UN

ITAT 1

UN

ITAT 1

Unitat 1

4

Lectura

5

Lectura

OBJECTIUS DIDÀCTICS

•Distingirlesdiferentsmodalitatsdel’oració

iutilitzar-lesadequadamentd’acordambla

situaciócomunicativaielpropòsitperseguit.

•Reflexionarsobrelespropietatsquehadetenir

untextpermillorarlacreaciótextual.

•Treballarlescaracterístiquesdelstextosargu-

mentatiusipracticareldebat.

CONTINGUTS

GRAMÀTICA: Lesmodalitatsdel’oració

ÚS DE LA LLENGUA: Lespropietatsdeltext

TIPUS DE TEXTOS: Elstextosargumentatius.Eldebat

1.Lesmodalitatsdel’oracióLes modalitats primàries de l’oració

Quanparlemoescrivim,lesparaules,eltoil’actitudambquèhofemdeixenentreveu-reelpropòsitqueperseguim.Podemestablirtres modalitats primàries del’oració:

Les modalitats secundàries de l’oració

Enalgunesoracions,amésamésdelamodalitatprimària,tambépotserquehiexpressemunavaloraciópersonal.

Lesmodalitatssecundàriessónopcionals,ésadir,depenendelfetquelapersonaqueparlaoescriuvulguimanifestaronolasevaposicióenversallòquediu.

2.LesoracionsafirmativesilesoracionsnegativesLesoracionspodenserafirmativesobénegatives.Lesoracionsnegativeshand’anarmarcadespelsadverbisdenegació(no, ni, pas, tampoc…).

Mots de dos valors

Lesparaulesningú, res, cap, gaire, gens, mai i enllocnosónnecessàriamentne-gatives,poden tenirunvalorpositiu sinovanacompanyadesper lapartículanegativano,llevatd’aquellscasosenquèelnosesobreentén.

3.LesoracionsinterrogativesEspodenclassificareninterrogativestotalsiinterrogativesparcials.interrogatives totals: Laura, has deixat la jaqueta a l’armari? interrogatives parcials:Laura, on has deixat la jaqueta?Lesinterrogativestotalspodenanarintroduïdesperlaconjuncióque,quetéunvaloremfàtic:Laura, que has deixat la jaqueta a l’armari?Lesoracionsinterrogativesparcialsvanintroduïdesperunmotinterrogatiu(què, qui, on...)quesubstitueixl’elementdel’oraciósobreelqualrecaulapregunta.

Els mots interrogatius

Elsmotsinterrogatiuspodenserdediferentsclasses:Determinants interrogatius: Quin vestit et posaràs?/A quina comarca vius?/ Quants anys tens?/ Quantes hores treballes?Pronoms interrogatius: Qui t’ho ha dit?/ A qui ho has dit? / Què has dit? / Per què li ho has dit?Adverbis interrogatius: On has desat la bufanda?/ Quan acabaràs la feina?/ Com ho has fet?/ Quant val aquest jersei?

Interrogatives directes i indirectes

Lesoracionsinterrogativespodenserdirectesoindirectes.interrogativa directa:Quèhapassatalasalademàquinesaquestmatí?interrogativa indirecta:Explicaaldirectorquè ha passat a la sala de màquines aquest matí.

GRAMÀTICA

Laparaulapass’utilitzaperin-sinuar(No deus pas haver estat tu?);peramenaçar(No sortis-sis pas de casa, eh!);perdes-mentir(Jo no opino pas així),ipernegardemaneraparcial(Podeu prendre begudes, però no pas d’alcohòliques).

La Laura es posa la bata./ La Laura no es posa la bata.

Ja ha arribat la Laura?/ Encara no ha arribat la Laura?

Laura, planxa aquests pantalons./ Laura, no planxis aquests pantalons.

Les modalitats primàries de l’oracióModalitatenunciativa

Modalitatinterrogativa

Modalitatexhortativa

elpropòsitésdir

elpropòsitéspreguntar

elpropòsitésordenar

Estic dels pantalons fins al capdamunt!

