7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 1/28
EDIACIOEN
E
t er
Francesc
Gui-
responsabie
e Recerca
de
ol ic ia
e
Catalunya),
apor tac jons
d 'Á lex
Bas
de l
Gabinet
d 'Estu-
de i
Depar tament
' l n te r ro r ) .
Bo r r i l l a
tecn ic
en Mino-
A juntament
e
Sta . Perpé-
de
la
Mogoda) ,
S í l v i a
Cedó
(Cent re
Unesco
de Cata lunya,
Projecte
NAPAP-PAVEMENT),
Josep
LluÍsDomínguez
Coordina-
dor
Técnic
e
I'Escola
e Policia
e
Catalunya),
sabel
Sánctiez
Direc-
ció de Planif icacio
Recerca
el
Sector
de ServeisPersonals.
jurr-
tament
de Barcelona)
Mandeep
Sira
(Conf l ict
Resolut ion
roject,
Ajuntament
e
SioLrgh
orough,
Gran
Bretanya).
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 2/28
M E D I A C I Ó
E N
S I T U A C I O N S
MINORIES CONFLICTE
Ningú o negaque, omquecadadiahi ha més
estrangers
esidents
i
rregularE),ambé 'incrementa
el nombre e
membres'aquest
ol'lectiu
ue
duen
terme onductes
ipificadesom
a delictes.
ra
bé ,
nosembla e cap
manera ientífic
i objectiu stablir
un
nexe ausal ntre
ots dos
enómens.
A més, olem estacar
ue
ésdifícil
ntendrea
ina-
litat
d'aquest
ipusd'afirmacions
úbliques
erpart
d'autoritats
ue
haurien
e reballar
er
a
prevenció
i larepressióe adelinqüéncia,iguin uins iguin
els
seus utors,
ense
osar
n el
punt
de
mira els
operadors
elsistema e
ustícia
enal
i,
de et,de
tota
a
societat-
un col'lectiu
an ampli
tan divers
comel dels
mmigrants.osta
omprendre
om
pot
perjudicar beneficiar
esvíctimes
e delictes l et
que
el seu
agressoringui
nacionalitat
spanyola,
posem er
cas,
algeriana.
scert
que
a
preséncia
de certs
ipus
d'immigrants
ot
comportar,
n deter-
minats ontextos,n sentiment'inseguretatn els
autóctons,
om
ambého
és
que
hi haunes
proble-
mátiques
ssociades
a mmigració
ueprodueixen
conseqüéncies
nel
camp e
a
seguretat
quehan
de
ser ingudes
n
compte degudament
ractades
pels
poders
úblics. o creiem,
ero,
ue
a solució
al
problemaigui
ulpabilitzarot el
col'lectiummi-
grantde
a nseguretat xistent l nostre
aís.
eria
bo
recordar
ue
el
boom
e delinqüénciaelsanys
vuitant4 ueencaraepresentaossiblement'incre-
ment
més
gran
sobtatde
a
histbriaecent,
s
va
produir ense
a
preséncia
ignificativaeciutadans
estrangers
l
nostre
erritori.
Cal
emarcar,
'entrada,ue
sovint
ls
erm
s mmi-
grantsiminories tniques'utilitzenoma sinónims
quan
no enen
perqué
er-ho.
uan
arlem
e a
immigració
dels
problemes
ue
comporta
l.ludim
la
mmigracióntegradaerpersones
uepertanyen
a étnies
cultures iferents
e
es
nostres.
s
per
aixóque
ens
hi
referim,
e
vegades,
om
a minories
o minories
tniques. n aquest
erme,
eró,
'hi
pot
encabir
erfectament
acomunitat
itana,
lsmem-
Les dades de12OOO el 2OO1
no
permeten
culp abtlítzar els
immigrants
de
I'augment
de
Ia inseg'uretat.
bresde a
qual
no enen esd'immigrants,
a
que
es
troben l
nostre
erritori es
de a bastants
egles,
Ara bé,moltes e
es
problemátiqueselacionades
amb aseguretat lsafecten e a mateixamanera
que
a l es minories
ues'estan
ncorporant
ra
a
la
nostra ociet at om
a conseqüéncia
els
luxos
migratoris.
Massareqüentment
ssociem
a mmigració
les
minories mbsituacions
e
crisi.
sa
dir,
ns
dei-
xem
emportar
mb
elativafacilitat
eltÓpic
ueesta-
bleix na
elació irecta
ntre
mmigració/diversitat
i conf l ictes
ocials
més
o
menys
berts,
om
si
I'arribadaegentde I'exterioromés oguésenir
conseqüéncies
egatives,
uan
l
nostre
aís
eu
la
seva
iquesa
ctual
la barreja
e
persones
e
procedéncies
verses.
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 3/28
G E S T I O N A R
L A
D I V E R S I T A T
És
cert
que,
e
vegades,
oden
paréixer
onflictes
entre
rups
persones
mb
afinitats
ulturals
ife-
rents
fins
tot
contradictÓries.
al
ser
capaq
e
per-
cebre, eró, ueaquestes
ituacions
rítiques
stan
estretament
ligades
problemátiques
ocials
és
complexes
ue
afavoreixen
a confrontació.
Molt
ovint
'element
e
diversitat
tnica
cultural
o
és
es
més
que 'espoleta
econflictes
enaturalesa
diferent,
ot
i
quesembla
ustificar-ne
'existéncia.
Les
situacions
conflictives
estan
lligades
a
problerná,tiques socials
complexes
que
afavoreixen
la
confrontació.
Així,
a mplicació
e
persones
'étnies
iferents
e
la majoritária
erveix
er
onamentarls
conflictes
fins
tot
per
agreujar-los.
es
notícies
ue
emarquen
lescaracterístiques
acials e
persones
uehan
estat
implicadesn etsnegatius,ins tot
delictius,em-
blen
enir
nés essó
ue
aquelles
ue
descriuen
ets
similarsuts
a terme
pels
de casa.
Aquest
et afavoreix
ueels
mitjans e
comunicació
siguin
roclius aquestes
istincions
que
consoli-
dinun
dels
paranys
ésestesos
n
el campde
a
immigració:
ls
mmigrants
,
en
general ,
ls
mem-
bresd'étnies
iferents
e
a majoritária
enenuna
tendénciadelinquir
olt uperior
la nostra,són
una ont nesgotable'inseguretatiutadana,coma
mínim,
'alarmaocial.
al,
oncs,
egons
lguns,
er
un ractament
xclusivamentecuritari
policial el
problema,
alun control
ermanent
obre ls
mem-
bres
e a
minoria.mporta
ocque
unestudi curat
de esestadístiques,de
a criminalitatesmenteixi
aquests
stereotips:
embla
ue
a legenda
egra
(l'esbiaixada
legenda
egra) ugui
més
quequalse-
vol
ecerca
ientífica
obre a
matéria.
És
cert
i,
aixó,
alafrontar-ho-uesovint lsnous
grups
ue
s'integren
n
anostra
ocietat resenten
pautes
e
conducta
molt
apartades
e esnostres,
fins
tot
contráries
lsvalors
n
qué
onamentem
lanostra onvivénciaocial.
s
possible
ue
calgui
adaptar lgunes
e
esnostres onviccions
er nte-
grar
a nova iversitat
ense dversitats
mportants,
peró
ambé s segur
ue
ots
haurem e
respectar
els
pilars
ásics n
qué
esbasa
a nostra
idaensoci-
etat
per
alde
gaudir
els
rets
ue
ens
són nherents
com
a membresel
grup.
Aquest s
undebat
uehemde
plantejarmb
otes
lesseves onseqüéncies,
a
queensservirá
er
cla-
ri f icar
n
paisatge assa
nfosquit
er
prejudicis,
estereotips,
nteressosiversos
una
por
excessiva
(peró
omprensible)
replantejar-nos,
i cal ,e ls
parámetres
e
referénciae
a nostra ocietat,
an-
viant l
que
calgui
mantenint
lló
que
considerem
irrenunciable,
ot establintnes
egles omunes
er
a othom.
Si
éssim naenquesta
anostra ocietat
pregun-
téssim
ls iutadansicreuen
ue a mmigraciói/ola
diversitatón
una ont
habitualeconflictes,
s
molt
probable
ue
molts 'ells
i responguessin
firmati-
vament. l
problema
s dentificar
quéens eferim
quan arlem
econflicte
decrisi
qué mplicana
situació e crisi.
odem star 'acord
ue
hi hacrisi
quan
n o diver sosonflictes
rovoquennfronta-
ments ntrea
població.rabé,
'origena
diosincrá-
siad'aquestsonflictes
oden
erdiversos.
Peresmentarets amentablementoneguts,
onsti-
tueixen risi lsenfrontaments
sde'¡inguts
ElEjido
a I 'hivern e I'any
000,
els
etsde Ca
NAnglada
de 'estiu el 1999o
les eaccions
opulars
ontra
I'habilitacióecentres eculte
er
a
immigrantse
religió usulmana,om
esquehem
resenciatés
recentmentn algurnes
ocalitatsallesanes
del
Maresme,
o
són
ets déntics,
eró
ots indrien
característ iques
omunes:
io léncia
coaccions
contra quells
ue
no
pertanyen la
comunitat,
Ue
vénen e ora ,
per
ant, ón
diferents.erien
asos
en
qué a majoria egaria
o,
en el
millor elscasos,
condicionaria)ls
drets els mmigrants
el
mer
et
denopertányerrigináriamentlgrup acomunitat
nacional local,
També
robem
ituacionsn
quées
produeix l
conf l icte
er
di f icul tats e convivéncia
no
per
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 4/28
M E D T A C I Ó
N
S I T U A C I O N S E C R I S I
EXPERÉNqES:RESOLUCIÓ
ECONFLICTESN
UNAJUN-
TAM
E
NT
BR TANC.
Slough
Borough
és una
població
situada
a la
vall
del Támesi, amb una
població
al
voltant
de
IOO.OOO
abitants. Actualment
hi ha
una ámplia preséncia de diferents comunitats
immigrades,
cosa
qure
dóna a Ia
població
un mar-
cat carácter multicultural
(prop
del 5oolo
de
la
població
és
immigrada
o d'origen immigrant).
I-.,any 1998
es
va
constituir eI
grup
de resoltrció
de conflictes
AIK
SAATH
arran dels nombrosos
incidents violents
protagonitzats per
bancles
juve-
nils d'origen
sikh, hindú
i
musulmá.'Ei
projecte
compta amb la
col.laboració de l'Ajuntament, la
policia local i algunes escoles i instituts, i el seu
objectiu
principal
és dotar els
joves
provinents
de
comunitats
desfavorides d'una formació
en técni-
gues
de resolució de
conflictes,
per
tal
gue
esdevin-
guin
un exemple
positiu
dins
Ia
seva comunitat.
EI curs
que
s'ofereix
inclou I'estudi
de resolució
de conflictes,
la
creació d'equips,
el treball en
equip,
l'augment
de l'autoconfianga i
el treball
sobre
I'antiracisme.
El
projecte
ha
permés
dotar
aquests joves d'una série de pautes i de coneixe-
ments
que
els
permetran
desenvolupar-se
durant
tota Ia seva vida, i ha repercutit
molt
positivament
en la comunitat asiática
de Slough
Borough.
Ara
s'espera
que
augrnenti
el nornbre
d'escoles
amb
les
quals puguin
treballar
per
continuar expanclint
la resol'ució
pacíflca
de
conflictes.
Podeu
trobar:ne més informació a:
h t tp : l www.a iksaath .com. i lANDEEprRA.
oNFLrcr
R E S O L U T I O NR O J E C T .J U N T A M E N T E
S L O U G H
O R O U G H .
R A N
B R E T A N Y A .
confrontacions
bertes
mb
arts raus
e vioréncia.
Autóctons
immigrants
enen
hábits
iferents,
aixó
pot
provocar
etits
onflictes
ue,
ense
ncorporar
elements
irectament
acistes,
oden
ificultar
nor-
mementaconvivéncianoés
descartable
ue
més
endavant
egenerin
n
alguna
onfrontació
berta,
amb
'aparició
'elements
arguments
e
carácter
xenófob.
En
general,
odríem
ir
que
els
estrangers,
ls
mmi-
grants,
quells
ue
vénen
e ora
que
són
diferents
alsdelpaís,
obretot
ls
qui
són
més
débils
es
de l
punt
e
vista
conómic,
ulneren
l nostre
rdre,
ent
coses
iferents
e es
que
es
an
aquí
respectant
valors istints elsd'aquí.quest sun et que, mb
facilitat,
ot provocar
nseguretat
por,
osaque
pot
predisposar,
i nohi
reflexionem,
respostes
oc
ami-
gables,
i no
agressives.
s
aquesta
or
aque
porta
relacionar
a
mmigració
mb a nseguretat
iutadana
És
unamostra
elconflicte,
e acrisi ue
comporta
la
opada
mb
una mmigració
ombrosa
om
a
que
estem
xperimentant
nelsdarrers
nys,
opada
ue
culmina
mb a dentificació
e
dosámbits
edubtosa
relació:immigraciódelinqüénciaohihadubte ue
els
qui
acusen
ls mmigrants
e cometre elictes
tenen
aó:hi
ha mmigrantsue
cometen elictes
(sobretot
eterminades
ipologies,omveuremmés
endavant),
om ambé 'hi
ha
que
actuen n bandes
organiLades,
ra
bé,
ligar
nacosa
I'altra
ité bases
científiques
i
ens
porta
nlloc.
EL MANTENIMENT
INS DELSLíMFS DE
t/ A
coNv¡vÉNclA
No
és ácil
parlar
el
panoramageneraln
matéria
e
situacions
ecrisi.
om
a
s'ha puntat,
s
complicat
definir
xactament
uines
ituacions
ncidents
an
de rebrea
catalogacióecrisi
quines
o.
