7/29/2019 llengua catalana 2010.pdf
1/12
avaluacieducaci
pririacurs2009-2010
llenguacatalana
competncialingstica:
7/29/2019 llengua catalana 2010.pdf
2/12
instruccions
Per er la prova necessites un bolgra.
Prier has descoltar un dictat i has de copletar els espais en blanc.
Seguidaent has de llegir atentaent uns textos i respondre a unes preguntes sobre el
que has llegit.
Finalent has descriure un text sobre el tea que set deana.
Hi ha dierents tipus de preguntes per respondre. La ajoria les has de respondre arcant
ab una X el requadre que consideris correcte; en daltres, has de arcar tab ab
una X si la rase s verdadera o alsa, i en alguna altra has descriure.
Contesta tan b co spigues cada pregunta. Si ho necessites, pots rellegir els textos i
les preguntes.
EXEmPLE 1
El sol s:
a. Un planeta
b. Un satllit
c. Una estrella
d. Un asteroide planeta
EXEmPLE 2
Segons el text, quin s lordre correcte en qu passen els ets?
A.
Es va despertar tard i esva aixecar rpidament.
B.
Va arribar a tempsdagafar lautobs.
C.
Encara no havien obertla porta de lescola.
D.
A casa, no va prendreres per esmorzar.
a. D C B Ab.A B C Dc.A D B Cd.D A B C
Nos hi ha una resposta correcta per a cada pregunta. Si tequivoques, pots ratllar-la i
arcar claraent la nova resposta.
Tens 45 inuts per er la prova. Llegeix atentaent els textos i les preguntes per contestar
tan b co et sigui possible.
7/29/2019 llengua catalana 2010.pdf
3/12
avaluaci educaci primria 3
llenguacatalana
competncialingstica:
DICTAT
Ara escoltars un text dues vegades. La primera s per entendrel b i
la segona s per completar els espais en blanc.
El senyor Guillem viu al bosc i t molta dels lladres.
El senyor Guillem no s ric, els lladres no
saben. Desprs de rumiar, va decidir
escriure rtol i a la porta.
Es prega als lladres que toquin el timbre. Podran entrar
lliurement i podran amb els seus propis ulls
que no hi ha res per . Si vnen de nit, han de
trucar ben fort, tinc un son .
Signat el senyor Guillem.
que una nit va sentir el timbre.
Som els lladres! va sentir que cridaven.
0-1
a
0-1
h
0-1
l
0-1
i
0-1
b
0-1
c0-1
d
0-1
e0-1
f
0-1
g
0-1
j
0-1
k
7/29/2019 llengua catalana 2010.pdf
4/12
4 avaluaci educaci priria
TEXT 1
Llegeix aquest text ab atenci.
1.On volia aagar la troballa el protagonista de la histria?a. Al damunt de la xemeneia
b. Al sal
c. Al dormitori
d. Al menjador
Un daquells dies vaig descobrir a la pa-
ret un escorp femella gros que portava
una cosa que a primer cop dull sembla-
va un abric de pell de color de camell.
Una inspecci ms a prop em va demos-
trar que aquesta pea era una massa de
menuts minsculs adherits al llom de la
mare. Aquesta famlia em va captivar i
vaig decidir dentrar-los damagat a casa,
al meu dormitori, per poder-los guardari veurels crixer. Amb compte innit
vaig moure la mare i la famlia perqu
es quessin a dins una capsa de llumins
i llavors vaig afanyar-me cap a casa. Vaig
tenir la mala sort que just entrar estaven
servint el dinar; vaig posar amb molt de
compte la capsa de llumins sobre la llei-
xa de la xemeneia del sal.
Distret amb el menjar i escoltant com dis-cutia la famlia, vaig oblidar del tot les me-
ves apassionants captures recents. Final-
ment, en Larry, havent acabat, va portar
les cigarretes al sal i es va reclinar a la
cadira, sen va posar una a la boca i va aga-
far la capsa de llumins que jo havia dut.
Ara armo, com aquell dia, que lescorp
femella no tenia cap intenci de fer mal.
Estava inquiet
i un xic enfadat
destar tancat tant de
temps dins una
capsa de llumins
i, per aix, va apro-
tar la primera oportunitat per escapar-
se. Es va llanar fora de la capsa moltrpidament, amb els menuts adherits
desesperadament, i va fugir corrents
per sobre del dors de la m den Larry.
No gaire segur del que havia de fer des-
prs, lescorp femella va aturar-se a la
m amb el bl corbat enlaire i a punt.
En Larry, en sentir el moviment de les
seves pinces, va donar-hi un cop dull
per veure qu era, i des daquell momentles coses es van fer ms i ms confuses.
