Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
Centre de Política de Sòl i Valoracions(Universitat Politècnica de Catalunya)
Coordinació: Xavier Carceller, Dr. arquitecte
Redacció:Xavier Carceller
Josep Maria Torrents Abad, arquitecte
Fotos:INCASOL (Institut Català del Sòl)
Disseny:Insòlit
Impressió:IMGESA
Dipòsit Legal:B-47.061-2007
07
Guia per a l’elaboració de l’informe de
sostenibilitat ambiental dels
plans parcials urbanístics
PPU
Plans Parcials Urbanístics
INDEX GENERAL
GUIA PER A L’ELABORACIÓ DE L’INFORMEDE SOSTENIBILITAT AMBIENTALdels plans parcials urbanístics
1. INTRODUCCIÓ
2. ESTRUCTURA dels informes de sostenibilitat
ambiental dels plans parcials urbanístics.
3. DESENVOLUPAMENT del contingut
de l’Informe de sostenibilitat ambiental
ANNEX
6
12
22
42
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
INTR
OD
DU
CC
IÓ
INTRODUCCIÓ
6
1. Introducció
I. Característiques generals del model d’avaluació ambientals adoptat per al planejament urbanístic
Aquesta Guia forma part de les Instruccions tècniques per a l’avaluació ambiental dels
plans parcials urbanístics que està elaborant el Departament de Medi Ambient i Habitatge
dins del conjunt de guies metodològiques que impulsa amb l’objecte de facilitar la
implantació a Catalunya de la Directiva 2001/42/CE, sobre avaluació ambiental de plans
i programes, l’aplicació de la qual gira en bona mesura entorn un document tècnic:
l’Informe de sostenibilitat ambiental.
Té com a antecedent immediat la Guia inclosa en les Instruccions tècniques per a
l’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal (2005)1, amb la
qual es troba directament relacionada atesa la dependència jeràrquica que els plans
parcials urbanístics han de mantenir en relació als plans d’ordenació urbanística
municipal.
El model d’avaluació ambiental que ha orientat ambdues Instruccions tècniques parteix
de la premissa que l’avaluació ha d’esdevenir un procés continuat (que s’inicia ja amb
els primers treballs de gestació d’un pla) destinat a garantir la integració dels requeriments
ambientals en tot el cicle de vida del pla: redacció, tramitació, execució, desenvolupament,
modificacions, actualitzacions, etc.
Com a conseqüència, la configuració de l’Informe de sostenibilitat ambiental s’emmarca
en aquestes premisses:
a) L’avaluació ambiental ha de formar part en tot moment del procés de presa de
decisions que comporta la formulació d’un pla.
b) Per assolir-ho és necessari adoptar uns objectius i criteris ambientals adequats des
de l’inici dels treballs. Els objectius i criteris ambientals esdevenen el principal fil conductor que dóna coherència a tot el procés de redacció-tramitació-desenvolupament i també a aquestes Instruccions tècniques.
c) En aquest context, l’Informe de sostenibilitat ambiental ha de justificar l’adopció, a
l’inici dels treballs, d’aquests objectius i criteris ambientals, verificar-ne la integració
correcta en les decisions adoptades durant tot el procés de redacció i de tramitació,
i validar la coherència del resultat final. En el cas dels plans parcials urbanístics,
també ha de comprovar la congruència amb els objectius, criteris i altres disposicions
ambientals establerts pel pla d’ordenació urbanística municipal i, paral·lelament,
1 Publicades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el títol: POUM. Avaluació ambiental en el planejament urbanístic. La versió digital pot trobar-se a: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/Guies_metodologiques.jsp
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
INTRODUCCIÓ
INTR
OD
DU
CC
IÓ
7
que les determinacions per als projectes derivats del pla parcial continguin mesures
ambientalment adients i siguin congruents amb els objectius i criteris esmentats.
d) En general, els requeriments mediambientals han d’integrar-se en els plans com un
factor més, per bé que bàsic. Per tant, l’Informe de sostenibilitat ambiental no ha de substituir ni duplicar els continguts ambientals dels altres documents del pla,
establerts per la legislació urbanística sinó que s’hi ha de complementar. Tampoc ha
d’establir mesures addicionals a incorporar a posteriori en els continguts del pla, sinó
que aquestes ja hi han d’estar incorporades. Per contra, ha de justificar que durant l’elaboració del pla s’han introduït les mesures necessàries, de caràcter preventiu,
corrector i, si és el cas, compensatori.
e) L’avaluació ambiental d’alternatives possibles sobre el model d’ordenació que ha
d’adoptar el pla i els elements fonamentals que l’estructuren esdevé sovint clau
(llevat, en el cas d’un pla parcial urbanístic o d’altres plans derivats, que vingui molt
predeterminada pel planejament de rang superior), ja que l’opció elegida determinarà
en gran mesura les repercussions ambientals del pla. S’ha de fer en el moment que
el desenvolupament dels treballs del pla hagi assolit el nivell suficient, considerar els
objectius i criteris ambientals prèviament definits i restringir-se als aspectes generals
dels models d’ordenació plantejats. L’avaluació ambiental d’alternatives i, en aquest
context la de l’elegida, ha de ser expressament recollida en l’Informe de sostenibilitat
ambiental del pla i, prèviament, donar lloc a un Informe de sostenibilitat ambiental
preliminar integrat en l’avanç del pla2.
II. L’avaluació ambiental dels plans parcials urbanístics en el marc de les legislacions urbanística i ambiental
En el cas concret dels plans parcials urbanístics, la Llei d’urbanisme (DL 1/2005, de 26
de juliol) i el seu Reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol), estableixen que aquests
plans han d’incorporar un informe ambiental el qual, en aquells supòsits en què els
plans parcials urbanístics hagin de sotmetre’s a avaluació ambiental3, rep la denominació
d’informe de sostenibilitat ambiental. L’estructura i el contingut d’aquests dos documents
normalment han de ser essencialment coincidents, de manera que aquesta Guia resulta
aplicable a ambdós indistintament. En qualsevol cas, per tal de simplificar la redacció,
a partir d’ara ens referirem normalment sols als informes de sostenibilitat ambiental.
L’objecte d’aquesta aquesta Guia és, doncs, proporcionar elements operatius per a la
formulació dels informes de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) dels plans
parcials urbanístics (en endavant, PPU). L’estructura i el contingut que han estat
adoptats per a l’ISA, descrits i desenvolupats als capítols següents, són els detallats a
2 L’article 115 a) del Reglament de la Llei d’urbanisme estableix que quan els instruments de planejament urbanístic s’hagin de sotmetre a avaluació ambiental, prèviament a la presentació a tràmit per a la seva aprovació inicial, el promotor ha de lliurar a l’òrgan ambiental un avanç (amb el contingut que assenyala l’article 106 del Reglament), el qual ha d’incloure un informe ambiental preliminar.
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
INTR
OD
DU
CC
IÓ
INTRODUCCIÓ
8
l’article 100 del Reglament de la Llei d’urbanisme. No obstant això, també s’ha tingut
en compte que la disposició transitòria onzena del Reglament estableix que, en el cas
de PPU que desenvolupen planejament general que no ha estat objecte d’avaluació
ambiental, l’informe ambiental ha d’especificar, a més, tots aquells altres aspectes
requerits a l’informe ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM)
(art. 70 del Reglament) que siguin necessaris per a l’anàlisi de llurs repercussions
ambientals. Així mateix, s’han pres en consideració els aspectes assenyalats a l’annex 1
de Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans
i programes en el medi ambient.
En aquest context, i d’acord amb el plantejament general de l’avaluació ambiental del planejament urbanístic exposada anteriorment, la Guia parteix dels criteris següents:
• L’ISA ha de ser el resultat d’una avaluació ambiental continuada que possibiliti, des
de l’inici dels treballs, una integració adequada dels requeriments ambientals en tots
els processos de presa de decisions.
• Els objectius ambientals per a la redacció del pla que caldrà adoptar en la fase
inicial, han de permetre la verificació de les alternatives generals d’ordenació, les
successives decisions en el procés de planejament, el producte final i les seves
modificacions posteriors.
• En aquest context, la presentació a l’òrgan ambiental de l’avanç de pla amb l’ISA
preliminar a què fa referència l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, i
el consegüent document de referència emès per l’òrgan ambiental, han de fixar
aquests objectius i els criteris generals i l’abast de l’avaluació.
• D’altra banda, els PPU formen part d’un sistema de planejament territorial i urbanístic
en què prevalen altres plans de rang jeràrquic superior (plans territorial parcials,
sectorials, directors territorials, directors urbanístics i, especialment, els POUM) i
amb altres projectes de caràcter derivat (tant els d’urbanització com els de caràcter
edificatori) sotmesos a les seves determinacions. L’avaluació del PPU ha de formar
part, doncs, d’un procés més ampli d’avaluació en cascada: el PPU ha d’assumir els
resultats de l’avaluació i de les determinacions ambientals dels plans de rang superior
i, paral·lelament, establir mesures que facilitin la qualitat ambiental i l’avaluació
dels projectes derivats.