A més,
i
volem
ercar ades bjectives,
to enim
un
registre
de situacionsrítiques
n
puguem
eure
om
está
comevoluciona
a nostra
ocietat
n
aquest
amp
o
comse
solucionen
com
no
elsconflictes.
La mmigració'ha uplicat triplicatnmolts spais
delnostre
erritori,
elsconflictes
'han
ncrementat
en els
últims
nys;
er ant,
al
reballar
er
mante-
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 5/28
G E S T I O N A R
L A
D I V E R S I T A T
nir
els
conflictes
ins
dels
ímits
e
a convivéncia,
Aquesta
firmació
ot
decebre
lgú,
a
que
el
que
normalment
'espera
s
que
esdigui
ue
caltreballar
per
prevenir
ls
conflictes,
osa
queés
veritat que
calcompartir.lqueesvol emarcar ient uecal
treballar
ermantenir
l conflicte
insdels ímits
e
laconvivéncia
s
el
et
que aprimera
assa ue
hem
de
erés
acceptar
l conflicte,
adiferéncia
ecriteris
i de
valors
om
unacosa
normal,no
perqué
stem
en
un
marc
'immigració
reixent,inó
erqué
avida
en
democrácia
o equereix.
Un
dels
grans ssoliments
elnostre istema
olític
és
'acceptació
e
apluralitat,en
conseqüéncia,e
la egitimitate 'existénciaepunts evista iferents
en
a nostra ocietat.
recisament,a
gran
irtut
el
sistema
s
o
hauria
e
ser)
permetre
a
convivéncia
de
ormes
perspectives
evida iverses,
uepoden
fins tot enfrontar-sen
algunmoment;
el sistema
ha
d'oferir
ies
er
a
a
superació'aquestsonflictes
o confrontacions.al enir
present ue
aquest
o
és un discurs
uramentetóric polític,
inó
que
es
correspon
mb a nostra ealitat
ocial, obretot
i
lacomparem mb a de a unsanys. quest et el
podem
bservarnelsdiferents mbits
e
'activitat
humana:espreferénciespráct iques
el ig ioses,
sexuals,ietétiques,usicals,
n amanera
e
vestir,
etc.,
ónd'una iversitatmpensable
a unsanys.
ra
una
práctica
otprovocal
oma máxim,
l disgust
la reprovació
e
sectors
ue
no acomparteixen,eró,
tot quepoden
casionar
lgun nfrontament,
lsis-
La vida en democrácia
reqLrereix
l'acceptació
de
la
pluralitat
de
criteris i valors.
tema
parteix
e a
base ue
otes
ón egítimes.
Acceptat,
oncs,
ue
a
diversitat
s
unacaracterística
própia
el
nostre
istema
que,
er
ant,
ls
conflictes
són
ins
a
certpunt
quelcom
uotidiá,
l
que
cal
és
establir ecanismesuepermetinetectar-rosn a
seva
ase
nicial
reconduir-los
mb
arternatives
ue
siguin
ssumibles
er
othom.
EL PAPER
DELSACTORS
UADMINISTRACIÓ:
ETECTAR
RECONDUIR.N ATASCA
de
detectar
lsconflictes
reconduir-los,
scabdal
l
paper
els oders
úblics,
a
que
exerceixenna un-
cióde ideratge.lposicionament'alcaldes,onse-
llers,
ministres,arlamentaris
altres árrecs úblics
ésd'unamportáncia
eridiananprimer
loc,
erqué
d'el ls epenen
l d isseny
execucióe pol í t iques
públiques,
Ue
mb
dotacions
ressupostáries
de-
quades,
oden
ontribuir
er
de
a mmigració
n e t
fonamentalment
ositiu
er
a la
societat
eceptora.
En
segon loc,
erqué
l seu
posicionament
é una
forta
nfluéncia
obre'opinióública.
Davant 'hipotéticsonflictesmb esminoriesue
poden
eraflorar
lssentiments
actituds ésdiscri-
minatoris
violents
els
iutadans,
naactituderma
perpart
de es
autoritats
favor
de a convivéncia
contra ualsevol
cció
ue
pugui
ignificar
natac
als
drets
elsmembres
e
qualsevolrup
pot
enir
n
efecte xemplificador
e caraa la població.
s
cert
que,
evegades,
es
situacions
ónmolt
omplexes
que
davant
e
situacions olt
extremes
almesurar
lesmanifestacionsúbliquesueculpabilitzenna
part
de a
població
mplicada
n un conflicte,
er-
qué
aixó
podria
adicalitzar-la
inhabilitar'autoritat
en
qüestió
er
ntervenir
mbposteriori tat.
ra
bé,
dins
'aquests
ímits
scruciala eacció
elspoders
públics
avant
'incidents
e caire
iscriminatori
racista,
a
que
qualsevol
anifestació
ecomprensió
pot
erpensar
lspromotors
els ets
que
enen
una
mena
e suport
ficial, és
o menys
ncobert. s
certquemantenirnaposturaerma ot enir ncost
polít ic
lten
moments
e
moltaensió.
ls espon-
sables
olítics
auran,
eró,
'optar ntre
afavorir
apaivagar
ls
conflictes
les
activitatsontráries
la
dignitat
umana
als
drets
els ndividus
els
grups,
amb es
onseqüéncies
lectoralsue a
seva lecció
pugui
enir.
questa
pció ot
no
ser
ácil,
eró
aldrá
afrontar-la.
LA ocrErAr tvn.A més e a mportánciaelposici-
onament
e
es
autoritats
es
nstitucionsúbliques,
també
s rellevant
nvolucrar
l
que
radicionalment
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 6/28
M E D I A C I Ó
E N S T T U A C I O N S
E
C R I S I
pERSpEgfrvEs:REsoLUctÓ
e
struAcloNS
DE
cRlst .
En
molts
paisos
europens,
importants segments
de la
societat
veuen la
preséncia
dels immigrants com
Lrna arnena4a
at benestar
econÓmic
dels ciutadans,
i
els esforgos
dels immigrants
per
mantenir els
seus
patrimonis
culturals
es consideren
una ame-
naga a
Ia
unitat
de
Ia
cultura
majoritária
existent.
Aquest sentit
d'amenaqa es trad,ueix
en
conflictes,
en crisis,
qFle
sovint
amaguen
formes
subtils
de
segregació
social
i d'exclusió
simbólica,
mitjan-
gant
I'estigrnatltz,anió de l'altre.
La complexitat
del
fet multicultural, aíxí
com els
elements
presents
en
Ia seva construcció,
fan especialment
útil arLa-
Lltzar
quils
factors
determinen
I'emergéncia
del
conflicte,
i la manera com
aguest
es
gestiona,
des
de
diferents ámbits.
Lexisténcia del conflicte
també es
pot
observar
com un element
útil
per
al
funcionament
dels sis-
temes socials
mateixos. Si
prenem
com a exemple
Ia teoria conflictualista,
l'element básic a
partir
del
qual
s'estructura
la societat
no és el consens
sinó
el confllcte,
conflicte
que
és
causat
pels
diversos
interessos
dels
grups
i la
pretensió
d'imposar-se
eIé uns
sobre
els
altres.
I-ianomenat
"ordre
social"
més aviat seria
resultat
de la coerció
que
no
pas
del consentiment.
La resolució
d'un conflicte,
perqué
sigui
duradora
i
efi.cag,'
equereix
un enfocament
multifactorial
que
tingui
en compte
I'especifi.citat
de cada situa-
ció.
No
obstant aixÓ.
i a risc
de caure
en simplifi-
cacions
que
podrien
ser
perilloses,
sembla
evident
que
to
procés
de
resolució
de
conflictes
ha
de
con-
duir de
manera
inexorable
a
Ia negociació
com
a
eix
de contacte
mutu
entre
les
parts.
La negociació
s'ha
de
produir des
d'una
premissa
básica:
que
hi
ha la
possibütat
de construir
criteris
acceptablbs-per
a les
parts invoh-rcrades
que
perme'
tin d'avaluái
una cultura
diferent
de
Ia
prÓpia. Ara
a l
bé,
cal
preguntar-se
si
pot
arribar
a
bon
terme
un
procés
de
negociació
entre
dos
gr"ups desiglrals,
un
dels
quats
és
minoritari,
i
l'altre,
clominant.
La meüació,
I'arbitratge,
apareix
com
un
element
nou capag
de
garantir
I'equidistáncia
necessária
glre
rec{uereixen
els
processos
de negociació
sot-
mesos
a conflicte
previ.
En
aquest
cas,
hi haurá
consens
sobrg
la
necessitat
de
promou.re
polítigues
lnrerculturals
{ue
identiflquin
i
reconegrrin
l,exis-
téncia
de
mitjancers
naturals,
legitimats
pels
col-
lectius
mateixos
i
aliens
a
práctiques
que
tracten
d'institucionalitzar
Ia
situació,
desvirtuant-ne
el
paper
la necessi tat .
osEp
Bor{r r rA.
EcNrc
NMrNoRrEs.
A J U N T A M E N T
E
S A N T A
e n p E r u ¡
D E
L A
M o G o D A .
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 7/28
G E S T I O N A R
L A
D I V E R S I T A T
s'ha
Qnvingut
qual i f icar
e
societat
iv i l n
els
temes
problemátiques
elacionades
mb a mmi-
gració.
es
aons
favor
d'aquesta
ncorporacióe
la
ciutadania
ón
d'índole
iversa.
En
primer
loc,
i
a
mmigració
s un enomen ue
afecta
rontalment
ota
a
societat,
s
raonableensar
quecal
nvolucrar
o
només
l sector
úbl ic,
inó
també
l
sector
rivat,enint n
compte, mésr
QUe
és
majoritáriament
l sector
rivat e 'economia
ui
és
receptor
e
a
mád'obra strangera.
A
més,
aquest
s
un
actor
ens
menyspreable,
sobretot
i
encarem
es emátiqueselacionades
amb
a seguretat,
a l enir
present
ue
sectors
importants
e
a mmigració
enen, causa e es
r l
seves
xperiéncies
révies
lsseus
pai'sos
'origen,
una
desconfianqa
atural nvers
Administració
els
poders úblics,mb
aqual
osa
elsserá ifícil tan-
sar-s'hi,osa
que
aran mb
més acilitat
mbONG,
sindicats
associacionsmpresarials,
questes nti-
tats
privadesoden,
gualment,ontribuir
promoure
sentiments
e oleránciacomprensió
especte la
immigració
ins
de sectorsellevantse asocietat.
Per
altrabanda, al
que
'activitat
ública
nterdisci-
plinária
stigui
onstantment
n col'laboraciómb
aquestes
rganitzacions
rivades er
tal de fer
front
als
eptes
erivats e a mmigració.
ambé
s
fa necessari
l disseny e
polítiquesue
ntegrin
aglutinin
otes es
niciatives,
úbliquesprivades.
ELs
ERvE¡s
ol tctAls.
a
a
alguns nys
ue
s
un
tema
habitual
e
debat:
uin
hadeserel
paper
e a
policia
avant'actual
enomenmigratori?
s,
peró,
necessari
nar
unamica
enrere
preguntar-seer
qué
a
policia
a
de enir
un
paper
n aquest amp.
Les
aons
er
ncorporar
a
policia
n
el ractament
de a
mmigració
ón
diverses
clares.
D'una
banda,
a pol ic i 'a
s
un servei úbl ic ue
treballa
l
carrer
,
en
conseqüéncia,
s el
primer
trobar-se
mb
otes
es
problemátiques,
la mmi-
gració
o
n'és
una
excepció.
ambé
s
un et que
a
simple reséncia
e
minories,
e
gent
diferent,ot
provocar
nseguretat,
per
ant
és
ácil
que
alguns
ciutadans
ecorrin
la
policia
erqué
lsprotegeixi
davant ls mmigrants.
evegades,
s
poden roduir
atacs ontra
ls
mmigrants
esminories
resents
l
nostre aís.
a
policia
a
de enir
un
paper
lauen
a
prevenció,
ontrol
repressió
'aquests tacs.
Aixímateix,
lgunsmembres
e
esminories
uen
a
termeactivi tats
enalment
administrativament
i l ' l íci tes;
n conseqüéncia,
i a
policia
s un servei
públ ic
edicat
assegurar'apl icació
e a le i , a
intervenció
olicial
avant
'aquestesctivitats s
inevitable.
ls
upósits éshabituals
ón otsaquells
relacionats
mb
el DretAdministratiuue
comporten
I'obtenció
e
permisos
revista
er
al desenvolupa-
ment
egal
'algunactivitat.
Finalment,
alconsiderar
ncara
ue
a
policia
s
el
servei
ncarregate
supervisar
l
complimentels
requisi ts
ecessariser
a la residénciaegal e ls
estrangers
l erritori e I'Estat.
Aquestes
ircumstáncies
an et pensar ue
a
policia
pot
ncidir
e manera
ignificativa
n
a
prevenció,
l
control
la
canalitzacióelsproblemes
elacionats
amb a mmigració;s'han
osat
n marxa,oncs,an t
La
policia
pot
incidir
positivament
en
la
canalitzacíó
dels
problemes
dels immigrants
i
en Ia
seva
integració.
a escalanterna
om
nternacional,
niciativesue
tendeixen
involucrara policia
n
a ntegració
e
lesminories
n condicions
e
raonable
gualtat
n
les
societats
'acollida.
a col.laboració
ntre
ONG,
minories,olicia
altres
erveis
úblics
s avui na
aposta
ositiva
acceptada
e
manera
nánime l
món
occidental.
En
general,
'aposta
onsisteix
utiliLara
policia
om
a
pont
ntre esminories
la
comunitat'acollida
er
evitar apaivagar
ituacionse conflicte.