Tant de bo trobi aviat una altra feina.

Potser l’any vinent ja no treballaré aquí.

Les modalitats secundàries de l’oració

Modalitatexclamativa

Modalitatdubitativa

Modalitatdesiderativa

l’emissorexclama

l’emissordubta

l’emissordesitja

Laparaulanoielgrupno pas s’usenenalgunesconstruc-cionssensequetinguinsen-titnegatiu.Perexemple:Tinc por que no ho descobreixi. / Enguany està millor que no pas l’any passat.

–Quesapssivindràningú (=algú)?–Sapsilipassares(=alguna cosa)?–Quedacap(=algun)iogurtalanevera?–Usheucansatgaire(=molt)?–Sialmenysfosgens(=una mica)

espavilat…!–Hasvistmai (=alguna vegada) un

escurçó?–Sielveusenlloc(=en alguna banda),

avisa’m

– No,avuinovindràningú(=cap persona).–Emsemblaquenolipassares(=cap

cosa).–Crecquenon’hihacap(=ni un).–No,noenshemcansatgaire(=no

molt)–Perònon’ésgens(=ni mica),d’espavilat.– Nohevistmai(=cap vegada)cap

escurçó.–Fadiesquenoelveigenlloc(=en cap

banda)

Valor positiu en oracionsinterrogatives i condicionals

Valor negatiu en oracions negatives

Elgrupper(preposició)+què(interrogatiu)s’utilitzaperformularpreguntes.Laparaulaperquè(conjun-ció)s’utilitzaperexplicarlacausaolafinalitatd’unaacció:– Per què ha suspès l’assignatura, l’Anna? – Per què no devia haver estudiat prou.

ObservacionsLesinterrogatives directes sónoracionsindependentsqueacabenambelsigned’interrogació.Lesinterrogatives indirectes estansubordinadesaunverbdeclaratiuinoporteninterrogantalfinal.

UN

ITAT 1

UN

ITAT 1

6

Lectura

7

LiteraturaLectura Literatura

Les formes de cohesió:- La repetició d’un mateix ele-

mentenfrasessuccessivesperassegurarlacomprensió;

–lasubstitució lèxicapernore-petirlesmateixesparaules;

–lasubstitució pronominalperreferir-seaunelementapare-gutpocabans;

– l’el·lipsi per suprimir un ele-mentsobreentès;

–elsconnectors per relacionarlesfrasesienllaçar-les;

–elssignes de puntuacióperdelimitarlespartsdeltext(elpuntiapart);perseparar-nelesoracionscompletes(elpunt);perestablirdetermina-desrelacionsentreoracions(elpunticoma,elsdospunts);permarcardiferentselementsdinsl’oració(lacoma),etc.

L’adequaciód’untexttambédepènd’aquestsaltresaspectes:–Sieltexts’adequarealmentalpropòsitperalqualhaestatproduït(perexemple:informard’unfet,argumentarunaopi-nió,ferunasol·licitud,etc.).–Sieltractament(tu,vós,vostè)queutilitzaeltextésapropiatperalasituacióco-municativa.

ObservacionsNos’had’utilitzarl’infinitiuperexpressarunmandatounaprohibició.Perexemple:Entrar per l’altra porta. Entreu per l’altra porta.No trepitjar la gespa. No trepitgeu la gespa.

4.LesoracionsexhortativesEnspermetenmanar(ambelverbenimperatiu)iprohibir(ambelverbensubjuntiu).MANDAT: Laura, porta aquests pantalons a la sala de màquines. PROHIBICIÓ: Laura, no fumis ni beguis cervesa.

5.LesoracionsexclamativesElparlantexpressa,permitjàdel’entonació,elseuestatd’ànim.Aquestesoraci-onsduen,alfinal,elsigned’exclamació: Has tingut una idea fantàstica! / Que enfa-dat que estava avui el director!

