PLA DIRECTOR DE JOVENTUT MOLINS DE REI
MOU! + 2007-2009
2
ÍNDEX Pàg. Introducció 3 - 4 Procés participatiu per a la recollida de propostes en el Marc del Pla Director de Joventut (PDJ) 5 -26 Finançament 27 Previsió de futur pel PDJ 28 Conclusions 30 Documents adjunts
- Annex 1: Diagnosi de la situació de la joventut a Molins de Rei (elaborada per l’empresa Iniciatives i Programes) Pàg. 30 - 99
- Annex 2: Documents de seguiment enviats als joves al 2004 , 2005 Pàg. 100 - Annex 3: Document complet del Pla Director de Joventut 2007-2009
Pàg. 101-121
3
INTRODUCCIÓ
Entre el 2002 i el 2004, es va dur a terme un procés de participació amb els i
les joves de Molins de Rei, amb l’ objectiu de l’elaborar l’ eina que havia d’
impulsar una nova política de joventut per tal de fer front als canvis socials i
econòmics que han afectat la condició juvenil en els últims anys. Aquests
canvis van conduir a un replantejament del model d’intervenció i gestió pública,
per tal que aquest fos capaç de donar la resposta adequada a les noves
orientacions de la política juvenil. Aquest nou model, aposta per unes polítiques
de joventut integradores, que treballin tots els aspectes que han de facilitar als
joves poder desenvolupar lliurement el seu projecte vital. L’eina fonamental de
l’Ajuntament de Molins de Rei pel desenvolupament de les polítiques
adreçades a les i als joves de la ciutat, és el Pla Director de Joventut.
El Pla Director de la política de Joventut va ser dissenyat seguint la
metodologia establerta per les Polítiques Integrals. Per tant, es contempla la
joventut com una etapa plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i
entendre els joves i les joves des d’una perspectiva global. En aquest sentit es
va proposar treballar tres eixos per a desenvolupar la nova manera d’entendre
aquesta condició juvenil: l’emancipació, la participació i l’oci.
El Pla Director es va plantejar com una eina per desenvolupar l’acció
política adreçada als joves de Molins de Rei. Es va configurar com un
instrument obert, dinàmic i participatiu, fet per als joves i amb el joves del
municipi.
Aquest nova política es plantejava en plena coordinació amb la resta de
programes municipals (ensenyament, formació ocupacional, cultura, serveis
socials, esports, sanitat, cooperació…) i incidint principalment a:
a) Facilitar l'arrelament dels joves en el seu medi i en la col·lectivitat, superant
els processos individualistes, imposats pels mitjans de comunicació de
masses, i fomentant les actituds democràtiques, solidàries i participatives.
b) Crear i millorar la infraestructura de serveis als joves.
4
c) Afavorir l'autonomia individual dels joves fent especial atenció als col·lectius
amb menys possibilitats i compensant els desequilibris socials.
d) Desenvolupar activament tots aquells àmbits propis de la nova condició
juvenil des d'una òptica global i integral i amb una concepció afirmativa de la
joventut.
El Pla Director de Joventut es va plantejar com un document que recollia els
objectius, les línies estratègiques, les propostes i les actuacions a desenvolupar
de forma global en polítiques juvenils a Molins de Rei; i definia també les
formes de gestió i les àrees responsables de l’execució.
Entre els mesos de setembre i desembre de l’any 2006 des de la regidoria de
Joventut de l’ Ajuntament de Molins de Rei, i amb el recolzament de
Participació Ciutadana, es va dur a terme un procés de participació per a la
revisió del Pla Director de Joventut de Molins de Rei, MOU!, amb un doble
objectiu, valorar i validar el Pla Director de Joventut, MOU! 2004-06 i recollir
les directrius per l’ actualització i redacció del Pla Director de Joventut 2007-09.
5
Procés participatiu per a la recollida de propostes en el Marc del Pla Director de Joventut
(PDJ)
El Pla Director de Joventut, MOU! 2004 – 2007, ha estat el punt de partida
d’aquest procés, i de fet és el punt d’arribada del mateix, ja que l’encàrrec
realitzat a la consultora externa encarregada de dissenyar i implementar el
procés de participació, recull la voluntat d’ actualitzar aquest pla, tot
incorporant noves propostes realitzades pels joves, després de la reflexió i el
treball conjunt entre aquests.
Per fer-ho, el procés de participació ha combinat moments de diagnosi, que
pretenien aproximar-nos al nivell de coneixement que tenien els joves del MOU!
i de les accions municipals que els hi afecten, i moments de propostes, amb la
finalitat de poder millorar les accions del MOU! i/o proposar-ne de noves.
La cronologia del calendari del procés de revisió i validació del Pla Director
2004-2006 i la redacció del Pla Director de Joventut 2007-2009 ha estat:
Acció Dates Agents implicats
Disseny i encàrrec del Procés de Participació
juny - juliol 2006
o Regidoria de Joventut o Participació Ciutadana
Desenvolupament dels tallers setembre –desembre 2006
o Regidoria de Joventut o Cooperativa-ETCS (Estratègies
per a la Transformació Comunitària Sostenible).
Elaboració de l’ informe. gener – febrer 2007
o Cooperativa-ETCS (Estratègies per a la Transformació Comunitària Sostenible).
o Revisió informe i elaboració documentació de retorn als participants als tallers.
o Enviament de l’ informe als joves que van participar als tallers
o Presentació de l’ informe per la seva validació per part de les entitats juvenils de Molins de Rei i els participants en el procés de participació.
març – abril 2007
o Regidoria de Joventut o Cooperativa-ETCS (Estratègies
per a la Transformació Comunitària Sostenible).
o Presentació al Ple Municipal del Pla Director de Joventut 2007-2009 MOU! +, per la seva aprovació .
Abril 2007 o Regidoria de Joventut
6
Amb aquest procés es plantejava aconseguir les visions del màxim número de
joves possible, mitjançant la seva participació en moments de reflexió i debat
conjunt amb la voluntat de recollir valoracions i propostes. Per fer-ho, com a
punt de partida, existia l’experiència prèvia d’associacions i entitats del municipi
que van participar en l’elaboració del MOU a l’any 2004, així com entitats de
joves que havien tingut contacte amb la regidoria de joventut. Aquestes entitats
foren convocades a una reunió informativa sobre el procés amb la voluntat
d’implicar-les, sessió realitzada el dia 5 de juliol de 2006.
Per altra banda, per tal d’incorporar a d’altres joves, realitzaríem diferents
tallers als instituts públics de Molins (IES Lluís de Requesens i IES Bernat el
Ferrer), amb grups de joves que estan cursant 3er, 4art d’ESO i 1er de
batxillerat.
Per últim, es considera important poder organitzar un debat a partir d’una
mostra aleatòria, escollida del cens municipal, de joves entre 18 i 35 anys, amb
la voluntat d’incorporar al debat joves de diferents edats, perfils i zones del
municipi.
Metodologia, objectius del procés i participants
La metodologia utilitzada en el procés de participació, tenia com a objectiu
poder recollir opinions i propostes dels joves de Molins, integrant i contemplant
la diversitat i heterogeneïtat que pot suposar treballar amb participants amb
motivacions i concepcions diferents que venen marcades per unes edats que
van des dels 14 als 35 anys.
El temps, els recursos i la disponibilitat dels participants, també han estat
elements que han determinat l’ordenació del procés en 10 tallers o moments
de participació on la dinàmica s’havia d’ajustar al temps disponible, al perfil
dels participants i a les seves edats.
Objectius del procés:
o Valorar el nivell de coneixement de les accions municipals adreçades al
jovent del municipi per aquest propi col·lectiu
7
o Detectar i recollir les inquietuds i problemàtiques que tenen els joves del
municipi
o Conèixer la valoració que fa el jovent entorn a la política que els hi afecta
o Recollir propostes de millora i noves propostes
Participants:
o Joves de Molins de Rei de entre 14 i 35 anys, associats i no associats
Accions desenvolupades i dinàmica de les sessions de treball
o 2 tallers participatius amb joves que participen a activitats organitzades
per associacions juvenils del municipi o bé que en són membres de
forma activa
o 4 tallers amb alumes de l’IES Lluís de Requesens
o 3 tallers amb alumnes de l’IES Bernat el Ferrer.
o 1 taller amb una mostra al·leatòria de joves de entre 14 i 35 anys.
Les dinàmiques de les sessions de treball no han estat iguals per a tots els
col·lectius de participants, sinó que s’ha adaptat en funció a 3 criteris:
- punt de partida i nivell de coneixement de les accions municipals
adreçades al joves i del MOU
- interessos i inquietuds dels participants, clarament determinat per
l’edat
- temps disponible per al desenvolupament de la sessió
En aquest sentit, es considerà important poder aportar una organització de les
temàtiques a treballar el més entenedora possible. Les reflexions, per tant,
s’estructurarien al voltant de 10 eixos, fent-ne més èmfasi en uns o altres
segons els joves participants i el temps disponible. Aquests eixos van ser:
1. ensenyament, formació i treball
2. informació i comunicació
3. accés a l’habitatge.
4. salut i consum responsable
5. noves tecnologies
8
6. associacionisme i la participació
7. oci i lleure
8. cultura i l’art
9. esport
10. conciliació de la vida personal i familiar, i transport1
Totes les sessions partiren de la mateixa estructura per a promoure la reflexió i la recollida de propostes, adaptant-se la dinàmica en funció als tres criteris abans esmentats:
1. Coneixem el MOU?
2. Què coneixem, què ens agrada i què no ens agrada del que hi ha, o s’està fent a Molins de Rei?( en relació a un determinat eix o tema)
3. En cas de disposar del temps suficient, retorn als
participants de qui es l’administració competent, i si es o no una actuació recollida al MOU!, en relació a les reflexions i valoracions aportades.
4. Formulació de propostes per part dels participants
entorn als eixos o temes treballats.
1 Aquest eix només va ser treballar amb els joves de la mostra aleatòria
9
Desenvolupament de les sessions i calendari Acció Destinataris Data
sessió Durada
Objectius
Tallers amb joves associats Participants 18 joves 1 Taller de diagnosi amb joves associats
joves vinculants a associacions i entitats del municipi
15 de setembre
2,5 h. Saber quin nivell de coneixement en tenen els joves, i quina valoració en fan sobre les accions del MOU! i les actuacions municipals que afecten als joves
1 Taller de propostes amb joves associats
joves vinculants a associacions i entitats del municipi
20 d’octubre
2,5 h. Identificar, detectar temes que preocupen aquests joves i quines en consideren positives del poble Recollir propostes per a incorporar en el MOU!
Tallers amb joves dels instituts Participants: 112 joves 4 Tallers de diagnosi i propostes
Alumnes 3r ESO IES Lluís de Requesens
2 h
3 Tallers de diagnosi i propostes
Alumnes de Batxillerat IES
Bernat el Ferrer
1h
Conèixer quins aspectes consideren com a positius i quins aspectes consideren com a negatius del fet de ser joves a Molins de Rei Recollir propostes per a incorporar en el MOU!
Taller amb joves triats de forma aleatòria Participants: 5 joves 1 Taller de diagnosi i propostes
Joves que viuen a Molins de Rei triats de forma aleatòria
2 h Conèixer quins aspectes els hi preocupen més als joves en relació als 10 eixos proposats Conèixer el nivell de coneixement de les accions municipals que s’estan desenvolupant en relació a aquests 10 eixos Recollir propostes per a incorporar en el MOU!
Sessions validació informe per part de les entitats juvenils de Molins de Rei i els participants en el procés de participació.
Participants: 5 entitats 9 joves dels IES
1 sessió entitats joves vinculants a associacions i
entitats del municipi
11 abril 2h Validar el document de propostes del Pla Director de Joventut MOU! + 2007-2009
2 sessions Joves IES 18 abril 19 abril
1h Validar el document de propostes del Pla Director de Joventut MOU! + 2007-2009
10
Resultats del procés participatiu per a la recollida de propostes
en el Marc del Pla Director de Joventut (PDJ)
Per tal de sintetitzar i visualitzar de forma més comprensible i senzilla totes les
aportacions recollides al llarg d’aquest procés, hem ordenat la informació en 3
blocs:
BLOC A (diagnosi): Nivell de coneixement i valoració del MOU! i de les accions
municipals que afecten als joves de Molins.
BLOC B (propostes): Propostes sobre l’acció municipal adreçada als joves.
BLOC C: Validació per part de les entitats juvenils de Molins de Rei i els
participants en el procés de participació del document de propostes elaborat
des de la Regidoria de Joventut a partir de les aportacions realitzades pel
joves.
BLOC A: Nivell de coneixement del MOU! i de les accions municipals
adreçades als joves.
En aquest apartat es recullen els resultats obtinguts en els tallers de diagnosi,
amb els tres gran col·lectius participants en el procés (joves associats, joves
IES i joves triats de forma aleatòria). La informació està recollida per cadascun
dels eixos2, trobareu la informació en un quadre per cada eix amb tres
columnes que corresponen als tres col·lectius. Acompanya als quadre un
resum dels comentaris més significatius aportats pels participants. Aquest bloc,
en síntesi, podria respondre a la pregunta: que fa l’ajuntament? en relació
a...
l’ensenyament, la formació i el treball
Joves vinculats a entitats
Joves dels IES Joves mostra aleatòria
Servei de Català Construcció d’una nova escola bressol
2 ensenyament, formació i treball / informació i comunicació / accés a l’habitatge /salut i consum responsable / noves tecnologies/ associacionisme i la participació/ oci i lleure/ cultura i l’art/ esport/ compatibilitat vida personal i familiar
11
Xarxa educativa Local (XEL) Intercanvi de llengües Biblioteca Reforç escolar Centre Garcia Nieto (Orientació Laboral, formació ocupacional)
Centre Garcia Nieto (Orientació Laboral, formació ocupacional)
Valoració
Els joves vinculats a entitats fan una valoració positiva de l’ensenyament i la
formació que oferta als joves de Molins, encara que es mostra cert descontent
amb el nivell de conservació de les infraestructures dels Instituts i cicles
formatius, encara que no siguin competència municipal.
En relació al serveis per a la recerca de feina. Orientació i inserció, el centre
Garcia Nieto es molt ben valorat. Es considera que portar a terme el viver
d’empreses que hi havia planificat al MOU! es una tasca a tirar endavant.
Els joves dels IES participants només van fer referències a la mala comunicació
dels Instituts segons la seva percepció (“el bus hauria d’arribar fins a dalt” o “els
instituts públics haurien d’estar més al centre del poble”), o bé en relació a
l’estat de les infraestructures. Com veiem al quadre no apareixen aportacions,
ja que no es va treballar de forma específica, sinó al debat dels aspectes
positius i negatius de ser jove a Molins.
El joves triats aleatòriament tenen un nivell de coneixement de les accions
municipals molt diferenciat entre ells mateixos3 .
l’accés a l’habitatge
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Borsa jove d’habitatge Borsa jove d’habitatge Pisos de protecció oficial Pisos de protecció oficial
(compra i lloguer) Oficina Municipal d’habitatge Oficina Municipal d’habitatge Pisos per a gent gran
Valoració
La majoria dels joves que van fer aportacions en relació a aquest tema
mostraren preocupació o indignació pel preu dels habitatges i les dificultats
12
d’emancipació que això suposa. Tanmateix es mostra preocupació per accedir
a un habitatge digne, amb un mínim de metros i una acceptable qualitat.
En relació a la informació sobre els pisos de protecció oficial, es fan
aportacions que consideren que hi ha poca informació i que és molt difícil
aconseguir-la “només s’assabenten uns pocs”. Es fan aportacions en relació a
que hi ha habitatges desocupats al poble.
Es valora negativament que s’enderroquin edificis històrics o que sustenten la
identitat del poble per fer pisos. La borsa d’habitatge es molt ben valorada,
encara que es creu en té poca difusió i es poc coneguda entre els joves i els
potencials llogaters (propietaris).
la informació i la comunicació adreçada als joves
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Informacions als mitjans (Radio/TV/ premsa local)
Informacions als mitjans (Radio/tv/ premsa local)
Revista Casa de la Vila i altres (TOT, RAFOLS, )
Revistes que arriben casa, revista de la Vila “Casa de la Vila”.
Oficina Municipal d’informació i SAM (Servei d’atenció municipal. Area serveis Personals
Web Cartells, pancartes, tríptics Cartells al carrer Cartells, tríptics, Punt jove Cartes als ciutadans
Valoració
Els joves vinculats a entitats tenen més clars els mecanismes d’informació. En
els debats destacaven que en moltes ocasions pot existir informació, però que
és possible que aquesta no resulti atractiva o que hi hagi molta i per això no
ens fixem. Es reflexiona al voltant de si l’ajuntament s’hauria de plantejar com a
3Hem de tenir en compte per a aquest eix, i els que es recullen als quadres posteriors, que 3 dels 5 participants fa 5 anys o menys anys que viuen a Molins. Quan arribar una vegada finalitzats els seus estudis).
13
prioritat informar als joves, que no tenen cap interès per les informacions del
poble.
En relació als joves dels IES, crida l’atenció que no hi va haver cap comentari
en relació al Punt d’informació juvenil, ni tampoc tenien present que aquest
servei te presència als instituts un cop per setmana. (Aquest fet no te perquè
significar que no el coneguin, potser que no el tinguin com a referent o que no
el relacionin amb l’ajuntament, l’ajust del temps en els tallers no va permetre
conèixer més en profunditat aquest fet).
En el grup de joves triat aleatòriament hi ha aportacions en la línia que no hi ha
informació prou clara i/o atractiva de l’activitat lúdica, cultural, etc. També es
dona un comentari en relació a tenir la percepció que només hi ha informació
quan arriben les eleccions.
la salut i el consum responsable
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Xerrades als IES (sexualitat) Construcció d’un nou
ambulatori Atenció domiciliaria Festa del comerç Just Mercat Deixalleria Municipal Deixalleria Municipal
Valoració Els joves vinculats a entitats fan una valoració positiva del suport que dona
l’ajuntament a les entitats de comerç just, encara que es considera que les
accions per a promoure el consum responsable entre els joves són insuficients.
Es valora molt positivament l’actuació de la deixalleria. Es fa una bona
valoració dels tallers de sexualitat fets als instituts.
Els joves dels IES, desconeixen que s’estan portant a terme tallers de
sexualitat, així com que al Punt d’Informació Juvenil és poden obtenir
preservatius gratuïtament. El preu dels preservatius, la educació sexual i els
efectes del consum de drogues són temes que els preocupen.
14
En termes generals, s’identifiquen alguns dèficits en els serveis de salut locals
que creuen s’haurien de millorar, tals com: el fet de tenir que desplaçar-se a
d’altres municipis per tenir consulta amb els metges especialistes, el fet de que
les hores del metges de capçalera es donen a dos dies vista i les dels
especialistes a mesos, o el fet que no existeixi un hospital al municipi. Per altra
banda, es mostra certa preocupació per la poca flexibilitat horària d’algunes
especialitats com ginecologia o el servei d’atenció d’urgències.
Es valora positivament la construcció d’un nou CAP.
les noves tecnologies
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Cursos d’informàtica per a adults
Formació a centres cívics, biblioteca (molt poc)
Internet gratuït al centre cívic
Connexió a Internet (biblioteca i punt jove)
Internet lliure i gratuït a la biblioteca. Bona connexió
Internet lliure a la biblioteca i al punt jove
Informació sobre el poble a la web
Valoració Els joves vinculats a entitats consideren que hi ha pocs punts d’accés lliure i
gratuït a Internet al municipi, així com poca informació en relació a la seva
existència.
Per part dels joves dels instituts es valora positivament que hi hagi accés
gratuït a Internet en equipaments públics, encara que es considera que són
pocs i s’omplen amb facilitat. També es planteja que l’oferta privada en aquest
sentit es poca, cara i no es donen serveis com la impressió.
Existeixen valoracions negatives en la línia que es demana autorització dels
pares per accedir a determinades eines o continguts com el xat. També hi ha
comentaris en relació a que la radio o la televisió no es veuen correctament a
tot el poble.
En relació als joves triats aleatòriament es mostra certa preocupació en relació
a que les noves tecnologies de la comunicació no arribin al municipi o ho facin
més tard que a la resta de municipis propers, ex. TDT.
15
l’oci i el lleure
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Punt jove Activitats festa major
(empalmada, concerts...)
Concursos, concerts
Suport a entitats juvenils Cinema a la fresca Cinema a la fresca Promoció d’activitats lúdic -festives i de lleure (esplai, casals d’estiu, empalma’t)
Activitats diverses (camell, festes tradicionals, fira de la candelera
Tallers a centres cívics Suport a entitats culturals
Skate Parc Equipaments diversos: teatres, piscina, biblioteca
Concerts Parcs i espais recreatius
Festes culturals Valoració Els joves de les entitats, així com dels instituts creuen que existeix poca oferta
lúdica i d’ofici adreçada als joves, en relació a l’oferta privada. La valoració en
aquest sentit pels joves del instituts, de l’oci ofertat des de l’àmbit privat, es
negativa, manca de bars, discoteques, salons recreatius, etc.
Tots els col·lectius de joves valoren negativament que no hi hagi cinema al
poble.
Els joves triats aleatòriament fan aportacions en la línia de que existeix una
oferta d’oci i cultura interessant al poble, encara que és la gran desconeguda.
Segons ells, dona la impressió que fins hi tot és més coneguda per la gent de
pobles propers que pels propis molinencs.
l’associacionisme i la participació
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Processos de participació. Procés de participació al
16
Tallers de participació. barri de el canal Suport i ajuts a entitats associacions
Conferències, xerrades, tallers com els d’ara
M O U ! M O U ! Valoració Els joves vinculats a entitats consideren que el MOU! es desconeix, fet que es
va contrastar en els altres tallers ja que o bé el desconeixien, o bé el
relacionaven únicament amb l’oferta lúdica per joves que hi ha al poble.
En relació als processos de participació impulsats per l’ajuntament, i el propi
MOU!, valoren que es podrien obrir a participació temes més importants.
En relació a les associacions, es valora que existeixen diferències en
l’assignació de recursos a les entitats, que existeix poca cohesió entre
aquestes i que no hi ha actuacions que promoguin aquesta cohesió.
Es valora que es cedeixen pocs espais i locals a les entitats, i que hi ha poc
suport a les entitats per part de l’ajuntament, encara que és desconeixen els
serveis adreçats al suport de les activitats del joves i en moltes ocasions ni tan
sols s’ha sol·licitat ajut. El debat va portar a veure que els joves tenien un
desconeixement del funcionament i la realitat dels ajuts a les entitats.
Alguns joves dels instituts, mostren certa incredulitat a que les propostes que
es facin es portin a terme i que l’ajuntament tingui en compte als joves prendre
les decisions.
Els joves triats aleatòriament valoren que hi ha poca participació al poble i que
la existeix és sempre dels mateixos, encara que reconeixen que l’ajuntament fa
coses per a canviar això, com el taller del MOU!, en que ells i elles van
participar, i que valoren molt positivament. En relació a les seves propostes
veurem com les centraran més en potenciar la participació dels ciutadans a títol
individual, ja que no hi ha un coneixement tant profund de l’associacionisme al
poble com els joves vinculats a entitats.