'ha ractat
d'aproximara
policia
elsmembres
e
es
minories
i de es
organitzacions
ue
hi reballen itjanqant
I'organització
e
grups
e reball
mixtos d'activitats
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 8/28
formativesdreqades
ls
professionalse a
policia
perqué oneguin
es
peculiaritats
és ellevantse
lescu l tures
róp ies
e ls
nous o l ' lect ius
' immi-
grants,
fins
tot s'han
osat n
marxa
rogrameser
Els
serveis
de
policia
poden
tenir Lrn
paper
rellevant
en
les
t a \
p
roblemátiques
relacionades
amb
la immigració,
perÓ
cal
evitar
que
duguin
a terme
funcions
que
no
els
són
própies.
incorporarlsmembres
e
esminories
lscossos
policialser
alde
reflectirins
delcos
de
policiaa
reali tat
ocial,
osa
necessária
i
partim
e
a dea
que apolicia,oma servei
úbl ic,adeserun
mirall
de asocietat
reflectir n
el seu
si adiversitat
e a
comunitat
la
qual
erveix.
Totes questes
xperiéncies
ns
aporten
lgunes
conclusionsnteressantsobre uin adeserelpaper
de
a
policia
n
relació
a
creixent
iversitat
ocial.
.
La
pol ic ia
s
molt
probablementn
dels erveis
públics mb
qué
més
habitualment
oden
ntrar n
contacte ls
membres
e es
minories.
a orma
om
aquesta
elació s
produeix
ot
nfluir eriosament
en el destí f inal
e ls
membres
e
esminories la
nostra
ocietat.
Cal
acceptar
ue a unció
policial
de control
e
a egalitat
e
I'estada
elsestrangers
introdueixnmotiu e raonableesconfianqaers
la
policia
ntre
quests,
obretot
ntre ls
qui
enen
algun
roblemadministratiu
mb
aseva
esidéncia
al
país
n es roben.)
'
Ésabsolutament
ecessari
n
millor oneixement
entre ls
membres
e
es
minories,
es
organiüacions
que
elsdonén
uport
els
professionals
els erveis
de
policia. 'aquesta
anera,
s
poden vitar
malen-
tesos asats
nel desconeixement
a
ncomprensió
mútu4 spotpreVenir'esclatecrisisespotajudar
a reconduir-les
uan s
produeixin.
quest
oneixe-
menttambé
favorirá
a
prestació
'un
millor ervei
e
lapolicia
es
minories.
ens
ubte,
na
ncorporació
dels
membres
e
es
minories
ls
serveis
e policia,
complint
ls
equisits
egals
ue
calguin,
judará
ol t
enaquesta
irecció
resultará
mprescindible
i
real-
ment olem ueelsmembrese esminoriesormin
part
de
a
nostra
ocietat
om
a
membres
aturals
permanents,
.
Lapolicia
a
d'investigar
perseguir
ls
delictes
mb
connotacionsacistes
,
en
general,
ots
aquells
elic-
tesde
qué
són íctimes
lsmembres
e
es
minories,
amb amateixantensitat
ue
aquells
ue
enen
om
a
subjecte
assiu
lsmembres
e a
majoria
aci-
onalblanca. n
cascontrari,
i fíci lment
erá
ista
pelsmembrese esminoriesom aseva olicia,
la
separació
ntre a
majoria
utóctona
les
minories
tendirá
perpetuar-se.
anmateix,
al econéixer
ue,
enalguns asos,es
ipologiese
delictes
mb
on-
notacionsacistes
dediscriminació
er
aó
de
aqa,
religió nacionalitat
ontenen
lements
onstitutius
la prova
els
quals
s rancament
omplexa.
més,
també
s
molt reqüent,
ntre lguns
membres
e
lesminories,
tilitzar'acusació
e
acisme
discrimi-
nació ontra lsmateixosrofessionalse apolicia
quan
ónobjecte
'algunaenúncia. algratotes
aquestesif icultats,s mprescindibleantenir
na
actitud ctiva avant 'aquestipusd'infraccionse
qué
ónobjecte lsmembrese esminories.
Diversos
studisealitzats
n
palsos
mbuna
orta
preséncia
eminories
tniquesns
mostren
ue
els
seusmembresónvíctimes
e
adelinqüéncia
mb
moltamés reqüénciaue
a majoria lanca.
' Encoherénciambel puntanterior,apolicia o
pot
ser
benévolamb
els
membres
e
esmino-
ries
per
aó
de
la precarietat
e
a seva
ituació.
La
policia
o
pot
esoldre
a
situació
reqüentment
crít ica
els mmigrants;
oés
aseva
unció
i está
a es
seves
mans, més, na
actitud
xcessivament
comprensiva
nvers ls
mmigrants
nfractors
ot
provocar
na eacciómolt
iolenta
ntre
a
població
del
mateix
aís, uees
potsentir
iscriminada
el
comportamente apoliciaespectelsnouvinguts.
Moltes egades,l
quecaldrá
s
que a
policia
aci
unaaplicació
és
pedagbgica
e
a
lei
uan
s
racti
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 9/28
G E S T I O N A R
L A
D I V E R S I T A T
d'immigr:ants
cal,
erexemple,
ssegurar-se
ueels
nouvinguts
oneixen
es
normatives
dministratives
vigents),
eró,
aurá
e
ser
una
aplicació
e a leien
tots
els
casos,
ense
olerar
onductes
elsunsque
no
olera
n
els
altres.
.
Donar
uport
fectiu,
es
de
'ámbit e aseguretat,
a
I'execució
e
programes
ultidisciplinarisue nte-
grin
els
diversos
erveis
dministratius
ue
equerei-
xen
el
ractament
e
es
problemátiques
ssociades
a
la mmigració
lesminories.
'aquesta
anera,es
seves
ctuacions
'emmarcaran
n
perspectives
és
ámplies
,
per ant,mésambicioses,
l mateix
emps
quepoden
ontribuir
multiplicar'eficácia
'aquests
programes
partir
e a seva
privilegiada
ituació,
tant
pel
que
a alsseusespais ;influénciaomals
recursose ot ipus
de
qué
disposa.
Resumint,lsserveis e
policia oden
enirun
paper
rellevantn es
problemátiqueselacionades
mb
a
immigració,
eró
alevitar
ue
duguin ermeunci-
ons
que
noelssón
própiesper
a les
quals
o
estan
en
principi reparats.l mateix
emps, lsserveis
e
policia
enen, naquestsipus esituacions,
ncamp
d'assaig
er
robar n
punt
d'equilibri
ntre
es
seves
funcionsepressives
estrangeria)
assistencials
n
relació
la mmigració.
De
otamanera,em
de enir
present
ue, er
enir
clar uin
ade
serel
paper
e a
policia,
alen nes
polítiques
révies
obre
uin
model
'integraciós
vol,
mbquins rincipis,
tc.,aquestes
ecisionso
les
ha
de
prendre
a policia.
Cal er
eferéncia,
ncara,
unade es
crítiques és
habituals
ue
ep
amanera
e reballar
e apolicia:
el fet
que
es
basen
n estereotips.s
unacrít ica
recurrent,
obretot
uan
parlem
e minories
d'im-
migració.
egons
lguns
iutadans,
apolicia
reballa
amb
estereotips
negatius)
els
estrangers,s
a dir,
hi
hauria
rejudicis
part i r
e lsquals
ls
pol ic ies
identificarien
napersona
e
color
un
mmigrant
com
un
del inqüent
infractor
otencial .
questa
manera
e
er
comportaria
na
estigmatització
nne-
cessária
injusta
els
col,lectius
fectats.
És
cert
que
a policia
reballa
mb
estereotips
és
cert
que
aixó
pot
comportar
i tuacions
njustes.
La
mateixadea
de sospitós
s
un estereotip.
n
sospitós
s,
desdel
punt
de
vista
urídic,
lgú
sobre
el
qual
i ha ndicis
aonablesue
hacomés
n et
delictiu. a primera
proximació
aquest
oncepte
es a
molt reqüentment
partir
ecoincidéncies,
e
comportaments
d'actituds
ue
serveixen
er
cen-
trar a nvestigació
n una
o diverses
ersones
er
procedir
a
posterior
btencióe escorresponents
proves
ue
inalment
nculpin
liurin e a
sospita.l
La
preséncia
de minories
étniques
en els
serveis
de
policia és imprescindible.
que
cal elativitar
s
que
aquesta anera
e
reballar
sigui xclusiva
e apolicia
Molts
ltres
rofessionals
utiliüen
lsestereotips,
elmateix
oneixement
umá
hi
está
basat.
ónhabituals
n a nostra
orma
de
raonar
deviure.
Algúpot
pensar
ue
el
que
acabem 'exposar
o
é
cap elleváncia,
ue
no
ustifica
esactuacionsoli-
cials
stereotipades,
a
que
el reball olicial ot
enir
conseqüéncies
oltmés
raumátiqueser
alsdrets
dels
iutadans
dels
membres
e esminories,
n
aquest
as)que
es
converses
elsciutadans,,
per
tant,
lsserveis
e
policia
an
d'evitarquest
ipus
de
conductes.
s
otalment
ert: ls
professionals
de a pol ic ia
an
de ugir
e
ormes
e rebal l
ue
comportin
n ractament
njust
'alguns
iutadans,
i aixó
ignifica ue
hand'evitar
asara
seva eina
enestereotips
egatius
e
persones grups.
aldrá
acceptar
omés
quel ls ue
siguin
aonablement
objectius
n
relació
una
persona
situació
arti-
cular. s
a dir,
er
posar
nexempleelacionat
mb
lesminories,
o
sembla
iscr iminator iue,
n cas
que
esprodueixi
nhomicidi
nun'barri
eterminat
que
el
principal
ospitós
d'acord
mbels estimonis)
sigui
na
persona
e raqa egra,
'entre ,70
1,80
d'estatura,
sdetingui er
nterrogar-lonciutadá e
raqa
egra ue
es roba prop
el loc
els ets que
té una
alqada imilar
la
de 'hipotétic
omicida.n
aquest
as, oestem
itan
solsdavant
nestereotip;
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 10/28
M E O I A C I Ó
N S I T U A C I O N S
E C R I S I
PERSPECTIVES:
E LA CARTA
E ROTTERDAM
L
NOU
coDt EURoPEU
'ETlcA oLlc lAL.
a
Carta
cleRotter-
dam és
fruit
d'una experiéncia
rni"rltidiscipUnária i
va ser aprovada
I'any 1996
pels
membres clei con-
grés internacional Una policia per a una societat
multiétnica;
principis, prá,ctica
i associació, en eI
qual
van
participar
agents de
pol.ici.a,
epresen-
tants d'ONG
i funcionaris de
l.esautoritats locals,
nacionals
i
europees.
És un document
plural qure
estableix
pautes
d'actuació
per
canalitzar
les rela-
cions de les
rninories amb
Ia
policia,
i ies funcions
d'aquest servei
respecte a les
minories. La
Carta
de Rotterdam remarca
Ia necessitat
de
contractar
membres cle es minories, adaptar e}funcionament
d.e es organitzacions
policials responent
al
priu-
cipi de Ia igualtat,
vetllar
per
I'aplicació correcta
de
la legislació
antidiscriminatória,
afavorir
la
forrnació
dels
agents
i
el seu
compromís amb ia
societat mr-rlticultural,
fornentar
la confi.anga i Ia
cooperació entre
les minories.
les
ONG
i la
poli-
cia,
i
evitar
la
perpetuació
dels estereotips.
Aquest
document s'ha convertit
en un
punt
cle
referéncia
inexcusable. i eI Centre Unesco de CataLunya i
I'EscoIa
de
Policia de Catah.rnya
en
van
promot-lre
la
traducció
aI catalá
i
al castellá
i, I'any 1999,
en
van fer la
presentactó pública.
EI Comité
de
Ministres del Conseil
d'Europa
va
aprovar,
aI setembre
de1
2OO1,
un
Codi
Europeu
cl'Etica
Policial
que
substitueix
I'antiga Resolució
690.
aprovada
el
1979
per
I'Assemblea
Parlamen-
tária d'aquest
organisme,
relativa
ala declaració
sobre ia poiicia. El nou text és molt més concret
i cietallat,
i inclou
mecanismes
específ ics
pe r
garantir
gue
I'actuació
de
Ia
policia
s'ajusti
a les
exigéncies
d'una
societat
dernocrática
pltiral
que
es molr en el
marc d'tttt
Esta,t
de
dret.
En
el
nou
Codi
apareixen
rnúrltiples
referéncies
a
La unció de Iapolicia
davant
el
fet
multiétnic,
cosa
qLre
era ignoiacia, si
rnés
no
cle
manera
explícita.
pel
ciocttment
de
i'a,ny
7979.
Aquestes
referén-
cies signiflquen
cltle s'accepta qr-re a policia té un
paper rellevant
en
les
problemátiques
relaciona-
des alnb les
tninories i
ta immigració.
Així-
el
nou
Codi
Europeu
d'Etica
poticial
que
ha
elaborat
el
Consell
d'Europa
prevelt
que
Ia
policia
ha cl,esta-
bli'
lrna,
col'Iaboració
efectiva
amb les minories
ét'iques
i
ha
de
reclutar
homes
i
crones
d'aquests
col'Iectius, qfue a forma,ció policial ha
de tenir en
cornpte 1a
necessitat
de
combatre
el racisme i Ia
xenofobia,
i
que
la
policiaina
cle
d.ur
a
terme
les
investigacions
de
manera
objectiva
i imparcial,
i
ser sensible
a les
especials
necessitats
d.e
persones
vulnerabies.
EXPERIÉNCIES:
L PROGRAMA
APAP.