Els mots intensius

Sónpartículesexclamativesqueserveixenperdonarèmfasiaunaexpressió,jasiguiperquèenvolemressaltarunacaracterística,jasiguiperquèenvolemva-lorarlaquantitat.

Que bé (que) ens ho vam passar!Que n’era, de bo!Si n’era, de bo!Si en sap, de coses!N’arriba a saber, de coses!

Com corria! Quant corria!Com n’anava, de ràpid!Ho hem d’enllestir com més aviat millor!Enllesteix-ho tan aviat com puguis.Era d’allò més divertit!

Exemples d’oracions exclamatives amb valor intensiu

ÚS DE LA LLENGUA

6.LespropietatsdeltextEl text i les seves propietats

Laparaulatextesrefereixaqualsevolmanifestaciólingüísticaqueesprodueixenunacomunicació.Lespropietatsdeltextsónelconjuntdenormesquehadecomplirqualsevoltextperquèestiguibenconstruït:coherència,cohesió,adequació i correcció lingüística.

La coherència i la cohesió

Lacoherènciaéslapropietatquedónaunitataltext:estableixquinessónlesinforma-cionsques’handecomunicarsobreeltematriaticoms’hand’expressar.Lacohesióéslapropietatquerelacionaiconnectalesdiferentspartsd’untext.Lesoracionsqueconformenuntextnosónunitatsaïlladesiinconnexes,sinóqueestanrelacionadespelsignificatiestanconnectadesperlligamsgramaticals.

L’adequació

Untextésadequatquancontéelselementslingüísticsapropiatsalasituació comu-nicativa.Unmateixmissatgeespotemetreenunasituació informalobéenuna

ObservacionsLesoracionsexclamativespodenanarintroduïdesperinterjeccions (ai, caram, ui…) opermotsexclamatiusointen-sius (que, quin, si que, com…).

situació formal.Perproduiruntextadequatperacadasituaciócomunicativa,calsaberescollirlessolucionslingüístiquesqueméss’hiadiuen.Calsabersiésadequatutilitzarunavarietat dialectalobélavarietat estàndardisiésadequatutilitzarunregistre informal(vulgarocol·loquial)obéunregistre formal(culteoespecialitzat).

La correcció lingüística

Untextbenconstruïthaderespectartoteslesnormesqueregulenl’úscorrected’unidioma:lesnormesortogràfiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i se-màntiques.

TIPUS DE TEXTOS

7.Elstextosargumentatius.EldebatQuè vol dir argumentar?

Argumentarés l’intentdeconvènceropersuadirelsaltres, jasiguiambrecursos racionalsjasiguiambrecursos emotius.L’objectiu finaldequalsevolargumentacióéscrearunestat d’opiniócompartitiprovocarelcomportamentquehiestiguienconsonància.

Els tipus d’arguments

Elsargumentsquepodemferservirperdefensarlanostraopinióiconvèncerelsaltrespodenserdediversostipus.Tipus d’arguments:Arguments de causa o d’efecte: relacionenunfetamblacausaolaconseqüència.Arguments pragmàtics:proposenl’èxitoelbeneficicomaprovadevalidesa.Arguments d’inèrcia:defensenelcostum,latradició.Arguments d’autoritat:utilitzenl’opiniód’unapersonadeprestigi.Arguments per analogia:utilitzenlacomparacióol’exemple(éspossibleques’uti-litziunanarracióo,finsitot,unafaula).Arguments sentimentals:pretenenpersuadirpermitjàderecursosemotius.

Els recursos de cohesió

Elstextosargumentatiussolenexigirunasèriederecursosdecohesiópertalderelacionarlesdiferentspartsdeldiscurs.1.Marquesd’ordre: en primer lloc, en segon lloc, finalment…2.Nexesderelaciólògica.Causa: perquè, com que, per culpa de, gràcies a, per aquesta raó… Conseqüència: per tant, en conseqüència, així doncs, de manera que, com a resultat de tot això, en conclusió… Finalitat: per tal de, amb l’objectiu de… Contraposició: tanma-teix, a pesar de, no obstant això, d’una banda… de l’altra…, una cosa és… i una altra…, etc.

