
Terrassa ha tingut un increment de la població del 30% entre 1998-2012, motivat per moviments migratoris, entre ells els lligats al mercat de l’habitatge.( 216.045 habitants , 24% de la població del Vallès Occidental i el 4,5% de l’RMB)
Envelliment proper de les generacions de major
natalitat+
Major esperança de vida
1. Anàlisi territorial i socioeconòmica
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
15.000 10.000 5.000 0 5.000 10.000 15.000
Menys de 5 5 a 9
10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 Major esperança de vida
Increment demanda social d’accessibilitat i mobilitat
guiada o col·lectiva
Font: Idescat
Es pot arribar al Centre:
Àmbits d’anàlisi considerats
La Terrassa urbana:Gran potencialitat per als desplaçaments de proximitat
1. Anàlisi territorial i socioeconòmica
5 KM
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Es pot arribar al Centre:
- Caminant en 35 min. (4km/h)
- En bici en 15 min. (10km/h)
5 KM
6 de les 49 zones superen els 240 hab/ha.
Població i densitat urbana
1. Anàlisi territorial i socioeconòmica
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Terrassa presenta una compactació de població urbana que la fa molt apte per a implantar o reforçar mesures de transport col·lectiu combinat amb modes de transport no motoritzat o a peu.
Font: elaboració pròpia partir del padró
Escoles bressol i
Centres d’atracció i generació de desplaçaments
46.187 alumnes totals.En el districte I es concentren el 28% dels alumnes de fins a 16 anys (9.100) i el total d’alumnes universitaris (8.000)
1. Anàlisi territorial i socioeconòmica
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Batxillerat; 2.210
Cicles Formatius;
3.330
Formació universitària
; 8.004
bressol i llars
d'infants ; 2.215
Primària ; 13.946
Infantil ; 7.881
ESO ; 8.601
5%
17%
30%19%
5%
17%
7%%
Font: elaboració pròpia partir dades Aj. Terrassa
Centres d’atracció i generació de desplaçaments
En la banda sud del municipi es concentra el 73,5% dels treballadors i un 69% de les empreses.
1. Anàlisi territorial i socioeconòmica
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
• La quota del vehicle privat motoritzat experimenta un decrement en detriment dels modes no motoritzats.
• El transport públic , per la seva part, es manté pràcticament constant respecte els valors del 2006.
Evolució del repartiment modal
1. Anàlisi territorial i socioeconòmica
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Principals destinacions interurbanes
1. Anàlisi territorial i socioeconòmica
La major part de desplaçaments de connexió que es realitzen en un dia feiner amb origen o destinació a Terrassa són:•Barcelona (17%)•Sabadell (16%)•Rubí (9%)
Matadepera 6%
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
•Rubí (9%) •Viladecavalls (7%)•Matadepera (6%)
Font: EMQ 2006
Sabadell16%
Viladecavalls7%
Rubí 9%
Barcelona17%
1. Anàlisi territorial i socioeconòmica
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
3. Aspectes transversals
4. Conclusions bàsiques
Concepte de xarxes de mobilitat
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Oferta Demanda
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Oferta Demanda
Terrassa en el context territorial de la mobilitat metropolitana
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Els efectes conjunturals de la crisi afecten el conjunt de la mobilitat de Terrassa.
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
La xarxa viària global
La xarxa viària encara presenta una alta proporció de carrers sense una jerarquia d’ús clara per als usuaris.
Oferta
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Font: Elaboració pròpia indo Aj. terrassa
El 82% de la xarxa viària té un pendent igual o inferior al 5% (92,8% un pendent inferior al 8%).
Condicions bastant aptes per a caminar o anar en bicicleta.
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
La xarxa viària global
Oferta
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
bicicleta.
Font: Elaboració pròpia
El 65% de les voreres de la ciutat són accessibles:(amplada lliure superior a 1,50m)
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de vianants
Terrassa Centre concentra les més accessibles i a l’hora menys accessibles.
