1. La msica digital i els drets d'autor Nom: Marina Cognoms:
Ribes Moya Curs: 4t ESO B Data d'entrega: 22-12-14
2. ndex La msica digital i els drets dautor 1- Introducci de la
msica analgica a la msica
digital.................................................Pgina 1 2-
Com afecta a les altres persones els interessos de la msica? (els
drets dautor)........Pgines 2-3 3- Perspectiva histrica: quan, com,
onQuina s la alternativa davui dia en els sistemas de descrrega
legals?.............................................................................................................Pgines
4-5 4- Aspectes tics. Posicions a favor i posicions en
contra.................................................Pgina 6 5-
Perspectiva legal. Est perms en totes les parts del mn? Qu diuen
les lleis?.........Pgina 7 6- Com afecta la pirateria en tot el
mn?.........................................................................Pgines
8-9 7- Quins sn els pasos on safectuen ms descarregues
illegals?..................................Pgina 10 8- Pgines
dfinternet on poder
descarregar-les(exemple:mp3).....................................Pgina
11 9- Opini personal i
bibliografia.......................................................................................Pgina
12
3. 1- Introducci de la msica analgica a la msica digital.
Durant l'enregistrament, es realitza un procs de transducci en el
qual el senyal d'udio s transformada en variacions de voltatge en
emmagatzemar de diferents maneres. Les fonts pregravades utilitzen
suports molt diferents on emmagatzemar el senyal d'udio, tot
dependr de la modalitat d'enregistrament de so emprada. Gravaci
analgica de so: Enregistrament magntic analgic o enregistrament
electromagntica analgica. Enregistrament ptic analgic o gravaci
fotogrfica del so. Gravaci digital de so: Enregistrament magntic
digital. Enregistrament ptic digital. Enregistrament magntic-ptic
digital. En principi, s'observa l'existncia de dos tipus
d'enregistrament diametralment oposades: l'analgica i la digital.
El que determina la presncia d'un enregistrament analgic o digital
no s el suport usat, sin el tipus de senyal gravada en ell. Les
senyals analgiques es denominen aix perqu sn "anlogues" a la forma
del senyal original. s a dir, si observssim el senyal acstic
original, aquesta seria equivalent al senyal resultant (ja sigui
mecnica, magntica o ptica) en la seva forma. Per contra, la senyal
digital es tradueix en codis binaris en forma, sin que sn una mera
successi de zeros i uns (valors discrets) que, ja res tenen a veure
amb el senyal que els ha originat, encara que puguin reproduir-lo.
Un cop realitzada la codificaci digital , el senyal quedar gravat
sobre un suport ptic o magntic, tal com succeeix amb el senyal
analgic. 1
4. 2- Com afecta a les altres persones els interessos de la
msica? (els drets dautor) Els drets d'autor (copyright) sn una
forma de protecci proporcionada per les lleis vigents en la majoria
de pasos per als autors d'"obres originals" incloent-hi obres
literries, dramtiques, musicals, artstiques i intellectuals.
Aquesta protecci est disponible tant per a obres publicades com per
a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment li dna al
propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a
autoritzar a altres a fer el segent: Reproduir l'obra en cpies o
fonogrames. Preparar obres derivades basades en l'obra. Distribuir
cpies de l'obra al pblic venent-les o fent un altre tipus de
transferncies de propietat com ara llogar, arrendar o prestar
aquestes cpies. Presentar l'obra pblicament, en el cas d'obres
literries, musicals, dramtiques i d'altres produccions
audiovisuals. Mostrar l'obra pblicament, en el cas d'obres
literries, musicals, dramtiques, coreogrfiques...incloent-hi
imatges individuals de pellcules o altres produccions udiovisuals.
