OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA DE L’ÀREA DECONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL
En finalitzar l’etapa, l’alumne/a ha de ser capaç de:
1 Saber utilitzar diverses fonts d’informació directa i indirecta,per adquirir la informació que li interessa, processant-la, interpre-tant-la i expressant-ne els resultats mitjançant diversos llenguat-ges, tot utilitzant instruments i recursos tecnològics apropiats.
2 Formular-se preguntes i fer prediccions, arribant a conclu-sions o generalitzacions a partir de temes pròxims, coneguts iconcrets.
3 Orientar-se en l’espai a partir del cos, d’altres punts referen-cials de l’entorn i de codis usuals de representació. Reconèixeri expressar l’espai fent ús de diferents suports i tècniques.
4 Emprar, per referir-se al temps personal i al cronològic,aquelles nocions comunament utilitzades per mesurar-lo ientendre correctament els instruments amb què es representala cronologia. Demostrar haver-se iniciat en la comprensió deltemps històric i d’algunes de les característiques de les gransetapes de la història de la humanitat.
5 Tenir un coneixement d’ell/a mateix/a en interacció amb l’en-torn. Emetre judicis crítics i constructius davant diferents situa-cions i problemes, tant de l’entorn més pròxim com d’altresmés allunyats en l’espai o en el temps.
6 Aplicar el vocabulari específic adquirit amb la finalitat dedescriure i analitzar aspectes de l’entorn social i físic i de lesseves relacions, referents tant a la realitat pròxima conegudacom a altres situacions allunyades.
7 Reconèixer i explicar esdeveniments, llocs, símbols, monu-ments, personatges, institucions del passat i del present, defini-dors de la geografia, de la història de Catalunya i de la seva rea-litat social, territorial i nacional, que li permetin progressar en elsentiment de pertinença al país.
8 Reconèixer, valorar i complir les normes socials relacionadesamb el respecte a si mateix/a i a les altres persones i aquellesque regulen les relacions i la convivència entre la diversitat degrups que configuren la pròpia comunitat.
9 Respectar els valors morals, socials i ètics propis i d’altri apartir de l’exercici dels drets i deures democràtics en les sevesactuacions convivencials.
10 Valorar el medi ambient a partir dels coneixements adquirits,considerant-lo en les seves dimensions naturals, historicoartís-tiques i estètiques.
ObjectiusCICLE SUPERIOR
13
FETS, CONCEPTES I SISTEMESCONCEPTUALS
El medi físic, paisatges i sistemes humans
Identificar, reconèixer i expressar un vocabu-lari precís a propòsit dels diferents elementsque componen el relleu, el clima, els sòls, lahidrografia, les costes i la vegetació.Comprendre com actuen els diferents agentsmodificadors del relleu.Situar les principals unitats de relleu deCatalunya i explicar les característiques de lesseves costes i de la seva xarxa hidrogràfica.Descriure i situar les principals varietats climà-tiques que hi ha a Catalunya.Enumerar i situar de manera aproximada lesformacions vegetals típiques de Catalunya.Reconèixer els tipus de paisatge natural deCatalunya, així com els elements que el tipi-fiquen i el fan característic.Indicar i valorar alguns dels problemes me-diambientals de Catalunya.Reconèixer els diferents tipus de paisatgesnaturals de la zona mediterrània i Europa i elselements que els fan típics i els caracteritzen.
El medi econòmic i social
Distingir els conceptes de població i pobla-ment.Distingir les nocions referents al creixementnatural (natalitat i mortalitat), creixement mi-gratori (emigració i immigració), així com fór-mules que s’utilitzen per obtenir taxes i índexs.Tenir noció del problema que suposa per alplaneta l’explosió demogràfica i el desequili-bri entre poblament i recursos alimentaris ienergètics.Saber que la humanitat és diversa, amb granvariabilitat de tipologies humanes i de tradi-cions culturals.Indicar les principals característiques de la po-blació de Catalunya, l’estructura de la pobla-ció, les dinàmiques de futur i els problemesprincipals.Identificar Catalunya com un territori amb unagran tradició de variabilitat humana amb apor-tacions de múltiples ètnies i cultures, i queaquesta diversitat ha estat un dels pilars dela nacionalitat catalana.
Enumerar les característiques de la ciutat, dis-tingir diferents tipus de ciutat i enumerar lesseves funcions.Enumerar i situar en el mapa les comarquesde Catalunya.Conèixer les principals característiques delspaisatges rurals i urbans.Distingir els conceptes de població activa i noactiva, saber quins són els sectors tradicio-nals de producció en els quals s’ocupa la po-blació activa: primari, secundari i terciari.Definir què és un procés industrial i indicarels principals tipus d’indústries.Identificar els trets generals de la indústria aCatalunya.Definir què s’entén per activitats terciàries i ser-veis i explicar-ne els principals components.Indicar el desenvolupament del sector tercia-ri a Catalunya: comerç, turisme, transport, ser-veis garantits per l’Administració.Reconèixer els principals trets dels paisatgesagropecuaris, industrials i terciaritzats carac-terístics de Catalunya.Reconèixer els principals trets dels paisatgesagropecuaris, industrials i terciaritzats a la zo-na mediterrània i Europa.Situar Catalunya com a regió econòmica eu-ropea i comparar-la amb altres regions econò-miques europees importants.
El medi polític i cultural
Conèixer l’origen i la història de l’escut deCatalunya i la bandera i el seu ús a través deltemps.Identificar l’Onze de Setembre com la festanacional de Catalunya. Conèixer el seu origeni els fets que commemora; tenir notícia d’al-gunes de les persones que van intervenir enel conflicte i de llocs sinificatius que hi fan re-ferència.Reconèixer diferents símbols significatius irepresentatius de Catalunya.Saber que la llengua catalana és un fet cultu-ral important vertebrador de la nacionalitat.Identificar els territoris que componen laCatalunya històrica.Identificar els territoris on es parla català.Distingir la Vall d’Aran com un territori deCatalunya on es parla la llengua aranesa.
CICLE SUPERIOR
Objectius
14
OBJECTIUS REFERENCIALS DE CICLE SUPERIOR
ObjectiusCICLE SUPERIOR
15
Identificar les nacions o territoris veïns que alllarg de la història han tingut relacions estre-tes amb la Catalunya històrica: el PaísValencià, les illes Balears i Pitiüses, Aragó iOccitània.Identificar els elements més representatiusdel patrimoni historicoartístic de Catalunya.Reconèixer algunes obres sinificatives del pa-trimoni historicoartístic de la humanitat.Identificar obres artístiques significatives deCatalunya al llarg del temps i en diferentscamps: arquitectura, pintura, música, etc.Reconèixer alguns dels prncipals artistes ca-talans de la història.Conèixer el paper dels principals mitjans decomunicació de masses.Identificar com s’organitza políticamentCatalunya a partir de l’Estatut d’Autonomia.Mostrar coneixement d’alguns aspectes del’organització de la Generalitat de Catalunya.Indicar els trets fonamentals de l’organitza-ció política de l’Estat espanyol i el paper dela monarquia.Saber que la constitució és la principal cartade drets i deures dels ciutadans espanyols.Conèixer les divisions territorials de l’Estatespanyol.
El medi històric
Identificar les principals característiques del’habitatge.Distingir les principals característiques de l’a-limentació en diferents èpoques i llocs.Descriure les principals característiques delvestit en el temps i en l’espai.Reconèixer les principals característiques delsmitjans de transport en diversos temps i llocs.Reconèixer les principals característiques delsmitjans de comunicació en diversos temps illocs, amb relació a la tecnologia, la tipologiai les funcions i amb relació a les activitats so-cioeconòmiques.Identificar les principals formes de l’activitateconòmica en diversos temps i llocs, amb re-lació als sectors productius, la divisió del tre-ball, l’organització social, destacant-ne lestransformacions més significatives.Identificar les grans etapes cronològiques dela humanitat, entenent la cronologia com uninstrument convencional indispensable permemoritzar i ordenar els fets del passat.
Reconèixer els trets característics de les gransetapes convencionals de la història de la hu-manitat tractant-ne sincrònicament els ele-ment més destacats (treball, organitzaciópolítica, manifestacions artístiques…).Indicar alguns trets de la prehistòria deCatalunya. Saber com es vivia a partir delsmaterials trobats en els jaciments més im-portants.Indicar alguns trets del període iber i de lescolonitzacions a Catalunya.Indicar els trets generals de la islamització isaber alguns trets generals de l’herència islà-mica a la Catalunya Nova, València i Balears.Situar els orígens de la nació catalana.Conèixer la vida als castells, els monestirs iles ciutats.Situar les fluctuacions territorials de Catalunyai el paper de Jaume I en l’expansió catalana.Indicar els principals trets de l’edat modernaa Catalunya, les formes de vida i els fets im-portants, especialment la guerra delsSegadors i la de Successió.Interpretar algun dels trets de la història deCatalunya durant els segles XIX i XX, posant es-pecial èmfasi en el procés d’industrialització.
PROCEDIMENTS
Interpretació i representació de l’espai
Interpretar llegendes, símbols i signes con-vencionals de mapes i plànols.Utilitzar els punts cardinals per situar direc-cions o posicions.Localitzar punts damunt d’una quadrícula mit-jançant eixos d’abscisses i ordenades. Calcular distàncies en línia recta o sinuosa apartir de l’escala gràfica d’un mapa.Manipular amb facilitat mapes i plànols.Reconèixer el tipus d’informació que sobre larealitat donen plànols i mapes.Extreure informació de mapes temàtics.Identificar, segons el contorn, diferents co-marques, països i continents.Memoritzar, mitjançant mapes muts o activi-tats lúdiques, diferents elements geogràficsd’un territori.Distingir a grans trets la distribució d’oceansi continents damunt un globus terraqüi.Utilitzar mapes figuratius per estudiar el re-lleu d’un territori.
Utilitzar un vocabulari cada cop més ric i pre-cís pel que fa a l’àmbit de la cartografia i lageografia en general.
Consciència temporal i temps històric
Identificar situacions de simultaneïtat entredos o més fets o processos històrics.Establir la successió de situacions en un fet oun procés, o entre fets i processos històrics.Identificar diferents tipus de durades en fetso processos històrics.Establir, a partir de fets o situacions històricssenzills, aspectes de continuïtat o canvi.Coordinar de manera correcta les diferentsunitats de mesura del temps.Utilitzar el segle com a unitat de mesura histò-rica.Utilitzar correctament les expressions abansde Crist i després de Crist.Identificar les grans etapes de la història dela humanitat a través de línies del temps, fri-sos cronològics... Situar diversos objectes odocuments senzills en una successió correc-ta.Conèixer i utilitzar diferents tipus de fonts bà-siques d’informació històrica: bibliogràfiques,graficodocumentals, orals.Reconèixer, a partir de fenòmens històricsamb variables simples, les relacions causa-efecte.Identificar els punts de vista i les opcions deles persones en determinades situacions(temps diferents-llocs diferents).Imaginar diverses situacions del passat em-prant diverses variables.Usar la documentació a l’abast de l’entorn (fa-miliar, local, comarcal) per realitzar diversesexperiències sobre el temps i la història.Observar un paisatge tenint en compte elsseus components històrics i discriminar elselements segons les èpoques.Usar jocs d’ordinador o programes sobre te-mes històrics.Iniciar-se en la interpretació de mapes histò-rics.
Informació, comprensió i aplicació
Localitzar i seleccionar les fonts d’informaciómés adequades en funció del problema a re-soldre o tema a treballar.
Manejar adequadament llibres adients i ob-tenir informacions concretes. Usar índexs iglossaris i consultar catàlegs de la biblioteca.Prendre notes sobre temes concrets i usarabreviacions.Formular preguntes als protagonistes o tes-timonis d’un fet i als coneixedors d’un temaen concret a fi d’obtenir dades, sigui mit-jançant entrevistes o qüestionaris.Recollir informació a partir de treball de camp,visites a museus, gravats, cartografia, pel·lí-cules, vídeos, fotografies…Llegir i interpretar la informació que ens do-nen els gràfics, els diagrames i els quadresde dades.Identificar i discriminar els trets més impor-tants o característics d’un determinat docu-ment o informació.Llegir textos senzills i llibres de divulgació idifusió a fi d’obtenir coneixements i infor-macions.Establir relacions i comparacions entre da-des obtingudes a partir d’informacions di-verses.Formular preguntes referents a un fet obser-vable o un problema conegut per arribar a sa-ber com és, per què és així, quan passa i perquè, com funciona…).Formular suposicions que es puguin demos-trar a partir de les informacions que es tenena l’abast.Introduir conclusions a partir de l’anàlisi i lavaloració de la informació.Representar la informació mitjançant diagra-mes de barres, gràfics i quadres de dades.Aplicar coneixements adquirits a altres fenò-mens o processos semblants del propi medio d’altres. Aplicar un mètode conegut de tre-ball a una nova situació plantejada i debatreen grup fets i situacions sobre els quals esposseeix informació.Confeccionar murals sobre un tema seguintuna pauta de treball.
ACTITUDS, VALORS I NORMES
Construcció de la identitat personal
Ser conscient de la responsabilitat que cal as-sumir en la família, l’escola i davant les per-sones amigues.Comportar-se d’acord amb les expectativesque s’han creat respecte a si mateix.
CICLE SUPERIOR
Objectius
16
Adonar-se dels propis èxits, de le reaccionspositives que susciten els propis comporta-ments, de l’assoliment de metes o l’obtencióde resultats.Tenir cura del propi cos i de la seva conser-vació.Demostrar sentiments particulars respecte ala bellesa del medi socal i cultural.Exercir els drets propis i complir els deuresen totes les instàncies de la vida quotidiana.Ser solidaris amb els drets i deures dels al-tres.Ser conscient que les decisions i la participa-cio pròpia són factors importants per cons-truir una acció col·lectiva.Rebutjar tota mena d’intoleràncies i discrimi-nacions contra persones o grups per raonsde sexe, nacionalitat, ètnia…Comportar-se amb respecte amb les perso-nes grans.Tractar amb respecte els companys i les com-panyes.Conèixer i respectar les normes de convivè-nica social.Mantenir una actitud de respecte davant labandera, l’himne i els símbols de la nació ca-talana i els d’altres pobles i nacions.Tenir sempre present la solidaritat com a nor-ma a exercir en suport dels més dèbils o ne-cessitats.Ser fidel i lleial a les persones amigues, aju-dar-les i deixar-se ajudar en tot moment.Conèixer la Declaració Mundial dels DretsHumans i tenir-la com a referència en les ac-tivitats de la vida quotidiana.Tenir cura dels materials propis i comuns ivetllar pel seu manteniment.Emprar el diàleg com a actitud normal per re-soldre conflictes i contrastar situacions.Ser capaç de situar-se en el punt de vista d’al-tres persones a fi de comprendre millor de-terminades actituds, sense que això suposiuna justificació d’aquestes.Lluitar en funció de les pròpies possibilitats afavor de la pau i la convivència entre les per-sones.Complir la paraula donada i els acords pre-sos democràticament i per un col·lectiu i fer-los respectar.Valorar ponderadament les informacions sub-ministrades per la publicitat.
Defensa de la identitat, el medi ambient
i el patrimoni cultural
Estrènyer els lligams que ens uneixen a la co-munitat i als grups als quals pertanyem.Ser conscients que Catalunya és una creaciócultural producte i herència de segles de ci-vilització que cal estimar i transmetre a les fu-tures generacions.Conèixer i estimar els símbols de la nostrapàtria.Estimar i defensar el patrimoni historicoar-tístic local i nacional.Saber on cal denunciar espoliacions de jaci-ments, intervencions contra el patrimoni oatemptats ecològics.Valorar i respectar les formes de conducta lle-gades pels nostres avantpassats.Sensibilitzar-se davant els principals proble-mes del món d’avui, entenent-los com unaproblemàtica en què tots ens trobem immer-gits i de la qual tots som responsables.Mostrar una actitud rigorosa a fi de no mal-metre el medi.
Actituds personals en el treball
Mostrar un desig continuat per saber cosessobre el món en què es viu, interrogant-se so-bre què ha passat, passa o pot passar.Delectar-se amb la trobada personal de res-postes a preguntes i problemes plantejats iamb al procés de recerca que les possibilita.Interessar-se pel procés d’elaboració de tre-balls seguint amb precisió les normes o mo-dels que s’hagin proposat.Col·laborar activament amb els companys icompanyes, aportant materials, opinions i ex-periències quan es treballa en equip.