Oferta
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Amplada lliure
accessibles.
Font: Elaboració pròpia
Per barris, la millor accessibilitat es localitza als barris del nord, l’entorn del parc de Vallparadís, la zona industrial de l’est de l’av. del Vallès i els barris de La Maurina i Roc Blanc.
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de vianants
Oferta
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
• Un 80% de les cruïlles disposa de passos per a vianants a totes les interseccions.
• El 88,7% dels passos de la xarxa principal són
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de vianants
Oferta
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
de la xarxa principal són accessibles , un 5,7% són no accessibles i un 5,6% són cruïlles sense pas.
• Algunes infraestructures generen encara un efecte barrera sobre la mobilitat dels vianants.
Font: Elaboració pròpia
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de vianants
Demanda
La mobilitat a peu s’ha incrementat de forma progressiva en els darrers anys a la ciutat de Terrassa.
Rbla. Egara
Pg. Vint-i-dos de Juliol
C. Sant Pere
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Rbla. Egara
C. Major
C. Sant Pere
La mobilitat a peu s’ha incrementat de forma progressiva en els darrers anys a la ciutat de Terrassa.
Font: Elaboració pròpia
Oferta
Dimensió de la xarxa:
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de bicicletes
En els últims 10 anys la xarxa de bicicletes de Terrassa s’ha estès 8,5 vegades.
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Té 95,1 km d’itineraris ciclables:
� 17,85 km de carrils bici segregats
� 77,25 km d’itineraris de cohabitació amb d’altres modes de transport.
Font: Elaboració pròpia
Oferta
CoberturaEl 66,8% de la població té un itinerari ciclable a menys d’1 minut (*).
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de bicicletes
Es detecten però punts on la
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Es detecten però punts on la xarxa perd connectivitat i, per tant, seguretat i comoditat.
(*) Considerant una velocitat de 2,5 m/s - 9 km/h).
Només un 26% dels equipaments disposa d’un aparcament per a bicicletes molt proper (a menys de 100 metres).
Oferta
Només un 26% dels equipaments disposa d’un aparcament per a bicicletes molt proper (a menys de 100 metres).
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de bicicletes
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
100 metres).
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Demanda
Xarxa de bicicletes
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Indisciplina d’altres usuaris i serveis públics
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de bicicletes
Demanda
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
• 13 línies diürnes i 1 línia nocturna.
• El 98% de la població esta coberta per una parada de bus urbà a menys de 300m.
• El 100% dels vehicles són accessibles. L’edat mitjana es situa entre els 7-8 anys.
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de transport públic
Oferta Autobús urbà
La xarxa de bus urbà ha millorat progressivament.
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
mitjana es situa entre els 7-8 anys.
• Totes les línies i vehicles disposen del Sistema d’Ajuda a l’Explotació (SAE).
• El 58% de les parades (194) estan senyalitzades mitjançant un pal de parada, mentre que el 42% restant disposen de marquesina (135).
• 14 parades (4%) disposen de pantalla d’informació a l’usuari.
• El 81% de les parades (269) utilitzen el carril de circulació per a realitzar la parada, de les quals el 32% disposa de plataforma per facilitar l’accés al vehicle (106).
Font: Elaboració pròpia i TEMESA
6,3 Km de carril bus
Autobús urbà
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de transport públic
L’eficàcia del servei, per contra, no es prou atractiva. Hi han variacions de velocitat comercial excessives per manca d’una infraestructura adequada per a prioritzar el desplaçament del transport col·lectiu.
La velocitat mitjana és de 13 Km/h
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
23 cruïlles semaforitzades amb prioritat per l’autobús.
