LA COMUNICACIÓ
NO VERBAL
Projecte de Recerca
4t AEB 2
Aroa Monterde Altaba
Cristina Bartumeus Gaviria
Joel Martínez Schellemberg
Jesús Escrivà Gutiérrez
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Índex
Introducció a la comunicació no verbal:....................3
Pintura.......................................................................4
Article 1:..................................................................................................................................4
Article 2:..................................................................................................................................5
Article 3:..................................................................................................................................6
Literatura.................................................................11
Article 1:................................................................................................................................11
Article 2:................................................................................................................................15
Dr. Ray Birdwhistell :...........................................................................................................15
Article 3:................................................................................................................................17
Escultura.................................................................18
1-TEMA I SUBTEMES A TRACTAR................................................................................18
INTRODUCCIÓ A L’ESCULTURA DEL RENAIXEMENT..............................................19
INTRODUCCIÓ A L’ESCULTURA DE LA GRÈCIA ANTIGA........................................21
LLENGUATJE DELS VENTALLS...................................................................................22
CARNAVAL DE BASILEA (BASLER FASNACHT)........................................................23
RIU GANGES. RIU SAGRAT............................................................................................24
LA CERIMÒNIA DEL TÉ....................................................................................................25
HARAKIRI, SUÏCIDI ASSISTIT..........................................................................................26
LLANÇAMET DE CRIATURES.........................................................................................27
OKTOBERFEST, FESTA DE LA CERVESA...................................................................28
Context geogràfic:...................................................29
Presentació i gestos d'aquí:...........................................................................................29
Gestos internacionals:....................................................................................................30
L'espai vital depenent del territori:.................................................................................31
Fotografia:..............................................................34
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Els colors:.........................................................................................................................34
La fotografia, tècniques per atraure l'atenció:..............................................................35
Conclusions:......................................................................................................................37
Conclusió final:........................................................37
Captures significatives:...........................................38
Treballs presentats fora de termini:.........................40
La música................................................................40
Senyals de fum....................................................................................................................40
Que diu un somriure............................................................................................................40
De protocolo.org..................................................................................................................41
La mirada..............................................................................................................................45
Comunicació visual.............................................................................................................47
El missatge visual................................................................................................................48
Descomposició del missatge.............................................................................................49
Codi braile............................................................................................................................49
Elements de la comunicació..............................................................................................54
Funcions del llenguatge......................................................................................................54
Funcions de la ràdio............................................................................................................55
Classes de codis..................................................................................................................55
La publicitat..........................................................................................................................56
Funcions de la publicitat.....................................................................................................57
Classes de consumidors....................................................................................................57
Estratègies i figures retòriques..........................................................................................57
Complicitat del consumidor................................................................................................57
Figures..................................................................................................................................58
Elements no verbals............................................................................................................60
Fotograma............................................................................................................................60
Text........................................................................................................................................60
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Introducció a la comunicació no verbal:La comunicació no verbal, la descriuríem molts com el fet de comunicar-nos amb
signes, i tot plegat, en termes generals no estaríem parlant d’una descripció del tot
errònia.
Segons la definició d’algunes fonts conegudes (encara que no sempre fiables) com
pugui ser la viquipèdia, <<La comunicació no verbal, és la comunicació que es dóna
mitjançant indicis, gestos i que no tenen una estructura sintàctica verbal, és a dir, que
no poden ser analitzades seqüències de constituents jeràrquics>>.
Tot i que no ho hem sabut en tot moment, sempre hem estat envoltats de comunicació
no verbal:
Veus una pel·lícula de l’oest, d’aquestes de vaquers que s’enfronten a indis, y com es
comuniquen els indis entre ells? Amb senyals de fum; comunicació no verbal.
Estàs esperant de peu al metro a veure quan arriba al seu destí i veus una parella que
sembla que intentin parlar amb sorolls sords, però en comptes de parlar, fan gestos
estranys. Què vol dir? Llenguatge dels signes de les persones mudes; comunicació no
verbal.
Inclòs no cal ser tan rebuscat si no es vol. Estem jugant a un joc d’equips i un dels
companys ens diu alguna cosa des de l’altra banda del camp. En alguns casos li
contestaríem cridant, però en altres simplement li aixequen el dit gros comunicant-li el
nostre conformisme; comunicació no verbal.