ObjectiusCICLE SUPERIOR
17
Programació de contingutsCICLE SUPERIOR
23
Geografias
1 Catalunya
Els països i els estats mediterranis. La Península Ibèrica iCatalunya. Els límits geogràfics de Catalunya. La diversitat depaisatges naturals a Catalunya. La diversitat de paisatges humansa Catalunya. Personatges significatius de Catalunya.
2 El relleu i les aigües
Les capes de la Terra. Els agents modificadors del relleu. El relleude muntanya, de plana i de costa. Les grans unitats de relleu deCatalunya. Els rius i els estanys. Els rius i els estanys a Catalunya.
3 El clima i la vegetació
Els elements del clima. Els factors del clima. La vegetació. Elsclimes de Catalunya. La vegetació de Catalunya.
4 La població
Els recomptes de població: cens i padró. L’estructura de lapoblació: joves, adults i vells. Les migracions. Les migracions aCatalunya. El poblament dispers i el poblament concentrat. Lescaracterístiques de la població catalana.
5 El sector primari i el sector secundari
El sector primari. El sector secundari. La indústria i el mediambient. El sector primari i el sector secundari a Catalunya.
6 Les ciutats i el sector terciari
Les característiques de les ciutats. Les àrees metropolitanes. Elsserveis públics i els serveis privats. La xarxa de ciutats deCatalunya. Els serveis públics i els serveis privats a Catalunya.
Històrias
7 La història
Les edats de la història. Les dates simbòliques. Les fontshistòriques escrites i les no escrites. Els historiadors.
8 El paisatge i les cases al llarg de la història
L’habitatge en coves. Els primers poblats. L’aparició de lesmuralles. Les ciutats planificades: Grècia i Roma. Les vil·les. Elscastells i els monestirs. Els palaus. L’explosió demogràfica i elcreixement de les ciutats. Les fàbriques i les colònies industrials.
9 El vestit al llarg de la història
El vestit, una necessitat humana. Distincions socials. L’ús deteixits animals. L’ús de teixits vegetals. La moda. La revolucióindustrial i el sector tèxtil. La roba unisex.
10 La comunicació al llarg de la història
La comunicació, doble significat: el transport i la transmissió demissatges. La roda i els carros. L’escriptura i els escribes. Les viesromanes. Les millores en la navegació. El descobrimentd’Amèrica. La impremta de Gutenberg. La revolució del vapor. Larevolució de les comunicacions a distància durant els segles XIX iXX. La revolució dels transports en el segle XX.
11 El lleure al llarg de la història
El lleure. Els Jocs Olímpics de l’antiguitat. Evolució del teatre alllarg de la història. El descans dominical. El sindicalisme. L’esportavui dia. La societat del benestar.
12 Catalunya al llarg de la història
La prehistòria a Catalunya. La societat ibèrica i els seus contactesamb fenicis i grecs. La romanització. Els visigots, els àrabs i elsfrancs. El naixement de Catalunya. La guerra dels Segadors. Laguerra de Successió. La Renaixença cultural i econòmica. LaGuerra Civil espanyola i el franquisme. La transició.
Geografias
1 La Península Ibèrica i Europa
Els límits geogràfics de la Península Ibèrica i d’Europa. Els continents. Els paisatges naturals i els paisatges humans de la Península Ibèrica i d’Europa. La diversitat de cultures a laPenínsula Ibèrica.
2 El relleu i les aigües
Les quatre grans zones de la Terra. Les grans unitats de relleu, lesgrans depressions i els rius de la Península Ibèrica i d’Europa.
3 El clima i la vegetació
Les zones climàtiques de la Península Ibèrica. Els paisatgesvegetals de la Península Ibèrica. Les zones climàtiquesd’Europa. Els paisatges vegetals d’Europa.
4 La població
El creixement natural i el creixement migratori. La densitat depoblació. L’estructura de la població. El treball i la població. Lescaracterístiques de la població a la Península Ibèrica. Les migracions a la Península Ibèrica. La població a Europa.
5 Els sectors econòmics
El sector primari, el sector secundari i el sector terciari a laPenínsula Ibèrica i a Europa.
6 Les organitzacions socials i polítiques
Els sistemes polítics. Les Nacions Unides. Les ONG.L’organització política de Catalunya. Els estats de la PenínsulaIbèrica. L’organització política d’Andorra i de Portugal.L’organització política d’Espanya. La Unió Europea. Els estatsd’Europa.
Històrias
7 L’estudi de la història
L’estudi de la història. El mètode d’estudi. Les disciplines de lahistòria. L’arqueologia: els jaciments, els estrats, el sistema delcarboni 14. L’arqueologia submarina. La paleografia. Els arxius.
8 La prehistòria
L’economia del paleolític. La societat del paleolític. L’origen de lareligió. Tecnologia i art en el paleolític. La revolució neolítica.L’economia del neolític: el sedentarisme i el comerç. La societatdel neolític. Els megàlits. La revolució tecnològica.
9 L’edat antiga
Els grans imperis. La civilització autòctona. L’edat dels metalls ila societat preibèrica. Els fenicis i els grecs. La civilització ibèri-ca. Els romans i els cartaginesos. La romanització. El darrer granimperi: Roma. L’economia, la societat i la cultura romanes.
10 L’edat mitjana
L’alta edat mitjana. Els inicis del feudalisme. Les invasions: elsvisigots, l’islam i els francs. Els tres estaments. L’esplendormedieval de Catalunya. La baixa edat mitjana. La burgesia i elsgremis. La crisi del segle XIV. La Corona catalanoaragonesa.
11 L’edat moderna
L’ampliació del món conegut. La crisi dels països mediterranis.La rivalitat entre els nous imperis. La decadència espanyola. Lasocietat. La Il·lustració i el despotisme il·lustrat. La ciència i l’art.
12 L’edat contemporània
La revolució industrial. La Revolució francesa.Política i societat en el segle XIX. El marxisme, el capitalisme i elfeixisme. Les guerres mundials. La guerra freda. La Guerra Civilespanyola i el franquisme. La construcció d’Europa. El món avui.
CO
NC
EP
TE
S
PRIMER SEGON
CICLE SUPERIOR
Programació de continguts
24
Geografias
1 Catalunya
• Elaboració d’un mapa polític.• Interpretació d’un mapa polític.• Compleció d’un dibuix amb la vegetació pròpia de cada indret
segons una llegenda.• Identificació d’indrets de Catalunya a partir de fotografies.• Compleció d’un text amb unes paraules donades.• Compleció d’un mapa amb uns topònims donats.
2 El relleu i les aigües
• Identificació de les unitats de relleu de Catalunya a partir d’unmapa físic.
• Interpretació de l’escala d’un mapa.• Lectura de l’escala d’un mapa.• Explicació per escrit de la modificació del relleu originada per
les forces internes i els agents externs.• Il·lustració amb dibuixos de dues definicions.
3 El clima i la vegetació
• Interpretació d’un gràfic lineal de temperatures.• Elaboració d’un gràfic lineal de temperatures.• Compleció d’un dibuix amb la vegetació pròpia de la
muntanya, la plana i la costa.• Compleció d’un mapa de Catalunya amb els climes principals.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de
fletxes.• Lectura d’un mapa de la vegetació de Catalunya.
4 La població
• Lectura d’una piràmide d’edats.• Interpretació d’una piràmide d’edats.• Interpretació de la informació facilitada per un mapa.• Compleció de fórmules demogràfiques a partir de paraules
donades.• Compleció d’un mapa sobre la distribució geogràfica de la
població de Catalunya.• Elaboració d’un gràfic de barres sobre la població activa de
Catalunya.
5 El sector primari i el sector secundari
• Lectura d’un mapa sobre la localització industrial.• Interpretació d’un mapa sobre la localització industrial.• Compleció d’un esquema sobre els tipus de pesca.• Compleció d’un text a partir d’unes paraules donades.• Compleció d’un mapa sobre la distribució de l’agricultura i la
ramaderia a Catalunya.• Compleció d’un mapa sobre la distribució de la indústria i les
centrals d’energia a Catalunya.
6 Les ciutats i el sector terciari
• Lectura de la guia de carrers d’una ciutat.• Interpretació de la guia de carrers d’una ciutat.• Situació d’algunes ciutats importants de Catalunya en un
mapa, a partir d’una informació escrita.• Localització de ciutats sobre un mapa de Catalunya.• Localització de diversos serveis en una sopa de lletres.
PR
OC
ED
IME
NT
S
PRIMER
Històrias
7 La història
• Comprensió i elaboració d’un eix cronològic.• Ordenació d’un esquema de les edats històriques i les dates
que assenyalen el pas d’una a una altra.• Procés d’aprenentatge del sistema numèric romà.• Ubicació d’un seguit de dates en el segle corresponent.
8 El paisatge i les cases al llarg de la història
• Identificació del paisatge de Catalunya al llarg de la història.• Diferenciació de les característiques d’un poblat ibèric i d’una
ciutat grega.• Identificació d’una edat històrica a partir dels edificis caracte-
rístics.• Confecció d’un arbre genealògic.
9 El vestit al llarg de la història
• Comprensió d’una seqüència de dibuixos a partir d’uns con-ceptes donats.
• Identificació de peces de vestir a partir de definicions.• Compleció d’un text a partir d’unes paraules donades.• Identificació de les diferències socials o jeràrquiques a través
del vestit.• Confecció d’un tapís.
10 La comunicació al llarg de la història
• Compleció d’un text a partir d’unes paraules donades.• Identificació dels mitjans de transport de l’antiga Roma.• Compleció d’un esquema sobre la comunicació a distància al
llarg de la història.• Compleció d’una taula d’avantatges i inconvenients dels
avenços en la comunicació a distància.• Procés d’aprenentatge del sistema Braille.
11 El lleure al llarg de la història
• Classificació de personatges segons el temps lliure de què dis-posen.
• Explicació d’un concepte a partir de paraules donades.• Establiment d’una doble relació entre una il·lustració, una edat
històrica i un seguit d’ítems.• Lectura i comprensió d’un text.• Redacció d’un escrit explicatiu sobre el teatre i les sensacions
que ens transmet.• Elaboració d’un puzle del mapa de Catalunya.
12 Catalunya al llarg de la història
• Identificació de monuments megalítics.• Comprensió dels canvis socials que va comportar la romanitza-
ció.• Compleció d’un mapa a partir de dades donades.• Compleció d’una seqüència de fets històrics il·lustrats.• Distinció entre un quadre de pintura històrica i un de pintura
costumista.• Anàlisi d’una obra pictòrica.
25
Programació de contingutsCICLE SUPERIOR
PR
OC
ED
IME
NT
S
SEGON
Geografias
1 La Penísula Ibèrica i Europa
• Identificació i reconeixement d’alguns dels pictogrames queapareixen en les guies turístiques.
• Identificació d’indrets de la Península a partir de fotografies.• Compleció d’un mapa dels paisatges vegetals de la Península.• Lectura d’un mapa del món i contestació de preguntes.• Explicació per escrit de la situació geogràfica de la Península
Ibèrica i d’Europa.• Compleció d’un text a partir d’un dibuix donat.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos.• Compleció d’un mapa del món a partir d’un codi de lletres.
2 El relleu i les aigües
• Interpretació i elaboració d’un perfil topogràfic.• Compleció d’un dibuix referent a les capes de l’atmosfera.• Elaboració de dibuixos a partir de definicions donades.• Lectura d’un mapa físic de la Península i classificació de les
grans unitats del relleu peninsular en tres columnes donades.• Compleció d’un mapa d’Europa amb els principals rius.• Compleció d’un esquema sobre les grans unitats de relleu de
la Península Ibèrica.• Compleció d’un mapa d’Europa a partir d’un codi de lletres.
3 El clima i la vegetació
• Interpretació i elaboració d’un climograma.• Compleció d’un mapa de la Península a partir d’un text.• Interpretació d’una taula de símbols.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos.• Compleció de llegendes a partir de la lectura d’un mapa.• Lectura orientada a la detecció d’errors en un text donat.
4 La població
• Interpretació i elaboració d’una piràmide d’edats.• Resolució d’un problema de mots encreuats.• Compleció de fórmules demogràfiques.• Càlcul de la densitat de població d’unes localitats donades.• Compleció d’un mapa de la densitat de població de la
Península Ibèrica i d’un de la d’Europa a partir de llegendes.
5 Els sectors econòmics
• Lectura i elaboració d’un gràfic sectorial.• Compleció d’una taula sobre tipus d’indústria.• Compleció d’un mapa del sector primari a la Península Ibèrica.• Lectura d’un mapa del sector primari a la Península Ibèrica.• Compleció d’un mapa del sector secundari a la Península
Ibèrica a partir dels pictogrames de la llegenda.• Elecció d’un text explicatiu per a diversos dibuixos sobre
sectors econòmics.• Compleció d’etiquetes a partir de paraules donades.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos.• Compleció amb pictogrames d’un mapa dels sectors
econòmics d’Europa.
6 Les organitzacions socials i polítiques
• Comprensió del funcionament d’un procés electoral.• Organització d’unes eleccions.• Compleció de frases a partir de paraules donades.• Recerca d’informació sobre la Generalitat de Catalunya i
compleció d’una fitxa.• Compleció d’un mapa de l’Estat a partir d’una llegenda.• Compleció d’un esquema sobre els sistemes polítics.• Resolució d’una sopa de lletres sobre les comunitats
autònomes de l’Estat espanyol.• Compleció d’un mapa dels estats europeus.
Històrias
7 L’estudi de la història
• Comprensió del funcionament del mètode històric.• Ubicació d’una sèrie de fets en el curs de la història.• Comprensió visual de l’estructura d’un jaciment arqueològic i
de la formació d’estrats.• Compleció d’una fitxa arqueològica.• Identificació i interpretació de símbols egipcis.
8 La prehistòria
• Compleció d’un text a partir de paraules donades.• Interpretació de dibuixos de tema històric i identificació
d’accions determinades.• Classificació d’unes característiques donades.• Compleció de fitxes a partir de l’observació d’una imatge.• Aprenentatge de l’ús de buscadors d’informació de tema
històric a Internet.• Realització d’una recerca dins la xarxa.
9 L’edat antiga
• Compleció d’un esquema d’explicació històrica.• Discriminació d’ítems veritables i falsos.• Identificació de fotografies a partir d’una lectura breu.• Elaboració d’itineraris sobre un mapa a partir d’una lectura
complexa.• Anàlisi d’un text històric.
10 L’edat mitjana
• Compleció d’un eix cronològic.• Comparació de dues il·lustracions representatives d’una
evolució històrica.• Compleció d’un mapa a partir de la seva llegenda.• Identificació dels fets més notoris del regnat de quatre reis
catalans.• Ordenació d’una seqüència de fets històrics.• Comparació d’estils arquitectònics: el romànic i el gòtic.
11 L’edat moderna
• Aprenentatge de l’evolució d’una sèrie de factors associats alpas a l’edat moderna.
• Comprensió de la importància del descobriment d’Amèrica.• Ordenació cronològica d’una seqüència.• Compleció d’una taula a partir de dades donades.• Observació pautada i interpretació d’un quadre de Rembrandt.• Aprenentatge del procés de consulta dels catàlegs d’una
biblioteca, tant manuals com informatitzats.
12 L’edat contemporània
• Compleció d’un esquema històric.• Associació d’il·lustracions amb fets històrics.• Classificació d’ideologies històriques a partir d’una mínima
explicació prèvia.• Compleció d’un text a partir de paraules donades, i d’un mapa
relacionat amb el text.• Elaboració d’una cronologia dels fets més importants de l’edat
contemporània.• Construcció col·lectiva d’un museu.
Geografias
1 Catalunya
Educació cívica:– Foment d’una actitud participativa en la normalització i la divul-
gació de la llengua catalana.
2 El relleu i les aigües
Educació ambiental: – Foment d’una actitud de respecte pels diversos paisatges
naturals de la Terra.
3 El clima i la vegetació
Educació ambiental:– Foment d’una actitud crítica davant l’emissió de fums indus-
trials. – Desvetllament d’una actitud crítica davant la utilització genera-
litzada de cotxes.