Font: TEMESA i Elaboració pròpia
Autobús urbà
• 12 M passatgers el 2013 (+ 18% respecte 2003)
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de transport públic
• Al 2012 però, es va produir una reducció del 2% per primer cop
Evolució Viatgers 2000-2013
12.025.165
12.242.083
11.500.000
12.000.000
12.500.000
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
• Les línies que concentren una demanda major són L9, L3, L1 i L8, que en algun cas no correspon a les línies amb més oferta.
2% per primer cop
8.713.317
8.000.000
8.500.000
9.000.000
9.500.000
10.000.000
10.500.000
11.000.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Estació del Nord
Connexió amb 8 línies urbanes
Terrassa Rambla
Connexió
Xarxa ferroviària
El 58% de la població està servida a menys d’1 Km.
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de transport públic
Rodalies Renfe • Demanda constant entre 2006-2011
amb petites fluctuacions durant
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Terrassa Est
Connexió amb 2 línies urbanes
P&R
Connexió amb 9 línies
urbanes
Les Fonts
Connexió amb L10
P&R
amb petites fluctuacions durant aquest període.
• El 25% de la demanda es transfereix a Terrassa Est, inaugurada el 2008.
FGC• 2,5 milions de sortides anuals l’any
2012, un 18% superior al 2003 (increment similar al creixement de la població de la ciutat).
Evolució Població i Viatgers (demanda anual) FGC. 2003-2011
100
110
120
130
140
150
160
170
180
190
200
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Índe
x =
100
a l'
any
2003
FGC Terrassa Rambla Població FGC Les Fonts (*)
2.254.576
395.580Xarxa ferroviària
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de transport públic
213.897Malgrat tenir una demanda inferior en nombres absoluts (es localitzen més perifèriques), són les estacions que disposen
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Evolució Població i Viatgers (mitjana dia feiner) R enfe. 2008-2011
80
90
100
110
120
2008 2009 2010 2011
Índe
x =
100
a l'
any
2008
Renfe Terrassa Població Renfe Terrassa Est (*)
12.073
4.361
213.897
estacions que disposen de P&R les que experimenten un increment superior de viatgers en termes relatius.
Font: TEMESA
Jerarquia funcional
• 88 Km xarxa primària
• 73 Km xarxa distribuïdora
Xarxa de vehicles privats motoritzats
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Terrassa disposa d’una proposta de jerarquització del viari per a vehicles motoritzat d’acord amb les directrius assenyalades al Pacte per la Mobilitat l’any 2000.
518 Km de xarxa viària urbana
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
• 73 Km xarxa distribuïdora
• 357 Km xarxa veïnal
Xarxa
vehïnal , 69%
Xarxa
distribuidora, 14%
Xarxa
primària, 17%
Distribució Longitud xarxa carrers
22.000
12.000
15.000
16.000
22.000
Us funcional de la xarxa trànsit
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de vehicles privats motoritzats
La jerarquització funcional i les característiques geomètriques i urbanístiques tendeixen a concentrar el gruix de viatges en les vies previstes per a un ús més intensiu de llargs desplaçaments a Terrassa
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
30.000
12.000
Xarxa
primaria, 55% Xarxa
distribuidora, 16%
Xarxa
veïnal, 29%
1,7 milions de veh-km (dia laborable)
Trànsit canalitzat (veh-km)
a Terrassa
Carrers de trànsit pacificat
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Xarxa de vehicles privats motoritzats
55 Km carrers de trànsit pacificatTerrassa ha d’avançar més en l’oferta de zones compartides o de prioritat per a vianants, en especial pel que fa a l’àmbit central.