Gerard Durrell,
La meva famlia i altres animals. 1988
(text adaptat)
0-1
m
7/29/2019 llengua catalana 2010.pdf
5/12
avaluaci educaci priria 5
llenguacatalana
competncialingstica:
TEXT 1
2.Per qu va agaar els escorpins?a. Perqu en feia collecci
b. Perqu volia veurels crixer
c. Perqu volia espantar la famlia
d. Perqu tenia gana
3. Quina daquestes rases resueix illor el prier pargra?
a. Mentre dinava, vaig oblidar-me de la meva troballa
b. Lescorp se sentia a gust a la capsa de llumins
c. La mare escorp portava les cries adherides a lesquena
d. La famlia descorpins va despertar el meu inters
4. Lescorp es va llanar ora de la capsa
a. perqu tenia gana
b. perqu en Larry va cridar
c. perqu volia fer mal
d. perqu volia ser lliure
5. A continuaci tens unes rases que sidentifquen ab unes lletres (A, B, C, D).
Segons el text, quin s lordre correcte en qu passen els ets?
A.Vaig posar la meva
troballa en una
capsa de llumins.
B.Vaig descobrir
un escorp
femella.
C.Vaig veure com en Larry va
agafar la capsa de llumins
que jo havia deixat al sal.
D.Lescorp va
sortir rpidament
de la capsa.
a. B C A D
b. B A C D
c. A B C D
d. D C A B
0-1
n
0-1
o
0-1
p
0-1
q
7/29/2019 llengua catalana 2010.pdf
6/12
6 avaluaci educaci priria
TEXT 1
6.Al protagonista de la histriaa. lapassiona observar tot tipus danimals
b. li agrada jugar amb llumins
c. li volia fer mal en Larry
d. li agrada omplir la lleixa de la xemeneia
7. Ab quina rase el protagonista ens explica el desconcert de lescorp?
a. Va enganxar-se a la paret
b. Va fugir per sobre de la m den Larry
c. Va aturar-shi amb el fibl corbat enlaire i a punt
d. Va ficar-se dins duna capsa
8. Quan parla deles meves apassionants captures recents es reereix
a. a la seva famlia a punt de dinar
b. a la seva collecci de capses de llumins
c. a labric de color de camell
d. a la famlia descorpins
9. Qu vol dir el protagonista de la histria quan diuaquesta famlia em va
captivar?
a. Que el va encantar
b. Que el va espantar
c. Que el va capturar
d. Que el va inquietar
10. Lescorp eella portava unamassa de menuts minsculs adherits al llom.
Elsmenuts minsculs sn:
a. Taques a la pell
b. Les seves cries
c. Petits animals parsits
d. Granets de sorra
0-1
r
0-1
s
0-1
t
0-1
u
0-1
v
7/29/2019 llengua catalana 2010.pdf
7/12
avaluaci educaci priria 7
llenguacatalana
competncialingstica:
TEXT 1
11.Una histria confusa s el CONTRARI duna histriaa. complicada
b. trbola
c. embolicada
d. precisa
12. Una de les paraules segents NO t relaci ab les altres. Quina s?
a. Corba
b. Curvatura
c. Corbar
d. Corbata
13. Tria el verb correcte perqu la rase tingui sentit.
Lescorp estava inquiet perqu dins una capsa de llumins.
a. havia estat tancat
b. haur estat
c. est tancat
d. estaria tancat
14. Senyala loraci que triaries per continuar la rase:
Lescorp femella li va clavar el fibl al dit gros
a. perqu tota la famlia havia estat contemplant lescena
b. i en Larry va sentir un dolor terrible
c. quan en Larry sentia un dolor terrible
d. i en Larry sel treu del damunt amb una plantofada
0-1
w
0-1
x
0-1
y
0-1
z
7/29/2019 llengua catalana 2010.pdf
8/12
8 avaluaci educaci priria
TEXT 2
Llegeix aquest text ab atenci.
NAVILIS I GALIONS
Els navilis, juntament amb els galions,
sn els vaixells que podem veure a les
pellcules de pirates i que tamb surten
als contes com, per exemple, la histria de
Peter Pan, on el capit Gar en mana un.
En posici datac es posaven tots els vai-
xells duna mateixa ota, un darrere delaltre, i sanaven situant davant per da-
vant dels vaixells de la ota enemiga. Una
vegada collocats comenaven a disparar.
Contra el que ens han mostrat les pel-
lcules, aquells vaixells eren ms resis-
tents del que pot semblar. Estaven fets
amb grans peces de fusta de primera
qualitat i el ms normal, quan rebien
una canonada, era que la bala rebots.