4 La població
Educació cívica:– Foment d’una actitud de respecte a les persones grans. – Valoració dels coneixements que tenen les persones grans.
5 El sector primari i el sector secundari
Educació ambiental:– Foment d’una actitud crítica davant l’emissió de substàncies
contaminants en les activitats agrícoles i industrials.
6 Les ciutats i el sector terciari
Educació per al consum:– Foment d’una actitud reflexiva i crítica davant la publicitat.
Històrias
7 La història
Educació cívica: – Valoració del patrimoni històric i artístic de Catalunya.
8 Els paisatge i les cases al llarg de la història
Educació ambiental:– Foment d’una actitud crítica davant la desforestació.– Foment d’una actitud crítica davant el malbaratament d’aigua i
valoració de la importància d’evitar-ne la contaminació.
9 El vestit al llarg de la història
Educació cívica:– Foment d’una actitud de respecte davant les manifestacions
folklòriques i els vestits tradicionals d’una cultura.
10 La comunicació al llarg de la història
Educació cívica:– Foment d’una actitud crítica davant la mala utilització de les
llengües en les comunicacions transmeses pels nous instru-ments tecnològics.
– Explicitació de la paradoxa que suposa una societat molt bencomunicada que no sap expressar-se.
11 El lleure al llarg de la història
Educació cívica:– Foment d’una actitud crítica davant la massificació dels jocs
electrònics que deixen poc espai per a la imaginació.
12 Catalunya al llarg de la història
Educació cívica:– Foment d’una actitud crítica davant les reaccions cofoistes i
d’autoodi.
Geografias
1 La Península Ibèrica i Europa
Educació cívica: – Foment d’una actitud tolerant i de respecte envers les diferèn-
cies entre les persones segons la raça, el sexe, les creences,etc.
– Foment d’una actitud reflexiva i comprensiva davant d’altrescultures.
2 El relleu i les aigües
Educació ambiental: – Foment d’una actitud de respecte pels diversos paisatges
naturals de la Terra.– Foment d’una actitud crítica respecte als comportaments
agressius contra el medi natural.
3 El clima i la vegetació
Educació ambiental: – Foment d’una actitud crítica respecte als comportaments
agressius contra el medi natural.
4 La població
Educació cívica:– Foment d’una actitud de respecte envers les normes de tràn-
sit.
5 Els sectors econòmics
Educació per al consum: – Foment d’una actitud reflexiva a l’hora de comprar un producte.
6 Les organitzacions socials i polítiques
Educació cívica: – Valoració i foment de les actituds democràtiques.
Històrias
7 L’estudi de la història
Educació cívica: – Valoració de la importància dels museus i de la conservació
dels elements del passat.
8 La prehistòria
Educació cívica:– Foment d’una actitud reflexiva davant les desigualtats socio-
culturals existents en el món.– Valoració de la diferència i l’originalitat en l’àmbit de la cultura.
9 L’edat antiga
Educació cívica: – Foment d’una actitud de rebuig davant l’esclavitud existent
encara avui en certs països del món i sostinguda indirecta-ment des dels països occidentals.
10 L’edat mitjana
Educació cívica: – Foment d’una actitud de respecte davant la diversitat religiosa.
11 L’edat moderna
Educació cívica: – Conscienciació sobre el significat i el valor de la immigració i
foment d’una actitud reflexiva davant les causes que la provo-quen.
12 L’edat contemporània
Educació per a la salut: – Valoració del temps lliure com una part essencial de la quoti-
dianitat de les persones.
AC
TIT
UD
S, V
ALO
RS
I N
OR
ME
S
PRIMER SEGON
CICLE SUPERIOR
Programació de continguts
26
CATALUNYA1
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Els països i els estats mediterranis.• La Península Ibèrica i Catalunya.• Els límits geogràfics de Catalunya.• La diversitat de paisatges naturals a Catalunya.• La diversitat de paisatges humans a Catalunya.• Personatges significatius de la cultura catalana: Gaudí, Dalí, Rodoreda, Casals, Amaya.
• Conèixer els països i els estats mediterranis.• Tenir una visió clara de la ubicació de Catalunya dins la Península Ibèrica.• Explicar els límits geogràfics de Catalunya.• Conèixer la diversitat de paisatges naturals a Catalunya.• Conèixer la diversitat de paisatges humans a Catalunya.• Identificar alguns dels personatges més significatius de la cultura catalana: Gaudí, Dalí, Rodoreda, Casals,
Amaya.
• Elaboració d’un mapa polític.• Interpretació d’un mapa polític.• Compleció d’un dibuix amb la vegetació pròpia de cada indret segons una llegenda.• Identificació d’indrets de Catalunya a partir de fotografies.• Compleció d’un text amb unes paraules donades.• Compleció d’un mapa amb uns topònims donats.
• Elaborar un mapa polític.• Interpretar un mapa polític.• Completar un dibuix amb la vegetació pròpia de cada indret segons una llegenda.• Identificar indrets de Catalunya a partir de fotografies.• Completar un text amb unes paraules donades.• Completar un mapa amb uns topònims donats.
Educació cívica:• Foment d’una actitud participativa en la normalització i la divulgació de la llengua catalana.
• Tenir una actitud participativa en la normalització i la divulgació de la llengua catalana.
PRIMER CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Co
nei
x el
s p
aïso
s i e
ls e
stat
s m
edit
erra
nis
.
Té
un
a vi
sió
cla
ra d
e la
ub
icac
ió d
eC
atal
un
ya d
ins
la P
enín
sula
Ibèr
ica.
Po
t ex
plic
ar e
ls lí
mit
s g
eog
ràfi
cs d
eC
atal
un
ya.
Co
nei
x la
div
ersi
tat
de
pai
satg
es n
atu
rals
a C
atal
un
ya.
Co
nei
x la
div
ersi
tat
de
pai
satg
es h
um
ans
a C
atal
un
ya.
Iden
tifi
ca a
lgu
ns
del
s p
erso
nat
ges
més
sig
nif
icat
ius
de
la c
ult
ura
cat
alan
a: G
aud
í,D
alí,
Ro
do
red
a, C
asal
s, A
may
a.
Ela
bo
ra u
n m
apa
po
lític
.
Inte
rpre
ta u
n m
apa
po
lític
.
Co
mp
leta
un
dib
uix
am
b la
veg
etac
ióp
ròp
ia d
e ca
da
ind
ret
seg
on
s u
na
lleg
end
a.
Iden
tifi
ca in
dre
ts d
e C
atal
un
ya a
par
tir
de
foto
gra
fies
.
Co
mp
leta
un
tex
t am
b u
nes
par
aule
sd
on
ades
.
Co
mp
leta
un
map
a am
b u
ns
top
òn
ims
do
nat
s.
Té
un
a ac
titu
d p
arti
cip
ativ
a en
lan
orm
alit
zaci
ó i
la d
ivu
lgac
ió d
e la
llen
gu
aca
tala
na.
Nom dels alumnes
avaluació formativaCATALUNYA
1
EL RELLEU I LES AIGÜES2
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Les capes de la Terra.• Els agents modificadors del relleu.• El relleu de muntanya, de plana i de costa.• Les grans unitats de relleu de Catalunya.• Els rius i els estanys.• Els rius i els estanys a Catalunya.
• Conèixer les capes de la Terra.• Explicar quins són els agents modificadors del relleu.• Identificar el relleu de muntanya, de plana i de costa.• Enumerar les grans unitats de relleu de Catalunya.• Definir els conceptes de riu i estany.• Conèixer els rius i els estanys de Catalunya.
• Identificació de les unitats de relleu de Catalunya a partir d’un mapa físic.• Interpretació de l’escala d’un mapa.• Lectura de l’escala d’un mapa.• Explicació per escrit de la modificació del relleu originada per les forces internes i els agents externs.• Il·lustració amb dibuixos de dues definicions.
• Identificar les unitats de relleu de Catalunya a partir d’un mapa físic.• Interpretar l’escala d’un mapa.• Llegir l’escala d’un mapa.• Explicar per escrit la modificació del relleu que originen les forces internes i els agents externs.• Interpretar i il·lustrar amb dibuixos definicions donades.
Educació ambiental:• Foment d’una actitud de respecte pels diversos paisatges naturals de la Terra.
• Mostrar una actitud de respecte i una voluntat de conservació dels diversos paisatges naturals de la Terra.
PRIMER CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Co
nei
x q
uin
es s
ón
les
cap
es d
e la
Ter
ra.
Po
t ex
plic
ar q
uin
s só
n e
ls a
gen
tsm
od
ific
ado
rs d
el r
elle
u.
Iden
tifi
ca e
l rel
leu
de
mu
nta
nya
, de
pla
na
i de
cost
a.
En
um
era
les
gra
ns
un
itat
s d
e re
lleu
de
Cat
alu
nya
.
Def
inei
x el
s co
nce
pte
s d
e ri
ui e
stan
y.
Co
nei
x el
s ri
us
i els
est
anys
de
Cat
alu
nya
.
Iden
tifi
ca le
s u
nit
ats
de
relle
u d
eC
atal
un
ya a
par
tir
d’u
n m
apa
físi
c.
Inte
rpre
ta l’
esca
la d
’un
map
a.
Lleg
eix
l’esc
ala
d’u
n m
apa.
Exp
lica
per
esc
rit
la m
od
ific
ació
del
rel
leu
qu
e o
rig
inen
les
forc
es in
tern
es i
els
agen
ts e
xter
ns.
Inte
rpre
ta i
il·lu
stra
am
b d
ibu
ixo
sd
efin
icio
ns
do
nad
es.
Mo
stra
un
a ac
titu
d d
e re
spec
te i
un
avo
lun
tat
de
con
serv
ació
del
s d
iver
sos
pai
satg
es n
atu
rals
de
la T
erra
.
Nom dels alumnes
avaluació formativaEL RELLEU I LES AIGÜES
2
EL CLIMA I LA VEGETACIÓ3
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Els elements del clima.• Els factors del clima.• La vegetació.• Els climes de Catalunya.• La vegetació de Catalunya.
• Conèixer els elements que constitueixen el clima.• Explicar els factors que determinen el clima.• Explicar els factors que determinen la vegetació.• Relacionar els climes de Catalunya.• Relacionar la vegetació típica de Catalunya.
• Interpretació d’un gràfic lineal de temperatures.• Elaboració d’un gràfic lineal de temperatures.• Compleció d’un dibuix amb la vegetació pròpia de la muntanya, la plana i la costa.• Compleció d’un mapa de Catalunya amb els climes principals.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Lectura d’un mapa de la vegetació de Catalunya.
• Interpretar un gràfic lineal de temperatures.• Elaborar un gràfic lineal de temperatures.• Completar un dibuix amb la vegetació pròpia de la muntanya, la plana i la costa.• Completar un mapa de Catalunya amb els climes principals.• Establir relacions entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Llegir i interpretar un mapa de la vegetació de Catalunya.
Educació ambiental:• Foment d’una actitud crítica davant l’emissió de fums industrials. • Desvetllament d’una actitud crítica davant la utilització generalitzada de cotxes.
• Mostrar una actitud crítica davant l’emissió de fums industrials. • Manifestar una actitud crítica davant la utilització generalitzada de cotxes.
PRIMER CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Co
nei
x el
s el
emen
ts q
ue
con
stit
uei
xen
el
clim
a.
Po
t ex
plic
ar e
ls f
acto
rs q
ue
det
erm
inen
el
clim
a.
És
cap
aç d
’exp
licar
els
fac
tors
qu
ed
eter
min
en la
veg
etac
ió.
Rel
acio
na
els
clim
es d
e C
atal
un
ya.
Rel
acio
na
la v
eget
ació
típ
ica
de
Cat
alu
nya
.
Inte
rpre
ta u
n g
ràfi
c lin
eal d
ete
mp
erat
ure
s.
Ela
bo
ra u
n g
ràfi
c lin
eal d
e te
mp
erat
ure
s.
Co
mp
leta
un
dib
uix
am
b la
veg
etac
ióp
ròp
ia d
e la
mu
nta
nya
, la
pla
na
i la
cost
a.
Co
mp
leta
un
map
a d
e C
atal
un
ya a
mb
els
clim
es p
rin
cip
als.
Est
able
ix r
elac
ion
s en
tre
con
cep
tes
id
ibu
ixo
s p
er m
itjà
de
flet
xes.
Lleg
eix
i in
terp
reta
un
map
a d
e la
veg
etac
ió d
e C
atal
un
ya.
Mo
stra
un
a ac
titu
d c
ríti
ca d
avan
t l’e
mis
sió
de
fum
s in
du
stri
als.
Man
ifes
ta u
na
acti
tud
crí
tica
dav
ant
lau
tilit
zaci
ó g
ener
alit
zad
a d
e co
txes
.
Nom dels alumnes
avaluació formativaEL CLIMA I LA VEGETACIÓ
3
LA POBLACIÓ4
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Els recomptes de població: cens i padró.• L’estructura de la població: joves, adults i vells.• Les migracions.• Les migracions a Catalunya.• El poblament dispers i el poblament concentrat.• Les característiques de la població catalana.
• Conèixer les principals formes de recompte de població: el cens i el padró.• Explicar com s’estructura la població: joves, adults i vells.• Definir què són les migracions i conèixer els fets principals que les provoquen.• Explicar les característiques de les migracions a Catalunya.• Establir diferències entre el poblament dispers i el poblament concentrat.• Relacionar les característiques principals de la població catalana.
• Lectura d’una piràmide d’edats.• Interpretació d’una piràmide d’edats.• Interpretació de la informació facilitada per un mapa.• Compleció de fórmules demogràfiques a partir de paraules donades.• Compleció d’un mapa sobre la distribució geogràfica de la població de Catalunya.• Elaboració d’un gràfic de barres sobre la població activa de Catalunya.
• Llegir una piràmide d’edats.• Interpretar una piràmide d’edats.• Interpretar la informació facilitada per un mapa.• Completar fórmules demogràfiques a partir de paraules donades.• Completar un mapa sobre la distribució geogràfica de la població de Catalunya.• Elaborar un gràfic de barres sobre la població activa de Catalunya.
Educació cívica:• Foment d’una actitud de respecte a les persones grans.• Valoració dels coneixements que tenen les persones grans.
• Mostrar una actitud de respecte a les persones grans.• Valorar els coneixements i l’experiència de les persones grans.
PRIMER CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Co
nei
x le
s p
rin
cip
als
form
es d
e re
com
pte
de
po
bla
ció
: el c
ens
i el p
adró
.
Exp
lica
com
s’e
stru
ctu
ra la
po
bla
ció
:jo
ves,
ad
ult
s i v
ells
.
Def
inei
x q
uè
són
les
mig
raci
on
s i c
on
eix
els
fets
pri
nci
pal
s q
ue
les
pro
voq
uen
.
Exp
lica
les
cara
cter
ísti
qu
es d
e le
sm
igra
cio
ns
a C
atal
un
ya.
Dif
eren
cia
entr
e el
po
bla
men
t d
isp
ers
i el
po
bla
men
t co
nce
ntr
at.
Car
acte
ritz
a la
po
bla
ció
cat
alan
a.
Sap
lleg
ir u
na
pir
àmid
e d
’ed
ats.
Inte
rpre
ta u
na
pir
àmid
e d
’ed
ats.
Inte
rpre
ta la
info
rmac
ió f
acili
tad
a p
er u
nm
apa.
Co
mp
leta
fó
rmu
les
dem
og
ràfi
qu
es a
par
tir
de
par
aule
s d
on
ades
.
Co
mp
leta
un
map
a so
bre
la d
istr
ibu
ció
geo
grà
fica
de
la p
ob
laci
ó d
e C
atal
un
ya.
Ela
bo
ra u
n g
ràfi
c d
e b
arre
s so
bre
lap
ob
laci
ó a
ctiv
a d
e C
atal
un
ya.
Mo
stra
un
a ac
titu
d d
e re
spec
te a
les
per
son
es g
ran
s.
Valo
ra e
ls c
on
eixe
men
ts i
l’exp
eriè
nci
a d
ele
s p
erso
nes
gra
ns.
Nom dels alumnes
avaluació formativaLA POBLACIÓ
4
EL SECTOR PRIMARI I EL SECTOR SECUNDARI5
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• El sector primari: agricultura, ramaderia i pesca.• El sector secundari: indústria, mineria i producció d’energia.• La indústria i el medi ambient.• El sector primari a Catalunya.• El sector secundari a Catalunya.