Bé, com ja hem dit abans, està per tot arreu i encara que de vegades puguem dubtar
si es tracta de comunicació no verbal o d’una altra cosa completament diferent no ens
hem de complicar: si el tipus de comunicació que presenciem és mitjançant les
paraules sortides de la boca, estarem parlant de comunicació verbal, i en qualssevol
altre cas no hi haurà cap dubte que es tractarà de comunicació no verbal.
Doncs bé, amb aquesta breu introducció, donem pas al nostre projecte de recerca.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Pintura.
CRISTINA BARTUMEUS
Article 1:
Tema: La comunicació no verbal
Subtema: Pintura
Bibliografia: http://www.suite101.net/content/arte-y-comunicacion-no-verbal-a10036.
L'Art encaixa perfectament amb comunicació no verbal Si representés una obra d'art
A més, es tracta d'un missatge particular ja que ha de ser universal i no ha de tenir cap
mena de temps perquè el missatge que transmet no perdi actualitat ni eficàcia amb el
pas del temps. Aquí és on rau la dificultat de l'artista per a realitzar la seva obra, que
està destinada a superar-lo en temps i espai.
Flora Davis, es una artista que es dedica a la interpretació mitjançant la representació
de la comunicació no verbal. A la primera pàgina de la seva obra La comunicacions no
verbal hi dui: "Escultors i pintors sempre han estat conscients de quant es pot
transmetre amb un gest o una posició". Els artistes es valen de l'expressivitat del gest
del cos, el rostre, els ulls, les mans i la postura.
Això fa que observar una obra d'art no sigui precisament una tasca senzilla, és a dir,
es pot veure un quadre però difícilment es pot observar si no s'aconsegueix desxifrar
el missatge que ens està transmetent.
L'obra produïda és sempre diferent de l'obra rebuda, és a dir, d'una banda es troba la
naturalesa polisèmia de la imatge i d'un altre l'activitat del receptor que projecta les
seves filtres personals i socioculturals sobre l'obra d'art.
cal mirar l'obra amb atenció ja que la pintura és un llenguatge dividit en unitats
elementals de formes, línies i colors. Per això les tècniques no tenen valor en si
mateixes, només l'estil o l'ús d'aquest llenguatge plàstic que fa l'artista és capaç de
donar-li.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
El problema és que només veiem allò que mirem. Mirar és un acte voluntari que
implica observar la relació entre les coses i nosaltres mateixos. És una acció que està
influïda per l'ús de la imatge recreada o reproduïda que ha estat separada del seu
temps i espai i conservada en condicions peculiars, en un entorn diferent d'aquell per
al qual va ser creada.
En l'art només hi ha una imatge que condensa tanta informació i expressió com en una
pel·lícula sencera, per això és fonamental prendre un temps de reflexió per reconèixer
els diferents elements que componen l'escena per poder interpretar el missatge que el
seu creador vol transmetre, tenint en compte el filtre cultural del moment en què va ser
creada.
Article 2:
Tema: La comunicació no verbal
Subtema: Pintura
Bibliografia: http://www.orthodoxworld.ru/es/icona/book/19/index.htm
Imatges i els seus significats.
En algunes religions com per exemple en la cristiana hi ha una sèrie d’imatges que es poden representar en diferents llocs, segons la importància o el significat d’aquestos.
Un dels mes importants dins de la nostra religió, el cristianisme son els pantocràtors, que es solien posar damunt de les portes principals de les esglésies, per fer saber a la gent que hi passava que allò era la casa de Déu. En aquestos s’hi troben representats normalment els quatre evangelistes als extrems i al centre Déu.
En questa imatge, s’hi veu a Jesús. Hi ha elements
permanents, com el cabell en casc, la barba, la dreta
beneint, mentre que altres poden variar parcialment: el
llibre de les Escriptures sostingut a la mà esquerra pot
estar obert o tancat, l'expressió severa o més benigna
del rostre, el nimbe al voltant del cap diferent, el braç dret
és a vegades més embolicat i sostingut per la toga.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Els vestits: Crist té una túnica porpra llistada per una faixa vertical d'or i està cenyit per
un mantell blau. La porpra i l'or, com és sabut, estaven reservats en l'antiguitat al rei,
per la qual cosa, en aquest cas, es posa de manifest la reialesa divina de Crist. El
color blau del mantell simbolitza la naturalesa humana del Senyor, com també és
símbol de misericòrdia, de l'amor de Déu cap als homes. El rostre del Pantocràtor
gairebé sempre és sever, però també se l'ha representat amb una mirada de bondat
que acaricia l'ànima.