El debat

Eldebatésuntext argumentatiu,normalmentoral,enquèparticipendiverses per-sonesqueesvanintercanviantelspapers:quanunassumeixelpaperd’emissorelsaltresfandereceptors.Lespersonesquehiparticipendefensenlasevaopinióidonensuportorebutgenlesopinionsdelsaltres.Enundebathihaunmoderadoromoderadoraques’encarregad’introduireltemasobreelqualesvoldebatreidedonarlaparaulad’acordambl’ordredepetició.

Elements d’argumentació:1.Emissor:Personaquede-fensalasevavisiódelarea-litat,elsseusactes,lessevespreferències…ambl’objectiudeconvènceropersuadirelreceptoroelsreceptors.2.Receptor:Personaaquivadestinatelmissatgeique,pertant,escoltaollegeix ambatenciól’argumentaciódel’emissor.Alfinal,potdecidir siacceptaonolatesiquedefensal’emissor.3.Situaciócomunicativa:Conjuntdefactorsrelacionatsambeltemps,l’espaiielca-naldetransmissió.a)Elmissatgeestransmetoralmenti,pertant,emissorireceptorestrobencaraacara.Esvanintercanviantelspapers,jaques’estableixundiàleg,icreenuntextdualocol·lectiu.b)Elmissatgeestransmetper escrit.Elreceptorllegeixeltexttempsdesprésquel’emissorl’hagiescritinotélapossibilitatd’influirdirecta-mentsobrel’argumentació.4.Tesidefensada:Opinióquel’emissorvoldefensaridifon-dre.5.Arguments:Raonsquel’emissorutilitzacomaproves perdemostrarlavalidesadelatesiquedefensa,ambl’objec-tiudeconvèncerelreceptor.

UN

ITAT 1

UN

ITAT 1

8

COMPRENSIÓ LECTORA

SobreeltextTemps de perdre

1.[1.1]Eltextquehasllegitespresentadividitenquatreparts:a)retrataunpersonatge(laLaura);b)explicaaquèesdedica(lasevafeina);c)explicaambquiesfaicomesrelacionaambelsaltres(elscompanysilescompanyesdefeina),ic)descriuelllocontreballa(lafàbrica).Diguesambquinordreapareixenlesinformacionsanteriors:A la primera part el narrador…; a la segona …

........................................................................................................

........................................................................................................

........................................................................................................

........................................................................................................

........................................................................................................

........................................................................................................

........................................................................................................

........................................................................................................

2. [1.2]Lafàbrica,vistadesdefora,semblaunacosa;però,vistadedintre,n’ésunaaltra.Explicacomsemblaperforaicomésperdintre.Perquèdiuquefademalestar-hi?

........................................................................................................

........................................................................................................

........................................................................................................

........................................................................................................

3. [1.4]LadescripciófísicadelaLauraesfaambnomésquatrepinzelladesreferidesalcos,elsullsilaboca.a)Comésiquèdesprènelseucos?

........................................................................................................

........................................................................................................

b) De quin color té els ulls? Què els caracteritza? Què con-

tradiuen?...............................................................................................

........................................................................................................

........................................................................................................ c)Quèlipassaalabocaquanesposanerviosa?

........................................................................................................d)SeleccionaelstresadjectiusquedefineixenlamaneradeserdelaLaura:provocadora, moderada, inconformista, indiferent, ambiciosa, resignada.

........................................................................................................

4. [1.7]Alacafeteriadelafàbrica,lesnoiesmirendereüllelsnois,ielsanalitzenielspuntuen;ielsnoisfanelmateixamblesnoies.a)QuèprovocalaLauraenelsseuscompanysquannoportaresmésquelarobainteriorasotadelabata?