APAP
(ONG
i Policia contra el Prejtidici) va.ser Lrn programa
elrropeu cofinangat
al 50%
per
Ia
Direcció
General
V
de la
Cc¡rnissió Europea
i
coordinat
per
I'ONG
austr'íaca Volkshilfe.
Va
consta,r ci'onze projectes
l¡rcals,
que
es vii,n
dur a. erme entre
el 19gZ
i eI
1999
en rrou
paisos
cle a
Urúó
Europea.
EIs
objectius
eren fornentar el coneixement
mutu
entre les
minories
i
ia policia per
tal
cle acilitar
Ia
fr-rnció
protector'a
dels serveis
policials
sobre
els
rnernl:res de les rninories, creat:
¡:onts
de diáleg
entre les
minories i les ONG i ia
poiicia,
i
orga-
nitza'r
activitats
fonnatives
per
a
la
policia
amb
palticipació
d'ONG i. minories.
El
projecte
catalá
fou
liderab
pel
Centre Unesco
de
Catalunya
en
col.laboració ámb
I'Escola de Pcllicia
de
Catah-rnya, amb la
pa,rticipació
d'altres entitats
com
ara
SOS
Racisme, Cáritas,
Policies locals.
Cos
cle Mossos
d'Esquadra, Cos
Nacional de
Policia,
Guár'dia Civit i la FederaníóCatal¿rna de Col.lectius
cl'Immigrants.
Entre
els
resultats específlcs del
projecte
catalá,
destaquen la, creació cl 'un
grup
interclisciplinari
de
treball sobre
poiicia
i multicul-
turalitat,
i
el
redissény
cie
a
formació
oferta
per
I'Escola
cte
Policia
en
rnatéria cle
diversitat.
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 11/28
G E S T I O N A R
L A
D I V E R S I T A T
sinó
dluna
ctuació
aonablement
dequada
unes
circumstáncies
nformació
oncretes,
eria
iscrimi-
natori,
erexemple,
etenir
ualsevol
iutadá
e raqa
negra
ue robessin
l-barri
n
aquell
moment,
eró
ja nopels ets, inópercreure ueelsnegres erse
són
uns
delinqüents
otencials.
s
a dir,
'estereotip
és
nacceptable
uan
upleix
esactivitats
'investi-
gació ecessáries
era
la dentificació
condemna
d'un
nfractor
delinqüent.
Un
camp
n
s'ha
parlat
moltde
esactuacions
re-
tesament
stereotipades
e
a
policia
s
el
de
es
identificacions
n
aplicació
e a leid'estrangeria.
S'ha
iscutit
i era
aonable
emanar
referentment
elspapers persones e raganegraquanes an
controls
'estrangeria
a resposta
oés ácil.
Encara
que,
n
principi,
osembla
dequat
antenirquest
plantejament,
lTribunal
onstitucional
'hiha
pro-
nunciat e
manera firmativa
vid.
TC
13/2001,de
29 de
gener).
al
enir
present,
eró, ue
el
Tribunal
noaccepta
ue
es
pugui ccedir
a dentificacióe
tots
els
ciutadanse
raqa egra
e manera
ndiscri-
minada,
inó
quehocondicionauns
equisits,
ue,
alsseus lls, viten ue 'actuacióugui erconside-
rada iscriminatória.
l et
que
actualment
amajoria
dels iutadansspanyolsiguin
e
raqa
lanca
a
que
el
Tribunal
ugui
cceptar,oma criteri bjectiu,
el et de recórrer l colorde
a
pell
en
els
controls
d'estrangeria.l marge 'altres
aonaments
urídics
que
es
podrien
er
per
discutir questa enténcia,
i
el ritme
e diversificaciótnica e
a nostra
ocietat
continua,
l
Tr ibunalo podrámantenir l mateix
posicionamentnel utur,a quecada opserámés
fácil
robar
iutadans
spanyolse raqa
egra, mb
laqual
osa esprobabilitatsue
siguin strangers
(i,
per
ant,
ubjecte assiu
elscontrolselacionats
amb
a
egislació
'estrangeria)
niran escendint.
En
conclusió,
odem
ir
que
el s impleet
de
part i r
d'estereotips
o
será
sempre
ensurable;o
será
quan
ls
estereotips
o
responguin
dades bjec-
tives
inó
a
prejudicis
ersonals
elsagents ue
hi
treballen,quan 'apliquinemaneraeneralitzada,
i
els
que
ens
ocupen
enspreocupen
ormaran
ar t
normal
ent
d'aquest
up.
ESTRATÉGI
S DADAPTACIÓDELSSERVEIS
POLICIALS
A tA NOVA
SITUACIÓ
Durant
l darrerergdelsegle
XX, a
preséncia
e
grans
masses
e
població
mmigrada'origen
tnic
diferent e apoblacióutóctona sva er present
als
paisos
el
nostre
ntorn ur opeu ccidental.
Alemanya,
lsPar'sosaixos al
Regne
Unit
per
citar-ne omésresexemples)s
van
comenqar
veure
arris encers
oblats er
ciutadans'origen
estranger,questa
oblació
enia
predisposició
romandre
n els erritoris n
qué
es robava,i
més
no
durant n larg
eríode
e emps,,
per
ant, s
constitu'r'a
n
part
habitual
e a
societat
'acollida,
i alguns 'ells rribavenadquiriranacionalitatel
país,
vegades
lsmembres e
a
primera
nada
bé aseva escendéncia.
Totaixó acomportar
ue
aquestesocietats
ei-
xessin
e sermonoétniques
er
sempre
més
és
cert
que
podríem
ir
que
maino
ho havien
stat
completament,
eró
í
que
ho havien statmajoritá-
riament-,
aquests anvis
an
provocar
na
eacció
de es nstitucionsúbliques
eradaptar-se anova
reali tat,lesnoves roblemátiques.nel camp e
la
seguretat,esnoves
ificultats
'havien anifestat
endiversos
mbits:
'
En 'aparic ió
'una
onfl ict iv i tat
acia l ,
ntre
els
or ig inár iament
utóctonsels
nouvinguts,f ins
tot entre es
diverses
inoriesue,
n alguns asos,
traslladavenl
país
e
ecepcióes ivalitatsdisputes
dels eusparsos
cultures 'origen.
'
També
nel sorgimentebarris mbabsolut
re-
domini epoblació'or igenstranger,n algunes
vegades
radifícil omunicar-se
arlant
a
lengua
del
país.
ren
barr isoradel
control e lsserveis
de
pol ic ia,
a
que
e'n esconeixien
es
dinámiques
internes.
'
I
en una elació
ifíci l ntre nsserveis e
policia
acostumats
treballarn una
societat
omogénia,
des
del
punt
devista tnic cultural
i
que
eprodui'en
aquesta omogeneltat
n el seusi),
unes
minories
que ebutjavena policia,antper es
seves
uncions
decontrol
obre
a
seva omunitatom
per
experién-
cies
passades
n esseves
ocietatse
procedéncia
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 12/28
M E D I A C I Ó
N
S I T U A C I O N S
E C R I S I
EXPERÉNCIES:
L PROG
AMAPAVEM NT.
l
programa
PAVEMENT va
tenir
per
objectiu
promolrre
mesu-
res antidiscriminatóries
en
i
per
la
poiicia
en els
ámbits de
génere,
religió
i origen étnic. El
projecte
europeu,
finangat
per
Ia
Direcció
General V
de
la
Comissió
Europea,
es
va desenvolupar
durant
I'any
2OOO va englobar
cinc
projectes
nacionals
(Franga,
ItáIia, Austria,
Alemanya i Espanya),
coord.inats a escala
internacional
pel
Centre
Unesco
de Catalunya
El
projecte
catalá, coorctinat
pel
Centre Unesco de
Catalunya en col.laboració amb
I'Escola de Policia
de
Catalunya,
comptava amb un
comité
directiu
d'experts i un
grup
de treball
format
per persones
qualiñcades
El
principal
resultat del
projecte
ha
estat I'elaboració i
publicació
d'un
document
de
recornanacions adreqat a la Comissió
Europea
per
combatre
Ia
discriminació.
freqüentment
mb
cossos
olicials
ue
ormaven
part
de I'aparell
epressiu
e
sistemes
utoritaris
totalitaris.
Aquests
roblemes
videnciaven
ue
els
serveis
de
policia
'havien uedat
l marge
elprocés
e
diversificació
e
es
societats
ccidentals,
ense
er
cap
contribució
la
solució
els
confl ictes
ue
a
nova
omposicióe es
societats lantejava,
allu-
nyant-se,
n
a
seva omposició
organització,
e
es
noves autes
ocials. ins
tot en alguns
asos
s
van
generar
ubtes
obrea mparcialitat
e 'actuació
de a
policia
mbelsmembrese esminories.
Tots
aquestsactors lantejaven
a necess¡tat
nelu-
dible
'una eforma
adical
els erveis
e
policia ue
elsatansés es
minories.
erassolir
quest bjectiu
calia, 'una
anda,
anviares
pautes
e unciona-
ment e es
organitzacionsolicials,
bandonant
a
monoculturalitat
e a policia erpassar principis
mésplurals ntegradors
,de 'altra,ntegrar
embres
de es
minories
n elscossos
olicials,
e
manera
que aseva omposicióeflectísa diversitatocial
s'incrementés
a
seva
egitimitat
avant elsdiferents
grups
presents
la societat.
omerad'esperar,s
vaposar
'émfasi
n a ntegracióe
membres
e
es
minories
oltmés
que
enelcanvi ementalitate
es
organitzacions.
olt
probablement,
erqué
ins
e
a
seva omplexitatixó esultava
oltmés ácil.
Undelsobstacles éshabituals
ue
dificultavena
integració
els
membres
e
esminoriesnels
cos-
sospolicialsraqueno posse'r'ena nacionalitatel
país
sobretot
ls
pa1'sosue
donen
preponderáncia
al ius
sanguinis
I'hora
'adquirir
a
nacionalitat),
requisitnexcusable
er
accedir la unció ública,
més
a
a unció
olicial.
esvies
eguides
er
afavorir
aquesta
ntegració
anserdiverses.
Al RegneUnit
concretament
Anglaterra
Gal.les)
es
va
encetar n
programa
'igualtat'oportunitats
que
va ntentar
osar
i
a la radicional
iscriminació
de
esminories
insdelsdiversoserveis
olicials
afavorira
seva
ntegració
n elsserveis
e
policia
A
causa elsdiferents
raus
e nacionalitatossibles,
que nclouen,
nalguns asos, ls
membres
'anti-
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 13/28
G E S T I O N A R
L A
D I V E R S I T A T
gues olónies
embres
e
aCommonwealth,
oltes
persones,
erexemple,
'origen
indú
pakistanés,
van
poder
ccedir
la unció
olicial,
AlsParsos aixos
s
vaapostar
mésdirectament
er
mesures
e
discriminació
ositivaue
eliminessinls
obstacles
ue mpedien
dificultaven
'accés
els
membres
e
es
minories
a unció
olicial.
n
algun
dels
projectes
els
primers aten
el 1983), s
va
retardar
l
moment
n
qué
es
demanaval
requisit
e
la
possessió
e a
nacionalitat
olandesa.
ixi
en
loc
d'exigir-la
I'iniciel
procés
electiu,
s
permetia'ac-
cés
al
procés
persones
ense
acionalitat
el
país,
amb a
condició
ue
'obtinguessin
lf inal el
període
de ormació,
ue
durava l
voltant e dosanys.
En el
casdAlemanya,
mb una
egislació
obre
estrangeria
ue,insa
es
darreres
eformes,oaju-
dava
a
ntegracióe
esminories,a
possessió
e a
nacionalitataestat
ins a
poc
unobstacle
nsalvable
peralsmembrese
esminories,
lany1993,
eró,
a
conferénciae
ministrese
'interior
els
Lánder a
decidirmpulsar
a ntegracióe
esminories
ossibi-
litant'ingrésels iutadansstrangersnelsserveis
de
policia. hores
'ara,
l
procés
'ha
niciat,
mb
diferents
ntensitatsresultats, a
majoria
els
Lán-
der, lguns
els
uals
an
possibilitatés ecentment
que
esidentsstrangers
uguin,
ota
ondicions
especials,ccediremporalment
la unció olicial,
tot que
amb es
potestats
estringides.
A Franqa,es
derivacions
olítiques
e
'idealepu-
blicá an
estatun obstacle
rácticamentnsalvable
peral ractamente esminoriesngeneral,en
particula¡
els
problemes
elacionatsmb
el camp
de a
seguretat.
lproblema
deológiconceptuala
estat
lsegüent:
l
principi
evolucionarie a gualtat
entre
ls
ciutadans
a mpedit
econéixer'existéncia
de
minories,
obretot
ntre
lsnacionals,,en con-
seqüéncia,
'elaboració
e politiques
specífiques
d'integració
aproximació
lapolicia.
Jargument
e
centra
n
el et
que
significaria
er
distincions
ntre
els
ciutadans
n
raódelseuorigen,aqual osa s,
segons
quest
aonament,
iscriminatória
contrária
als
deals
epublicans.
sprou
ndicatiu
e
ot
aixó
que
es
estadístiques
ficials
ranceses
o
inguin
en
compte
'origen
la
religió
e espersones.
es
problemátiques
elacionades
mb es
minories,
ue
aquests
arrers nyshan
estatespecialment
iru-
lentes Franqa,
an orgat a ntroduccióel ema
en els
ámbits
olicials,eró
amb
alguns
ubterfugis
terminoldgics
moltes ificultats
onceptuals.
Els esultats
e otesaquestes
xperiéncies
an
estatdesiguals:
ixí ,mentre 'any1998
només
l '1,90/o
els
policies ue
reballavenAnglaterra
Gal'les
rovenien
e
minories
tniques,l
1999
als
Par'sosaixos
l 4,8
0/o
els
policies ertanyien
una
minoria
tnica
encara
ue
només 6
en
posicions
d'alts
omandaments),
ixícom l2Oo/oels lumnes
que
estaven
reparant-se
es
escoles e
policia
De
Franqa,
ncoheréncia
mbel
que
hemacabat edir,
nohiha
dades.