• Conèixer les activitats que configuren el sector primari: agricultura, ramaderia i pesca.• Conèixer les principals activitats del sector secundari: indústria, mineria i producció d’energia.• Explicar els perjudicis que sovint provoquen les activitats industrials en el medi ambient.• Caracteritzar el sector primari a Catalunya.• Caracteritzar el sector secundari a Catalunya.
• Lectura d’un mapa sobre la localització industrial.• Interpretació d’un mapa sobre la localització industrial.• Compleció d’un esquema sobre els tipus de pesca.• Compleció d’un text a partir d’unes paraules donades.• Compleció d’un mapa sobre la distribució de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya.• Compleció d’un mapa sobre la distribució de la indústria i les centrals d’energia a Catalunya.
• Llegir un mapa sobre la localització industrial.• Interpretar un mapa sobre la localització industrial.• Completar un esquema sobre els tipus de pesca.• Completar un text a partir d’unes paraules donades.• Completar un mapa sobre la distribució de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya.• Completar un mapa sobre la distribució de la indústria i les centrals d’energia a Catalunya.
Educació ambiental:• Foment d’una actitud crítica davant l’emissió de substàncies contaminants en les activitats agrícoles i
industrials.
• Mostrar una actitud crítica davant l’emissió de substàncies contaminants en les activitats agrícoles i industrials.
PRIMER CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Co
nei
x le
s ac
tivi
tats
qu
e co
nfi
gu
ren
el
sect
or
pri
mar
i: ag
ricu
ltu
ra, r
amad
eria
ip
esca
.
Co
nei
x le
s p
rin
cip
als
acti
vita
ts d
el s
ecto
rse
cun
dar
i: in
dú
stri
a, m
iner
ia i
pro
du
cció
d’e
ner
gia
.
Exp
lica
els
per
jud
icis
qu
e so
vin
tp
rovo
qu
en le
s ac
tivi
tats
ind
ust
rial
s en
el
med
i am
bie
nt.
Car
acte
ritz
a el
sec
tor
pri
mar
i a C
atal
un
ya.
Car
acte
ritz
a el
sec
tor
secu
nd
ari a
Cat
alu
nya
.
Lleg
eix
un
map
a so
bre
la lo
calit
zaci
óin
du
stri
al.
Inte
rpre
ta u
n m
apa
sob
re la
loca
litza
ció
ind
ust
rial
.
Co
mp
leta
un
esq
uem
a so
bre
els
tip
us
de
pes
ca.
Co
mp
leta
un
tex
t a
par
tir
d’u
nes
par
aule
sd
on
ades
.
Co
mp
leta
un
map
a so
bre
la d
istr
ibu
ció
de
l’ag
ricu
ltu
ra i
la r
amad
eria
a C
atal
un
ya.
Co
mp
leta
un
map
a so
bre
la d
istr
ibu
ció
de
la in
dú
stri
a i l
es c
entr
als
d’e
ner
gia
aC
atal
un
ya.
Mo
stra
un
a ac
titu
d c
ríti
ca d
avan
t l’e
mis
sió
de
sub
stàn
cies
co
nta
min
ants
en
les
acti
vita
ts a
grí
cole
s i i
nd
ust
rial
s.
Nom dels alumnes
avaluació formativaEL SECTOR PRIMARI I EL SECTOR SECUNDARI
5
LES CIUTATS I EL SECTOR TERCIARI6
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Les característiques de les ciutats.• Les àrees metropolitanes.• Les ciutats i l’aigua.• Els serveis públics i els serveis privats.• La ciutat de Barcelona.• La xarxa de ciutats de Catalunya.• Els serveis públics i els serveis privats a Catalunya.
• Conèixer les característiques de les ciutats.• Explicar el concepte d’àrea metropolitana.• Conèixer com la presència d’aigua determina l’establiment d’una ciutat.• Diferenciar entre serveis públics i serveis privats.• Caracteritzar la ciutat de Barcelona.• Explicar com funciona la xarxa de ciutats de Catalunya.• Explicar els principals serveis públics i privats de Catalunya.
• Lectura de la guia de carrers d’una ciutat.• Interpretació de la guia de carrers d’una ciutat.• Situació d’algunes ciutats importants de Catalunya en un mapa, a partir d’una informació escrita.• Localització de ciutats en un mapa de Catalunya.• Localització de diversos serveis en una sopa de lletres.
• Llegir la guia de carrers d’una ciutat.• Interpretar la guia de carrers d’una ciutat.• Situar algunes ciutats importants de Catalunya en un mapa, a partir d’una informació escrita.• Localitzar ciutats en un mapa de Catalunya.• Localitzar diversos serveis en una sopa de lletres.
Educació per al consum:• Foment d’una actitud reflexiva i crítica davant la publicitat.
• Mostrar una actitud reflexiva i crítica davant la publicitat.
PRIMER CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Co
nei
x le
s ca
ract
erís
tiq
ues
de
les
ciu
tats
.
Def
inei
x el
co
nce
pte
d’à
rea
met
rop
olit
ana.
Co
nei
x co
m la
pre
sèn
cia
d’a
igu
ad
eter
min
a l’e
stab
limen
t d
’un
a ci
uta
t.
Dif
eren
cia
entr
e se
rvei
s p
úb
lics
i ser
veis
pri
vats
.
Car
acte
ritz
a la
ciu
tat
de
Bar
celo
na.
Exp
lica
com
fu
nci
on
a la
xar
xa d
e ci
uta
tsd
e C
atal
un
ya.
Co
nei
x q
uin
s só
n e
ls p
rin
cip
als
serv
eis
pú
blic
s i p
riva
ts d
e C
atal
un
ya.
Lleg
eix
la g
uia
de
carr
ers
d’u
na
ciu
tat.
Po
t in
terp
reta
r la
gu
ia d
e ca
rrer
s d
’un
aci
uta
t.
Sit
ua
alg
un
es c
iuta
ts im
po
rtan
ts d
eC
atal
un
ya e
n u
n m
apa,
a p
arti
r d
’un
ain
form
ació
esc
rita
.
Po
t lo
calit
zar
ciu
tats
en
un
map
a d
eC
atal
un
ya.
Sap
loca
litza
r d
iver
sos
serv
eis
en u
na
sop
a d
e lle
tres
.
Mo
stra
un
a ac
titu
d r
efle
xiva
i cr
ític
ad
avan
t la
pu
blic
itat
.
Nom dels alumnes
avaluació formativaLES CIUTATS I EL SECTOR TERCIARI
6
LA HISTÒRIA7
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• La història: definició.• Introducció a la cronologia.• Les edats de la història: breu introducció a cadascuna.• Les dates simbòliques.• Les fonts històriques escrites i les no escrites.• Els historiadors.
• Definir el terme història.• Situar en el temps les principals edats històriques.• Explicar els trets fonamentals de cada edat de la història.• Conèixer les dates simbòliques que s’utilitzen per marcar el pas d’una edat a una altra. • Definir les fonts històriques escrites i les no escrites.• Explicar quina és la tasca dels historiadors.
• Comprensió i elaboració d’un eix cronològic.• Ordenació d’un esquema de les edats històriques i les dates que assenyalen el pas d’una a una altra.• Procés d’aprenentatge del sistema numèric romà.• Ubicació d’un seguit de dates en el segle corresponent.
• Comprendre i elaborar un eix cronològic.• Ordenar un esquema de les edats històriques i les dates que assenyalen el pas d’una a una altra.• Aprendre el sistema numèric romà.• Situar dates històriques rellevants en el segle corresponent.
Educació cívica:• Valoració del patrimoni històric i artístic de Catalunya.
• Valorar el patrimoni històric i artístic de Catalunya.
PRIMER CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Def
inei
x el
ter
me
his
tòri
a.
Sit
ua
en e
l tem
ps
les
pri
nci
pal
s ed
ats
his
tòri
qu
es.
Exp
lica
els
tret
s fo
nam
enta
ls d
e ca
da
edat
de
la h
istò
ria.
Co
nei
x le
s d
ates
sim
bò
liqu
es q
ue
s’u
tilit
zen
per
mar
car
el p
as d
’un
a ed
at a
un
a al
tra.
Def
inei
x le
s fo
nts
his
tòri
qu
es e
scri
tes
i les
no
esc
rite
s.
Co
nei
x en
qu
è co
nsi
stei
x la
tas
ca d
els
his
tori
ado
rs.
En
tén
i sa
p e
lab
ora
r u
n e
ix c
ron
olò
gic
.
Ord
ena
un
esq
uem
a d
e le
s ed
ats
his
tòri
qu
es i
les
dat
es q
ue
asse
nya
len
el
pas
d’u
na
a u
na
altr
a.
Té
no
cio
ns
del
fu
nci
on
amen
t d
el s
iste
ma
nu
mèr
ic r
om
à.
Sap
sit
uar
dat
es h
istò
riq
ues
rel
leva
nts
en
el s
egle
co
rres
po
nen
t.
Valo
ra e
l pat
rim
on
i his
tòri
c i a
rtís
tic
de
Cat
alu
nya
.
Nom dels alumnes
avaluació formativaLA HISTÒRIA
7
EL PAISATGE I LES CASES AL LLARG DE LA HISTÒRIA8
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Les agressions humanes contra el paisatge.• L’habitatge en coves.• Els primers poblats.• L’aparició de les muralles.• Les ciutats planificades: Grècia i Roma.• Les vil·les.• Els castells i els monestirs.• Els palaus.• L’explosió demogràfica i el creixement de les ciutats.• Les fàbriques i les colònies industrials.
• Explicar les principals agressions humanes contra el paisatge al llarg de la història.• Conèixer l’habitatge de l’home prehistòric.• Explicar com es van crear els primers poblats.• Entendre els motius que van provocar l’aparició de les muralles.• Definir les ciutats planificades: Grècia i Roma.• Conèixer les principals característiques de les vil·les romanes.• Explicar com era la vida als castells i els monestirs medievals.• Caracteritzar la vida dels palaus a l’edat moderna.• Explicar per què es va produir l’explosió demogràfica i el creixement de les ciutats arran de la revolució
industrial.• Definir les fàbriques i les colònies industrials creades arran de la revolució industrial.
• Identificació del paisatge de Catalunya al llarg de la història.• Diferenciació de les característiques d’un poblat ibèric i d’una ciutat grega.• Identificació d’una edat històrica a partir dels edificis característics.• Confecció d’un arbre genealògic.
• Identificar el paisatge de Catalunya al llarg de la història.• Explicar les característiques d’un poblat ibèric i d’una ciutat grega.• Identificar una edat històrica a partir dels seus edificis característics.• Confegir un arbre genealògic.
Educació ambiental:• Foment d’una actitud crítica davant la desforestació.• Foment d’una actitud crítica davant el malbaratament d’aigua i valoració de la importància d’evitar-ne la
contaminació.
• Mostrar una actitud crítica davant la desforestació.• Expressar una actitud crítica davant el malbaratament d’aigua i valorar la importància d’evitar-ne
la contaminació.
PRIMER CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Co
nei
x le
s p
rin
cip
als
agre
ssio
ns
hu
man
esco
ntr
a el
pai
satg
e al
llar
g d
e la
his
tòri
a.
Sap
car
acte
ritz
ar l’
hab
itat
ge
de
l’ho
me
pre
his
tòri
c.
Exp
lica
com
es
van
cre
ar e
ls p
rim
ers
po
bla
ts.
En
tén
els
mo
tiu
s q
ue
van
pro
voca
rl’a
par
ició
de
les
mu
ralle
s.
Def
inei
x le
s an
tig
ues
ciu
tats
pla
nif
icad
es:
Grè
cia
i Ro
ma.
Co
nei
x le
s ca
ract
erís
tiq
ues
pri
nci
pal
s d
ele
s vi
l·les
ro
man
es.
Exp
lica
com
era
la v
ida
als
cast
ells
i el
sm
on
esti
rs m
edie
vals
.
Car
acte
ritz
a la
vid
a d
els
pal
aus
a l’e
dat
mo
der
na.
Exp
lica
per
qu
è es
va
pro
du
ir l’
exp
losi
ód
emo
grà
fica
i el
cre
ixem
ent
de
les
ciu
tats
arra
n d
e la
rev
olu
ció
ind
ust
rial
.
Def
inei
x le
s fà
bri
qu
es i
les
colò
nie
sin
du
stri
als
crea
des
arr
an d
e la
rev
olu
ció
ind
ust
rial
.
Iden
tifi
ca e
l pai
satg
e d
e C
atal
un
ya a
l lla
rgd
e la
his
tòri
a.
Exp
lica
les
cara
cter
ísti
qu
es d
’un
po
bla
tib
èric
i d
’un
a ci
uta
t g
reg
a.
Iden
tifi
ca u
na
edat
his
tòri
ca a
par
tir
del
sse
us
edif
icis
car
acte
ríst
ics.
Sap
co
nfe
ccio
nar
un
arb
re g
enea
lòg
ic.
Mo
stra
un
a ac
titu
d c
ríti
ca d
avan
t la
des
fore
stac
ió.
Exp
ress
a u
na
acti
tud
crí
tica
dav
ant
elm
alb
arat
amen
t d
’aig
ua
i val
ora
laim
po
rtàn
cia
d’e
vita
r-n
e la
co
nta
min
ació
.
Nom dels alumnes
avaluació formativaEL PAISATGE I LES CASES AL LLARG DE LA HISTÒRIA
8
EL VESTIT AL LLARG DE LA HISTÒRIA9
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• El vestit, una necessitat humana.• Distincions socials.• L’ús de teixits animals.• L’ús de teixits vegetals.• La moda.• La revolució industrial i el sector tèxtil.• La roba unisex.
• Valorar la importància del vestit com una necessitat humana i com un element cultural.• Conèixer les distincions socials que provoquen determinades formes de vestit.• Explicar l’ús de teixits animals.• Explicar l’ús de teixits vegetals.• Entendre el concepte moda.• Explicar la importància de la revolució industrial i com va provocar l’expansió del sector tèxtil.• Conèixer el concepte unisex i associar-lo a l’edat contemporània.
• Comprensió d’una seqüència de dibuixos a partir d’uns conceptes donats.• Identificació de peces de vestir a partir de definicions.• Compleció d’un text a partir d’unes paraules donades.• Identificació de les diferències socials o jeràrquiques a través del vestit.• Confecció d’un tapís.
• Comprendre una seqüència de dibuixos a partir d’uns conceptes donats.• Identificar peces de vestir a partir de definicions.• Completar un text a partir d’unes paraules donades.• Identificar les diferències socials o jeràrquiques a través del vestit.• Confeccionar un tapís.
Educació cívica:• Foment d’una actitud de respecte davant les manifestacions folklòriques i els vestits tradicionals
d’una cultura.
• Mostrar una actitud de respecte davant les manifestacions folklòriques i els vestits tradicionals d’una cultura.
PRIMER CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Valo
ra la
imp
ort
ànci
a d
el v
esti
t co
m u
na
nec
essi
tat
hu
man
a i c
om
un
ele
men
tcu
ltu
ral.
Co
nei
x le
s d
isti
nci
on
s so
cial
s q
ue
pro
voq
uen
det
erm
inad
es f
orm
es d
e ve
stit
.
Exp
lica
l’ús
de
teix
its
anim
als.
Exp
lica
l’ús
de
teix
its
veg
etal
s.
En
tén
el c
on
cep
te m
od
a.
Exp
lica
la im
po
rtàn
cia
de
la r
evo
luci
óin
du
stri
al i
com
va
pro
voca
r l’e
xpan
sió
del
sect
or
tèxt
il.
Co
nei
x el
co
nce
pte
un
isex
i l’a
sso
cia
al’e
dat
co
nte
mp
orà
nia
.
Co
mp
rèn
un
a se
qü
ènci
a d
e d
ibu
ixo
s a
par
tir
d’u
ns
con
cep
tes
do
nat
s.
Iden
tifi
ca p
eces
de
vest
ir a
par
tir
de
def
inic
ion
s.
Co
mp
leta
un
tex
t a
par
tir
d’u
nes
par
aule
sd
on
ades
.
Iden
tifi
ca le
s d
ifer
ènci
es s
oci
als
oje
ràrq
uiq
ues
a t
ravé
s d
el v
esti
t.