En aquesta aurèola, que simbòlicament serveix per a ressaltar la importància i excel •
lència del personatge. La mà que beneeix: aquest gest, ostensible mitjançant la posició
dels dits, a més del seu significat obvi vol subratllar un doble misteri.
Els tres dits oberts volen recordar les Tres Persones de la Santíssima Trinitat mentre
que els altres dos, a les dues naturaleses de Jesucrist. Són menys freqüents les
representacions del Pantocràtor amb el llibre tancat, així com també existeixen
versions simplificades de la imatge habitual de mig cos en presentar només un bust,
absents les mans i parts del tronc.
Article 3:
Tema: La comunicació no verbal
Subtema: Pintura.
Bibliografia: http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/lengua/1venover.htm /
http://www.protocolo.org/social/conversar_hablar/comunicacion_no_verbal_la_importai
mpo_de_los_gestos.html / http://comnoverbal-comnoverbal.blogspot.com
A continuació faré breus explicacions sobre els tipus de gestos, el significat de les
postures quan ens seiem en una cadira o davant d’un escriptori.
•Gestos d’imitació:
La importància dels gestos d'imitació és fonamental en les relacions socials i de
negocis, ja que expliquen que els altres coincideixen amb nosaltres o que els agrada.
En el món de les relacions socials, controlar les tècniques de comunicació no verbal és
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
cada dia més important per poder dominar tots els aspectes de les xerrades de
negocis.
•Els gestos d'imitació són similars als mímics. Però, si fem servir els gestos d'imitació
estem expressant alguna cosa concreta i no un tot.
Per exemple: el gest de la mà subjectant el volant del cotxe, significa "cotxe" o
"conduint un cotxe"
•Els gestos metonímics són similars als d'imitació, però el signe es representa de
manera diferent.
Per exemple, el signe de saludar, es refereix a "soldat"
•Els gestos indicatius: es representen assenyalant la referència del que es vulgui dir,
per això l'objecte no té per què estar present en el moment en que s'està parlant.
Per exemple, per dir nosaltres, no assenyalarem el pit.
•Gestos emblemes: moviments substitutoris de les paraules.
•Gestos Il·lustratius: moviments que acompanyen un discurs i que ho subratllen,
modifiquen o puntuen. Es tracta d'exemplificar o il·lustrar amb el gest allò que s'està
transmetent verbalment, és a dir, han de acompanyen les paraules que diem en parlar.
Hi ha diverses categories:
•- Ideogràfics: acompanyen l'expressió d'idees discursives o també d'idees abstractes
(nombres ...). Solen il·lustrar conceptes o relacions lògiques.
•- Pictogràfics: ajuden a descriure l'aspecte formal del contingut verbal (grandària,
forma ...).
•- Díctics: indiquen o assenyalen la situació espacial o la identificació de primera
persona o cosa a què es refereix el missatge verbal.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
•- Kinetògraf: s'utilitzen per acompanyar els verbs i les oracions que descriuen
moviment.
•- Espacials: descriuen un espai anomenat verbalment. Poden ser estàtics o dinàmics.
•Gestos reguladors: moviments que mantenen o assenyalen un canvi en els rols de
parla i escolta. Ajuden, tant al que parla com al que escolta a mantenir i ordenar el flux
del missatge oral.
•Gestos adaptatius: moviments lligats a la necessitat individual o l'estat emocional.
•Gestos exhibidors d'afecte: les expressions facials vinculades a l'emoció.
•I per últim hi ha uns gestos anomenats batutes: acompanyen i regulen el ritme del
discurs oral. Aquests gestos són hàbits semi conscients, però apresos. Aporten
espontaneïtat al discurs i poden anar acompanyats de la mirada.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Albert Scheflen, psicòleg, amic i ajudant de treball del Dr. Ray ha arribat a la conclusió
que les persones imiten algunes actituds corporals dels altres, això vol dir que d’alguna
manera, aquesta es vol semblar a l’altre persona.