• En qualsevol cas, en l’avaluació del PPU cal tenir en compte el canvi d’escala i de
nivell de definició que representa en relació al POUM i el fet que comporta una
transformació essencial de les condicions del territori. Tanmateix, tot i el caràcter
transformador de la intervenció urbanística, la minimització de les repercussions
ambientals negatives passa per aconseguir la màxima adaptació possible de
l’ordenació a les característiques ambientals preexistents en el sector (relleu,
elements naturals, elements configuradors del paisatge, etc.).
3 És el cas dels plans parcials de delimitació i el dels plans parcials urbanístics que desenvolupen planejament general que no ha estat objecte d’avaluació ambiental.
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
INTRODUCCIÓ
INTR
OD
DU
CC
IÓ
9
III. Característiques generals de la Guia
A partir d’aquestes consideracions, la “Guia per a l’elaboració de l’Informe de sostenibilitat
ambiental dels plans parcials urbanístics” enumera i desplega sistemàticament els
continguts d’aquest document amb indicacions de caràcter metodològic i instrumental
sobre cada un dels seus apartats. Es complementa amb un annex que sistematitza les
determinacions pròpies d’un pla parcial urbanístic i les seves possibles repercussions
significatives sobre els diversos factors ambientals.
És important remarcar el caràcter no normatiu d’aquesta Guia. La seva finalitat és
instrumental i orientativa, per bé que marquen uns nivells de definició ambiental que el
planejament hauria de tendir a assolir. En definitiva, és un instrument per abordar
qüestions clau de l’avaluació com:
• L’ordenació plantejada respecta en la mesura possible les característiques i els
valors ambientals preexistents en el sector i en el seu entorn?
• El grau d’eficiència energètica del nou teixit urbà pot estimar-se com a
suficient?
• L’ordenació plantejada limita prou la incidència dels usos del sòl en el canvi
climàtic?
• Minimitza la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica derivada del
pla?
• És congruent amb els recursos hídrics existents? Fomenta suficientment l’estalvi
d’aigua? Resol adequadament el tractament de les aigües residuals
generades?
• Fomenta de forma adient la sostenibilitat en la construcció?
• Incorpora suficientment criteris de biodiversitat i de connectivitat ecològica en
el disseny del sistema d’espais lliures i en el tractament de la vegetació?
• Esdevé un marc apropiat per a la generació d’un paisatge urbà de qualitat?
Així mateix, cal tenir en compte que, ateses les molt diverses característiques que
presentaran en la pràctica els territoris i els plans a avaluar, determinats continguts de
l’ISA i, per tant d’aquesta Guia, adquiriran més o menys pes específic segons el casos.
Cal, doncs, evitar aplicacions indiscriminades o mecanicistes que tendeixin a convertir
l’avaluació en la simple complimentació d’un formulari.
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
INTR
OD
DU
CC
IÓ
INTRODUCCIÓ
10
D’altra banda, tot i que el contingut de l’ISA comporta uns determinats enfocaments
metodològics com a base del procés d’avaluació dels plans, el desenvolupament d’aquest
queda obert a l’aplicació addicional d’altres mètodes i instruments d’avaluació, a criteri
dels professionals encarregats de la seva elaboració.
Finalment, pot observar-se que la Guia es circumscriu a aquells aspectes estrictament
ambientals de la sostenibilitat urbana relacionats amb el planejament urbanístic parcial.
Lògicament, en la seva aplicació caldrà considerar molt especialment les interrelacions
amb els vessants social, econòmic, etc., de la sostenibilitat.
12
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
ESTRUCTURA dels informes de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics.
ES
TRU
CTU
RA
del
s in
form
es d
e so
sten
ibili
tat
ambi
enta
l del
s pl
ans
parc
ials
urb
anís
tics
.
2. ESTRUCTURA dels informes de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics.
El Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol) determina l’objecte i el contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans urbanístics derivats adaptats a la Llei d’urbanisme, segons es reprodueix a continuació:
Article 100Objecte i contingut de l’informe ambiental dels plans urbanístics derivats 100.1 L’informe ambiental dels plans parcials urbanístics i, si s’escau, dels plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat i dels plans especials urbanístics, té per objecte l’anàlisi dels aspectes ambientals que puguin ser rellevants en l’establiment de l’ordenació detallada pròpia de cada un d’aquests instruments, i ha de contenir les següents previsions en tot allò que sigui necessari d’acord amb l’abast de les determinacions del pla derivat: a) La identificació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament, el què inclou la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants del sector, la descripció dels objectius i les altres mesures de protecció ambiental previstes pel pla d’ordenació urbanística municipal o per altres plans o programes aplicables, la definició dels objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla i l’especificació de si el projecte d’urbanització s’ha de sotmetre, per les característiques de l’actuació, al procediment d’avaluació d’impacte ambiental segons la legislació sectorial aplicable. En la identificació dels requeriments ambientals significatius s’han de tenir en compte, entre d’altres, els relatius a la qualitat de l’ambient atmosfèric, la contaminació acústica i lluminosa i el tractament, si s’escau, dels sòls contaminats.
b) La descripció i justificació ambiental de l’ordenació proposada, que comprèn: la descripció, si s’escau, de les alternatives d’ordenació detallada considerades i la justificació de l’alternativa adoptada; la descripció de l’ordenació proposada amb expressió de les seves determinacions amb repercussions significatives sobre el medi ambient; la determinació de les mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general.c) La identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l’ordenació detallada proposada sobre els diferents aspectes ambientals.d) L’avaluació global del pla i la justificació del compliment dels objectius ambientals establerts.e) Si s’escau, la descripció de les mesures deseguiment i supervisió previstes.
100.2 En el cas de plans urbanístics derivats que estiguin subjectes a avaluació ambiental, aquests han d’incorporar l’informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobreavaluació ambiental de plans i programes, el qual ha de tenir el contingut mínim que regula l’apartat 1 i el grau d’especificació que estableixi l’òrgan ambiental en el document de referència.
13
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
ESTRUCTURA dels informes de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics.
ES
TRU
CTU
RA
del
s in
form
es d
e so
sten
ibili
tat
ambi
enta
l del
s pl
ans
parc
ials
urb
anís
tics
.
Igualment, la disposició transitòria onzena del mateix Reglament de la Llei d’urbanisme, determina el contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental en el cas de plans derivats d’instruments de planejament general no adaptats a la Llei d’urbanisme:
Onzena
Informe ambiental dels plans derivats
d’instruments de planejament general
no adaptats a la Llei d’urbanisme.
Els informes ambientals dels plans
derivats d’instruments de planejament
general no adaptats a la Llei 2/2002
han d’especificar, a més dels aspectes
assenyalats a l’article 100 d’aquest
Reglament, tots aquells altres requerits
per l’article 70 també d’aquest Reglament
que siguin necessaris per a l’anàlisi de
llurs repercussions ambientals.
En aquests casos, doncs, caldrà tenir en compte altres aspectes necessaris per a
l’avaluació ambiental que són propis de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans
d’ordenació urbanística municipal (descrits a l’article 70 del Reglament) i que ha
d’assumir el planejament derivat, en no haver estat considerats en el planejament de
rang superior.
De manera que, en general, l’estructura o índex de l’informe de sostenibilitat ambiental
dels plans parcials urbanístics és la que es detalla a continuació4:
I. Determinació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament
a) Descripció dels aspectes ambientalment rellevants de la situació actual del sector i
del seu entorn, d’acord amb l’Informe de sostenibilitat ambiental del pla d’ordenació
urbanística municipal que es desenvolupa, i dels estudis addicionals i consultes
efectuats. En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi
estat objecte d’avaluació ambiental d’acord amb la disposició transitòria sisena del
DL 1/2005, s’inclouran, entre altres, la identificació i caracterització d’aquells àmbits
que poden veure’s afectats de forma significativa per raó del seu especial interès o
vulnerabilitat, de l’existència de riscs naturals o tecnològics, etc.
4 Els apartats I i II corresponen al contingut de l’ISA preliminar que han d’incloure els avanços dels plans parcials urbanístics, document obligatori quan són objecte d’avaluació ambiental (art. 115 del Reglament).
14
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
ESTRUCTURA dels informes de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics.
ES
TRU
CTU
RA
del
s in
form
es d
e so
sten
ibili
tat
ambi
enta
l del
s pl
ans
parc
ials
urb
anís
tics
.
b) Objectius i altres mesures de protecció mediambiental fixats pel pla d’ordenació
urbanística municipal. En cas que es desenvolupi una figura de planejament general
que no hagi estat objecte d’avaluació ambiental d’acord amb la disposició transitòria
sisena del DL 1/2005 s’especificaran els objectius de protecció mediambiental fixats
a l’àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, autonòmic o local que tinguin
relació amb el pla parcial o de millora urbana i, en general, les directrius i obligacions
jurídiques que resultin d’aplicació, incloses les establertes per plans de rang
superior.
c) Conclusions. Objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla, d’acord amb els punts anteriors i amb els principis i directrius establerts pels articles 3 i 9 del DL 1/2005. Comprendran, entre altres, els aspectes següents:
• Sostenibilitat global del model d’ordenació: forma d’ocupació del sòl, adaptació
de l’ordenació a les característiques ambientals preexistents en el sector i el seu
entorn, mobilitat i eficiència energètica; riscs naturals i tecnològics; etc.