Sap
co
nfe
ccio
nar
un
tap
ís.
Mo
stra
un
a ac
titu
d d
e re
spec
te d
avan
t le
sm
anif
esta
cio
ns
folk
lòri
qu
es i
els
vest
its
trad
icio
nal
s d
’un
a cu
ltu
ra.
Nom dels alumnes
avaluació formativaEL VESTIT AL LLARG DE LA HISTÒRIA
9
LA COMUNICACIÓ AL LLARG DE LA HISTÒRIA10
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• La comunicació, doble significat: el transport i la transmissió de missatges.• La roda i els carros.• L’escriptura i els escribes.• Les vies romanes.• Les millores en la navegació.• El descobriment d’Amèrica• La impremta de Gutenberg.• La revolució del vapor.• La revolució de les comunicacions a distància durant els segles XIX i XX.• La revolució dels transports en el segle XX.
• Conèixer el doble significat de la paraula comunicació: el transport i la transmissió de missatges.• Explicar el paper de la roda i els carros.• Conèixer la importància de l’escriptura i el paper dels escribes.• Explicar el paper i la importància de les vies romanes.• Valorar les millores en la navegació que apareixen a finals de l’edat mitjana.• Explicar el descobriment d’Amèrica• Conèixer quan es va produir l’invent de la impremta.• Explicar en què va consistir la revolució del vapor.• Caracteritzar la revolució de les comunicacions a distància durant els segles XIX i XX.• Explicar la revolució dels transports en el segle XX.
• Compleció d’un text a partir d’unes paraules donades.• Identificació dels mitjans de transport de l’antiga Roma.• Compleció d’un esquema sobre la comunicació a distància al llarg de la història.• Compleció d’una taula d’avantatges i inconvenients dels avenços en la comunicació a distància.• Procés d’aprenentatge del sistema Braille.
• Completar un text a partir d’unes paraules donades.• Identificar els mitjans de transport de l’antiga Roma.• Completar un esquema sobre la comunicació a distància al llarg de la història.• Completar una taula sobre els avantatges i els inconvenients dels avenços en la comunicació a distància.• Tenir nocions del sistema Braille.
Educació cívica:• Foment d’una actitud crítica davant la mala utilització de les llengües en les comunicacions transmeses
pels nous instruments tecnològics.• Explicitació de la paradoxa que suposa una societat molt ben comunicada que no sap expressar-se.
• Tenir una actitud crítica davant la mala utilització de les llengües en les comunicacions transmeses pelsnous instruments tecnològics.
• Comprendre la paradoxa que suposa una societat molt ben comunicada que no sap expressar-se.
PRIMER CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Co
nei
x el
do
ble
sig
nif
icat
de
la p
arau
laco
mu
nic
ació
: el t
ran
spo
rt i
la t
ran
smis
sió
de
mis
satg
es.
Exp
lica
el p
aper
de
la r
od
a i e
ls c
arro
s.
Co
nei
x la
imp
ort
ànci
a d
e l’e
scri
ptu
ra i
elp
aper
del
s es
crib
es.
Exp
lica
el p
aper
i la
imp
ort
ànci
a d
e le
s vi
es r
om
anes
.
Valo
ra le
s m
illo
res
en la
nav
egac
ió q
ue
apar
eixe
n a
fin
als
de
l’ed
at m
itja
na.
Exp
lica
el d
esco
bri
men
t d
’Am
èric
a
Co
nei
x q
uan
es
va p
rod
uir
l’in
ven
t d
e la
imp
rem
ta.
Exp
lica
en q
uè
va c
on
sist
ir la
rev
olu
ció
del
vap
or.
Car
acte
ritz
a la
rev
olu
ció
de
les
com
un
icac
ion
s a
dis
tàn
cia
du
ran
t el
s se
gle
s X
IXi X
X.
Exp
lica
la r
evo
luci
ó d
els
tran
spo
rts
al s
egle
XX.
Po
t co
mp
leta
r u
n t
ext
a p
arti
r d
’un
esp
arau
les
do
nad
es.
Iden
tifi
ca e
ls m
itja
ns
de
tran
spo
rt d
el’a
nti
ga
Ro
ma.
Co
mp
leta
un
esq
uem
a so
bre
la
co
mu
nic
ació
a d
istà
nci
a al
llar
g
de
la h
istò
ria.
Co
mp
leta
un
a ta
ula
so
bre
els
ava
nta
tges
i e
ls in
con
ven
ien
ts d
els
aven
ços
en la
co
mu
nic
ació
a d
istà
nci
a.
Té
no
cio
ns
del
sis
tem
a B
raill
e.
Mo
stra
un
a ac
titu
d c
ríti
ca d
avan
t la
mal
au
tilit
zaci
ó d
e le
s lle
ng
ües
en
els
no
us
inst
rum
ents
tec
no
lòg
ics.
Co
mp
rèn
la p
arad
oxa
qu
e su
po
sa u
na
soci
etat
mo
lt b
en c
om
un
icad
a q
ue
no
sap
exp
ress
ar-s
e.
Nom dels alumnes
avaluació formativaLA COMUNICACIÓ AL LLARG DE LA HISTÒRIA
10
EL LLEURE AL LLARG DE LA HISTÒRIA11
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• El lleure.• Els Jocs Olímpics de l’antiguitat.• Evolució del teatre al llarg de la història.• El descans dominical.• El sindicalisme.• L’esport avui dia.• La societat del benestar.
• Entendre i explicar el concepte lleure.• Explicar com s’esdevenien els Jocs Olímpics de l’antiguitat.• Explicar l’evolució del teatre al llarg de la història.• Valorar la importància de la introducció del descans dominical.• Explicar els inicis del sindicalisme i valorar-ne el paper.• Conèixer la importància de l’esport avui dia.• Explicar en què consisteix la societat del benestar.
• Classificació de personatges segons el temps lliure de què disposen.• Explicació d’un concepte a partir de paraules donades.• Establiment d’una doble relació entre una il·lustració, una edat històrica i un seguit d’ítems.• Lectura i comprensió d’un text.• Redacció d’un escrit explicatiu sobre el teatre i les sensacions que ens transmet.• Elaboració d’un puzle del mapa de Catalunya.
• Classificar personatges segons el temps lliure de què disposen.• Explicar un concepte a partir de paraules donades.• Establir una doble relació entre una il·lustració, una edat històrica i un seguit d’ítems.• Comprendre un text de caràcter històric i saber respondre preguntes que hi estan relacionades.• Redactar un escrit explicatiu sobre el teatre i les sensacions que ens transmet.• Elaborar un puzle del mapa de Catalunya.
Educació cívica:• Foment d’una actitud crítica davant la massificació dels jocs electrònics que deixen poc espai per a
la imaginació.
• Mostrar una actitud crítica davant la massificació dels jocs electrònics que deixen poc espai per a la imaginació.
PRIMER CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
En
tén
i ex
plic
a el
co
nce
pte
lleu
re.
Exp
lica
com
s’e
sdev
enie
n e
ls J
ocs
Olím
pic
s d
e l’a
nti
gu
itat
.
Exp
lica
l’evo
luci
ó d
el t
eatr
e al
llar
g
de
la h
istò
ria.
Valo
ra la
imp
ort
ànci
a d
e la
intr
od
ucc
ió
del
des
can
s d
om
inic
al.
Exp
lica
els
inic
is d
el s
ind
ical
ism
e i
en v
alo
ra e
l pap
er.
Co
nei
x la
imp
ort
ànci
a d
e l’e
spo
rt a
vui d
ia.
Exp
lica
en q
uè
con
sist
eix
la s
oci
etat
del
ben
esta
r.
Cla
ssif
ica
per
son
atg
es s
ego
ns
el t
emp
slli
ure
de
qu
è d
isp
ose
n.
Exp
lica
un
co
nce
pte
a p
arti
r d
e p
arau
les
do
nad
es.
Est
able
ix u
na
do
ble
rel
ació
en
tre
un
ail·
lust
raci
ó, u
na
edat
his
tòri
ca i
un
seg
uit
d’ít
ems.
Co
mp
rèn
un
tex
t d
e ca
ràct
er h
istò
ric
i sap
resp
on
dre
pre
gu
nte
s q
ue
hi e
stan
rela
cio
nad
es.
Red
acta
un
esc
rit
exp
licat
iu s
ob
re e
l tea
tre
i les
sen
saci
on
s q
ue
ens
tran
smet
.
Sap
ela
bo
rar
un
pu
zle
del
map
a d
eC
atal
un
ya.
Mo
stra
un
a ac
titu
d c
ríti
ca d
avan
t la
mas
sifi
caci
ó d
els
jocs
ele
ctrò
nic
s q
ue
dei
xen
po
c es
pai
per
a la
imag
inac
ió.
Nom dels alumnes
avaluació formativaEL LLEURE AL LLARG DE LA HISTÒRIA
11
CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA12
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• La prehistòria a Catalunya.• La societat ibèrica i els seus contactes amb fenicis i grecs.• La romanització.• Els visigots, els àrabs i els francs.• El naixement de Catalunya.• La guerra dels Segadors.• La guerra de Successió.• La Renaixença cultural i econòmica.• La Guerra Civil Espanyola i el franquisme.• La transició.
• Explicar els trets característics de la prehistòria a Catalunya.• Explicar els aspectes distintius de la societat ibèrica i els seus contactes amb fenicis i grecs.• Explicar el procés de la romanització.• Conèixer els trets distintius de visigots, àrabs i francs.• Explicar els orígens de Catalunya.• Explicar el context històric en què es va desenvolupar la guerra dels Segadors.• Conèixer els fets que van motivar la guerra de Successió.• Explicar la Renaixença cultural i econòmica de Catalunya.• Conèixer el marc històric en què s’insereix la Guerra Civil Espanyola i el franquisme.• Entendre i valorar la importància de la transició.
• Identificació de monuments megalítics.• Comprensió dels canvis socials que va comportar la romanització.• Compleció d’un mapa a partir de dades donades.• Compleció d’una seqüència de fets històrics il·lustrats.• Distinció entre un quadre de pintura històrica i un de pintura costumista.• Anàlisi d’una obra pictòrica.
• Identificar monuments megalítics.• Comprendre els canvis socials que va comportar la romanització.• Completar un mapa a partir de dades donades.• Completar una seqüència de fets històrics il·lustrats.• Distingir entre un quadre de pintura històrica i un de pintura costumista.• Analitzar una obra pictòrica.
Educació cívica:• Foment d’una actitud crítica davant les reaccions cofoistes i d’autoodi.
• Mostrar una actitud crítica davant les reaccions cofoistes i d’autoodi.
PRIMER CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Exp
lica
els
tret
s ca
ract
erís
tics
de
lap
reh
istò
ria
a C
atal
un
ya.
Exp
lica
els
asp
ecte
s d
isti
nti
us
de
laso
ciet
at ib
èric
a i e
ls s
eus
con
tact
es a
mb
fen
icis
i g
recs
.
Exp
lica
el p
rocé
s d
e la
ro
man
itza
ció
.
Co
nei
x el
s tr
ets
dis
tin
tiu
s d
e vi
sig
ots
,àr
abs
i fra
ncs
.
Exp
lica
els
orí
gen
s d
e C
atal
un
ya.
Exp
lica
el c
on
text
his
tòri
c en
qu
è es
va
des
envo
lup
ar la
gu
erra
del
s S
egad
ors
.
Co
nei
x el
s fe
ts q
ue
van
mo
tiva
r la
gu
erra
de
Su
cces
sió
.
Exp
lica
la R
enai
xen
ça c
ult
ura
l i e
con
òm
ica
de
Cat
alu
nya
.
Co
nei
x el
mar
c h
istò
ric
en q
uè
s’in
sere
ixla
gu
erra
civ
il es
pan
yola
i el
fra
nq
uis
me.
En
tén
i va
lora
la im
po
rtàn
cia
de
latr
ansi
ció
.
Iden
tifi
ca m
on
um
ents
meg
alít
ics.
Co
mp
rèn
els
can
vis
soci
als
qu
e va
com
po
rtar
la r
om
anit
zaci
ó.
Co
mp
leta
un
map
a a
par
tir
de
dad
esd
on
ades
.
Co
mp
leta
un
a se
qü
ènci
a d
e fe
ts h
istò
rics
il·lu
stra
ts.
Dis
tin
gei
x en
tre
un
qu
adre
de
pin
tura
his
tòri
ca i
un
de
pin
tura
co
stu
mis
ta.
Sap
an
alit
zar
un
a o
bra
pic
tòri
ca.
Mo
stra
un
a ac
titu
d c
ríti
ca d
avan
t le
sre
acci
on
s co
fois
tes
i d’a
uto
od
i.
Nom dels alumnes
avaluació formativaCATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
12
LA PENÍNSULA IBÈRICA I EUROPA1
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Els límits geogràfics de la Península Ibèrica.• Els límits geogràfics d’Europa.• Els continents.• La diversitat de paisatges naturals a la Península Ibèrica.• La diversitat de paisatges humans a la Península Ibèrica.• La diversitat de cultures a la Península Ibèrica.• La diversitat de paisatges naturals a Europa.• La diversitat de cultures a Europa.
• Conèixer els límits geogràfics de la Península Ibèrica.• Conèixer els límits geogràfics d’Europa.• Enumerar els continents.• Explicar la diversitat de paisatges naturals a la Península Ibèrica.• Caracteritzar la diversitat de paisatges humans a la Península Ibèrica.• Conèixer la diversitat de cultures a la Península Ibèrica.• Explicar la diversitat de paisatges naturals a Europa.• Definir la diversitat de cultures d’Europa.
• Identificació i reconeixement d’alguns dels pictogrames que apareixen en les guies turístiques.• Lectura d’una guia turística.• Identificació d’indrets de la Península Ibèrica a partir de fotografies.• Compleció d’un mapa dels paisatges vegetals de la Península Ibèrica segons una llegenda.• Lectura d’un mapa del món i contestació de preguntes tancades.• Explicació per escrit de la situació geogràfica de la Península Ibèrica i d’Europa.• Compleció d’un text a partir d’un dibuix donat.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Compleció d’un mapa del món a partir d’un codi de lletres donat.
• Identificar i reconèixer alguns dels pictogrames que apareixen en les guies turístiques.• Interpretar una guia turística.• Identificar indrets de la Península Ibèrica a partir de fotografies.• Completar un mapa dels paisatges vegetals de la Península Ibèrica segons una llegenda.• Interpretar un mapa del món i donar resposta a preguntes tancades.• Explicar per escrit la situació geogràfica de la Península Ibèrica i d’Europa.• Completar un text a partir d’un dibuix donat.• Establir relacions entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Completar un mapa del món a partir d’un codi de lletres donat.
Educació cívica:• Foment d’una actitud tolerant i de respecte envers les diferències entre les persones segons la raça,
el sexe, les creences, etc.• Foment d’una actitud reflexiva i comprensiva davant d’altres cultures.
• Mostrar una actitud tolerant i de respecte envers les diferències entre les persones segons la raça, el sexe,les creences, etc.
• Tenir una actitud reflexiva i comprensiva davant d’altres cultures.
SEGON CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Co
nei
x el
s lím
its
geo
grà
fics
de
laP
enín
sula
Ibèr
ica.
Co
nei
x el
s lí
mit
s g
eog
ràfi
cs d
’Eu
rop
a.
En
um
era
els
con
tin
ents
.
Exp
lica
la d
iver
sita
t d
e p
aisa
tges
nat
ura
lsa
la P
enín
sula
Ibèr
ica.
Car
acte
ritz
a la
div
ersi
tat
de
pai
satg
esh
um
ans
a la
Pen
ínsu
la Ib
èric
a.
Co
nei
x la
div
ersi
tat
de
cult
ure
s a
laP
enín
sula
Ibèr
ica.
Exp
lica
la d
iver
sita
t d
e p
aisa
tges
nat
ura
lsd
’Eu
rop
a.
Co
nei
x la
div
ersi
tat
de
cult
ure
s d
’Eu
rop
a.
Iden
tifi
ca i
reco
nei
x al
gu
ns
del
sp
icto
gra
mes
qu
e ap
arei
xen
en
les
gu
ies
turí
stiq
ues
.
Sap
inte
rpre
tar
un
a g
uia
tu
ríst
ica.
