Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
La funció de relació
PERCEPCIÓ DE LES VARIACIONS DEL MEDIESTIMULS EXTERNS:
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
SENTITS ÒRGAN PERCEPCIÓ TRANSPORT DE LA INFORMACIÓ AL CERVELL
Vista Ull Retina Nervi òptic
Oïda Orella Cargol Nervi auditu
Olfacte Nas Placa olfactoria Nervi olfactori
Gust Llengua Corpuscles gustatius(salat, dolç,amarg, àcid)
Nervis gustatius
Tacte Pell Corpuscles tàctils(textura,calor/fred,dolor)
Nervis de la pell
INTERNS:Receptors sensorials interns…
ANÀLISI DE LA INFORMACIÓSISTEMA DE COORDINACIÓ
Sistema Nerviós…Rebre, analitzar la informació, eleborar le resposta i transportar l’ordre a l’organ executor.
Sistema Endocrí...Ordres internes.
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Reacció-Resposta
Sistema Endocrí…Glàndules que segreguen hormones
Sistema Locomotor…Ossos i músculs.
EL SISTEMA NERVIÓS
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
LES CÈLUL·LES DEL TEIXIT NERVIÓS: LA NEURONA
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
CÈL·LULES GLIALS O ACOMPANYANTS: donen suport, aporten nutrients, protegeixen i aïllen les neurones
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
CÈL·LULES DE SCHWANN es disposen abraçant l’àxon d’algunes neurones, de manera que la mielina (sbst. de naturalesa lipídica) que porten les membranes d’aquestes cèl·lules actua d’aïllant i d’aquesta manera l’impuls nerviós avança ràpidament.
Nòdul de Ranvier
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
EL SISTEMA NERVIÓS SN = SNC + SNP
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
EL S.N..C. ESTÀ PROTEGIT PER OSSOS: EL CRANI (encèfal) i la COLUMNA VERTEBRAL (medul·la). TAMBÉ PER LES MENINGES.
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
L’ENCÈFAL : vista superior
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
L’ENCÈFAL: tall transversal
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
L’ENCÈFAL (tall sagital)
CEREBELCERVELL
BULB RAQUIDI
HIPOTÀLEM
TÀLEM
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
EL CERVELLControla i coordina el comportament i les accions voluntàries i coordina els altres centres nerviosos. A l’escorça s’analitzen les sensacions, es processen les dades i s’elabora una resposta.És la part més gran i en ell resideix la memòria, la capacitat de pensar i, per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat creadora.
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
EL CEREBEL
Intervé en el control dels músculs, l’equilibri i la postura del cos. Controla tot el que són moviments apresos, com caminar o muntar amb bicicleta
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
BULB RAQUIDI
És el centre de control del ritme cardíac, el ritme respiratori, la pressió arterial, la deglució, els moviments peristàltics, etc. A més, provoca reflexos com ara la tos, el vòmit, el singlot i l’esternut.
TÀLEM
És una massa ovoidea, formada principalment per substància grisa, situada en el centre del cervell. Pel tàlem passen totes les vies sensitives (exepte les olfactives) abans d’arribar al cervell.
HIPOTÀLEM
És el centre de control del SN Autònom. Regula el funcionament de la hipòfisi (glàndula endocrina)
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
LA MEDUL·LA ESPINAL D'ella surten els nervis raquidis que innerven els músculs, glàndules i òrgans de la zona. Realitza dos funcions: a la seva substància gris es produeixen els reflexes espinals i per la substància blanca és per on es transmeten els impulsos nerviosos entre encèfal i la resta del cos.
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC
És el conjunt de nervis que connecten el SNC (l'encèfal i la medul·la espinal) amb les diverses parts del cos. Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda per un conjunt d’àxons, agrupats en fibres nervioses i reunides i associades en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
ELS NERVIS
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM: SISTEMA SIMPÀTIC I PARASIMPÀTIC
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
ESQUEMA DEL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS
La captació dels ESTÍMULS (externs i interns) la realitzen les cèl·lules sensorials (distribuïdes per la pell o formant part dels òrgans dels sentits), les quals tradueixen l'estímul en forma d'IMPULS NERVIÓS.
Aquest impuls es transmet a través de les neurones fins a un CENTRE NERVIÓS (encèfal o medul·la espinal) on es produirà la integració de tots els impulsos nerviosos que hi arriben i, finalment, en surtirà un altre impuls nerviós que transmetrà la resposta més idònia a un òrgan efector. Col·legi Santa Dorotea
Anna Viladrich
L’IMPULS NERVIÓS
La transmissió de l'impuls nerviós està polaritzada , de manera que sempre es realitza en un determinat sentit , des de la dendrita fins el soma i des d'aquí fins l'àxon
L'impuls nerviós és un fenomen electroquímic. Les ones elèctriques originades com a conseqüència dels canvis iònics en les membranes neuronals constitueixen l'impuls nerviós que pot atènyer velocitats de fins 100 m / s. Col·legi Santa Dorotea
Anna Viladrich
Les neurones no estan connectades directament entre elles. Hi ha una separació anomenada SINAPSI.
El senyal elèctric que arriba a l'element presinàptic , provoca l 'alliberament d'unes substàncies anomenades NEUROTRANSMISORS que travessen l’espai sinàptic i s'uneixen a un RECEPTOR ESPECÍFIC de la membrana de l'element postsinàptic que provocarà un canvi elèctric en la membrana.
LA SINAPSI
Neurona 1: element PRESINÀPTIC
Neurona 2: element
POSTSINÀPTIC
Espai intersinàptic UNIDIRECCIONAL
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
LA SINAPSI
Llei de “tot o res”
Els impulsos que arriben a les neurones no sempre activen la formació de neurotrasmisors, n’hi ha que l’aturen.
