Itineraris al Racód’AdemuzL’eix central de les terresdel Racó d’Ademuz és,orientat de nord a sud, elriu Túria o Blanco. Des dela vall, les moles i lesmuntanyes guanyenràpidament altura: cap al’est connecten amb elmassís de Javalambre; capa l’oest amb els contrafortsdels Montes Universales.Ambdós relleus pertanyena la serralada Ibèrica i sónresponsables de l’elevadaaltitud mitjana de lacomarca: el punt més baixes troba a un poc menysde 700 m quan el riu Túriaix del Racó d’Ademuz perCasas Bajas; el més elevatsón els 1.836 m de l’Altode las Barracas a la Pueblade San Miguel.

Els paisatges del Racód’Ademuz tenen un marcatcaràcter agrari o forestal,fistonats per les cintesd’horta i els boscos deribera que s’alineen voraels tres cursos perennesd’aigua: el Túria o Blanc,l’Ebrón o Castiel i elBoilgues o Vallanca. Ladiversitat i qualitat delspaisatges els famereixedors d’unacontemplació pausada, queens permeta disfrutar dela naturalesa i del delicattreball de reforma exercitper generacionsd’habitants. En suma, totauna invitació a deixarl’automòbil i recórreraquesta comarca rural ambl’assossegat pas del’excursionista, a cavall oen bicicleta.

El Racó d’Ademuz ofereixmagnífiques condicions pera la pràctica del’excursionisme, condicionsque han sigut aprofitadespels denominats Sendersde Curt Recorregut.Aquests itineraris recuperenels tradicionals camins isenders rurals i sesenyalitzen amb pintura ibalises per tal de facilitar-ne l’ús. Poden serrecorreguts per qualsevolpersona que tinga unaadequada forma física i ambun mínim hàbit de caminarper la muntanya. No oblideque el mantenimentd’aquests paisatges ésresponsabilitat de tots.

No encenga foc i enduga’sels residus fins a unalocalitat on puga depositar-los en un lloc adequat.Respecte els cultius i lesconstruccions rurals, comtambé la vegetació i la faunanaturals.

Xarxa de Senders deCurt RecorregutEls habitants del Racód’Ademuz han creat nouSenders de CurtRecorregut, identificats ambla clau general PRV 131 isenyalitzats amb marquesblanques i grogues. La xarxauneix totes les localitats dela comarca i permetdissenyar múltiples itinerarisadaptats, en cada cas, a lescondicions i els interessosdel caminant. Els plafonsinstal·lats en tots els nuclisde població li ofereixen unacompleta informació sobreel conjunt de la xarxa. En elfullet que ara té a les manss’han cartografiat sis delsnou senders:

- El PRV 131.1 uneix lapoblació de Castielfabib ambla Creu dels Tres Regnes(1.560 m) on coincideixenels territoris aragonés,castellà i valencià.

- El PRV 131.2, denominatCavanilles en record del’insigne naturalista valencià,connecta les poblacions deVallanca i Castielfabib.

- El PRV 131.6 segueix elcurs del riu Boilgues i de larambla del Val, uneix leslocalitats de Vallanca,Ademuz i Val de la Sabina.

- El PRV 131.7, anomenatdel Salterón, recorre aquestaserra des dels nuclis deCasas Bajas i Negrón.

- El PRV 131.8 ascendeixdes de Casas Bajas fins al’Alto de las Barracas (1.836m) i passa per Sesga iPuebla de San Miguel.

- El PRV 131.9 esdenomina dels Barrancsja que segueix els cursosde la rambla de Riodeva,el barranc de Vallurgo i elbarranc de Valdelagua,entre les poblacions deTorrealta, Mas del Olmo iSesga.

Per als amants de labicicletaLes carreteres del Racód’Ademuz tenen poc detrànsit i ofereixen a l’aficionata la bicicleta interessantsrecorreguts. Les possibilitatsper a la bicicleta de carreterasón moltes: des decòmodes passejadesseguint el riu Túria fins al’ascensió Ademuz-Val de laSabina-Mas del Olmo-Pueblade San Miguel, que superamés de 400 m de desnivell.

Els qui preferisquen labicicleta de muntanyadisposen d’una àmplia xarxade pistes en què podentraçar el seu propirecorregut. Pot accedir finsmolt prop del cim de l’Altode las Barracas (1.836 m)des de Puebla de SanMiguel; acostar-se almagnífic bosc de savinesde muntanya de la serraTortajada des de Sesga; orecórrer la plana del riu Túriapels camins agrícoles quevoregen el seu llit.