Iden
tifi
ca in
dre
ts
de
la P
enín
sula
Ibèr
ica
ap
arti
r d
e fo
tog
rafi
es.
Po
t co
mp
leta
r u
n m
apa
del
s p
aisa
tges
veg
etal
s d
e la
Pen
ínsu
la Ib
èric
a se
go
ns
un
a lle
gen
da.
Inte
rpre
ta u
n m
apa
del
mó
n i
dó
na
resp
ost
a a
pre
gu
nte
s ta
nca
des
.
Sap
exp
licar
per
esc
rit
la s
itu
ació
geo
grà
fica
de
la P
enín
sula
Ibèr
ica
id
’Eu
rop
a.
Co
mp
leta
un
tex
t a
par
tir
d’u
n d
ibu
ixd
on
at.
Est
able
ix r
elac
ion
s e
ntr
e co
nce
pte
s i
dib
uix
os
per
mit
jà d
e fl
etxe
s.
Co
mp
leta
un
map
a d
el m
ón
a p
arti
r d
’un
cod
i de
lletr
es d
on
at.
Mo
stra
un
a ac
titu
d t
ole
ran
t i d
e re
spec
teen
vers
les
dif
erèn
cies
en
tre
les
per
son
esse
go
ns
la r
aça,
el s
exe,
les
cree
nce
s, e
tc.
Té
un
a ac
titu
d r
efle
xiva
i co
mp
ren
siva
dav
ant
d’a
ltre
s cu
ltu
res.
Nom dels alumnes
avaluació formativaLA PENÍNSULA IBÈRICA I EUROPA
1
EL RELLEU I ELS AIGÜES2
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Les quatre grans zones de la Terra: la litosfera, l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera.• Les grans unitats de relleu de la Península Ibèrica: les costes, la Meseta, les muntanyes que envolten
la Meseta i les muntanyes exteriors a la Meseta.• Les grans depressions i els rius de la Península Ibèrica.• Les grans unitats de relleu d’Europa: la gran plana europea, els massissos antics i les muntanyes joves.• El litoral del continent europeu.• Els rius d’Europa.
• Enumerar les quatre grans zones de la Terra: la litosfera, l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera.• Enumerar les grans unitats de relleu de la Península Ibèrica: les costes, la Meseta, les muntanyes
que envolten la Meseta i les muntanyes exteriors a la Meseta.• Conèixer les grans depressions i els rius de la Península Ibèrica.• Conèixer les grans unitats de relleu d’Europa: la gran plana europea, els massissos antics i les muntanyes
joves.• Explicar les característiques del litoral del continent europeu.• Anomenar els rius d’Europa.
• Interpretació d’un perfil topogràfic.• Elaboració d’un perfil topogràfic.• Compleció de frases a partir de paraules donades.• Establiment de relació entre conceptes i les definicions corresponents per mitjà de fletxes.• Compleció d’un dibuix referent a les capes de l’atmosfera.• Elaboració de dibuixos a partir de definicions donades.• Lectura d’un mapa físic de la Península Ibèrica i classificació de les grans unitats del relleu peninsular en
tres columnes donades.• Compleció d’un mapa d’Europa amb els principals rius.• Compleció d’un esquema sobre les grans unitats de relleu de la Península Ibèrica.• Compleció d’un mapa d’Europa a partir d’un codi de lletres donat.
• Interpretar un perfil topogràfic.• Elaborar un perfil topogràfic.• Completar frases a partir de paraules donades.• Establir relacions entre conceptes i les definicions corresponents per mitjà de fletxes.• Completar un dibuix referent a les capes de l’atmosfera.• Elaborar dibuixos a partir de definicions donades.• Llegir un mapa físic de la Península Ibèrica i classificar les grans unitats del relleu peninsular en
tres columnes donades.• Completar un mapa d’Europa amb els principals rius.• Completar un esquema sobre les grans unitats de relleu de la Península Ibèrica.• Completar un mapa d’Europa a partir d’un codi de lletres donat.
Educació ambiental: • Foment d’una actitud de respecte pels diversos paisatges naturals de la Terra.• Foment d’una actitud crítica respecte als comportaments agressius contra el medi natural.
• Manifestar una actitud de respecte pels diversos paisatges naturals de la Terra.• Mostrar una actitud crítica respecte als comportaments agressius contra el medi natural.
SEGON CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Co
nei
x le
s q
uat
re g
ran
s zo
nes
de
la T
erra
.
En
um
era
les
gra
ns
un
itat
s d
e re
lleu
de
laP
enín
sula
Ibèr
ica.
Co
nei
x le
s g
ran
s d
epre
ssio
ns
i els
riu
s d
ela
Pen
ínsu
la Ib
èric
a.
Co
nei
x le
s g
ran
s u
nit
ats
de
relle
ud
’Eu
rop
a.
Sap
exp
licar
les
cara
cter
ísti
qu
es d
el li
tora
ld
el c
on
tin
ent
euro
peu
.
An
om
ena
els
riu
s d
’Eu
rop
a.
Inte
rpre
ta u
n p
erfi
l to
po
grà
fic.
Co
mp
leta
fra
ses
a p
arti
r d
e p
arau
les
do
nad
es.
Est
able
ix r
elac
ion
s en
tre
con
cep
tes
i les
def
inic
ion
s co
rres
po
nen
ts p
er m
itjà
de
flet
xes.
Co
mp
leta
un
dib
uix
ref
eren
t a
les
cap
esd
e l’a
tmo
sfer
a.
Ela
bo
ra d
ibu
ixo
s a
par
tir
de
def
inic
ion
sd
on
ades
.
Lleg
eix
un
map
a fí
sic
de
la P
enín
sula
Ibèr
ica
i cla
ssif
ica
les
gra
ns
un
itat
s d
elre
lleu
pen
insu
lar.
Co
mp
leta
un
map
a d
’Eu
rop
a am
b e
lsp
rin
cip
als
riu
s.
Co
mp
leta
un
esq
uem
a so
bre
les
gra
ns
un
itat
s d
e re
lleu
de
la P
enín
sula
Ibèr
ica.
Co
mp
leta
un
map
a d
’Eu
rop
a a
par
tir
d’u
nco
di d
e lle
tres
do
nat
.
Man
ifes
ta u
na
acti
tud
de
resp
ecte
pel
sd
iver
sos
pai
satg
es n
atu
rals
de
la T
erra
.
Mo
stra
un
a ac
titu
d c
ríti
ca r
esp
ecte
als
com
po
rtam
ents
ag
ress
ius
con
tra
el m
edi
nat
ura
l.
Nom dels alumnes
avaluació formativaEL RELLEU I LES AIGÜES
2
EL CLIMA I LA VEGETACIÓ3
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Les zones climàtiques de la Península Ibèrica: la zona de clima atlàntic, la zona de clima mediterrani continental, la zona de clima mediterrani litoral i la zona de clima d’alta muntanya.
• Els paisatges vegetals de la Península Ibèrica: el paisatge vegetal atlàntic, el paisatge vegetal mediterranicontinental, el paisatge vegetal mediterrani litoral, el paisatge vegetal d’alta muntanya i el paisatge vegetalde ribera.
• Les zones climàtiques d’Europa: la zona de clima mediterrani, la zona de clima atlàntic, la zona de climacontinental, la zona de clima polar i la zona de clima d’alta muntanya.
• Els paisatges vegetals d’Europa: les tundres, les taigàs, les estepes i praderies, els boscos atlàntics, els boscos mediterranis i els boscos de muntanya alta.
• Caracteritzar les zones climàtiques de la Península Ibèrica: la zona de clima atlàntic, la zona de clima mediterrani continental, la zona de clima mediterrani litoral i la zona de clima d’alta muntanya.
• Conèixer els paisatges vegetals de la Península Ibèrica: el paisatge vegetal atlàntic, el paisatge vegetal mediterrani continental, el paisatge vegetal mediterrani litoral, el paisatge vegetal d’alta muntanya i el paisatge vegetal de ribera.
• Explicar les zones climàtiques d’Europa: la zona de clima mediterrani, la zona de clima atlàntic, la zona declima continental, la zona de clima polar i la zona de clima d’alta muntanya.
• Definir els paisatges vegetals d’Europa: les tundres, les taigàs, les estepes i praderies, els boscos atlàntics,els boscos mediterranis i els boscos de muntanya alta.
• Interpretació d’un climograma.• Elaboració d’un climograma.• Establiment de relació entre conceptes i les definicions corresponents per mitjà de fletxes.• Compleció d’un mapa de la Península Ibèrica a partir d’un text.• Interpretació d’una taula de símbols.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Compleció de llegendes a partir de la lectura d’un mapa donat.• Lectura orientada a la detecció d’errors en un text donat.
• Interpretar un climograma.• Elaborar un climograma.• Establir relacions entre conceptes i les definicions corresponents per mitjà de fletxes.• Completar un mapa de la Península Ibèrica a partir d’un text.• Interpretar una taula de símbols.• Establir relacions entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Completar llegendes a partir de la lectura d’un mapa donat.
Educació ambiental: • Foment d’una actitud crítica respecte als comportaments agressius contra el medi natural.
• Mostrar una actitud crítica respecte als comportaments agressius contra el medi natural.
SEGON CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Car
acte
ritz
a le
s zo
nes
clim
àtiq
ues
de
laP
enín
sula
Ibèr
ica.
Co
nei
x el
s p
aisa
tges
veg
etal
s d
e la
Pen
ínsu
la Ib
èric
a.
Sap
exp
licar
les
cara
cter
ísti
qu
es d
e le
szo
nes
clim
àtiq
ues
d’E
uro
pa.
Def
inei
x el
s p
aisa
tges
veg
etal
s d
’Eu
rop
a.
Inte
rpre
ta i
sap
ela
bo
rar
un
clim
og
ram
a.
Est
able
ix r
elac
ion
s en
tre
con
cep
tes
i les
def
inic
ion
s co
rres
po
nen
ts p
er m
itjà
de
flet
xes.
Co
mp
leta
un
map
a d
e la
Pen
ínsu
la Ib
èric
aa
par
tir
d’u
n t
ext.
Inte
rpre
ta u
na
tau
la d
e sí
mb
ols
.
Est
able
ix r
elac
ion
s en
tre
con
cep
tes
id
ibu
ixo
s p
er m
itjà
de
flet
xes.
Co
mp
leta
lleg
end
es a
par
tir
de
la le
ctu
rad
’un
map
a d
on
at.
Mo
stra
un
a ac
titu
d c
ríti
ca r
esp
ecte
als
com
po
rtam
ents
ag
ress
ius
con
tra
el m
edi
nat
ura
l.
Nom dels alumnes
avaluació formativaEL CLIMA I LA VEGETACIÓ
3
LA POBLACIÓ4
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Els factors que determinen les variacions de població: el creixement natural i el creixement migratori.• La densitat de població.• L’estructura de la població.• El treball i la població.• Les característiques de la població a la Península Ibèrica.• Les migracions a la Península Ibèrica.• Les característiques de la població a Europa.
• Conèixer els factors que determinen les variacions de població: el creixement natural i el creixement migratori.
• Definir i calcular la densitat de població.• Explicar com s’estructura la població.• Caracteritzar la població a la Península Ibèrica.• Conèixer les característiques de les migracions a la Península Ibèrica.• Conèixer les característiques de la població a Europa.
• Interpretació d’una piràmide d’edats.• Elaboració d’una piràmide d’edats.• Resolució d’un problema de mots encreuats.• Compleció de fórmules demogràfiques a partir de paraules donades.• Càlcul de la densitat de població d’unes localitats donades.• Compleció de tres columnes a partir d’un mapa de la densitat de població de la Península Ibèrica.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Compleció d’un mapa de la densitat de població de la Península Ibèrica i d’un de la d’Europa a partir
de les llegendes donades.
• Interpretar una piràmide d’edats.• Elaborar una piràmide d’edats.• Completar fórmules demogràfiques a partir de paraules donades.• Calcular la densitat de població d’unes localitats donades.• Completar tres columnes a partir d’un mapa de la densitat de població de la Península Ibèrica.• Establir relacions entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Completar un mapa de la densitat de població de la Península Ibèrica i un mapa de la d’Europa a partir de
les llegendes donades.
Educació cívica: • Foment d’una actitud de respecte envers les normes de trànsit.
• Mostrar una actitud de respecte envers les normes de trànsit.
SEGON CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Co
nei
x el
s fa
cto
rs q
ue
det
erm
inen
les
vari
acio
ns
de
po
bla
ció
: el c
reix
emen
tn
atu
ral i
el c
reix
emen
t m
igra
tori
.
Def
inei
x i c
alcu
la la
den
sita
t d
e p
ob
laci
ó.
Sap
exp
licar
co
m s
’est
ruct
ura
la p
ob
laci
ó.
Car
acte
ritz
a la
po
bla
ció
a la
Pen
ínsu
laIb
èric
a.
Co
nei
x le
s ca
ract
erís
tiq
ues
de
les
mig
raci
on
s a
la P
enín
sula
Ibèr
ica.
Co
nei
x le
s ca
ract
erís
tiq
ues
de
la p
ob
laci
óa
Eu
rop
a.
Inte
rpre
ta u
na
pir
àmid
e d
’ed
ats.
Ela
bo
ra u
na
pir
àmid
e d
’ed
ats.
Co
mp
leta
fó
rmu
les
dem
og
ràfi
qu
es a
par
tir
de
par
aule
s d
on
ades
.
Cal
cula
la d
ensi
tat
de
po
bla
ció
d’u
nes
loca
litat
s d
on
ades
.
Est
able
ix r
elac
ion
s en
tre
con
cep
tes
id
ibu
ixo
s p
er m
itjà
de
flet
xes.
Co
mp
leta
un
map
a d
e la
den
sita
t d
ep
ob
laci
ó d
e la
Pen
ínsu
la Ib
èric
a.
Co
mp
leta
un
map
a d
e la
den
sita
t d
ep
ob
laci
ó d
’Eu
rop
a a
par
tir
de
les
lleg
end
es d
on
ades
.
Mo
stra
un
a ac
titu
d d
e re
spec
te e
nve
rs
les
no
rmes
de
tràn
sit.
Nom dels alumnes
avaluació formativaLA POBLACIÓ
4
ELS SECTORS ECONÒMICS5
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• El sector primari: l’agricultura, la ramaderia i la pesca.• El sector secundari: les indústries de base, les indústries pesants i les indústries lleugeres.• El sector terciari: els serveis per a les famílies, els serveis per a la societat, els serveis per a les empreses.• El sector primari a la Península Ibèrica.• El sector secundari a la Península Ibèrica.• El sector terciari a la Península Ibèrica.• El sector primari a Europa.• El sector secundari a Europa.• El sector terciari a Europa.
• Caracteritzar el sector primari: l’agricultura, la ramaderia i la pesca.• Caracteritzar el sector secundari: les indústries de base, les indústries pesants i les indústries lleugeres.• Caracteritzar el sector terciari: els serveis per a les famílies, els serveis per a la societat, els serveis per a
les empreses.• Caracteritzar el sector primari a la Península Ibèrica.• Caracteritzar el sector secundari a la Península Ibèrica.• Caracteritzar el sector terciari a la Península Ibèrica.• Caracteritzar el sector primari a Europa.• Caracteritzar el sector secundari a Europa.• Caracteritzar el sector terciari a Europa.
• Lectura d’un gràfic sectorial.• Elaboració d’un gràfic sectorial.• Compleció d’una taula sobre tipus d’indústria.• Compleció d’un mapa del sector primari a la Península Ibèrica a partir de la llegenda donada.• Lectura d’un mapa del sector primari a la Península Ibèrica i compleció d’una taula.• Compleció d’un mapa del sector secundari a la Península Ibèrica a partir dels pictogrames de la llegenda.• Elecció d’un text explicatiu per a diversos dibuixos sobre sectors econòmics.• Compleció de les etiquetes d’un dibuix a partir de paraules donades.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Compleció amb pictogrames d’un mapa dels sectors econòmics d’Europa.
• Llegir un gràfic sectorial.• Elaborar un gràfic sectorial.• Completar una taula sobre tipus d’indústria.• Completar un mapa del sector primari a la Península Ibèrica a partir de la llegenda donada.• Interpretar un mapa del sector primari a la Península Ibèrica i completar una taula.• Completar un mapa del sector secundari a la Península Ibèrica a partir dels pictogrames de la llegenda.• Triar un text explicatiu per a diversos dibuixos sobre sectors econòmics.• Completar les etiquetes d’un dibuix a partir de paraules donades.• Establir relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Completar amb pictogrames un mapa dels sectors econòmics d’Europa.
