7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
1/50
Pg G, 12908008 BT. 934 767 200
Lacre
acidenousmercatsapartirdelsnou
splantejamentsdelacontractacipb
lica
La creaci de nousmercats a partir delsnous plantejamentsde la contractacipblica
Guies dinnovaci i inTernacionaliTzaci
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
2/50
GUIES DINNOVACI I INTERNACIONALITZACI
La creaci de nousmercats a partir dels
nous plantejaments dela contractaci pblica
Octubre 2011
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
3/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
4/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
5/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
6/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
7/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
8/50
1
IDEES CLAU El cinquanta per cent de tota la contractaci pblica ser mediambientalment responsable en un utur
prxim, ent realitat la compra verda per a gaireb tot tipus de productes i serveis.
El repte ms important s augmentar les oportunitats de negoci per a les pimes i capacitar el sector pblic
per tal que es pugui benefciar de la seva innovaci i exibilitat.
La gran decisi estratgica ambiental: liderar, seguir o quedar-se enrere.
REFERNCIES1. Public procurement or a better environment, COM (2008) 400/2
2. A Climate or recovery: The colour o stimulus goes green, BSC Global Research (2009)3. Lie-Cycle Management: How business uses it to decrease ootprint, create opportunities and make
value chains more sustainable, UNEP/SETAC (2009)
4. Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell del 31 de mar de 2004 sobre la coordinaci
de procediments per a la concessi de contractes dobres
BREU RESUMAquest primer captol est orientat a entendre quins sn els mecanismes, els processos i limpacte que la
compra pblica verda tindr a escala europea i a orientar les decisions dels oerents i demandants de pro-
ductes i serveis dutilitat pblica.
Les prioritats europees (sectors, camps daplicaci) en lmbit de la compra pblica verda; Les oportunitats i les tendncies a escala europea
Lopini dun expert (John Conway) pel que a al panorama internacional
Alguns casos dxit en els mbits catal i europeu
NDEX1.1 Introducci1.2 Poltica en acci1.3 Entrevista1.4 Oportunitats1.5 Estudis de c asos1.6 Recomanacions
Han co ntribut:
Irene Compte, John Conway, Areceli Pi Figueroa, Vanessa Hbner,
Chong-Wey Lin, Anastasia ORourke, Ivo Slavotinek, Manuel Swrd
Com pra pb lica verda
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
9/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
10/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
11/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
12/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
13/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
14/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
15/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
16/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
17/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
18/50
IDEES CLAU Cada cop hi ha ms mercats en qu han sorgit poltiques per omentar la millora social i tica.
Com les grans empreses, les autoritats contractants cada cop es veuen ms pressionades per actuar de
orma socialment responsable, en lnia amb les preerncies emergents dels consumidors per productes
sostenibles com ara productes de comer just, energia verda o aliments orgnics. La UE ha identifcat la contractaci pblica com a eina per promocionar lagncia social dEuropa, i ha
assenyalat la base legal sobre la qual les autoritats contractants i els poltics han de mirar daconseguir ms
activament els objectius socials per mitj de la despesa pblica.
REFERNCIES1. Buying Social A guide to taking account o social considerations in public procurement, Comissi
Europea (2010)
2. Gleiches Recht r Alle, Werkstatt: Dialog 6, 2009.
3. Convenci de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitats (2007)
4. Using corporate social responsibility to win the war or talent, Bhattacharya, Sen, Korschun, MIT SloanManagement Review (2008)
5. The dark side o health care, SwedWatch (2007)
6. The state o initiatives review 2010: sustainability and transparency, IISD, IIED (2010)
BREU RESUMAquest captol est orientat a conixer les implicacions i les oportunitats que shan creat per a introduir criteris
i mtodes de responsabilitat social corporativa, en les compres pbliques, a escala europea i internacional.
El mercat de bns de consum responsables ha crescut un 700% en els ltims 15 anys.
Tot i aix, les consideracions socials rarament estan incloses o expressades com a clusules dels contrac-
tes pblics.
Aspectes com les certifcacions tiques poden ajudar les empreses que participin en processos de com-
pra pblica.