17
la cultura i l’art
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Projecte de nova biblioteca Concerts Festa major i festes populars Festes majors Festa major Suport a concerts (Metal Defenders i altres estils)
Festes tradicionals
Sala d’exposicions Part de Can Ametller per dedicada a exposicions, i biblioteca
Mercat d’art jove Centre Cívic Museu Museu (“cutre”) Contes i tallers literatura a la biblioteca
Diferents teatres
Valoració
Els joves vinculats a entitats valoren molt positivament el suport donat per part
de l’ajuntament per a muntar activitats, però consideren que es podrien fer
moltes més activitats, concerts, concursos de grups locals, etc. Com a
elements negatius es considera que les festes podrien ser més populars, més
al carrer.
Es valora que hi ha certa descoordinació entre les activitats de les entitats. Es
valora negativament que existeixin dinàmiques poc obertes per part de
determinats grups o entitats que no faciliten la incorporació de gent nova, així
com la desaparició d’activitats que podrien fomentar el treball conjunt, com va
ser en el seu moment la Setmana de la Joventut.
Els joves dels instituts mostren opinions molt diferents. Per una banda,
valoracions molt positives, “molt bones festes populars i majors”, “festes molt
ben organitzades”, molta iniciativa dels joves per fer coses al municipi, a més a
més de fer-se activitats per mantenir les tradicions del poble. De forma
contraria, existeixen valoracions que consideren que l’oferta lúdica per als
joves és fluixa i poc diversa, falten espais i activitats pels joves de 14 a 16
anys, i l’ajuntament dona poc suport per a desenvolupar activitats.
18
Molt vinculat a l’oci es considera que existeixen pocs espais per als joves, no hi
ha locals per joves.
Els joves triats aleatòriament, posen de manifest que molts joves marxen del
poble a gaudir del seu oci i la cultura, i no per que no hi hagi oferta, sinó per
aquesta no es coneix.
l’esport
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria Poliesportiu Poliesportiu i altres
instal·lacions Poliesportiu
Piscina Municipal Piscina Municipal Suport a entitats esportives Sortides per Collserola
(dubten si les fa l’ajuntament o alguna associació)
Promoció de l’esport (“Esportíssim”, escola de St. Miquel”)
L’esportíssim per a promocionar l’esport entre els joves
Oferta esportiva per infància Oferta esportiva amplia a Molins
Camps de futbol, i nou camp del Molins
Gespa als camps de futbol
Valoració En termes generals, l’oferta esportiva existent al municipi es valorada
positivament per tots els perfils de participants en els tallers, en quantitat i en
diversitat. Amb tot i això es considera que les instal·lacions esportives estan
massa saturades i que practicar esport resulta massa car. Es valora
negativament que l’espai públic estigui poc aprofitat per fer esport, poc
mobiliari urbà per practicar-ho, així com la impossibilitat de poder utilitzar els
patis de les escoles per a poder fer esport de manera més informal, sense estar
a cap equip. Es valora que es difícil practicar esport al municipi si no pertanys a
un club.
Per altra banda es valora que les instal·lacions esportives de les escoles han
d’absorbir l’activitat de diferents clubs esportius pel dèficit d’equipaments que
existeix al poble, tanmateix, es considera que aquestes instal·lacions en
moltes ocasions tampoc estan en condicions.
19
BLOC B: Propostes sobre l’acció municipal adreçada als joves
Seguint l’esquema anterior a continuació llistem les propostes realitzades pels
joves al llarg d’aquest procés.
Comentar que en aquest bloc apareixen 2 nous eixos, conciliació de la vida
laboral i familiar i, transports i connectivitat, que van ser treballats de forma
específica pels joves triats aleatòriament, i sobre els que també van fer
propostes la resta de joves a partir de les reflexions generals sobre el poble.
En aquesta ocasió, hem considerat oportú llistar totes les propostes realitzades,
sense fer distinció de col·lectiu de joves, pel fet que es donava bastant
repetició.
S’han recollit tot tipus de propostes, tan les que són competència pròpiament
municipal, com les que no ho són, però que el consistori municipal hi podria
incidir sobre altres estaments públics per tal de portar-les a terme.
Aquest bloc, en síntesi, podria respondre a la pregunta:... què creus que
hauria de fer l’ajuntament en relació a...?
l’ensenyament, la formació i el treball
o Separació dels infants i adults de la biblioteca per poder llegir
o Cursos de formació en educació en el lleure per a joves (amb
reconeixement de crèdits de lliure elecció)
o Cursos de formació sobre associacionisme
o Buscar la millor opció per a l’edifici de l’escola de música (reforma,
trasllat...)
o Escola Universitària al poble (per evitar que els joves marxin a estudiar
fora i es desconnectin de la vida social i associativa del municipi
o Informació i orientació als joves sobre món laboral, itineraris a seguir, en
sessions als instituts i fora
o Suport a la creació d’empreses en el municipi
o Fer més difusió i promocionar el Centre Garcia Nieto
o Crear o potenciar la creació d’una escola d’idiomes
o Millorar el nivell dels instituts per a que els joves no marxin fora del
municipi evitant que es desconnectin d ela vida social de Molins
20
o Potenciar l’ensenyament de qualitat a l’escola pública
o Fer un estudi per conèixer el nivell i qualitat de l’ensenyament públic a
Molins
o Ampliar les places i facilitar l’accés a les escoles bressol públiques del
municipi
l’accés a l’habitatge
o Fer més habitatges socials
o Promoure que hi hagin més propietaris a la borsa d’habitatge
o Difusió i promoció de la Borsa d’habitatge (joves i sobretot propietaris)
o Buscar estratègies per a que no hi hagin pisos buits al municipi
o Elaborar un cens del patrimoni a protegir de la Vila (edificis amb valor
identitari o històric)
o Fer una nova reserva d’habitatges de gent gran
o Ajudes per a la compra d’habitatges
o Facilitar l’accés a un habitatge digne, en qualitat i metros, facilitant la
possibilitat de triar entre compra o lloguer
o Reducció els costos dels permisos d’obres menors per a reformar els
habitatges
o Modernització per a agilitzar els tràmits i permisos d’obres
o Promoure mesures que donin seguretat als llogaters per a que així
lloguin els pisos
la informació i la comunicació adreçada als joves
o Utilitzar l’email per a informar als joves
o Potenciar l’ús online per a consultes i gestions municipals
o Potenciar la web adreçada als joves per tal d’informar-los
o Posar cartells als instituts
o Elaborar una agenda comú per a que les entitats programin de forma
coordinada les activitats
o Elaborar una revista mensual tipus agenda cultural amb totes les
activitats culturals i d’oci del municipi )amb disseny atractiu, distribució
ales llars, etc)
o Més informació a TV Molins sobre el que s’està fent i es farà
21
o Xerrades als Instituts explicant que és farà a la Vila
o Fer la revista de Molins gratuïta
la salut i el consum responsable
o Ampliar el servei de planificació familiar
o Més especialistes al CAP i un hospital
o Reduir dies d’espera (ara més de 48h metge capçalera)
o Residències per la gent gran
o Ginecologia i altres especialitats per les tardes
o Educació sexual a les escoles i instituts
o Més metges al CAP
o Cursos de primers auxilis i socorrisme
o Màquines de preservatius, de fàcil accés i barates
o Facilitar preservatius gratuïtament
o Xerrades als instituts sobre SIDA, malalties de transmissió sexual,
consum de drogues, etc
o Millorar l’atenció que donen els metges del CAP
o Construcció d’un nou CAP
o Organitzar una visita al Punt Jove
o Deixalleria més a prop i gratuïtat
o Contenidors per a recollir el plàstic
o Contenidors per a roba a més llocs
les noves tecnologies
o Promocionar la web del Punt Jove. Fer-ne difusió.
o Ampliar el número d’ordinadors als punts d’accés lliure i Internet
o Ampliar el número d’ordinadors d’accés gratuït de la biblioteca
o Incorporar a la web informació dels punts d’accés lliure i gratuït a
Internet, i posar cartells als instituts amb aquesta informació
o Cursos d’informàtica i Internet accessibles a tothom, joves gent gran...
o Campanya o accions per explicar que és la televisió digital i que s’ha de
fer per veure-la
o Posar impressores als ordinadors de la biblioteca
o Millorar les antenes per escoltar la ràdio
22
o Facilitats per a poder disposar de fibra òptica (ajuts, es molt cara)
la cultura i l’ art
o Bucs d’assaig per als grups que comencen
o Potenciar i promocionar els grups musicals locals
o Potenciar o promoure la creació d’una coordinadora d’entitats i grups de
joves per a autoorganitzar activitats, concerts, etc.
o Promoure Cinefòrum
o Promoure escoles de dansa(alternativa)
o Realitzar una Agenda Cultural atractiva
o Promoure obres de teatre per a joves
o Exposicions de pintura
o Remodelar el museu o fer un centre d’exposicions
o Ampliar l’oferta d ela escola de música
o Més varietat d’estils musicals en els concerts
o Que s’organitzin al poble actuacions teatrals, concerts, etc. de grups
importants
l’oci i el lleure
o Crear un Casal de joves i aprofitar els locals i equipaments buits per a
que els joves realitzin activitats
o Potenciar activitats de lleure per joves al llarg de tot l’any
o Promocionar espais naturals del municipi a visitar (camins, etc.)
o Potenciar activitats a desenvolupar en espais i equipaments públics
(excursions, sopars, balls, cinema a la fresca, festes, festa de
Halloween, etc).
o Tallers gratuïts adreçats als joves (manualitats, cosir, etc.)
o Facilitar espais, bucs d’assaig, etc. per a grups de Molins
o Confiança i llibertat per a que els joves puguin muntar activitats,
concerts,etc.
o Facilitar i cedir espais tancats per a que els joves hi puguin muntar
concerts,etc
o Centre Comercial
o Cinemes
23
o Restaurants de menjar ràpid
o Botigues
o Salons recreatius
o Bolera
o Un IndorKarting
o Discoteques per a menors de 16 anys
o Local nocturn on deixin entrar joves de 16 anys
o Reforma del Castell Ciuró
l’associacionisme i la participació
o Crear un espai polivalent per realitzar activitats conjuntes entre les
entitats (concerts, actes amb molta gent, etc).
o Fer un Casal de Joves que també serveixi com a seu de les entitats
juvenils
o Fer públics els criteris d’atorgament de subvencions abans de que surti
la convocatòria
o Donar més serietat a l’atenció al ciutadà via online
o Creació de fòrum virtual o email on fer consultes, que després es
responguin, i deixar les teves opinions
o Confiança i llibertat per a que els joves puguin muntar activitats,
concerts,etc.
o Facilitar espais autogestionats pels joves
o Que és tinguin en compte les aportacions i propostes que s’han fet en
aquest procés
o Que l’ajuntament doni mecanismes i espais per a participar
l’esport
o Establir una tarifa o abonament jove de preu reduït per accedir a la
piscina municipal
o Crear un equipament per a la pràctica del Tennis
o Crear un complex esportiu nou (pistes d’atletisme, camp de futbol,
gimnàs apte per a totes les edats, tennis...)
o Més subvencions per abaratir les quotes per fer esport
o Potenciar activitats físiques a la natura i l’espai públic
24
o Potenciar la pràctica de l’ esport entre els joves, crear espais i
infraestructures adients
o Zona esportiva a la granja. Cistelles a la granja
o Posar gespa als camps de Futbol
o Reconstruir el camp de futbol de la Incresa
o Habilitar camins carrils per a bicis
o Tanca (xarxa metàl·lica) als camps de futbol per no perdre pilotes
o Servei de préstec de material esportiu als espais de pràctica d’esport
deixant el DNI o amb altres formes de control
o Arranjar les cistelles del Pont de la Cadena
o Construir un skating
o Obrir els patis de les escoles per a poder practicar esport
o Creació de carrils bici
o Manteniment del circuit de cros
o Suport als joves que practiquen l’esport al carrer i l’espai públic
o Tornejos més barats
o Pista de skate, amb half, etc.
o Fer un circuit de “Parkour”
la conciliació de la vida laboral i familiar
o Millorar els transport públics i les comunicacions
o Activitats per a nens
o Ampliar horaris dels comerços
o Horaris de treball més compatibles
o Ampliar horaris de escoles bressol i escoles sense cost excessiu per a
les famílies, així com el número de places.
o Promoure mesures o llei que obligui a les empreses a flexibilitzar l’horari
o Potenciar serveis de guarderia a les empreses
els transports i la connectivitat
o Informar sobre els horaris del transport públic i millorar les combinacions
i connexions
25
o Potenciar metro, tramvia, línies de bus i millora de la freqüència de la
Renfe
o Millora de les freqüències Renfe per les tardes i caps de setmana
o Millorar la connexió en transport públic i carretera amb els municipis de
les rodalies, Rubí, St. Cugat i de l’altre banda del riu (St.Boi/ Viladecans)
o Incorporar Molins a la Zona 1 de l’ATM
o Cobrir les parades del Bus
o Fer que el bus arribi fins als instituts
BLOC C: Validació per part de les entitats juvenils de Molins de Rei i els
participants en el procés de participació del document de propostes
elaborat des de la Regidoria de Joventut a partir de les aportacions
realitzades pel joves.
Per tal de validar el document de propostes elaborat des del la regidoria de
Joventut de l’ Ajuntament de Molins de Rei i finalitzar el procés de participació,
el dia 11 d’abril de 2007 és va dur a terme un taller, on es va convocar a tots
els joves participants en un dels 10 tallers de diagnosi i propostes i a les
entitats juvenils de la Vila.
Com a punt de partida del taller és va fer arribar als joves, conjuntament amb la
carta de convocatòria, el document de treball del taller (adjuntem els dos
documents).
Per tal de convocar al joves, els van fer arribar les cartes adjuntes ( joves
individuals i entitats) adjuntant el document de treball del Taller “Procés
participatiu per a la recollida de propostes en el Marc del Pla Director de
Joventut”.
Carta Entitats
26
Carta Joves Benvolgut/uda jove, En el darrer trimestre del 2006 vas formar part del grup de 135 joves de Molins de Rei que van participar en els tallers de participació a l’entorn del Pla Director de Joventut MOU!, que recull les polítiques de joventut que s’apliquen a Molins de Rei. En total, entre els mesos de setembre i desembre de 2006, es van organitzar 10 tallers de participació per parlar sobre les accions realitzades des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en el període 2004-2006, adreçades al col·lectiu jove de la vila i sobre les futures línies de treball que han de donar resposta a les vostres necessitats actuals. Per tal de finalitzar aquest procés de participació, el dimecres 11 d’abril de 2007, a les 19.30 h, al Poliesportiu Municipal, durem a terme una sessió conjunta de treball amb tots els joves i entitats que hi vau participar per tal de validar el document elaborat amb tota la informació i les propostes recollides a les sessions, que configuraran el nou Pla Director de Joventut de Molins de Rei, MOU! + 2007-2009. Ens agradaria tornar a comptar amb la teva opinió!!!! Ben cordialment, XAVIER MONTSERRAT I OLIVELLA Regidor de Joventut Molins de Rei, 28 de març de 2007
Benvolgut/uda, En el darrer trimestre del 2006, des de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Molins de Rei es va dur a terme un procés de participació entorn del Pla Director de Joventut MOU!, que recull les polítiques de joventut que s’apliquen a Molins de Rei, en el qual van participar 135 joves de Molins de Rei. Es van organitzar 10 tallers de participació per parlar sobre les accions realitzades des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en el període 2004-2006, adreçades al col·lectiu jove de la vila i sobre les futures línies de treball que han de donar resposta a les vostres necessitats actuals. Per tal de finalitzar aquest procés de participació, el dimecres 11 d’abril de 2007, a les 19.30 h, al Poliesportiu Municipal durem a terme una sessió conjunta de treball amb tots els joves que van participar en els tallers i les entitats juvenils per tal de validar el document elaborat amb tota la informació i les propostes recollides a les sessions, que configuraran el nou Pla Director de Joventut de Molins de Rei, MOU! + 2007-2009. Ens agradaria comptar amb la participació d’un representant jove de la vostra entitat. Ben cordialment,
XAVIER MONTSERRAT I OLIVELLA Regidor de Joventut Molins de Rei, 27 de març de 2007
PPrrooccééss ppaarrttiicciippaattiiuu ppeerr aa llaa rreeccoolllliiddaa ddee pprrooppoosstteess eenn eell MMaarrcc ddeell PPllaa DDiirreeccttoorr ddee
JJoovveennttuutt
1
ÍNDEX
Introducció................................................................................................pàg. 2 Resum de les propostes formulades i priorització de les actuacions ...................................................................................................................pàg. 5
2
Introducció El document que tens a les mans és el resultat dels tallers de participació a l’entorn del Pla Director de Joventut MOU!, organitzats en el darrer trimestre del 2006, en els quals vas participar, conjuntament amb 134 joves més de Molins de Rei.
Aquest és el document que treballarem al taller de dia 11 d’abril, per ser validat pels joves que heu col·laborat en la seva definició amb les aportacions en els tallers, i que configurarà el nou Pla Director de Joventut de Molins de Rei, MOU! +. En total, entre els mesos de setembre i desembre de 2006 es van organitzar 10 tallers de participació per parlar sobre les accions realitzades des de l’Ajuntament de Molins de Rei en el període 2004-2006, adreçades al col·lectiu jove de la vila i sobre les futures línies de treball que han de donar resposta a les vostres necessitats actuals. Informació dels tallers: Objectius del procés:
o Valorar el nivell de coneixement de les accions municipals adreçades al jovent del municipi per aquest mateix col·lectiu.
o Detectar i recollir les inquietuds i problemàtiques que tenen els joves del municipi. o Conèixer la valoració que fa el jovent sobre la política que els afecta. o Recollir propostes de millora i noves propostes.
Joves a qui s’adreçava el procés:
o Joves de Molins de Rei d’entre 14 i 35 anys, associats i no associats Accions desenvolupades:
o 2 tallers participatius amb joves que participen en activitats organitzades per associacions juvenils del municipi, o bé que en són membres de forma activa
o 4 tallers amb alumes de l’IES Lluís de Requesens o 3 tallers amb alumnes de l’IES Bernat el Ferrer o 1 taller amb una mostra aleatòria de joves d’entre 14 i 35 anys.
Tallers amb joves associats Sessions:
o Taller de diagnosi. 15 de setembre o Taller de propostes. 20 d’octubre
Durada de cada sessió:
o 2’5 hores cada sessió Destinataris:
o Joves vinculats a associacions i entitats del municipi
3
Objectius:
o Saber quin nivell de coneixement tenen els joves i quina valoració fan de les accions del MOU! i les actuacions municipals que afecten els joves.
o Identificar, detectar temes que preocupen aquests joves i quines en consideren positives del poble.
o Recollir propostes per incorporar al MOU! Participants: 18 Tallers amb joves dels instituts Sessions:
o Tallers de diagnosi i propostes. (IES Lluís de Requesens: 4) (IES Bernat el Ferrer:3)
Durada de les sessions:
o IES Lluís de Requesens (2 hores) o IES Bernat el Ferrer (1 hora)
Destinataris:
o Joves del cursos de 3r, 4t i 1r de batxillerat (alumnes dels IES Lluís de Requesens i Bernat el Ferrer)
Objectius:
o Conèixer quins aspectes consideren com a positius i quins aspectes consideren com a negatius del fet de ser joves a Molins de Rei.
o Recollir propostes per incorporar al MOU! Participants: 112 (entre els dos IES) Taller amb joves triats de forma aleatòria Sessions:
o Taller de diagnosi i propostes Destinataris:
o Joves que viuen a Molins de Rei triats de forma aleatòria Objectius:
o Conèixer quins aspectes els preocupen més als joves en relació amb els 10 eixos proposats.
o Saber el nivell de coneixement de les accions municipals que s’estan desenvolupant en relació amb aquests 10 eixos.
o Recollir propostes per incorporar al MOU! Participants: 5 joves
4
- El document, per tant, recull les aportacions que els diferents joves heu aportat als 10
tallers de participació. Aquestes aportacions les trobareu estructurades per àmbits d’actuació i prioritzades segons el grau de recolzament que la proposta va rebre als tallers i les possibilitats d’execució de les accions:
11. ensenyament, formació i treball 12. accés a l’habitatge 13. informació i comunicació adreçada als joves 14. salut i consum responsable 15. noves tecnologies 16. la cultura, art, oci i lleure 17. associacionisme i la participació 18. esport 19. conciliació de la vida laboral i familiar 20. transports i connectivitat
Les accions estan prioritzades en tres categories:
Curt termini
Mig termini
Llarg termini
Finalment, i abans que iniciïs la lectura del document de propostes, volem agrair la teva participació, ja que has invertit el teu temps de manera totalment desinteressada en algun o alguns dels 10 tallers que hem portat a terme en aquests 4 mesos.
5
RESUM DE LES PROPOSTES FORMULADES I PRIORITZACIÓ DE
LES ACTUACIONS
Accions que són com
petèn
cia de l’Administració lo
cal
Propostes sobre...
L’ensenya
men
t, la
formació i el treball
Accions realitzades
Priorització
1 Cursos de formació en educació en el lleure i associacionism
e per
a joves (reconeixement amb crèdits universitaris)
Pla de formació monitors/ores lleure 2007
Pla de formació per a joves 2007
Espais d'entitats, espai de convivència:
projecte adreçat als socis de les entitats de la
vila per millorar els seus coneixements en
determinats àm
bits relacionats amb la gestió
de l'entitat.
Curt termini
2 Buscar la millor opció per a l’edifici de l’Escola de M
úsica
(reforma, trasllat...)
Obres de millora de l’Escola
Curt termini
3 Informació i orientació als joves sobre món laboral, itineraris a
seguir, als instituts...
Jornada: “La incorporació dels joves al món
del treball: eines i recursos (abril de 2007)”
Curt termini
4
Suport a la creació d’empreses en el municipi. Fer més difusió i
prom
ocionar el Centre García-Nieto
Curt termini
5
Ampliar les places i facilitar l’accés a les escoles bressol públiques
del m
unicipi
M
ig termini
7
Propostes sobre...
L’accés a l’hab
itatge
Accions realitzades
Priorització
1 Promoure que hi hagi m
és propietaris a la borsa d’habitatge.
Reforçar la difusió i prom
oció de la Borsa Jove d’Habitatge
Curt termini
2
Elaborar un cens del patrimoni de la vila (edificis am
b valor
identitari...) a protegir
Llarg term
ini
3 Fer una nova reserva d’habitatges de gent gran
Llarg termini
4 Modernització per agilitar els tràm
its i permisos d’obres
Llarg termini
La inform
ació i la com
unicació adreçada als joves
Accions realitzades
Priorització
1 Potenciar el w
eb adreçat als joves per tal d’informar-los
Utilitzar el c/e per inform
ar els joves
Web municipal i web del Punt Jove
www.molinsderei.cat i
www.molinsderei.cat/joventut
Curt termini
2 Potenciar l’ús on-line per a consultes i gestions municipals
Web municipal www.molinsderei.cat
Curt termini
3
Posar cartells als instituts
La inform
adora juvenil del Punt Jove
setmanalment penja a les cartelleres dels
IES la inform
ació de les activitats properes
Curt termini
4
Elaborar una agenda com
una perquè les entitats
programin de forma coordinada...
Web del Punt Jove
Curt termini
8
Propostes sobre...
6 Elaborar una revista gratuïta mensual, tipus agenda cultural, amb
activitats culturals, d’oci...
