Interrogants i Reptes de futur
Grau d’Educació Social
Universitat de Barcelona
Grup Las Fridas
Antonio Alcántara
Curs 2015-2016
Clàudia Pratdesaba Gallardo
Ana Gràcia Navarro
Cristina Font Morales
Amanda Peña Muñoz
Judith Martínez Riudalbàs
Irene Solà Caralps
Mares i adolescents,
¿Pols oposats?
ÍNDEX
0. Introducció: presentació del tema i justificació .................................................................... 3
0.1 Justificació ........................................................................................................................... 4
1. Estat de la qüestió: La mirada de la dona i l’infant ............................................................... 6
1.1 Introducció .......................................................................................................................... 6
1.2 Pobresa ................................................................................................................................ 6
1.3 Àmbit laboral ....................................................................................................................... 7
1.4 Els principals problemes de les mares solteres ................................................................... 8
1.5 Algunes xifres ...................................................................................................................... 9
1.6 Vivències reals ................................................................................................................... 10
2. Reptes i Interrogants que planteja aquesta temàtica per l’àmbit de l’Educació Social ...... 15
3. Actuacions d’èxit: aportant llum front a un futur incert. .................................................... 17
4. Implicacions per a la pràctica de l’educador/a social. ......................................................... 20
5. Conclusions ......................................................................................................................... 21
6. Reflexió personal ................................................................................................................. 24
7. Bibliografia .......................................................................................................................... 37
8. Annex.. ................................................................................................................................. 41
Educació social: Interrogants i reptes de futur
3
0. Introducció: presentació del tema i justificació
Què és la família? Qui conforma la família? Quin és el model familiar tradicional?
Perquè actualment estan apareixent nous models? Quines són les causes d’aquesta
nova aparició? Aquestes només eren algunes de les preguntes que ens plantejàvem en
un inici.
Segons la societat romana la família és “el grup d’esclaus i esclaves patrimoni del cap”
Segles més tard Alberdi afirmava (1994: 9) “la família és la institució que connecta als
individus i a la societat des del començament de la vida humana i que compleix amb
una funció essencial per a ambdues: a la societat li ofereix un recolzament fonamental
socialitzant a cada ésser individual i a cada un d’aquests els obri el camí cap a aquesta
amb el procés bàsic de socialització”.
En els anys 50 i 60 la família tradicional era l’únic model familiar que existia, però a
finals dels anys 60 i a principis dels 70 va arribar el moviment estudiantil i el moviment
feminista. Aquests cridaven a la rebel·lió contra les estructures tradicionals.
Deixava d’estar clar el concepte de qui o què forma la família: quines formes de família
han de ser dignades com a tals i quines no? Quines famílies mereixen una ajuda
econòmica i quines no?
En la societat burgesa el prototip familiar era la unitat per a tota la vida, legitimada
oficialment, pare-mare-fill. En cas de desviació d’aquest model tradicional familiar es
parlava sobre mares solteres o mares no casades i això suposava una gran connotació
negativa cap a les dones, és a dir, implicava una forma d’existència de mala reputació,
una situació de rebuig cap a elles... Avui en dia, en canvi, comptem amb un nou model
familiar, la figura <<monoparental o monomarental>>, una categoria que s’ha fet del
tot respectable. La família monoparental consta d’un progenitor (pare o mare) i amb
un o més fills.
Actualment els nous models familiars formen part de la societat, aquests ja s’han
instaurat com un col·lectiu més. La concepció de la família ha canviat totalment, és a
dir, per la població occidental la família és un conjunt de persones unides per llaços de
parentiu, de matrimoni, de filiació (entre pares i fills) i de relació entre germans.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
4
0.1 Justificació
El tema que volem treballar és l’aparició dels anomenats nous models familiars que hi
ha a la societat actual, concretament sobre les mares solteres. Com és un camp molt
ampli hem decidit centrar-nos en la franja d’edat d’entre 16 a 21 anys perquè creiem
que és un grup del qual tenim més informació a l’abast. A més a més, aquest col·lectiu
presenta una sèrie de factors de risc: són noies adolescents, es troben en el període de
transició a la vida adulta, tenen diferents necessitats econòmiques i encara estan
cursant els estudis. També cal destacar que moltes noies no acaben els estudis
superiors, fet que provoca dificultats per accedir al mercat laboral.
La província de Barcelona ha estat el territori escollit per analitzar quina és la situació
de les mares solteres actualment. Per proximitat i perquè és una zona amb molta
població creiem que és un lloc ideal per desenvolupar el nostre projecte.
Hem estructurat el nostre treball a partir de dos eixos. En primer lloc volem analitzar
quina és la mirada de la dona i l’infant respecte aquesta situació mitjançant entrevistes
a les pròpies protagonistes. En segon lloc volem conèixer quines són les intervencions
que ofereixen les institucions i a l’hora les alternatives que nosaltres podem aportar
des de l’Educació social.
A part de les característiques esmentades anteriorment, aquest col·lectiu també
presenta altres particularitats:
- És minoritari
- No està gaire reconegut socialment
- Són edats properes a les nostres, per tant aquesta situació es pot produir al nostre
entorn
Aquesta taula de dades presenta el nombre de fills per dona entre la franja d’edat que
treballem, any 2011.
Imatge 1. Taula de dades
Educació social: Interrogants i reptes de futur
5
Com una primera definició podríem dir que les famílies monoparentals o
monomarentals estan integrades per només una persona adulta i amb un o més fills al
seu càrrec. Aquesta situació es dóna quan és produeix la defunció de l’altre progenitor,
quan hi ha una ruptura conjugal, quan es vol assumir la maternitat o paternitat de
forma individual o bé quan un dels progenitors es desentén dels seus fills i és l’altre qui
s’encarrega de cuidar-los. Respecte aquest últim grup cal destacar que
majoritàriament són dones les que es fan càrrec dels seus fills ja que la seva parella
prefereix no saber-ne res.
Volem descobrir quina és la verdadera mirada de la dona envers el tema que tractem.
Les seves opinions, sensacions, vivències i poder arribar a investigar el ventall de
possibilitats que ofereixen les institucions per resoldre aquesta problemàtica. Creiem
necessari conèixer més enllà del marc teòric. També volem investigar la situació dels
infants en les famílies monomarentals. No volem deixar de banda un aspecte tan
important com són les sensacions dels nens que han crescut sense una figura paternal.
Els nous models familiars s’estan fent un lloc important dins la nostre societat. Potser
per ser un grup molt recent o perquè trenca amb els esquemes de la família
tradicional, imposats des del Franquisme, els nous models familiars no tenen un suport
tant institucional com altres col·lectius . Així doncs, intentarem buscar totes les
alternatives que ofereixen les entitats i si aquestes s’adapten a les necessitats del
col·lectiu .
Per acabar també volem investigar com els educadors i educadores socials poden
intervenir en aquest camp. Desconeixem quin paper pot exercir l’educador social en
l’àmbit dels nous models familiars. És aquest un dels motius principals pels quals
volem desenvolupar aquest projecte.
Imatge 2. Taula de dades
Educació social: Interrogants i reptes de futur
6
1. Estat de la qüestió: La mirada de la dona i l’infant
1.1 Introducció
La societat espanyola ha experimentat grans canvis demogràfics, socials i econòmics
en les ultimes dècades. Aquest contrast es pot veure entre l’any 1960, quan Espanya
era un país pobre, políticament conservador, socialment tradicional i catòlic i amb uns
nivells baixos d’educació i l’any 2000 quan Espanya tenia una economia, política i
societat més estable, una població més educada i ideològicament més flexible i
tolerant. Aquesta evolució ha tingut conseqüències en la institució familiar. La família
espanyola es troba en una etapa de transformacions profundes i continues.
La inserció laboral de la dona així com l’accés a l’educació (escola, universitat) ha
provocat, des de fa anys, canvis progressius en la dinàmica familiar. Així doncs, els rols
que els homes i les dones desenvolupen dins la família s’han apropat, a un ritme més
ràpid en la seva vessant pública, i a un ritme més lent en la seva vessant privada. En el
cas de les mares solteres existeixen més dificultats per accedir a la vida laboral
principalment a causa de la falta de formació i per les limitacions imposades per les
pròpies carregues familiars.
Tots aquests canvis han donat lloc a un nou concepte de família, que podria definir-se
com “un conjunt de persones, unides per relacions d’afecte i suport mutu,
compromeses personalment en un projecte de vida en comú1” Aquesta acceptació i
reconeixement de models familiars que anteriorment havien estat rebutjats està
suposant un canvi d’estructuració en la societat.
1.2 Pobresa
La proporció de llars en situació de pobresa ha augmentat dràsticament del 16% al
25%, segons un informe del Consejo Económico y Social (CEES 1996). 2S’ha observat un
important deteriorament en aquelles llars on s’hi troben mares solteres de menys de
30 anys. Es pot dir que les dones soles amb fills al seu càrrec és el grup que més
reiteradament apareix esmentat entre la nova pobresa.
El creixent atur juvenil i l’augment de les famílies monoparentals de curta edat
incideixen amb força perquè aquest tipus de família sigui un nou grup en risc d’exclusió
social, ja que a més no compten amb la protecció social necessària (institucional).
Segons els estudis de Almeda i Flaquer (1995) 3les mares solteres acostumen a ser de
classe baixa i es troben en una situació d’elevada precarietat , molts cops provenen
d’un origen social baix o de famílies desestructurades.
1 Fundació de famílies monoparentals- Article sobre les famílies del s.XXI
2 ESPLUGA, Josep. LEMKOW, Louis. BALTIERREZ, Josep. KIELSBACH Thomas. Atur juvenil, exclusió social i salut.
Recerques, experiències i accions institucionals a Espanya (2001). Pàg 92 3 ESPLUGA, Josep. LEMKOW, Louis. BALTIERREZ, Josep. KIELSBACH Thomas. Atur juvenil, exclusió social i salut.
Recerques, experiències i accions institucionals a Espanya (2001) Pàg 92
Educació social: Interrogants i reptes de futur
7
Evidentment, no totes les mares solteres en atur tenen els mateixos problemes,
normalment la família d’origen esdevé un punt essencial en aquestes situacions. A més
a més també cal destacar que les mares solteres no son totes de classe social baixa,
però si la gran majoria.
1.3 Àmbit laboral
A Espanya, un dels principals grups en risc d’exclusió social són les mares solteres de
classes socials baixes. Aquest és un dels grups menys format acadèmicament i amb una
de les taxes més elevades d’atur, a més a més d’enormes dificultats econòmiques.
L’únic suport tant emocional com econòmic que reben és el de les seves famílies
d’origen. En els casos que no es possible ni el suport familiar hi ha també un risc
d’aïllament social i d’exclusió cultural que acaba afectant a la futura integració dels fills
dins la societat4.
L’exclusió laboral entre aquest col·lectiu és un fet evident. Hi ha principalment dues
causes, per una banda la seva condició de dona i per altre banda i segons la visió
empresarial la dona té l’obligació de cuidar els seus fills, fet que pot afectar a la seva
“activitat productiva”. El fet de tenir fills al seu càrrec suposa la necessitat de tenir uns
ingressos mensuals, l’escassetat de feina provoca que aquestes dones accedeixin a
treballs mal pagats, eventuals, economia submergida...amb la qual cosa no
s’aconsegueix els drets econòmics i socials dels treballadors 5.