• Cicle de l’aigua.
• Ambient atmosfèric: contaminació per substàncies, especialment aquelles
vinculades al canvi climàtic; contaminació acústica, lumínica, electromagnètica,
etc.
• Gestió dels residus.
• Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació.
• Biodiversitat urbana, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general.
• Qualitat del paisatge amb la incorporació, si és el cas, dels objectius de qualitat
paisatgística fixats pel pla d’ordenació urbanística municipal o d’altres
instruments formulats d’acord amb la Llei 8/2005, de 8 de juny.
• Tractament, si s’escau, dels sòls contaminats.
II. Ordenació global del sector. Descripció i avaluació d’alternatives
a) Alternatives generals considerades per a l’ordenació global del sector: sistemes,
zonificació, etc. Resum de les característiques i dels motius de selecció.
b) Avaluació ambiental de cada alternativa d’acord, entre altres factors, amb els
principis, objectius i criteris ambientals a què fa referència el paràgraf 1c).
c) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada.
15
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
ESTRUCTURA dels informes de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics.
ES
TRU
CTU
RA
del
s in
form
es d
e so
sten
ibili
tat
ambi
enta
l del
s pl
ans
parc
ials
urb
anís
tics
.
III. Descripció ambiental del pla d’acord l’alternativa d’ordenació adoptada
a) Descripció esquemàtica del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions
estructurals i d’aquelles altres amb possibles repercussions significatives sobre el
medi ambient (qualificació del sòl, sistemes, ordenació d’usos i de l’edificació, obres
d’urbanització, etc.), així com dels components o vectors ambientals involucrats.
b) En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat
objecte d’avaluació ambiental d’acord amb la disposició transitòria sisena del DL
1/2005, identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les
demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament,
residus i similars, com a conseqüència de la delimitació del sector.
c) Mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i la
millora del medi ambient en general, tant pel que fa a les mesures d’aplicació directa
del pla com dels projecte d’urbanització derivats.
IV. Determinació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient
Identificació i avaluació dels probables efectes significatius sobre els distints components
ambientals, els recursos naturals en general i, particularment, els espais i els aspectes
identificats d’acord amb el punt 1.
V. Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts.
a) D’acord amb l’expressat al punts 3 i 4, verificació i justificació detallades de la
congruència del pla amb els requeriments ambientals esmentats al punt 1,
particularment amb els objectius i criteris a què fa referència el paràgraf 1c), i de la
forma en què aquells requeriments i qualsevol altre aspecte ambiental han estat
tinguts en compte en la seva elaboració.
b) Justificació del compliment de les determinacions del planejament general sobre
mobilitat sostenible i de les derivades d e la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la
mobilitat.
16
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
ESTRUCTURA dels informes de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics.
ES
TRU
CTU
RA
del
s in
form
es d
e so
sten
ibili
tat
ambi
enta
l del
s pl
ans
parc
ials
urb
anís
tics
.
c) Com a conseqüència del paràgrafs anteriors, balanç ambiental del pla, considerant les
jerarquies entre objectius establertes al paràgraf 1c), els indicadors adoptats, etc.
d) Conclusions generals de l’avaluació, amb l’especificació, si és el cas, de les dificultats
trobades a l’hora de recaptar la informació.
VI. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes
a) Periodicitat i moment de les verificacions del compliment i la idoneïtat de les mesures
adoptades amb l’expressió dels paràmetres que requeriran un seguiment i índexs
proposats per a la seva avaluació, en relació als principis, objectius i criteris ambientals
a què fa referència el paràgraf 1c).
b) En cas que no hagin estat especificades anteriorment, normes i altres determinacions
ambientals per als projectes d’urbanització i d’edificació que hagin d’executar-se en
aplicació del pla.
c) Organisme o organismes responsables.
VII. Síntesi
Resum, en termes fàcilment comprensibles, de la informació facilitada en els epígrafs
precedents. Contindrà la ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats (si és el cas,
amb referència expressa a aquells establerts pel planejament general que tinguin
incidència sobre el sector), dels treballs d’integració ambiental realitzats al llarg de tot
el procés de planejament urbanístic i l’explicació justificada dels resultats i conclusions
obtinguts.
17
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
ESTRUCTURA dels informes de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics.
ES
TRU
CTU
RA
del
s in
form
es d
e so
sten
ibili
tat
ambi
enta
l del
s pl
ans
parc
ials
urb
anís
tics
.
Conseqüentment, els passos bàsics a seguir en el procés d’avaluació són aquests:
Determinació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament i
la definició dels objectius i criteris ambientals
Avaluació d’alternatives sobre l’estructura general de l’ordenació.
Justificació de l’alternativa adoptada
Descripció ambiental del pla desenvolupat d’acord amb l’alternativa adoptada
Determinació dels probables efectes significatius sobre el medi
ambient
Avaluació global del pla i verificació del compliment dels objectius ambientals fixats
Mesures de seguiment i supervisió
Síntesi final
Les figures de les pàgines següents il·lustren també aquest procés.
18
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
ESTRUCTURA dels informes de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics.
ES
TRU
CTU
RA
del
s in
form
es d
e so
sten
ibili
tat
ambi
enta
l del
s pl
ans
parc
ials
urb
anís
tics
.
ESQUEMA DE L’INFORME AMBIENTAL D’UN PPU
1. Determinació dels requeriments
ambientals significatius en el sector
2. Avaluació del model urbà del PPU:
Ordenació global del sector
3. Desenvolupament de l’alternativa
elegida: Descripció ambiental del
PPU
5. Justificació del compliment dels
objectius. Avaluació global
6. Mesures de supervisió i seguiment
7. Resum
• Avaluació d’alternatives
• Justificació de l’alternativa
elegida
Objectius i criteris ambientals per al PPU.
4. Determinació dels efectes
ambientals significatius
19
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
ESTRUCTURA dels informes de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics.
ES
TRU
CTU
RA
del
s in
form
es d
e so
sten
ibili
tat
ambi
enta
l del
s pl
ans
parc
ials
urb
anís
tics
.
ESQUEMA DE L’INFORME AMBIENTAL D’UN PPU:Procés d’avaluació
• Avaluació d’alternatives
• Justificació de l’alternativa elegida
Objectius i criteris ambientals per al
PPU. Indicadors
4. Determinació dels efectes ambientals
significatius
- Identificació i avaluació dels probables efectes significactius sobre els distints components ambientals i els recursos naturals en general i, particularment, els espais i aspectes d’afectació significativa.
- Mesures preventives, correctores i compensatòries adoptades, etc.
1. Determinació dels requeriments ambientals
significatius en el sector
- Aspectes ambientalment rellevants, d’acord amb l’informe ambiental del POUM, estudis adiccionals i consultes.
- Identificació i caracterizació desl possibles àmbits d’afectació (*).
- Objectius i altres mesures de protecció fixats pel POUM.
- Objectius de protecció fixats en totes els àmbits que tinguin relació amb el PPU i directrius i obligacions aplicables establertes per plans de rang superior (*).
2. Avaluació del model urbà del PPU:
Ordenació golbal del sector
3. Desenvolupament de l’alternativa elegida:
Descripció ambiental del PPU
- Determinacions amb repercussions significatives
- Identificació i quantificació dels sòls objecte de transformacions i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures (*)
- Mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica,
i l’estalvi de recursos i la millora del medi ambient.
5. Justificació del compliment dels objectius.
Avaluació global
- Verificació d’objectius
- Perfil urbanístic i ambiental resultant. Comparació
- Balanç ambiental del POUM
- Conclusions generals de l’avaluació
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
22
3. Desenvolupament del contingut de l’Informe de sostenibilitat ambiental
I. Determinació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament
Aquest apartat inicial de l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA) és essencial, no sols
per fer possible una avaluació solvent i completa de l’ordenació plantejada pel PPU, sinó
també per integrar des del primer moment els condicionants ambientals en el procés
d’elaboració, requisit indispensable per assolir un planejament ambientalment adequat.
No requereix un tractament detallista o enciclopèdic, sinó un diagnòstic ambiental del
sector centrat en la determinació d’aquells aspectes rellevants i significatius que haurà
d’atendre el pla. Exigeix unes conclusions precises i esglaonades segons la seva
importància relativa. Cal adoptar, així mateix, una aproximació pluriescalar que consideri
també l’entorn municipal.
Els diversos requeriments ambientals detectats han de donar lloc, finalment, a un
conjunt d’objectius i criteris que hauran de considerar tots aquells àmbits i dimensions
mediambientals en què el planejament pot repercutir, per tal d’orientar tot el procés de
presa de decisions que comporta la formulació del PPU i, alhora, esdevenir la base de la
seva avaluació final (vegeu el paràgraf 1c).