Llarg term
ini
7 Més informació a TV M
olins sobre el que s’està fent i es farà
M
ig termini
8 Xerrades als instituts explicant què és farà a la vila
Curt termini
La salut i el con
sum respon
sable
Accions realitzades
Priorització
1 Educació sexual, SIDA, m
alalties de transm
issió sexual, consum
de drogues, etc. a les escoles i instituts
Xerrades i tallers adreçats als alum
nes
d’ESO i Batxillerat dels IES públics de la
vila
Curt termini
2 Cursos de primers auxilis i socorrism
e
Formació de Creu Roja
Curt termini
3 Màquines de preservatius, de fàcil accés i barates. Facilitar
preservatius gratuïtam
ent.
Organitzar una visita al Punt Jove
Llarg term
ini
5 Contenidors per a roba a més llocs
Llarg term
ini
Les nov
es tecnolog
ies
Accions realitzades
Priorització
1 Promocionar el web del Punt Jove
Curt termini
2 Ampliar el nom
bre d’ordinadors als punts d’accés lliure i Internet
Llarg term
ini
9
Propostes sobre...
3 Ampliar el nom
bre d’ordinadors d’accés gratuït de la Biblioteca.
Posar im
pressores als ordinadors de la Biblioteca
4 Al w
eb, informació dels punts d’accés lliure i gratuït a Internet,
cartells als IES...
Curt termini
Cultura, a
rt, o
ci i lleu
re
Accions realitzades
Priorització
1 Bucs d’assaig per als grups que com
encen
Llarg term
ini
2 Potenciar i prom
ocionar els grups musicals locals
Projecte Joves Creadors
Curt termini
3 Potenciar o promoure la creació d’una coordinadora d’entitats i
grups de joves
Curt termini
4 Promoure escoles de dansa (alternativa)
Llarg term
ini
5 Elaborar una Agenda Cultural atractiva que promogui els diferents
estils (prom
oure Cinefòrum
, promoure obres de teatre per a joves,
exposicions de pintura...)
Entrada Jove, que permet als joves de 16 a
23 anys assistir a les pel·lícules
programades pel Cineclub Hal 2002, per al
2007, per 2 € la sessió.
Curt termini
6 Rem
odelar el M
useu o fer un centre d’exposicions
Llarg term
ini
7 Ampliar l’oferta de l’Escola de M
úsica.
Llarg term
ini
8 Casal de Joves, aprofitar locals i equipaments buits perquè els
joves facin actuacions. E
spai polivalent per a activitats conjuntes
entre entitats (concerts, actes... multituds...)
Llarg term
ini
10
Propostes sobre...
9 Potenciar activitats de lleure per a joves al llarg de tot l’any (tallers
de manualitats, cosir, etc.)
Program
ació M
OU!
Curt termini
10
Promocionar espais naturals del m
unicipi a visitar (camins, etc.)
Llarg term
ini
11
Confiança i llibertat perquè els joves puguin muntar activitats,
concerts, etc.
Curt termini
12
Centre Com
ercial/ B
otigues/ Restaurants de menjar ràpid/ Sala de
Bitlles/ Salons recreatius/Cinem
es/ IndorKarting/ D
iscoteques/
Local nocturn per a menors de 16 anys
Llarg term
ini
13
Reforma del C
astell Ciuró
Llarg term
ini
L’associacion
isme i la participació
Accions realitzades
Priorització
1 Fer públics els criteris d’atorgament de subvencions abans de la
convocatòria
M
ig termini
2 Fòrum
virtual o c/e on fer consultes que es responguin, deixar les
opinions...
Web Punt Jove
Curt termini
3 Facilitar espais autogestionats pels joves
Llarg term
ini
4 Que l’Ajuntam
ent faciliti m
ecanismes i espais de participació i que
les aportacions realitzades es tinguin en com
pte
Curt termini
11
Propostes sobre...
L’esport
Accions realitzades
Priorització
1 Establir una tarifa o abonament jove de preu reduït per accedir a la
piscina municipal
Llarg term
ini
2 Crear un complex esportiu nou (pistes d’atletism
e, c. futbol, gimnàs,
tennis...)
M
ig termini
3 Potenciar activitats físiques a la natura i l’espai públic
M
ig termini
4 Zona esportiva a la Granja
M
ig termini
5 Posar gespa als cam
ps de Futbol
Actualment, el cam
p Josep Raich ja
compta am
b la gespa
Curt termini
6 Reconstruir el cam
p de futbol de la Incresa
Curt termini
7 Habilitar cam
ins/carrils per a bicis
Llarg term
ini
8 Tanca (xarxa metàl·lica) als camps de futbol per no perdre pilotes
M
ig termini
9 Servei de préstec de material esportiu als espais de pràctica d’esport,
després de deixar-hi el D
NI...
M
ig termini
10
Construir una pista de skate, amb half, etc.
M
ig termini
11
Obrir els patis de les escoles per poder practicar esport
Llarg term
ini
12
Suport als joves que practiquen l’esport al carrer i l’espai públic
Curt termini
13
Arranjar les cistelles del Pont de la Cadena
Curt termini
14
Fer un circuit de Parkour
M
ig termini
12
Propostes sobre...
La c
onci
liaci
ó de
la v
ida
labo
ral i
fam
iliar
Accions realitzades
Priorització
1 Activitats per a infants
Centre comunitari Pont de la Cadena i
Centre Cívic de l’Àngel
Ludoteca estiu, Parc de Nadal i Casals
d’Estiu
Curt termini
Els
tran
spor
ts i
la c
onne
ctiv
itat
Accions realitzades
Priorització
1 Fer que el bus arribi fins als instituts
2 Cobrir les parades del B
us
13
Accions que són com
petèn
cia d’altres ad
ministracions
Propostes sobre...
L’ensenya
men
t, la
formació i el treball
Accions realitzades
Priorització
1 Escola Universitària al poble (per evitar que els joves marxin a
estudiar fora...)
Llarg term
ini
2 Crear o potenciar la creació d’una escola d’idiomes
Llarg term
ini
3 Potenciar l’ensenyam
ent de qualitat a l’escola pública (CEIP I IES)
Curt termini
4 Fer un estudi per conèixer el nivell i qualitat de l’ensenyam
ent públic
a Molins de Rei
Llarg term
ini
L’accés a l’hab
itatge
Accions realitzades
Priorització
1 Fer més habitatges socials
Cessió d’espais
Llarg term
ini
2 Buscar estratègies perquè no hi hagi pisos buits al m
unicipi
Llarg term
ini
3 Ajudes per a la com
pra d’habitatges
Llarg term
ini
4 Facilitar l’accés a un habitatge digne, en qualitat i metros...de compra
o lloguer
M
ig termini
5 Reducció dels costos dels permisos d’obres menors per reformar els
habitatges
6 Promoure mesures que donin seguretat als llogaters perquè així
lloguin els pisos
Borsa Jove Habitatge Baix Llobregat
Centre
Curt termini
La salut i el con
sum respon
sable
Accions realitzades
Priorització
1 Ampliar el servei de planificació fam
iliar
Llarg term
ini
14
Propostes sobre...
2 Més especialistes al C
AP i un hospital
Cessió d’un terreny al Servei C
atalà de la
Salut de la Generalitat de Catalunya
perquè hi construeixi un nou equipament
sanitari que com
ptarà am
b un centre de dia
per a malalts d’alzheimer
Llarg term
ini
3 Reduir dies d’espera (ara, m
és de 48 h per al m
etge de capçalera)
Llarg term
ini
4 Residències per a la gent gran
Cessió de terrenys per a la construcció
d’una nova residència
Llarg term
ini
5 Més metges al CAP
Les nov
es tecnolog
ies
Accions realitzades
Priorització
1 Cam
panya o accions: ”què és la televisió digital i què s’ha de fer per
veure-la...”
2 Millorar les antenes per escoltar la ràdio
3 Facilitats per poder disposar de fibra òptica (ajuts, és molt cara)
L’ esport
Accions realitzades
Priorització
1 Crear un equipament per a la pràctica del tennis
Llarg term
ini
2 Potenciar la pràctica de l’esport entre els joves, crear
espais/infraestructures adients
Llarg term
ini
15
Propostes sobre...
4 Millorar la connexió en transport públic i carretera amb els municipis
de les rodalies
Llarg term
ini
5
Incorporar M
olins de Rei a la Zona 1 de l’ATM
Llarg term
ini
3 Manteniment del circuit de cros
Llarg term
ini
La conciliació de la vida laboral i familiar
Accions realitzades
Priorització
1 Millorar els transports públics i les comunicacions
Llarg term
ini
2 Ampliar els horaris dels com
erços
Llarg term
ini
3 Ampliar horaris i nom
bre de places d’escoles bressol i escoles, sense
cost excessiu...
Llarg term
ini
4 Promoure mesures o llei que obligui les em
preses a flexibilitzar
l’horari
Llarg term
ini
5 Potenciar serveis de guarderia a les em
preses
Els transports i la con
nectivitat
Accions realitzades
Priorització
1 Informar sobre horaris del transport públic i m
illorar les
combinacions i connexions
Llarg term
ini
2 Potenciar metro, tramvia, línies de bus i m
illora de la freqüència de la
Renfe
Llarg term
ini
3 Millora de les freqüències Renfe a les tardes i caps de setmana
Llarg term
ini
Document validat pels representants de les entitats juvenil de Molins de Rei al Taller de l’11 d’abril de 2007
PPrrooccééss ppaarrttiicciippaattiiuu ppeerr aa llaa rreeccoolllliiddaa ddee pprrooppoosstteess eenn eell MMaarrcc ddeell PPllaa DDiirreeccttoorr ddee
JJoovveennttuutt
1
ÍNDEX
Introducció................................................................................................pàg. 2 Resum de les propostes formulades i priorització de les actuacions ....................................................................................pàg. 5
2
Introducció El document que tens a les mans és el resultat dels tallers de participació a l’entorn del Pla Director de Joventut MOU!, organitzats en el darrer trimestre del 2006, en els quals vas participar, conjuntament amb 134 joves més de Molins de Rei.
Aquest és el document que treballarem al taller de dia 11 d’abril, per ser validat pels joves que heu col·laborat en la seva definició amb les aportacions en els tallers, i que configurarà el nou Pla Director de Joventut de Molins de Rei, MOU! +. En total, entre els mesos de setembre i desembre de 2006 es van organitzar 10 tallers de participació per parlar sobre les accions realitzades des de l’Ajuntament de Molins de Rei en el període 2004-2006, adreçades al col·lectiu jove de la vila i sobre les futures línies de treball que han de donar resposta a les vostres necessitats actuals. Informació dels tallers: Objectius del procés:
o Valorar el nivell de coneixement de les accions municipals adreçades al jovent del municipi per aquest mateix col·lectiu.
o Detectar i recollir les inquietuds i problemàtiques que tenen els joves del municipi. o Conèixer la valoració que fa el jovent sobre la política que els afecta. o Recollir propostes de millora i noves propostes.
Joves a qui s’adreçava el procés:
o Joves de Molins de Rei d’entre 14 i 35 anys, associats i no associats Accions desenvolupades:
o 2 tallers participatius amb joves que participen en activitats organitzades per associacions juvenils del municipi, o bé que en són membres de forma activa
o 4 tallers amb alumes de l’IES Lluís de Requesens o 3 tallers amb alumnes de l’IES Bernat el Ferrer o 1 taller amb una mostra aleatòria de joves d’entre 14 i 35 anys.
Tallers amb joves associats Sessions:
o Taller de diagnosi. 15 de setembre o Taller de propostes. 20 d’octubre
Durada de cada sessió:
o 2’5 hores cada sessió Destinataris:
o Joves vinculats a associacions i entitats del municipi Objectius:
o Saber quin nivell de coneixement tenen els joves i quina valoració fan de les accions del MOU! i les actuacions municipals que afecten els joves.
3
o Identificar, detectar temes que preocupen aquests joves i quines en consideren positives del poble.
o Recollir propostes per incorporar al MOU! Participants: 18 Tallers amb joves dels instituts Sessions:
o Tallers de diagnosi i propostes. (IES Lluís de Requesens: 4) (IES Bernat el Ferrer:3)
Durada de les sessions:
o IES Lluís de Requesens (2 hores) o IES Bernat el Ferrer (1 hora)
Destinataris:
o Joves del cursos de 3r, 4t i 1r de batxillerat (alumnes dels IES Lluís de Requesens i Bernat el Ferrer)
Objectius:
o Conèixer quins aspectes consideren com a positius i quins aspectes consideren com a negatius del fet de ser joves a Molins de Rei.
o Recollir propostes per incorporar al MOU! Participants: 112 (entre els dos IES) Taller amb joves triats de forma aleatòria Sessions:
o Taller de diagnosi i propostes Destinataris:
o Joves que viuen a Molins de Rei triats de forma aleatòria Objectius:
o Conèixer quins aspectes els preocupen més als joves en relació amb els 10 eixos proposats.
o Saber el nivell de coneixement de les accions municipals que s’estan desenvolupant en relació amb aquests 10 eixos.
o Recollir propostes per incorporar al MOU! Participants: 5 joves
- El document, per tant, recull les aportacions que els diferents joves heu aportat als 10 tallers de participació. Aquestes aportacions les trobareu estructurades per àmbits d’actuació i prioritzades segons el grau de recolzament que la proposta va rebre als tallers i les possibilitats d’execució de les accions:
21. ensenyament, formació i treball 22. accés a l’habitatge
4
23. informació i comunicació adreçada als joves 24. salut i consum responsable 25. noves tecnologies 26. la cultura, art, oci i lleure 27. associacionisme i la participació 28. esport 29. conciliació de la vida laboral i familiar 30. transports i connectivitat
Les accions estan prioritzades en tres categories:
Curt termini
Mig termini
Llarg termini
Finalment, i abans que iniciïs la lectura del document de propostes, volem agrair la teva participació, ja que has invertit el teu temps de manera totalment desinteressada en algun o alguns dels 10 tallers que hem portat a terme en aquests 4 mesos.
5
RESUM DE LES PROPOSTES FORMULADES I PRIORITZACIÓ DE
LES ACTUACIONS
Accions que són com
petèn
cia de l’Administració lo
cal
Propostes sobre...
L’ensenya
men
t, la
formació i el treball
Accions realitzades
Priorització
1 Cursos de formació en educació en el lleure i associacionism
e per
a joves (reconeixement amb crèdits universitaris)
Pla de formació monitors/ores lleure 2007
Pla de formació per a joves 2007
Espais d'entitats, espai de convivència:
projecte adreçat als socis de les entitats de
la vila per millorar els seus coneixements
en determinats àm
bits relacionats amb la
gestió de l'entitat.
Curt termini
2 Reformar l’edifici de l’Escola de M
úsica, per tal de millorar les
prestacions i solventar les mancances que actualment presenta
l’equipament
Obres de millora de l’Escola
Curt termini
3 Informació i orientació als joves sobre món laboral, itineraris a
seguir, als instituts...
Jornada: “La incorporació dels joves al
món del treball: eines i recursos (abril de
2007)”
Curt termini
4
Suport a la creació d’empreses en el municipi. Fer més difusió i
prom
ocionar el Centre García-Nieto
Nova
Curt termini
5
Ampliar les places i facilitar l’accés a les escoles bressol
públiques del m
unicipi
M
ig termini
L’accés a l’hab
itatge
Accions realitzades
Priorització
1 Promoure que hi hagi m
és propietaris a la borsa d’habitatge.
Reforçar la difusió i prom
oció de la Borsa Jove d’Habitatge
Curt termini
2
Elaborar un cens del patrimoni de la vila (edificis am
b valor
identitari...) a protegir
M
ig termini
7
Propostes sobre...
3 Fer una nova reserva d’habitatges de gent gran
M
ig termini
4 Modernització per agilitar els tràm
its i permisos d’obres
M
ig termini
La inform
ació i la com
unicació adreçada als joves
Accions realitzades
Priorització
1 Potenciar el w
eb adreçat als joves per tal d’informar-los
Utilitzar el c/e per inform
ar els joves
Web municipal i web del Punt Jove
www.molinsderei.cat i
www.molinsderei.cat/joventut
Curt termini
2 Potenciar l’ús on-line per a consultes i gestions municipals
Web municipal www.molinsderei.cat
Curt termini
3 Posar cartells als instituts
La inform
adora juvenil del Punt Jove
setmanalment penja a les cartelleres dels
IES la inform
ació de les activitats properes
Curt termini
4
Elaborar una agenda com
una perquè les entitats
programin de forma coordinada...
Web del Punt Jove
Curt termini
5 Elaborar una revista gratuïta mensual, tipus agenda cultural, amb
activitats culturals, d’oci...
M
ig termini
6 Més informació a TV M
olins sobre el que s’està fent i es farà
M
ig termini
7 Xerrades als instituts explicant què és farà a la vila
Curt termini
La salut i el con
sum respon
sable
Accions realitzades
Priorització
1 Educació sexual, SIDA, m
alalties de transm
issió sexual, consum
de drogues, etc. a les escoles i instituts
Xerrades i tallers adreçats als alum
nes
d’ESO i Batxillerat dels IES públics de la
vila
Curt termini
2 Cursos de primers auxilis i socorrism
e
Formació de Creu Roja
Curt termini
3 Màquines de preservatius, de fàcil accés i barates. Facilitar
preservatius gratuïtam
ent.
Organitzar una visita al Punt Jove
Llarg term
ini
8
Propostes sobre...
4 Contenidors per a roba a més llocs
Llarg term
ini
Les nov
es tecnolog
ies
Accions realitzades
Priorització
1 Promocionar el web del Punt Jove
Curt termini
2 Ampliar el nom
bre d’ordinadors als punts d’accés lliure i Internet
Llarg term
ini
3 Ampliar el nom
bre d’ordinadors d’accés gratuït de la Biblioteca.
Posar im
pressores als ordinadors de la Biblioteca
Llarg term
ini
4 Al w
eb, informació dels punts d’accés lliure i gratuït a Internet,
cartells als IES...
Curt termini
5 Cam
panya o accions: ”què és la televisió digital i què s’ha de fer
per veure-la...”
M
ig termini
6 Millorar les antenes per escoltar la ràdio
Mig termini
Cultura, a
rt, o
ci i lleu
re
Accions realitzades
Priorització
1 Habilitar espais d’assaig per als grups que com
encen
Mig termini
2 Potenciar i prom
ocionar els grups musicals locals
Projecte Joves Creadors
Curt termini
3 Potenciar o promoure la creació d’una coordinadora d’entitats i
grups de joves
Curt termini
5 Elaborar una Agenda Cultural atractiva que promogui els
diferents estils (prom
oure Cinefòrum
, promoure obres de teatre
per a joves, exposicions de pintura, espectacles de dansa...)
Entrada Jove, que permet als joves de 16 a
23 anys assistir a les pel·lícules
programades pel Cineclub Hal 2002, per al
2007, per 2 € la sessió.
Curt termini
6 Rem
odelar el M
useu o fer un centre d’exposicions
M
ig termini
7 Ampliar l’oferta de l’Escola de M
úsica.
Llarg term
ini
9
Propostes sobre...
8 Casal de Joves, aprofitar locals i equipaments buits perquè els
joves facin actuacions. E
spai polivalent per a activitats conjuntes
entre entitats (concerts, actes... multituds...)
M
ig termini
9 Potenciar activitats de lleure per a joves al llarg de tot l’any.
Program
ació M
OU!
Curt termini
10
Promocionar espais naturals del m
unicipi a visitar (camins, etc.)
Curt termini
11
Confiança i llibertat perquè els joves puguin muntar activitats,
concerts, etc.
Curt termini
12
Sala de Bitlles/ Salons recreatius/Cinem
es/ L
ocal nocturn per a
menors de 16 anys
Llarg term
ini
Bucs d’assaig per als grups que com
encen
Llarg term
ini
13
Actuacions per la promoció de Castell Ciuró i altres edificis
històrics de la Vila
Llarg term
ini
L’associacion
isme i la participació
Accions realitzades
Priorització
1 Fer públics els criteris d’atorgament de subvencions
Curt termini
2 Fòrum
virtual o c/e on fer consultes que es responguin, deixar les
opinions...
Web Punt Jove
Curt termini
3 Facilitar espais congestionats pels joves
Mig termini
4 Que l’Ajuntam
ent faciliti m
ecanismes i espais de participació i
que les aportacions realitzades es tinguin en com
pte
Curt termini
L’esport
Accions realitzades
Priorització
1 Establir una tarifa o abonament jove de preu reduït per accedir a la
piscina municipal
M
ig termini
2 Crear un complex esportiu nou (pistes d’atletism
e, tennis...)
Llarg term
ini
3 Potenciar activitats físiques a la natura i l’espai públic
M
ig termini
5 Posar gespa als cam
ps de Futbol
Actualment, el cam
p Josep Raich ja
compta am
b la gespa
Curt termini
10
6 Reconstruir el cam
p de futbol de la Incresa
M
ig termini
7 Habilitar cam
ins/carrils per a bicis
M
ig termini
8 Tanca (xarxa metàl·lica) als camps de futbol per no perdre pilotes
M
ig termini
9 Servei de préstec de material esportiu als espais de pràctica
d’esport.
M
ig termini
10
Construir una pista de skate, amb half, etc.
M
ig termini
11
Obrir els patis de les escoles per poder practicar esport
M
ig termini
12
Suport als joves que practiquen l’esport al carrer i l’espai públic
(Parkour,...)
Curt termini
La c
onci
liaci
ó de
la v
ida
labo
ral i
fam
iliar
Accions realitzades
Priorització
1 Activitats per a infants
Centre comunitari Pont de la Cadena i
Centre Cívic de l’Àngel
Ludoteca estiu, Parc de Nadal i Casals
d’Estiu
Curt termini
Els
tran
spor
ts i
la c
onne
ctiv
itat
Accions realitzades
Priorització
1 Cobrir les parades del B
us
Mig termini
11
Accions que són com
petèn
cia d’altres ad
ministracions
Propostes sobre...
L’ensenya
men
t, la
formació i el treball
Accions realitzades
Priorització
1 Potenciar l’ensenyam
ent de qualitat a l’escola pública (CEIP I IES)
Curt termini
2 Fer un estudi per conèixer el nivell i qualitat de l’ensenyam
ent
públic a M
olins de Rei
Llarg term
ini
L’accés a l’hab
itatge
Accions realitzades
Priorització
1 Buscar estratègies perquè no hi hagi pisos buits al m
unicipi
M
ig termini
2 Ajuts per a la com
pra d’habitatges
Mig termini
3 Facilitar l’accés a un habitatge digne, en qualitat i metros...de
compra o lloguer
M
ig termini
5 Promoure mesures que donin seguretat als llogaters perquè així
lloguin els pisos
Borsa Jove Habitatge Baix Llobregat
Centre
Curt termini
La salut i el con
sum respon
sable
Accions realitzades
Priorització
1 Ampliar el servei de planificació fam
iliar
Mig termini
2 Més especialistes al C
AP i un hospital
Cessió d’un terreny al Servei C
atalà de la
Salut de la Generalitat de Catalunya
perquè hi construeixi un nou equipament
sanitari que com
ptarà am
b un centre de
dia per a malalts d’alzheimer
Mig termini
3 Reduir dies d’espera (ara, m
és de 48 h per al m
etge de capçalera)
M
ig termini
4 Residències per a la gent gran
Cessió de terrenys per a la construcció
d’una nova residència
Mig termini
12
Propostes sobre...