•Formes de seure.
Mark Knapp, professor d’Universitat, escriptor i investigador de la comunicació no
verbal, va descobrir que hi ha una fórmula general per a interpretar les posicions de les
persones assegudes.
•Diferència quatre posicions bàsiques:
• Posició en angle. És usada per persones que conversen de manera amistosa i
informal, permet un contacte visual il·limitat i facilita l'observació dels gestos d'ambdós.
Amb aquesta ubicació s'evita la divisió territorial dels gestos d'ambdós. En aquesta
ubicació s'evita la divisió territorial de la taula i s'ajuda distendre els ambients tensos.
• Posició de col·laboració: Aquesta és la manera en què solen seure dues persones
quan fan juntes algun treball. És una postura estratègica perquè es tingui en compte el
que diu.
• Posició competitiu - defensiva: La taula s'usa com a barrera i dóna a entendre que
les dues persones competeixen, encara que en la majoria dels casos el que denota és
una relació de superior subordinat. Si el que es desitja és persuadir l'altre, aquesta
col·locació disminueix la possibilitat d'èxit. La taula es divideix inconscientment en
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
dues meitats i, per exemple, en una negociació, una part percep l'avanç de l'altra.
• Posició independent. És la que s'adopta quan una persona no vol interactuar amb
l'altra. Pot indicar hostilitat, i s'ha d'evitar quan es necessita una conversa sincera.
Podem dir llavors que el llenguatge no verbal és molt més complexa que el llenguatge humà i que té molt més contingut pel que fa al que expressa tant voluntària com involuntàriament.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
CRISTINA BARTUMEUS
Literatura
Article 1:Tema: La comunicació no verbal
Subtema: Literatura
Bibliografia: http:/html.rincondelvaho.com/comunicació-no-verbal_1.html
Els gestos.
Els investigadors han registrat gairebé un milió de claus i senyals no verbals. S'ha
comprovat que entre el 60 i el 80% de la comunicació entre éssers es no verbal, i
aquestes influeixen fins a cinc vegades mes sobre la comunicació verbal.
A continuació us explico les diferents zones corporals amb les que es poden expressar
idees o sentiments a través de la comunicació no verbal:
• Mans: La comunicació de les mans és molt usada per l'ésser humà i cada cultura té
els seus propis moviments encara que entre diferents cultures la gent s’entén. Una de
les senyals més poderoses i menys notòria és el moviment del palmell de la mà. Hi ha
quatre posicions principals:
•Palmell cap amunt: és un gest no amenaçador que denota submissió.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
• Palmell cap avall: la persona adquireix autoritat.
• Palmell tancat apuntant amb el dit: és un dels gestos que més poden irritar l’
interlocutor amb qui parla, especialment si segueix el ritme de les paraules.
•El palmell cap a fora s'associa a la veritat, la lleialtat i la deferència. És un gest
inconscient, com gairebé tots, que fa pressuposar que s'està explicant la veritat.
•La posició amb la que es posen les mans al llarg d'una conversa també diu molt
de qui les realitza. Els dits entrellaçats són sinònims d'un gest de frustració. Com
més altes estiguin les mans, més negativa serà l'actitud del contrari.
Quan es mantenen recolzats els dits d'una mà contra una altra, formant un arc,
demostra que aquesta persona té una gran confiança en si mateixa, denota
superioritat i coneixement d'un tema.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Un altre gest de superioritat és agafar-se les mans per darrere de l'esquena, per
contra, posar-les en els malucs resulta summament agressiu.
Donar la mà és un gest corrent en les salutacions i els comiats occidentals, n'hi ha
submisos, dominants i els que transmeten confiança i situació d'igualtat.
Les persones també es comuniquen a través de la mirada.
• Mirada fixa: L'ésser humà davant la mirada fixa se sent amenaçat, i
immediatament aparta la vista.
• Picades d'ullet: Moviment de tancament de les parpelles per expressar
complicitat o simpatia.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
• Espatlles: El aixecar les espatlles serveix per expressar dubte o ignorància sobre
un tema.
També fem servir el cap per assenyalar una sèrie d'idees:
• Moure el cap de dalt a baix: Indica assentiment, conformitat amb una idea.