L’estructura d’aquest apartat, derivada en bona part de la Directiva 2001/42/CE, pot
donar lloc fàcilment a reiteracions. Per aquest motiu, resultarà sovint convenient utilitzar
tècniques expositives que agilitin el redactat o, fins i tot, alterar en determinats casos
l’estructura d’aquesta part de l’ISA, unificant tractaments o agrupant alguns paràgrafs,
sense que això pugui significar deixar de banda cap dels aspectes assenyalats més
endavant. D’altra banda, el contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental se
simplificarà notablement en aquells plans parcials urbanístics que desenvolupin POUM
que ja hagin estat objecte d’avaluació ambiental, en la mesura que aquests darrers
s’hagin ajustat a uns objectius ambientals adequats establerts a l’inici de la seva redacció
i hagin fixat uns requeriments ambientals adients per al seu planejament derivat.
Amb aquestes premisses, a continuació s’exposen algunes consideracions i recomanacions
sobre el contingut d’aquest apartat de l’ISA.
a) Descripció dels aspectes ambientalment rellevants de la situació actual del sector i del seu entorn, d’acord amb l’Informe de sostenibilitat ambiental del pla d’ordenació urbanística municipal que es desenvolupa, i dels estudis addicionals i consultes efectuats. En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
23
estat objecte d’avaluació ambiental d’acord amb la disposició transitòria sisena del DL 1/2005, s’inclouran, entre altres, la identificació i caracterització d’aquells àmbits que poden veure’s afectats de forma significativa per raó del seu especial interès o vulnerabilitat, de l’existència de riscs naturals o tecnològics, etc.
Es tracta d’un epígraf eminentment conclusiu i sintètic, conseqüència directa de
l’avaluació ambiental del POUM. L’ISA forma part de la documentació ambiental que
se sotmet a informació pública una vegada aprovat inicialment. Conseqüentment,
també aquí s’ha d’exposar el resultat de les consultes efectuades amb anterioritat,
sigui en el marc de la pròpia tramitació del PPU (avenços; objectius, alternatives i
criteris generals; etc.) o en la fase de determinació de l’abast i el grau d’especificació
de l’avaluació ambiental del PPU (scopping).
Aquestes consultes podran referir-se a les administracions amb funcions ambientals
en el territori objecte de l’ordenació, altres administracions afectades, o bé altres
persones físiques o jurídiques, públiques o privades, vinculades a la protecció del
medi ambient o a d’altres sectors interessats.
En el cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat
objecte d’avaluació ambiental, haurà de determinar tots el valors, les vulnerabilitats,
els riscs, els impactes, els dèficits, i altres aspectes de caràcter ambiental (inclosos
els referents a la disponibilitat i qualitat dels recursos naturals renovables i no
renovables requerits per a l’aplicació del pla), considerats com a rellevants a nivell
municipal, sobre els quals hi pugui incidir el PPU. En aquest sentit, serà aconsellable
definir, encara que sigui de forma esquemàtica, el perfil ambiental del municipi en
relació al planejament (vegeu “Instruccions tècniques per a l’avaluació dels plans
d’ordenació urbanística municipal”) per tal de facilitar una avaluació final del pla
suficientment contextualitzada.
Normalment resultarà convenient (especialment en els casos de planejament derivat
de plans no avaluats ambientalment) adjuntar plànols de síntesi sobre escales
gràfiques grans que permetin una visió de conjunt, en el ben entès que la documentació
informativa del PPU ha de contenir la cartografia més general i a escales més
detallades (com a mínim 1:1.000). Entre aquests plànols de síntesi poden figurar,
els següents, agrupats o no de la mateixa manera:
• Àrees vulnerables per existència de riscs naturals (geològics, allaus, inundabilitat,
incendis forestals, etc.), tecnològics o per altres motius (vulnerables als nitrats,
erosionables, etc.). Impactes rellevants (àrees denudades; zones afectades per
contaminació de les aigües, dels sòls, de l’aire, acústica, lumínica,
electromagnètica, etc; aqüífers protegits; fragmentacions i barreres, impactes
paisatgístics, etc.).
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
24
• Àrees i elements d’interès ambiental i/o cultural objecte de protecció prèvia
d’acord amb la legislació ambiental (PEIN, Natura 2000, zones humides
inventariades, plans especials de protecció del medi natural i del paisatge; béns
culturals d’interès nacional, comarcal o local, arbres i arbredes d’interès
nacional, comarcal o local, etc.). Àrees i elements objecte de protecció prèvia
d’acord amb el planejament territorial i urbanístic.
• Altres àrees i elements susceptibles de protecció pels seus valors ambientals i/o
culturals (zones d’interès geològic i paleontològic; hàbitats representatius,
singulars, fràgils o d’espècies d’interès especial; àmbits d’interès per a la
connectivitat ecològica; cursos hídrics i zones de protecció hidrològica i forestal;
zones costaneres; espais agraris d’interès ambiental o paisatgístic; elements i
béns d’interès cultural o paisatgístic; xarxa viària rural i camins ramaders; etc.
• Unitats ambientalment i/o paisatgísticament homogènies.
b) Objectius i altres mesures de protecció mediambiental fixats pel pla d’ordenació urbanística municipal. En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objecte d’avaluació ambiental d’acord amb la disposició transitòria sisena del DL 1/2005 s’especificaran els objectius de protecció mediambiental fixats a l’àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, autonòmic o local que tinguin relació amb el pla parcial i, en general, les directrius i obligacions jurídiques que resultin d’aplicació, incloses les establertes per plans de rang superior.
En general, caldrà seleccionar en cada cas aquelles directrius i disposicions fixades
pel POUM que, per les seves característiques o àmbit d’aplicació, han de ser
assumides pel PPU i establir-ne una jerarquització en funció del seu grau
d’importància.
La major part d’aquests objectius, directrius i obligacions jurídiques ja hauran estat
implícitament recollides en el paràgraf anterior, on s’hauran considerat les disposicions
de la legislació ambiental catalana i els seus instruments d’aplicació, els quals
normalment es troben adaptats a les directives comunitàries que, a la seva vegada,
són conseqüència de les estratègies i directives del Parlament europeu i del
Consell.
Per al cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat
objecte d’avaluació ambiental, caldrà especificar els objectius de protecció
mediambiental fixats a l’àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, autonòmic
o local que tinguin relació amb el pla parcial i, en general, les directrius i obligacions
jurídiques que resultin d’aplicació, incloses les establertes per plans de rang
superior.
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
25
A tal efecte, poden trobar-se alguns dels principals documents de referència a escala
mundial, europea i local a: http://www.gencat.net/mediamb/sosten/documents.htm
En el marc del Consell d’Europa (http://www.coe.int/T/E/Cultural_Co-operation/
Environment/), cal destacar especialment, l’Estratègia paneuropea per a la conservació
de la diversitat biològica i paisatgística (1995) i el Conveni Europeu del Paisatge
(2000).
També en l’àmbit europeu, esdevenen una referència obligada els principals acords
de les conferències europees de ciutats i viles sostenibles (http://www.sustainable-
cities.org/): la Carta d’Âalborg (1994), la Declaració de Hannover (2000), etc. Caldrà
prestar una atenció especial a les recomanacions del Grup d’Experts en Medi Ambient
Urbà de la UE (http://europa.eu.int/comm/environment/urban/policy_initiatives.
htm).
A nivell comunitari, els objectius i els àmbits d’actuació prioritària fixats pel VI
Programa d’acció comunitari en matèria de Medi Ambient (2002), l’Estratègia de la
Unió Europea per a un desenvolupament sostenible (2001), l’Estratègia Territorial
Europea (1999), l’Estratègia per a la conservació i ús sostenible de la biodiversitat
(1998) i . La major part d’aquests documents es troben a: http://www.europa.eu.int/
pol/env/index_es.htm. Les directives ambientals poden també baixar-se des de les
pàgines sobre legislació de: http://www.gencat.net/mediamb. Com a referència més
recent (2006), cal esmentar l’Estratègia temàtica sobre el medi ambient urbà (http://
europa.eu.int/comm/environment/urban/thematic_strategy.htm).
Cal assenyalar que el VI Programa d’acció comunitari en matèria de Medi Ambient
planteja, entre les seves línies estratègiques, la introducció de la dimensió ambiental
en les decisions sobre planificació i ús del sòl, identifica quatre problemàtiques
bàsiques entorn les quals es desenvolupen les diverses estratègies i accions
proposades: el canvi climàtic; la biodiversitat, el medi ambient i la salut; i l’ús
sostenible dels recursos naturals5 i la gestió dels residus.
Anàlogament, l’Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible,
desenvolupada posteriorment per diverses estratègies temàtiques, adopta cinc
objectius prioritaris a llarg termini, entre els quals es troben: limitar el canvi climàtic
i incrementar l’ús d’energies netes, una gestió més responsable dels recursos naturals
(un dels objectius marcats és protegir i recuperar els hàbitats i sistemes naturals i
aturar la pèrdua de biodiversitat abans del 2010) i millorar el sistema de transports
i l’ordenació territorial.