Educació per al consum: • Foment d’una actitud reflexiva i crítica a l’hora de comprar un producte.• Foment d’una actitud crítica respecte a la publicitat.
• Mostrar una actitud reflexiva i crítica a l’hora de comprar un producte.• Mostrar una actitud crítica respecte a la publicitat.
SEGON CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Car
acte
ritz
a el
sec
tor
pri
mar
i: l’a
gri
cult
ura
,la
ram
ader
ia i
la p
esca
.
Car
acte
ritz
a el
sec
tor
secu
nd
ari:
les
ind
úst
ries
de
bas
e, le
s in
dú
stri
es p
esan
ts i
les
ind
úst
ries
lleu
ger
es.
Car
acte
ritz
a el
sec
tor
terc
iari
: els
ser
veis
per
a le
s fa
míli
es, e
ls s
erve
is p
er a
laso
ciet
at, e
ls s
erve
is p
er a
les
emp
rese
s.
Car
acte
ritz
a el
sec
tor
pri
mar
i a la
Pen
ínsu
la Ib
èric
a.
Car
acte
ritz
a el
sec
tor
secu
nd
ari a
laP
enín
sula
Ibèr
ica.
Car
acte
ritz
a el
sec
tor
terc
iari
a la
Pen
ínsu
la Ib
èric
a.
Car
acte
ritz
a el
sec
tor
pri
mar
i a E
uro
pa.
Car
acte
ritz
a el
sec
tor
secu
nd
ari a
Eu
rop
a.
Car
acte
ritz
a el
sec
tor
terc
iari
a E
uro
pa.
Lleg
eix
un
grà
fic
sect
ori
al.
Ela
bo
ra u
n g
ràfi
c se
cto
rial
.
Co
mp
leta
un
a ta
ula
so
bre
tip
us
d’in
dú
stri
a.
Co
mp
leta
un
map
a d
el s
ecto
r p
rim
ari a
laP
enín
sula
Ibèr
ica
a p
arti
r d
e la
lleg
end
ad
on
ada.
Inte
rpre
ta u
n m
apa
del
sec
tor
pri
mar
i a la
Pen
ínsu
la Ib
èric
a.
Co
mp
leta
un
map
a d
el s
ecto
r se
cun
dar
i ala
Pen
ínsu
la Ib
èric
a a
par
tir
del
sp
icto
gra
mes
de
la ll
egen
da.
Co
mp
leta
le
s et
iqu
etes
d’u
n d
ibu
ix a
par
tir
de
par
aule
s d
on
ades
.
Est
able
ix r
elac
ion
s e
ntr
e co
nce
pte
s i
dib
uix
os
per
mit
jà d
e fl
etxe
s.
Co
mp
leta
am
b p
icto
gra
mes
un
map
a d
els
sect
ors
eco
nò
mic
s d
’Eu
rop
a.
Mo
stra
un
a ac
titu
d c
ríti
ca r
esp
ecte
a la
pu
blic
itat
.
Nom dels alumnes
avaluació formativaELS SECTORS ECONÒMICS
5
LES ORGANITZACIONS SOCIALS I POLÍTIQUES6
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Els sistemes polítics: la democràcia i el totalitarisme, la monarquia i la república, els estats unitaris i els estats descentralitzats.
• Les organitzacions polítiques internacionals: les Nacions Unides.• Les organitzacions internacionals no governamentals.• L’organització política de Catalunya.• Els estats de la Península Ibèrica.• L’organització política d’Andorra.• L’organització política de Portugal.• L’organització política d’Espanya.• La Unió Europea.• Els estats d’Europa.
• Definir els principals sistemes polítics: la democràcia i el totalitarisme, la monarquia i la república, els estats unitaris i els estats descentralitzats.
• Conèixer les principals organitzacions polítiques internacionals: les Nacions Unides.• Explicar les característiques de les organitzacions internacionals no governamentals.• Explicar l’organització política de Catalunya.• Conèixer els estats de la Península Ibèrica.• Explicar l’organització política d’Andorra.• Explicar l’organització política de Portugal.• Explicar l’organització política d’Espanya.• Definir la Unió Europea.• Conèixer els estats d’Europa.
• Comprensió del funcionament d’un procés electoral.• Organització d’unes eleccions.• Compleció de frases a partir de paraules donades.• Establiment de relació entre conceptes i les definicions corresponents per mitjà de fletxes.• Recerca d’informació sobre la Generalitat de Catalunya i compleció d’una fitxa.• Compleció d’un mapa de l’Estat espanyol a partir d’una llegenda.• Compleció d’un esquema sobre els diversos sistemes polítics.• Resolució d’una sopa de lletres sobre les comunitats autònomes de l’Estat espanyol.• Compleció d’un mapa dels estats europeus a partir d’una llegenda donada.
• Entendre el funcionament d’un procés electoral.• Completar frases a partir de paraules donades.• Establir relacions entre conceptes i les definicions corresponents per mitjà de fletxes.• Buscar informació sobre la Generalitat de Catalunya i completar una fitxa.• Completar un mapa de l’Estat espanyol a partir d’una llegenda.• Completar un esquema sobre els diversos sistemes polítics.• Resoldre una sopa de lletres sobre les comunitats autònomes de l’Estat espanyol.• Completar un mapa dels estats europeus a partir d’una llegenda donada.
Educació cívica: • Foment d’una actitud reflexiva i crítica envers els sistemes polítics no democràtics.• Valoració i foment de les actituds democràtiques.
• Mostrar una actitud reflexiva i crítica envers els sistemes polítics no democràtics.• Valorar les actituds democràtiques.
SEGON CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Def
inei
x el
s p
rin
cip
als
sist
emes
po
lític
s.
Co
nei
x u
na
de
les
pri
nci
pal
so
rgan
itza
cio
ns
po
lítiq
ues
inte
rnac
ion
als:
les
Nac
ion
s U
nid
es.
Exp
lica
les
cara
cter
ísti
qu
es d
e le
so
rgan
itza
cio
ns
inte
rnac
ion
als
no
go
vern
amen
tals
.
Exp
lica
l’org
anit
zaci
ó p
olít
ica
de
Cat
alu
nya
.
Co
nei
x el
s es
tats
de
la P
enín
sula
Ibèr
ica.
Exp
lica
l’org
anit
zaci
ó p
olít
ica
d’A
nd
orr
a.
Exp
lica
l’org
anit
zaci
ó p
olít
ica
de
Po
rtu
gal
.
Exp
lica
l’org
anit
zaci
ó p
olít
ica
d’E
span
ya.
Sap
qu
è és
la U
nió
Eu
rop
ea.
Co
nei
x el
s es
tats
d’E
uro
pa.
En
tén
el f
un
cio
nam
ent
d’u
n p
rocé
sel
ecto
ral.
Co
mp
leta
fra
ses
a p
arti
r d
e p
arau
les
do
nad
es.
Est
able
ix r
elac
ion
s en
tre
con
cep
tes
i les
def
inic
ion
s co
rres
po
nen
ts p
er m
itjà
de
flet
xes.
Sap
co
mp
leta
r u
n m
apa
de
l’Est
ates
pan
yol a
par
tir
d’u
na
lleg
end
a.
Co
mp
leta
un
esq
uem
a so
bre
els
div
erso
ssi
stem
es p
olít
ics.
Res
ol u
na
sop
a d
e lle
tres
so
bre
les
com
un
itat
s au
tòn
om
es d
e l’E
stat
esp
anyo
l.
Co
mp
leta
un
map
a d
els
esta
ts e
uro
peu
s a
par
tir
d’u
na
lleg
end
a d
on
ada.
Mo
stra
un
a ac
titu
d r
efle
xiva
i cr
ític
aen
vers
els
sis
tem
es p
olít
ics
no
dem
ocr
àtic
s.
Valo
ra le
s ac
titu
ds
dem
ocr
àtiq
ues
.
Nom dels alumnes
avaluació formativaLES ORGANITZACIONS SOCIALS I POLÍTIQUES
6
L’ESTUDI DE LA HISTÒRIA7
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• L’estudi de la història. • La importància de l’estudi de la història.• El mètode d’estudi.• Les diferents disciplines de la història.• L’arqueologia: els jaciments, els estrats, el sistema del carboni 14.• L’arqueologia submarina.• La paleografia.• La feina en arxius.
• Entendre com s’estudia la història. • Valorar la importància de l’estudi de la història.• Explicar en què consisteix el mètode d’estudi de la història.• Definir les diferents disciplines de la història.• Explicar en què consisteix l’arqueologia: els jaciments, els estrats, el sistema del carboni 14.• Indicar en què consisteix l’arqueologia submarina.• Definir la disciplina anomenada paleografia.• Explicar en què consisteix la feina que es fa en els arxius.
• Comprensió del funcionament del mètode històric.• Ubicació d’una sèrie de fets en el curs de la història.• Comprensió visual de l’estructura d’un jaciment arqueològic i de la formació d’estrats.• Compleció d’una fitxa arqueològica.• Identificació i interpretació de símbols egipcis.
• Comprendre el funcionament del mètode històric.• Ubicar una sèrie de fets en el curs de la història.• Comprendre visualment l’estructura d’un jaciment arqueològic i de la formació d’estrats.• Completar una fitxa arqueològica.• Identificar i interpretar símbols egipcis.
Educació cívica: • Valoració de la importància dels museus i de la conservació dels elements del passat.
• Valorar la importància dels museus i de la conservació dels elements del passat.
SEGON CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
En
tén
co
m s
’est
ud
ia la
his
tòri
a.
Valo
ra la
imp
ort
ànci
a d
e l’e
stu
di d
e la
his
tòri
a.
Exp
lica
en q
uè
con
sist
eix
el m
èto
de
d’e
stu
di d
e la
his
tòri
a.
Def
inei
x le
s d
ifer
ents
dis
cip
lines
de
lah
istò
ria.
Exp
lica
en q
uè
con
sist
eix
l’arq
ueo
log
ia:
els
jaci
men
ts, e
ls e
stra
ts, e
l sis
tem
a d
elca
rbo
ni 1
4.
Ind
ica
en q
uè
con
sist
eix
l’arq
ueo
log
iasu
bm
arin
a.
Def
inei
x la
dis
cip
lina
ano
men
ada
pal
eog
rafi
a.
Exp
lica
en q
uè
con
sist
eix
la f
ein
a q
ue
esfa
en
els
arx
ius.
Co
mp
rèn
el f
un
cio
nam
ent
del
mèt
od
eh
istò
ric.
Ub
ica
un
a sè
rie
de
fets
en
el c
urs
de
lah
istò
ria.
Co
mp
rèn
vis
ual
men
t l’e
stru
ctu
ra d
’un
jaci
men
t ar
qu
eolò
gic
i d
e la
fo
rmac
iód
’est
rats
.
Co
mp
leta
un
a fi
txa
arq
ueo
lòg
ica.
Iden
tifi
ca i
inte
rpre
ta s
ímb
ols
eg
ipci
s.
Valo
ra la
imp
ort
ànci
a d
els
mu
seu
s i d
e la
con
serv
ació
del
s el
emen
ts d
el p
assa
t.
Nom dels alumnes
avaluació formativaL’ESTUDI DE LA HISTÒRIA
7
LA PREHISTÒRIA8
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Introducció a la prehistòria.• L’economia del paleolític: caçadors, recol·lectors i nòmades.• La societat del paleolític: els clans. L’origen de la religió.• Tecnologia i art en el paleolític: la descoberta del foc i les pintures rupestres.• La revolució neolítica: el naixement de l’agricultura.• L’economia del neolític: el sedentarisme i el comerç.• La societat del neolític: diferències socials.• Els megàlits.• La revolució tecnològica: la ceràmica i els metalls.
• Conèixer l’economia del paleolític: caçadors, recol·lectors i nòmades.• Explicar els trets fonamentals de la societat del paleolític.• Enumerar els trets distintius de la tecnologia i art en el paleolític: la descoberta del foc i les pintures
rupestres.• Explicar el terme “revolució neolítica”.• Enumerar les característiques de l’economia del neolític.• Explicar les característiques de la societat del neolític.• Definir les característiques i la funció dels megàlits.• Explicar en què consisteix la revolució tecnològica de la prehistòria.
• Compleció d’un text a partir de paraules donades.• Interpretació de dibuixos de tema històric i identificació d’accions determinades.• Classificació d’unes característiques donades.• Compleció de fitxes a partir de l’observació d’una imatge.• Aprenentatge de l’ús de buscadors d’informació de tema històric a Internet.• Realització d’una recerca dins la xarxa.
• Completar un text a partir de paraules donades.• Interpretar dibuixos de tema històric i identificar accions determinades.• Classificar unes característiques donades.• Completar fitxes a partir de l’observació d’una imatge.• Aprendre a utilitzar buscadors d’informació de tema històric a Internet.• Realitzar una recerca dins la xarxa.
Educació cívica: • Foment d’una actitud reflexiva davant les desigualtats socioculturals existents en el món.• Valoració de la diferència i l’originalitat en l’àmbit de la cultura.
• Mostrar una actitud reflexiva davant les desigualtats socioculturals existents en el món.• Valorar la diferència i l’originalitat en l’àmbit de la cultura.
SEGON CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Co
nei
x el
s tr
ets
qu
e d
efin
eixe
n l’
eco
no
mia
del
pal
eolít
ic.
Exp
lica
els
tret
s fo
nam
enta
ls d
e la
so
ciet
atd
el p
aleo
lític
.
En
um
era
els
tret
s d
isti
nti
us
de
late
cno
log
ia i
art
en e
l pal
eolít
ic.
Exp
lica
el t
erm
e “r
evo
luci
ó n
eolít
ica”
.
En
um
era
les
cara
cter
ísti
qu
es d
el’e
con
om
ia d
el n
eolít
ic.
Exp
lica
les
cara
cter
ísti
qu
es d
e la
so
ciet
atd
el n
eolít
ic.
Def
inei
x le
s ca
ract
erís
tiq
ues
i la
fu
nci
ód
els
meg
àlit
s.
Exp
lica
en q
uè
con
sist
eix
la r
evo
luci
óte
cno
lòg
ica
de
la p
reh
istò
ria.
Co
mp
leta
un
tex
t a
par
tir
de
par
aule
sd
on
ades
.
Inte
rpre
ta d
ibu
ixo
s d
e te
ma
his
tòri
c i
iden
tifi
ca a
ccio
ns
det
erm
inad
es.
Sap
co
m c
om
ple
tar
fitx
es a
par
tir
de
l’ob
serv
ació
d’u
na
imat
ge.
Sap
uti
litza
r el
s b
usc
ado
rs d
’info
rmac
iód
e te
ma
his
tòri
c a
Inte
rnet
.
És
cap
aç d
e fe
r u
na
rece
rca
din
s la
xar
xa.
Mo
stra
un
a ac
titu
d r
efle
xiva
dav
ant
les
des
igu
alta
ts s
oci
ocu
ltu
rals
exi
sten
ts e
n e
lm
ón
.
Valo
ra la
dif
erèn
cia
i l’o
rig
inal
itat
en
l’àm
bit
de
la c
ult
ura
.
Nom dels alumnes
avaluació formativaLA PREHISTÒRIA
8
L’EDAT ANTIGA9
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Introducció general a l’edat antiga. Els grans imperis.• La civilització autòctona. L’edat dels metalls i la societat preibèrica.• Els nouvinguts: els fenicis i els grecs.• La civilització ibèrica: economia, societat i cultura.• L’aparició de dues noves potències: romans i cartaginesos.• L’arribada dels romans a la Península Ibèrica. • La romanització.• El darrer gran imperi: Roma.• L’economia, la societat i la cultura romanes.
• Explicar quins van ser els grans imperis de l’edat antiga. • Explicar les característiques de la civilització autòctona. • Enumerar les característiques de dues civilitzacions de nouvinguts: els fenicis i els grecs.• Definir els trets fonamentals de la civilització ibera.• Explicar l’aparició de dues noves potències: romans i cartaginesos.• Narrar l’arribada i les repercussions dels romans a la Península Ibèrica. • Explicar el terme “romanització”.• Caracteritzar el darrer gran imperi: Roma.• Explicar les característiques de l’economia, la societat i la cultura romanes.