Les prestacions econòmiques per part de les institucions són molt escasses per tant
pràcticament no hi ha cap família monoparental o monomarental que depengui
d’aquest recurs.
4 ESPLUGA, Josep. LEMKOW, Louis. BALTIERREZ, Josep. KIELSBACH, Thomas. Atur juvenil, exclusió social i salut.
Recerques, experiències i accions institucionals a Espanya (2001) Pàg 92 5 ESPLUGA, Josep. LEMKOW, Louis. BALTIERREZ, Josep. KIELSBACH, Thomas. Atur juvenil, exclusió social i salut.
Recerques, experiències i accions institucionals a Espanya (2001). Pàg 21
Imatge 3. Familia monoparental
Educació social: Interrogants i reptes de futur
8
La crisi econòmica que pateix el país actualment segueix agreujant la situació de milers
de noies solteres amb fills al seu càrrec. A l’atur i sense ajudes econòmiques
sobreviuen, les que poden, gràcies a l’ajuda familiar.
1.4 Els principals problemes de les mares solteres
La majoria de mares solteres s’han d’enfrontar a una sèrie de problemes i dificultats de
les quals a vegades no en son molt conscients. Aquestes dificultats suposen serioses
limitacions per la seva integració social i el seu desenvolupament personal.
Sobrecàrrega Les mares solteres assumeixen en solitari les funcions
parentals, la feina domèstica, la responsabilitat d’educar
els fills i el pes de ser l’única font d’ingressos. Generalment
aquesta sobrecàrrega dóna lloc a l’absència de vida
personal i a la sensació d’estar desbordada
Solitud La situació anterior no els permet dedicar temps a la seva
vida personal i social. Aquest fet fomenta l’aïllament i
genera sentiments de solitud i abandonament. A més a
més, una de les pors de moltes mares solteres és que no
podran refer mai més la seva vida amorosa amb un altre
persona.
Dependència Les mares adolescents solen dependre de la família
d’origen. L’autoritat la solen tenir els futurs avis. A més a
més, i com portem explicant durant tot el treball, la difícil
inserció laboral d’aquest col·lectiu provoca que els
recursos econòmics siguin limitats.
Baixa autoestima Una sèrie de successos influeixen negativament en
l’autoestima de les mares solteres: els canvis físics
produïts per l’embaràs, l’aïllament dins el seu grup
d’iguals, l’abandonament dels estudis per cuidar al recent
nascut, la inútil recerca de feina, la pèrdua de totes les
activitats gratificants...
Atur Ser dona i tenir carregues familiars són dels problemes per
aconseguir una feina actualment a Espanya. Les mares
solteres tenen la necessitat de treballar per subsistir, però
també té una major problemàtica per conciliar la vida
familiar i la laboral.
Risc d’exclusió social Tots els factors esmentats anteriorment donen lloc a un
major risc d’exclusió social
Educació social: Interrogants i reptes de futur
9
1.5 Algunes xifres
6
6 Dades extretes de l’estudi realitzat per Save the Children sobre la situació de les famílies monomarentals
A Espanya hi ha 1.754.000 habitatges monoparentals.
8 de cada 10 encapçalats per dones
7 de cada 10 famílies monomarentals han tingut que
reduir les despeses alimentàries del seu dia dia
5 de cada 10 famílies monomarentals no disposen dels
suficients diners per pagar les factures relacionades
amb la casa
4 de cada 10 famílies monomarentals no pot mantenir
una temperatura adequada a casa seva durant els
mesos més freds
3 de cada 10 nens de famílies monomarentals
pateixen pobresa infantil quan la seva mare es troba en
l’atur
3 de cada 10 famílies monomarentals han deixat de
comprar medicaments o seguir tractaments mèdics
per problemes econòmics
Educació social: Interrogants i reptes de futur
10
1.6 Vivències reals
Es pot definir l’embaràs en l’adolescència com l’embaràs en dones de 10 a 19 anys,
significa un 11% de tots els embarassos a nivell mundial. L’Organització Mundial de la
Salut (OMS) considera que l’embaràs en l’adolescència és un embaràs de risc a causa
de les repercussions que té sobre la salut de la mare i del fetus a més de les seqüeles
psicosocials.
Per endinsar-nos més en aquest col·lectiu i conèixer més profundament quina ha sigut
i està sent la seva realitat hem realitzat una sèrie de entrevistes a persones que ho han
viscut. Per no posar en una situació violenta a les persones entrevistades hem decidit
mantenir el seu anonimat, a partir d’ara parlarem de la persona A,B.
LA MIRADA DE LA DONA
Persona A (mare): La persona entrevistada és una dona de 20 anys, que viu a
Barcelona. Va tenir el seu primer fill amb 17 anys sense el recolzament de la figura
paterna. Actualment viu amb la seva parella i està esperant un altre fill.
- Com vas reaccionar quan vas saber que estaves embarassada?
Al principi em vaig espantar, em pensava que el predictor estava en mal estat i que no
era cert que estigués embarassada. Al cap d’una estona, quan em vaig tranquil·litzar
vaig començar a pensar com els hi diria en els meus pares i els meus sogres.
- Estaves amb algú en aquell moment? Ens podries explicar quina va ser la seva
reacció?
Sí, estava amb una amiga, al principi es va quedar bastant parada igual que jo, però
després em va abraçar i em va dir que estaria al meu costat passés al que passés.
- Quin va ser el motiu pel qual vas decidir seguir endavant amb l'embaràs?
Perquè ja estava de 3 mesos i mig. Quan et veus en aquesta situació és molt difícil
saber quina és la decisió més adequada que has de prendre, tot et sembla complicat,
tant el camí de l’avortament com el camí de tenir el fill.
- Què vas trobar més a faltar durant el teu embaràs? (Fumar, algun menjar
determinada, etc.)
Al principi em pensava que se’m faria complicat deixar de fumar, però amb l’embaràs
vaig començar a odiar l’olor de tabac i de cafè, per tant, no ho vaig trobar a faltar.
- Com va ser l'experiència de la teva primera ecografia?
¡Uff! Molt emocionant! No vaig tenir por en cap moment, em vaig sentir molt
recolzada per la meva mare i per tota la meva família.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
11
- Per qui t'has sentit recolzada sempre? Per qui no? (Família, amics, parella, etc.)
M’he sentit molt recolzada per els meus pares i la meva millor amiga. No obstant això,
amb l’embaràs m’he adonat de quins són els meus amics de veritat i quins no ja que
molts em deien que estarien al meu costat i després han desaparegut en el moment en
que he necessitat la seva ajuda. Un exemple és la meva ex-parella i pare del meu fill,
que quan va saber que estava embarassada va marxar.
- En alguna ocasió has experimentat males experiències pel rebuig de la societat
davant la idea de ser una mare jove? Si és així t'ha arribat a afectar en la teva
manera de ser?
Si, recordo una vegada que estava al autobús, anava a fer-me ecografia quan de sobte
una dona gran em va dir un comentari que em va ferir els meus sentiments.
Va dir algo així com “aquest jovent d’avui en dia no té solució”, jo estava de 7 mesos i
sabia que el comentari anava per mi. L’autobús estava ple i no hi havia seients per
seure i ningú es va dignar a oferir-me un lloc. Evidentment, que el comentari, no em
va afectar en la meva manera de ser, però vaig generar rebuig cap aquella dona.
- Hi ha hagut persones de les que esperaves molt d'elles i la seva resposta ha estat
contrària a les teves expectatives?
Si, però d’aquesta manera t'adones de les persones que realment els hi importes i qui
val la pena i qui no, així que en part millor.
- Vas experimentar algun canvi personal quan vas saber que anaves a ser mare?
(Algun hàbit, algun aspecte del teu caràcter, etc.)
Si i tant! Les hormones es revolucionen i recordo estar més sensible de lo normal.
Comentaris que ara no els hi dono importància, en el moment de l’embaràs
m’afectaven molt. Plorava més de lo normal i sobretot tenia bastants canviïs d’humor.
- Què vas sentir quan vas veure per primera vegada al teu nadó?
És una cosa inexplicable... El sentiment és massa gran i el dolor que experimentes en el
part desapareix quan et donen el teu fill i l’agafes en braços.
- Passant a temes més econòmics, has tingut dificultats per tirar endavant el teu
fill? En el cas que sigui cert, has rebut alguna ajuda per part de les institucions?
Si, al principi va ser complicar, però gràcies als meus pares que em van ajudar molt
econòmicament me’n vaig poder sortir bé. Per part de les institucions no he rebut
ajudes econòmiques, però ser que hi ha descomptes per l’educació i el transport per
les famílies monoparentals.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
12
Jo actualment estic estudiat i treballant alhora i segueixo treballant les hores que fan
falta perquè no li falti de res en el meu fill.
- Per anar finalitzant, ens podries fer una breu explicació sobre els plans de futur
que tens pensats per a tu i el teu fill?
Bé, actualment estic independitzada amb una parella que no és el pare del meu fill,
amb una altre nena en camí. Treballem tots dos. El meu fill va a una bona guarderia i
en res començarà l’escola. Com tots els pares, volem que els nostres fills tinguin una
bona educació i que d’aquesta manera puguin tenir una bona feina i un bon futur.
- I per acabar, t'agradaria fer alguna aportació que no hagi sortit en aquesta
bateria de preguntes?
Bé, per exemple el part. Va ser una de les coses que més em va afectar, perquè vaig
tenir una infecció i el meu fill i jo vam estar en observació a l'uvi. El pitjor va ser veure-
li la cara només cada 3 hores i no tenir-lo a prop meu.
Una altra aspecte important a destacar, és el fet de pensar-te bé el que vols i si
realment vols tenir un nadó o no, ja que aquesta acte implica moltes responsabilitats.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
13
LA MIRADA DE L’INFANT
Persona B (filla): La persona entrevistada és una noia de 18 anys, que viu a Manlleu
(Osona). La seva mare la va tenir amb 19 anys, quan encara estava estudiant. La noia
entrevistada no ha tingut mai un contacte amb el seu pare, ja que aquest va decidir
marxar quan ella va néixer.
- Has trobat a faltar la figura paterna al llarg de la teva vida? En quins aspectes?
Jo no vaig conèixer el meu pare i sincerament tampoc el vull conèixer ara per ara. Crec
que una persona que manté un contacte amb el seu pare i després desapareix si que el
troba a faltar, però jo no. Segurament com mai no he tingut una figura paterna molt
definida al meu costat tampoc la trobo a faltar. Si que quan era petita em preguntava
perquè totes les meves amigues en tenien i jo no i m’agradava imaginar com seria la
situació, jugar amb ell, que em cuides, que fóssim una família normal...Però ara per ara
i mirant enrere puc dir que no, no l’he trobat a faltar.
Per sort he estat sempre acompanyada del meu avi, tot i que no és el meu pare ell ha
suplert la seva absència perfectament. M’ha cuidat, em venia a buscar a l’escola, em
portava a ballet. Sincerament si algú em parla de figura paterna em ve al cap ell.
- Creus que la societat veu amb els mateixos ulls la família monomarental i la que
no ho és?
Potser abans si que la família monomarental era mirada amb uns altres ulls, perquè no
era freqüent que una mare (en el meu cas) estigues sola a l’hora de criar els seus fills.