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
11 Barris zona 30
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Aparcament
OFERTA APARCAMENT
EN CALÇADALLIURE
REGULAT (Z . BLAVA)
CARREGA/DESCÀRREGA
MOTOS
Park&Ride
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Park&Ride
Altres
FORA CALÇADAAPARCAMENT PÚBLICS
Abonats
Públic
CENTRES COMERCIALS
SINGULARS
APARCAMENTS PRIVATS
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Oferta calçadaOferta aparcament 2013 %
Lliure (no regulat) 39.748 85%
Zona blava 2.306 5%
Càrrega i descàrrega 1.293 3%
Motos 1.860 4%
P&R (Terrassa Est i FGC Les Fonts) 654 1%
Altres 845 2%
TOTAL 46.706 100%
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Motos4%
Lliure85%
P&R1%
Altres2%CD
3%ZB5%
TOTAL 46.706 100%
Font: Elaboració pròpia
Analitzades 867 places no regulades
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Aparcament
APARCAMENT LLIURE
Grau ocupació prop 100%
Places sense rotació 36%
índex de rotació 2 - 2,6 veh/plaça
Durada mitjana d'us 5 hores.
La indisciplina 17%
Dades estudi 2011
ZONA BLAVA 2003 2011
Ocupació (*) 74%
Ocup il·legal (indisciplina) 15%
Índex de rotació (veh/plaça) 4,6
Durada mitjana d'ús (min) 54 70
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Crta. de Montcada (s. XX)
Vallparadís
Pi i Maragall
Torrent d’en Per Parres Sant Pere
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Aparcament
Zona blava
Malgrat mantenir-se l’any 2011 l’ocupació legal de les places de zona blava respecte els valors del 2003, en termes globals, es redueix la rotació de les places i s’incrementen les durades d’estacionament.
Índex de rotació: variació 2003-2011 Durada mitjana dels estacionaments (min):
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
3,8
2,3
3,2
2,3
0,0 2,0 4,0 6,0 8,0
2003
2011
Matí Tarda
variació 2003-2011
54
70
0 20 40 60 80
2003
2011
Dades de demanda del 2011
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Aparcament
CÀRREGA / DESCÀRREGA 2003 2012
Grau ocupació (total) 22% 62%
Ocup vehic no autoritzats (*) 31% 20%
índex de rotació (autoritzats) 6,8
Durada mitjana d'us (autoritz) 43 min.
Superen 30 min estc. 47% 50%
Indisciplina 68,9% 68,3%
No existeix un mecanisme eficaç de control de la utilització de l ’’’’oferta CiD.
El 68% dels vehicles que estacionen en les places CiD infringeixen la normativa, ja sigui per excedir la durada màxima permesa o perquè no
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
143 places analitzades
màxima permesa o perquè no són vehicles autoritzats per estacionar-hi.
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Aparcament
APARCAMENT PÚBLIC (FORA CALÇADA) 2012
Num. Aparcaments 50
Núm. places 14028
Aparcaments oferta abonats 18
Núm places 4372
Ocupació abonaments Recessió
Ocupació rotació Recessió
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Rotació34%
Centre Comercial47%
Lliure 15%
Sense rotació4%
Ocupació rotació Recessió
632
517566
521470500
600
700
Nre
. veh
icle
s ro
taci
ó pr
omig
dia
ri
Aparcaments públics de rotació
Aparcament
La demanda de rotació experimenta una recessió generalitzada pel conjunt de l’aparcament.
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
415470
0
100
200
300
400
500
2007 2008 2009 2010 2011 2012
Nre
. veh
icle
s ro
taci
ó pr
omig
dia
ril’aparcament.
Font: Egarvia 2007-2012
Aparcaments privats
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
Aparcament
En general l’oferta global d’aparcament residencial està equilibrada per als residents.
Balanç Oferta-Demanda potencial (places)
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
No es compta l’aparcament públic abonats.Resultat avaluat dels 31 barris residencials més compactes.
Turismes censats:
Places aparcament:
81.794
118.539
Calçada 46.706Guals (privat) 74.165
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
En general, l’oferta global d’aparcament residencial està
Aparcaments privats
Aparcament
Balanç Oferta-Demanda potencial (places)
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
residencial està coberta.
Hi ha 3 zones amb dèficit local, però oferta suficient de zones adjacents.