• Moure el cap d'esquerra a dreta: Assenyala dubte o disconformitat, és un gest de
negació.
Utilitzem les celles transmetre les següents sensacions:
• Aixecament de una cella: És una clàssica senyal de dubte.
• Aixecament de les dues celles: Senyal de sorpresa.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
• Descarregueu ambdues celles: Senyal d'incomoditat o sospita.
Article 2:Tema: La comunicació no verbal
Subtema: Literatura.
Bibliografia:http://www.protocolo.org/social/conversar_hablar/
comunicacion_no_verbal_la_importancia_de_los_gestos.html
A continuació, explicaré un experiment que va fer un antropòleg molt famós, un dels
pocs especialitzats en el camp de la comunicació verbal que va estar durant molts
anys estudiants els gestos, als que ell anomenava quines i que els definia com a la
menor mesura del llenguatge corporal.
Dr. Ray Birdwhistell :Partint de llargues sèries d'experiments, Birdwhistell va
aconseguir separar diferents kines, i determinar en quin punt un
addicional transforma tot el moviment.
Per fer aquest experiment el Dr. va fer la cinesi, que consisteix a
gravar en vídeo a les persones mentre mantenen una conversa i
després examinar molt detalladament i descomponent les imatges
en unitats menors (kine) per poder observar la relació que existeix entre els diferents
moviments i el context en qual es mouen, esbrinant el seu significat.
Per exemple, se li va dir a un actor que es posés davant del grup d'estudiants i
transmetés la següent expressió:
Traduïda a termes descriptius, aquesta expressió seria un gest de complicitat amb l'ull
esquerre tancat i una mirada de reüll des del racó de l'ull esquerre. La boca normal i la
punta del nas deprimida. Una segona expressió es prova llavors amb el grup
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
d'estudiants. Descrita seria la següent: és un gest de complicitat amb l'ull dret, una
mirada de reüll amb l'ull esquerre, la boca normal i el nas deprimit.
Als observadors se'ls va demanar que indiquessin la diferència, i el seu comentari va
ser: "semblen diferents però no signifiquen coses diferents".
Es prova llavors en els observadors una tercera instrucció:
Essencialment aquest és el primer gest de complicitat sense mirada de reüll i amb la
punta del nas deprimida. El grup d'observadors van arribar a la conclusió de que això
era el mateix que la primera expressió. La ciència de la kinesia sap ara que una
mirada de reüll no significa cap cosa en el llenguatge corporal.
Finalment, es prova una quarta variació:
En aquesta expressió el gest és el mateix i la mirada des reüll es manté amb l'ull
tancat. La punta del nas està deprimida però la boca està canviada, mirant cap avall.
Quan aquesta expressió es mostra al grup, el seu comentari és: "Això canvia les
coses".
La dada registrada en el fitxer és el següent: una modificació de la posició de la boca
determina una modificació del significat.
Per descomptat no es va considerar la modificació de la cella en la seqüència. Si ho
hagués fet, una petita modificació en qualsevol de les celles podria haver assenyalat
un significat diferent.
Per fer aquest experiment el Dr. va fer la cinesi, que consisteix a gravar en vídeo a les
persones mentre mantenen una conversa i després examinar molt detalladament i
descomponent les imatges en unitats menors (kine) per poder observar la relació que
existeix entre els diferents moviments i el context en qual es mouen, esbrinant el seu
significat.
El Dr. Ray va arribar a la conclusió després d'anys d'investigació, que no hi ha gestos
universals aquest s'adquireixen amb els anys influenciats per la cultura.
Els senyals emesos són captades pel nostre subconscient i ens provoquen una
resposta de la qual, en molts casos, no som conscients,diu que el nostre aspecte físic
és adquirit a través de les persones que ens envolten.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Aquesta teoria té la seva lògica pel fet que dues persones que conviuen juntes,
acaben per reflectir-ho en el seu cos.
Article 3:Tema: La comunicació no verbal
Subtema: Literatura.
Bibliografia:
En el nostre entorn, hi ha milers d’imatges que representen moltes coses, com per
exemple:
Les prohibicions: Són aquells cartellets que per exemple trobem dins d’una botiga i ens
indica que no es pot entrar en el recinte amb menjar o quan anem a un hospital, no en
deixen fumar...