Però ara mateix crec que es un grup que ja s’ha instaurat amb força dins la societat i
que per tan la gent ja ho veu com un altre agrupament familiar més.
El que no m’agrada gens i més aviat em fa ràbia és que quan dic que he crescut sense
el meu pare o que només he viscut amb la meva mare la gent em mira (a vegades) amb
ulls de pena o em tracten diferent. Aquest és l’únic aspecte que crec que la gent
encara no ha superat o entès sobre les famílies monoparentals. Que no haguem tingut
amb nosaltres una figura paterna o materna totalment definida no vol dir que siguem
menys feliços o que ens hagi faltat alguna cosa al llarg de la nostre vida.
- Hi ha alguna entitat que us hagi ajudat durant tots aquests anys?
Aquí a Manlleu no hi ha cap entitat especialment dirigida a nosaltres. No obstant això,
durant tota la meva infància he anat a un casal que hi ha al centre del poble. Quan
sortia de l’escola i com la meva mare estava treballant me’n anava aquest casal, que
estava al costat de l’escola. Allà els educadors m’ajudaven a fer els deures, jugàvem
tots junts, berenàvem, anàvem a la piscina, ens ho passàvem molt bé...Ho fèiem
pràcticament tot i a me mare li anava molt be perquè així els avis no em tenien que
cuidar tot el dia i portar-me amunt i avall.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
14
Ara ja no vaig aquest casal perquè ja m’organitzo jo tot el que he de fer però de petita
em va ajudar molt i a me mare també. Aquesta és l’única entitat, si es pot considerar
entitat, que ens va ajudar quan més ho necessitàvem.
- Per part de la Generalitat heu rebut mai alguna subvenció econòmica?
Sincerament de tot això se’n encarrega la meva mare. No crec que mai haguem tingut
una subvenció per ser família monoparental, el que si hem tingut i seguim tenint son
descomptes en segons quins llocs, mitjans de transport, museus, preinscripció a
l’escola... Jo particularment el que faig servir més són els descomptes dels mitjans de
transport, per tot lo altre no faig servir res.
- Creus que és difícil per una mare soltera sobreviure econòmicament parlant?
Al principi si, la meva mare va aconseguir acabar la carrera però durant els primers
anys de la meva vida i mentre la meva mare estudiava i treballava vam necessitar els
suport econòmic dels meus avis. Nosaltres hem tingut sort perquè els meus avis
sempre ens han donat tant suport emocional com econòmic però m’imagino que una
noia que no té aquests recursos és molt difícil viure be en una societat tan cara com és
la nostre.
- Com és la relació afectiva amb la teva mare
Amb la meva mare hi tinc una molt bona relació. Des de sempre ens hem portat molt
be, ens portem 19 anys i ens assemblem molt a l’hora de pensar, escollir qualsevol
cosa.. També es cert que ens barallem i ens enfadem però això passa en totes les
famílies.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
15
2. Reptes i Interrogants que planteja aquesta temàtica per l’àmbit de l’Educació
Social
El tema que tractem dóna lloc a l’aparició d’un munt d’interrogants i com a
conseqüència també de reptes que s’han d’arribar a portar a terme per millorar la
situació de milers de mares, solteres i sense cap mena d’ajuda. Creiem que és en
aquest punt on ha d’intervenir de forma directe l’Educació social. Deixant apart les
institucions, l’educador ha de desenvolupar una tasca d’acompanyament envers
aquestes persones, és a dir, esdevenir un punt de referència per si necessiten
qualsevol cosa que entri dins l’àmbit social.
En un primer moment, sense encara haver entrevistat a cap persona relacionada amb
aquest tema vam extreure una sèrie de reptes. No obstant això, aquests només són els
reptes inicials que ens plantegem, al llarg del treball n’anirem afegint de més
específics.
- Fomentar més accions destinades a aquest col·lectiu des de l’Educació social.
- Poder donar a conèixer aquest col·lectiu ja que és un grup de dones minoritari.
- Oferir diferents recursos i/o alternatives tant econòmiques com psicològiques.
A partir de les entrevistes ens hem plantejat una sèrie de reptes més concrets, acord
amb les experiències que han viscut les persones entrevistades i els coneixements
donats per la professional.
- Oferir diferents serveis des de les escoles i les universitats per evitar que aquestes
mares solteres deixin els estudis.
- Fomentar els casals com un recurs per les mares i a l’hora una oportunitat pels fills
per fer deures, fer activitats, practicar esport, ajudar-los, i fer amics.
- Donar a conèixer més la figura de l’educador social en aquest camp, perquè pugui
oferir la seva ajuda i/o intervenir professionalment en els diferents casos que
apareguin.
- Realitzar un seguiment exhaustiu de la mare des de que es queda embarassada fins
els primers anys de vida del nen/a per analitzar quines son les seves necessitats i
intentar satisfer-les.
- Aconseguir una major inserció laboral d’aquest col·lectiu.
- Fomentar l’educació no formal, tant per la mare com per el nen/a per millorar i
mantenir la seva relació afectiva.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
16
2.1 Reptes per millorar la situació de famílies monomarentals
- S’ha d’ampliar l’ajuda de maternitat per mares soles en perill d’exclusió social amb
fills menors de tres anys. Independentment la mare treballi o no, també s’ha
d’incrementar la prestació econòmica per fill a càrrec o menor acollit fins els 150
euros mensuals.
- S’ha de protegir als nens dels desnonaments i desallotjaments per llei i considerar a
aquestes famílies com a col·lectius beneficiaris de l’ajuda al lloguer i com a
membres prioritaris en l’accés a habitatges protegits.
- S’ha de crear una presentació per maternitat no contributiva per aquelles mares en
actiu sense recursos que no hagin treballat mai . A més a més, s’ha d’ampliar el
permís de maternitat fins un any, mantenint la ajuda econòmica, per aquest
col·lectiu.
- S’ha d’incloure la categoria de famílies monoparental com a grup especial de cara a
accedir a beques escolars, compra de material escolar o accés a activitats
extraescolars o afavorir la assignació de plaça escolar i que es garantís el transport
públic als nens de famílies monoparentals. 7
7 Informació extreta de la página web Save the Children
Educació social: Interrogants i reptes de futur
17
3. Actuacions d’èxit: aportant llum front a un futur incert.
Malgrat no tenir un suport total per part de les institucions, les mares solteres poden
accedir a una sèrie de serveis per millorar la seva situació. Aquests estan destinats tan
per elles com per els seus fills amb l’objectiu que tinguin un sostre per viure, les
necessitats primàries cobertes i que la mare es segueixi formant per tenir un futur
laboral assegurat. Aquests son algunes de les actuacions més rellevants:
Pisos tutelats per mares solteres: Aquest programa va començar a funcionar a
principis de 1991. Es tracta d’un recurs social per les mares solteres, acompanyades
pels seus fills/es o dones solteres amb un estat de gestació avançat, sense problemes
de drogodependència, ni malalties mentals greus que puguin alterar la normal
convivència amb la resta de companyes . Les mares poden accedir aquest recurs a
partir dels 18 anys. Mentre s’està produint el procés d’acolliment i d’integració de la
dona aquesta pot començar a realitzar diferents activitats: tallers d’economia
domèstica, tallers d’habilitats socials, cursos de formació ocupacional...
En els pisos Tutelats es duu a terme un Programa educatiu integral, que busca
l’autonomia de la família en tots els nivells. En primer lloc, quan la dona arriba
comença l’acolliment i la satisfacció de les necessitats bàsiques (menjar, sostre).
Seguidament s’estableix un Pla d’intervenció global i individualitzat a cada dona.
L’equip professional del programa és un equip multidisciplinat format per un educador
social, un treballador social i un psicòleg.
L’ingrés al pis Tutelat serà valorat i determinat per l’equip professional del programa.
Per això serà necessari la realització d’un informe social sobre la unitat familiar així com
la documentació mes important.
Formació ocupacional: Els cursos de formació ocupacional proporcionen coneixements
bàsics per a fer feines i oficis amb gran demanda de personal a diversos sectors. Solen
ser gratuïts, estan subvencionats. La durada i el contingut són variables, i per accedir-hi
has de demostrar que no treballes i estar inscrit al Servei d’ Ocupació de Catalunya.
És un recurs molt utilitzat tant per als que volen millorar la formació com als
desocupats i en aquest cas també per mares solteres sense recursos.
Formació a distancia: Aquest tipus de formació s’imparteix a distancia per qualsevol
medi telemàtic, l’alumne i el professor no interrelacionen directament. És una manera
de fomentar l’educació per totes aquelles persones que no poden sortir de casa per
diferents causes. Un clar exemple poden ser les mares solteres, que a causa de les
carregues familiars que tenen els hi és complicat sortir de casa en un horari concret.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
18
Alfabetització informàtica: És donen cursos d’iniciació d’informàtica amb l’objectiu
d’incloure a la societat del coneixement aquells grups marginals. La inclusió és realitza
quan aquests desenvolupen les destreses necessàries per utilitzar les tecnologies de la
informació i la comunicació, que les permeten utilitzar-les com a eines per a la seva
reinserció social i la millora de la seva qualitat de vida.
Casals: Centres destinats als nens i a les seves famílies per realitzar diferents activitats
fora de l’horari escolar. L’objectiu és fomentar la participació i la comunicació entre el
nen i les famílies. També és un recurs molt útil per les mares solteres que no poden
conciliar la vida laboral o domèstica amb la familiar. En aquest centres els nens i nenes
poden fer els deures, estudiar, jugar, fer esport dins el marc de l’educació no formal.
Centres de dia per a dones: Per a infants i les seves famílies per donar cobertura a
l’atenció, la prevenció i la detecció de situacions de risc.
Assessoria jurídica i psicològica: Ajut gratuït que s’ofereix a les mares solteres per
conèixer quins son els seus drets i deures i per rebre suport emocional si aquestes ho
necessiten.
Ajuda que proporciona l’Estat a les famílies monoparentals (ANNEX 1): A més de les
ajudes publiques proporcionades per les comunitats autònomes o corporacions locals,
l’Estat ofereix diversos ajuts i bonificacions per a famílies monoparentals, en especial a
famílies en situació de precarietat econòmica.
Aquestes ajudes i bonificacions és donen en l’àmbit de la cultura i l’ensenyament, del
lleure, del transport, del personal de la Generalitat, habitatge.
Com a objectiu principal té suavitzar l’impacte causat per la crisi econòmica sobre
l’habitatge de les famílies, reduir/evitar problemes de salut mental i incrementar la
cohesió social.
Assessorament i prevenció: projecte JASP. (ANNEX 2): El JASP és un taller d’educació
emocional i afectiu-sexual per a adolescents i joves que es va dissenyar fa més d’una
dècada, a partir de la detecció, reflexió i sensibilitat d’unes professionals que des de
l’àmbit dels serveis socials i de la salut, estàvem i estem treballant amb la població
adolescent i jove del Districte de Nou Barris de Barcelona.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
19
Programa Preinfant (ANNEX 3): El programa Preinfant posa a la disposició dels i les
professionals que treballen amb les joves i adolescent embarassades un taller formatiu
i participatiu per tractar les inquietuds i dubtes que sorgeixin en el si d’un col·lectiu
professional d’un àmbit concret davant d’un embaràs adolescent.