En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra pblicament a
travs de la transmissi udiodigital. - Inconvenients Carcter
perpetu, irrevocable i gratut. Incoherncia amb la LPI: anullaci a
l'autor de la llibertat per poder en qualsevol moment, canviar la
llicncia CC per altra, o incls anullar-la. No permet el control
sobre l'explotaci posterior de l'obra. No estableix un termini fix
en la cessi de drets que representa. Incoherncia de significat
interna: es vol fomentar l's lliure i gratut d'obres amb un
mecanisme "propietari" la llicncia. D'aqu sorgeixen dues postures:
1. L'autoritzaci de drets a favor de l'accs pblic en contra dels
seus interessos privats. 2. Autors/usuaris acostumen a percebre una
"patrimonialitzaci" de les obres. s a dir, es refora la percepci
que les obres sn propietats, les llicncies sempre sn necessries i
els usos/drets han d'estar expressament autoritzats. 2
5. -Smbol del copyright- -Smbol del domini pblic- 3
6. 3- Perspectiva histrica: quan, com, onQuina s la alternativa
davui dia en els sistemas de descrrega legals? Encara que en la
antiguitat s possible trobar incipients idees sobre un dret sobre
les obres intellectuals, no s fins a l'aparici de la impremta, que
va permetre la distribuci i cpia massiva de les obres, quan sorgeix
la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sin
com fonts de propietat intellectual. Formalment se situa el
naixement del dret d'autor i del copyright durant el segle XVIII.
En la Anglaterra del segle XVIII els editors d'obres (els
llibreters) argumentaven l'existncia d'un dret a perpetutat a
controlar la cpia dels llibresque havien adquirit dels autors.
Aquests drets implicaven que ning ms podia imprimir cpies dels
obres sobre les quals tinguessin el copyright (tradut literalment
com dret de cpia). L'Estatut de la Reina Ana, aprovat pel parlament
1710, va anar la primera norma copyright de la histria. Aquesta
llei establia que totes l'obres publicades rebrien un termini de
copyright de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es
mantenia amb vida (o, sigui, un mxim de 28 anys de protecci).
Mentre que totes les obres publicades abans de 1710 rebrien un
termini nic de 21 anys a contar d'aquesta data. L'any 1790, les
obres protegides per la Copyright Act dels Estats Units eren noms
els "mapes, cartes de navegaci i llibres". Aquest copyright
atorgava a l'autor el dret exclusiu a "publicar" les obres, pel que
noms es violava tal dret si reimprimia l'obra sense el perms del
seu titular. A ms, aquest dret no s'estenia a les "obres derivades"
(era un dret exclusiu sobre l'obra en particular), pel que no
impedia les traduccions o adaptacions d'aquest text. Amb els anys,
el titular del copyright va obtenir el dret exclusiu a controlar
qualsevol "publicaci" de la seva obra. Els seus drets es van
estendre, de l'obra en particular, a qualsevol "obra derivada" que
pogus sorgir sobre la base de la "obra original". Alguns dels
programes P2PTV ms coneguts i utilitzats sn Joost i Zatoo; tot dos
sn sistemes que distribueixen programes de televisi mundials per
Zatoo s un dels ms utilitzats a Espanya per que permet veure
lemissi en directe, amb un mnim retrs, la major part de les cadenes
nacionals. 4
7. -Percentatge en les descrregues per format- -Procs en les
baixades- 5
8. 4- Aspectes tics. Posicions a favor i posicions en contra.
Les descrregues illegals a internet continuen augmentant a Espanya,
fins al punt que el 84 per cent de tots els continguts consumits s
pirata. Segons els resultats de l'Observatori de Pirateria i Hbits
de Consum de Continguts Digitals de 2013, realitzat per la
consultora Gfk a instncies de la Coalici de Creadors, les
descrregues illegals van arribar l'any passat a 3.192 milions, el
que va suposar un increment del 4,6%. El nombre d'espanyols que va
accedir illegalment a continguts digitals va superar el 51 per cent
i el valor d'all piratejat va superar l'any 2013 els 16.136 milions
d'euros. A causa de la pirateria no s'han pogut crear ms de 26.000
llocs de treball directes i l'erari pblic ha deixat de percebre uns
ingressos de 526,2 milions d'euros, un 6,4% ms que el 2012. El
panorama s "desolador", segons aquest estudi , que revela que el 43
% dels espanyols pirateja pellcules (per un valor de 3,8 milions
d'euros); el 27% descrrega illegalment continguts musicals (6
milions d'euros), el 21% llibres (1,8 milions) i el 9% videojocs
(4,4 milions). Noms en el camp de la msica s'observa un lleu
descens en el nombre de les descrregues. 6
9. 5- Perspectiva legal. Est perms en totes les parts del mn?