........................................................................................................b)Perquèlesnoiesnoacabendejugarnetdeltotenaquestjocdemiradesiseducció?

........................................................................................................

GRAMÁTICA

5. [1.37]Diguesquinessón les tresmodalitats primàriesdel’oracióiescriu,alquadern,unexempledecadauna.

........................................................................................................

........................................................................................................

........................................................................................................

........................................................................................................

6.[1.38]Diguesquinaéslamodalitat secundària (exclamati-va,dubitativaodesiderativa)delesoracionssegüents.a)Quetinguisunviatgepled’aventures.

........................................................................................................b)Quinadelicadesaquehatingutambvosaltres!

........................................................................................................c)Alamillornoharebutelmissatge.

........................................................................................................

7. [1.39] Substitueix els mots donats entre parèntesis peraquestsaltres:ningú, res, cap, gaire, gens, mai i enlloc.a)Notinc(ni un)mocadorqueetpuguideixar.

........................................................................................................b)Nohiha(cap persona)quegosifer-ho.

........................................................................................................c)Estiguestranquil;noelsdiré(cap cosa).

........................................................................................................d)Elmeucompanydetaulanotreballa(molt).

........................................................................................................e)Aforanofa(ni mica)defred.

........................................................................................................f)L’hanbuscatpertotarreuinol’hantrobat(en cap banda).

........................................................................................................

Activitats•Activitats•Activitats•Activitats•Activitats•Activitats

g)Gràcies,demoment(cap vegada)nohenecessitatelsapuntsd’unaltre.

........................................................................................................

8. [1.40] Substitueix els mots donats entre parèntesis peraquestsaltres:ningú, res, cap, gaire, gens, mai i enlloc.a)Tens(algun)mocadorqueempuguisdeixar?

........................................................................................................b)Hiha(alguna persona)quevulguifer-ho?

........................................................................................................c)Sietpregunten(alguna cosa),noelsresponguis.

........................................................................................................d)Quetreballa(molt)elteucompanydetaula?

........................................................................................................e)Quefa(una mica)defredafora?

........................................................................................................f)Sabeusil’hantrobat(en alguna banda)?

........................................................................................................g)Si(alguna vegada)necessiteselsapunts,demana-me’ls.

........................................................................................................

9. [1.41]Ompleelsespaibuitsambuninterrogatiuidigues,encadacas,siestractad’undeterminant(vadavantd’unnom),unpronom(substitueixunnom)ounadverbi(indicalloc,temps,maneraoquantitat).

a) .............trenvolsagafardemà?.................................................................

b).............horesduraelviatge?..................................................................

c) ............. t’acompanyaràa l’estació? .....................................................

d).............t’emportespersifafred?.............................................................

e) .............valelbitlletd’anadaitornada?...............................................

f).............tornaràs:dissabteodiumenge?.............................................

10. [1.18] Tria la formaadequadaencadacas idigues si estractad’un determinant interrogatiu, un pronom interrogatiu,un adverbi interrogatiuounaconjunció introductòria.

a) ..........(Que/Què)me’ndius,d’aquestprojecte?

........................................................................................................

b)..........(Que/Què)empodeuatendre,siusplau?

........................................................................................................

c) ..........(Què/Quin)perfilhadetenir,lapersonaquebusquen?

........................................................................................................

d)..........(Qui/Quin)hadifósaquestanotícia?

........................................................................................................

e) ..........(Quan/Quant)detempsfa,d’això?

........................................................................................................

f)..........(Quan/Quant)admetràselteuerror?

........................................................................................................

11. [1.20]Completalesfrasessegüentsamblaparaulaperquè oelgrupper què.Tinguesencomptequeperquèpotserunnom,sinònimdecausa;quanésunnom,solanardarrerel’articleel.

a) – ................acluqueselsulls?

– ................lapolsegueranome’lsirriti.

b)–Lacomissiós’hadissolt;saps................?