CartografiaÉs recomanable la consultade mapes per a larealització d’activitatsesportives i recreatives al’aire lliure, i també percomplementar la informacióescrita. El Racó d’Ademuzés inclòs en els següentsfulls del mapa a escala1/50.000: Ademuz 26-24(612), Camarena de laSierra 27-24 (613).

Dades d’interésL’accés al Racó d’Ademuzes pot fer per tres rutesprincipals

- Carretera A-3 (Valencia-Madrid) fins a Utiel i, desd’allí, la carretera N-330per Sinarcas i Landete.

- Carretera CV-35 (Valencia-Ademuz) per Llíria i Chelva.

- Carretera N-234 (Sagunt-Burgos) fins a Terol i, desd’allí, la carretera N-330.

Hi ha dues línies regularsd’autobús des de Valenciai Terol cap a les poblacionsdel Racó d’Ademuz; i la líniad’autobusos Barcelona-Conca té una parada a lalocalitat de Torrebaja.

Castelló

Valencia

Alacant

Oficines d' Informació TurísticaTourist Info Rincón de AdemuzParaje los Centenares, s/n46141 CastielfabibTel: 978 783 227Fax 978 783 229E-mail:rincondeademuz@touristinfo.net

COMUNITAT VALENCIANAwww.comunitatvalenciana.com

• T

OR

RE

BA

JA

• V

AL

LA

NC

A

• A

DE

MU

Z

• C

AS

AS

A

LT

AS

• C

AS

AS

B

AJ

AS

• C

AS

TIE

LF

AB

IB

• T

OR

RE

BA

JA

P U E B L A D E S A N M I G U E L • V A L L A N C A • A D E M U Z • C A S A S A L T A S • C A S A S B A J A S • C A S T I E L F A B I B • P U E B L A D E S A N M I G U E L • T O R R E B A J A • V A L L A N C A • A D E M U Z • C A S A S A L T A S • C A S A S B A J A S • C A S T I E L F A B I B • P U E B L A D E S A N M I G U E L • A D E M U Z • C A S A S A L T A S • C A S A S B A J A S • C A S T I E L F A B I B •

de la qual s’ofereixen unes interessantsvistes del Racó d’Ademuz i lesfrontereres terres de Conca.

Des d’Arroyo Cerezo reprenem el camí,arribem a Los Santos i continuem rumb a

Castielfabib, a la vora dreta del riu Ebrón. Aquestapoblació de carrers costeruts i enclavada a la falda de

la muntanya Fabio, està coronada al cim per les restes d’un antic castell, primerromà i després àrab, i la seua església-fortalesa dedicadaa la Mare de Déu dels Àngels. La campanadenominada Guillermina, que deu el nom al patróde la vila, és famosa pel costum medieval delsvoltejos humans, costum que s’ha mantingutfins als nostres dies. Cada Diumenge deResurrecció -i a vegades en les festeslocals- uns quants xicots pugen al

campanar,se subjectenamb els peus i les mans aGuillermina i l’acompanyen en lesseues voltes. Des de Castielfabib

podem continuar la ruta fins alpròxim nucli de Cuesta del Rato.

La gastronomia de la comarca està condicionadaper les condicions climàtiques: guisats robustos ide gran sabor en què el porc és la base; a mésa més, les migas (sopes fregides), farinetes dedacsa o blat, gaspatxo de muntanya, olletes de

faves i arròs i els regañaos, coques sobre les qualses disposen sense un ordre concret sardines,

pimentons, llonganisses i costelles. I per a les postres, la tradicionalcoca de nous, una mica de l’excel·lent mel de Castielfabib i Vallancao unes delicioses pomes asperiegas (roquetes), varietat autòctonadel Racó d’Ademuz, de sabor molt dolç que s’empra tant pera menjar-la fresca com en dolços i pastissos.

és un dels possibles punts de partida per a iniciar l’ascens alpic Calderón i al pròxim Alto de las Barracas.

L’Alto de las Barracas s’eleva, als contraforts sud-occidentalsde la serra de Javalambre, i ofereix unes esplèndides vistes delRacó i de les limítrofes terres aragoneses. El pic en si mateix té

un enorme atractiu per la riquesa paisatgística i botànica, en estar cobertquasi totalment de diferents espècies arbòries. Les carrasques i les savinesde muntanya són més comunes a les faldes,mentre que a les zones humides apareixen elroure valencià i l’auró de Montpeller, que deixenpas al pi negre i al pinastre fins a arribar al cim,dominis de la savina de muntanya i el coixí demonja.