5 L’ús sostenible dels recursos naturals significa que s’utilitzen de tal manera que no se supera la seva capacitat de renovació ni la dels altres recursos naturals.
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
26
Aquests darrers documents comunitaris fixen uns objectius i unes prioritats de
caràcter general que han de ser considerats preferentment pel planejament territorial
i urbanístic, els quals, d’altra banda, poden també orientar la ponderació i la
jerarquització dels resultats assolits en la part descrita al paràgraf 1a).
A nivell estatal, els diferents programes i estratègies governamentals són a: http://
www.mma.es/conserv_nat/planes/index.htm.
No existeix una estratègia global de sostenibilitat per al conjunt del territori de
Catalunya, però sí programes de caràcter sectorial i una legislació ambiental
exhaustiva, així com diversos instruments de planificació ambiental aprovats i d’altres
de planejament territorial i urbanístic amb importants continguts ambientals, la
major part en procés de tramitació.
Tanmateix, com a objectiu general que ha d’orientar tots els plans urbanístics figura
el del desenvolupament urbanístic sostenible que té com a referències legislatives
bàsiques els articles 3 i 9 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (text refós: DL 1/2005,
de 26 de juliol, en endavant LLUC) i l’article 3 del seu Reglament (Decret 305/2006,
de 18 de juliol).
Per la seva banda, la legislació ambiental vigent a Catalunya pot consultar-se a:
http://www.gencat.net/mediamb. La major part de programes d’àmbit nacional i
d’instruments de planificació ambiental es troben també disponibles en aquest web
i en els de l’Agència Catalana de l’Aigua (http://www.gencat.net/mediamb/aca) i
l’Agència de Residus de Catalunya (http://www.arc-cat.net).
En el cas concret dels espais naturals protegits a més, òbviament, d’evitar la seva afectació directa, caldrà tenir en compte la possible incidència del PPU sobre espais propers, tant pel que fa al seu interior com a la connectivitat ecològica externa, especialment en els casos següents:
• Espais de la xarxa comunitària Natura 2000. L’objectiu principal és garantir el
manteniment o el restabliment d’un estat de conservació favorable d’aquells
hàbitats d’interès comunitari o d’espècies d’interès comunitari, amb especial
atenció als hàbitats de caràcter prioritari i a aquells altres determinats per a la
inclusió de l’espai a Natura 2000.
• Espais del pla d’espais d’interès natural (PEIN). A més dels objectius i de la
normativa de caràcter general (Decret 328/1992, de 14 de desembre), és
d’obligat compliment el que estableixen els plans especials de protecció del
medi natural i del paisatge dels diversos espais i, si és el cas, els plans especials
urbanístics.
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
27
• Espais naturals de protecció especial (parcs nacionals, parcs naturals, paratges
naturals d’interès nacional i reserves naturals). En aquest cas, són també
imperatives les disposicions de la Llei 12/1985, d’espais naturals, de les
respectives disposicions específiques i dels instruments d’ordenació de cada
espai (plans especials i plans rectors d’ús i gestió).
• Quan es tracti d’espais de la xarxa de la Diputació de Barcelona pot trobar-se
documentació dels plans especials respectius a: http://www.diba.es/parcsn.
• Reserves naturals de fauna salvatge i refugis de fauna. Caldrà considerar les
seves disposicions declaratòries.
Altres instruments de planificació ambiental, d’àmbit més restringit, que caldrà considerar si és el cas, són:
• Els plans especials i altres instruments d’ordenació d’espais naturals protegits,
quan aquests es trobin pròxims a sectors de planejament parcial. Els plans de
conservació d’espècies, en casos similars.
• Els futurs plans d’ordenació dels recursos forestals, especialment pel que fa a
la prevenció d’incendis en sectors adjacents amb terrenys forestals.
• La planificació hidrològica i dels espais fluvials de les diverses conques.
• Els mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori front a la contaminació
atmosfèrica.
• Els mapes de capacitat acústica.
Igualment, caldrà considerar l’existència d’altres règims especials derivats de
disposicions ambientals (aqüífers protegits, zones vulnerables a la protecció per
nitrats, zones de protecció especial als efectes de la legislació de protecció de
l’ambient atmosfèric, etc.) o de disposicions relacionades amb els riscos naturals
(per exemple, la Llei 5/2003 i el decret 123/2005, relatives al risc d’incendi en
urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana).
Caldrà prestar una especial atenció, especialment si no existeix POUM o són posteriors
a ell, als plans territorials parcials, els plans directors territorials i els plans directors
urbanístics, aprovats o en tramitació. El PPU haurà de considerar les directrius i les
determinacions ambientals d’aquests plans; en particular, en el cas dels municipis
costaners, s’ha d’ajustar als plans directors urbanístics del sistema costaner (PDUSC
i PDUSC-2). En general, la documentació d’aquests plans es troba a: http://www.
gencat.net/ptop.
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
28
Pel que fa al paisatge, caldrà tenir en compte els catàlegs de paisatge i les directrius
del paisatge i, molt especialment, les mesures d’aplicació al planejament urbanístic
que estableixin els plans territorials parcials i els plans directors territorials, d’acord
amb el que disposa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació el
paisatge. També caldrà atendre’s, en cas d’existir, a les cartes del paisatge o altres
directrius de paisatge a nivell municipal o supramunicipal.
Finalment, els objectius de caràcter ambiental que el PPU ha de considerar a nivell
local, han d’atendre especialment aquells derivats de les Agendes 21 locals i/o de les
diagnosis i auditories ambientals del municipi. També ha de tenir en compte, si és el
cas, els pactes, les estratègies i els plans locals de mobilitat i les directrius i programes
de les regidories municipals de medi ambient.
c) Conclusions. Objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla, d’acord amb els punts anteriors i amb els principis i directrius establerts pels articles 3 i 9 del DL 1/2005. Comprendran, entre altres, els aspectes següents:
• Sostenibilitat global del model d’ordenació: forma d’ocupació del sòl, adaptació
de l’ordenació a les característiques ambientals preexistents en el sector i el seu
entorn, mobilitat i eficiència energètica; riscs naturals i tecnològics; etc.
• Cicle de l’aigua.
• Ambient atmosfèric: contaminació per substàncies, especialment aquelles
vinculades al canvi climàtic; contaminació acústica, lumínica, electromagnètica,
etc.
• Gestió dels residus.
• Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació.
• Biodiversitat urbana, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general.
• Qualitat del paisatge amb la incorporació, si és el cas, dels objectius de qualitat
paisatgística fixats pel pla d’ordenació urbanística municipal o d’altres
instruments formulats d’acord amb la Llei 8/2005, de 8 de juny.
• Tractament, si s’escau, dels sòls contaminats.
És important que aquests objectius i criteris siguin congruents amb els adoptats
pel POUM i ponderats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d’importància
relativa; quan resulti procedent incorporaran indicadors quantitatius per facilitar
la posterior verificació del seu compliment pel pla.
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
29
Per a la formulació d’aquests objectius i dels criteris consegüents per a la
redacció del PPU, així com pel que fa als indicadors, ens remetem al treball
“Criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic”6 (http://www.
gencat.net/mediamb/sosten/construccio/planejament.htm), així com també als
objectius formulats al quadre de la pàgina següent a mode d’exemple. Cal tenir
en compte que aquestes referències no tenen caràcter normatiu sinó
orientador.
Els objectius i els indicadors adoptats per al PPU no poden limitar-se, en
qualsevol cas, a la simple transposició de les propostes d’aquest o altres
documents, sinó que hauran de ser congruents amb els adoptats pel POUM, si
existeix, i en general amb els resultats assolits en els paràgraf 1a) i 1b). En
qualsevol cas, hauran d’atendre la totalitat d’aspectes esmentats en la capçalera
d’aquest paràgraf 1c), tot i que el pes específic de cada un d’ells podrà variar
en funció de les característiques pròpies del sector objecte del PPU.
Per a la jerarquització dels objectius adoptats en funció del seu grau
d’importància, caldrà tenir en compte tots els objectius descrits a 1b).
Aquests objectius i indicadors hauran de permetre, juntament amb altres
instruments i mesures, la posterior verificació del compliment dels objectius per
la nova ordenació resultant del PPU (apartats 2, 4 i 5).
6 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. (2003). Estudi de Criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic. Centre de Política de Sòl i Valoracions (UPC). Barcelona. ISBN 84-8157-403-1 (versió en Cd-Rom). Pot consultar-se també a: http://www.gencat.net/mediamb/sosten/construccio/planejament.htm
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
30
EXEMPLE D’OBJECTIUS AMBIENTALS PER A UN PPU
A. Model d’ocupació i ordenació del sòl: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model urbanístic globalment eficient i atent als condicionants ambientals existents.