1. Anàlisi territorial i socioeconòmica
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
3. Aspectes transversals
4. Conclusions bàsiques
3. Aspectes transversals
Seguretat viària
� El vianant continua essent el més vulnerable en qua nt a accidents greus . El 17% dels accidents correspon a atropellaments, però a més representen el 40% dels ferits greus o mortals del total d’accidents.
� 9 dels 10 punts de major accidentalitat de Terrassa són rotondes .
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Contaminació acústica i ambiental
� El 8,3% de la població viu en vials amb un nivell sonor diürn superior a 65 dB(A)i a la nit gairebé el 15% de la població amb un nivell sonor superior a 55 dB(A) .
� Segons el Pla de Qualitat de l’Aire de Terrassa (en fase d’elaboració), el 76,27% de les emissions de NO2 i el 80,44% de les emissions de PM10 que es generen dins del terme municipal de Terrassa, estan relacionades amb el trànsit rodat.
1. Anàlisi territorial i socioeconòmica
2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
3. Aspectes transversals
4. Conclusions bàsiques
① Terrassa te unes condicions naturals (dimensions, densitat depoblació urbana, pendent viari) que resulta molt favorable pera insistir en el canvi cap a modes de mobilitat de proximitat.Les distàncies són curtes i faciliten el anar a peu o en bici.
② Terrassa mostra una tendència sostinguda de transformaciócap a modes més aptes per als desplaçaments de curt
4. Conclusions bàsiques i valoración
Conclusions de la Diagnosi
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
recorregut (inferiors a 3 km).
③ Els estàndards de qualitat de les xarxes de mobilitat per avianants i bicicletes presenta un desplegament que començaa abastar el conjunt de Terrassa, però resulta a voltesirregular, de tal manera que encara no permet en molts puntsitineraris còmodes, continus i prou segurs.
④ El previsible envelliment proper de la població provocarà unincrement demanda social d’accessibilitat i mobilitat guiada ocol·lectiva.
⑤ Terrassa presenta una compactació de població urbana que lafa molt apte per a implantar o reforçar mesures de transportcol·lectiu combinat amb modes de transport no motoritzat o a
4. Conclusions bàsiques i valoración
Conclusions de la Diagnosi
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
peu. L’eficàcia del transport públic, per contra, no es prouatractiva. Hi han variacions de velocitat comercial excessivesper manca d’una infraestructura adequada per a prioritzar eldesplaçament del transport col·lectiu.
⑥ En general, l’oferta global d’aparcament residencial estàcoberta. Hi ha 3 zones amb dèficit local, però oferta suficient dezones adjacents.
① Terrassa ha realitzat a partir del PMU 2003 un esforçconsiderable envers una millora de la qualitat de vida urbanade la mobilitat dels seus residents.
② Cal insistir en la transformació de la xarxa viària per tal depromoure més els usos menys contaminants i méssaludables.
4. Conclusions bàsiques i propostes inicials
Valoració de l’equip Redactor
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
saludables.
③ Cal però un major esforç en aconseguir xarxes (de vianants,bicicletes, de bus) més comprensibles, segures i còmodes peratreure usuaris quotidians.
④ El transport Públic ha de ser més eficaç respecte al vehicle privat,per tal d’atreure usuaris no captius.
⑤ Una ordenança municipal més integrada, mantenir campanyesd’educació, formació o promoció, complementarà la transformaciódel canvi d’hàbits.
4. Conclusions bàsiques i propostes inicials
Valoració de l’equip Redactor
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
del canvi d’hàbits.
⑥ Una informació mantinguda i coordinada entre departaments del’Ajuntament, combinada amb sistemes Smart per als usuaris podensuposar eines molt potents per a facilitar la gestió diària i alhoraaportar un al nivell de servei als ciutadans.
PLA DE MOBILITAT DE TERRASSA 2015-2020 - PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI (ABRIL 2014)
Gràcies per la vostra atenció
Top Related