Qu diuen les lleis? IMPORTANT AQUESTA MINI TABLA: DRETS DE
PROPIETAT Els materials i els serveis accessibles a aquest lloc
estan protegits per copyright, drets dautor i propietat, o per les
normes legals que garanteixen la propietat intellectual, de manera
que qualsevol s no autoritzat daquests materials o serveis pot
implicar una violaci daquestes lleis. Excepte per a all que aqu
indiquem expressament, ni Grupo Anaya, S.A. ni els seus provedors
no us garanteixen, de manera explcita o implcita, cap dret sobre
qualsevol patent, copyrights, drets de marques o informaci de
negocis confidencial pel que fa als materials o als serveis. Alguns
del llocs on han restringit les descrregues illegals sn: la Xina,
Pakistan, Iran, Sudan, Etiopia...En aquests llocs han censurat el
poder descarregar arxius internet, descarregar msica, vdeos,
pellcules... Les lleis ho han fet per a que el govern vegi quin
tipus d'arxius sn i aix puguin decidir si sn vlids o no per a els
ciutadans. -Pasos que al 2009 estaven fent descrregues illegals-
7
10. 6- Com afecta la pirateria en tot el mn? Aquesta consisteix
en la cpia, reproducci, la fabricaci o l's no autoritzat de
productes de software protegits per les lleis de drets d'autor i
pel's tractats internacionals. S'entn per pirateria qualsevol acte
pel qual es duu a terme una explotaci de drets de propietat
intellectual de manera illcita, amb la finalitat d'elludir el
compliment de la llei. Els aspectes que es veuen afectats
fundamentalment per la pirateria sn drets d'explotaci de contingut
econmic, que correspon als autors: reproducci, distribuci i
comunicaci pblica, aix com aspectes del dret moral (plagi). Les
activitats ms usuals consisteixen en la reproducci i distribuci
mitjanant la duplicaci i la comercialitzaci de discos sense
l'autoritzaci de l'entitat que gestiona els drets de l'autor
(SGAE), sense l'autoritzaci expressa del productor discogrfic
propietari del mster discogrfic o de l'entitat que gestiona els
seus drets (AGEDI) i per ltim, sense l'autoritzaci de l'entitat que
gestiona els drets que la llei reconeix als artistes. Aquesta
activitat es repeteix de forma similar en altres camps com el
software, els videojocs, la televisi digital i el DVD. Les seves
conseqncies ms directes han estat xifrades per la Taula
Antipiratera en unes prdues de 781.32 milions d'euros. Aix situa a
Espaa molt per sobre de la mitja europea. Per exemple, en el cas
del software, el nostre pas, amb un 51% de programes pirata. TIPUS
DE PIRATERIA: End-User-Piracy Cpia de l'usuari final- Aquesta forma
de pirateria fa referncia a la cpia sense llicncia de software per
part de persones o empreses, inclosa la installaci de software en
ms equips de l'estipulat en el contracte de llicncia. Hard Disk
Loading (Crrega en el disc dur)- Aquesta prctica consisteix a
carregar prviament i de manera illegal una cpia del software en
l'equip abans de la seva venda. Un escenari tpic pot donar-se quan
un Ensamblador de PC's obt una cpia legal i, a continuaci, installa
el programa de forma illegal en diverses mquines. Counterfeiting
(Falsificacions)- La falsificaci s la duplicaci i distribuci
illegal de productes de software de manera que semblin originals
(incloent a les cpies cartules, serigrafies, nmeros de srie...).