5 Més metges al CAP
M
ig termini
La conciliació de la vida laboral i familiar
Accions realitzades
Priorització
1 Millorar els transports públics i les comunicacions
M
ig termini
2 Promoure mesures o llei que obligui les em
preses a flexibilitzar
l’horari
M
ig termini
3 Potenciar serveis de guarderia a les em
preses
M
ig termini
Els transports i la con
nectivitat
Accions realitzades
Priorització
1 Informar sobre horaris del transport públic i m
illorar les
combinacions i connexions
M
ig termini
2 Potenciar metro, tramvia, línies de bus i m
illora de la freqüència de
la Renfe (especialment a les tardes i caps de setmana)
M
ig termini
4 Millorar la connexió en transport públic i carretera amb els
municipis de les rodalies
M
ig termini
5 Incorporar M
olins de Rei a la Zona 1 de l’ATM
M
ig termini
FINANÇAMENT Des d’un primer moment la posada en marxa del Pla Director de Joventut,
l’Ajuntament de Molins de Rei va comptar amb el suport de la Secretaria
General de Joventut de la Generalitat i de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació
de Barcelona. Així entre el 2002 i el 2004, es van invertir 46. 790€ en la
elaboració del Pla Director de Joventut de Molins de Rei, dels quals 18.270€
eren recursos propis de l’ Ajuntament de la Vila, 9.500€ de la Secretaria
General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i 19.020 de l’ Oficina del
Pla Jove de la Diputació de Barcelona.
Pel desplegament del Mou!, els recursos gestionats des de la regidoria de
Joventut han estat:
Finançament 2004 2005 2006
GENERALITAT 3.500€ 16.000€ 19.500€
DIPUTACIÓ 7.000€ 7.066€ 8.116€
AJUNTAMENT 207.787,99.€ 204.608,83€ 261.631,11€
totals 218.287,89€ 227.674,83€ 289.247,11€
Les accions del Pla Director de Joventut implementades des de l’altres àrees
Ajuntament, no estan contemplades en aquest pressupost.
28
PREVISIÓ DE FUTUR PEL PDJ El futur del PDJ com a procés participatiu La continuïtat del Pla Director de Joventut està garantida en la mesura que
l’Ajuntament tingui la voluntat de mantenir-ho i existeixi una implicació i
comunicació fluida amb les entitats juvenils de la Vila i els seus joves.
Si la participació dels i les joves de Molins de Rei continua activa, el Pla
Director de Joventut de la vila garantirà l’actualització i vigència de les
premisses que s’indiquin com a objectius.
En tot moment els projectes que es portin a terme des del Negociat de Joventut
estaran en concordància amb les línies d’actuació del Pla Director de Joventut,
així com aquells en els que el Negociat de Joventut sigui cogestor. A la vegada
aquelles propostes que es generin des de les entitats de la vila hauran de
respectar la filosofia del PDJ-MdR i inscriure-s’hi en alguna de les línies
d’actuació que marca el propi Pla.
Les previsions de finançament Per a l’any 2007 es preveu un ingrés igual o superior al dels anys anteriors per
part de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i la Secretaria
General de Joventut.
29
CONCLUSIONS El Pla Director de Joventut és una eina bàsica per desenvolupar una política de
joventut participativa, integradora i fonamentada en el treball transversal.
Aquestes formes de fer es consideren les més respectuoses amb els interessos
dels joves i els de l’administració pública, i per tant es creu convenient
continuar treballant en la mateixa línia.
30
ANNEX 1- DIAGNOSI Índex
1.- Introducció
1.1. Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya 1.2. La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei 1.3. Els eixos vertebradors del Pla Director
2.- Metodologia 3.- Descripció socioeconòmica de Molins de Rei
3.1. Situació geogràfica i accessibilitat 3.2. Dades demogràfiques 3.3. Altres indicadors socials
4.- Visualització de polítiques
4.1. L’organització interdepartamental entre negociats i àrees 4.2. Catàleg de serveis: extern i intern
5.- Anàlisi de les entrevistes a les entitats
5.1. Característiques generals de les entitats 5.2. Nivell de coneixement de programes i serveis 5.3. Àmbits d’actuació 5.4. Agrupació de propostes dels joves en funció dels eixos 5.5. Prioritats en l’àmbit juvenil 5.6. Problemes de la població juvenil
6.- Necessitats I problemàtiques. Objectius
6.1. Quadre de necessitats 7.- Conclusions 8.- Annex
8.1. Models de guions de les entrevistes 8.2. Quadre Mètode 3Q 8.3. Diapositives del Pla Director
9.- Bibliografia
31
Introducció
Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya
L’inici del disseny d’una acció pública a favor dels joves a l’Estat espanyol no
es produeix fins el 1979, data de l’arribada dels primers ajuntaments
democràtics. És a partir d’aquest moment que es reconeix la joventut com a un
col·lectiu amb una idiosincràsia i unes necessitats socials pròpies. Malgrat això,
no és fins la dècada dels vuitanta, concretament el 1985 i aprofitant la
celebració de l’any Internacional de la Joventut, quan neix el primer projecte
jove a Espanya: el Projecte Jove de l’Ajuntament de Barcelona, que
metodològicament pren com a referent experiències europees. És l’any zero de
les denominades polítiques integrals que defineixen l’etapa jove com a un
període de transició cap a l’edat adulta.
En l’actualitat, aquest concepte de joventut com a etapa de transició ha canviat.
El motiu principal d’aquesta evolució és la pròpia transformació de la condició
juvenil. Ara per ara, els joves tenen uns comportaments socials diferents que
en dècades anteriors. Hi ha uns fets diferencials (canvi de mentalitat, de valors
i de cultura) que han provocat l’emergència de la joventut entesa com un nou
període vital de l’individu. Segons aquesta concepció s’ha d’ afirmar que els
joves i les joves són ciutadans de ple dret, així com constatar que l’espai juvenil
actua com un potent camp d’innovació social i cultural i que, per tant, les
respostes que els joves plantegen als seus problemes serveixen també a tota
la societat.
Tot això provoca un canvi en la manera d’entendre i implementar les polítiques
de joventut. Es passa de les Polítiques Integrals a les Polítiques Afirmatives.
Aquestes es deixen de concebre com a programes de transició i passen a ser
accions afirmatives de la nova condició juvenil, és a dir, polítiques orientades a
potenciar la plena ciutadania del joves. Tot i introduir canvis significatius, les
polítiques afirmatives no trenquen radicalment amb el model integral, i s’han
d’entendre com l’evolució lògica d’aquest antic model. Tot i això, els
plantejaments inicials d’ambdues polítiques difereixen conceptualment en la
definició mateixa de la joventut i en el seu objectiu principal. Si el model de
32
polítiques integrals definia a la joventut com un període de transició i tenia com
objectiu principal la inserció social i professional, les polítiques afirmatives la
defineixen com una etapa plena de la vida i el seu objectiu, per tant, és
aconseguir l’autonomia personal i la plena ciutadania del jove. La continuïtat
queda establerta en el punt de partida d’ambdós models polítics perque tots
dos model parteixen de la perspectiva global i integral per acostar
l’Administració a la realitat dels joves.
La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei
Els canvis en la condició juvenil condueixen a un replantejament en el model
d’intervenció i gestió pública capaç de donar una resposta adequada a les
noves orientacions de la política juvenil. Dintre d’aquest nou model
d’enfocament afirmatiu de les polítiques de joventut, un dels elements
importants dintre de l’actuació de l’Administració, és el desenvolupament del
Pla Director de Joventut. Aquest és una eina fonamental de l’Ajuntament de
Molins de Rei per a desenvolupar les polítiques adreçades a les joves i als
joves de la ciutat.
El Pla Director de la política de Joventut es dissenya seguint la metodologia
establerta per les Noves Polítiques Afirmatives. Per tant, es contempla la
joventut com una etapa plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i
entendre els joves i les joves des d’una perspectiva global. En aquest sentit
proposem treballar cinc eixos per a desenvolupar la nova manera d’entendre
aquesta condició juvenil: l’autonomia, la ciutadania, la creativitat, la mobilitat i
l’experimentació.
Des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en concret, des del Negociat de
Joventut, hem engegat diferents programes per impulsar algunes de les noves
demandes de la joventut actual. Però pensem que cal impulsar una nova
política de joventut que superi antigues visions tòpiques i febles dels joves. Així
doncs, el Pla Director vol ser una eina que desenvolupi l’acció política adreçada
33
als joves de Molins de Rei. Es vol configurar com un instrument obert, dinàmic i
participatiu, fet per als joves i amb el joves del municipi.
Creiem en la necessitat d’un Pla Director perquè els joves necessiten suport a
la seva creativitat, a la seva formació, a les seves iniciatives, a les seves
empreses. D’aquesta manera, estem donant suport al progrés de la nostra
població. Els joves de Molins de Rei intenten divertir-se, estudien, són la base
del món associatiu, treballen, consumeixen, creen riquesa i ja s’han convertit en
el motor econòmic de la nostra vila.
Aquesta necessitat dels joves queda palesa ja en el Pla Estratègic de Molins
de Rei, on s’afirma que un dels reptes del municipi en els propers anys és
“intentar marcar les línies d’actuació que facin possible la integració social i
professional dels joves; proporcionar, recolzar i dur a terme activitats, projectes,
programes, serveis i equipaments que facilitin als joves els instruments
necessaris perquè esdevinguin vilatans actius que sàpiguen trobar la solució
dels seus problemes i, a més, facin de Molins de Rei un municipi amb l’esperit
que planteja el Pla Estratègic, un municipi obert, plural, integrador, culturalment
actiu i socialment cohesionat que vetlla per la qualitat ambiental i el
desenvolupament econòmic.
Volem que el nostre Pla Director s’articuli en funció d’ aquests objectius
generals perquè responen a les necessitats dels joves i les joves de Molins de
Rei i es vertebri segons els cinc eixos esmentats anteriorment. Així mateix, i
segons les necessitats que s’han pogut detectar a partir d’un primer procés
consultiu fet a algunes entitats juvenil, el Pla Director s’hauria de treballar sota
tres objectius: Participació-Habitatge-Cultura.
La Participació ha de ser un dels eixos vertebradors perquè els i les joves
siguin protagonistes actius de la vila amb el doble objectiu de promoure la seva
participació activa i el seu desenvolupament social. Els i les joves de Molins
viuen de ple a la seva vila: constitueixen i formen part d’entitats, organitzen
accions concretes, canalitzen actuacions adreçades al col.lectiu juvenil.
Aquesta és un realitat evident, però hi volen participar més. Necessiten més
34
espais de participació. És per aquest motiu que la participació ha de ser un dels
objectius prioritaris d’actuació.
L’Habitatge és el segon objectiu o eix vertebrador. La qualitat de vida i
l’emancipació personal dels joves i de les joves passen per tenir un espai propi
on desenvolupar-se. L’adquisició d’un primer habitatge és un problema seriós
per aquells col.lectius menys afavorits, entre els quals es troben els joves que
necessiten comprar o llogar el seu primer pis.
La Cultura, com a element integrador i relacional dels joves ha de ser un dels
eixos més importants. Els joves de Molins utilitzen els recursos culturals de la
seva ciutat però en necessiten encara més. Volen expressar la seva pròpia
cultura, necessiten nous espais per a poder fer-ho i volen sentir-se recolzats.
Cultura és aquí necessitat d’innovació, equipaments i integració
Els eixos vertebradors del Pla Director
Autonomia
“Realment ser jove és molt dur, per algunes coses ets gran i per d’altres petit. Què sóc? Post-adolescent? Adulta? No hi ha prou amb fer un carnet jove. Els joves serem els adults i governants del futur”.
Les noves polítiques afirmatives, tal i com s’hi ha fet referència amb anterioritat,
són d’afirmació de la joventut com a una nova etapa de la vida de l’individu,
entesa en un sentit ple. Perquè els joves puguin assolir aquesta plenitud han de
gaudir d’autonomia. En conseqüència, un dels nostres objectius és assegurar la
igualtat dels joves per tal que gaudeixin plenament de les potencialitats que els
hi ofereix la seva condició. Hem d’assegurar la igualtat dels joves posant
l’accent en els dèficits formatius dels joves amb més dificultats, així com
estimular les iniciatives d’autoaprenentatge i autoocupació. Hem d’afavorir
l’aflorament dels nous jaciments d’ocupació. Tot això ho hem desenvolupat des
de programes que l’Ajuntament de Molins realitza en matèria d’inserció laboral i
35
igualtat d’oportunitats. Hem de canalitzar la informació de l’existència d’aquests
programes, així com potenciar els programes existents i fomentar la creació
d’altres necessaris i inexistents en l’actualitat.
No podem deixar de banda les situacions clàssiques de risc social i salut, que
haurem d’afrontar des del camp de la sanitat i les “bones pràctiques” de
consum, ajudant-nos d’una eina imprescindible com és la informació adreçada
als joves.
Finalment, tampoc podem oblidar que un dels pilars essencials de l’autonomia
personal passa per la possibilitat d’accedir a un espai vital propi, que
s’aconsegueix a través de l’habitatge. En aquest camp, hem d’intervenir de
manera decidida en l’habitatge de lloguer i en l’habitatge de promoció pública
per a joves.
Ciutadania
“Ens agradaria que hi hagués codecisió amb els joves, que no sigui només consultiu”.
El concepte de ciutadania corre el risc d’ esdevenir quelcom vacu i abstracte,
degut a què moltes persones no tenen interioritzats els fonaments que
constitueixen la mateixa definició de ciutadà. En aquest sentit, els joves del
present viuen i pensen la seva condició d’una manera que permet omplir de
continguts reals una abstracció que per a moltes generacions anteriors és tan
sols una paraula que omple documents. Per contra, per la joventut d’avui els
fonaments de la democràcia, els drets individuals, la solidaritat, l’ecologia i el
medi ambient són qüestions que donen sentit vital al seu paper dintre les
nostres societats. Els joves d’ara es senten ciutadans del món, del seu
continent, del seu país i del seu municipi. Tant des d’una vessant més global
com des d’un punt de vista local aquests han trobat una transcendència real al
concepte de ciutadania.
36
Per tant, des d’aquesta perspectiva el nostre Pla Director ha d’aplegar totes
aquelles propostes relacionades amb la participació dels joves, des del diàleg
individual a l’intercanvi d’idees amb col·lectius, ja sigui amb les diferents entitats
juvenils de la nostra ciutat o bé amb d’altres formes potencials d’agrupació.
Aquesta participació ha de ser bidireccional, ja que de tenir present la
comunicació contínua entre els joves de Molins i la institució municipal, es
consoliden com a un espai real d’expressió. L’objectiu és establir nous canals
participatius periòdics i assegurar conductes fiables d’informació per tal que els
joves puguin accedir a aquesta i, així, potenciar la seva opinió individual i les
formes d’intercanvi.
No ens hem d’oblidar d’aquells grups de població juvenil amb més dificultats
d’accés a la informació. Hi ha joves que per la seva trajectòria individual o per
certs condicionants socials manifesten algunes dificultats de comunicació. És
sobre aquests sectors on s’ha de fer una ressenya especial, intentant
socialitzar-los a través de la interiorització dels seus propis drets, com una de
les màximes de la participació.
Cal promocionar i donar suport a iniciatives d’associacionisme, voluntariat,
solidaritat i cooperació. Hem de mirar d’aconseguir que la participació i la
solidaritat tinguin cabuda als mitjans de comunicació per tal que arribin a la
resta de la societat. No hem de deixar de banda que el més important
d’aquests processos és fer partícip a tota la població, tant des del punt de vista
de la informació com, sempre que sigui possible, des de la implicació.
Creativitat “Estar de bars està molt bé, però si te’n canses a on vas?”
Des de l’Ajuntament de Molins de Rei volem i hem de reivindicar l’estètica jove.
Hem de recolzar tant l’apropiació d’aquesta estètica com l’acceptació per part
dels adults d’aquestes noves formes creatives. Els joves utilitzen els recursos
culturals que ofereix la nostra vila i això ens ha de conduir a superar la
dicotomia que es produeix entre cultura artística de mitjana o alta qualitat, per
37
adults, i cultura artística no entesa pels adults i considerada de baixa qualitat,
destinada als joves. Aquest trencament conceptual, que ara per ara es produeix
només en una direcció, la jove, s’ha de traduir en el foment de les experiències
culturals juvenils. De la mateixa manera que els joves han fet un esforç per
apropar-se a les arts institucionalitzades, alhora s’han d’impulsar les creacions i
els treballs simbòlics del jovent.
Segons aquest criteri, des de l’Ajuntament de Molins, hem d’oferir una
democratització de les pràctiques culturals establertes sense deixar de
fomentar, recolzar i reivindicar la creació amb segell jove com a punt de partida.
En aquest sentit, hem d’ impulsar equipaments destinats tant a la producció de
nous creadors com al consum cultural que se’n deriva. Ha de ser també la
nostra prioritat sensibilitzar al conjunt dels joves i de les joves de Molins, en
concret, i al conjunt de la població molinenca, en general, vers la creació jove, a
través de la difusió i l’intercanvi de qualsevol tipus d’expressió cultural
intrínsecament jove. És necessari també que els canals de comunicació amb
l’Ajuntament s’enforteixen i els joves puguin ser protagonistes directes de la
cultura que volen rebre. Així, un dels elements més destacats que provoqui un
apropament entre el jove i la cultura ha de passar per potenciar mecanismes de
participació cultural.
Mobilitat
“Es valoren molt els intercanvis cap altres llocs d’Europa”
La mobilitat és el principi més visible de la nova condició juvenil. Els joves es
mouen, es relacionen i viatgen. I tot això ho fan tant a fora del municipi com a la
mateixa vila. Els joves són el grup d’edat que més viatja per Europa. Si partim
d’aquesta dada, cal promoure més el turisme jove. Hem d’aprofundir més en
fórmules d’intercanvi que potenciïn la solidaritat, la multiculturalitat i la
participació.
38
No obstant això, la mobilitat d’aquesta nova condició juvenil es manifesta de
manera més freqüent i quotidiana en l’espai urbà. És per això que hem
d’entendre i estendre la particularitat de la nostra situació geogràfica i parar
especial atenció a l’espai metropolità i la facilitat amb la que, sovint,
desapareixen les fronteres entre ciutats.
Haurem de centrar-nos en el disseny de programes de mobilitat nocturna,
adequant tots els serveis públics a les necessitats dels joves i del territori, amb
l’objectiu, d’una banda, de reforçar aquest intercanvi entre ciutats i les ofertes
culturals que cadascuna d’elles programa durant la nit i, d’altra banda, intentar
disminuir la sinistralitat juvenil en accidents de trànsit durant aquestes hores.
Per aconseguir això últim, hem de promoure l’ús dels transport públic, sobretot
entre els més joves.
Experimentació
“Haurien de potenciar més l’esport”
Els joves viuen de manera molt diferent el seu temps escolar i formal (de dilluns
a dijous) i el temps d’oci, que aglutina tots el caps de setmana. És durant el cap
de setmana que el jove té un espai de llibertat que aquest considera propi, un
autèntic lloc de diversió i de lleure. Les polítiques afirmatives que hem d’aplicar
han d’articular aquest àmbit, com a un eix central de la nova condició juvenil.
D’altra banda, el camp de l’experimentació aconsegueix atreure al jove cap a
altres vessants de la seva vida, transformant-les i vertebrant-les. És aquí on rau
la seva importància i la necessitat, per part de les administracions, d’oferir
polítiques en aquest sentit.
Les línies d’actuació són poc tangibles com el propi concepte, però és possible
enfocar la política de joventut en funció de tres nivells. Primer, en funció de
l’ampliació dels espais d’oci, amb l’obertura de nous equipaments i serveis
educatius i esportius. Segon, en una nova política d’espais juvenils que passi
39
per l’apropiació i l’ocupació dels espais pels propis joves. I, tercer, ha d’oferir
espais d’accés les noves tecnologies.
Metodologia
Aquest document és el recull de les aportacions i propostes de diferents actors
socials i participants actius de la vila de Molins de Rei, amb l’objectiu final de
millorar la qualitat de vida del municipi. De fet, la recollida d’informació s’ha
basat en una metodologia d’anàlisi qualitativa i s’ha centrat en el treball de
camp, realitzat entre els mesos de febrer i març a experts i agents juvenils.
Aquesta fase de treball inclou 17 entrevistes personals realitzades tant a nivell
intern, dintre del mateix Ajuntament, com a nivell extern. A nivell intern, s’han
fet 8 entrevistes a tècnics de l’Ajuntament de Molins de Rei de les diferents
àrees polítiques d’actuació municipal (Àrea de Serveis Personals, Àrea
d’Economia i Serveis Generals i Àrea de Medi Ambient i Territori). A nivell
extern, s’han fet 9 entrevistes personals, preguntant a membres d’algunes
associacions rellevants dintre del teixit associatiu de Molins de Rei, així com a
totes les entitats polítiques juvenils del municipi. De la mateixa manera, s’han
fet 2 entrevistes a membres directius del món educatiu de Molins de Rei, en
concret a dos directors d’instituts públics de la vila. S’entén que són referents
importants en la socialització dels jovent, així com actors que mantenen un
contacte directe, dia a dia, amb els propis joves.
Llistat d’entrevistats a nivell intern:
� Alfons Torre-Marín Domingo, Coordinador del Servei d'Orientació Laboral.
Negociat Promoció econòmica. Àrea d'Economia i Serveis Generals.
� Jordi Boltà, Cap del Negociat de Medi Ambient, Àrea de Mediambient i
Territori.
� Francesc Roviralta, Sargent de la Guàrdia Urbana.
� Joan Magrané, Cap Secció d'edificació i urbanisme. Àrea de Mediambient i
Territori.
40
� Dolors Pérez, Cap de Negociat de Mobilitat. Àrea de Mediambient i
Territori.
� Margarida López-Nieto, Cap d'Àrea de Medi Ambient i Territori.
� Meritxell Vargas, Cap d'Àrea d'Economia i Serveis Generals
� Salvi Presmanes, Cap d'Àrea de Serveis Personals
Llistat d’entrevistats a nivell extern:
� Roger Moreno, Representant de Metal Defenders
� Josep Reventós, Representant de Remolins
� Jordi Julià, Representant de Molinext
� Xavi Obiols, Representant Centre d'Esplai l'Agrupa
� Alex Maimó, Representant l'Assamblea de joves independentistes de
Molins
� Montse Padilla, Representant IC-Verds
� Yerai Vacas, Representants de JSC
� Aïna Surià, Representant JERC
� Joan Ramon Casals, Representant JNC
� Manuel Vivancos Muñoz, Director IES Lluís de Recassens
� Ramón Graells Juanós, Director IES Bernat el Ferrer
Per a la realització de les entrevistes s’han elaborat tres qüestionaris models.
Un per a les entrevistes a nivell intern i dos per aquelles altres orientades a les
entitats i al teixit educatiu4. Les preguntes del guió han estat preguntes
tancades i obertes. Les primeres, s’han construït amb la finalitat d’ extreure la
informació necessària sense córrer el risc de poder perdre dades interessants.
De totes maneres s’han inclòs preguntes de caire obert per a obtenir possibles
informacions que venen donades a través de l’espontaneïtat que dóna la no
codificació de les entrevistes.