Els tallers treballaran sobre casos concrets i reals que poden plantejar-se als diferents
grups de professionals (serveis socials, professors, monitors de lleure, educadors
socials, psicòlegs, etc.). A través de la metodologia participativa es debatran aspectes
d’interès professional relacionats amb l’educació, la salut i la deontologia professional.
Des de la web es treballa a més de per els professionals, amb les famílies de les mares
solteres i especialment amb aquestes mares i els seus fills.
Programa de l’Embaràs Jove a l’ASSIR (ANNEX 4): El servei d’ Atenció a la Salut Sexual
i Reproductiva va posar en marxa el programa de l’Embaràs Jove a l’ASSIR del CAP
Numància de Barcelona, que després va passar a formar part d’altres caps.
Ofereixen un control i seguiment de l’embaràs més freqüent, atenció via facebook i
visites postpart a l’hospital o al domicili. A més a més, comptem amb els grups oberts
de prepart i postpart específics per a elles on són una més del grup i se senten lliures
per expressar les seves emocions, dubtes i necessitats.
Tardes Joves (ANNEX 5): Es un servei per a menors de 25 anys que ens proporciona
orientació i assessorament sobre sexualitat, mètodes anticonceptius, malalties de
transmissió sexual, etc. S’hi pot anar individualment, en parella o en grup dins els
horaris establerts. És una atenció confidencial i gratuïta i no cal demanar cita prèvia.
De manera complementària, a banda de les consultes, també es realitzen tallers de
prevenció i conscienciació. Aquest servei es proporciona en diferents caps de
Barcelona.
Portal Sexe joves (ANNEX 6): Dins d’aquesta web hi ha un enllaç on s’explica que s’ha
de fer en cas de tenir un embaràs no planificat.
Ens explica on es pot accedir a mètodes contraceptius, a test d’embaràs... També ens
explica que per prendre una decisió hem de reflexionar-hi, tranquil·litzar-nos, intentar
parlar amb alguna persona de confiança pe a nosaltres. A més, i com a recurs
interesant per es dones membres del nostre col·lectiu, al web explica que es pot
recórrer als professionals dels centres d’ Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva,
per a que t’ajudin a en aquest procés de reflexió, i en el cas que ho necessitis, a
comunicar la teva situació i decisió als teus pares ja que seran una figura important al
llarg de l’embaràs o en el cas de les noies menors que vulguin avortar. Per últim també
ofereix un xat de consulta privat online amb els professionals.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
20
4. Implicacions per a la pràctica de l’educador/a social.
En el col·lectiu que nosaltres hem escollit l’ educador social treballa de manera
conjunta i cooperativa amb altres professionals de diferents serveis. Principalment amb
els serveis sanitaris, educatius i amb altres professionals dels serveis socials.
En la majoria dels casos ens hem trobat que les mares acudeixen en un primer moment
als caps o altres serveis sanitaris i un cop aquí les deriven a serveis socials territorials
que es on l’ educador/a social actua, treballant conjuntament amb els treballador/a
social.
Més específicament, trobem la figura del educador/a social formant part de diferents
programes i projectes destinats a l’acompanyament i promoció social d’aquest
col·lectiu. També el trobem formant part de programes de prevenció, conscienciació,
negociació, pressa de decisions per adolescents que s’imparteixen en centres
d’educació formal i no formal i en altres entitats o programes, tant dins com fora del
context institucional.
A banda d’ aquesta hem trobat la figura del educador formant part de processos
educatius de formació d’ altres professionals en aquest àmbit. Les funcions dels
educadors socials respecte aquest col·lectiu són les següents:
En relació amb els EBASP
(Equips Bàsics d’Atenció
Primària)
En relació amb els projectes En relació amb els infants i les
joves
-Detecció, valoració i
seguiment directe de l’atenció
individualitzada de les mares i
els infants
-Programació i seguiment
directe dels projectes
d’intervenció comunitària
-Garantir el funcionament
idoni dels recursos
-Valorar continuadament la
seva aplicació amb la
elaboració de la memòria
final
-Portar el seu seguiment directe
i valoratiu
-Fer tutories i orientacions
-Aplicar un projecte educatiu
individualitzat
Actuar com ajuda en el procés
d’integració de les mares
És important que l’educador pugui donar eines a les mares per tal d’aconseguir una
millora en elles:
-Supervisió de la relació mare-fill
-Donar pautes de comportament a les mares
-Oferir un recolzament i seguiment continu
-Motivar a les mares per aconseguir una major autonomia
-Intervenir en cas de conflicte
-Treballar les possibles carències afectives i socials que tinguin
Educació social: Interrogants i reptes de futur
21
5. Conclusions
Després de l’elaboració d’aquest treball hem pogut extreure una sèrie de conclusions
sobre aquest grup minoritari que ens han portat a una gran reflexió.
Des dels anys 50 i 60 la família tradicional era l’únic model familiar que existia i si es
sortia d’aquest patró les mares rebien una gran connotació negativa, pel simple fet de
cuidar soles als seus fills, a part de la gran falta d’integració que patia aquest nou
model familiar a la societat. A mesura que van anar passant els anys es va trencar amb
aquest esquema tant tradicional i conservador, la família monoparental o
monomarental es va consolidar com una categoria totalment respectable, malgrat no
tingues facilitats per subsistir ni un suport institucional molt marcat.
Malgrat la instauració d’aquest nou model familiar a la societat encara hi ha grans
prejudicis envers les mares solteres. Nosaltres hem intentat veure quins són aquests
prejudicis per demostrar que no son veritat o que simplement demostrar que aquests
es poden acabar donant més suport econòmic i emocional a les mares.
Com és possible que una dona es vegi afectada pel simple fet de no anar acompanyada
d’un home al seu costat? Les discriminacions són les que han marcat aquesta
connotació negativa en les mares solteres, les quals a part de patir la situació en què es
troben, han viscut un rebuig social. Com a resposta a aquest fet, hem pogut observar
diferents serveis que nosaltres desconeixíem. Tant els pisos tutelats, com la formació
ocupacional o la formació a distància. Tots aquests recursos són eines per enfortir la
situació i/o mirada de la dona, un recolzament que normalment no acaba sent
suficient però que intenta cobrir les necessitats de les dones per subsistir dia rere dia.
Destinat als infants només hem trobat com a recurs els casals, aquests afavoreixen a
les mares perquè així poden conciliar millor la vida laboral amb la familiar i els nens i
nenes perquè el casal els ofereix un munt d’activitats, els permet realitzar deures o
establir vincles d’amistat amb els altres nens i nenes.
Gràcies a la recerca realitzada podem remarcar que la dona no només necessita
recursos econòmics, sinó sobretot necessita un suport emocional i psicològic tant
després del part com a mesura que el fill/a va creixent. Aquest és donat pels
professionals dels Serveis Socials i l’ASSIR (Atenció a la Salut Sexual I Reproductiva).
Aquí és on comença a destacar el paper de l’educador social com un referència
d’acompanyament emocional.
En un principi desconeixíem quina era la tasca que realitza l’educador social envers
aquest col·lectiu. Un cop acabada la recerca d’informació podem afirmar que
l’educador social pren poc protagonisme dins d’aquest col·lectiu, és a dir, no treballa
mai ell sol. L’atenció i acompanyament d’aquestes mares es realitza de manera
coordinada i cooperativa amb diferents professionals dels servei sanitari, social,
educatiu, etc.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
22
Així doncs, podem dir que l’educador social treballa sempre dins d’un equip
multidisciplinari juntament amb treballadors socials i psicòlegs amb l’objectiu de
promoure i ajudar la mare en qualsevol aspecte. El perfil del educador/a social es
troba portant a terme programes concrets d’atenció, acompanyament i promoció
social d’aquestes mares, així com en tallers educatius.
Les entrevistes, realitzada a una mare soltera i a una noia que ha crescut sense la
figura paterna per diferents raons ens van permetre apropar-nos, d’una forma més
directa i real a aquest col·lectiu. Vam poder observar en tot moment el vincle que
s’estableix entre la mare i el fill/a. El fet que l’infant no tingui una figura paterna
totalment definida fa que aquest es recolzi totalment amb la mare, succeeix lo mateix
per part de la mare amb el fill. Com a conseqüència aquest fet fa que es formi una unió
infranquejable, un vincle afectiu com n’hi ha pocs.
Ens agradaria destacar els nombrosos recursos que hem cercat sobre la prevenció de
l’embaràs i les conseqüències que aquest comporta. Hem trobat una gran quantitat de
servies per prevenir l’embaràs adolescent, aquests proporcionen bàsicament
assessorament i orientació. Malgrat això, quan busquem serveis per mares solteres
joves la llista es redueix pràcticament a la meitat. Quin és el motiu?
Hem trobat la necessitat del que els recursos siguin “més reals” i accessibles per a
tothom. Hem vist que el que està realment garantit per a les mares és l’
acompanyament en l’embaràs i el part. No obstant això, el recolzament en el procés de
promoció i acompanyament social, familiar i educatiu només es duu a terme des de el
Programa embaràs jove de l’ ASSIR. Aquest projecte no arriba a tots els municipis o
barris, perquè pel que hem vist, actualment només el porten a terme el CAP Numància
i el CAP Muntanya, a Barcelona.
Des de les pàgines de la generalitat adreçades als joves i adolescents, trobem molta
més informació sobre la prevenció del embaràs o malalties de transmissió sexual que
d’informació sobre què fer, on acudir o recolzament un cop ja estàs embarassada. A
més la informació que hi ha sobre l’ embaràs està més enfocada cap a l’avortament (
on accedir, que fer..) que en continuar amb el procés d’ embaràs.
En aquest context, molts dels embarassos adolescents acaben amb avortament ja que
es considera l’opció més sensata i correcte. No obstant això, prendre la decisió de
seguir amb l’embaràs es igual d’important per tot el que comporta a la dona, canvis
físics, canvis emocionals i canvis socials. Aquest és el motiu pel qual es necessari que
els recursos informatius que ofereix la Generalitat siguin molt més amplis.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
23
Deixant de banda les ajudes més limitades per part de les institucions , cal destacar la
gran tasca que realitza la ONG Preinfant. Aquesta s’encarrega d’oferir tota la
informació que manca en la Generalitat o en altres contexts. A més de dictar-se a la
formació de professionals. La ONG Preinfant ofereix recursos reals i per tothom, amb
l’objectiu de recolzar en tot moment el procés de promoció social individual de la mare
i també en el conjunt de la família.
La situació de crisi que pateix Espanya ha canviat la vida a milions de persones, els que
s’han vist més afectats han estat tots aquells grups en risc de vulnerabilitat, entre ells
les mares solteres. El creixent atur, la poca inserció laboral o la dificultat per conciliar
la vida laboral amb la familiar porten a moltes mares a subsistir gràcies a la família
d’origen o a viure en unes condicions sota el llindar de la pobresa. El conjunt de la
societat tampoc ajuda a millorar la situació d’aquest col·lectiu, les mares solteres
necessiten més recolzament emocional i sobretot més acceptació per part de tota la
població. Creiem que la societat necessita un canvi global envers aquest col·lectiu.
Deixar de mirar les mares solteres com un model familiar desestructurat sinó com un
model familiar més. La normalització de la seva situació suposarà també una millora en
la integració.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
24
6. Reflexió personal
Irene Solà Caralps
“No existen madres solteras, existen madres. Ser madre no es un estado civil”
A moltes de nosaltres ens esgarrifa la idea de quedar-nos embarassades actualment.