Pelque
aala integració
e esminoriesn elscos-
sos
policials,
stem avant 'undebat oacabat. s
evident
ue
ésnecessáriamprescindiblea
presén-
ciademinories
tniquesnels
serveis
e
policia
ra
bé,
urant quest
eríode
e nombrosos
sforqos
er
incorporar
es
minories
lsserveis
olicials,
a
que-
datclar uecal ugirdels rocedimentseselecció
específics
ue
ebaixin
l
nivell
ecapacitatsxigides
als
candidats
ue
provenen
e es
minories,
a
que
aixó
elsconverteix,
lsullsdels eus ompanysde
lasocietat,
n
policies
esegona.
lgualment,
'acceptaemanera
eneraliüada
ueels
serveis e
policia
an
de lexibilitzarlsseushábits
perqué
uguin
rebal lar-hi
ersones
mb el ig ió
cultura iferents
e
a
majoritária
estem
parlant
d'hábitsulinaris dietétics,estes eligioses,tc.
També
'haconstatat
ue,
n cop
posats
n marxa
els
programes
er acilitar
'ingrése esminoriesls
serveis
olicials,
l
problema
és
greu
no ha
estat
incorporar- los-hi ,
inó
evi tar
ue,
ncopdinsdel
cos, o 'abandonessin
l
poc
emps
er
robar-s'hi
disgust
mb
a
cultura
e
'organització
olicial,ue
sovintnclou n lenguatge
mbexpressionsacistes
queno
a sentir
nabsolutómodes
ls
membrese
lesminoriesuehi ngressen.espressionse es
seves omunitats
'origenambé anestat efinitives
enalguns
asos.
En
conseqüéncia,
l
repte
ctual ls
pafsos ue
a
fa
alguns
nys ue
disposene
programes
'incor-
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 14/28
M E D I A C I Ó
N S I T U A C I O N S
E C R I S I
E X P E RIÉ NCIE S :
RUP
E UROP E U E P OL ICIA ULT I -
C U L T U R A LP LA TA FORMAUROP E A O L I C I A
D R E T S
HUMANS.
Grup creat
I'any L992,
c{Lre stá
integrat
per
representants
de
les
escoles cle
policia
ciels
Paisos Baixos,
el
Regne
Unit, Suécia. Finlándia,
Noruega, Dinamarca
i Catalunya,
per
serveis
de
policia
de Bélgica
i Alemarrya, i
per
membres
d'ONG especialitzades en eI tema. Lobjectill era
crear Llna xarxa internacional d'intercanvi d'expe-
riéncies en matéries referents
a
les relacions
entre
la
policia
i les minories/immigrants,
promoure
la
formació sobre
eI tema
i
oferir suport als
membres
del
grup
o aquelles altres
persones
o organitzaci-
ons
que
ho
soi.licitessin.
A hores
d'ara, les
funcions
d'acluest
grup
han
estat
assumides
pel
"Subgroup
on Multicultural
Policing",
d€
la
Plataforma
Europea Policia i Drets
Humans. Ac¡uesta
Plataforma treballa en
el
marc
del
programa
Policia
i
drets
humans
més en-llá del
2OOO el Consell d'Europa.
poració
e
membres
e
res
minories
ra
poricia
s
retenir
quests
olicies
r
si
de
organització
oriciar;
per
a
aixó,
al
er
que
er
servei
oriciar
rs esurti
és
atractiu
es
del
punt
de
vista
de ressevespautes
culturals
'actuació.
ra
bé,
aquesta
daptació
o
está
exempta
e problemes,
a
que
alguns
anvis
ue
potser
erveixen
er
er
més
atractiva,
és
amiliar,
I'organització
olicial
er
a
alguns
membres
e
es
minories
oden
lantejar
roblemes
mb
el
nostre
concepte
eservei
epolicia
Em
efereixo
supósits
en
qué
apráctica
eligiosocultural
'algunes
inories
implica
lterar'uniforme
radicional
els
policies
er
incloure-hi
lements
ue
els
acin
més
propera
a
tascapolicial
aquests
membres;
er
exemple,
'ús
delhiyab
n el
casde es
dones
musulmanes,
de l
turbant
neldels
els ikhs.
Alguns
rít ics 'aquestes
nnovacions
firmen
ue
afectena
neutralitat
el
servei,
a
que
a
procedéncia
étnica
religiosa
ueda
laramentisible
ls
ullsde
la
ciutadania,ue,
molt
probablement,
olveure
n
policia
no un musulmá,ef
exemple.
'al.lega,er
exemple,ue
unciutadá
ueu
pot
sentir-sencómode
si
crida a
policia
erqué
a
estat bjecte
'unactede
racisme
se i presenta
nadona
policia
mbhiyab,
que
ndica
a
seva
ertinenqa
l col.lectiu usulmá.
També
sdiuque
sielsautóctons
lancs
ue
ngres-
sen
a
lapolicia
opoden
scollir'uniforme,
erqué
els
d'étnies rel ig ions
i ferentsí
que
ho hande
poder
er?
A
Catalunya
enim lgun ntecedentntern 'aquests
tipus
e
problemátiques.
lsanys oranta
ivahaver
problemes
mbpersones
dscrites
la e dels
es-
timonis
e
Jehová
ue,
ncop
en el
procés electiu
per
esdevenir
olicies,lantejavenesseves bjec-
cions
a
portar
rmes
causa e
esseves
reences
religioses,
ot
que
'objeccióra
molt
espectable,
era ncompatible
mb
'exercici
e
a unció
olicial,
i va
ser ebutjada
rontalment
i
els
candidats
an
haver
'optar
er
'úsde
I'arma
per a
retirada
el
procés
electiu). s
per
aixó
queara
en
es
convoca-
tóries er
a
policies 'inclou
l
compromís
e
portar
armes
n I'exercici
e
es uncions
olicials.
avant
de a nova ituació,
aldrá
alorar
l
significat
e
es
innovacions
ecessáries
n
el
context
e
a
missió
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 15/28
G E S T I O N A R
L A
D I V E R S I T A f
funcions
el
servei
e
policia,
mantenir
n
equilibri
entre
a
necessitat
e
convertir-lo
n
atractiu
er
a
gent
de
diferents
ultures
i
d'adaptar-lo
la
realitat
social
ada
op
més
diversa)
no desnaturalitzar-lo
suprimint-ne
ls
pr incip isásics,osa uepotser
complicada
n
alguns
asos,
erÓ
ue
en d'altres
s
perfectament
eal
tzable
necessária.
Cal
emarcar
ue,
n
aquest
rocés
'atansamente
les
minories
a
policia,ambé s
va
afavorir
als
nys
noranta)
na
aproximació
els erveis
olicials les
associacions
'immigrants
lesONG
que
elsdonen
suport.
a
dea ra
millorarl coneixement
utu, er
superar
ls
estereotips
egatius xistents n
otes
dues
bandes
afavori r
a col ' laboración ámbits
d'interés
omú.Undels
esultats és
emarcables
d'aquesta
ooperació
escala uropea
a
estat
a
Carta e
Rotterdam.
SEGURETAT
IMM IGRACIÓ
A
CATALUNYA
LEsDADEsDELs ERVErs
olrcrAls.
D'acordamb es
dades xtretes elsanuaris
stadísticselMinisteri
de 'lnteriorels nys 995al
1999, amb esdades
provinents
e a Direcció eneral
e
Seguretat iu-
tadana el
Departament
e Justícia
Interior
e
a
Generalitate Catalunya,
odem firmar
ue
axifra
total
de delictesé aquests arrers
nysuna endén-
cia,
om
a mínim, I'estancament,mbalgun epunt
I'any
000,Així,mentre
ue
el
1989 el nombre e
delictes
egistrat
els
ossos
olicials
escala
statal
erade
1.027.1
4,
a xifra 'any 999,ambun ncre-
ment
e a
població
mmigrante mésdel 1000/0,
havia
isminurt
ins
als961.78T
ets
delictius.
Les
dades ue
s'ofereixen
ón
ruitd'un reball
e
recerca
cabat
l 31
d'agost e
2000.Tot
que
s'ha
afegit,
osteriorment,
n algun
unt,
lguna
eferén-
cia
a es
dades
e 'any 000,
no
contradiuen
a ínia
argumental
el
rebal l .
ix i e l nombre
e
del ictes
coneguts
els
cossos
olicials
'any 000
va
ser,
segons
'
Anuario
stadísticodel
inisteri
e 'lnterior,
de
923.270,
mb
a
qual
osa a
endéncia
I'estan-
cament elnombre
e delictes
'hauria
antingut.
Sobre
es
dades
e 'any
001
s'ha
escrit
molt
en
relació
I'augment
onsiderable
els
ets
derictius,
en
concret
lscomesos
els
strangers,
eró
a
hores
d'ara
l Ministeri
e 'lnterioro ha publicatAnuario
estadístico
'aquest ny
amb
es
dades ficials obre
delinqüéncia.
Sibééscertqueaquestasunaanálisi assa imple
i que
no
aporta
aire
nformació,'hem
olgutncloure
aquíper
dues aons: el
et
que
ens
permet
atacar
frontalment'esbiaixat
stereotip
ue
otshem
sen-
t i t
a lguna
egada,
egons l qual ' incremente a
delinqüéncia
stá ligat I'augment
e a
preséncia
de
població
mmigrada
n elsnostres arrers.aixb
no
éscert. ot que a mmigració
'ha riplicat nels
darrers
nys,es ifres
lobals
edelinqüénciaoho
han et,
La alsedat
'aqueststereotips
confirma
i
comparem
lspercentatges
'increment
e apobla-
cióestrangera
mb
'augment
el
percentatge
'es-
trangers
etinguts.
ixr,mentre
ue,
escala statal,
en el
període
995-99,
l nombre e residents
estrangersa
passar
e
499.773
801.332, osa
que
significa
n
ncrement
el600/0,l
percentatge
d'estrangers
etingutsobre
ltotal edetinguts
er
qualsevol
otiu
a
créixer l 6,990/o
del
25f80/o e
l'any
995 al 32,770/o
el
1
999);cal enir
en compte,
a més, ue
molts
'aquestetinguts
strangers
o
són
per
aons e a l.legalitat
e a
seva stada
no
de a
presumpta
omissió
'un et
delictiu.
Mentre ue
es
dades 'immigrantsue
ón esidents
legals Espanya
stan lvoltant
el30/o el otalde
la
població,
ls
ciutadansstrangers
etinguts
inclo-
ent-hi,
bviament,
ls
rregulars)
anestat empre
moltper
sobre
'aquest
ercentatge,
i mésno des
de
'any
995, uan
lsestrangers
etinguts
ons-
titu¡'en
l 25,880/o
el otal
de detinguts,
er
arribar
al32,760/o'any
999,
ambuna endéncia
onstant
a
I'alqa.
A
Catalunya
a
situació
o
és
substancialment
ife-
rentpelque
a
a
les
dades rovinents
el
Cosde
Mossos
'Esquadra,
aque
ens robem mb
percen-
tatges
namica
mésalts
de detinguts,l
370/o n el
primer
emestre
'aquest
ny,
eró
al enir
present
que
apreséncia
e
població
strangera
Catalunya
s'aproximal
doble el
percentatge
xistent n
el
conjunt
e 'Estat.
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 16/28
M E D I A C I Ó N
S I T U A C I O N S
E C R I S I
llany1999,només
|32,79o/oelsestrangers
etin-
gutsper
es orces
cossos
e
seguretat
ovanser
a causa e
a
comissió'un et del ict iu,
entre l
58,040/o
o
erena causa e a l'legalitate
a seva
Supósits ásics usceptibtes
edetenció
er
a
poticia:
.Comiss ió
'undet ic te
ar t .
90de
'a
l .e i 'En iud ic iament
Cr imina[ l .
.Comiss ió
'una
at ta
i
noes é undomic i l i
onegutno
es
dóna na
ianga
uf ic ien t
ar t .495
e aLte i 'En jud ic iament
Cr iminat l .
.Atgunes
nfraccionse
a egistació'estranger ia
ar t .
1.1 J
de aLteiOrgánica/2000,
e22dedesembrel .
estada n erritori spanyol.
Dades
'elaboració
ró-
pia
a
partir
e
a nformacióbtinguda
e 'Anuario
estadísticoel
Ministerioel
nterior el 1999.)
Aquesta ada
elativitzae manera onsiderablees
xifres onades n
'apartatnterior,
a
que,
i enscen-
tremno
enel
nombre
lobal
edetinguts,inó nels
detinguts
ueho han
estat
per
a
presumpta
omis-
siód'un
et delictiu,ns
robem
ue,
els205.532
detinguts n ot I 'Estat'any 999,només 3.826
erenestrangers,
osa
que
significa
l 16,450/o
que
confirmaria
ue
es
elacions
és raumátiques
les
que
acaben
n
privació
e libertat-
e
a
població
immigrant
mb
a
policia
starienelacionadesmb
I 'ap l icac ió
e
la
eg is lac ió
'estranger ia .quest
percentatge'incrementaria
Catalunya,
a
que es
estadístiques
e
a
policia
e a
Generalitat
ostren
xifres
més
altes
que
superen
l
BOo/oel
otalde
detinguts
er
apresumpta
omissió
'un
etdelictiu,
probablement,
om
hem
it, erqué
a
preséncia
ela-
tiva
d'immigrants
Catalunya
s moltmés
granque
a la
resta
e
I'Estat.