4 Els guions de les entrevistes s’adjunten a l’annex final.
41
Alhora s’han consultat algunes enquestes d’interès, procedents d’estadístiques
oficials, amb l’objectiu sempre de poder extreure algunes conclusions sobre el
comportament dels joves de Molins de Rei, que com a col·lectiu jove, tenen
unes característiques similars i uns comportaments paral·lels a aquells que
manifesten els joves del seu entorn més proper, és a dir, la joventut de la
Regió Metropolitana de Barcelona, així com de la resta de la comarca i
província, i de Catalunya.
Per sistematitzar aquestes informacions hem utilitzat el Mètode del 3Q.
Aquesta metodologia de síntesi ens ha ajudat a definir les necessitats i
problemàtiques bàsiques dels joves i poder establir els objectius pertinents5.
Descripció sòcioeconòmica de Molins de Rei. Situació geogràfica i accessibilitat. La situació geogràfica de Molins de Rei té un pes important en la realitat
econòmica i social de la seva població. La bona comunicació de què gaudeix i
la seva proximitat a Barcelona possibiliten que sigui una vila amb grans
potencialitats per jugar un rol estratègic important, en referència tant a la resta
de la comarca com a nivell de l'àrea metropolitana.
Es tracta d' una vila que es situa al marge esquerra del riu Llobregat, a la vall
baixa de la comarca del Baix Llobregat i es troba a 12 Km de Barcelona, a la
cruïlla històricament anomenada dels Quatre Camins. És un municipi ben
comunicat, des del qual es pot accedir ràpidament a les autopistes i autovies
que comuniquen amb el sud i el centre de la península (A-2 cap a València,
5 El model emprat s’adjunta a l’annex. És necessari assenyalar que aquest mètode inclou tres quadres: visualització de les politiques de joventut, definició d’objectius i programa d’actuacions. Ara bé, pel nivell d’anàlisi al qual s’ha arribat es farà ús només d’un dels quadres, en concret, aquell que fa referència a la definició d’objecius i que inclou eix temàtic, necessitats i problemàtiques i, finalment, objecius. La col.lumna de l’eix són els gran blocs temàtics en materia de joventut en els quals es poden agrupar les necessitats i problemàtiques detectades. Aquestes necessitats es defineixen com el conjunt de necessitats detectades i els objectius són les fites a assolir per a cadascuna de les mateixes necessitats i problemes
42
Saragossa i Madrid, i autovia N-II cap a Lleida-Saragossa). També té accesos
importants amb la zona nord de Catalunya i França a través de l'A-7. De la
mateixa manera, l'accesibilitat és ràpida si es fa referència a qualsevol part de
l'àrea metropolitana de Barcelona6. Cal destacar també la bona comunicació
que existeix amb municipis com Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern,
Esplugues i l'Hospitalet de Llobregat, a través de l'antiga carretera C-1413.
Els mitjans de transport són un element molt important quan es parla de la
xarxa de relacions d' una població. La gent necessita desplaçar-se per anar a
treballar, a estudiar o pel seu temps d'oci. En aquest sentit, i per a facilitat la
mobilitat dels seus ciutadans i ciutadanes, Molins de Rei disposa d' una bona
infraestructura de transport públic, basada en l'estació de Renfe i la línia
d'autobusos Soler i Sauret.
L'estació de tren està situada, en una direcció, en la línia de Sant Vicenç de
Calders-Vilafranca del Penedès-Martorell, i, en l'altra direcció, en la línia de
Sant Feliu, Cornellà, l'Hospitalet, Barcelona-Sants, Barcelona-Plaça Catalunya,
Cerdanyola Universitat, Terrassa i Manresa. El tram Molins de Rei-Barcelona,
com a línia de Rodalies, compta amb sortides de trens cada 10 minuts.
La línia d'autobusos Soler i Sauret cobreix el recorregut Barcelona-Molins de
Rei i arriba fins a Sant Vicenç dels Horts i Torrelles de Llobregat. Hi ha una
altra línia que arriba fins a Barcelona, i passa per Avinyonet i la Universitat
Autònoma.
Dades demogràfiques
La primera qüestió a assenyalar fa referència a la piràmide d' edats. Aquesta es
caracteritza perquè el pes més important de la població el té la gent gran,
mentre que la gent més jove té un pes menys significatiu dins la piràmide
poblacional. Aquest fet ha propiciat un sentiment d'identitat i de pertinença molt
arrelat que, com el Dios Jaro, presenta una cara dolenta i una de bona. La
6 Quan es parla de l'àrea metroplitana es fa referència a les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Oriental i Vallès Occidental.
43
vessant més positiva és la cohesió social que el sentiment d' identitat comporta.
La vessant més negativa té a veure molt directament amb els joves. Aquests
acostumen a ser aquells que aporten les idees més innovadores i trencadores.
Són els protagonistes de les noves creacions socioculturals i dels nous
comportament socials, que gairebé sempre són enriquidors, si es canalitzen de
manera adequada.
En aquest sentit, la pèrdua de població jove de la ciutat s'ha de veure amb
especial preocupació. El 58% de la població té entre 31 i 80 anys, mentre que
només hi ha un 27% de la població total que té entre 13 i 30 anys. A més a
més la població de més de 66 anys és més nombrosa (24%) que la població
compresa entre 0 i 16 anys (16%). Hi ha, en conseqüència un envelliment de la
població bastant evident. Alguns dels factors que causen aquesta pèrdua de
població jove són la baixa taxa de natalitat, l'increment de l'esperança de vida i
l'emigració de joves a algunes poblacions veïnes (Pallejà, Castellvisbal...) que
busquen un primer habitatge més asequible econòmicament. Els joves tenen
una tendència a moure’s cap a la perifèria on els pisos són més barats.
Línia d' edats
0
2000
4000
6000
8000
10000
0 a 3 anys 4 a 12 anys 13 a 16anys
17 a 30anys
31a 65anys
66 a 80anys
Mes de 80anys
44
Altres indicadors socials
Població jove actual per grups d'edat i sexe.
050010001500200025003000
12 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 30
HOME DONA TOTAL
HOME DONA TOTAL
Proporció de la població e 12 a 30 anys en relació amb la població total. Per grups d'edat.
12 a 30 Total població
45
850 900 950 1000 1050 1100 1150
Molins de Rei
Comarca
Província
Catalunya
Renda per Habitant
0 500 1000 1500 2000
Molins de Rei
Comarca
Província
Catalunya
PIB per habitant
Visualització de Polítiques
L'Organització Interdepartamental entre Negociat i Àrees.
Vivim en un món de xarxes socials, on les relacions són vitals pel funcionament
de la nostra societat7. Les persones s'interelacionen amb altres persones a la
vida quotidiana: amb els amics, amb la família, amb els companys de feina. De
fet l'home per naturalesa és un zoom politicon, un animal polític que necessita
viure en societat i és per això que ha creat institucions i estructures socials, que
alhora també es relacionen entre sí. Les polítiques que es desenvolupen des
de les administracions no poden ser alienes a aquesta característica tan
7 Les xarxes socials constitueixen la nova morfologia social de les nostres societats i la difusió de la seva lògica d'enllaç modifica de forma substancial l'operació i els resultats dels procesos de producció, l'experiència, el poder i la cultura. La Era de la Información. Economía, sociedad y cutura. Manuel Castells. Editorial: Alianza Editorial: Pàg. 505.
46
intrínseca a l'ésser humà, i s'han d'elaborar des d'una perspectiva global, amb
capacitat de posar en relació les diferents dimensions que configuren, de forma
interdependent, la realitat de les persones.
En aquest sentit, les polítiques de joventut no són quelcom diferent. El jove o la
jove que fa esport és el mateix que estudia i que busca feina, i el mateix que
esta vivint el despertar de la seva sexualitat, el mateix que necessita un
habitatge i demana un equipament cultural o que hi hagi un centre comercial a
la seva ciutat. Utilitzant una metàfora, el jove és un organisme composat per
molts àtoms, per realitats múltiples integrades. Davant aquesta realitat, les
polítiques els han d'oferir respostes que no estiguin pensades de manera
fragmentada. Calen polítiques integrals per a una realitat integrada.
Les polítiques de joventut han de ser concebudes des dels criteris de
transversalitat i integració, no de forma segmentada. No només han d'atendre
les necessitats dels joves i oferir determinats serveis puntuals i aïllats, sinó
treballar des d'una perspectiva global que interrelacioni els diversos àmbits de
la vida dels joves i de les joves: l'oci, el treball, l'habitatge, la salut, la
Vol un centre
comercial
Demana un Casal de joves
Vol un pis
Viu la seva sexualitat
Estudia
Busca feina
Fa esport
EEELLL/// LLLAAA JJJOOOVVVEEE
47
participació democràtica. Això implica que totes les administracions i els seus
nivell d'organització estableixin mecanismes de treball conjunt entre
responsables i tècnics de diferents departaments per donar una resposta
unitària i global a les necessitats de la joventut i de la ciutadania en general.
El cas de Molins de Rei cal considerar-lo com un paradigma de transversalitat8.
S'ha desenvolupat una labor important en quant a l'assumpció d' un model
unitari i de les programacions de caire transversal, sobretot a l’Àrea de Seveis
Personals. S'ha avançat molt en el desenvolupament de programacions
transversals que produeixen eficients línies d'actuació per a la consecució dels
objectius de benestar i cohesió social, sota una base potent de plantejament
d'un model de Serveis Personals integral, estratègic, comunitari i participatiu9.
8 Pla de l'Àrea de Serveis Personals. Molins de Rei, juny de 2002. 9 Un exemple clar de transversalitat és el Programa de la Dona, on hi traballan el Negociat de Salut Pública, el Negociat de Serveis Socials i el Negociat de Programes Específics.
48
Malgrat que la coordinació entre els negociats de les àrees és una realitat,
encara no existeix suficient integració entre les tres àrees que constitueixen
l'estructura de l'organigrama municipal. La integració, per tant, entre l'Àrea de
Serveis Personals, l'Àrea d'Economia i Serveis Generals i l'Àrea de
Mediambient i Territori, no és encara suficient i això pot dificultar l'adopció
d'iniciatives interesants per al benefici del conjunt de la població. En aquest
sentit, cal avançar mitjançant una major estructuració i vertebració de funcions
intraàrees. És necessari assolir un grau major de comunicació entre àrees, com
també possibilitar eines pràctiques de coordinació. Ha de constituir-se com a
objectiu de tots la posada en marxa d’accions integrals, la comunicació tant
formal com informal i l’existència d’una identitat conjunta, evitant tenint
sentiments de pertinença exclusius a un subgrup lluny de manifestar actitud
solidàries.
De totes maneres aquest dèficit relacional interàrees ja s’ha detectat com a un
problema que afecta a la consecució d’ objectius adreçats a la població. No
s’ha d’oblidar que la internalitat afecta a l’ externalitat i per tant s’ha de parar
especial atenció en aques tipus de qüestions. Segons s’assenyala al Plà de
Àrea Serv. Personals
Cultura
Educació
Serveis Socials
Salut Pública
Esports
Joventut
Rel. Ext. i Cooperació
ó
49
l’Area de Serveis Personals10, ja s’han establert com a canals bàsics de
comunicació, reunions periòdiques de coordinació de l’Ajuntament, dels
directors d’Àrea amb els presidents d’Àrea, reunions politicotècniques de cada
Àrea i reunions setmanals dels tres directors d’Àrea. Totes aquestes reunions
no són més que mecanismes per avançar vers un model relacional de gestió.
Catàleg de serveis: extern i intern L'Ajuntament de Molins de Rei, compta amb un ampli nombre de serveis i
programes destinats als joves, en gairebé tots els eixos: Autonomia,
Ciutadania, Experimentació, Creativitat i Mobilitat. Com és lògic, gran part
d'aquests programes i serveis, estan destinats a sectors molt concrets de la
població juvenil, i en conseqüència no són coneguts per la totalitat de la
població (és el cas dels programes de serveis socials).
En aquest sentit també cal destacar que el coneixement dels serveis està
condicionat pel tipus d'entitat o institució a la que representen els entrevistats.
Així doncs els representants dels IES, tenen un bon coneixement d'aquells
serveis relacionats amb l'ensenyament i l'inici del món laboral (programes de
transició al treball). Les entitats culturals tenen un coneixement mes ampli de
tots aquells programes i serveis que engloba l'eix de Ciutadania.
A continuació presentem, tant el catàleg de serveis que desenvolupa
l’Ajuntament com el catàleg de serveis que aglutina els serveis que coneixen
els entrevistats, en l’àmbit de joventut. D’aquesta manera es pot fer una
valoració aproximativa del nivell de coneixement dels serveis, projectes i
programes que es realitzen en l’àmbit de joventut en totes les àrees de
l’Ajuntament.
10 Pàg. 72
50
AUTO
NOMIA-INFO
RMAC
IÓ JUVE
NIL
Punt d'informació juvenil
AUTO
NOMIA-INSE
RCIÓ LABO
RAL
IES-SEFED
PTT
Servei d'acompanyament de les dones joves a les carreres tècniques
AUTO
NOMIA-SAL
UT I CO
NSU
M
Xerrades als alumnes de secundària
CIUTA
DANIA-PAR
TICIPA
CIÓ I ASS
OCIAC
IONISME
Casal de joves
Setmana de la joventut
Ca n'Iborra
Fira jove
Suport a entitats juvenils
51
AUTO
NOMIA
INFO
RMAC
IÓ JUVE
NIL
INSE
RCIÓ LAB
ORAL
SALU
T I CO
NSU
M
HAB
ITATG
E IGUALTAT D'OPO
RTU
NITATS
•
Punt d'informació Juvenil
•
Informació als joves dels
IES
•
Oficina d'atenció al públic
•
Pla transició treball
•
Projecte IES-SEFED
•
Projecte IES-UAC
•
Formació i acompanyament a
la inserció socio-laboral de
les dones
•
Conciliació de la vida familiar
i la vida laboral EQUAL-
TEMPORAL
•
Escola d'adults
•
S. D'acompanyament de les
dones joves a les carreres
tècniques
•
C. D'informació a
treballadors estrangers
(CITE)
•
Pla de salut
•
Accions per a la
prevenció de les
drogodependències
•
Xerrades alumnes
secundària
•
Salut escolar
•
Exposicions pla de
salut
•
Fromació
professionals en el
camp de la salut
•
Suport entitats de
promoció de la salut
•
Atenció a la salut
reproductiva i sexual
de la dona
•
S. D'acompanyament
psicològic per a dones
víctimes de la
violència
•
Centre de formació d'adults Rafael
Farré
•
Suport a accions de formació
d'adults
•
Formació permanent de català
•
Curs d'introducció a la llengua
catalana per a im
mgrants
•
S. D'atenció individualitzada de
casos
•
S. Social d'atenció de casos
•
Servei 1ª acollida
•
Ajut em
ergència social
•
Xecs serveis de proximitat
•
Voluntaria Creu Roja
•
EAIA
•
Beques menjador
•
Ajuts complementaris als estudis
•
Intervenció social a les escoles
•
Servei de suport a entitats de
persones amb disminució
•
S. De teleassistència domiciliaria a
dones víctimes de la violència
domèstica
•
Punt d'assessorament per a dones
sobre igualtat d'oportunitats
•
S. D'acollida d'urgència per a dones
víctimes de la violència dom
èstica
•
Suport a entitats de dones
•
S. D'assessorament jurídic per a
dones
•
Disseny pla d'immigrants (conveni
CRID)
•
Recepció i informació a la població
immigrant
•
Activitats del programa de la dona
•
Beques activitats d'estiu
52
MOBILITA
T URBA
NA
TURISME
•
Passi Metropolità de transports
•
Transport adaptat disminuïts - Conveni Consell Comarcal del
Baix Llobregat
CIUTA
DAN
IA
PARTICIPA
CIÓ I ASS
OCIAC
IONISME
SOLIDAR
ITAT I CO
OPE
RAC
IÓ
•
Centre comunitari pont de la cadena
•
Centre cívic l'àngel
•
Casal de joves
•
Ca n'Iborra
•
Setam
ana de la joventut
•
Fira Jove
•
Suport a entitats juvenils
•
Gestió i ús del CEIPS
•
Consells escolars
•
Gestió d'ús d'espais socio-culturals
•
Festa major
•
Festes populars
•
Suport al patrimoni tradicional i popular
•
Suport d'activitats de caràcter social
•
Suport a entitats educatives
•
CEAL Can Santoi
•
Servei de suport a l'acció del voluntariat
•
Cam
panya coneguem
els nostres parcs
•
Educació i sensibilització per la Pau
•
Projectes de socors a emergències
•
Projectes municipalistes a través del Fons Català de Cooperació al
desenvolupam
ent
•
Convenis institucionals
•
Cam
panyes de denúncia, adhessió o suport als conflictes internacionals
•
Molins de Rei Solidària
•
Cam
p d'aprenentatge de Can Santoi
53
EXPERIM
ENTA
CIÓ
EDUCAR
AMB L'ES
PORT
NOVE
S TE
CNOLO
GIES
•
Activitats d'estiu
•
Cam
panya d'hivern
•
Gimnàstica manteniment
•
Cursa popular St. Miquel
•
Esportíssim
•
100 x 100 estiu
•
Promoció esport a l'escola
•
Esport escolar
•
Suport entitats esportives
•
Poliesportiu municipal
•
Pla d'equipam
ents esportius
•
Control indirecte instal·lacions esportives
•
Arts visuals (suport a artistes locals)
•
Servei Multimèdia Biblioteca Pau Vila
CREA
TIVITA
T SE
NSIBILITZ
ACIÓ I FORMACIÓ ARTÍST
ICA
DIFUSS
IÓ I JOVE
S CR
EADORS
•
Escola municipal de música
•
Cam
panya de teatre a les escoles
•
Cam
panya d'audició musical a les escoles
•
Programa de teatre, m
úsica i dansa
•
Promoció del cinem
a •
Acció cultural
•
Foment de la lectura pública
•
Activitats difusió del museu municipal
•
Investigació i recerca museu
•
Conservació Fons Museu Municipal
•
Exposicions temporals
•
Suport a entitats culturals
•
Pla d'equipam
ents culturals
•
Servei prèstec biblioteca
•
Hora del conte biblioteca
•
Servei d'assessorament a escoles (biblioteca)
•
Atenció en sala biblioteca Pau Vila
•
Premi literari Mercé Rodoreda
•
Beca de recerca de la història de la dona a Molins de Rei
•
Arts visuals (suport a artistes locals)
•
Publicacions (supñort al llibre)
•
Programació infantil d'espectacles
54
EIX: CREATIVITAT
77%
23%
SENS
IBIL
ITZA
CIÓ
I FO
RMAC
IÓ A
RTÍS
TICA
DIFU
SIÓ
I JO
VES
CREA
DORS
EIX: AUTONOMIA
7%20
%
18%
55%
0%
INFORM
ACIÓ JUVENIL
SALUT I CON
SUM
INSERCIÓ LABORAL
IGUALTAT D'OPORTUNITATS
HABITATGE
EIX: EXPERIMENTACIÓ
86%
14%
EDUCAR AMB L'ESPORT
NOVES TECNOLOGIES
CIUTADANIA
58%
42%
PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISM
ESOLIDARITAT I COOPERACIÓ
55
Anàlisi de les entrevistes a les entitats.
Característiques generals de les entitats
D’entre les entitats entrevistades cal fer una distinció entre les entitats de caire
polític i la resta d’associacions. Tot i això, s'agrupen totes en un mateix bloc
d'anàlisi, ja que totes estan constituides per joves. Pel que fa al segon grup
d’entitats, s’ha fet un total de cinc entrevistes. La idiosincràcia de les
associacions ha estat diferent: se n'han consultat dues culturals, un esplai, i
dues entitats que es dediquen fonamentalment, a fomentar la participació i la
conciència democràtica.
Es dediquen a organitzar tot tipus d’actes al municipi: des d’actes culturals
(concerts, jornades esportives, festes, viatges, campanyes de sensibilització i
participació, conferències). La majoria d'activitats que desenvolupen estan
destinades exclusivament als joves.
Totes estan constituides per gent jove que es troba entre els 18 i els 30 anys.
Les fonts de finançament són diverses: des de les entitats que obtenen diners a
través de l’autogestió ( realització de festes, venda de material, inversió
econòmica de les pròpies persones que hi treballen...), aquelles que es
financien a través dels propis socis mitjançant quotes. Hi ha un grup d’entitats
que rep diners d’altres organitzacions germanes amb les que es senten
identificats. Finalment, destacar que la majoria de les entitats reben algun tipus
d’ajuda o subvenció de l’Ajuntament. Només una entitat reb ajuda econòmica i
assessorament d’altres administracions supramunicipals.
Les seves activitats les acostumen a realitzar a Ca n’Iborra. Aquest és
l’equipament municipal més utilitzat. No és casualitat que els joves considerin
que és l’únic equipament juvenil del qual disposen les entitats per a
56
desenvolupar les seves activitats. També s’utilitza, encara, que en menor grau,
Ca n’Ametller, l’Ateneu Revolta i el Pavelló o l’Agrupa. Hi ha algunes entitats
que fan moltes de les seves activitats al carrer, al bar o a casa, degut a què no
disposen d’equipaments, mancança que queda palesa en les entrevistes. Les
entitats politiques fan molt ús de les seves pròpies seus, així com alguna entitat
que té cedida la seu de la seva associació mare.
ÚS DELS EQUIPAMENTS
17%
33%
50%
Cap Equipament
Equipamentspúblics
Equipamentsprivats oparticulars
NIVELL D'US DELS EQUIPAMENTS
43%
8%8%
8%
17%
8%
8%Ca n'Iborra
El Chic
l'Agrupa
Ateneu Revolta
Poliesportiu
Centre Comunitari
Ca n'Ametller
57
Nivell de coneixement de programes i serveis.
En general, pel que respecta als programes educatius que afecten a la població
juvenil no hi ha un coneixement molt acurat d'allò que s'està portant a terme
dintre del municipi. Ja sigui perquè la gent entrevistada ja no estudia a la
secundària o bé perquè són persones que estan estudiant a instituts de fora el
municipi. Sigui per un motiu o per un altre, no els hi ha arribat la informació
d'aquest tipus de programes o serveis.
Els PTT (Programes de Transició al Treball) no són coneguts per la majoria de
les entitats entrevistades. Només dues entitats afirmen tenir-ne coneixement,
encara que no l'han utilitzat. Tot i això, mostren una opinió favorable del mateix.
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
PTT
IES-S
EFED
ATENCIÓ A
LA D
IVERSIT
AT ALS
IES
IES-U
AC
XERRADES ALS
ALU
MNES DE S
ECUNDÀRIA
CASAL DE JO
VES
PUNT D'IN
FORMACIÓ JU
VENIL
SETMANA DE LA JO
VENTUT
FIRA JO
VE
CA N'IB
ORRA
SERVEI DE V
OLUNTARIA
T
INFORMACIÓ
ALS
JOVES D
ELS IES
SUPORT A E
NTITATS JU
VENILS
58
L'IES-SEFED és un programa bastant desconegut. Només dues entitats
afirmen tenir-ne coneixement. La seva opinió al respecte és bastant favorable,
però cal destacar que és una opinió que ells han rebut d'altres persones
alíenes a l'entitat, no es tracta d’un programa que ells hagin utilitzat o utilitzin
actualment.