• Compleció d’un esquema d’explicació històrica.• Discriminació d’ítems veritables i falsos.• Identificació de fotografies a partir d’una lectura breu.• Elaboració d’itineraris sobre un mapa a partir d’una lectura complexa.• Anàlisi d’un text històric.
• Completar un esquema d’explicació històrica.• Discriminar ítems veritables i falsos.• Identificar fotografies a partir d’una lectura breu.• Elaborar itineraris sobre un mapa a partir d’una lectura complexa.• Analitzar un text històric.
Educació cívica: • Foment d’una actitud de rebuig davant l’esclavitud existent encara avui en certs països del món
i sostinguda indirectament des dels països occidentals.
• Mostrar una actitud de rebuig davant l’esclavitud existent encara avui en certs països del món i sostingudaindirectament des dels països occidentals.
SEGON CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Sap
exp
licar
qu
ins
van
ser
els
gra
ns
imp
eris
de
l’ed
at a
nti
ga.
Co
nei
x le
s ca
ract
erís
tiq
ues
de
laci
vilit
zaci
ó a
utò
cto
na.
En
um
era
les
cara
cter
ísti
qu
es d
e d
ues
civi
litza
cio
ns
de
no
uvi
ng
uts
: els
fen
icis
iel
s g
recs
.
Def
inei
x el
s tr
ets
fon
amen
tals
de
laci
vilit
zaci
ó ib
era.
Exp
lica
l’ap
aric
ió d
e d
ues
no
ves
po
tèn
cies
: ro
man
s i c
arta
gin
eso
s.
És
cap
aç d
e n
arra
r l’a
rrib
ada
i les
rep
ercu
ssio
ns
del
s ro
man
s a
la P
enín
sula
Ibèr
ica.
Exp
lica
el t
erm
e “r
om
anit
zaci
ó”.
Car
acte
ritz
a el
dar
rer
gra
n im
per
i: R
om
a.
Exp
lica
les
cara
cter
ísti
qu
es d
e l’e
con
om
ia,
la s
oci
etat
i la
cu
ltu
ra r
om
anes
.
Co
mp
leta
un
esq
uem
a d
’exp
licac
ióh
istò
rica
.
Dis
crim
ina
ítem
s ve
rita
ble
s i f
also
s.
Iden
tifi
ca f
oto
gra
fies
a p
arti
r d
’un
a le
ctu
rab
reu
.
Ela
bo
ra it
iner
aris
so
bre
un
map
a a
par
tir
d’u
na
lect
ura
co
mp
lexa
.
Po
t an
alit
zar
un
tex
t h
istò
ric.
Mo
stra
un
a ac
titu
d d
e re
bu
ig d
avan
tl’e
scla
vitu
d e
xist
ent
enca
ra a
vui e
n c
erts
paï
sos
del
mó
n.
Nom dels alumnes
avaluació formativaL’EDAT ANTIGA
9
L’EDAT MITJANA10
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Introducció general a l’edat mitjana.• L’alta edat mitjana.• Els inicis del feudalisme: de vil·les a feus.• Les invasions: els visigots, l’islam i els francs.• Els tres estaments. • L’esplendor medieval de Catalunya: de Borrell II a Jaume I.• La baixa edat mitjana.• La burgesia i els gremis.• La crisi del segle XIV.• Expansió i crisi de la Corona catalanoaragonesa.
• Conèixer el significat de l’expressió edat mitjana.• Explicar les característiques de l’alta edat mitjana.• Conèixer els inicis del feudalisme, els pas de vil·les a feus.• Explicar les principals invasions: els visigots, l’islam i els francs.• Definir els tres estaments medievals. • Explicar les característiques de l’esplendor medieval de Catalunya.• Caracteritzar la baixa edat mitjana.• Enunciar les característiques de la burgesia i els gremis.• Descriure els factors que provoquen la crisi del segle XIV.• Explicar com es produeix l’expansió i quins factors provoquen la crisi de la Corona catalanoaragonesa.
• Compleció d’un eix cronològic.• Comparació de dues il·lustracions representatives d’una evolució històrica.• Compleció d’un mapa a partir de la seva llegenda.• Identificació dels fets més notoris del regnat de quatre reis catalans.• Ordenació d’una seqüència de fets històrics.• Comparació d’estils arquitectònics: el romànic i el gòtic.
• Elaborar un eix cronològic.• Comparar dues il·lustracions representatives d’una evolució històrica.• Completar un mapa a partir de la seva llegenda.• Identificar els fets més notoris del regnat de quatre reis catalans.• Ordenar una seqüència de fets històrics.• Contraposar estils arquitectònics: el romànic i el gòtic.
Educació cívica: • Foment d’una actitud de respecte davant la diversitat religiosa de la societat catalana.
• Manifestar una actitud de respecte davant la diversitat religiosa de la societat catalana.
SEGON CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Co
nei
x el
sig
nif
icat
del
ter
me
edat
mit
jan
a.
Exp
lica
les
cara
cter
ísti
qu
es d
e l’a
lta
edat
mit
jan
a.
Co
nei
x el
s in
icis
del
feu
dal
ism
e, e
ls p
asd
e vi
l·les
a f
eus.
Exp
lica
les
pri
nci
pal
s in
vasi
on
s: e
lsvi
sig
ots
, l’is
lam
i el
s fr
ancs
.
Def
inei
x el
s tr
es e
stam
ents
med
ieva
ls.
Exp
lica
les
cara
cter
ísti
qu
es d
e l’e
sple
nd
or
med
ieva
l de
Cat
alu
nya
.
Car
acte
ritz
a la
bai
xa e
dat
mit
jan
a.
Exp
lica
les
cara
cter
ísti
qu
es d
e la
bu
rges
iai e
ls g
rem
is.
En
un
cia
els
fact
ors
qu
e p
rovo
qu
en la
cri
sid
el s
egle
XIV
.
Exp
lica
com
es
pro
du
eix
l’exp
ansi
ó i
qu
ins
fact
ors
pro
voq
uen
la c
risi
de
laC
oro
na
cata
lan
oar
ago
nes
a.
Co
mp
leta
un
eix
cro
no
lòg
ic.
Sap
co
mp
arar
du
es il
·lust
raci
on
sre
pre
sen
tati
ves
d’u
na
evo
luci
ó h
istò
rica
.
Co
mp
leta
un
map
a a
par
tir
de
la s
eva
lleg
end
a.
Iden
tifi
ca e
ls f
ets
més
no
tori
s d
el r
egn
atd
e q
uat
re r
eis
cata
lan
s.
Ord
ena
un
a se
qü
ènci
a d
e fe
ts h
istò
rics
.
Co
mp
ara
esti
ls a
rqu
itec
tòn
ics:
el r
om
ànic
i el g
òti
c.
Man
ifes
ta u
na
acti
tud
de
resp
ecte
dav
ant
la d
iver
sita
t re
ligio
sa d
e la
so
ciet
atca
tala
na.
Nom dels alumnes
avaluació formativaL’EDAT MITJANA
10
L’EDAT MODERNA11
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Introducció general a l’edat moderna. L’ampliació del món conegut.• El descobriment d’Amèrica i la seva importància.• La crisi dels països mediterranis: el retrocés de Catalunya.• L’absolutisme.• La rivalitat entre els nous imperis.• La decadència espanyola.• La societat en l’edat moderna: bandolers, pirates i conflictes religiosos.• La Il·lustració i el despotisme il·lustrat.• La ciència i l’art en l’edat moderna.
• Exposar el aspectes bàsics del descobriment d’Amèrica i la seva importància.• Indicar els motius que van provocar la crisi dels països mediterranis i el retrocés de Catalunya.• Definir el terme absolutisme.• Analitzar la rivalitat entre els nous imperis.• Enumerar els motius que van generar la decadència espanyola.• Caracteritzar la societat de l’edat moderna: bandolers, pirates i conflictes religiosos.• Explicar els termes Il·lustració i despotisme il·lustrat.• Enunciar els aspectes més destacats de la ciència i l’art en l’edat moderna.
• Aprenentatge de l’evolució d’una sèrie de factors associats al pas a l’edat moderna.• Comprensió de la importància del descobriment d’Amèrica a través de documents.• Ordenació cronològica d’una seqüència.• Compleció d’una taula a partir de dades donades.• Observació pautada i interpretació d’un quadre de Rembrandt.• Aprenentatge del procés de consulta dels catàlegs d’una biblioteca, tant manuals com informatitzats.
• Conèixer l’evolució d’una sèrie de factors associats al pas a l’edat moderna.• Entendre la importància del descobriment d’Amèrica a través de documents.• Ordenar cronològicament una seqüència.• Completar una taula a partir de dades donades.• Interpretar un quadre de Rembrandt.• Conèixer el procés de consulta dels catàlegs d’una biblioteca, tant manuals com informatitzats.
Educació cívica: • Conscienciació sobre el significat i el valor de la immigració i foment d’una actitud reflexiva davant les
causes que la provoquen.
• Coneix el significat i el valor de la immigració i mostrar una actitud reflexiva davant les causes que la provoquen.
SEGON CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Exp
osa
el a
spec
tes
bàs
ics
del
des
cob
rim
ent
d’A
mèr
ica
i la
seva
imp
ort
ànci
a.
Ind
ica
els
mo
tiu
s q
ue
van
pro
voca
r la
cri
sid
els
paï
sos
med
iter
ran
is i
el r
etro
cés
de
Cat
alu
nya
.
Def
inei
x el
ter
me
abso
luti
sme.
An
alit
za la
riv
alit
at e
ntr
e el
s n
ou
s im
per
is.
En
um
era
els
mo
tiu
s q
ue
van
gen
erar
lad
ecad
ènci
a es
pan
yola
.
Car
acte
ritz
a la
so
ciet
at d
e l’e
dat
mo
der
na:
ban
do
lers
, pir
ates
i co
nfl
icte
s re
ligio
sos.
Exp
lica
els
term
es Il
·lust
raci
ói d
esp
oti
sme
il·lu
stra
t.
En
un
cia
els
asp
ecte
s m
és d
esta
cats
de
laci
ènci
a i l
’art
en
l’ed
at m
od
ern
a.
Co
nei
x l’e
volu
ció
d’u
na
sèri
e d
e fa
cto
rsas
soci
ats
al p
as a
l’ed
at m
od
ern
a.
Valo
ra la
imp
ort
ànci
a d
el d
esco
bri
men
td
’Am
èric
a a
trav
és d
e d
ocu
men
ts.
Ord
ena
cro
no
lòg
icam
ent
un
a se
qü
ènci
a.
Sap
co
mp
leta
r u
na
tau
la a
par
tir
de
dad
esd
on
ades
.
Po
t in
terp
reta
r u
n q
uad
re d
e R
emb
ran
dt.
Co
nei
x el
pro
cés
de
con
sult
a d
els
catà
leg
sd
’un
a b
iblio
teca
, tan
t m
anu
als
com
info
rmat
itza
ts.
Co
nei
x el
sig
nif
icat
i el
val
or
de
laim
mig
raci
ó i
mo
stra
un
a ac
titu
d r
efle
xiva
dav
ant
les
cau
ses
qu
e la
pro
voq
uen
.
Nom dels alumnes
avaluació formativaL’EDAT MODERNA
11
L’EDAT CONTEMPORÀNIA12
CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics
cicle superior
FET
S I
CO
NC
EP
TE
SP
RO
CE
DIM
EN
TS
AC
TIT
UD
S,
VA
LOR
S I
NO
RM
ES
• Introducció general a l’edat contemporània.• La revolució industrial.• Conseqüències socials de la revolució industrial.• La Revolució francesa.• Conseqüències socials i polítiques de la Revolució francesa.• Política i societat en el segle XIX: liberals i conservadors.• Les noves ideologies: el marxisme, el capitalisme i el feixisme.• Les guerres mundials.• La divisió del món en dos blocs. La guerra freda.• La Guerra Civil espanyola i el franquisme.• La construcció d’Europa.• El món avui.
• Explicar la importància de la revolució industrial.• Enumerar les conseqüències socials de la revolució industrial.• Enunciar els aspectes més destacats de la Revolució francesa.• Analitzar les conseqüències socials i polítiques de la Revolució francesa.• Caracteritzar la política i la societat del segle XIX.• Definir les ideologies que impregnen l’edat moderna: el marxisme, el capitalisme i el feixisme.• Indicar els principals motius que desencadenen les guerres mundials.• Explicar la divisió del món en dos blocs. • Definir el terme “guerra freda”.• Descriure els fets que van desencadenar la Guerra Civil espanyola. • Caracteritzar el franquisme.• Enunciar els principals fet que marquen la construcció d’Europa.
• Compleció d’un esquema històric.• Associació d’il·lustracions amb fets històrics.• Classificació d’ideologies històriques a partir d’una mínima explicació prèvia.• Compleció d’un text a partir de paraules donades, i d’un mapa relacionat amb el text.• Elaboració d’una cronologia dels fets més importants de l’edat contemporània.• Construcció col·lectiva d’un museu.
• Completar un esquema històric.• Classificar ideologies històriques a partir d’una mínima explicació prèvia.• Completar un text a partir de paraules donades, i d’un mapa relacionat amb el text.• Elaborar una cronologia dels fets més importants de l’edat contemporània.
Educació per a la salut: • Conscienciació sobre l’existència d’una malaltia anomenada estrès i sobre les causes que la provoquen.• Valoració del temps lliure com una part essencial de la quotidianitat de les persones.
• Conèixer l’existència d’una malaltia anomenada estrès i sobre les causes que la provoquen.• Valorar el temps lliure com una part essencial de la quotidianitat de les persones.
SEGON CURS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Exp
lica
la im
po
rtàn
cia
de
la r
evo
luci
óin
du
stri
al.
En
um
era
les
con
seq
üèn
cies
so
cial
s d
e la
revo
luci
ó in
du
stri
al.
En
un
cia
els
asp
ecte
s m
és d
esta
cats
de
laR
evo
luci
ó f
ran
cesa
.
An
alit
za le
s co
nse
qü
ènci
es s
oci
als
ip
olít
iqu
es d
e la
Rev
olu
ció
fra
nce
sa.
Car
acte
ritz
a la
po
lític
a i l
a so
ciet
at d
else
gle
XIX
.
Def
inei
x le
s id
eolo
gie
s q
ue
imp
reg
nen
l’ed
at m
od
ern
a: e
l mar
xism
e, e
lca
pit
alis
me
i el f
eixi
sme.
Ind
ica
els
pri
nci
pal
s m
oti
us
qu
ed
esen
cad
enen
les
gu
erre
s m
un
dia
ls.
Exp
lica
la d
ivis
ió d
el m
ón
en
do
s b
locs
.
Def
inei
x el
ter
me
“gu
erra
fre
da”
.
Des
criu
els
fet
s q
ue
van
des
enca
den
ar
la G
uer
ra C
ivil
esp
anyo
la.
Car
acte
ritz
a el
fra
nq
uis
me.
En
un
cia
els
pri
nci
pal
s fe
ts q
ue
mar
qu
en
la c
on
stru
cció
d’E
uro
pa.
Cla
ssif
ica
ideo
log
ies
his
tòri
qu
es a
par
tir
d’u
na
mín
ima
exp
licac
ió p
rèvi
a.
Co
mp
leta
un
tex
t a
par
tir
de
par
aule
sd
on
ades
, i u
n m
apa
rela
cio
nat
am
b e
lte
xt.
Ela
bo
ra u
na
cro
no
log
ia d
els
fets
més
imp
ort
ants
de
l’ed
at c
on
tem
po
ràn
ia.
Co
nei
x l’e
xist
ènci
a d
’un
a m
alal
tia
ano
men
ada
estr
ès i
sob
re le
s ca
use
s q
ue
la p
rovo
qu
en.
Valo
ra e
l tem
ps
lliu
re c
om
un
a p
art
esse
nci
al d
e la
qu
oti
dia
nit
at d
e le
sp
erso
nes
.
Nom dels alumnes
avaluació formativaL’EDAT CONTEMPORÀNIA
12
97
88
44
12
06
70
0
ISB
N 8
4-4
12
-06
70
-8
Top Related