La
dada
obre
etinguts
er
aó
de a Lleid'estran-
geria
al
enir-la
rou
resent
esmentar-la
empre
queesdonin ades"sobrestrangersetinguts.n
cas
de no
er-ho,
starem
ncrementant
'a larma
social
n el
sentit
'estigmatitzar
ls mmigrants,
a
que
a població
ntendrá ue
esdetencions
'han
produi'ter
aó
de
es
activi tats
elictivesutes
a
terme er
aquests
ol . lect ius.
aldr ia,
oncs,
ue
elsmitjans
e
comunicació
elsórgans e
premsa
delsmateixos
ossos
olicialsosessin
mfasi
n
aquest
unt.
Éscertqueencara ihaunacerta esproporcióntre
elvolum e
població
strangeraaquest
ercentatge
Delictes
pobtació
mmigrant,
Catatunya,
995-1999
I
Det ictes
ll l l
Estrangers
esidents
t
F
3
qi
;
I
F
;
I
o.
-o
l i l ¡
i l i l
¡ i l 1
ilti
iltl
H
<'
c
i
¡
l
t
f;
F
F
I
ñ
O
i
c o
I I
I $
I i l i l
t
ilti
I litl
u lil l
I i l i l
¡ l lt i
f , i l t l
t titl
E iili
5 *
@ - o
o . 3
lr
l.
l*
l*lil
lllillllilillll liil
$ .ir
- - o
.o
cf)
E$
ll
ll
IHIE
Illtlllll
riliilllll
=E
N=
o
-
iI
I l_
IüIü
ilililllllltllilllii
199 0
1991
1993 199s
1996
1997
1999 98
989
1991+
992
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 17/28
G E S T I O N A R
L A
D I V E R S I T A T
del
16,450/o
e
detinguts
e
nacionalitat
strangera
que
ho
han
estat
per
a
presumpta
omissió
'un
et
delictiu,
n
aquest
unt
eria
o,
atés
'estat
'opinió
al
carrer
focalitzat
n
els
col.lectius
'immigrants
ue
vénen
onamentalment
elspafsos fricans,quepot
portar
pensar
ue
ots
els
detinguts
e
qué
parlem
són
africans-,
ir
que
del
otal
de
detinguts
stran-
gers
'any
999
en
ot
'Estat
103.
144),2
1 369,
sa
dir,
l
20,71o/o,
ren
acionals
e
pafsos
uropeus.
També
s
mportant
emarcar
uedels
1.881
aci-
onals
e
palsos
fricans
etinguts
I'Estat,
omés
17.369
o
van
ser
per a
presumpta
omissió
'un
fet
delictiu
únicament
l
2jo/o).
naquesta
ínia, el
total
e
detinguts
er
apresumptaomissió'un et
delictiu,
omés
l 8,450/o
ren
nacionals
e
paTsos
africans,
ifra
queno és
menyspreable,
erÓ
ueno
es
correspon
n
absolut
mb
a
percepció'alguns
sectors.
ixó
no
vol
pas
dir
que
haguem
e
menys-
prear
quests
ectors
I'hora 'elaborar
executar
polítiques
e
seguretat.
implement
s
mportant
que
sapiguem
ueestem
davant
'una
percepció
exagerada
ueno
s'acaba
e correspondre
mb
lesdades bjectives,
que es
estratégies'terapéu-
tiques"
auran
e
serdiferents
e asimple
epressió
i persecucióe
a
delinqüéncia
ue é com
a actors
ciutadans
strangers.
ins tot
esdades
el2000,
anyenquéhi vahaver namena 'allaumigratori
La
delinqüéncia
no
ha
alrgmentat,
er termes
globals,
des
de
l'arribada de
les actuals
onades
migratÓries.
segons ls
mitjans
e
comunicació
es
onts
ficials,
el percentatge'africansetingutser apresumpta
comissió
'una
nfracció
enal
stava
leugerament
per
sobre el
100/0,
El
percentatgee
ciutadans
strangers
etinguts
en
ot I 'Estat
er
a
comissió
'una
alta
penal ra
del34,230/o
del
otalde detinguts
er a
presumpta
comissió
'una alta)
'any 992
del34,93o/o
'any
1
998
i del39,250/o
'any 999.Si
ho
comparem
mb
els
percentatgese
població strangera
,
simple-
Nombre e
residents
strangers
d'estrangers
etinguts,
Espanya,
995-1999
I
Nombre de residentsestranqers
l l l i
Est rangers
e t ingu t s
Estrangers
estrangersdetinguts,
dades elatives,
Catalunya,
I 995-1 99
r
Percentatge 'estrangersdet inguts
sobre citaI
r
Percentatge ' es t rangers obre o ta I
pob tac ió
ó
-
T
I
I
I
I
s
l*
$ l=
illl
I llil
;
ñte
s3=
rl
rll
rll
l:-
ls
lE
lr l; lü
I
rrir
I lilt
I ttri
i
F
i
I
I
I
I
I
I
25,78
a
28,47
28,69
] I
'32.77
29,79
,
-
J ' - - "
1995
1999
98
997
99 6
1 98
1999
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 18/28
M E D I A C I Ó N S I T U A C T O N S
E C R I S I
ment, mbel
percentatge
'estrangers
etinguts
er
raóde
a
comissió'undelicte
els
estrangers
etin-
guts
epresentavenl 13,70,
l
14,48
el
16,450/o
del otal),
ueda
lar
que a reqüéncia
mb
quéels
estrangersóndetingutser acomissió'unaalta s
f ancament
u
perioa adels
iutadans
spanyols.
Noens
hemd'estranyar
ue
es
produeixiquest
et ,
ja
que aLlei 'Enjudiciament
riminal
omés
ermet
detenir
er a comissió
'una
altasi
es
presenten,
judici
e
'agent e
'autori tat,
os
equisits
cumu-
lativament:
a alta
de domicil i
onegut
no
prestar
fianqa uficient.
És
ógic, és
enllá
elbon
o
malúsde
adiscrecio-
nalitat erpartdelsprofessionalse apolicia,ue
aquestes
ituacions
s
puguin
roduir
és ácilment
entre ls
estrangers
ueamb
nacionals.
o será
infreqüent
ue
el
policiaingui
i f icultats
er dentifi-
carel domicili
'alguns
etinguts
strangers,
ambé
és
cert,
eró, ue,
n
el cas
dels
iutadans
strangers,
la emptació
s molt
ácil
pot
convertir-se
ins
to t
en
una
utinaa detenció
'aquestes
ersones
uan
cometen
na
alta
enal,
óra onvenient,
oncs, na
certa
ura
I'hora
'aplicar
questa xcepció
l
prin-
cipi e
no-detenció
er
altes;
na
excepció
ade
ser
sempre
na
osa
nfreqüent
mai anorma.
Enels
res
últims
nys,
I'Estat,
l
voltant
el
400/o
delsdelictes els uals 'havienetingut iutadans
estrangers
ren
delictes
ontra
l
patrimoni
fona-
Els
estrang'el's
estan
scbrerrepresentats,
e0
g'enerel.
en ies
xifres
relatives
a
d
etencions.
mentalmenturts robatoris),entre ue esdades
delsMossos
'Esquadra
nsmostraven
ueelsciuta-
dans strangers
etinguts
erqué ihavia
ndicis
ue
havien
omés
n delicte ontra
l
patrimoni
també
fonamentalment
obatorisfurts)
scil'laven
ntre l
32
iel
350/0.
El
ráf icde droguesambé
epresenta
na
part
important
els
delictes
els
uals ón
detinguts
ls
ciutadans
strangers.
ixi
es
dades
el
Ministerie
Estrangers
estrangers
etinguts,
ades bsolutes,
atalunya,
1995-1999
Nombre
de residents
estrangers
l l l l
Est rangers
e t ingu t s
er
MMEE
Estrangers
estrangers
etinguts,
ades bsolutes,
atalunya,
1995-1999
t r Totat
e t i ngu t s
a l t es
l l l l
Est rangers
e t ingu t s a l t es
=
I
T
I
¡ É
I $
I i l i l
lllll
r lill
I ilti
:
I
l
I
l*
niiii
illii
=
T
I
l
T
g
I
t
l -
t ñ
l l o
E - t
ú
t iiii
Hiit
fr iii
i l i l i l
E I I I ,
É
;
T
¡
I
I
I
I
I
l q
¡x
E , , , ,
3
3
t
I
I
-
I
T
f o
I
c\.¡
t=
r
,,,
E
.l
C\¡
;
I
I
I
I
r-t
ID
T-
1998
997
997
1998
1999
1999
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 19/28
G E S T I O N A R
L A
D I V E R S I T A T
I'lnterior
ns
ndiquen
ueel
percentatge
'estrangers
detinguts
er
aquest
ipus
e
delictes
sd'una
mica
més
el
15)/oen
l
mateix
eríode 997-99,mentre
que
podríem
stimar
ntre
el
10 el
12o/o
lsdetin-
gutspelsMossos 'Esquadraelsmateixos otius,
En ot
cas,
quests
os
grups
e ipologieselictives
(drogues
patrimoni)
ignificarien
ésde
a
meitat e
La
majoria
de
ies detencions
d'estralt
g'ers
encara
són
causades
per
comportarnents
il.lícits
relacionats amb
Ia
legisl acíó d'estrangeria .
fa
delinqüéncia
ndiciáriamentmputablels iutadans
estrangers.
a esta e ipologies
grups
edelictes
t indr ien n
pesmenys el levantn esdetencions
d'aquestsiutadans.
Juntamentmb
a
dada
nic ia l
egons
a
qual
a
del inqüéncia
o ha
sofert
n ncrement
lobal
n
els
últims nys
causa e a mmigració,es
dades
deciutadansstrangersetingutsíque nsdonen,
si mésno, ndicis
el
quepot
estar
passant.
i
e l
nombre
e
delictes o
s'ha ncrementat
n el darrer
decenni
el
gruix
els
delictes stá
onstituit
i
ho
ha
estatprácticament
empre)
els
delictes ontra
el
patrimoni
e espersones,
resulta ue
aquestes
són es ipologiesn arealitzacióe esqualsmés
es
veuen
elacionats
ls
ciutadans strangersn
general ,
odríem
oncloureue
alguns iutadans
de nacionalitat
strangera
starien ubstituint
ls
autóctons
n a
comissió
'aquestsipus
de delic-
tes.Normalment
a
major ia
elsdel ictesontra l
patrimoni,
olt
especialment
ls obatorisels urts
(i
alguns
elicteselacionats
mbel ráficde dro-
gues)
ón omesoser
iutadansmb
pocs
ecursos
económics,ue, ense aireormació ipossibilitats
professionals,
euen
n
a
comissió 'aquestsctes
delictius
na
possibil itat
e millorarconbmicament
o simplement
esobreviure,
No
és estrany ue,
e a
mateixa anera
ue
diem
que
a
bonanqa
conómicaa
comportat
ue
els
nacionals
agin
millorat
l seunivell
e
vida
que
hi
hagi
reballs ocqualificats
i
mal emunerats)
ue
novolen
er,
lsestrangersue
vénen
l nostre
aís
comaemigrantsconómicsinguin ocupar'esglaó
social
económicue
ocupavenlsnacionalsue
Estrangers
estrangers
etinguts, ades etatives,
atalu-
nya,
995-1999
r
Percentatge
st rangers
obre o ta Ide t ingu t s
at tes
r
Percentatge
strangers esidents
sobre
otat
pobtació
39,25
I
Delictes
omesos
er
estrangers
ontrae[
patrimoni
satut
púbtica.
1
De[ ic tes
on t rae [
pa t r imon i
2 Del . ic tes
e rá f i cde
drogues
3 Res ta
et ic tes
34,23
I
J4 , 7J
a
1999
Estrangers
etinguts
97
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 20/28
PERSPECTTVES:CONVIVENCIR:
RETSDEURES,
ALORS
LíMITS. n
tot debat
sobre convivéncia entre
mino-
ries i majories,
sempre
es
planteja
eI
tema dels
drets i
els deures. Es tracta
de saber fins a
quin
punt
hi ha
d'haver uns valors
comuns i flns a
quin
punt
aquests valors
comuns
han de
ser
la
suma de
tots els valors
de les minories concurrents.
En
primer
lloc, trobem el discurs
excloent
segons
el
qual
els valors comu.ns són els
propis
de la
soci-
etat
d'acollida, i els nouvinguts no tenen el dret
d'aplicar-ne cap de diferent. Des d'aquest
punt
de
vista, l'alternativa
dels irnmigrants és clara: adap-
tar-se a la cultura d.ominant i aband.on ar Laseva,
més
enllá de
gestos
més o menys folklórics
de
manteniment
de
la
tradició
o de la seva
cultura.
Com a contraposició a aquest discurs,
trobem
eI discurs oposat, extremadament comprensiu:
tot
i
existir
uns
valors
comuns
que generen
(o
haurien de
generar)
deures en tots els
membres
de la nostra
societat, caldria ser tolerants
amb
els immigrants,
ja
que
no
coneixen,
ni
per
tant
comparteixen,
prou
la
nostra cultura
per
complir
les
obligacions derivades de
les
nostres regles
i
valors.
Lobjectiu cabdal és aconseguir
que
els
immi-
grants
formin
part
de
la nostra
comunitat,
d'una comunitat integrada on tothom tingui
els
mateixos
drets i deures. Per assolir una societat
integrada
o multicultural,
el
discurs
intolerant
és
negatiu,
peró
eI discurs massa tolerant
també
és negatiu.
Un
delicte és
guelcom que
está
defi.nit
i
taxat
per
la
llei, i no hauria d'estar subjecte a atenuants
o
agreujants
en
funció
de
I'origen de les
persones
o
del seu
color de
pell,
tant si és en
beneflci
del seu
autor
com si és en contra seva.