Però, per què és una por? Des de sempre, l’embaràs a format part d’una litúrgia social
en què s’estableixen perfectament els termes de prometatge, boda i embaràs. Sempre
en aquest ordre, el qual ha estipulat una de les bases de la nostra societat. Per tant, tot
el que estigui fora d’aquest marge és vist com incorrecte encara a dia d’avui. Exemples
com la selecció d’un lloc de treball, es veu afavorit per la persona sense càrregues
familiars davant d’una mare soltera, tot i que totes dues tinguin els mateixos mèrits.
A arrel de la realització d’aquest treball, puc afirmar que existeix una manca de
solidaritat institucional. És cert que es poden trobar recursos per les mares solteres,
però al mateix temps hem sorgeixen una sèrie de reflexions envers aquests. En primer
lloc, m’agradaria fer esment de la preocupació de les institucions més envers la
prevenció de l’embaràs que envers un cop t’has quedat embarassada, i seguidament,
trobar més informació per avortar que per si decideixes seguir endavant amb la
gestació. Amb aquest fet es demostra que, encara que sigui inconscientment, es vol
que la societat segueixi amb l’ordre establert. En segon lloc, al treball s’esmenta que
les mares solteres acostumen a provenir de classes baixes i trobar-se en situacions de
precarietat. Tot i que existeixi una majoria que es trobi en aquesta situació, hi haurà
sempre un percentatge minoritari que no complirà els requisits exposats i encara que
els complís, no es poden donar per suposades certes coses. Trobàvem dins els recursos
cap a l’adolescent embarassada la formació professional per a aprendre algun ofici,
però també es podrien promoure els instituts i/o les universitats per potenciar el
seguir estudiant.
Un cop més, entra en joc el parlat a classe sobre l’ètica i la moral. L’establert, com per
exemple el sistema familiar estructurat, representa la moral de la nostra societat. En
canvi, la decisió de cadascú per veure si un model de família està bé o malament
representaria, a grans trets, el concepte d’ètica. Com bé esmenta Aristòtil en el llibre
Ètica: “Todos los Hombres consideran que la felicidad es el bien práctico supremo, però
no todos la entienden de igual manera. Así, unos la identifican con el placer, otros con
la riqueza y otros con los honores. E incluso la misma persona opina de distinta forma
según la situación en la que se encuentre”. L’ètica es troba dins de cadascú perquè som
nosaltres mateixos els que mica en mica, hem d’anar canviant el concepte retrograda
del bé i el mal, creant-ne un de nou entre tots. La participació sempre és la clau de
l’èxit però aquesta només pot sorgir d’un mateix.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
25
Si un dia qualsevol ens paréssim a pensar (res, dos minuts de les nostres atrafegades
vides) en totes les vegades que hem utilitzat els prejudicis com a forma de vida,
veuríem els cops que hem sigut víctimes nosaltres mateixos de crítiques per part dels
que ens envolten. Crítiques sense gaire pes potser, però crítiques.
Jhon Stuart Mill presentà l’any 1866 una moció al Parlament britànic demanant el dret
de vot per a les dones i l’any 1903 Emmeline Pankhurst fundà la Women Social and
Political Union. L’any 1933 s’aconseguí, gràcies a dones com Clara Campoamor, que
aquestes poguessin votar a Espanya. Un cop s’acabà la Segona Guerra Mundial, al
1942, Simon Wiesenthal ajudà a la reconstrucció d’Europa localitzant i identificant a
criminals de guerra nazis. Martin Luther King va començar a lluitar per la igualtat civil
entre blancs i negres l’any 1955 i seguidament, Rosa Parks realitzà un gest contra la
segregació racial memorable. Al cap de 39 anys, Nelson Mandela pujava a presidí el
primer govern que posava fi al règim racista. Posteriorment, al 2012 la Malala
Yousafzai, activista paquistanesa, fou víctima d’un atemptat per part del règim del
Tehrik e Taliban Pakistan i dos anys més tard fou premiada amb el Premi Nobel de la
Pau per la seva lluita en contra de l’opressió infantil i per potenciar els drets d’aquests
en l’educació.
En resum, no ens adonem que el nostre dia a dia està plegat de situacions que podem
realitzar amb naturalitat gràcies a què molta gent ha lluitat i fins i tot donat la vida
perquè aquesta llibertat sigui possible. L’oblit d’aquest fet porta a un retrocés de
l’aplicació dels drets fonamentals de la persona, com per exemple l’actual situació que
viuen els refugiats sirians. Així doncs, deixem-nos de prejudicis i remem cap una millor
qualitat de vida per a tothom.
Que no s’esvaeixi la memòria i així no es tornaran a cometre els erros del passat.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
26
Cristina Font Morales
Relacionant el treball realitzat sobre les famílies monoparentals, l’assignatura i la
societat puc extreure la següent reflexió.
Respecte les famílies monoparentals, m’ha permès conèixer més aquest col·lectiu i
sobretot vist des de la mirada de la dona i també la del fill.
Aquests nous models familiars s’han vist afectats per la pobresa i la exclusió social.
Evidentment, no totes les mares solteres en atur tenen els mateixos problemes,
normalment la família d’origen esdevé un punt essencial en aquestes situacions. A més
a més també cal destacar que les mares solteres no són totes de classe social baixa,
però si la gran majoria. A causa de la seva poca formació acadèmica (ja que són molt
joves), es troben en una situació complicada laboralment, i és aquest fet el que va
lligat amb la pobresa.
L’exclusió laboral entre aquest col·lectiu és un fet evident. Hi ha principalment dues
causes, per una banda la seva condició de dona i per altre banda i segons la visió
empresarial la dona té l’obligació de cuidar els seus fills, fet que pot afectar a la seva
“activitat productiva”.
Relacionant el treball amb les classes treballades, puc lligar la importància de la
participació dins de la societat. En quin moment deixes de ser partícip o de formar part
de la societat? Tots en formem part, però per això cal que ens ajudem els uns als altres
i tenir una millor convivència. Les mares adolescents, són un col·lectiu força rebutjat
per la societat i tenen una gran connotació negativa pel simple fet de ser mares en
l’etapa de l’adolescència.
És per això que convé trencar aquest estigma i mirar de posar-se a la pell d’aquestes
joves i proporcionar tots els serveis i recursos necessaris per vetllar el seu benestar
personal i social.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
27
Clàudia Pratdesaba Gallardo
L’idea de treballar el tema de les famílies monomarentals va sorgir a últim moment.
Potser perquè totes som noies o perquè és una situació que ens pot succeir tant a
nosaltres com a la gent que ens envolta l’hem tractat amb una certa delicadesa i
sempre des del respecte total.
Si tu mires des d’una certa distancia pots arribar a pensar que les mares solteres
tampoc ho passen tan malament com poden ser els infants del tercer món o les
persones amb una diversitat funcional. No obstant això, quan parles amb mares que
depenen dels seus pares per subsistir o que la inserció laboral no és una oportunitat
per millorar les seves condicions de vida sinó que és converteix en una barrera
infranquejable per ella et comences a plantejar una sèrie de interrogants i com no,
també de reptes, per millorar la seva situació.
Com és possible que per tenir carregues familiars l’empresari no et vegi amb els
mateixos ulls que qualsevol altre treballador? Com és possible que les actuals
polítiques socials estiguin més enfocades a l’avortament que a donar recursos a mares
soles que sobreviuen amb 300 euros al mes? Com és possible que en la societat actual
les famílies monomarentals encara siguin vistes amb un cert recel? Malgrat la
realització del treball i aprofundir més en aquest tema, encara hem queden molts
interrogants per resoldre.
Quan ens hem donat permís per titllar-nos de societat moderna? Si, hem evolucionat,
hem deixat enrere anys d’autèntica repressió, d’injustícies, prejudicis i de silenci. No
obstant això, el dolor i patiment de molts col·lectius és el pa de cada dia.
Desnonaments, atur, pobresa, guerra, violència, terrorisme o desigualtat són els
principals problemes d’aquesta societat, considerada moderna.
No sé exactament en quin moment hem arribat aquest extrem; el desnonament d’avis
que amb la seva escassa i insuficient pensió manté a la seva família, tota en atur, el
tancament de les fronteres a famílies senceres que fugen de la por, és a dir, de la
guerra o la indiferència dels polítics envers els 3.000.000.000 d’ espanyols que viuen
sota el llindar de la pobresa.
El poder de canvi el té la ciutadania. Tots i totes hem de deixar de banda els prejudicis,
veure més enllà de les ideologies, religions o cultures per adonar-nos que tots som
iguals i tenim els mateixos drets i deures. Cap ésser humà hauria de tenir un poder de
dominació sobre l’altre, però malauradament això passa.
Personalment, crec que ja ha arribat el moment de canvi, començant per la política.
L’estructura social d’un país no pot funcionar si la que la governa no té la suficient
destresa per fer-ho, no respecte els altres o es dedica a robar.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
28
Estic segura que al llarg de la meva vida professional em sorgiran molts interrogants,
respecte com actuar, que fer, com resoldre un conflicte, com tractar les persones,
quins son els meus límits com educadora social i quins no. Espero que apart
d’interrogants també tingui molts reptes per assolir i per aconseguir, això significarà
que m’agradarà i estimaré la meva feina. Serà durant aquesta futura etapa quan
m’enrecordaré de tots els interrogants i reptes que hem plantejava quan tenia 18 anys
i tot just començava a endinsar-me en aquest món de l’Educació social i com no em
vindrà a la memòria l’assignatura que m’ho va fer plantejar.
La assignatura m’ha fet plantejar una sèrie de interrogants envers temes com la
participació o el conflicte entre l’ètica i la manera d’actuar d’un educador social.
Sincerament m’emporto un molt bon record de l’assignatura, les xerrades de
professionals com Rubén Sánchez o el documental de Toma la plaza m’ha obert els ulls
i m’han fet reaccionar sobre problemàtiques que succeeixen actualment a la nostre
societat. També he pres consciència de l’important paper que té la comunitat dins la
societat, i com aquesta pot canviar el món, només en petits fets. En termes generals
puc dir que l’assignatura d’Interrogants i reptes de futur ha fet això, plantejar-me quins
són i seran els interrogants i reptes que tindre com a futura educadora, i com els podré
resoldre
Educació social: Interrogants i reptes de futur
29
Amanda Peña Muñoz
Al principi quan ens vam plantejar el treball no sabíem molt bé cap a quin àmbit volíem
enfocar-lo. Vam estar uns dies pensant i vam posar en comú els temes i finalment vam
escollir el tema de l’embaràs adolescent. Ens era interessant aprofundir sobre aquest
tema, i vam decidir centrar-nos en les mares solteres adolescents d’entre 16 i 21 anys,
vam creure que tindrien més problemes, ja que estan en edat d’estudiar, en molts
casos encara viuen en casa dels pares, la parella molts cops no es estable i el pare es
desentén de la criatura, etc. Aquestes noies no estan ven vistes per la societat, tot hi
que actualment es mes habitual trobar més casos de famílies monoparentals o
monomarentals, ja sigui perquè algun dels membres de la parella ha marxat, per
defunció o per altres causes.