A-1. Garantir una ordenació urbanística eficient, especialment pel que fa a la funcionalitat i al consum de recursos, i adaptada a les característiques ambientals del sector i el seu entorn.
A-2. Establir la zonificació i els usos dels sectors potenciant la seva plurifuncionalitat i autonomia.
A-3. Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat.
B. Cicle de l’aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model urbanístic globalment eficient.
B-1. Prevenir els riscos hidrològics, evitant l’afectació a béns i persones. B-2. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en l’espai urbanitzat. B-3. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en l’edificació. B-4. Preservar i millorar la continuïtat del flux i la qualitat de l’aigua.
C. Ambient atmosfèric (I): minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants.
C-1. Optimitzar l’eficiència energètica de l’ordenació urbanística i de les pròpies edificacions garantint la reducció de la seva contribució al canvi climàtic.
C-2. Fomentar l’ús d’energies netes i la reducció de l’ús de les energies no renovables.
C-3. Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants.
D. Ambient atmosfèric (II): prevenir i corregir la contaminació acústica, lluminosa i electromagnètica.
D-1. Mantenir la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació. D-2. Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-
ne els fluxos hemisferi superior, la intrusió lluminosa i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.
D-3. Regular la implantació de les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge.
E. Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i, si és el cas, facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament.
Gestió de materials: minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general.
E-1. Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus.
E-2. Promoure en els edificis la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió.
E-3. Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.
F. Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural en general: considerar la biodiversitat urbana en l’ordenació i conservar els elements d’interès natural.
F-1. Establir, com a element bàsic i vertebrador de l’ordenació adoptada, un sistema d’espais lliures que respongui, entre d’altres, a criteris de biodiversitat urbana, físicament continu i connectat amb les xarxes urbanes i les xarxes territorials exteriors.
F-2. Fomentar la naturalització de l’espai urbà.
G. Paisatge: Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la qualitat.
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
31
II. Ordenació global del sector. Descripció i avaluació d’alternatives.
És fonamental que aquells elements essencials de l’ordenació del PPU siguin
ambientalment adequats. En cas contrari, es provocaran efectes en cadena molt
difícilment reconduibles a posteriori. Per aquest motiu, l’aplicació de l’avaluació
ambiental durant la fase d’elaboració del PPU en què es decideix el model d’ordenació
a adoptar, resulta necessària i pot evitar molts problemes posteriors a l’hora de
desenvolupar l’ordenació detallada o de la seva avaluació.
L’ISA ha de recollir en aquest apartat l’avaluació realitzada en el moment que els treballs
d’elaboració del PPU hagin assolit un grau de desenvolupament suficient per permetre
formular, en una primera aproximació, les possibles alternatives globals d’ordenació, és
a dir l’esquema dels models plantejats i dels seus elements configuradors (sistemes,
taques generals de zonificació, localització de les àrees edificables, actuacions
estratègiques, àmbits de protecció, etc.), encara que la seva delimitació precisa no hagi
estat encara establerta.
a) Alternatives generals considerades per a l’ordenació global del sector: sistemes, zonificació, etc. Resum de les característiques i dels motius de selecció.
Les alternatives, com s’ha dit abans, en aquesta fase expressades normalment d’una
forma esquemàtica i sense una delimitació precisa sobre els plànols, hauran de ser
viables jurídicament, tècnicament i econòmicament.
b) Avaluació ambiental de cada alternativa d’acord, entre altres factors, amb els principis, objectius i criteris ambientals a què fa referència el paràgraf 1c).
L’avaluació de les alternatives considerades ha de permetre justificar la validesa
ambiental de l’alternativa elegida abans que aquesta sigui desenvolupada i el resultat
final objecte d’una nova avaluació. Si aquesta avaluació d’alternatives s’efectua de
forma rigorosa, l’avaluació final del PPU (apartats 4 i 5) resultarà més senzilla i els
possibles conflictes suscitats difícilment podran afectar aspectes fonamentals de
l’ordenació.
Per dur a terme aquesta avaluació, sens perjudici de la possible utilització de
metodologies convencionals (matrius d’impacte, etc.), a criteri del redactor, caldrà
confrontar cada alternativa considerada amb els objectius ambientals adoptats a 1c)
que resultin d’aplicació en aquest nivell de l’elaboració del pla, per tal de determinar
el grau d’adequació de cada una d’elles i els possibles punts de conflicte. També
podran aplicar-se indicadors del compliment d’aquests objectius, quan resultin
adequats. Es considerarà especialment la ponderació entre els objectius ambientals
establerta en el paràgraf esmentat.
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
32
c) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada.
S’exposaran els motius socials, econòmics, ambientals, etc. de l’elecció de l’alternativa
seleccionada i, d’acord amb l’avaluació realitzada al paràgraf anterior, es justificarà
des del punt de vista estrictament ambiental la conveniència i l’adequació d’aquesta
alternativa als objectius adoptats a 1c).
III. Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada
Una vegada desenvolupada l’ordenació del PPU a partir de l’alternativa seleccionada,
aquest apartat ha de permetre identificar i caracteritzar, de la forma més precisa possible,
aquelles determinacions amb incidència rellevant sobre el medi ambient (tant de caràcter
positiu com negatiu), per tal de possibilitar l’avaluació final del pla en els apartats 4 i 5.
a) Descripció esquemàtica del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions estructurals i d’aquelles altres amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient (qualificació del sòl, sistemes, ordenació d’usos i de l’edificació, obres d’urbanització, etc.), així com dels components o vectors ambientals involucrats.
Cal exposar sistemàticament i de forma esquemàtica però precisa, les determinacions del PPU susceptibles d’originar efectes ambientalment significatius, delimitar-les o localitzar-les, quantificar-les, etc. Entre altres (art. 65 LLUC), les relatives a:
• Qualificació del sòl
• Regulació dels usos i els paràmetres de l’edificació
• Assenyalament d’alineacions i rasants
• Definició de l’ordenació de volums
• Precisió de les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques
• Localització del sòl reservat per a habitatges de protecció pública, per a zones
verdes i espais lliures públics, equipaments i serveis tècnics
• Concreció de les característiques del mobiliari urbà, de l’arbrat i l’enjardinament,
del paviment de les voreres i el tipus de vorades, de l’enllumenat i de la
senyalització
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
33
Com a suport per a la complimentació d’aquest apartat de l’ISA, l’Annex d’aquesta
Guia conté la relació de les determinacions que han de contenir els PPU, d’acord
amb la LLUC, i els factors ambientals sobre els quals cada un d’ells acostuma a tenir
una incidència més significativa.
b) En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objecte d’avaluació ambiental d’acord amb la disposició transitòria sisena del DL 1/2005, identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, residus i similars, com a conseqüència de la delimitació del sector.
A partir de la descripció efectuada al paràgraf anterior, cal procedir a identificar i, en
la mesura possible quantificar, els sòls afectats per les transformacions previstes en
el PPU i els altres recursos naturals que requerirà la seva execució.
Com a conseqüència, serà necessari en primer lloc identificar, delimitar i caracteritzar
els sòls inclosos en el sector (o, si és el cas, en el subsector). D’altra banda, es
quantificaran els sostres edificables addicionals en relació als edificats amb
anterioritat, destinats a habitatge, indústria, etc., conseqüència de l’aplicació de les
determinacions del pla. En funció d’aquells i de les altres determinacions del
planejament que generin demanda de recursos o afectin la seva qualitat, es calcularan
els requeriments addicionals de caràcter energètic, de consum i de tractament
d’aigües, de recollida i tractament de residus, etc., als quals caldrà afegir els dèficits
preexistents que hagin estat detectats a 1a). Es determinaran també els dèficits
totals de serveis tècnics de caràcter ambiental i les condicions quantitatives i
qualitatives dels sòls necessaris per a la seva localització.
c) Mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general, tant pel que fa a les mesures d’aplicació directa del pla com del projecte d’urbanització derivat.
L’avaluació global del pla (apartat 5) ha de considerar, no sols els seus efectes
negatius sobre el medi ambient i les mesures per pal·liar-los, sinó també els aspectes
de la seva aplicació destinats expressament a la millora del medi ambient en el
sector o que hi contribueixin efectivament. És el cas d’aquelles determinacions que
tinguin per objecte o impliquin l’estalvi de recursos energètics i d’altres recursos
naturals, la millora de la biodiversitat i de la connectivitat ecològica, etc.
És important que aquesta estimació sigui completa, suficientment argumentada i, en
la mesura possible quantificada, per tal permetre, en el seu moment, un balanç
ambiental del pla fiable.
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
34
IV. Determinació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient
Aquesta avaluació ha de servir, fonamentalment, per permetre en l’apartat 5 la verificació
solvent del compliment dels objectius ambientals adoptats per a la redacció del pla
(paràgraf 1c) i la seva avaluació global.
Identificació i avaluació dels probables efectes significatius sobre els distints components ambientals, els recursos naturals en general i, particularment, els espais i els aspectes identificats d’acord amb el punt 1.