Per
arribar a la iguattat
real
de drets
i deures,
són
: : l
molt
imnot{ants la sensibilització
i
la
mediació.
Quan
es
produeix
el conflicte
per
primera,
vegada,
es considera important
sensiblLitzar
i
informar
sobre
quins
són'éls
d.rets
i deures
dels
implicats,
abans
de resoldre
el
problema
de
forma
taxativa
i
seguint
el
procediment
d'actuació
més
estricte.
u e o l ¡ c l ó
E N
s r r u A c t o N s
D E c R t s l
Hi
ha, peró,
uns
límits
orientadors:
.ACCEFTACTó
u
LA
DtrNfocRAcra
om
una obligació
i un
der-rre
per
a
tothorn.
.ACCErTACTó
nr,
pLURALTsMn
et respecte
de l,altre.
.RESeECTE
LS
DRETS
TTMANS:
al intentar
adaptar
les
pautes
de
cada
grup
de
manera
[re
siguin accep-
tables
cles
del punt
de
vista
dels
drets humans.
.RESeECTE
LA
cARrA
vrAGNA
e
cada Estat
(a
Alema_
nya,
per
exemple,
eI
Partit
dels
Verds ha demanat
Ileialtat
constitucional
als immigrants).
sf vrAcEDó.
C E N T R E
U N E S C O
D E
C A T A L U N Y A .
R O J E C T E
A P A P . P A V E M E N T .
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 21/28
G E S T I O N A R
L A
D I V E R S I T A T
anteriorment
uien
terme
aquestes
eines.
i,
a aixÓ,
hiafegim
ue
hi
ha
estrangers
ue
énen
ncond¡c¡-
ons
rregulars
sense
mitjans
lars
esupervivéncia,
no
será
orprenent
rribar
la conclusió
uehi ha
com
a
mínim
n
subgrup
ntreel col'lectiu'estran-
gers
que
es
roba
n
condicions
conÓmiquesolt
precáries
que
pot ecórrer
l delicte
om
a
mitjá
e
vida.Com
quees
racta
e
persones
ense
aires
recursos,
ol t
probablement
edicaran
lsseus
esforqos
aquell
ipus
de delictes
ue
no requerei-
xen
habilitats
specials
poden onar ngressos
curt
ermini.
mbaquest
anorama,es
droguesels
delictes
ontra
l
patrimoni
ón, ens
ubte,
l
recurs
mésa
má.És
certqueaquesta s unaaproximació
indiciária
ue
caldria omplementar
mbestudis
ue
tinguessin
n
compte ltres ipus
de actors
cultu-
rals,
er
exemple),
Ue
ambé
odrien
ontribuiruna
explicació
'aquestes
ades.
És molt
habi tual e lacionarls
mmigrants
les
minoriesmb
grups
e
personesue
es dediquen
de
manera rganitzadaa'obtencióe beneficis
it -
janqant
a
comissió
'actes elictius.
s
aquesta na
forma e criminalitat
uegairebé
empre
resenta
vinculacionsnternacionals,mb a
qual
osaés re-
qüent
a
preséncia
n aquests
rups
e
persones
ambnacionalitats
iferents.
ambé
s
reqüent
ue
alguns
'aquests
rups
emblinntegrar
referent-
ment
persones
mb
un mateix r igen acional
étnic. questes
ircumstáncies
s
plasmen
n
a
denominació
els
grups
n unció e
a nacionalitat
dominant.
ots
hemsentit
parlar
e
a
banda els
peruans,
ls cárte ls o lombianse
la
droga,es
máfies
usses
italianes,es
ríades
ineses,
tc.
Darrerament
a
novetat
n
aquest ampestásent,
precisament,
'increment
els
grups ue,
e manera
organitzada,
s dediquen
l ráficd'éssers umans,
sigui
om
a
má
d'obra
coma objecte esatisfacció
sexual
els
ciutadans
els
palsos
eceptors.
Fins
quin
unt
i
ha
unvincle
ntrea
delinqüéncia
organitzada
els
estrangers
esidents
l país?
Depén
delqueentenguem
er
vincle.
bviament,
naquest
camp
robem
rups
ue
ntegren
oltes ersones
e
n
acional
tat
estran era,
reqüentment,
om
acabem
de
dir, e a mateixa acionalitat.l et
de sernaci-
onals
'un
país
ueno
ésel de
residéncia
lsdóna
recursos
erpoder
reballar n contacte mbdos
paisos
iferents,
osa
que
obre
es
portes
aprofitar
les rontereseresquivares egislacionse otsdos
par'sos
,coma mínim,
er
dificultares asques e a
Els
estrangers
són
més
sovint
objecte de
detenció
per
la
conlissió
d'una
falta
penal que
els espanyols.
policia
n a
persecució
'aquestselictes.
Cal enirpresent ue
els
mmigrantss
poden
eure
molt emptats
recórrer l
que
sigui
per
no racassar
enel
seu ntent
e
millorarconómicamentsocial-
ment. s
necessari
ntendre
ue, uan
n
marxa
el
seu
país
la cerca
'un
utur
millot
i
és
molt
difíci l
acceptar
lfracás;a
pressió
e riomfar
s
moltmés
gran ue
enel casd'un acional
ue
no
s'ha
mogut
decasa, ue
noha et
cap
aposta
e
utur.
i,a
més,
I 'entorn
el
grup
en
qué
s'ha e
moure
s amiliar
conegut
més
que
asocietat 'acollida),l
que
será
difícil
s no
picar
'hammés
ardo
més
d'hora. n
aquest
ontext
s
mportantalorar
l suport
ue
algunes
ssociacions
ONG
poden
ferir lsestran-
gers
nsituació
ifícil. ncara
ue
algú
ugui ensar
que
es ractad'organitzacionsue
ajuden ls
qui
estan orejant
a lei, al enirpresent ue epresen-
ten
alguna speranqa
er
a aquesta
ent, uepodria
caure
n mans e,per
exemple,
rups
edicats la
delinqüéncia.
Lescaracterístiques.culturals
'alguns
rups
acio-
nals,
mb
una
gran
estima e acohesióla
defensa
del
seucol.lectiuacionalla leialtat
aquest,
oden
facilitar
quest
rocés.
algrat
ot,cal
no
oblidar
ue
hi ha
un
gran
nombre
e nacionalsnvolucrats
n
els
grups
e del inqüénciargani tzada,
que,
ot
la
mportantreséncia
e ciutadansstrangersn
aquest
amp,amajoria
'aquests
rups
an
ercre-
atsorigináriamenter
ciutadansspanyols.
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 22/28
M E D I A C I Ó
N S I T U A C I O N S
E
C R I S I
Acceptat
uepot
haver-hi embres
e
es
minories
que, er
es
aons cabades'expressar,
'integrin
n
les
xarxes e delinqüéncia
rganitzada,
al
plantejar
el
següent:
ins
a
quinpunt
és correcte
necessari
mantenir
lsepítets acionalserdesignarquests
grups uees dediquen
l
crimorganitzat?
adeser
molt
molest
er
a un
peruá entir
arlar
e
"labanda
dels
peruans'l
Com
ho
hemde
er
per
acceptar
l
que
és
real
,
per ant,no
amagar
l
predominie
cer ts
rups
aciona ls
n
a lguns
rups
r imina ls
sense
stigmatitzar-ne
ots
els
membres,
Ue
n
a
seva
majoria
o es
dediquen
aquestes
ctivitats?
Cal
robar
nasortida
aquest
ilema
uesigui es-
pectuosa mb
arealitat
amb
el bonnom elprestigi
dels
membres e
otes
es
minories
resentsn a
nostra
ocietat.
Les
mplicacions
'alguns
embres
e
esminories
en
a del inqüéncia
orten e
vegades
postures
maximalistes
ue
obliden
na
ponderació
dequada
de
es
dades.
om
hem
vist, proximadament
l
1
50/o
per
es
personesetingudes
lterritori
e
'Estat
er a
comissió
'actes
elictius
ren iutadans
strangers,
quan lsciutadans
strangers
esidents
egalment
Espanya
oarriben
l3o/o,
aconclusió
ácil
és
dir
que
el 30/o
e
a
població
uu
a terme
l
150/oels
delic-
tes, , ot
seguit,
omenqar
bramar
ontra
a maldat
intrínseca
e
esminories/estrangers,
uehaurien
e
ser,
nel
millor els
asos,
otmesos
un
control
molt
La majoria
dels
delictes
pels
quals els estrang'ers són
detinguts
són
els
delictes
contra
el
patrimoni
i
els
relacionats
amb
el tráfi.c
de
drogues.
estricte
els
erveis
e
policia,
ense
onsideració
dels
seus
drets
llibertats;
erÓ questa
firmació
o
deixa
eser
rívol4
a
queés
habitual
ue
acomissió
de
delictes
s concentri
n
grups
e
persones
mb
una
determinada
ondició
conÓmica
social,
Cal enir resent
ue
ambé
i hadades
ue
s'hau-
r ien
de
considerar
que
no apareixen,i
més
no
en
a
documentació
xaminada.
o
s'hi
especifica
I'evolució
e
a
delinqüéncia
e caire
acista
dis-
criminatória,ue é
com
a víctimes,
ntre
d'altres,
els mmigrants,
que,
n
conseqüéncia,
o
els
situa
coma
generadors
e
delinqüéncia,
inó
ue
són
els
autóctons
ls
autors
abituals
'aquestesipologies
delictives.
També
óra
nteressant
enir
ades
obre
lsestran-
gers
om
a víctimes
els
elictes o
acistes,
s
a
dir,
de
qualsevoltipus
edelicte.
ielsestudis
ns
diuen
que
hi
hadeterminats
ectors
ocials
els
económi-
camentmésdébils) ue
sónvíctimes e delictes
o
d'alguns
elictes)
mbmés
reqüéncia
ue
d'altres,
caldria
onstatar
i aixó
es repeteix
n
el cas
dels
grups
'immigrants
ue
se situen
n
aquests sgla-
onssocials. naltres
alsos
per
exemple,
l Regne
Unit-, 'ha onstatat
ue
es
minories
ónsubjectes
passius
'actes elictiusmb
més
reqübncia
ueels
membres
e
amajoria lanca,
ades
uesónescla-
ridores e caraa teniruna
dea
obre
l
loc
de
es
minories n a societatla mportánciaelpaper e
la
policia
n
a
protecció
els
iutadans
ertanyents
a aquests
rups.
L E s
D A D E s
D E L s s E R v E t s
p E N t r E N c t A R t s .
e s
dades
extretes
e l'Anuario
stadístico
el
Ministeri
de
'lnterior
elsdiferents
nys
estudiats,
ixí om
la
nformació
acilitada
er
a
Direcció
eneral
e
Serveis
enitenciarisRehabilitacióelDepartament
d'lnteriorJustícia e aGeneralitate Catalunya
sobre
a
població
eclusa,
onfirmen
n
ncrement
e
la
població
strangeraue
éscondemnada
enviada
la
presó
oma conseqüéncia
e a ealiLació
rovada
d'activitatsipificades
el
Codi
Penal oma
delictes
sancionades
mb
penes
rivatives
e libertat
e
ota
manera
quest
studi
o nclou
esdades
rovinents
de
a
Fiscalia
delPoder
udicial,
erqué,
om
queno
coincideixenaire
ovintes
dates
els
ets
amb
es
dates elsudicis,
istorsionennestudi
ronológic
e
lasituació
,
si més
no, equereixen
ns
ajustaments
unesmatisacions
ue,
naquests
oments,
o
estem
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 23/28
-
G E S T I O N A R
L A
D I V E R S I T A T
en
condicions
e
fer,Fóra
nteressant
ueulteriors
treballs
profundissin
n
el camp
e
Administració
e
Justíci4
ertal
'entendre
illortotes
es mplicacions
dels
enómens
igratoris
n
els
mecanismes
nstitu-
cions
econtrol ocial e anostra ocietatitambé
la
nversa).
es
dades
studiades
ostren
ue
aquests
darrers
inc
anys
a
població
eclusa strangeraa
augmentat
e
manera
onstant
si
mésno, a
seva
ro-
porció
n
relació
ls
nacionals)
ant
a Catalunyaom
en
ot
'Estat.
erexemple,
escala statal
'any
996
la
població
enitenciáriae
nacionalitat
strangera
a
passar
e
7.346
nterns 'any
1
995 a
7.263
el 31 de
desembre
e 1996.
Arabéels
nacionals
ncara
an
baixarmés de37.610 34.640), mb a qual osa
el
pes elatiu e
apoblacióstrangeravaaugmentar
(del
16,340/o
a
passar
l
17,330/o).
n exemple e
la ntensitat'aquest
reixementel
percentatge
e
poblacióenitenciáriastrangeras el et
que,
n
el
períodeue
va
del30
d'abril l 31 de maig e 'any
2001, a
població
eclusa les
presons
spanyoles
augmentés
n317
nterns;oncs é, 'aquests12
163erenestrangers
om
és ógic, i es
produeix
n
incrementonstant e apoblacióstrangera,quest
fet é
un
reflex
n
'activitat
olicialpenitenciária,
Interns
Catalunya
I
Espanyots
ll l l
Estrangers
Si comparem
esxi fres
e
població eni tenciár ia
estrangera
mb es
de
detinguts strangerser
la
comissió
e
ets
del ict ius,
eiem
ue
a escala
estatal lspercentatges
stanmoltpropers,
a
que
davant el 150/oedetingutser aóde acomissió
d'un
cte
del ict iu lsanys1998
1999, i robem
unamicamés
del 17o/o
e
població eni tenciár ia
estrangera,
mb
un
ncrement
el 24o/o,l 30 de
juny
del2001.