–Doncs................elpresidentielsecretarinos’avenien.

c) La jutgessa investiga el ................ de la fallidade la compa-

nyiad’assegurances................sospitaquehihahagutunagestiófraudulenta.

12. [1.43]Utilitzamotsexclamatiusointensius(que, quin, si,si que, com més, d’allò més…)percompletarlesoracionsexcla-mativessegüents:

a) ................hihaviagentalamanifestació!

b)Mira................n’hadetenir,d’equilibri!

c)L’espectaclevaser................divertit!

d)Nosapsproubé................embolicensvaarmar!

e)Ten’hasd’oblidar................aviatmillor!

f)................despistatqueés,elteunebot!

13. [1.44]Converteixlesprohibicionssegüents(negació+verbensubjuntiu)enmandats(imperatiu).Perexemple:Prohibició:No facis els deures encara.Mandat:Fes els deures de seguida.a)Novagisalgimnàsavui.

........................................................................................................b)Aranocoguislacarn.

........................................................................................................c)Nobegueud’aquestaaigua.

........................................................................................................d)Nolidiguisonsónelsdiners.

........................................................................................................e)Noustragueueljersei.

........................................................................................................

8 9

UN

ITAT 1

UN

ITAT 1

LiteraturaLectura

14. [1.22] Converteix aquests mandats en prohibicions. Perexemple:Canvia de canal. No canviïs de canal.a) Copial’enunciatdel’exercici.

........................................................................................................b)Pronuncialaerrafinal.

........................................................................................................c) Enceneuelllum.

........................................................................................................d)Traieu aquestquadre.

........................................................................................................e) Rep-losacasa.

........................................................................................................f)Moveu-vos.

........................................................................................................

15. [1.23] Fes expressions intensivesamb les estructures se-

güents:si en ........, de ; tan/tanta........com; d’allò més.

a)Ui,......... .........vafer,.........feina!

b)Usfaremlainstal·lació.........aviat.........puguem.

c)Ves.......... .........handepassar,.........gana!

d)L’espectaclevaser......... ..........entretingut.

e)Òndia,.......... .........saps,..........jugar!

f)Aguanta..........estona.........puguis.

g)L’operacióvaser............ .........complicada.

16. [1.24]Llegeixlespreguntesquetensacontinuacióiescriulesrespostesnegativescorresponents.Perexemple:–Que necessiteu alguna cosa?–No, no necessitem res.a)–Queussobraunamicadepa?

–No,noensensobra........b)–Volsqueetpreparialgunentrepàperalviatge?

–No,nome’npreparis........c)–Quehavingutalgú,mentreéremfora?

–No,nohavingut.......d)–Hasvistelmeujerseienalgunlloc?

–No,nol’hevist.......

17. [1.25]Llegeixlesoracionssegüentsidiguesenquineselselementsnoono pastenenvalornegatiuienquines,no:a)Elstallafocsnovanservirperaturarl’incendi.

........................................................................................................

b)Lesaigüesdelcanalsónmésnetesqueno paslesdelasèquia.

........................................................................................................c)Elgeneraltemiaquel’enemicnofesunatacpersorpresa.

........................................................................................................d)Noensabempasres,d’aquestsnegocisil·legals,nosaltres!

........................................................................................................

ÚS DE LA LLENGUA

18. [1.26]Ordena els mots de cada grup segons pertanyin:(1)alregistre col·loquial(formalitatbaixa);(2)alavarietat estàndard (formalitatmitjanaoneutra),o(3)alregistre culte (formalitatalta).a) pregon / fondo / profund

........................................................................................................b)treballar / laborar / pencar

........................................................................................................c) partir / anar-se’n / fotre el camp

........................................................................................................d)enutjar-se / enfadar-se / empipar-se

........................................................................................................e) tindre / posseir / tenir

........................................................................................................f)nano / infant / nen

........................................................................................................g)testa / cap / cloaca

........................................................................................................