Bootlegging (Llicncies no apropiades)- En aquest escenari, els
productes s'originen de programes i canals legals, per es tornen a
distribuir de manera illegal a altres persones que no posseeixen o
no tenen dret a aquestes llicncies. Internet Piracy (Pirateria en
Internet)- La pirateria en Internet t lloc quan el material, els
procediments o les eines amb dret d'autor utilitzades per a
modificar dita material es distribueixen illegalment a travs dels
serveis on-line. 8
11. -Pirateria en alguns pasos durant el 2011- 9
12. 7- Quins sn els pasos on safectuen ms descarregues
illegals? El sector de musical dans va passar de ser vist com un
mitj a travs del qual es podien transmetre determinades idees
poltiques i valors a ser concebut com una eina per augmentar les
exportacions nacionals en el context de leconomia mundial del
coneixement. A nivell mundial, i segons les dades corresponents al
2008 de la Federaci Internacional de la Indstria Fonogrfi ca
(IFPI), Dinamarca se situa en el vint lloc en el rnquing de
facturaci per msica enregistrada, s a dir, les discogrfi ques
daneses generen un 0,7% dels ingressos globals en aquest mercat.
Daltra banda, i en relaci a les vendes digitals, el mercat dans es
posiciona en el lloc disset, amb un 0,5% del mercat internacional.
Per acabar, i pel que fa referncia als ingressos per actuacions
musicals, ocupa el dotz lloc en el rnquing, amb un 1,8% del mercat.
En relaci a les vendes de CD, Dinamarca s dels pasos del mn en qu
sen consumeixen ms: 1,3 discs per persona i any. Aquest elevat
consum fa que es posicioni a nivell global com el cinqu pas amb un
rtio tan elevat, noms per darrera del Regne Unit, Noruega, Sussa i
Austrlia. En aquesta segent taula podem veure com afecta la
pirateria en la msica, els videojocs, les pellcules i els llibres,
i si ens anem a el resultat final veurem que el percentatge es
bastant elevat. -Taula on veiem el % de la pirateria- 10
13. 8- Pgines dinternet on poder descarregar-les Les
possibilitats del trnsit IP sn enormes, d'aquesta forma podem
trobar una basta varietat de formes tals com la transmissi d'arxius
de musica, vdeo i de continguts audiovisuals en diversos formats
(mp3, wan, wma etc.), rdios online, possibilitat de converses
telefniques a travs de trnsit IP (VolP), o transmissi de televisi
per IP IPTV. Encara que un arxiu s transms independentment del
contingut, hi ha una mplia gamma de possibilitats a l'hora de
transmetre arxius multimdia segons les necessitats del servei que
desitgem oferir. - A travs dels protocols HTTP / FTP i un client
capa de suportar-los, es senzill descarregar des d'un servidor els
continguts audiovisuals que hagin estat penjats. Podcasts: Les
subscripcions tipus podcast sn tamb una forma de descarregar-se
continguts audiovisuals. En aquest cas, algunes plataformes podcast
tamb ens permeten rebre dades en streaming. Per a penjar aquests
podcasts una de les eines ms accessibles per l'usuari mitj s el
broadcast machine". P2P: A travs de les xarxes tipus P2P s com es
mou un volum ms alt d'arxius multimdia per internet. Amb la qual
cosa els usuaris s'encarreguen d'oferir els continguts i lample de
banda. El seu avantatge rau en la gran varietat disponible de
continguts i la senzillesa de trobar el que hom busca. L'aplicaci
ms popular sobre xarxes P2P s emule. Una variant molt utilitzada s
bit torrent. -Algunes de les aplicacions per poder descarregar
coses- 11
14. 9- Opinio personal Crec que aquest treball ha estat b ja
que d'aquesta manera aprenem coses noves que anteriorment no saviem
com ara per exemple els llocs on no es poden fer qualsevol
descrrega legalment i aix (per a la meva opini) no ho savia ni
tenia ni idea. Hi han hagut alguns punts que m'ha costat de trobar
com ara per exemple el llocs on no es permeten fer cap tipus de
descrrega o b el que la llei diu sobre aix. Per finalment ho he
trobat i crec que ha sigut el punt que ms m'ha costat. Per els
dems, no ha sigut tan costs. Bibliografia Per poder fer aquest
treball he consultat les pgines web: www.googleusercontent.com
www.wikipedia.org www.googleimatges.com 12