El barranc del Saladillo i el de la Hoz comuniquen aquest pic amb Pueblade San Miguel, xicotet i tranquil municipi de rústiques cases de pedra -una de les quals conté un interessant museu etnogràfic- en el qual el tempssembla que s’ha detingut. En els seus voltants mereixen una visitael barranc de la penya de l’Águila, els cims del Gavilán i elCarrascal i l’Alto de los Marines. Conserva construccionscom ara l’església parroquial dedicada a sant Miquel,de la segona meitat del segle XVIII, i les ermites dela Puríssima i de Sant Roc.

Al nord d’Ademuz, Torrebaja s’agrupa a l’entornde l’església de Santa Marina i té dues ermites,una en la partida de Los Villares i una altraal barri de Los Pajares. Continuant la ruta enstrobem els nuclis de Mas de los Mudos, Torrealta

i Mas de Jacinto.

Des d’Ademuz, en direcció oest, arribem a la població deVallanca. La població està situada en un paisatge vora el riu delmateix nom, on coexisteixen xops, ametlers i les nogueres de les

quals procedeix la seua indústria de contraxapat de mobles.Des de Vallanca es pot visitar l’aldea de Negrón, amb l’ermitade Sant Roc i la seua famosa font del Chopo, al costat de

la qual hi ha un àlber catalogat com a monumental; i, als límitsmés occidentals de la comarca, Arroyo Cerezo -xicotet nucli

de població als peus de la Creu dels Tres Regnes- des del cim

allí un home es pot asseure en el regne deValencia de manera que mirant al nord pose elpeu dret a Aragó, i l’esquerre a Castella (...). Lesterres d’Ademuz tenen aigües abundants i pures,i un cel clar. (...). Tot prospera en aquella terra, queprodueix dacsa i tota classe de grans, vi i una quantitat considerable denous; sovint s’hi veuen nogueres monstruoses i no poques vegades boscosde nogueres”.

La imatge del Racó d’Ademuz presa per la retina de Cavanilleses manté quasi intacta en l’actualitat. Aquestes terres valencianesenclavades entre les províncies de Conca i Terol han acumulat unbagatge de costums enriquits pel seu mestissatge de cruïlla. Noendebades aquesta illa d’interior ha sigut objecte de contínuesconquestes i reconquestes al llarg de la història. Unida a Valencia

pels tractats de Cazola (1179) i Almirra(1244); guanyada per Pere I

d’Aragó l’any 1212 -preludide la futura conquesta del regne-

i per Jaume I el 1259; annexadaa Terol dues vegades i tornadade nou a Valencia, han sigut infinitsels avatars fins a configurar lapresent identitat de la zona.

L’accidentat paisatge d’aquestacomarca és també la seua

principal targeta de presentaciói un dels grans atractius. El riu

Túria, denominat a la zona riu Blanc, travessa de nord a sud el Racód’Ademuz el parteix en dues meitats i drena, juntament amb elsseus afluents Ebrón i Vallanca, coneguts també amb els nomsde Castiel i Boilgues, les terres per on passa. Aquesta líniadivisòria natural marca diferències en un paisatge sempreesguitat de menudes aldees, molt més abrupte a la zona oriental-amb turons que alternen amb profunds barrancs- que al’occident, on la superfície dibuixa suaus llomes i valls.

Els viatgers més intrèpids trobaran ací l’oportunitat d’explorarels sinuosos camins que uneixen les poblacions i permetenarribar als elevats cims des d’on es poden contemplar unes vistes

panoràmiques sorprenents, com les que ofereix el pic Calderón o l’Alto delas Barracas que, amb els seus 1.839 metres, és el punt més alt de laComunitat Valenciana.

La savina és l’arbre característic del Racó d’Ademuz, onel viatger podrà admirar exemplars de savines centenàries,encara que també conté altres espècies que transformen lafisonomia del paisatge segons l’altitud. La carrasca i el pi -

en les seues diferents varietats-conviuen en aquestes terres

juntament amb nogueres, xops,àlbers i roures, com també ambels principals cultius de la zona,

la pomera i altres arbres fruiters,l’ametler i l’olivera. Sense oblidar els

arbustos i matolls, entre els quals caldestacar el ginebre, el timó, el romer,l’olivarda, la sàlvia o el te de muntanya.Les baixes temperatures que s’assoleixendurant l’hivern en algunes cotes han creatun tipus de vegetació adaptada al vent iles gelades, com la savina reptant, quesembla una estora perquè creix horitzontal,o el coixí de monja.