Hi ha un total desconeixement entre la població de joves entrevistats sobre
l'atenció a la diversitat als IES, els IES-UAC i la informació als instituts. No hem
trobat ningú que conegui cap dels tres programes/serveis. Igualment, el nivell
de coneixement de les xerrades als alumnes de secundària que es porten a
terme als mateixos institus és molt baixa, encara que hem trobat dues entitats
que sí que en tenien coneixement d'aquest servei. El seu nivell de
coneixement no els permet fer una valoració subjectiva de les xerrades, tan
sols consideren que existeix molta diversitat pel que respecta a la tipologia de
temes que s'hi tracten.
Dins l’àmbit sòciocultural, es pot constatar que hi ha un major nivell de
coneixement dels serveis i/o de les activitats que es realitzen dintre del municipi
així com dels equipaments municipals que tenen els joves al seu abast. No
obstant això, només el 50% de les entitats entrevistades tenen coneixement del
casal de joves. Per a poder entendre perquè hi ha una altra meitat que
desconeix l'existència del casal, seria interessant poder considerar algunes de
les opinions dels entrevistats sobre el casal de joves de Molins de Rei:
"Sí que el conec però no és un casal, de fet només estan ubicades les entitats. Abans sí que hi havia un casal però l'Ajuntament l'utilitzava per controlar els ionquis"
"Sí el conec, però el seu ús no és com a casal"
"És insuficient d'espai"
"Està atrotinat, mal cuidat. No hi ha caliu. Cadascú té el seu espai, no hi ha relació".
59
El motiu principal pel qual la meitat dels entrevistats no coneixen el casal de
joves és perquè no el consideren un casal de joves com a tal. No tenen la
percepció que el que actualment es considera un casal de joves a Molins de
Rei ho sigui.
Contràriament, la totalitat de la població entrevistada coneix el Punt
d'Informació Juvenil. A més a més valoren molt positivament aquest servei.
Tothom l'utilitza o l'ha utilitzat alguna vegada en la seva vida. S'utilitza
fonamentalment per viatjar i per extreure informació sobre els estudis.
Pràcticament tothom considera que el canal de transmissió de les informacions
és correcte, inclós opinen que s'ofereix una informació molt bona.
De la mateixa manera tothom coneix la Setmana de la Joventut. És, de fet,
l'activitat que es realitza des del jovent i destinada a la població juvenil més ben
valorada. Un bon exemple són les opinions dels propis joves que hi participen:
"És l'unica cosa que funciona a Molins de Rei de joventut"
"Està molt bé, encara que té un pressupost massa baix"
"El més positiu de la Setmana de la Joventut és que es continuï realitzant. El més negatiu que els actes són molt iguals i estan molt institucionalitzats. Jo crec que no es canvien les activitats perquè és una tradició recuperada."
"La 1ª Setmana de la Joventut vam fer 30 actes, però era insostenible. La 2ª 7 o 8... De fet, està bé, hi participa la gent. Va haver una època estancada però des de fa 4 o 5 anys va molt millor. Es fa des de fa 20 anys aproximadament. Hi ha bastanta barreja, oferta diversa, però el pressupost acaba marcant les activitats"
"Està bé, però el pressupost és reduït. Hi ha discriminació segons l'entitat que demani l'ajuda."
Com es pot observar segons les respostes del joves entrevistats hi ha, en
general, una bona percepció de la Setmana de la Joventut, a excepció
d'algunes crítiques molt puntuals en allò que fa referència al pressupost o als
tipus d'actes que es realitzen.
60
La Fira Jove, festivitat que s'emmarca dintre de la Fira de la Candelera, també
és bastant coneguda. De totes formes, la valoració que donen és ben diferent a
la donada a la Setmana de la Joventut. En termes relatius, valoren molt més
positivament la Setmana de la Joventut, amb la qual es senten molt més
identificats, en termes generals, i s'hi impliquen realitzant activitats diverses. De
fet, la Fira Jove no la consideren pels joves, sinó mes bé és considerada una
activitat de caire infantil:
"Em sembla que es celebra dintre de la Candelera. De totes maneres, no hi ha cap acte juvenil, és mes infantil..."
"Sí la conec, però és mes infantil"
"Sí es fan castellers i concerts"
El servei de voluntariat no és conegut per ningú.
El suport a entitats juvenils el coneixen quatre de les persones entrevistades.
La seva opinió al respecte és que són insuficients i que moltes entitats
necessitarien més ajuda (espais per a poder desenvolupar les seves activitats,
diners...)
Finalment, l'equipament juvenil per excel.lència a Molins de Rei -Ca n'Iborra- és
conegut per la totalitat dels joves entrevistats. En general, tothom té una opinió
molt favorable pel que fa a Ca n'Iborra com a idea i concepte d'equipament.
Malgrat Això, pensen que és molt precari i que es necessita urgentment un
equipament juvenil en condicions. A continuació, es transcriuen algunes de les
opinions al respecte:
"És un bon equipament"
"És un equipament molt precari per la nostra entitat. No es poden fer festes ni concerts. De fet, en general, hi ha falta d'equipaments".
61
"Està molt bé... fem coses allà...Està bé, però no te'ls pot fer teu. És un espai molt fred" "És gran, però no el considerem un equipament (està molt mal acondicionat: no es poden fer concerts, no té compartiments, és fred." "Físicament no està bé. Moltes entitats no tenen espai per fer les seves activitats, i si a més el 2004 tiren Ca n'Iborra..." "És una bona iniciativa: es fan festes, concerts"
VALORACIÓ DE L1 AL 10 DE CA N’IBORRA
Àmbits d’actuació
A la pregunta sobre quins són els àmbits d'actuació que interessen
especialment als joves entrevistats, la majoria consideren l'habitatge en primer
lloc, i la inserció laboral en segon lloc, com a dos camps que preocupen
especialment als joves
Quan traslladem els àmbits d'actuació preferents als 5 eixos vertebradors del
Pla Director, s'observa que els joves estan especialment preocupats per la seva
autonomia, que pensen aconseguir-la a través de la plena incorporació al
mercat laboral i la possibilitat d'accedir a un primer habitatge, ambdós elements
on els joves es troben amb més dificultats.
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
de l'1al 2
del 3 al4
del 5 al6
del 7 al8
del 9 al10
62
També s'observa que hi ha un grup important de joves que opina que la
participació i l'associacionisme és un àmbit imporant d'actuació. De fet, és el
segon àmbit (després de l'habitatge) que apareix amb més freqüència de
resposta com a primer àmbit d'actuació. Amb la mateixa freqüència de
respostes es troba l'àmbit de difusió i joves creadors, encara que ningú l'ha
considerat com una actuació prioritària.
Cal destacar que hi ha tres àmbits d'actuació que no han estat assenyalats per
cap jove. Aquests són sensibilització i formació artística, noves tecnologies i
turisme.
A alguns els hi ha costat reduir la seva elecció a només tres àmbits. Així doncs,
en quart i cinquè tornen a aparèixer la salut i el consum, la informació juvenil, i
apareix com a nou àmbit d'actuació la solidaritat i la cooperació i a l'apartat
d'altres la importància de la identitat de vila.
À M B I T S D 'A C T U A C IÓ A G R U P A T S E N E L S 5 E I X O S V E R T E B R A D O R S
A U T O N O M IA6 2%
C IU T A D A N IA1 3%
E X P E R IM E N T A C IÓ6%
C R E A T IV I T A T1 3%
M O B I L I T A T6%
63
Quan als joves se'ls pregunta obertament quins són els programes, projectes i
serveis que ells dissenyarien pels joves de Molins, es mostren molt participatius
i amb ganes d'aportar idees, queda palesa la necessitat que tenen de sentir-se
escoltats i de participar activament en el projecte de la seva vila.
Agrupació de propostes en funció dels eixos.
Agrupem les propostes dels joves en els 5 eixos vertebradors.
EIX 1. CIUTADANIA
PARTICIPACIÓ
Apareixen propostes com la creació d'un Consell de participació de joves:
habitatge
Salut i consum
Igualtat d'oportunitats
Participació i associacionism
e
Inform
ació ju
venil
difusió i joves creadors
inserció laboral
esport
mobilitat urbana
Primer àmbit d'actuació
Segon àmbit d'actuació
Tercer àmbit d'actuació
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
ÀMBITS D'ACUTACIÓ SEGONS ORDRE D'IMPORTÀNCIA
64
"Primer de tot, fer una cosa transversal. Tocar tots els àmbits. Crear un consell de participació de joves que no fos una cosa assistencial, sinó donar eines als joves, un instrument regulat pels joves on puguem cobrir les nostres necessitats en tots les aspectes. Fer un pla director de joventut conjunt. Si es pogués crear un consell de joves com a d'altres ciutats es faria mes interactiu" "Se'ns hauria de tenir mes en compte" "que escoltin als joves, no saben quins interessos tenen els joves, quins problemes, no s'escolta a la gent...que els polítics es deixin assessorar... desde cultura es trien els concerts de festa major i no accepten assessorament i moltes vegades per aquest motiu estan mal aprofitats els diners" "ens agradaria que hi hagués codesició amb els joves, que no sigui només consultiu" “Intentar apropar la política als joves. La fórmula de les primàries ha estat mols encertada per apropar la gent. Per a mi no ha funcionat pels resultats”. “Per la Festa Major s’hauria de donar més oportunitat a les entitats juvenils. Ho abarca tot el Camell. L’Ajuntament no dóna molta oportunitat a les entitats per a fer coses alternatives”. “Se’ns hauria de tenir més en compte”.
ASSOCIACIONISME
"Que hi hagués menys discriminacio amb les entitats juvenils" "Espais que siguin fructífers, que siguin un nexe d’unió d’entitats" “Programa conjunt de totes les entitats”
EQUIPAMENTS
"Un Casal de Joves, i en general, més espais i equipacions públiques. Seria millor que l’ajuntament fes la inversió i posés els recursos i a més ho gestionés ell mateix. Dintre el casal haurien de tenir cabuda sales d’assaig, sala de concerts, bar."
"S’haurien de potenciar altres llocs de trobada que no fossin les discoteques, perquè hi ha gent que no els hi agrada anar-hi."
65
"Obrir locals de joves a diferents indrets de Molins. Obrir-ne 3 estratègics. Sí que tenim un Centre Cívic de la Generalitat però no sé si n’hi ha 4 ordinadors i ja està. S’haurien d’ofertar tallers atractius, incloure un bar..." “Ateneu amb diferents serveis, per tocar música, tallers i d’autogestió, on puguessis rebre informació. La gestió municipal tampoc em semblaria malament”. “Parlant amb entitats, un despatxet, amb un armari per les entitats. Tenir un lloc on guardar les teves coses. Els Castellers es reuneixen a la Guàrdia Urbana. Les entitats necessiten fer reunions. A mi m’agradaria un Casal de Joves on s’hi traslladés el Punt Jove, perquè és un vergonya. A més hi ha gent que no sap si existeix”. “Apostaria cent per cent per un centre cívic. Falten equipaments. El Riera Bonet no serveix per a res (només per a fer cursets). Necessitaríem un centre cívic que tanques a les 22 hores”. “Un espai digne (equipament). Optimitzar els espais que hi ha. Per exemple del Casal de Joves. Fa falta una sala polivalent gran per a fer xerrades, concerts, cinema...)”.
SOLIDARITAT I COOPERACIÓ
“En mediambient, no donaria tantes facilitats a construir pisos. No m’agrada tanta expansió immobiliària, trenca l’estructura de la vila”. “Solidaritat i cooperació, més formació de la diversitat amb la immigració. De totes maneres això es porta bastant bé”.
EIX 2- AUTONOMIA
HABITATGE:
"Construcció d’habitatge per joves, que no n’hi ha. Estaria bé la masoveria urbana, que seria fer un cens de cases abandonades, pagant un lloguer simbòlic de 100 pessetes al mes al propietari i arreglar i mantenir la casa. Amb l’excusa que és una cosa que depèn d’altres administracions a nivell local a vegades no es fa i sí que es pot fer." "Fer un plantejament important en habitatge." “Habitatge per joves (petits), de lloguer assequible”.
66
“ ...de lloguer és impossible quedar-se a Molins si no tens pasta; no hi ha pisos de protecció oficial. Es podria fer una mena d’Okupació legal o lloguer a baix preu. Hi ha moltes cases belles i desocupades. El propietari no hi fa res. La proposta seria fer algun tipus de conveni entre joves i propietari per cuidar-li la casa. De fet , ja hi ha un casa ocupada, la Casa Blanca, per un acord amb els propietaris”. “Posaria d’acord als propietaris dels pisos buïts amb la gent que els necessita”. “Faria una borsa de lloguer”. “Habitatge de protecció oficial i de lloguer. S’ha fet habitatge de protecció oficial però per a joves en concret no. A més no eren de l’ajuntament eren de CCOO. A més el preu era de 20.000.000, massa car. El que es construeix és d’alt standing”.
“Habitatge: lloguer a 40000 pessetes màxim”.
INSERCIÓ LABORAL
“Borsa de treball municipal (cangurs, repassos, monitors, classes de pintura...) per inserir-te dins el món laboral”.
“Motivaria l’aprenentatge dels oficis. Motivar a les petites empreses a agafar aprenents”. “Faria una Escola Taller que funcionés. Rotllo parcs i jardins de Barcelona”. “En el tema d’ocupació i formació que hi hagi cursos de formació de riscos laborals”. “Ampliaria l’oferta educativa, amb mòduls formatius”
IGUALTAT D'OPORTUNITATS
“Igualtat d’oportunitats en sexe i amb els discapacitats”. “s’hauria de treure el major profit de la llei del català: rotulacions, ensenyament a l’institut que és molt pobre, fomentar als empresaris en l’ús del català.”
67
SALUT I CONSUM
“Més informació en salut: embaraços no desitjats, drogues (si la gent vol consumir que sàpiga el que es pren)”. “En el tema de salut i consum més informació”.
EIXS 3 – CREATIVITAT
SENSIBILITZACIÓ I FORMACIÓ ARTÍSTICA
“Cinema”. “Una biblioteca nova en condicions. La que hi ha està obsoleta”. “Millorar la biblioteca”. “Estar de bars està molt bé però si te’n canses a on vas...? Estaria bé un cine. La Sala Gótica que hi ha al Palau de Recasens s’està caient. Fan teatre, assagen”. “Faria més actes culturals: concerts de heavy metal, un cicle de cinema, jornades de rol”. “La Federació Obrera, que és un espai abandonat, es podria usar com a sala de concerts. Ara només s’utilitza el bar”. “Abans hi havia el Cinema Versalles, de propietat privada, que es va tancar. Ara a Molins no hi ha cinema. Es fan una vegada al mes al Teatre La Peni, que és un equipament lamentable”. “Abans es feien “Les 12 hores del terror” i ja no es fa. Es podri tornar a fer”. “Teatre al carrer” “Cinema al carrer” “Concerts” “Festival de curts”
68
DIFEUSIÓ JOVES CREADORS
“Locals per assajar perquè aquí a Molins hi ha tradició de grups de música”.
“No tenim bucs d’assaig, assagem a una nau industrial, a El Papiol”.
EIX 4 - EXPERIMENTACIÓ
EDUCAR AMB L'ESPORT
“Hem tingut reunions amb joves i es queixen de la necessitat d’una pista d’atletisme. Potser no haurien de fer una pista d’atletisme però sí tenir un lloc per a entrenar”. “Potenciar més l’esport”.
Prioritats en l’ambit juvenil.
S'ha demanat als joves entrevistats quines són les tres iniciatives que
consideren prioritàries en l'àmbit de joventut. Les opcions de resposta que
s'han plantejat són objectius extrets del pla de l'àrea de serveis personals i
referents al sector de joventut; suport als nous creadors, facilitar nous espais
d'autogestió, suport a entitats juvenils, promoció d'habitatge, creació d'espais
de cultura i lleure, facilitar l'accés a les noves tecnologies.
suport als nouscreadors facilitar nous
espaisd'autogestió
suport a entitatsjuvenils promoció
d'habitatge creació d'espaisde cultura i lleure facilitar l'accés a
les novestecnologies
iniciativa escollida en primer lloc
iniciativa escollida en segon lloc
iniciativa escollida en tercer lloc0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
69
La iniciativa que més àmpliament és considerada com a primer objectiu entre
els joves entrevistats és clarament l'habitatge. Però també apareixen (en menor
freqüència de resposta) el suport a nous creadors, facilitar nous espais
d'autogestió, suport a entitats juvenils, creació d'espais de cultura i lleure.
L'única iniciativa que cap de les entitats entrevistades consideren prioritària es
facilitar l'accés a les noves tecnologies. La creació d'espais (tan de cultura i
lleure, com d'autogestió), són dos objectius considerats quantitativament, molt
importants per gairebé totes les entitats. Molt aprop es troba la iniciativa de
suport a les entitats juvenils.
Així doncs les tres iniciatives, més triades per les entitats entrevistades són,
promoció de l'habitatge, creació de nous espais d'autogestió i espais de cultura
i lleure. Pràcticament ha estat el mateix número de persones, que han triat
alguna d'aquestes iniciatives, però s'ha de destacar que com a primera opció
l'habitatge és l'objectiu prioritari entre els joves entrevistats.
Problemes de la població juvenil Pel que fa als problemes o necessitats de la població juvenil de Molins, les
entitats entrevistades destaquen 4 àmbits: l'habitatge, l'oci, la manca
d'equipament i la informació.
Pel que fa a l'habitatge, la queixa mes generalitzada és l'elevat preu del mateix
i la manca d'habitatge de lloguer i de promoció pública per joves.
"tenim poc lloguer i moltes cases buides" "fan falta habitatges petits per joves, de lloguer assequible... si es compara amb d'altres pobles és molt car" "depent de l'edat dels joves, si ets mes joves el mes important és l'oci, si ets mes gran ho és l'habitatge"
70
Pel que fa a l'oci, els joves entrevistats, manifesten la poca oferta d'oci existent
a la Vila, i la homogeneïtat en l'escasa oferta existent:
"els joves marxen a Barcelona. La gent mes joveneta anava al Chic, la gent es troba a les places, sinó ets de cap entitat no tens on anar. Diuen que a Molins hi ha moltes entitats, però dedicades als joves n'hi ha molt poques"
"l'oci nocturn està molt bé, però no com per atreure a gent d'altres pobles, hi ha molt bars però podria estar millor" "la gent se'n va fora, dels 14 als 17 anys no hi ha res...""...les dotze hores de cine de terror que es feia a la Peni no és fan, no hi ha cines, hi ha dos teatres, la Peni i el Foment""...els concerts de la Festa Major es fan només per Hippies i kumbayas, s'ha anat abandonant el tema juvenil a nivell de teatre, música. És com començar de zero"
Un altre problema que apareix de forma recorrent en les entrevistes, és la
manca d'equipaments juvenils. Els joves consideren que no tenen un espai
adequat per reunir-se, ni per a poder realitzar activitats com a entitats. També
apunten que si un jove no és de cap entitat, no troba un espai a la vila on poder
passar el seu temps d'oci, fora dels pubs, bars o discoteques equipaments
esportius, que també pensen que estan massa saturats.
"A Molins falten espais d'autogestió, un casal de joves, centres culturals" "no hi ha equipaments, ara hi ha el casal cívic Riera Bonet però està molt lluny, fes una reunió, i no hi anirà ningú" "al centre no hi ha cap local per joves" "les entitats no tenen espai, seria necessari un casal de joves, els esplais en concret estan molt malament d'espais" "fa falta un segon pavelló, l'actual està saturat, hi ha molts problemes amb els horaris dels entrenaments"
La comunicació és un altre dels problemes que destaquen els joves. Aquest el
podríem definir des de dues vessants. D'una banda, com el canal de
transmissió de la informació entre l'administració i la població juvenil. En
71
ocasions, consideren que s'hauria d'incrementar la difusió dels actes, serveis
i/o programes que es desenvolupen des de l'Ajuntament. D'altra banda, el
podríem definir com la necessitat de tenir una comunicació mes fluïda amb
l'Ajuntament:
"Que qualsevol jove tingui accés a tot el que es fa. Els que no formen part d'una entitat, què? , perquè hi ha molta gent que no se n'assabenta." "Fa falta mes informació. La pàgina web de Molins està bé però s'hauria de donar a conèixer. No hi ha espais públics d'expressió ciutadana. Les parets estan saturades, falten vitrines lluminoses..., com a entitat reps molta informació, però els particulars no. S'entera la gent de boca a boca".
"Hi ha un punt on es trenca la informació entre l'Ajuntament i els joves. Hi ha una manca de relació i, fins i tot, no volen donar informació. I, en general, no hi ha canals de participació". "Crec que seria molt important poder dir la teva. No ens escolten".
Aquest problemes es caracteritzen per ser comuns a pràcticament totes les
entitats. A més a més, hi una tota una sèrie de necessitats que són
específiques d'alguns dels joves que pertanyen a les entitats entrevistades.
Aquest seria el cas del problema de trobar una feina, la falta d'equitat en el
repartiment de les subvencions, la manca d'imatge de Molins envers l'exterior,
la protecció de l'idioma, els problemes mediambientals, el creixement
demogràfic excessiu de la població molinenca i la desmotivació provocada per
la falta d'expectatives que troben els joves a la societat actual:
"Hi ha desencantament. Vols marxar de casa i no pots. Fas una carrera i no serveix per res". "No es promociona la ciutat de Molins: que la gent conegui per alguna cosa Molins". "Hi ha falta de subvencions a les entitats" "Ja hi ha una mala distribució de les subvencions" "A les entitats els hi falten oportunitats... algunes no tenen les mateixes oportunitats que altres perquè són idees mes trencadores" "Falta pressupost i infraestructura. Idees n'hi ha moltes. L'Ajuntament no ajuda massa a nivell d'estructura i espai i les entitats es cansen. No
72
s'hauria de barrejar política i cultura. No haurien de donar subvencions només als grups majoritaris. No es valora la feina de les entitats: hi ha molta varietat d'entitats i no s'aprofita". "El poble s'està fent gran i no se sap com. Les zones verdes, en relació amb habitatge, creixement urbanísitc, tala d'arbres. Està quedant un centre aïllat i una perifèria aïllada. Hi ha aquest sentiment de no convertir-nos en un suburvi urbà. Hi ha una identitat de vila. Això té coses bones i dolentes. O com a mínim que no es perdi i fer-ho arribar a la gent nova, fomentant la integració. Costa molt que la gent de fora, fills d'immgrants s'integrin. Tot el barri de l'Incresa... no estem molt integrats. Estem la gent del centre i la gent dels barris. Aquesta identitat provoca molt tancament". "La protecció de l'idioma, la pèrdua del català... La relació entre el castellà i el català... hi ha una falta de respecte al llenguatge. L'ajuntament hauria de fer alguna cosa." "Collserola està molt malament i el Riu Llobregat és un abocador"
Les solucions que ofereixen els mateixos joves són puntuals en alguns casos i
més generals o globals en d'altres casos, en funció del tipus de problemes que
ells hi consideren. En el cas de l'habitatge, van des de la creació d'un cens de
cases abandonades o buides (masoveria urbana) a la promoció d'habitatge
públic per a joves i de lloguer a preus accessibles.
Quan fan referència a l'oci, proposen ampliar l'oferta a través de cinemes o
centres comercials.
Respecte a alguns dels problemes esmentats, els joves són conscients que les
solucions als mateixos són de caràcter mes global. Aquest és el cas dels
problemes mediambientals i laborals, qüestions que depenen més
d'administracions supramunicipals.