NDEX
2.1 Introducci2.2 Poltica en ac c i2.3 Oportunitats2.4 Estudis de casos2.5 Recomanacions
Han co ntribut:
Kristina Bjurling, Albert Fontanilles, Nina Juretzka, Irma Kuukasjrvi,
Torbjorn Lahrin, Chong-Wey Lin, Anna Lipkin, Collan Murray
Com pra pb licasocialment responsable 2
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
19/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
20/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
21/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
22/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
23/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
24/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
25/50
3Com pra pb lica
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
26/50
3
IDEES CLAU Si una autoritat contractant no sap el que s possible, com pot invertir en una R+D sensata, o er servir
una soluci disponible per evitar reinventar la roda?
Les pimes europees haurien de dissenyar les seves estratgies de productes i serveis al voltant duna
contractaci pblica ms innovadora?
Quins resultats tangibles poden esperar veure a curt i mitj termini?
Els mercats capdavanters seran regions nacionals, internacionals o grups de ciutats i regions molt gils i
sofsticades que encapalen nous desenvolupaments?
REFERNCIES1. Pre-commercial procurement: driving innovation to ensure high quality public services in European com-munities, COM (2007) 799 fnal
2. Public procurement or research and innovation, Inorme Wilkinson (2005)
3. EU Public Procurement Directive 2004/18/E
BREU RESUMAquest captol debat sobre el concepte i les prctiques de compra per a la innovaci, entesa com un conjunt
deines que permeten comprar el desenvolupament de noves solucions o er progressar les solucions cone-
gudes a travs de lR+D i la innovaci
Els reglaments comercials internacionals permeten que els governs acin servir procediments excepcio-
nals per contractar innovacions.
Contractar innovaci exigeix un pas endavant en el comproms dels lders poltics per anunciar reptes,
assumir riscos, obrir mercats i millorar el procs de presa de decisions.
NDEX
3.1 Introducci
3.2 Poltica en ac c i3.3 Entrevista3.4 Alguns reptes3.5 Moltes oportunitats3.6 Entrevista3.7 Estudis de casos3.8 Recomanacions
Han co ntribut:Arho Anttila, Jakob Edler, Paul Minott, Juan Rada, Eduard Sentis,
Nina Widmark
Com pra pb licainnovadora
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
27/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
28/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
29/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
30/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
31/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
32/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
33/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
34/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
35/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
36/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
37/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
38/50
4Contractac i pb lica
l i
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
39/50
4
IDEES CLAUBenefcis de la contractaci pblica electrnica:
Proporciona oportunitats per a lobtenci estratgica de recursos
Estalvia costos per mitj de benefcis en efcincia en el procs de compra
Redueix els temps de sollicitud i execuci
REFERNCIES1. E-procurement: A guide to successul e-procurement implementation, Heywood et al. (2001)
2. An introduction to public procurement, OGC (2008)3. European Commission Press Release IP/11/183, 16/02/2011
4. Contractaci sense ronteres a Europa, PEPPOL
BREU RESUMAquest captol debat sobre el concepte i les prctiques de contractaci publica electrnica, que es pot con-
siderar lautomatitzaci de les compres, lexecuci i la acturaci dels productes i serveis sobre la base de
contractes preacordats.
Alguns pasos europeus estan ms avanats en ls de la contractaci capacitada tecnolgicament, a costa
de la interoperabilitat transronterera. Aix t leecte advers aegit que pot ser dicil per a les empreses no
residents participar en els sistemes de contractaci nacional, malgrat la legislaci europea existent. Com aconseqncia, la utilitzaci de la compra publica electrnica a escala europea est encara molt per sota del
seu potencial, que el 2010 podria haver generat un mercat de ms de 200 bilions deuros.
electrnica
NDEX
4.1 Introducci4.2 Poltica en ac c i4.3 Oportunitats4.4 Estudis de casos4.5 Recomanacions
Han co ntribut:
Kenneth Bengtsson, Carmen Ciciriello
La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
Contractaci pblica electrnica 4
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
40/50
ACC1
77
4.1IntroducciLes empreses competitives poden fer crixer les vendes per mitj de la contractaci electrnica
a mesura que les adquisicions pbliques es fan ms eficients. Per lacceptaci varia molt, i les
plataformes nacionals existents no interactuen, la qual cosa sovint dificulta que les empreses no
residents hi participin.