En un principi no pensava que trobaríem gaires ajudes per a aquestes mares, però a
mesura que ha anat avançant el treball hem pogut veure diverses ajudes, tant
institucionals com de l’ajuntament. L’ajuda emocional es tant important com la física, i
mitjançant la feina de diversos professionals com psicòlegs, metges, educadors, etc.
s’intenta donar l’ajuda necessària. Aquestes dones son un grup minoritari i es troben
en situació de risc d’exclusió vers la societat. El que s’ha d’intentar es provocar un
canvi de pensament en la societat, no només en aquest tema sinó en molts altres,
fomentar la igualtat, la lliure cultura, etc. el ser diferent no es dolent. Com hem
treballat a classe és important que tothom participi en la societat, no només tenim
dret a viure, sinó que tenim dret a viure en societat (com diu Violeta Nuñez en el text
Educación social y Participación). S’ha d’intentar donar els recursos necessaris a qui els
necessiti perquè tots tinguem les mateixes oportunitats.
En l’assignatura també hem parlat d’ètica, aquesta pretén que la gent prengui
consciència de la seva moral, es a dir, dels valors que hi han rere les decisions i accions,
i de les conseqüències que se’n generen. Tornant al treball que hem realitzat, l’ètica hi
juga un paper important, ja que la decisió que prens en el moment que t’assabentes de
que estàs embarassada d’ avortar, tenir el fill o donar-lo en adopció, la prendràs per la
teva manera de veure les coses, per les diferents situacions viscudes, de la teva ètica,
etc. avaluant quina seria la millor decisió i quines seran les conseqüències que es
generaran. No pel fet de ser adolescent, no pots ser mare. Es veritat que alguna
persona sent adolescent no podria ser mare, però això també passa a una edat més
avançada, segurament si ets jove necessitaràs més ajuda dels teus pares, tant
econòmica com emocional, i pot derivar a tenir més dificultats a l’hora de la inserció
laboral ja que molts cops aquestes noies deixen els estudis de banda, s’ha de
promoure la importància que té la formació per poder trobar feina i poder mantenir al
teu fill. Alhora que s’ha de promoure la importància de la formació, s’han de facilitar
recursos per a poder conciliar la vida estudiantil amb la domestica i la laboral.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
30
Es molt important que tothom prengui consciencia que hi ha molts col·lectius en risc
d’exclusió social, aquests son minoritaris i tenen dificultats econòmiques, no s’ha de
deixar de banda aquests col·lectius perquè el problema no va amb nosaltres, s’ha
d’intentar que tots tinguem els mateixos drets i ajudar aquelles famílies, però el mes
important es ajudar a formar-les i que puguin accedir al món laboral per ells mateixos i
que puguin participar en la societat.
Els problemes principals que presenten aquest col·lectius son la pobresa, d’aquesta
deriva un dels principals problemes actuals que son els desnonaments, la desigualtat, ,
el risc d’exclusió social, etc. s’ha de començar a treballar des de l’escola l’educació en
valors i la igualtat. Un problema que també té la societat es que vol les coses
immediatament, s’ha de recuperar el pensament de que tot requereix el seu temps i
esforç i així aprendrem a valorar de nou el que tenim i el que hem aconseguit.
‘’Hay un pasado que se fue para siempre, pero hay un futuro que todavía es nuestro’’.
FW. Robertson
Educació social: Interrogants i reptes de futur
31
Ana Gràcia Navarro
Realitzar aquest treball m’ha servit per reforçar la idea de que les famílies
monomarentals són un col·lectiu susceptible de rebre suport per tal de poder gaudir
elles i els seus fills i filles de un vida digna amb igualtat d’oportunitats que els altres
models familiars.
Hem trobat alguns recursos que s’ofereixen des de els diferents departaments del
govern central o les autonomies. Però sota la meva opinió crec que encara falta que
tots els recursos siguin accessibles per a tothom que ho necessiti i que no es diguin a
terme només en alguns Centre de Salut, per exemple.
Com a filla d’una família monamarental, mai hem rebut cap ajuda ni econòmica ni de
serveis o acompanyament per part de les institucions, sent nosaltres una família on el
meu pare mai ens va pagar cap pensió, des de que es van separar amb ma mare quan
jo tenia 4 anys . Mai m’ha faltat de res, i considero que he tingut una infància molt
digna, però crec que si ens agüessin ajudat en alguna circumstància, alguns processos
o moments de les nostres vides hagessin estat més senzills.
Per això crec que cal per aquestes famílies, especialment les que tenen algun altre
factor afegit al fet de ser monomarentals que les fa més vulnerables, un
acompanyament en quant a suport emocional, fer-les saber que no estan soles, oferir-
les el temps i l’ espai per a poder promocionar socialment, treballar, treure la seva vida
endavant, poder oferir una vida digna als seus fills, sense renunciar en qualitat de vida
per a elles, poder gaudir de temps de lleure, etc. Crec que el treball ha de estar centrat
en garantir el benestar en les mares i en fer-les prendre consciència d’allò que
inconscient, sempre des de una bona intenció, estan transmetent al seus fills/es,
perquè això és el que assegurarà el benestar dels fills/es. Com hem pogut veure en
diferents xerrades i temes treballats al llarg d’aquest primer semestre des de les
diferents assignatures, allò que succeeix en la família, dins d’aquest vincle, afecta i
condiciona a la vida i forma d’actuar dels fill i filles, i condiciona la seves oportunitat i la
seva promoció fora del vincle familiar ( sistema educatiu, relacions socials, amistats,
mercat laboral...). Crec que aquesta tasca no pertany només a l’ educació social, ja
que un educador/a pot trobar limitacions per garantir la cobertura de aquestes
necessitats des de el seu camp d’actuació. Més aviat aquesta tasca forma part d’un
treball conjunt de diferents professionals pertinents al conjunt de les entintats
institucionals. Però per a que aquest acompanyament es doni, cal prendre consciència
com a societat d’aquesta necessitat que ,en aquest cas poden presentar les famílies
monomarentals, però que es pot extrapolar a altres col·lectius.
Hem d’entendre que les necessitats bàsiques no responen únicament a tenir un plat a
taula, un habitatge, sanitat... que evidentment són quelcom essencial en la vida de les
persones. Sinó que a banda de això cal que els recursos que oferim des de el nostre
Educació social: Interrogants i reptes de futur
32
estat de benestar siguin de qualitat, que responguin a necessitats reals, que estiguin
garantits per a tothom amb igualtat de oportunitats i que atenguin i donin resposta
aquelles necessitat de caire , potser, més emocional o d’ apoderament social, presents
en moltes persones. Perqué atendre a aquestes necessitats possibilita una vida digna
per als ciutadans i els seus descendents, i treballant-les contribuïm a formar una
societat de la que puguem no tants sols no avergonyir-nos, sinó sentir-nos orgullosos
de comptar amb ciutadans compromesos, que busquen el creixement i la riquesa
personal per a ells com individus, així com la maduresa, en relació aquests aspectes
comentats, com a societat.
Per continuar amb la societat, considero que tenim molt a aprendre. Que encara
conservem patrons de conducte i/o pensament fruit de racisme, classisme, desigualtat
i marginació produïda en el passat i que nosaltres hauríem d’haver pogut evolucionar
positivament envers ells, i deixar-los enrere. Però, la realitat es que en la majoria dels
casos això no ha succeït. Un exemple clar i no aïllat perquè hi ha molts d’altres, és tota
la concepció negativa que hi ha envers la comunitat gitana. Aquest és un dels gran
problemes que com a societat considero que tenim, haver evolucionat molt en
tecnologia en medicina en coses tècniques, però alhora hem deixat que la tècnica
anul·li a la persona, i precisament com això, com a persones i conjunt social, no podem
dir que haguem fet aquest salt evolutiu tant gran. Però si més no, no ho està tot
perdut, ni molt menys.
De la mateixa manera que trobem exemples de conductes discriminatòries, tenim
exemples d’unió de forces, de cooperació ciutadana, de reivindicació enfront al dret
ciutadà que aconsegueix provocar canvis i millores en la societat. La PAH o com hem
vist a classe les diferents reivindicacions que s’han donat al barri de Roquetes, o el cas
del barri- gueto de “Las Seiscientas” a Albacete. Per tant, trobem exemples de que
aquest canvi és possible. Evidentment seria molt més senzill, si comptéssim amb
polítiques promogudes des de el govern, que busquessin fomentar aquest canvi social
cap a la igualtat, la qualitat i la vida digna. Perquè, com també hem tractat a classe, la
educació pot no “hauria de ser “ política però està immensament influenciada i
condicionada per aquesta. Aquest model polític facilitador de les circumstàncies, fins
l’actualitat i de manera general al nostre país, no el trobem. Però això no vol dir que
haguem de recorre a la resignació i la queixa fàcil. Crec que com ha ciutadans tenim
marge d’acció, de participació, d’educació i conscienciació, de col·laboració per
promoure i fomentar aquest canvi social. I alhora, com a futurs educadors/es crec que
també podem arribar a més persones i ampliar el nostre camp de actuació des de
qualsevol col·lectiu amb el que treballem. Per així, des del que cadascú pot aportar,
construir en comú la societat que volem.
Per un altre banda, en relació amb l’assignatura, a mi m’ ha servit per a connectar amb
diferents realitats. Especialment per veure la força d’acció i transformació que tenen
Educació social: Interrogants i reptes de futur
33
les entitats d’educació no formal, on l’ educador és una figura clau. He pogut veure
com fruit de les ganes i l’esforç, sense necessitat de pertànyer a contextos rics es
poden crear diferents moviments i programes, que representen grans experiències i
oportunitats per el membres d’aquestes entintats. En aquest sentit, l ‘assignatura m’ha
ofert recursos per aplicar, com tot el que vam veure en relació al circ, als intercanvis,
etc; m’ha ofert també coneixença sobre tècniques com seria la participació, que pot
semblar elemental però que és essencial en tots aquest àmbits i que cal aprendre, i
aprendre practicant, a participar.
Com deia, el fet d’haver contat amb els professionals que han vingut a fer-nos les
xarrades, m’ha aportat conèixer actuacions, experiències i pràctiques reals de
l’educació social. Ens ha acostat a la realitat d’aquesta professió coneixent els punts
forts, així com les limitacions i punts dèbils que té, que en la majoria de professionals
coincideixen.
A més, també m’ha servit per reforçar la importància del que crec que son elements
bàsics en la professió d’un educador/a social, com el treball en equip, la configuració i
aplicació de la ètica personal, la relació de respecte i acceptació amb els usuaris.
Al llarg de la assignatura hem hagut de treballar amb grup, portar a terme processos
de presa de decisions de manera conjunta, arribant a acords, etc. Treballar des
d‘aquesta lògica participativa els continguts de l’assignatura, crec que és prou adient ja
que considero que treballar en grup, estar a gust, arribar a acords, crear un bon clima i
obtenir bons resultat no és gens senzill i es quelcom que forma part de la realitat del
educador social en el seu dia a dia. Personalment, es un dels aspectes en el que encara
haig de continuar practicant per seguir aprenent. Al llarg de la assignatura i en
l’elaboració dels diferents treballs, he pogut adonar-me’n quines són algunes de les
meves mancances que haig de treballar i també, quina virtut tinc per aportar al grup.