Necessitats i problemàtiques. Objectius. Quadre de necessitats. Per sistematitzar les informacions referents a les necessitats i els problemes
que s’han detectat a partir de les entrevistes, s’utilitza el mètode 3, on en funció
de blocs temàtics s’hi agrupen els interessos i les problemàtiques detectades.
73
Així mateix s’inclouen aquelles fites a assolir per a cadascuna de les
necessitats i problemàtiques.
74
Eix
Necessitats i problemàtiques bàsiques
Objectius
Ciutadania - Equipam
ents
No disposen d'equ
ipam
ents
Fer un
Casal de Joves
Optimització i rehabilitació dels espais existents
Manca d'inform
ació in
stitu
cional
Increm
entar la difusió mun
icipal
Ciutadania - Participació
Manca de codecissió dels joves.
Creació d'un
Con
sell de joves
Ciutadania - Associacionisme
Discriminació a algun
es entitats
Aplicar criteris m
és objectiu
s envers les entitats
Ciutadania - Associacionisme
Manca de relació entre les entitats
Creació d'un
Program
a conjun
t per entitats
Creació d'espais d'unió
Ciutadania - Solidaritat i Cooperació
Excessiva expansió im
mobiliària
Creixement sostenible de la vila
Autonomia - Habitatge
Dificultat d'accés a l'habitatge
Construcció d'habitatge pú
blic per a jo
ves: lloguer i propietat
Creació d'un
cens de pisos buits o cases aband
onades
Autonomia - Inserció laboral
Dificultats d'accés al m
ón del treball
Creació d'una borsa de treball mun
icipal
Motivar l'aprenentatge dels oficis
Ampliació de l'oferta edu
cativa
Autonomia - Igualtat d'oportunitats
Discriminació per raons de sexe
Polítiques qu
e afavoreixin la igualtat sexual
Existència de barreres pels discapacitats
Polítiques qu
e trenqu
in les barreres socials dels discapacitats
Discriminació de la llengu
a catalana
Fomentar l'ús del català: rotulacions, ensenyam
ent...
Autonomia - Salut i consum
Manca d'inform
ació en salut i consum
Increm
entar la in
form
ació en aquests temes
Creativitat - Sensibilització i Form. Artística Escasa oferta lúdica a la vila
Prom
oure la con
strucció d'un cinema
Prom
oure la con
strucció d'un centre com
ercial
Increm
entar el núm
ero d'actes cultu
rals
Hom
ogeneïtat en l'oferta cultural
Diversificar l'oferta cultural d
e la vila
Existència d'una biblioteca en males con
dicion
s Millorar la biblioteca m
unicipal o creació d'una nova
Creativitat - Difusió de joves creadors
Manca d'equ
ipam
ents pels joves creadors
Creació de bucs musicals d'assaig
Experimentació - Educar am
b l'esport
Falta d'equ
ipam
ents esportiu
s Co
nstrucció d'un
a no
va pista d'atletisme
Fom
entar més l’esport a la vila
75
76
Conclusions
Els canvis que s’han produït en la joventuts actual són evidents. Els joves i les joves
tenen comportaments diferents als joves de dècades anteriors. Els joves de Molins
de Rei no són quelcom diferent. Com a grup social dintre la vila es comporten, fan i
pensen d’una manera particular. Per tant, i a partir d’aquesta consideració necessiten
una atenció especial per part de les administracions i, en particular, per part de
l’Ajuntament de Molins de Rei, com a administració més propera.
Les polítiques que cal aplicar al col·lectiu juvenil de Molins són les anomenades
polítiques Afirmatives, ja que el jove molinenc és un ciutadà de ple dret. L’objectiu
principal de l’Ajuntament ha de ser aconseguir l’autonomia personal i la plena
ciutadania del jove. I aquesta finalitat s’ha de vertebrar dintre el nostre Pla Director de
Joventut. Aquest pla, que ha de ser un instrument obert, dinàmic i participatiu, fet pels
joves i amb els joves del municipi, s’estructura de manera general en funció de cincs
eixos: l’autonomia, la ciutadania, la creativitat, la mobilitat i l’experimentació. El Pla
s’ha de treballar sota tres objectius: Participació, Habitatge i Cultura.
A través de la participació els joves han de ser més protagonistes actius al municipi
de Molins de Rei. I ho han de ser a traves de les associacions. En aquest sentit
l’associacionisme fomenta certs valors positius com la solidaritat o el treball en equip.
La joventut de Molins mostra un grau alt de participació si ho comparem amb altres
municipis. Per tant l’objectiu es basa principalment en incrementar aquesta
participació i en augmentar el suport a totes les entitats, dotant-los dels recursos
necessaris (equipaments, ajudes econòmiques, recolzament en les seves propostes,
méss horitzontalitat en la presa de decisions…)
L’objectiu cultural s’ha d’entendre en relació al binomi dels eixos creativitat-
experimentació. S’han de reivindicar els valors estètics juvenils i les noves formes
creatives. Els joves molinencs utilitzen els recursos de la Vila, però és important que
s’incrementin els mateixos i que s’impulsin les seves creacions, a través
d’equipaments destinats a nous creadors i al consum cultural. A més, els joves viuen
de manera diferent el seu temps d’oci i s’han de tenir en compte l’existència potencial
77
d’accions innovadores.
L’elevat preu de l’habitatge és un problema estructural que va més enllà dels límits de
la Vila de Molins de Rei. Tot i això, com a administració local ha d’establir
mecanismes per facilitar l’accés a l’habitatge, sobretot a la població juvenil que vol
independitzar-se i es troba amb uns preus massa elevats (lloguer i compra), fet que
condiciona la seva expulsió cap a zones perifèriques on els preus són en termes
relatius inferiors. Aquest ha de ser un dels tres objectius vertebradors dels Pla
director ja que l’autonomia del jove, passa, entre d’altres coses per gaudir de la seva
pròpia vivenda.
El segon àmbit d’actuació (després de l’habitatge) on cal incidir és la participació i
l’associacionisme, considerant que els joves han de ser protagonistes actius en el
desenvolupament del municipi i veuen que participar-hi fomenta en els joves valors
solidaris i crítics dintre de l’associacionisme veuen la necessitat de que hi hagi un
nexe d’unió entre les entitats, a través per exemple d’un programa conjunt.
Els canals de comunicació són bàsics si ens referim al desenvolupament de
qualsevol d’aquest tres objectius (Participació, Cultura i Habitatge). Per tant cal
destacar, la informació juvenil com a un element bàsic per a poder assolir els nivells
de participació social a la Vila que els joves desitgen. Així doncs, és necessari posar
especial èmfasi en l’assoliment d’una relació fluïda i bidireccional. Informar és formar,
és fomentar i incrementar la participació juvenil, desenvolupar la igualtat
d’oportunitats i facilitar l’accés a tots els recursos de la Vila. Un exemple de que la
comunicació Ajuntament-Població Juvenil, és encara millorable és el desnivell que es
produeix entre el nombre de serveis i programes que ofereix l’Ajuntament, destinats
als joves, i el nivell baix de coneixement dels mateixos. En conseqüència, s’ha de
posar especial interès en establir mecanismes més forts d’informació.
A partir de les entrevistes que s’han realitzat als agents juvenils i als agents educatius
es poden destacar algunes característiques generals que recolzen per sí mateixes la
necessitat de plantejar els tres objectius del Pla Director de Joventut: L’àmbit
d’actuació que consideren els joves prioritari és l’habitatge. Es senten especialment
preocupats per les dificultats (preus elevats, poc lloguer…) que tenen per poder
78
aconseguir una vivenda digna. Per tant és l’autonomia la seva principal preocupació.
Els mateixos joves proposen iniciatives com la masoveria urbana, els lloguers
assequibles a través d’una borsa municipal i fer més habitatge de promoció pública a
preus baixos.
Hi ha una necessitat d’equipaments important. Seria necessària l’existència d’un
casal de joves. S’ha de destacar la situació precària en la que es troba Ca n’Iborra.
De fet, els joves manifesten la voluntat de tenir un espai propi, tan a un nivell més
associatiu com a un nivell més individualitzat. Les entitats requereixen un espai on
realitzar les seves activitats, així mateix tots aquells joves que no estan en cap entitat
ni associats no tenen cap espai on estar, a excepció de bars, discoteques i el carrer.
La setmana de la joventut és l’acció destinada als joves més ben valorada. Malgrat
això, hi ha una sol·licitud evident de més pressupost, més originalitat i més
heterogeneitat en les activitats.
Es detecta la demanda de la creació d’un consell de joves. En aquest sentit demanen
més codecisió i més apropament entre l’administració local i els joves.
Són reacis a l’expansió immobiliària del municipi. Allò que més els agrada de Molins
és la baixa densitat de població i el que això comporta. Aquest és un factor que
afavoreix que els joves es sentin més vinculats als territori, manifestant un sentiment
de pertinença alt.
Els joves volen més diversificació i originalitat en l’oferta cultural del municipi,
consideren que una mancança important és l’inexistència d’un cinema a Molins de
Rei o de Bucs d’assaig entre d’altres. Alhora creuen necessària una programació
cultural més àmplia i innovadora que atregui als joves.
79
MODEL DE GUIÓ Nº 1: ENTREVISTES INTERNES
PLA DIRECTOR DE JOVENTUT DE MOLINS DE REI
GUIA PER A LES ENTREVISTES � DADES PERSONALS
• NOM I COGNOMS:
• CÀRREC:
• ÀREA O NEGOCIAT: � DOCUMENTS QUE APORTEN
• MEMÒRIA DE GESTIÓ:
• PROGRAMA DE TREBALL: � ASPECTES GENERALS
• OBJECTIUS GENERALS DE LA PRÒPIA ÀREA O NEGOCIAT. • ORGANIGRAMA DE TREBALL DEL SEU DEPARTAMENT. FLUXES DE PRESA DE DECISIONS.
• PROGRAMES QUE GESTIONEN DIRECTAMENT
• PROGRAMES TRANSVERSALS (Realitzats amb la mateixa àrea o amb d'altres, especificar)
• QUINS SERVEIS ESPECÍFICS DEPENEN DEL SEU DEPARTAMENT (USUARI= CONSUMIDOR)
80
• QUINS PROJECTES ESPECÍFICS DEPENEN DEL SEU DEPARTAMENT (USUARI=
PARTICIPACIÓ ACTIVA) � ASPECTES ESPECÍFICS DE JOVENTUT
• DELS PROGRAMES QUE GESTIONA, QUINS INCORPOREN TEMÀTIQUES ESPECÍFICAMENT JUVENILS? (ESPECIFICAR-LOS)
• DE QUINS EQUIPAMENTS DISPOSA LA SEVA ÀREA O NEGOCIAT PER ALS JOVES?
• CONEIX ALGÚN PROGRAMA DEL DEPARTAMENT DE JOVENTUT?
• CONEIX ELS SERVEIS QUE DEPENEN DE JOVENTUT?
• QUINS SÓN ELS SEUS SECTORS PREFERENTS D'ACTUACIÓ REFERENTS AL TEMA JUVENIL?
Informació Juvenil Inserció Laboral Salut i Consum Habitatge Igualtat d'oportunitats Participació i associacionisme Solidaritat i cooperació Esport Noves Tecnologies Sensibilització i formació artística Difusió i joves creadors Mobilitat Urbana Turisme Altres
• QUINS SÓN ELS PROJECTES QUE INTERESSEN MÉS A LA POBLACIÓ JUVENIL?
• SEGONS LA SEVA OPINIÓ, QUINS SÓN ELS PRINCIPALS PROBLEMES DELS JOVES I DE LES JOVES DE MOLINS DE REI?
81
MODEL DE GUIÓ Nº 2: ENTREVISTES EXTERNES: TEIXIT EDUCATIU
PLA DIRECTOR DE JOVENTUT DE MOLINS DE REI
GUIA ENTREVISTA ESCOLES • Nom i cognoms: • Escola: • Càrrec: • Correu:
1. Quina és la procedència geogràfica dels alumnes del seu institut? 2. Coneix algun programa que desenvolupi l'ajuntament en matèria de joventut? Quins? 3. Coneix els programes i/o serveis que depenen del negociat de joventut? 4. D'aquests programes i serveis, quins creu que interessen més a la gent jove de Molins? 5. Quins programes o serveis afegiria vosté? 6. Hi ha una comunicació fluïda entre el seu institut i l'Ajuntament? Amb quins departaments? 7. En una escala de 0 a 5, valori la importància dels següents àmbits d'actuació.
Informació Juvenil 0 1 2 3 4 5 Inserció Laboral 0 1 2 3 4 5 Salut i Consum 0 1 2 3 4 5 Habitatge 0 1 2 3 4 5 Igualtat d'oportunitats 0 1 2 3 4 5 Participació i associacionisme 0 1 2 3 4 5 Solidaritat i cooperació 0 1 2 3 4 5 Esport 0 1 2 3 4 5 Noves Tecnologies 0 1 2 3 4 5 Sensibilització i formació artística 0 1 2 3 4 5 Difusió i joves creadors 0 1 2 3 4 5 Mobilitat Urbana 0 1 2 3 4 5 Turisme 0 1 2 3 4 5 Altres 0 1 2 3 4 5
82
8. Segons la seva percepció, hi ha algún d'aquests àmbits que interessin especialment als joves i les joves de Molins?
9. Sap on passen el temps lliure els joves Molinencs?
10.Quins són els principals problemes o necessitats dels joves de Molins?
11. Des del seu punt de vista, quines serien les millors solucions a aquests problemes?
MODEL DE GUIÓ Nº 3: ENTREVISTES EXTERNES: TEIXIT ASSOCIATIU
PLA DIRECTOR DE JOVENTUT DE MOLINS DE REI
GUIA ENTREVISTA ENTITATS
DADES GENERALS • Nom i cognoms: • Entitat: • Càrrec:
CARACTERÍSTIQUES DE L'ENTITAT
1. A què es dedica la vostra entitat? 2. Característiques de l'entitat (seu social, nombre de socis, procedència geogràfica, nivell
d'instrucció, nivell d'implicació...).
3. Quines són les fonts de finançament de l'entitat? 4. On acostumeu a desenvolupar les activitats de la vostra entitat? 5. Quina valoració féu en una escala d'1 a 10 dels espais que utilitzeu?
Espai Puntuació
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
6. Les activitats que desenvolupeu estan destinades exclusivament als joves?
84
NIVELL DE CONEIXEMENT 7. Coneixeu algun dels programes i/o serveis de joventut? Quina opinió us genera?
Programa/ Servei Coneixement Opinió
PTT IES-SEFED Atenció a la diversitat als IES IES-UAC Xerrades als alumnes de secundària Casal de Joves Punt d'Informació Juvenil Setmana de la Joventut Fira Jove Ca n'Iborra Servei de voluntariat Informacio als joves als IES Suport a entitats juvenils
INTERESSOS
8. Com a associació, hi ha algun dels següents àmbits d'actuació que us interessin especialment? Enumera'ls per ordre d'importància.
Informació Juvenil Inserció Laboral Salut i Consum Habitatge Igualtat d'oportunitats Participació i associacionisme Solidaritat i cooperació Esport Noves Tecnologies Sensibilització i formació artística Difusió i joves creadors Mobilitat Urbana Turisme Altres: Identitat de vila (integració)
85
9. Dels projectes que es desenvolupen, des de l'ajuntament, quins creieu que interessen
més a la gent jove de Molins?
10. Si de tu depengués dissenyar o decidir els projectes, serveis,... destinats als joves de
Molins, què faries?
11. De les següents iniciatives quines triaries. Enumera 3 per ordre d'importància.
Objectius Ordre de prioritat
Suport als nous creadors Facilitar nous espais: d'autogestió Suport a entitats juvenils Promoció d'habitatge Creació d'espais de cultura i lleure Facilitar l'accés a les noves tecnologies 12. Quins són els principals problemes o necessitats dels joves de Molins? 13. Des del vostre punt de vista, quines serien les millors solucions a aquests problemes?
14. Allò que més t’agrada de Molins... 15. Allò que menys t’agrada de Molins...
86
DEFINICIÓ DE NECESSITATS
Mètode 3Q
Eix Necessitats I problemàtiques bàsiques Objectius
Autonomia
Ciutadania
Creativitat
Experimentació
Mobilitat
87
QQuuèè ééss eell PPll aa DDii rreecc ttoorr ddee JJoovveenntt uutt ??
• És l’eina per definir, im
pulsar i coordinar les
polítiques de jo
ventut.
• Fases:
1. Visualització de les polítiques de jo
ventut
que s’estan fent.
2. Anàlisis: necessitats i problemàtiques.
Objectiu
s.
3. Diagn
òstic: Co
nclusions.
4. Disseny del Pla: decidir accions per
assolir objectiu
s.
88
EEss qquueemmaa ddeell ss ccii nncc eeii xxooss vveerr tteebbrr aaddoorr ss
PlaDirector
Autonomia
Ciutadania
Experimentac.
Creativitat
Mobilitat
Informació
Juvenil
Turisme per a joves
Sensibilització i
Formació Artística
Difusió i
joves creadors
Educar en l’esport
Noves Tecnologies
Particip i Associac.
Solidaritat i Coop.
Inserció Laboral
Salut i Consum
Habitatge
I. d’Oportunitats
89
ÀÀmmbbii ttss dd’’ aacc ttuuaacc iióó aaggrr uuppaatt ss eenn eell ss 55
eeii xxooss vveerr tteebbrr aaddoorr ss
62%
6%
13%
13%
6%
AUTO
NOMIA
EXPERIM
ENTA
CIÓ
CIUTA
DAN
IACR
EATIVITA
TMOBILITA
T
90
• Increm
entar la inform
ació en l’àmbit de la
salut i el consum.
• Facilitar m
és inform
ació en l’àmbit de les
drogues.
AAuutt oonnoommii aa.. SSaall uutt ii cc oonnss uumm
91
AAuutt oonnoommii aa.. II nnss eerr ccii óó LLaabboorr aall
• Desenvolupar programes de transició escola-
treball
� Formació per als nous jaciments d’ocupació
� Promoure l’aprenentatge dels oficis
• Prom
oure els cursos de formació de riscos
laborals
• Polítiques a favor de la cohesió social
� Intercanviar experiències am
b em
preses
92
AAuutt oonnoommii aa.. II gguuaall ttaatt dd’’ ooppoorr ttuunnii ttaatt ss
• Integració de col.lectiu
s am
b dificultats
socials
� Afavorir la igualtat de gènere
� Facilitar la integració dels discapacitats
� Promoure la igualtat lingü
ística
93
CCii uutt aaddaannii aa.. PPaarr ttii ccii ppaacc iióó ii
aass ssoocc iiaacc iioonnii ssmmee
• Participació ju
venil m
unicipal
�
Creació d’un Co
nsell de joves
� Im
pulsar la participació de les entitats juvenils del
mun
icipi
94
CCii uutt aaddaannii aa.. PPaarr ttii ccii ppaacc iióó ii
aass ssoocc iiaacc iioonnii ssmmee
• Associacionism
e al m
unicipi
� Creació d’un Ca
sal de joves
� Potenciar llocs de trobada ju
venils
� Fom
entar la in
terelació i l’intercanvi entre les
entitats.
� Millorar el sup
ort tècnic i econòm
ic a les entitats
95
• Ed
ucació per a la solidaritat i la cooperació
mun
icipal
� Increm
entar la (in)formació en la diversitat en
relació am
b la im
migració
• Difusió dels valors medi ambientals
� Promoure un creixement urbanístic sostenible
CCii uutt aaddaannii aa.. SSooll iiddaarr iitt aatt ii cc ooooppeerr aacc iióó
96
EExxppeerr iimmeenntt aacc iióó
• Ed
ucar amb l’esport
�
Dotar de més equ
ipam
ents esportiu
s mun
icipals
� Potenciar l’esport
97
CCrr eeaatt iivvii ttaatt .. DDii ffuuss iióó ii jjoovveess cc rreeaaddoorr ss
• Facilitar la construcció d’un cinema
• Rehabilitar espais aband
onats com a
equipaments culturals
• Prom
oure m
és activitats culturals
• Recup
erar “Les 12 hores del terror”
• Fer teatre al carrer
• Fer cinema al carrer
• Fer un
festival de curts
• Millorar la biblioteca m
unicipal
• Dotar la vila de bu
cs de música
98
PPrr iioorr iitt aatt ss ddeell jj oovveess ddee MMooll iinnss
012345
Suport als
nous
creadors
Facilitar nous
espais
d'autogestió
Suport a
entitats
juvenils
Promoció
d'habitatge
Creació
d'espais de
cultura i
lleure
Facilitar
l'accés a les
noves
tecnologies
Primer
lloc
Segon
lloc
Tercer
lloc
Primer lloc
Segon lloc
Tercer lloc
99
Bibliografia
- La Era de la información: Economía, sociedad y cultura. Vol.I. La sociedad en red.
Alianza Editorial: 1996
- Pla Nacional de Joventut, Joves 2010. Secretaria General de Joventut. Generalitat de
Catalunya.
- Pla Director de Joventut 2001. Oficina del Pla Jove-Ajuntament de Viladecans.
- La Joventut de Catalunya en xifres. Dades bàsiques de la joventut catalana-2002.
S.G.N. Generalitat de Catalunya.
- Les polítiques afirmatives de joventut. Una proposta per a la nova condició juvenil.
Edita Ajuntament de Barcelona. Maig 1999.
- Llibre Blanc de la comissió Europea. Un nou impuls per a la joventut europea. 2001.
- Estadística básica territorial. Molins de Rei. Idescat. 2001
- Condicions de vida dels joves de la provincia de Barcelona. Toni Ramón Riba, Elena
Sintes Pascual. Institut d’estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. 2002.
- Pla de l’Àrea de Serveis personals. Molins de Rei, juny de 2002.
- Pla Estratègic de Molins de Rei. 1999.
- Els contextos canviants de la joventut. Andy Forlong, Fred Cartmel. Secretaria General
de Joventut. Generalitat. 2001.
- Generació@. La joventut al segle XXI. Carles Feixa Pàmpols. S.G.J. 2001.
100
Annex 2: Documents de seguiment enviats als joves al 2004 , 2005
101
ANNEX 3 – Pla Director de Joventut. Recull de propostes i prioritzacions
Pla Director de Joventut de Molins de Rei
MOU!+
propostes (abril ‘ 07)
102
Índex
Pàgina apartat Pàgina 1 Portada
Pàgina 2 Índex
Pàgina 3 Introducció
Pàgina 4 PDJ de Molins de Rei: el MOU!
Pàgina 6 Eix 1: Emancipació
Pàgina 7 subeix 1.1: formació i treball
Pàgina 8 subeix 1.2:informació i igualtat d’oportunitats
Pàgina 9 subeix 1.3: habitatge
Pàgina 10 subeix 1.4: salut i consum
Pàgina 11 subeix 1.5: mobilitat
Pàgina 13 subeix 1.6: conciliació de la vida familiar i
laboral
Pàgina 14 Eix 2: Participació
Pàgina 15 subeix 2.1: models de participació
Pàgina 16 subeix 2.2: canals de comunicació,
coordinació i informació
Pàgina 17 Eix 3: Oci
Pàgina 18 subeix 3.1: equipaments i espais d’oci
Pàgina 19 subeix 3.2: difusió, sensibilització
i formació artística
Pàgina 20 subeix 3.3: esports
Pàgina 21 subeix 3.4: noves tecnologies
103
Introducció
Des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en concret des del Programa
de Joventut, l’any 2004 amb l’elaboració del Pla Director de
Joventut de Molins de Rei MOU!, es va impulsat una nova política
de joventut que vol comptar amb tots els i les joves de MdR, i amb
les seves propostes per tal de millorar la seva xarxa de recursos,
tant materials com personals.