Les neurones poden rebre diferents estimuls els activadors (+)
els inhibidors (-)
Si la suma entre els estimuls activadors i els inhibidors és suficient (arriba al llindar),
es fabriquen nerotransmisors i continua l’impuls, si no és suficient, s’atura.
• L’impuls nerviós es transmet segonsla llei de “tot o res” : l’impuls nerviós no es transmet a mitges, o passa o no passa…
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
L’emissió de respostes:
Aparell locomotor:
Actes voluntaris...responsable: el cervell.Actes reflexos....s’elaboren i coordinen a la medul·la espinal.
Sistema endocrí:
Secreció d’hormones.
ACTE REFLEX: quan la resposta s’elabora en la medul·la espinal
ACTE VOLUNTARI: es dóna quan la resposta s'elabora en el cervell
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Executar la resposta hormonal
FUNCIÓ
Secreció d’hormones
EL SISTEMA ENDOCRÍ
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
HORMONA
Substància química de naturalesa lipídica o proteica, que viatja pel torrent sanguini fins l'òrgan on actua....ÒRGAN DIANA.
Les hormones sempre actuen en petites quantitats Col·legi Santa Dorotea
Anna Viladrich
ANATOMIA
El sistema endocrí esta constituït per
Glàndules Endocrines
Òrgans encarregats de segregar substàncies
Les substàncies segregades s’aboquen a la sang
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES
GLÀNDULA HORMONA/ES
HIPÒFISI Hormona de creixement.Prolactina.Hormona fol·licle estimulant
TIROIDES.................................PARATIROIDES
Tiroxina
PANCREES Insulina Controlen el nivell deGlucagó glucosa en sang
GLÀNDULES SUPRARRENALS Adrenalina...Prepara el cos per a situacions d’alerta
OVARIS Estrògens Desenvolupament
Progesterona caràcters sexuals
TESTICLES Testosterona.. Desenvolupamentcaràcters sexuals
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Recorda que la secreció hormonal esta controlada pel SNC l' Hipotàlem
FISIOLOGIA
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
L’APARELL LOCOMOTOR
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
L’ESQUELET
FORMAT PER: OSSOSCARTÍLAGSARTICULACIONS
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
FUNCIONS DE L’ESQUELET
DONAR FORMA I SUPORT AL COSPROTEGIR ÒRGANS TOUSSERVIR D’ANCORATGE ALS MÚSCULSPERMETRE EL MOVIMENTRESERVA DE MINERALS PER L’ORGANISMEPRODUCCIÓ DE CÈL·LULES SANGUÍNIES A LA
MEDUL·LA ÒSSIA
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
TIPUS D’OSSOS PLANS (PARIETAL)LLARGS (FÈMUR)CURTS ( VÈRTEBRES)
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
OSSOS DEL CAP
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
OSSOS DEL TRONCEls ossos del tronc s' agrupen a la columna
vertebral i a la caixa toràcica.
La columna vertebral està formada per vèrtebres.
La caixa toràcica protegeix el cor, els pulmons,l' estòmac i el fetge.
Els ossos més importants de la caixa toràcica són : les costellelles' l'estèrnum, les clavícules i els homòplats.
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
COLUMNA VERTEBAL
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
CAIXA TORÀCICACol·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
OSSOS DE LES EXTREMITATS
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
LA PELVISCol·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
PRINCIPALS OSSOS DE L’ESQUELET
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
LES ARTICULACIONS Són zones de contacte entre ossos Permeten la mobilitat de l’esquelet
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
ELS CARTÍLAGS
Estan formats per un tipus de teixit diferent al teixit ossi
Permet que certes zones de l’esquelet siguin elàstiques
Són presents a l’orella, punta del nas, punta de l’estèrnum, porció articular d’alguns ossos i a l’esquelet fetal
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
ELS MÚSCULS Qualsevol moviment del cos és possible gràcies al músculs. Els músculs reben les ordres per contreure’s o relaxar-se
del Sistema Nerviós a través dels nervis, als quals estan units.
Gairebé la meitat del pes del cos és de musculatura.
Permetre el moviment Protegir els òrgans,
els ossos i les articulacions.
Escalfar l’organisme
FUNCIÓ DELS MÚSCULS
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Els músculs són òrgans formats per feixos de fibresmusculars que ens permeten fer tot tipus de
moviments.
Segons l’estructura de les fibres musculars, podemdistingir entre: 1. Músculs Esquelètics o Estriats
2. Músculs Llisos
DEFINICIÓ
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
• Formats per fibres d’aspecte estriat i de color vermell• Integren la musculatura de l’aparell locomotor• S’uneixen als ossos a través dels tendons• La contracció i relaxació d’aquests músculs mou els ossos i produeix
el moviment. • Són de contracció voluntària i el seu moviment és ràpid.• Exemple: El bíceps• Excepció: El Cor, és un múscul estriat però no es controla
voluntàriament.
Múscul Cardíac
1. MÚSCULS ESQUELÈTICS O ESTRIATS
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
• Formats per fibres d’aspecte llis i de color blanc.• Es troben a les parets de molts òrgans interns, com l’estómac,
l’úter, els budells o els vasos sanguinis. • Són de contracció involuntària i es mouen lentament.
2. MÚSCULS LLISOS
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Quan les fibres es contrauen, el múscul s’escurça i es produeix el moviment de l’os.
Quan les fibres es relaxen, el múscul s’allarga i l’os recupera la posició inicial.
FUNCIONAMENT DE L’APARELL LOCOMOTOR
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Activitats:
Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich
Top Related