La contractaci electrnica sutilitza mpliament en els sectors pblics i privats. Com a defnicibsica, la contractaci electrnica es pot considerar lautomatitzaci de les compres, lexecuci i laacturaci dels productes i serveis sobre la base de contractes preacordats.
A sectors com els de lautombil, els productes qumics i la logstica, lintercanvi de dades electr-niques i els documents electrnics shan et servir per intercanviar dades per a les operacions de les
cadenes de subministrament durant molt de temps.
Al sector pblic, la contractaci electrnica es a servir sobretot per a articles habituals com mate-rial dofcina, aliments i roba de protecci. Avui en dia dels intercanvis electrnics de dades senencarreguen les xarxes de provedors i les connexions de sistemes directes.
Els ltims anys molts governs europeus han implementat plataormes de contractaci electrnicaque permeten que les empreses cren comptes, segueixin les licitacions publicades, es presentin aconcursos i, en alguns casos, gestionin totes les ases del procs de contractaci electrnicament.
Els processos de contractaci electrnica segueixen les directrius europees generals per a la con-tractaci pblica excepte en els perodes de convocatria, que sn ms breus. Les ormes disponi-
Benefcis de la contractaci pblica electrnicaa
Estalvi de costos atravs de benefcis en
efcincia en el procsde compra
Proporciona oportunitatsper a lobtenci
estratgica de recursos
Provedors duna millorobtenci estratgica
de recursos i de msbaix cost
Redueix els temps desollicitud i execuci
Millora la transparnciadel mercat per lluitar
contra la corrupci
Redueix lesredundnciesi els residus
Millora el compliment deles poltiques dobtenci
de recursos
Redueix els costosadministratius
a. E-procurement: A guide to successul e-procurement implementation, Heywood et al. (2001).
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
41/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
42/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
43/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
44/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
45/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
46/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
47/50
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
48/50
La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
49/50
ACC1
94
ACC1
95
AgramentsAquest llibre s el resultat dun projecte de collaboraci entre ACC1 i Living Labs Global.
Sha rebut un intens suport de part dels membres de Living Labs Global, una associaci sense nimde lucre que pretn promoure la innovaci en el servei a les ciutats; lequip dACC1, agncia desuport a la competitivitat de lempresa catalana, i el consorci EuroPROC. En especial Lucy Ratclie,Anna Domingo, Nicolas Espitalier i Isidre Sala, van prestar un valus suport crtic i editorial, i AlejandroMaserrer i Marc Panero van contribuir convertint idees complexes en visualitzacions accessibles.
Sense la generositat dels ms de vint-i-cinc collaboradors que hi han participat, aquest llibre noshagus convertit en un recurs tan ric en experincies i perspectives, cosa que li permet oerir unavisi dalt nivell i al mateix temps realista sobre els mercats actuals.
Quin s el dividend que ob teniu de les noves tendnc iesen contractaci pblica?
La contractaci pblica representa al voltant del setze per cent del PIB mundial. s un mercat im-ments i divers en qu la globalitzaci i laugment de la transparncia estan transormant lentorncompetitiu. Aquesta guia proporciona una orientaci per als lders empresarials de petites i mitjanesempreses per ajudar-los a entendre alguns dels canvis ms importants que sestan produint alsmercats internacionals del sector pblic.
Navegar pel canvi presenta nous plantejaments globals de la contractaci pblica. Ha canviat laorma que tenen les autoritats pbliques daplicar els reglaments i procediments, i sagrupen enquatre temes:
Compra pblica verda
Contractaci pblica socialment responsable
Compra pblica innovadora
Contractaci pblica electrnica
Onze socis de deu estats membres europeus
MadeiraFunchal
CatalunyaBarcelona
LlombardiaMil
Nord-oest deBulgria Vretza
Bucarest-ilFov bucharest
Dinamarcacentral Viborg
Roine-AlpsLi
Moravia-SilesaOstrava
SileaiaCatowice
HongriaBudapest
7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
50/50
Top Related