Per últim en relació amb l’assignatura crec que les lectures i el vídeos que hem
visualitzat, ens han servit per reflexionar sobre temes i novament, realitats actuals. El
fet d’haver de elaborar reflexions et fa replantejar-te les idees que t’aporten els
autors/es i processar-les. Això crec que és positiu, perquè a banda d’augmentar la
nostra cultura i coneixements, contribueix a forjar el pensament crític.
Per tant, per tots el motius que he comentat anteriorment la assignatura ha resultat
prou dinàmica i no s’ha fet pesada de seguir.
Per acabar la reflexió i en relació amb aquest treball final que hem elaborat,
personalment crec que hem realitzat un bon treball, amb contingut. Es cert que
m’hagués agradat que en algun àmbit les respostes a les preguntes fossin més
àmplies, però crec que la limitació de temps i l’elaboració d’altres treballs per altres
assignatures ens han limitat com per dedicar-nos de manera més extensa.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
34
El treball en grup no m’ha resultat excessivament complicat. És cert que cadascú té el
seu estil o manera d’entendre i de treballar, i que al ser el inici de el grau encara no
coneixem com treballa cadascú i quin estil encaixa més amb el nostre, però considero
que ens hem entès i avingut força bé amb les altres membres del grup i que hem fet un
bon treball.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
35
Judith Martínez Riudalbàs
Què és correcte i què no? Perquè tanta por a ser diferent? Perquè tanta por a viure
d’una manera diferent a la dels altres? Perquè tanta por a ser jutjats? Perquè no fem
més cas al que sentim i no al que esperen els altres de nosaltres? Totes aquestes
preguntes ja me les feia abans de realitzar aquest treball, però després d’haver-lo
acabat m’he adonat de diferents coses que abans no tenia tant clar. Sembla que
aquesta societat estigui pensada per persones iguals, amb els mateixos problemes i
amb les mateixes dificultats i quan surt de la “normalitat” aquesta no estigui disposada
a donar-te el mateixos recursos o eines per ajudar-te. D’això, m’he n’he adonat quan
fent aquest treball, em vist, que les ajudes econòmiques estan més enfocades a
l’avortament que a les mares solteres. Des de la visó crítica del mon en el que vivim,
ser una mare soltera esta mal vist, i aquest col·lectiu no interessa a la societat, és per
això que aquestes ajudes estan enfocades a l’avortament.
Com podem mirar amb mals ulls una mare adolescent soltera? Com pot tenir menys
possibilitats de trobar feina una dona que espera o té un fill que una altre tenint la
mateixa formació? No diuen que vivim en una societat moderna? Sembla que
evolucionem només per allò que ens interessa, però continuem tenint un munt de
prejudicis cap a nosaltres mateixos. Quan comencem a normalitzar aquestes
situacions, començarem a evolucionar i facilitarem la total integració en la societat
d’aquestes persones.
És cert que des del 1936 fins a l’actualitat, hi ha hagut una millora a la nostre societat,
no obstant això, encara trobem grans injustícies i problemes com els desallotjaments,
l’atur, els refugiats, les guerres, el terrorisme etc...voleu dir que estem evolucionant? O
seguim en una “dictadura amagada”?
Des de dalt, no ens posen gents fàcil agafar diferents camins. Sempre ens han dit que
el camí correcte és la monogàmia, tenir una parella estable, casar-se, tenir fills, un
casa, un cotxe etc...però, hi si no vols agafar aquest camí? I si no tens aquests
interessos? Seràs rebutjat per aquesta societat? Com molt bé diu Zygmunt Bauman:
“En un mundo de interdependencia mundial sin correspondiente política mundial y
algunas herramientas de la justicia global, los ricos del mundo son libres de perseguir
sus propios intereses, mientras que sin prestar atención a los demás”
Amb la unió, el suport i la força de tots els de baix podem començar a decidir per
nosaltres mateixos els diferents camins que volem seguir. Si la única cosa que tenim es
la nostre llibertat de decisió i ens l’arravaten, que ens queda? Hem de ser prou forts
per començar a decidir per nosaltres mateixos la vida que volem tenir. Seguir amb els
paràmetres que ens dictamina la societat només ens ajuda a conservar aquest sistema
capitalista.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
36
Amb aquesta assignatura, amb responc grans preguntes que abans no sabia contestar-
me, tot i així continuo plantejant-me grans reptes i qüestions que espero que a través
dels anys i de la meva experiència professional pugui complir i respondre’m . He pres
consciència de la importància de la participació en la nostre societat per aconseguir
grans canvis i evolucionar com a persones i com a conjunt social. He après que la ètica i
la moral van de la mà, però que la ètica depèn del valor que li estableixi cadascú. I per
descomptat, he conegut el referent Zygmunt Bauman, que ens parla de la modernitat
líquida, on planteja la dificultat per conservar i mantenir les institucions juntes que
genera inseguretat i incertesa cap al nostre futur perquè no sabem que passarà amb
nosaltres.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
37
7. Bibliografia
Armengol, Carles. (1993). L’educador social i la seva formació (1a ed.).
Barcelona: Claret.
Espluga, Josep. , Lemkov, Louis. , Baltiérrez, Josep i Kieselbach, Thomas. (2001).
Atur juvenil, exclusió social i salut. (1a ed.). Barcelona: Universitat Autònoma de
Barcelona.
https://books.google.es/books?id=3t3T0xOhaOwC&pg=PA92&lpg=PA92&dq=mare
s+solteres+dades&source=bl&ots=2KbI7y_8gA&sig=-
3PP0dWKtvcNPMfFy_hd80KKCAA&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiUm_HWyavJAhVE
WRoKHQ-vBJoQ6AEIJzAC#v=onepage&q=mares%20solteres%20dades&f=false
Galsuinda. (2009). Buenas direcciones por la vida. Blogspot.com: Casas de acogida
dirigidas a mujeres gestantes o madres solteras. Recuperat 28 novembre 2015, des
de http://buenasdirecciones.blogspot.com.es/2009/06/casas-de-acogida-dirigidas-
mujeres.html
Cáritas, Diocesana de Barcelona. (2013). Recuperat 10 novembre 2015, des de
http://www.caritasbcn.org/es/personas_sin_hogar
Ajuntament de Barcelona. (¿). Sanitat i salut: Planificació familiar. Recuperat 13
novembre 2015 des de
http://w110.bcn.cat/portal/site/SanitatISalut/menuitem.600a6d04635c6acae3bf6
af520348a0c/?vgnextoid=0000000252623561VgnV6CONT00000000000RCRD&lang
=es_ES
Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS). (2015). Recuperat 8 novembre
2015, des de http://www.centrejove.org/
Eroski Consumer. (2005). Economía: Centros de Planificación Familiar. Recuperat 8
novembre 2015, des de
http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/familia/2005/10/20/1463
02.php
Generalitat de Catalunya. (2014). Sexe Joves: Xateja amb nosaltres. Recuperat 8
novembre 2015, des de http://sexejoves.gencat.cat/ca/participeu/xateja-amb-
nosaltres/
Campoverde, M. i Jiménez Aldas, C. A. (2015). Repositorio Universidad Técnica de
Ámbato: Embarazo precoz. Recuperat 8 novembre 2015, des de
http://repositorio.uta.edu.ec/jspui/handle/123456789/13107
Las madres solteras. (¿). Recuperat 12 novembre 2015, des de
http://isadoraduncan.es/es/book/export/html/61
Paola, C. (2008). Monografías.com: Madres adolescentes. Recuperat 15 novembre
2015, des de http://www.monografias.com/trabajos93/las-madres-
adolescentes/las-madres-adolescentes.shtml
Generalitat de Catalunya. (2014). Educació i Formació: Formació ocupacional.
Recuperat 22 novembre 2015, des de
http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/educacio_i_formacio/formacio_ocupacional/
Educació social: Interrogants i reptes de futur
38
Consumoteca. (2009). Formación a distancia: Enseñanza no reglada. Recuperat 24
novembre 2015, des de http://www.consumoteca.com/comercio/academias-de-
formacion/formacion-a-distancia/
Suara Cooperativa. (¿). Serveis: Serveis Socials. Recuperat 19 novembre 2015, des
de http://www.suara.coop/ca/serveis/serveis-socials/
Isadora Duncan, Fundación de Familias Monoparentales. (¿). Las madres solteras:
Principales problemas.Recuperat 17 novembre 2015, des de
http://isadoraduncan.es/es/node/67
Mariné, C. (10 octubre 2015). Mares soles: la salut mental en les famílies
monoparentals. Diarieducació.cat: Gènere. Recuperat 10 novembre 2015, des de
http://diarieducacio.cat/mares-soles-la-salut-mental-en-les-families-
monoparentals/
Assiego, V. i Ubrich, T. (2015). Save the Children: Més soles que mai.
Fundaciónsavethechildren.es: Resum executiu. Recuperat 19 novembre 2015, des
de
https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/docs/mes_soles_que_ma
i_resumexecutiu.pdf
Preinfant. (2014). Recuperat 9 desembre 2015, des de http://preinfant.org/
Generalitat de Catalunya. (2014). Tràmits: Ajuts per a families amb infants.
Recuperat 4 desembre 2015, des de http://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-
temes/Ajuts-per-a-families-amb-infants
Atenció a la Salut Sexual I Reproductiva (ASSIR). (2004). Recuperat 6 desembre
2015, des de https://assirbarcelonaics.wordperess.com
Tarda Jove. (¿). Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva. Recuperat 17
novembre 2015, des de http://www.aspb.cat/quefem/docs/tarda_jove.pdf
Educació social: Interrogants i reptes de futur
39
8. ANNEXOS
ANNEX 1
Les famílies monoparentals estan integrades per només una persona adulta i amb un o
més fills al seu càrrec. Aquesta situació es pot derivar per causes com la defunció de
l’altre progenitor, ruptura conjugal o bé la determinació individual d’assumir una
maternitat o paternitat sense cap convivència estable.
A més de les ajudes publiques de comunitat autònomes o corporacions locals, l’Estat
contempla diferents ajuts i bonificacions per a famílies monoparentals, en especial a
famílies en situació de precarietat econòmica.
En l'àmbit de la cultura i l'ensenyament
Ensenyament:
Procés de preinscripció escolar
Les famílies monoparentals s'equiparen a les nombroses en el procés de preinscripció
escolar. D'aquesta manera, en els criteris complementaris per resoldre situacions
d'empat, el fet de formar part d'una família nombrosa o monoparental es valorarà
amb 15 punts.
- Les famílies monoparentals gaudeixen d'una bonificació del 50% del preu públic
d'escolarització
- Deduccions per a famílies monoparentals en les beques equitat per a la minoració
dels preus dels crèdits dels estudis universitaris
- Les famílies monoparentals de categoria general: poden deduir de la renda familiar
computable obtinguda la quantitat de 525 € per cada germà o germana, incloent-hi
la persona sol·licitant que convisqui en el domicili familiar.
- Les famílies monoparentals de categoria especial: poden deduir de la renda
familiar computable obtinguda la quantitat de 803,25 € per cada germà o germana,
incloent-hi la persona sol·licitant que convisqui en el domicili familiar.
- Si la persona sol·licitant té un grau de discapacitat igual o superior al 65%, la
deducció aplicable és de 2.100 €.