En aquests paratges les aus rapinyairesalcen el vol per damunt dels territoris méselevats, com l’astor, l’àguila marcenca, el duc, l’aligot, l’esparver, elxoriguer o el voltor comú, que conserva ací els últims enclavaments.L’enganyapastors -au nocturna-, la cornella negra o el picasoques -espècie dels boscos, molt escassa en la resta de la Comunitat Valenciana- són altres de les aus característiques del Racó d’Ademuz. El senglar,la rabosa, el teixó i el gat salvatge també habiten en aquestes terres.

Casas Bajas és la primera població que el visitant que prové deValencia troba en entrar al Racó d’Ademuz. Aquest xicotet nucli

de la plana del Túria, amb la seua església parroquial delSalvador, està envoltat d’extensions d’oliveres, ametlers,pomeres, pereres i hortalisses, i dels vèrtexs de La PeñaAlta, La Molatilla i La Somera. Al costat de Casas Bajas

s’obri el barranc de Sesga, que condueix a la població delmateix nom, en les proximitats del pic Tortajada.

També al costat del Túria i a la falda d’un turonet, laveïna Casas Altas, amb una església dedicada a laSantíssima Trinitat, ofereix un paisatge igualment trencat,amb els cims excepcionals de La Loma Lorente, El Puntaldel Sordo, El Resillo, El Peñasco, El Puntal del Peloto iCorella, que comparteixen sòl amb els cultius tradicionalsde la zona.

La ruta ens porta a Ademuz (la Modus que va fundar el visigot rei Wambaa final del segle VII), capital de la comarca, construïda escalonadamentsobre el vessant de la muntanya dels Zafranares. Des del punt més elevat,on es troben les ruïnes d’una antiga ermita i “La cruz que chilla” construïdaamb restes de l’antic castell musulmà-, es pot contemplar una bellapanoràmica, amb el Pic Castro, que domina elspassos del transeünt que s’endinse pels seuscarrers i costeres. Al centre s’alça l’esglésiaarxiprestal, dedicada a sant Pere i sant Pau,del segle XVII -que conserva la taula de la Marede Déu de la Llet, de l’escola valenciana delsegle XIV- i, als seus peus, l’ermita romànicade la Mare de Déu de l’Horta, erigida -segonses diu, per Jaume I que a més a més hi vadeixar l’estendard que portava al capdavantde les seues hosts- sobre una antiga construccióàrab i on hi ha una inscripció hebrea sobremotlures d'estil àrab.

Des de Val de la Sabina, seguintper la Rambla del Val, sobre la qual s’alça el pic

de La Muela, ens endinsem en un dels paratgesmés verges del Racó i també dels més interessantsper als viatgers que busquen el contacte amb lanaturalesa. De camí, val la pena que ens detinguemal molí de los Cuchillos i que observem els saltsd’aigua.

Mas del Olmo, situat a la capçalera d’un barranc, és una diminutapoblació amb cases de pedra que conserva encara alsvoltants alguns dels oms que li van donar nom, com tambésavines de muntanya centenàries. Aquesta aldea

“l• A D E M U Z • C A S A S A L T A S • C A S A S B A J A S • C A S T I E L F A B I B • P U E B L A D E S A N M I G U E L • T O R R E B A J A • V A L L A N C A • A D E M U Z • C A S A S A L T A S • C A S A S B A J A S • C A S T I E L F A B I B • P U E B L A D E S A N M I G U E L • T O R R E B A J A • V A L L A N C A • A D E M U Z • C A S A S A L T A S • C A S A S B A J A S • C A S T I E L F A B I B • P U E B L A D E S A N M I G U E L• A

DE

MU

Z

• C

AS

AS

A

LT

AS

• C

AS

AS

B

AJ

AS

• C

AS

TIE

LF

AB

IB

• P

UE

BL

A D

E S

AN

M

IG

UE

L

• C

AS

AS

A

LT

AS

PARQUE NATURAL DEPUEBLA DE SAN M IGUEL

Información Turística