Per tal de donar continuïtat aquesta concepció de les polítiques
públiques al darrer trimestre del 2006, des de Joventut, es va
impulsar el procés de participació per avaluar el Pla Director de
Joventut 2004-2006 i recollir les propostes dels joves molinencs per
l’ elaboració del nou Pla Director de Joventut 2007-2009.
104
El PDJ de Molins de Rei 2007 - 2009: MOU! +
Els joves de Molins de Rei es diverteixen, estudien, són la base del
món associatiu, treballen, consumeixen, creen riquesa i ja s’han
convertit en el motor econòmic i social de la vila. És per això que
aquest PDJ es fonamenta en la concepció que la joventut ja no és
tan sols un període de transició cap a l’edat adulta, sinó també una
nova etapa de la vida que disposa d’elements suficients i propis que
la fan autònoma.
El PDJ és l’eina fonamental de MdR per desenvolupar les polítiques
adreçades a les joves i als joves de la vila. Així mateix, es vol
configurar com un instrument obert, dinàmic i participatiu, fet per (a)
tots els joves del municipi.
El primer Pla Director de Molins de Rei MOU! 2004-2006, va ser
aprovat pel Ple Municipal i implementat per la regidoria de Joventut
conjuntament amb la resta de departaments de l’Ajuntament
conjuntament amb les entitats de la Vila.
Al darrer trimestre del 2006 es va dur a terme l’ avaluació del Pla
mitjançant un procés de participació on van participar 112 joves de
Molins de Rei. Aquest procés va servir per recollir les noves
necessitats dels joves de la Vila en forma de noves propostes
d’acció que han servit per l’elaboració del PDJ MOU! + 2007-2009.
El document s’estructura en tres eixos: AUTONOMIA-
EMANCIPACIÓ, PARTICIPACIÓ I OCI. Dins de cada eix trobareu
105
els diferents subeixos, amb les corresponents fitxes, que inclouen:
descripció de la situació, actuacions proposades, àmbit impulsor,
àmbits implicats i instruments específics.
Les actuacions han estat ordenades segons la prioritat i, a més a
més, davant de cada una d’elles hi apareix un símbol que fa
referència a la immediatesa de l’execució. Així doncs:
Curt termini
Mig termini
Llarg termini
106
Eix 1: Autonomia i emancipació
“Realment ser jove és dur: per a algunes coses ets gran i per a
d’altres, petit. Què sóc? Potser adolescent? Adult? No n’hi ha
prou amb fer un carnet jove. Els joves serem els adults i
governants del futur.”
Les noves polítiques de joventut són afirmatives, són d'afirmació d'una
etapa de vida, i per poder assolir-la amb tots els drets i deures s'ha de
gaudir d'autonomia. Hem de garantir la igualtat dels joves i fer una
incidència especial en la informació, la formació i el treball, l’accés a
l’habitatge, les bones pràctiques en la salut i el consum.
107
Eix 1 Autonomia i emancipació
Subeix 1.1 Formació i treball
Situació • La formació reglada i el marc legal del treball no són competències de l’Ajuntament, com tampoc no ho són la política econòmica i industrial. Si bé no es poden impulsar accions de macropolítica en aquest camp, sí que se’n poden fer, i de fet se’n fan, en accions i projectes d'àmbit més local i comarcal. Així, els projectes que es duen a terme des del centre J. Garcia Nieto i des del mateix Ajuntament tenen una bona consideració entre la població juvenil del municipi. Tot i així, hi ha propostes que millorarien aquests projectes.
• Alguns comentaris dels joves pel que fa a l'àmbit de formació i treball: "Hi ha poca varietat de cicles formatius", "Els cursos i serveis que s'ofereixen al Centre García Nieto no cobreixen les necessitats dels universitaris", "Motivaria l'aprenentatge d'oficis. Cal motivar les petites empreses a agafar aprenents".
Actuacions La creació d’un viver d’empreses que doni sortida a aquells joves emprenedors i en especial als sectors de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Cursos de formació en educació en el lleure i associacionisme per a joves (reconeixement amb crèdits universitaris)
Reformar l’edifici de l’Escola de Música, per tal de millorar les prestacions i solventar les mancances que actualment presenta l’equipament
Informació i orientació als joves sobre món laboral, itineraris a seguir, als instituts...
Suport a la creació d’empreses en el municipi. Fer més difusió i promocionar el Centre García-Nieto
. Ampliar les places i facilitar l’accés a les escoles bressol públiques del municpi
Potenciar l’ensenyament de qualitat a l’escola pública (CEIP I IES)
Fer un estudi per conèixer el nivell i qualitat de l’ensenyament públic a Molins de Rei
Àmbit impulsor Programa de Joventut.
Àmbits implicats Programa de Joventut, Educació i Promoció Econòmica
Instruments específics
108
Eix 1 Autonomia i emancipació
Subeix 1.2 Informació i igualtat d’oportunitats
Situació • El volum d’informació que hi ha en l'actualitat i els mitjans pels quals s’hi accedeix, tot plegat és tan complex que pot provocar una desinformació, una exclusió d'una part de la ciutadania. Així, reflexions com: “L’accés a la informació no és igual per a tothom”, “Hi ha molta gent que no coneix els serveis públics que es dediquen a informar”, ”En molts casos hi ha excés d'informació que acaba col·lapsant molts joves”, “Ara per ara, la gran majoria de joves de Molins de Rei no saben aprofitar ni utilitzar els recursos que estan al seu abast, dins dels quals molts no coneixen l'existència del Punt d'Informació Juvenil” i d'altres del mateix estil, tenen la seva vigència.
• “Els joves de Molins de Rei, i tots en general, no tenen informació sobre les oportunitats que ofereixen les diferents administracions per realitzar intercanvis. No fan servir ni les ajudes ni els serveis especialitzats en aquests temes.”
Actuacions Potenciar el web adreçat als joves per tal d’informar-los.Utilitzar el c/e per informar els joves.
Potenciar l’ús on-line per a consultes i gestions municipals.
Posar cartells als instituts.
Elaborar una agenda comuna perquè les entitats programin de forma coordinada.
Xerrades als instituts explicant què és farà a la vila.
Elaborar una revista gratuïta mensual, tipus agenda cultural, amb activitats culturals, d’oci...
Més informació a TV Molins sobre el que s’està fent i es farà
Àmbit impulsor Programa de Joventut.
Àmbits implicats Programa de Joventut, Educació, Comunicació
Instruments específics
• Punt Jove
• Revista municipal Casa de la Vila
• TV Molins
109
Eix 1 Autonomia i emancipació
Subeix 1.3 Habitatge
Situació • “No hi ha mercat d’habitatge de lloguer.” “L'Administració, el que ha de fer és complir el que posa a la Constitució sobre el dret a un habitatge digne i no permetre que s'especuli amb això.” “Entre el sorteig dels habitatges de protecció social i l'entrega de les claus passa massa temps.” “Ens hem tornat tots uns especuladors.”
• L'accés a l’habitatge és, en aquests moments, el principal problema que es troben els i les joves quan parlem d'emancipació.
Actuacions Promoure que hi hagi més propietaris a la borsa d’habitatge. Reforçar la difusió i promoció de la Borsa Jove d’Habitatge
Elaborar un cens del patrimoni de la vila (edificis amb valor identitari...) a protegir
Fer una nova reserva d’habitatges de gent gran
Modernització per agilitar els tràmits i permisos d’obres
Promoure mesures que donin seguretat als llogaters perquè així lloguin els pisos
Ajuts per a la compra d’habitatges
Facilitar l’accés a un habitatge digne, en qualitat i metros...de compra o lloguer
Buscar estratègies perquè no hi hagi pisos buits al municipi
Àmbit
impulsor Programa de Joventut
Àmbits implicats Programa de Joventut, Regidoria d’Habitatge
Instruments específics
• Punt Jove
• www.elbaixllobregat.net/joventut
• Borsa Jove Habitatge Baix Llobregat Centre
110
Eix 1 Autonomia i emancipació
Subeix 1.4 Salut i consum
Situació • Un element ha caracteritzat aquest apartat, LA INFORMACIÓ, i amb ella la prevenció: prevenció d’embarassos no desitjats, de consum d'estupefaents, etc. com també la "reivindicació" per parts dels joves de més serveis sanitaris. "El CAP s'ha quedat molt petit", "La vila ha crescut i els serveis no", "Els serveis de planificació familiar són insuficients". S'han valorat positivament les xerrades que es fan als instituts i a les escoles: "Les xerrades de prevenció que es fan a les escoles estan molt bé".
Actuacions Promoció d’accions informatives sobre Educació sexual, SIDA, malalties de transmissió sexual, consum de drogues, etc. a les escoles i instituts
Cursos de primers auxilis i socorrisme
Màquines de preservatius, de fàcil accés i barates. Facilitar preservatius gratuïtament.
Organitzar una visita al Punt Jove
Contenidors per a roba a més llocs
Ampliar el servei de planificació familiar
Més especialistes al CAP i un hospital
Reduir dies d’espera (ara, més de 48 h per al metge de capçalera)
Residències per a la gent gran
Més metges al CAP
Àmbit impulsor Programa de Joventut
Àmbits implicats Programa de Joventut, regidories de Sanitat, Solidaritat i Cooperació, i Educació
Instruments específics
• Punt Jove
• IES
111
Eix 1 Autonomia i emancipació
Subeix 1.5 Mobilitat
Situació • La mobilitat és el principi més visible de la nova condició juvenil. Els joves es mouen, es relacionen i viatgen. I tot això ho fan tant a fora del municipi com a la mateixa vila. Els joves són el grup d’edat que més viatja per Europa. Si partim d’aquesta dada, cal promoure més el turisme jove. Hem d’aprofundir més en fórmules d’intercanvi que potenciïn la solidaritat, la multiculturalitat i la participació. No obstant això, la mobilitat d’aquesta nova condició juvenil es manifesta de manera més freqüent i quotidiana en l’espai urbà. És per això que hem d’entendre i estendre la particularitat de la nostra situació geogràfica i parar especial atenció a l’espai metropolità i la facilitat amb la qual, sovint, desapareixen les fronteres entre ciutats.
• Haurem de centrar-nos en el disseny de programes de mobilitat nocturna i adequar tots els serveis públics a les necessitats dels joves i del territori, amb l’objectiu, d’una banda, de reforçar aquest intercanvi entre ciutats i les ofertes culturals que cadascuna d’elles programa durant la nit, i, de l’altra, intentar disminuir la sinistralitat juvenil en accidents de trànsit durant aquestes hores. Per aconseguir això últim, hem de promoure l’ús del transport públic, sobretot entre els més joves.
• “Molins de Rei està ben comunicada amb transport públic amb Barcelona, però queda aïllada de la resta de poblacions del voltant i sobretot del Vallès i del Baix Llobregat nord i sud.”
• “El transport nocturn, sobretot el nit-bus, fa un recorregut molt llarg i, per tant, triga molt més a arribar als llocs. S’hauria d’allargar l’horari del bus nit fins a l’obertura del metro o la RENFE (els caps de setmana).”
• “El transport intern de la ciutat està consolidat i funciona correctament.”
Actuacions Cobrir les parades del Bus
Informar sobre horaris del transport públic i millorar les combinacions i connexions
Potenciar metro, tramvia, línies de bus i millora de la freqüència de la Renfe (especialment a les tardes i caps de setmana)
Millorar la connexió en transport públic i carretera amb els municipis de les rodalies
Incorporar Molins de Rei a la Zona 1 de l’ATM
Àmbit impulsor Programa de Joventut
Àmbits implicats Programa de Joventut, regidories de Mobilitat i Via Pública
112
Instruments específics
• Punt Jove
• Bus Urbà
113
Eix 1 Autonomia i emancipació
Subeix 1.6 Conciliació de la vida familiar i la laboral
Situació • Catalunya és un dels territoris amb la natalitat més baixa dins l'Estat espanyol, i aquest en conjunt a Europa. Així mateix, les taxes d'activitat femenina, és a dir, el nivell d'incorporació de la dona al mercat de treball, estan al voltant del 43%, un nivell molt llunyà respecte al d’altres països de la Unió Europea, que freguen el 80%, i també està molt allunyat de la taxa d'activitat masculina del mateix país. Una bona part d'aquest fet s'explica per la vulneració del dret de la dona, o de la unitat familiar corresponent, a tenir el nombre de fills que desitgi, fent-ho compatible amb el dret al treball. La correcció d'aquestes disfuncions comporta redefinir de forma intensa els mecanismes de determinació dels horaris laborals i de permanència en el lloc de treball, però també teixir un conjunt de recursos públics i privats de benestar. Molins de Rei no s'escapa d'aquesta dinàmica i així ho expressen els seus joves: "Falten guarderies", "No hi ha prou oferta de places d'escola bressol".
Actuacions Activitats per a infants
Millorar els transports públics i les comunicacions
Promoure mesures o llei que obligui les empreses a flexibilitzar l’horari
Potenciar serveis de guarderia a les empreses
Àmbit impulsor Programa de Joventut
Àmbits implicats Programa de Joventut, Negociat d’Educació
Instruments específics
Centre Cívic de l’ Àngel
Centre Comunitari Pont de la Cadena
114
Eix 2: Participació
La mateixa metodologia per a l’elaboració del PDJ intenta potenciar la participació juvenil per tal d’incorporar a les futures polítiques adreçades al jovent el ventall més ampli i divers de propostes de millora. Per a la joventut d’avui, els fonaments de la democràcia, els drets individuals, la solidaritat, l’ecologia i el medi ambient són qüestions que donen sentit vital al seu paper dintre les societats. Els joves d’ara se senten ciutadans del món, del seu país, del seu municipi. El PDJ de MdR ha d’aplegar totes aquelles propostes relacionades amb la participació dels joves, des del diàleg individual a l’intercanvi d’idees amb col·lectius, ja sigui amb les diferents entitats juvenils de la nostra vila com amb d’altres formes potencials d’agrupament. No s’han d’oblidar aquells grups de població juvenil amb més dificultats d’accés a la informació. És sobre aquest sector que s’ha de fer una ressenya especial, intentant socialitzar-los a través de la interiorització dels seus propis drets, com una de les màximes de la participació.
115
Eix 2 Participació
Subeix 2.1 Models de participació
Situació • Estan sorgint noves formes de participació i vinculació social, especialment entre els joves. Es tracta de mecanismes molt més dinàmics i flexibles, grups que es van formant d’acord amb els interessos i els moments, sense necessitat de formalitzar-se institucionalment. Aquest canvi en les formes de participació es pot viure des d’algunes entitats com un problema: “Es busquen resultats immediats i prou”, “Falta continuïtat i sentit de fons en els projectes”, “Poc sentit del compromís”.
• Hi ha una percepció generalitzada que Molins de Rei compta amb una vida associativa i social ben activa i dinàmica. Cal destacar, però, que les persones que participen d’aquest teixit associatiu tenen la percepció que sempre “són els mateixos” i, per tant, que hi ha una gran part de la població que no participa d’aquest nucli associatiu. “Falta incorporació dels joves en les accions de cooperació o d’altres.” Tipologia de les entitats de Molins de Rei: “Hi ha molts joves a les entitats, però poques entitats identificades com a entitats juvenils”. “Hi ha un individualisme progressiu”, “Les associacions es tanquen sense adonar-se’n”.
Actuacions Potenciar el treball en xarxa entre les entitats i els joves de Molins de Rei.
Potenciar o promoure la creació d’una coordinadora d’entitats i grups de joves.
Àmbit impulsor Entitats de la vila
Àmbits implicats Programa de Joventut, entitats de la vila
Instruments específics
116
Eix 2 Participació
Subeix 2.2 Canals de comunicació, coordinació i informació
Situació - Per poder potenciar la participació dels joves i les joves, és imprescindible
tenir canals d’informació ràpids, dinàmics i fluids. Sense aquesta premissa és molt difícil fer participar els i les joves de la nostra vila. Una de les preocupacions més reiteradament expressada pels joves és la manca de canals d’informació i de coordinació: "Manca de treball conjunt", "Manca de coordinació entre diverses entitats", "Processos participatius amb decisions no vinculants", "Es queda tot en la teoria", "Manca d’informació en l’àmbit associatiu, juvenil i cultural", "Mala gestió de la informació", "No s’arriba realment a tots els joves", "Manca de retorn d’informació un cop s’ha acabat una activitat", "Les subvencions són escasses", "Manca de suport a iniciatives juvenils", "Manca d’equipaments per a reunions i activitats", "Necessitat d’un espai per als joves", “Ens sentim poc cuidats”.
Actuacions Fer públics els criteris d’atorgament de subvencions
Fòrum virtual o c/e on fer consultes que es responguin, deixar les opinions...
Que l’Ajuntament faciliti mecanismes i espais de participació i que les aportacions realitzades es tinguin en compte
Facilitar espais congestionats pels joves
Àmbit impulsor Programa de Joventut i entitats de la vila
Àmbits implicats Programa de Joventut, entitats de la vila, regidories de Cultura, Comunicació, OMI
Instruments específics
• Punt Jove
• Casa de la Vila
117
Eix 3: Oci
Els joves viuen de manera molt diferent el temps d’oci. És el seu espai de
llibertat propi i per poder sentir-lo seu necessiten dels seus espais,
autèntics llocs de diversió i lleure, llocs intrínsecament joves, amb els
quals puguin sentir-se identificats. Llocs a través dels quals puguin
difondre i intercanviar les seves experiències i opinions.
És en aquest sentit que s’ha de promoure la cultura juvenil de Molins de
Rei i s’han de potenciar les relacions entre els joves de la vila. Per aquest
motiu, el jovent de la vila veu com una necessitat tenir infraestructures i
espais propis.
118
Eix 3 Oci
Subeix 3.1 Equipaments i espais d’oci
Situació • Falta un espai de referència juvenil, on els joves puguin tenir recursos i serveis; puguin reunir-se, estudiar, divertir-se. "Molins de Rei hauria de tenir un equipament per als joves, no tan sols per a les entitats, sinó per a tots els joves de la vila, que hi poguessin anar a passar l'estona i que oferís serveis interessants per als joves." “No hi ha cinema.” “No tenim discoteques per als menors de 16 anys.”
Actuacions Habilitar espais d’assaig per als grups que comencen.
Remodelar el Museu o fer un centre d’exposicions.
Casal de Joves, aprofitar locals i equipaments buits perquè els joves facin actuacions. Espai polivalent per a activitats conjuntes entre entitats (concerts, actes culturals,..)
Bucs d’assaig per als grups musicals.
Sala de Bitlles/ Salons recreatius/Cinemes/ Local nocturn per a menors de 16 anys
Àmbit impulsor Programa de Joventut
Àmbits implicats Programa de Joventut, regidories de Medi Ambient i Cultura
Instruments específics
• Pla integral d’equipaments
119
Eix 3 Oci
Subeix 3.2 Difusió, sensibilització i formació artística
Situació • S’ha de reivindicar l’estètica jove, s’han de democratitzar les pràctiques culturals establertes, incorporant-hi la cultura juvenil. Hem d’entendre aquesta cultura com a element integrador i relacional dels joves de Molins de Rei, ja que aquests utilitzen els recursos culturals de la seva ciutat, però en necessiten encara més. Volen expressar la seva pròpia cultura, necessiten nous espais per poder fer-ho i volen sentir-se recolzats.
• L’Administració local ha de desenvolupar i promoure activitats dins el municipi que fomentin la cultura, tenint en compte les peculiaritats de la cultura juvenil.
• Dins d’aquest àmbit, un dels objectius generals prioritaris de l’Ajuntament de MdR és fomentar la lectura dels molinencs, com a element de divulgació i dinamització cultural.
• Alguns comentaris dels i les joves en aquest sentit han estat: “Volem més varietat en els concerts de la Festa Major”, “La Biblioteca és petita i vella", “Es podria fer un Festival de Curts”, "Hi hauria d'haver una programació estable tot l'any de concerts, exposicions...".
Actuacions Promocionar espais naturals del municipi a visitar (camins, etc.)
Potenciar i promocionar els grups musicals locals
Elaborar una Agenda Cultural atractiva que promogui els diferents estils (promoure Cinefòrum, promoure obres de teatre per a joves, exposicions de pintura, espectacles de dansa...)
Ampliar l’oferta formativa de l’Escola de Música.
Potenciar activitats de lleure per a joves al llarg de tot l’any.
Confiança i llibertat perquè els joves puguin muntar activitats, concerts, etc.
Actuacions per la promoció de Castell Ciuró i altres edificis històrics de la Vila
Àmbit impulsor Programa de Joventut
Àmbits implicats Programa de Joventut, Regidoria de Cultura
Instruments específics
• Biblioteca Pau Vila
• Festa Major
120
Eix 3 Oci
Subeix 3.3 Esport
Situació • S’han de garantir uns equipaments adequats per a la pràctica esportiva dels molinencs i molinenques, com també optimitzar l’ús de les instal·lacions esportives escolars amb l’objectiu final de promocionar i potenciar la pràctica esportiva pública a la vila. Comentaris dels i les joves: “Pocs espais esportius, i horaris no adients”, “Més competicions esportives”, "S’haurien de poder utilitzar els patis de les escoles per jugar a futbol els caps de setmana", “Hi hauria d'haver circuits d’atletisme, motocròs i bicicleta de muntanya”.
Actuacions Posar gespa als camps de Futbol
Suport als joves que practiquen l’esport al carrer i l’espai públic (Parkour,...)
Establir una tarifa o abonament jove de preu reduït per accedir a la piscina municipal
Potenciar activitats físiques a la natura i l’espai públic
Reconstruir el camp de futbol de la Incresa
Habilitar camins/carrils per a bicis
Tanca (xarxa metàl·lica) als camps de futbol per no perdre pilotes
Servei de préstec de material esportiu als espais de pràctica d’esport.
Construir una pista de skate, amb half, etc
Obrir els patis de les escoles per poder practicar esport
Crear un complex esportiu nou (pistes d’atletisme, tennis...)
Àmbit impulsor Programa de Joventut
Àmbits implicats Programa de Joventut, regidories d’Esports i Educació
Instruments específics
• Pla integral d’equipaments
121
Eix 3 Oci
Subeix 3.4 Noves tecnologies
Situació • S’han de facilitar i oferir espais d’accés a les noves tecnologies i, en particular, eines de navegació, públiques i gratuïtes. I així de clar ho manifesten els joves: "Hi hauria d'haver més punts de connexió gratuïta a Internet", "M'agradaria que hi haguessin més cibercafès".
Actuacions Promocionar el web del Punt Jove
Ampliar el nombre d’ordinadors als punts d’accés lliure i Internet
Ampliar el nombre d’ordinadors d’accés gratuït de la Biblioteca. Posar impressores als ordinadors de la Biblioteca
Al web, informació dels punts d’accés lliure i gratuït a Internet, cartells als IES...
Campanya o accions: ”què és la televisió digital i què s’ha de fer per veure-la...”
Millorar les antenes per escoltar la ràdio
Àmbit impulsor Programa de Joventut
Àmbits implicats Programa de Joventut
Instruments específics
• Punt Jove
• Centre de Formació d’Adults
• Biblioteca Pau Vila
• Casal Cívic de Riera Bonet
122
Top Related