Aquesta e t i ta
i feréncia
oens
aporta
ran
osa,
més enint
n
compte
a diferent
cronologia
e I 'actuacióol ic ia l
la peni tenciár ia,
ja
que
difíci lmentots
elsdelictes
omesos urant
unany mpliquen
ngressos
la
presó
n el mateix
període,rabé, aldria studiari a precáriaitu-
ació
d'alguns
strangersl nostre
aís
en
termes
económics ,
e
supo r t oc i a l ,
de domin i e la
llengua
la
cultura
el
país-
podria
aci l i tar,
ncop
acusats
e a
comissió
'actes el ictius,
n
ngrés
la presó
n
un
percentatge
uperior lsnacionals.
Amb
aquestes
imples
ades, questa
endéncia
pot
apuntar-se,eró
no
és
possible
firmar-ho
e
manera
oncloent
ense na ecerca
révia,
a
que
lespeti tes i ferénciesue
apareixenodrien
er
degudes factors
molt
iversos.
Total
nternsEspanya
Espanyol.s
l l l l
Est rangers
tr-
{
F : E
c \ :
3 3 3
l r t
tlt
tll
rll
I
I l_
la ls
lE
I ilil tttt llll
Iilil ilil iltl
c\
ñ u q
; 3
: r
tl
lt
tt
II
p
ln
In
iil Iili 1ilil
tiriiilriili
5
ñ ocD -$
.o
ts
II
[ [
II
[ [
E=
É
Iil ü
$ilil
;;e*N
IIIIi
lrttl
lllll-
: = ; l; Iil l-tiiliilHilllitililHiil
1 98
995
es.199ó
ut .
1997
ju t .
1998
ju t .
1999
jun.2000
un.2001
1996
1997
1999
2000 3015101
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 24/28
M E D I A C I Ó
E N S I T U A C I O N S
D E C R I S I
ELS DRETS ELS
DEURES:
CAP A UNA IGUALTAT
N
ELS RESULTATS
El
gran
debat ctualment
n 'ámbit
e aseguretat
i
lesminories
s el ema
deldrets
elsdeures els
ciutadans embrese esminoriesd'aquel lsue
pertanyen
a majoria.
s
unaconseqüéncia'algu-
nes niciativesue, er
ald'afavorir
a ntegracióels
immigrants
diferents ivells,an ntentat
ermés
tolerantsflexibles
mb lsmembres
e
esminories,
pel
que
a al compl iment'a lgunaormativa,
ási-
cament dministrativa,
eró
ambé mbel
debat n
relació
alguns
roblemesenals,
Aquest
ebat
obre
a gual tat n elsdrets
els
deures l trapassaapol ic iaimpl ica
nadimensió
polrtica
ens
menyspreable.s
undebat
iu
enmolts
pai'sos
uropeus,
n
els
grups ue
radicionalment
havien statmés olerant s mb es
dificultatsels
immigrantser
assumir lguns
els
alors
ásics
de esnostres
ocietatsemocrátiques,omencen
a
plantejar
a necessitat
e
revisara
seva ultura
exigir
n
respecte
stricte
els
nostres
alors ons-
ti tucionals,
osa
ue
nclouria
a nnegociabilitat
els
drets
l l ibertats
e othom
més
enl lá e a
cul tura
a
qué
cadascú
ertanyi.
embla
naconseqüéncia
lógica
e 'argument'acord mbel
qual
ls
mmi-
grants
and'integrar-sen les
nostres
ocietats
en condicions' igual tatmbelsnacionals,
a
que
aquests acionalsstan ubjectes ls
valors
drets
constitucionals.o
sembla,
oncs,
ens
negatiu
l
fet d 'exig i r ls mmigrantsn respectelsvalors
principis
ásics elnostre istema.
Un
cop
acceptat
quest
unt
de
partida,l
problema
rau
en
com
'obté
quest
ompliment,uines straté-
gies
'elaboren
er
aconseguir
na
assumpció
com-
pliment
o
raumátics
els
nostres
alors
principis
constitucionals
ásics
er
part
'aquestsmmigrants.
En
altres araules,
a
all
d'exemple,
stá lar
que,
n
cas
que
hi
hagi
ol'lectius
e
nouvingutsue
siguin
toleranis
mb
a
violéncia
xercida
nelside
a amÉ
lia,
osaltres,
a
societat
'acollida,
o
hemd'estar
disposats
tolerar-ho;
ra
bé,quina
s I'estratégia?
Perseguir
ualsevol
ndici
ncara ue
noestiguem,
segurs ue
després
odrem
rovar
ls
ets
queno
posarem
la
dona
n
una
ituació
ocialnsosteni-
ble?-objectiu
s
clar:
liminar
apráctica
e
aviolén-
cia
doméstica
n
aquest
mbit
i
eneldels acionals
també,
osaque
es planteja
orqa
omplicada).ra
bé,
el métode
eguit,
a
manera
oms'intenti
om-
batre
questa
ioléncia
e
génere,
acil itará
ue
es
vegi
om
una
qüestió
e
discriminaciótnica com
unamesura
ecessária
plicable otes es
diverses
comunitats
tniques
xistents
l nostre
aís.
La
to e án
a
g
e
n
e alitzada nve s. mm
g
antsq
ue
cometen
erts ipus
e delictes
n
unció
e
a
seva
precária
ituació
de es eves
ivergéncies
ulturals
pot
esultar és
perjudicial
e
cara la
pau
social
que
cap
altra
osa.
om
a mínim,
s una
potencial
bomba e rellotgeriauepot
er
explotar
l racisme
entre
a
població
utóctona,
o
és, oncs,
nabsolut
recomanable.a gualtat
n 'aplicació
e
a
lei
em-
bla
mprescindibleer
evitara
confrontació
ntre ls
diversos
rups
ue
ntegren
a
nostra
ocietat.
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 25/28
G E S T I O N A R
L A
D I V E R S I T A T
MEDIACIO
N
SITUACIONS
E
CRISI
"LeTemps
es minor¡tés?", onográfic e Les
cahiers
e la
sécurité ntérieure, úm.45.
Parls: nstitut es
HautesEtudes
de a Sécuriténtérieure,
r trimestre 001.
¿Periodistasontrael racísmo? a prensa spañola nteel pue'
blo
gitano
durante1995
y
1996.Barcelona:nstitutoRomano
de Servicios ociales
Culturales, 997.
ula
seguretat
riblica
avant e
a
confluéncia e culturesn,
ono-
gráfic
de
Revrsfa
Catalana e SeguretatPública, úm.2.
Mollet
del
Vallés:
scola
e
Policia
e Catalunya,bril
1998.
Anu
ario Estadsti o. Madrid Ministerio
el
Interior, ecretarfa
General écnica,
995-1 99.
BovENKERK,.,
M.vAN AN s. DEvRrEs:Policing Multicul-
tural
Sociefy. peldoorn: SOP, 999.
BovENKERK,
.:
Organized
Crimeand
EthnicMinorities:s
there
a fink?',
dins
lransnational
OrganizedCrime,vol. 4, núm.
3-4,1998.
BU¡TENHUrs,
. :
El
grup
europeu
ol ic ing Mult icu l tura l
Society',
ins
Revrsta
Catalana e Seguretat ública, úm.2,
1998.
Bu rENH
u s, A.
nCap
a
a
diversitat: ssumpcions,
fnies
'apro-
ximació
efectes",
ins
Revrsfa
Catalana e Seguretat úblicq
núm. ,1998.
DoMf GU z, .L. x. vrRGrLr:la seguretatlapolicia, ntre
modernitat
postmodernitat.
otes
per
a
una
análisisistémica
sobre
els seus
processos
e canvin, ins ReyistaCatalana e
Segurefaf ública. úm.6-Z
2000.
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 26/28
R E F E R E N C I E S
I B L I O G R A F I O U E S
E R
C A P I T O L S
EnquestadeSeguretatPúblicadeCatalunya,
999. Barcelona:
LÉvY,
R.
R.
zAUBERMAN:"La
olicia,
es minories
l'idealrepu-
Departamentd'lnterior,
2000.
blicá rancés",
ins
Revista
Catalana
de
Seguretat
Pública,
num.
g ,
2001 .
Enquestade Seguretat
Pública de Catalunya, 2000.
Barcelona:
Departament
'lnterior,
2001. MORGAN,
I
T.
NEwBURn:
he
future
of Potícing.Oxford:
Cla-
rendonPress,1997.
EsprcAREs, .: Delincuencia
rganizada
ransnacional",in s
Ciencia
Policial,juliol-agost1998.
licia catalana
multiculturalitat.
arcelona:
Centre Unesco
de
Catalunya,
ebrer
2OO2.
cARcrA, e.:
lnmigración
y
delincuencia
en España: análisis
criminoló7rco.
Valéncia:Tirant
lo Blanc
i Ins tituto Andaluz Inte-
Recomanació
1O
del
Comíté
de
Ministres
del Consell
d'Europa
runiversitario e Criminología.,
001. sobre
el Codi Europeu
d'Ética
Policial
Comité
de
Ministres,
19
de setembre
e 2001.
cutLLEN,
. :
"El
paper
de
la
policia
en relació
amb
el
racisme
els conflictes interétnicsn,
ins
Revista Catalana de Seguretat Recomanacionsfinals
el
projecte
Pavement.Barcelona:
entre
Pública,núm. 8,
2001. Unesco
de Catalunya,
2000.
cufLLEN,F.:ulaintegraciódemembresdelesminoriesalespoli- REtNER, .:Chief Consfab/es.Oxford:OxfordUniversityPress,
cies europees'i dins
Policia
catalana multiculturalitat.
Barcelona: 1
991
Centre Unesco de Cata lunya,
2000.
ScARMAN,.;
TheBríxton
Disorders.
ondres:HMSO, 1981.
INSTITUTOEESTUDIOSESEGURIDAD
POI- ICí I :
uSETVA.
torio de Ia Seguridad
Pública, núm. 8,
2001.
sM¡rH, D.J.
J. cRAy:
Police
and People ín London. The Police
in Action.
Londres:
Policy
Studies Institute,1983
La
Carta
de Rotterdam.
llna
policia per
a
una societat multiét-
nica.Barcelona:Centre
nescoCatalunya,
scolade
Policiade
zuRERA,
.s.:
"El
rol
de la
policia
davantdel
multiculturalisme',
Catalunya,
1999.
dins Revrsfa
Catalanade
SeguretatPública,
núm. 2, 1998.
La
gesüón
de la seguridad
en las sociedades
multiétnicas.Madrid:
Comissió
Europea/lnstituto e
Estudiosde
Policía, 001.
LEA, . I J.
you
ne: Whatis to be
done about law and order?
Crsrs
in the nineties.Londres:
Pluto Press, 1993.
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 27/28
lEMed.
President:
Jordi
Pujol,
resident
e
la
Generalitat
e Catalunya
Vicepresidents:
Ana
Palacio,
ministra Afers
Exteriors el Governespanyol
JoanClos,alcalde e Barcelona
Josep
A. Duran Lleida, n
representacióe
la
Generalitat e Catalunya
President
de la
Comissió
Delegada:
JosepA.
Duran Lleida
Director:
Andreu
Claret
Consorci
ormat
Per:
frffi
Generalltat
e CatalunYa
MINISTERIO
DE ASUNTOS
PíERIORES
Ajuntament
@
a" a.r."lon"
Alt
Patronat:
BBVA
:X
"bearxd'
Grupo@Ptaneta
@
/e"'.ryry
Eil
grt{"t%|
TBER AÍ
Gmbr¡ dr Con.r(
dc Earccton¡
a
Poft de Barcelona
'rl>
=r
?or t
da
laraagon¡
------------\s-
Tel6nica
.:ffiffi9
Gestionar
la
diversltat.
Reflexions
experiéncies
sobre es
polltiques
d'immigració Catalunya
Equlp
de redacció
Direcció:
GemmaAubarell
Coordinacló:
Xavier ragall, ordi
Padilla
Assessoramenfi
XavierRelats
Redacció:
Dolors
Portet, nnadelAnoyo
Dlsseny
de la
col.lecció: DavidTorrents
Maquetació:
Juan
Esbert
lmpressló:
Futurgrafic
.C.C.L.
Dipósit
Legal:
83761
2009
@ nstitutEuropeu e la Mediterránia
Girona
20,
5a
planta
08010
Barcelona
www.iemed.org
ISBN:
4-393.6012-z
7/16/2019 Mediació en situacions de crisi.PDF
http://slidepdf.com/reader/full/mediacio-en-situacions-de-crisipdf 28/28
GESTIONAR
RHFLffi}dHMNS
.t*i:.:"r;E'
i;.
;
fli
Sruw,
#
1
? :
ik "+roiiri:¡.?rh
HKpffiffifi
$\fftHS
ffi#ffircffi
M?IMMfiffi-$qffilO
) )
t f
;Í
f;Frrritls;
ir t
f.
il
t¡ rfi
ti
i$*'-,t*o
i {
t::
6N
t ¡ ¡
.1.¡r,1tr, : i
i Éjr. rs.t , j; '.
r
I
il,
"t
i:-
i - :
*
I , .
, ; i L ' í . P E $
- j A l 5 0 s .
E l t
I F E N
A
i : : : ' ,
i j { - : ¡ F 1 ; D E l i l A N n É i S
S O L I A t - S
I
L . I " I B R E
B O R D A
t . E S G R A N S
i l i i
l r l O M E N T
E i \ i
ü U E S C N
' . .
C i i i ,
R E N S I O
r i E
R E F l - E X I O
':i i¡ :
-
'it,
i¡
t,
i ii
'¡4
" f i $
i
,fl
'*..
,"
,¡;¡',il-t
q-r.;;;,'g,.:;-
:
- ' i i n i
\ i A i _ G f i ¡ , R
L
C A B A L
'
,
,
, . ' .
' j :
(:
¡-:
,1:
^ANA
EN