Es consideraran les interrelacions entre els diferents factors, així com les mesures adoptades per prevenir, reduir i, en tant que sigui possible, compensar, qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient identificat en els paràgrafs anteriors, que pugui resultar de l’aplicació directa del pla i dels seus projectes d’urbanització derivats.
Un dels aspectes més delicats és la consideració dels diversos efectes com a
significatius o no significatius. En general, un efecte serà significatiu quan afecti de
manera tangible els aspectes rellevants descrits a 1a), incloses les àrees ambientalment
vulnerables, d’interès, etc., o incideixi de forma perceptible en els objectius de
protecció mediambiental descrits a 1b). Anàlogament, caldrà també tenir en compte
els objectius establerts a 1c) i, molt particularment, aquells estimats com a essencials.
No existeix, però, un criteri inequívoc o una línia divisòria clara entre els efectes
significatius i no significatius; per això, i d’acord amb el principi de precaució, serà
convenient aplicar la qualificació d’efecte significatiu a tots aquells casos que
presentin dubtes.
L’Annex 1 de la Directiva estableix que aquests efectes hauran de ser caracteritzats de diferents formes: secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o a llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius, etc. El Reglament d’avaluació d’impacte ambiental (RD 1131/1988, de 30 de setembre) defineix la major part d’aquests conceptes:
• Indirecte (denominat “secundari” en l’Annex 1 de la Directiva): Aquell que
representa una incidència immediata respecte a la interdependència, o, en
general, respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre.
• Acumulatiu: Aquell que en prolongar-se en el temps l’acció de l’agent inductor,
incrementa progressivament la seva gravetat, per la manca de mecanismes
d’eliminació amb efectivitat temporal semblant a la de l’increment de l’agent
causant del dany.
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
35
• Sinèrgic: Aquell que es produeix quan l’efecte conjunt de la presència simultània
de diversos agents significa una incidència ambiental més gran que l’efecte
suma de les incidències individuals contemplades aïlladament; Així mateix,
s’inclou en aquest tipus aquell efecte el mode d’acció del qual indueix en el
temps l’aparició d’altres nous.
• A curt, a mitjà o a llarg termini: Aquell la incidència del qual pot manifestar-se,
respectivament, dins del temps comprès en un cicle anual, abans de cinc anys,
o en un període superior.
• Permanent: Aquell que suposa una alteració indefinida en el temps de factors
d’acció predominant en l’estructura o en la funció dels sistemes de relacions
ecològiques o ambientals presents al lloc.
• Temporal: Aquell que suposa una alteració no permanent en el temps, amb un
termini temporal de manifestació que pot estimar-se o determinar-se.
• Positiu: Aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica com
per la població en general, en el context d’una anàlisi completa dels costos i
beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació contemplada.
• Negatiu: Aquell que es tradueix en pèrdua de valor naturalístic, estètic, cultural,
paisatgístic, de productivitat ecològica, o en l’augment dels perjudicis derivats
de la contaminació, de l’erosió o rebliment i de la resta de riscs ambientals en
discordança amb l’estructura ecològica/geogràfica, el caràcter i la personalitat
d’una localitat determinada.
El Reglament contempla també altres tipificacions similars (reversible/irreversible,
recuperable/irrecuperable, continu/discontinu, periòdic, irregular, etc.).
Aquesta caracterització dels diversos efectes pot ajudar a determinar la seva
importància relativa o a esvair dubtes sobre el seu grau de significació. Amb aquesta
finalitat poden utilitzar-se altres instruments i tècniques habituals d’avaluació, com
les matrius d’impactes, els quals, a més, poden permetre relacionar aquests efectes
entre si i determinar possibles interaccions que calgui considerar.
En general, caldrà prestar una especial atenció a aquelles àrees, internes o externes,
d’afectació potencialment significativa, és a dir, àrees identificades com a
ambientalment sensibles pels seus valors ambientals, per raons de vulnerabilitat o de
riscs, etc.
També serà necessari avaluar la idoneïtat o els dèficits de cara a atendre les necessitats
del sector, de les xarxes preexistents de subministrament d’energia i d’aigua, així
com de les infraestructures de sanejament, de recollida, dipòsit i tractament de
residus, etc., considerant si és el cas, la suficiència de les instal·lacions i altres
mesures addicionals previstes al PPU.
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
36
Així mateix, s’han d’especificar aquelles mesures addicionals adoptades pel PPU per
prevenir possibles efectes negatius importants, pal·liar-los o corregir-los fins a uns
nivells acceptables. Aquestes mesures poden ser d’ordenació física o de disseny, de
caràcter normatiu o actuacions específiques programades.
En alguns casos pot ser convenient preveure mesures de caràcter compensatori d’aquells
efectes que, malgrat tot, puguin produir-se (adquisició de terrenys d’interès per
contrarestar determinades afectacions, altres actuacions de millora ambiental, etc.)
Es important que aquestes mesures no es limitin a aquells aspectes de l’ordenació
del PPU que siguin d’aplicació directa, sinó que també continguin disposicions per
als projectes derivats.
V. Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts
a) D’acord amb l’expressat als punts 3 i 4, verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals esmentats al punt 1, particularment amb els objectius i criteris a què fa referència el paràgraf 1c), i de la forma en què aquells requeriments i qualsevol altre aspecte ambiental han estat tinguts en compte en la seva elaboració.
En aquest paràgraf es verificarà de manera sistemàtica el compliment dels objectius
i criteris adoptats a l’inici del procés de redacció del PPU i es justificaran els possibles
canvis i incompliments, així com les mesures adoptades d’acord amb el que ha estat
descrit a 3c). S’exposarà també qualsevol altre aspecte d’interès sobre la integració
dels requeriments ambientals en el pla.
Per dur a terme aquesta verificació caldrà correlacionar els aspectes rellevants
descrits i avaluats als apartats 3 i 4, respectivament, amb els diversos objectius i
criteris esmentats. La utilització de llistes de verificació pot resultar útil per
sistematitzar aquesta part de l’avaluació.
b) Justificació del compliment de les determinacions del planejament general sobre mobilitat sostenible i de les derivades de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.
La mobilitat generada és un dels elements de més transcendència ambiental i, per
tant, ha de ser considerada especialment en l’avaluació del pla. En aquest sentit,
l’ISA recollirà la justificació del compliment de les determinacions del POUM sobre
mobilitat sostenible, si existissin, i aquelles derivades de la Llei 9/2003, de 13 de
juny, de la mobilitat.
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
37
Cal tenir en compte que l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada, malgrat no ser
obligatori en el planejament derivat, és molt recomanable, especialment en el cas de
PPU que desenvolupin planejament general que no hagi estat objecte d’aquest tipus
d’estudi. Aquest avalua l’increment potencial de desplaçaments provocat per una
nova planificació o una nova implantació d’activitats i la capacitat d’absorció dels
serveis viaris i sistemes de transport, inclosos els sistemes de transport de baix o nul
impacte, com els desplaçament en bicicleta o a peu. Així mateix, valora la viabilitat
de les mesures proposades per gestionar de forma sostenible la nova mobilitat i,
especialment, les fórmules de participació del promotor o promotora per col·laborar
en la solució dels problemes derivats d’aquesta nova mobilitat generada.
És altament recomanable que l’ISA i l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada
s’elaborin de forma coordinada i complementària.
Així mateix, en cas d’existir alguns dels instruments de planificació de la mobilitat
creats per la llei esmentada (plans directors de mobilitat, plans de mobilitat urbana,
etc.), caldrà considerar les seves determinacions.
c) Com a conseqüència dels paràgrafs anteriors, balanç ambiental del pla, considerant les jerarquies entre objectius establertes al paràgraf 1c), els indicadors adoptats, etc.
El resultat final de l’avaluació es concretarà en aquest paràgraf on es valoraran les
repercussions ambientals del PPU des d’una perspectiva global i integrada.
Es valoraran conjuntament els resultats de la verificació efectuada en el paràgraf
anteriors, ponderant-los d’acord amb el grau d’importància relativa assignat en el
paràgraf 1c) als diversos objectius en ell establerts. Conseqüentment, s’especificarà
el grau de compliment d’aquests objectius, amb una especial èmfasi en aquells
aspectes considerats en el seu moment com a essencials o prioritaris.
En l’avaluació global serà convenient utilitzar els indicadors i els valors de referència
per alguns d’aquests definits a 1c).
d) Conclusions generals de l’avaluació, amb l’especificació, si és el cas, de les dificultats trobades a l’hora de recaptar la informació.
Finalment, es sintetitzaran els resultats assolits al paràgraf anterior, amb unes
conclusions generals sobre la idoneïtat ambiental del PPU i els aspectes positius i
negatius més remarcables.
També cal especificar en aquest paràgraf aquells problemes que hagin pogut
condicionar el desenvolupament de l’avaluació ambiental del pla (especialment els
derivats de la manca d’informació i de la fiabilitat d’aquesta), els quals sigui necessari
prendre en consideració a l’hora de valorar-ne els resultats i les conclusions.