19. [1.27]Diguesdecadaparellquinaéslaformacorrectase-gonslagramàticanormativa:a)hovapoguersapiguer/hovapodersaber

........................................................................................................b)adonar-se/donar-secompte

........................................................................................................c)calfer/hihaquefer

........................................................................................................d)arribaralasevacasa/arribaracasaseva

........................................................................................................e)emprovar-seunjersei/provar-seunjersei

........................................................................................................f)tenirqueinterrumpir/haverd’interrompre

........................................................................................................g)lisdonàdemenjar/elsdonàmenjar

........................................................................................................

h)elsenyaldetrànsit/lasenyaldetrànsit

........................................................................................................

i)aquíhihaelsvestidors/aquíestanelsvestuaris

........................................................................................................

20.[1.45]Observaeltextquehihaacontinuacióirelacionacadascunadelespropietatsquehadetenirunbontextambladefiniciócorresponent.

Coherència

Cohesió

Adequació

Correcció

21.[1.29]Completaeltextquesegueixambaquestesformesdecohesió:

Repeticions: ésser humà, energia, sol, energia, sistema. Substitucions pronominals: l’, -se, -ne, -lo, li. Conjuncions: encara que, perquè, o que, que. Enllaços adverbials: quan, finalment, després, primer. Enllaços pronominals: que

La recuperació del sol (any 2020)

A l’inici, l’ésser humà depenia del seu entorn natural, i per això

..... admirava i temia. De mica en mica va aprendre a do-

minar, ..... a protegir ..... del fred construint habitatges,

a conrear vegetals i a criar animals. El ........era considerat

la principal font de vida, i el solstici d’estiu era una gran festa.

.........es va iniciar el procés industrial, l’ ............es va creure

superior ........produïa béns amb escreix, i va començar a conta-

minar l’entorn amb fums, sorolls, productes residuals, etc. L’impor-

tant era el consum, i tant .....feia .....es cremessin els boscos

.........es morissin els peixos dels rius.

Per a tanta producció i tant consum, feia falta molta energia.

El carbó, l’aigua i el petroli ja no eren suficients, i es va desco-

brir l’ .........nuclear. Unes grans centrals convertien l’urani

en .......... Però diverses falles dels sistemes de seguretat van

provocar accidents d’ampli abast .....van fer reconsiderar el

............i evitar .....la generalització.

L’impuls dels governants a les energies alternatives va perme-

tre usar de forma rendible, ............ no exclusiva, l’energia

eòlica i sobretot la solar: ........ en grans centrals i, ....... ,

en petites plaques. .............. , el sol havia tornat a guanyar

la batalla.Jaume colomer:«Desolasol».Cavall Fort,593-594(adaptació).

22.[1.30] Apartirdeltextanterior,respon:a)Eltítolexpressaeltemadeltext?

.................................................................................................................................

b)Quinparàgrafhitéunarelaciómésdirecta?

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

TIPUS DE TEXTOS

23. [1.46]Defensa lestesissegüentsambeltipus d’argument ques’indicaencadacas:a) Tothomhauriade ferun cursetdeprimers auxilis (argumentpragmàtic).

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

b)Lesgransciutatshandereduirelconsumd’energia(argumentdecausa/efecte).

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

c)Lesfestestradicionalss’handeconservar(argumentd’inèrcia).

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

d)Totselsjoveshauriendeseguirunadietaequilibrada(argumentd’autoritat).

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

e)Fumarésdolentperalasalut(argumentd’analogia).

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

f)S’hadeseramableamblagent(argumentsentimental).

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

Activitats•Activitats•Activitats•Activitats•Activitats•Activitats

10 11

Connexió de les frases per mitjà de con-nectors,substitucionspronominals,signesdepuntuació,etc.Presentació ordenada de les idees que s’exposen fent que el text s’estructuri demaneralògica,sensecontradiccions.Respectedelesnormeslingüístiques,tantortogràfiquescomsintàctiquesilèxiques.Úsd’unregistreoestilapropiatalasitua-ciócomunicativa,alreceptorialcanaldetransmissió.