Els artillers apuntaven als pals i a les
veles, per evitar que el vaixell pogus
maniobrar, o b a les troneres, els forats
per on surten els canons, perqu si hi
caven una bala, i aquesta tocava la pl-vora, era fcil que el vaixell sincendis.
De fet, la majoria dels naufragis tenien
aquesta causa.
Els navilis eren vaixells molt grans, duns
50 metres deslora, i com un edici de
cinc o sis pisos dalada. Portaven una
tripulaci duns sis-cents homes, que ha-
vien destar a vegades ns a sis mesos
a alta mar. El fet destar tant de tempsen un espai tant redut feia que sovint
hi haguessin baralles, i aix, a la vegada,
feia que el capit hagus dimposar una
disciplina molt frria, amb cstigs molt
severs. Els mariners feien la seva vida
all on podien. Normalment dormien en
cois, que sn com hamaques, compar-
tint espai amb els canons, i val a dir que
no era una vida gens fcil.
Alba Espargar,Cavall Fort
1. marca ab una X si s verdadera (V) o alsa (F) cada una daquestes rases.
V F
a. Els navilis eren naus de guerra
b. Avanaven amb la fora del vent
c. Navilis i galions sassemblaven poc
d. Eren naus frgils fetes de fusta
0-1
aa
0-1
ab
0-1
ac0-1
ad
7/29/2019 llengua catalana 2010.pdf
9/12
avaluaci educaci priria 9
llenguacatalana
competncialingstica:
TEXT 2
2. En quin oent coenaven a disparar els navilis?
a. Quan veien lenemic a prop
b. Quan la flota estava collocada
c. Quan sentien la primera canonada
d. Quan la flota carregava els canons
3. Qu causava la ajor part dels nauragis?
a. Les tempestes
b. El vent
c. El foc
d. Les males maniobres
4. Les troneres sn els orats
a. dels canons
b. per posar-hi les hamaques
c. on es colloquen els pals i les veles
d. per on surten els canons
5. Per qu el capit havia diposar cstigs olt severs?
a. Perqu era un home molt dspota
b. Perqu era el capit i era qui manava
c. Perqu havia de demostrar que ell era ms fort
d. Perqu havia de posar pau entre els mariners
6. Qu s leslora dun vaixell?
a. La llargria
b. La part davantera
c. El costat dret
d. La part posterior
7. Quin pargra ens parla de la tripulaci dels navilis i galions?
a. El primer pargraf
b. El segon pargraf
c. El tercer pargraf
d. El quart pargraf
0-1
ae
0-1
af
0-1
ag
0-1
ai
0-1
ah
0-1
aj
7/29/2019 llengua catalana 2010.pdf
10/12
10 avaluaci educaci priria
TEXT 2
8. Quina daquestes rases s la s correcta per resuir el contingut del text?
El text dna inoraci sobre
a. com es defensaven els navilis i els galions
b. els navilis i els galions, en general
c. els cstigs que rebien els pirates
d. com es construen els navilis i els galions
9. A la rase el ms normal era que la bala rebots, rebotarvol dir que la bala
a. feia un bot
b. es llanava a laire
c. canviava de direcci
d. queia a terra
10.Els vaixells es posaven un darrere de laltre signiica que es collocaven
a. en parallel
b. en filera
c. de dos en dos
d. de costat
11. Una de les opcions segents s incorrecta. marca-la:
a. Flota de vaixells
b. Flota davions
c. Flota pesquera
d. Flota descoles
12. marca el nexe que aries servir per unir les dues oracions segents:
Els ariners eien la vida co podien lespai era redut.a. amb
b. per si
c. com que
d. perqu
13. Quina de les rases segents est ben puntuada?
a. El capit, que senfadava sovint era molt bon home.
b. El capit, que senfadava sovint, era molt bon home.
c. El capit que senfadava, sovint, era molt bon home.
d. El capit que senfadava sovint, era molt bon home.
0-1
ak
0-1
al
0-1
am
0-1
ao
0-1
an
0-1
ap
7/29/2019 llengua catalana 2010.pdf
11/12
avaluaci educaci priria 11
llenguacatalana
competncialingstica:
rEDACCI
Escriu un ni de 10 lnies. Si escrius enys lnies no set corregir
la redacci i es veur aectada la teva puntuaci. Fixat b en el queescrius. Quan hagis acabat, llegeix-ho de nou i corregeix el que convingui.
Si ho necessites, pots utilitzar el ull de darrere per er un esborrany o un
esquea.
EL mEU ANImAL PREFERIT
Explica quin s, co es diu, co s, qu a, etc.
0-1-2
CA
0-1-2
L
0-1-2
O
0-1-2
M
0-1-2
AF
7/29/2019 llengua catalana 2010.pdf
12/12
Top Related