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
38
VI. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes
El PPU ha d’establir els mecanismes que permetin verificar periòdicament l’eficàcia de
l’avaluació ambiental duta a terme. En aquells casos que el desenvolupament del PPU
plantegi una certa complexitat és recomanable transformar aquest apartat de l’ISA en
un Programa de vigilància i seguiment similar al dels estudis d’impacte ambiental.
a) Periodicitat i moment de les verificacions del compliment i la idoneïtat de les mesures adoptades amb l’expressió dels paràmetres que requeriran un seguiment i índexs proposats per a la seva avaluació, en relació als principis, objectius i criteris ambientals a què fa referència el paràgraf 1c).
D’acord amb la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes, el promotor dels
plans i programes de promoció pública nomenarà un Director ambiental del pla o
programa, que serà l’encarregat de dur a terme les tasques de seguiment ambiental
d’aquest. Lògicament, els PPU es troben en aquest supòsit. El Director ambiental
del pla pot coincidir amb el designat en el seu moment per al seguiment del
POUM.
El Director ambiental del pla o programa emetrà informes sobre el seguiment amb
la periodicitat que li sigui establerta en la resolució de l’avaluació ambiental
corresponent i els remetrà al promotor i a l’òrgan ambiental. Quan per raó de la
transcendència del pla o programa, s’hagi considerat necessària la creació d’una
comissió mixta de seguiment ambiental del pla o programa, el Director ambiental
es relacionarà directament amb aquesta. Una vegada executat el PPU, el seu
seguiment ambiental podrà ser integrat amb el del POUM, si existeix i ha estat
objecte d’avaluació ambiental.
En qualsevol cas, el PPU haurà de concretar també la forma en què es duran a terme
aquestes verificacions, els tipus d’actuacions a executar en funció dels seus resultats, etc.
En el ben entès que el seguiment ambiental del PPU i del compliment dels seus
objectius ambientals no pot quedar reduït a la verificació d’uns paràmetres
quantitatius, aquests resulten, però, indispensables en alguns casos.
Conseqüentment, a partir dels objectius ambientals i indicadors adoptats,
s’establiran els elements de referència i els valors numèrics en aquells casos en
què puguin coadjuvar a una avaluació continuada solvent.
Aquests paràmetres haurien de comprendre àmbits i valors com els descrits als
paràgrafs 1a) i 1c), posar un èmfasi especial en aspectes com l’evolució del consum
de recursos energètics, hídrics i altres recursos naturals, derivada del desplegament
del PPU, la conservació de la biodiversitat urbana, l’execució de les infrastructures
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
39
ambientals previstes, la introducció de mesures de sostenibilitat en la construcció,
l’evolució de les problemàtiques ambientals preexistents, etc. També podran
referir-se a indicadors de seguiment relatius a la incorporació de mesures ambientals
en les llicències, inversions municipals en determinats conceptes, al repartiment
de la mobilitat generada per modes de transport, etc.
b) En cas que no hagin estat especificades anteriorment, normes i altres determinacions ambientals per als projectes d’urbanització i d’edificació que hagin d’executar-se en aplicació del pla.
En apartats anteriors s’hauran analitzat i avaluat les determinacions del PPU
relatives a les urbanitzacions i edificacions derivades del pla. Per tal de facilitar la
ulterior valoració del seu compliment i de la seva eficàcia, en aquest apartat es
recopilaran aquelles determinacions comunes a aquestes.
Igualment, caldrà especificar si el projecte d’urbanització s’ha de sotmetre al
procediment d’avaluació d’impacte ambiental segons la legislació sectorial
aplicable, ja sigui per les pròpies característiques de l’actuació o perquè així ho
hagi determinat prèviament el POUM.
c) Organisme o organismes responsables.
L’ISA haurà de proposar aquests organismes d’acord amb els criteris derivats dels
paràgrafs següents.
En l’avaluació ambiental dels plans i programes, els promotors són els responsables
de realitzar el seguiment dels efectes sobre el medi ambient que comporta la seva
aplicació o execució.
En qualsevol cas, d’acord amb la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes,
l’òrgan ambiental és el responsable de la supervisió ambiental dels efectes de la
seva aplicació, tot rebent els informes periòdics de seguiment i identificant amb
promptitud els efectes adversos no previstos per tal que puguin ser adoptades les
mesures compensatòries o de reparació adequades. Si, en el marc de les tasques
de supervisió s’advertís la desviació o l’incompliment dels condicionants de la
resolució sobre l’avaluació ambiental del PPU, o apareguessin efectes adversos
addicionals no previstos, es podran convocar comissions paritàries entre el promotor
i l’òrgan ambiental per determinar les actuacions que hagin de realitzar-se.
DESENVOLUPAMENT del contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
DE
SE
NVO
LUPA
ME
NT
del c
onti
ngut
de
l’inf
orm
e de
sos
teni
bilit
at a
mbi
enta
l
40
VII. Síntesi
Resum, en termes fàcilment comprensibles, de la informació facilitada en els epígrafs precedents. Contindrà la ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats (si és el cas, amb referència expressa a aquells establerts pel planejament general que tinguin incidència sobre el sector), dels treballs d’integració ambiental realitzats al llarg de tot el procés de planejament urbanístic i l’explicació justificada dels resultats i conclusions obtinguts.
Les conclusions es referiran tant a l’examen i l’elecció de les distintes alternatives,
com a l’avaluació final del pla i les mesures de seguiment proposades. S’exposaran
també les dificultats trobades per a la realització de l’avaluació, les seves causes i la
seva incidència en els resultats.
Aquesta part de l’ISA ha de ser de lectura assequible per a persones no especialitzades
i, amb aquesta finalitat, caldrà utilitzar les tècniques de comunicació escrita i gràfica
necessàries. Així mateix, i pel mateix motiu, la seva extensió ha de ser limitada; es
recomana que no superi les 25 pàgines.
4. ANNEXRelació de determinacions del PPU i repercussions significatives sobre els diversos factors ambientals
ANNEX
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
AN
NE
X
42
ANNEX
Relació de determinacions del PPU i repercussions significatives sobre els diversos factors ambientals
Com a suport per a la identificació d’aquelles determinacions d’un PPU amb possibles
repercussions significatives sobre el medi ambient (apartat IV de l’ISA), aquest annex
conté la relació de determinacions que han de contenir els PPU, d’acord amb l’article
65 de la LLUC, i el seu creuament amb un conjunt de factors ambientals. Com a
conseqüència, s’assenyalen per a cada determinació del PPU aquells factors ambientals
sobre els quals té normalment una incidència més directa.
En la línia de la sistematització dels objectius i criteris ambientals de les parts segona i tercera d’aquestes Instruccions tècniques, amb alguns afegits addicionals, els factors ambientals considerats han estat aquests:
• Cicle de l’aigua
• Qualitat de l’aire
• Condicions acústiques
• Condicions lumíniques
• Condicions electromagnètiques
• Gestió de residus
• Gestió de materials
• Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural en general
• Paisatge
• Eficiència energètica
• Construcció sostenible
Cal remarcar que, de fet, moltes de les determinacions afecten, directament o indirecta,
la majoria o tots els factors ambientals considerats, raó per la qual és a partir d’una
referència territorial concreta (l’àmbit d’ordenació del pla) que poden ponderar-se
objectivament. D’altra banda, els tipus i graus d’afectació poden variar en funció de les
característiques de l’ordenació plantejada. Per tant, els resultats de la taula que es
mostra a continuació cal considerar-los com a exemple merament indicatiu.
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics
ANNEX
AN
NE
X
43
Cicle aigua
Qual. aire
Cond.acústiq
Cond.lumin
Cond.electro
Gestióresidus
Gestió mater
Biodiv. patr. nat
Paisatge Efic.energ.
Constr.sosten.
Determinacions de caràcter general (art. 65.2 de la LLUC)
Qualificació del sòl x x x x x x x x x
Regulació dels usos i els paràmetres de l’edificació
x x x x x x x x x x x
Assenyalament d’alineacions i rasants
x x x x x x x
Definició de l’ordenació de volums
x x x x x x x
Precisió de les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques
x x x x x x x x x x
Establiment de les condicions de gestió i els terminis d’execució
Localització del sòl reservat per a habitatges de protecció pública
x
Sectors d’ús residencial (art. 65.3)
Reserva per a zones verdes i espais lliures públics
x x x x x
Reserva per a equipaments públics
x x x
Sectors d’ús no residencial (art. 65.4)
Reserva per a zones verdes i espais lliures públics
x x x x x
Reserva per a equipaments públics
x x x
Reserva per a serveis tècnics, si s’escau
x x
Tramitació que precisi d’obres d’urbanització bàsiques (art. 65.6)
Concreció de les característiques del mobiliari urbà
x x
Concreció de les característiques de l’arbrat i l’enjardinament
x x x x x x
Concreció de les característiques del paviment de les voreres i el tipus de vorades
x x x x x x x
Concreció de les característiques de l’enllumenat i de la senyalització
x x x
Top Related