Les obligacions: Són aquelles representacions que en obliguen a fer alguna cosa, com
per exemple, quan anem amb cotxe per la carretera hi trobem les senyals de transit,
que ens obliguen a circular per exemple a una velocitat determinada.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
AROA MONTERDE
Escultura
1-TEMA I SUBTEMES A TRACTAREncara que d’un tema general com pugui ser la comunicació no verbal (que de fet és
el tema que ens ha toca tractar al meu grup), puguem dir que trobem un altre tema
(escultura) i subtema (tradicions i costums), a mi m’agradaria col·locar tots dos
conceptes en subtema, que per dir-ho d’alguna manera, les tradicions i costums no
entrarien dins de l’escultura (bé, no d’una manera directa) ni a l’inversa.
Així que jo ho deixaria d’aquesta manera:
Tema: Comunicació no verbal
Subtemes: Escultura i tradicions i costums.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
INTRODUCCIÓ A L’ESCULTURA DEL RENAIXEMENTTema: La comunicació no verbal.
Subtema: L’escultura.
De segur que molta gent, en escoltar el terme Renaixement, ho relaciona directament
amb la pintura o l’escultura. Però per què?
Vull dir, aquest és un tema estès, encara que no el suficientment estès com per a
conèixer el que representava o el que era; un estil de vida? Una forma d’expressar-se?
Simplement un hobby? Una manera de presentar-se a la societat? Una barreja de tot
l’anterior?
Doncs bé el Renaixement és un moviment cultural que cerca la renovació de l'home i
el seu món, segons els models clàssics.1 Però realment, no ens hem assabentat de
l’existència d’aquest art, sinó per un simple motiu; la magnitud i perfecció de les obres
conservades. M’hi podria jugar la mà, a que si anomeno una escultura, com per
exemple el David de Miquel Àngel, sabeu perfectament a quina m’estic referint, o com
a mínim us sona el nom de l’escultor i amb quin estil treballava.
Bé finalment només queda a dir, que he escollit aquesta època de la “vida” de
l’escultura per a poder-la comparar amb una altra època també molt semblant i a la
vegada tan diferent; la de la Grècia antiga.
I que encara que només siguin dos conceptes a tractar, s’hi pot treure molt de suc,
com per exemple, quins aspectes les diferencien o els diferents motius de creació.
Per aquesta exposició, voldré imprimir dues escultures diferents, una del Renaixement
i l’altra de la Grècia antiga, ressaltaré alguns detalls i a cada professor del tribunal li
entregaré una còpia de les imatges i aniré explicant pas per pas les diferències i
similituds, per a que ells mateixos ho vegin.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
ANTIGA GRÈCIA
RENAIXEMENT
Diferències principals
-Els trets de les escultures de l’antiga Grècia, estan clarament sense definir; tenen la
pell llisa sense arrugues, ni detalls i sense expressió al rostre, mentre que a l’escultura
del Renaixement, veiem un rictus seriós, que podem endevinar gràcies als detalls
esculpits a la roca: les arrugues al front causades per un entrecelles frunzit, les venes
del coll, la mirada que expressen els ulls...
-Els cabells de l’escultura de la Grècia antiga, són totalment uniformes, casi podríem
dir que no hi ha cap pèl diferent, en canvi, l’escultura del Renaixement, té uns cabells
amb un munt de relleu i volum.
Similituds:
-Les dues escultures representen una mateixa persona: un noi jove, segurament
alguna mena d’heroi o personatge històric.
-Encara que l’escultura del Renaixement és més expressiva, les dues tenen el típic
cànon de bellesa grega.1 Font: http://club.telepolis.com/pastranec/rt60.htm
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
INTRODUCCIÓ A L’ESCULTURA DE LA GRÈCIA ANTIGA
Tema: La comunicacions no verbal.
Subtema: Escultura
Pedra, mitologia, veneració, artistes anònims, museus.
Vegem aquestes paraules i a mesura que les anem llegint se’ns va formant al cap una
imatge (o vàries); escultures de déus grecs o romans. Escultures de pedra. Escultures
que et diuen alguna cosa. Escultures amb poder i bellesa. Però escultures al cap i a la
fi.