Si la persona sol·licitant és la titular de la família nombrosa, les quantitats assenyalades
són computables en relació amb els fills o les filles que la formin.
Si després d’aplicar la deducció dels supòsits anteriors no es produeix una variació del
tram de la renda familiar, automàticament s’ha d’aplicar el tram de renda inferior,
llevat que el tram de la renda familiar se situï en el tram 6.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
40
Política Lingüística:
- Bonificacions en la taxa per drets d'inscripció a les proves per a l'obtenció dels
certificats de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística.
- I en coneixements en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC):
- Bonificació d'un 30% en la taxa per l'acreditació de competències en tecnologies de
la informació i la comunicació (TIC) davant d'empreses i de l'Administració.
Equipaments culturals:
Preus reduïts en l'entrada a diversos teatres i museus, com l'Auditori, Museu
d'Arqueologia de Catalunya (MAC), Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
(MNACTEC), Museu d'Història de Catalunya i monuments que en depenen, entre
d’altres.
En l'àmbit del lleure:
- Beneficis als albergs de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya:
- Carnet familiar d'alberguista gratuït presentant el títol de família monoparental.
Amb aquest carnet poden allotjar-se en els albergs totes les persones de la unitat
familiar.
- Descompte de 6€ per dia d'estada, en règim de pensió completa per a cada
persona membre de la família monoparental, en els 20 albergs de titularitat de
Turisme Juvenil de Catalunya, S.A.
- Programa “L’Estiu és teu!” (estades d’idiomes, esportives, etc., per a infants i joves
de 5 a 16 anys a la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya) : Beques del 10%
en el preu d’estada dels fills i filles de les famílies monoparentals.
En l'àmbit del transport:
Descomptes en tarifes de transport públic
- Bonificacions sobre el bitllet senzill i abonaments mensuals o trimestrals
personalitzats en cas d'empreses de serveis regulars de transport de viatgers per
carretera titularitat de la Generalitat (20% categoria general i 50% categoria
especial)
- Bonificació en títols de transport integrat (T-Mes, T-Trimestre i T-Jove) (20%
categoria general i 50% categoria especial)
- Es crea un nou títol de transport per a famílies monoparentals i per a famílies
nombroses (T-FM/FN) que permet fer 70 viatges en 90 dies a totes les persones
membres de la família (bonificació no inferior al 20% en cas de categoria general o
del 50% en cas de categoria especial)
Educació social: Interrogants i reptes de futur
41
En l'àmbit del personal de la Generalitat
- Convocatòries per a la selecció del personal que ha d’accedir a la Generalitat:
Bonificació d’un 30% en la taxa per la inscripció en les convocatòries per a la
selecció de personal.
Des de principis dels anys 90 s'ha produït una reducció percentual de les llars
biparentals convencionals i un augment de les famílies monoparentals i reconstituïdes.
Aquesta variabilitat ens informa que es donen noves realitats que tenen influència en
els itineraris vitals: separacions, divorcis, etc.
ANNEX 2
El JASP és un taller d’educació emocional i afectiu-sexual per a adolescents i joves que
es va dissenyar fa més d’una dècada, a partir de la detecció, reflexió i sensibilitat
d’unes professionals que des de l’àmbit dels serveis socials i de la salut, estàvem i
estem treballant amb la població adolescent i jove del Districte de Nou Barris de
Barcelona.
Els profesionals ens diuen que des de la seva experiencia constaten que, a la
complexitat d’aquest moment del cicle vital de la persona que representa l’
adolescència, s’afegeix la constant transformació del context sociocultural de la nostra
societat: diversitat cultural, canvis en els models familiars (monoparentals,
reconstituïdes, reagrupades…), la incertesa socioeconòmica i laboral, etc., per la qual
cosa considerem imprescindible treballar amb l’adolescent des d’una perspectiva
d’educació emocional.
El projecte busca potenciar els recursos personals i socials dels/les adolescents i joves,
per tal de reduir l’impacte del risc, sense anul·lar la riquesa del que suposa
experimentar. Individualment, es tracta de contribuir a l’autoconeixement, mitjançant
les relacions interpersonals i les noves experiències, així com a l’aprenentatge de com
fer front als nous reptes.
Considerem important transmetre als/les joves l’aprenentatge de la convivència per a
potenciar actituds i comportaments d’acceptació mútua, d’inclusió i de satisfacció de
compartir en la diversitat i la diferència.
L’equip de treball està format per professionals de diferents disciplines i que treballem
en diferents àmbits dintre del territori del districte de Nou Barris amb població
adolescent i jove, des d’una perspectiva social, educativa i de salut i amb una mirada
interdisciplinar.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
42
Els professionals dels diferents serveis implicats són:
– Educadors/res socials dels serveis socials bàsics (SSB)
– Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR): coordinadora, llevadores i
psicòloga.
– Centres d’ensenyament secundari: professionals que desenvolupen funcions
tutorials, de coordinació pedagògica i d’integració social
El JASP es duu a terme tant en espais de educació no formal com en centres
d’ensenyament secundari on es treballa de manera conjunta tant en la planificació,
com en l’ execució i l’ evolució del projecte amb els professionals del centre. S’adreça a
l’alumnat de 1r i 2n cicle d’ESO i s’inclou en el marc curricular de la tutoria. Es
proposen dues programacions bàsiques complementàries: dues sessions pel primer
cicle i sis sessions pel segon cicle. Les programacions són obertes i dinàmiques per tal
que es puguin adaptar als diferents grups i/o contextos socials. Des de la flexibilitat,
cada professional la desenvolupa en funció de les necessitats i possibilitats detectades.
S’utilitzen metodologies actives, dinàmiques grupals, el grup es el protagonista, sense
judicis ni missatges tancats, vivències i reflexions sobre un/a mateix i la relació amb els
altres… comptant amb el suport dels/les conductors/es de les dinàmiques. El projecte
ha estat premiat aquest any per l’ Ajuntament de Barcelona.
ANNEX 3
Es un servei per a menors de 25 anys que ens proporciona orientació i assessorament
sobre sexualitat, mètodes anticonceptius, malalties de transmissió sexual, etc. S’hi pot
anar individualment, en parella o en grup dins els horaris establerts. És una atenció
confidencial i gratuïta i no cal demanar cita prèvia. De manera complementària, a
banda de les consultes, també es realitzen tallers de prevenció i conscienciació.
Aquest servei es proporciona en diferents caps de Barcelona.
ANNEX 4
Dins del portal web de les Tardes Joves trobem enllaç a un altre pàgina més específic
sobre consultes i informació sobre sexualitat per a joves www.sexejoves.gentcat.cat.
Dins d’ aquest web hi ha un apartat que parla de l’ embaràs, més concretament, en
porta a l’enllaç on s’explica que s’ha de fer en cas de tenir un embaràs no planificat.
Ens explica on es pot accedir a mètodes contraceptius, a test d’embaràs... També ens explica
que per prendre una decisió hem de reflexionar-hi, tranquil·litzar-nos, intentar parlar amb
alguna persona de confiança pe a nosaltres. A més, i com a recurs interesant per es dones
membres del nostre col·lectiu, al web s’explica que es pots recórrer als professionals dels
centres d’ Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva, per a que t’ajudin a en aquest procés
de reflexió, i en el cas que ho necessitis, a comunicar la teva situació i decisió als teus
Educació social: Interrogants i reptes de futur
43
pares ja que seran una figura important al llarg de l’embaràs o en el cas de les noies
menors que vulguin avortar. Per últim també ofereix un xat de consulta privat online
amb els professionals.
També s’hi pot trobar un xat privat i anònim amb el que comunicar el teus dubtes o
situacions amb els professionals del ASSIR per a que t’assessorin. Nosaltres ens vam
posar contacte amb un d’aquests professionals mitjançant aquest xat.
El professional ens va explicar que des de l’ ASSIR assessoren, principalment sobre
temes relacionats amb salut. El seu assessorament va en relació a com cuidar a la
mare, informar-la i acompanyar-la en el procés de prendre la decisió de seguir o no
amb l’ embaràs, fer tot el seguiment quan l’ embaràs segueix endavant. També
compten amb grups de preparació a la maternitat per adolescents o joves. I
paral·lelament deriven a les mares als serveis socials de cada territori on la
treballadora social les informa dels recursos que tenen a l’ abast, les ajuda a fer
tramitacions i a formar part de programes o projectes on treballen, de manera més
directe, els educadores social. També ens va comentar que es realitzen tallers
d’assessorament sobre la sexualitat , aprendre a negociar i mètodes anticonceptius.
És a dir, pel que ens va comentar és tracta d’un treball d’atenció pluridisciplinari on
treballen de manera conjunta diferents professionals.
ANNEX 5
Com hem vist L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que l’embaràs en
l’adolescència és un embaràs de risc a causa de les repercussions que té sobre la salut
de la mare i del fetus a més de les seqüeles psicosocials. Tenint en compte aquest fet i
l’increment al any 2010 d’embarassos de mares menors de 19 anys,
L’equip està format principalment per dues llevadores i es compta amb el suport i
atenció d’una ginecòloga i una psicòloga. Es coordina amb la DGAIA (Direcció General
d’Atenció a la Infància i Adolescència), serveis socials i centres d’acollida i atenen noies
embarassades o amb nadons amb l’únic requisit que tinguin menys de 22 anys. Les
més joves que hem atès han estat noies de 13 anys.
En aquestes trobades, a més a més de parlar dels temes habituals com el part, la
lactància i les cures del nadó, tracten aquells temes que per elles són importants: com
afrontar les pors, dir-ho als pares, problemes amb la parella… i també aquells temes
que els professionals considera que poden ajudar-les a afrontar el futur i a trencar els
clixés sobre les mares adolescents com, per exemple, l’ús d’anticonceptius de llarga
durada, la prevenció de la violència de gènere i de la drogoaddicció, afavorir la
continuïtat dels estudis i, en general, treballar l’autoestima. Aquest tipus d’ atenció
contribueix a la construcció d’una xarxa entre les mares adolescents. Entre elles
comparteixen informació, es fan confidències, s’intercanvien roba i generalment fan
amistats que van més enllà del centre de salut.
Educació social: Interrogants i reptes de futur
44
ANNEX 6
També s’hi pot trobar un xat privat i anònim amb el que comunicar el teus dubtes o
situacions amb els professionals del ASSIR per a que t’assessorin. Nosaltres ens vam
posar contacte amb un d’aquests professionals mitjançant aquest xat.
El professional ens va explicar que des de l’ ASSIR assessoren, principalment sobre
temes relacionats amb salut. El seu assessorament va en relació a com cuidar a la
mare, informar-la i acompanyar-la en el procés de prendre la decisió de seguir o no
amb l’ embaràs, fer tot el seguiment quan l’ embaràs segueix endavant. També
compten amb grups de preparació a la maternitat per adolescents o joves. I
paral•lelament deriven a les mares als serveis socials de cada territori on la
treballadora social les informa dels recursos que tenen a l’ abast, les ajuda a fer
tramitacions i a formar part de programes o projectes on treballen, de manera més
directe, els educadores social. També ens va comentar que es realitzen tallers
d’assessorament sobre la sexualitat , aprendre a negociar i mètodes anticonceptius.
És a dir, pel que ens va comentar és tracta d’un treball d’atenció pluridisciplinari on
treballen de manera conjunta diferents professionals.
Top Related