No m’estic referint a grans mestres de l’escultura coneguts, ni a artistes que han
format part de l’ història com a excepcionals escultors, no, no em refereixo a aquests,
sinó a grans mestres de l’escultura anònims que ningú no coneix.
Amb això que vull dir? Què som tots tontos i uns incultes? Doncs no!
Només volia remarcar que encara que aquesta etapa de l’escultura, no és una etapa
tan llunyana (relativament clar), no som tan conscients d’ ella com ho som per exemple
per exemple de la del Renaixement, i voldria com ja he dit en l’altre article Introducció
al Renaixement, fer una comparació entre totes dues èpoques que tot just es porten
1400 anys entre elles (aproximadament).
Bàsicament els temes que tracto sobre l’escultura, tindran una estructura semblant, ja
que principalment és una comparació, per tant han d’anar lligades. Utilitzaré el mateix
que ja he escrit abans.
“Per aquesta exposició, voldré imprimir dues escultures diferents, una del
Renaixement i l’altra de la Grècia antiga, ressaltaré alguns detalls i a cada professor
del tribunal li entregaré una còpia de les imatges i aniré explicant pas per pas les
diferències i similituds, per a que ells mateixos ho vegin”.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
LLENGUATJE DELS VENTALLS
Tema: La comunicació no verbal
Subtema: Tradicions i costums.
Qui ho hauria dit, oi? Això que els ventalls formaven part d’un llenguatge propi i
complex, on un sol gir de canell podia significar dir t’estimo o t’odio, o agafar-lo amb la
mà dreta o esquerra volia dir una cosa completament diferent.
Doncs bé, jo ho vaig descobrir gràcies a una de les pel·lícules més conegudes de
Disney; Mulan. L’estaven fent a la televisió i jo encara no tenia clars els temes que
volia tractar quan de sobte, un d’ells se’m va “aparèixer” claríssim tan sols amb les
primeres imatges del film.
Això de la pel·lícula era només per fer un parèntesis a banda de tema, perquè el que
realment vull contrastar és això d’un llenguatge exclusiu dels ventalls. Perquè encara
que t’escarrassis a pensar, mai (com a mínim a mi) se t’ocorreria pensar en el fet de
fer servir un ventall com a mitjà de comunicació. I simplement m’ha semblat que és
una cosa curiosa.
Ja que aquest tema no té gaires sortides, he pensat que per a fer més amena
l’exposició, i no fer servir tant l’ordinador perquè es fa repetitiu, agafar jo mateixa un
ventall de manera que en cada gest que faci, fer una breu explicació del que vol dir en
una cultura i per exemple que vol dir en una altra. I per suposat, també explicar una
mica perquè es feien servir els ventalls a part de per a comunicar-se i ventar-se clar.
“Al Japó el ventall més que per ventar a l'origen tenia altres usos ja que per exemple
s'emprava per a poder apuntar-hi tot el que s'havia de fer a manera d'agenda en
l'època medieval. Amb el pas dels anys els seus usos van variant” 2
2Font:http://stnyusu.com/el-abanico-origen-y-usos/
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
CARNAVAL DE BASILEA (BASLER FASNACHT)
Tema: La comunicació no verbal.
Subtema: Tradicions i costums.
Una celebració molt estranya segons el meu veure. Qui vol celebrar el final de
l’hiverna? Qui vol celebrar el tancament de les pistes d’esquí i el fet que la neu es
fongui? Bé, jo com a mínim no.
A diferència de moltes tradicions conegudes com pugui ser el Nadal, o la Pasqua,
aquesta es limita a Alemanya i Suïssa. De fet encara que aquest carnaval se celebra
en qualsevol lloc d’aquests països, és el carnaval de Basilea el més conegut, ja que
compta amb la participació d’ entre 15.000 i 20.000 màscares3. I a més a més, és
curiós el fet que aquesta celebració es comenci, ni més ni menys que a les 4 del matí;
una hora a la qual acostumem a anar acabant la festa (alguns) o en la qual fins i tot ja
estem dormint.
La cosa que m’ha semblat més espectacular, és que porten una coordinació
al·lucinant; just quan comencen els Cliquen4, tots els llums del poble o ciutat,
s’apaguen a la vegada. Si se segueix la tradició, suposo que ho farà cada persona des
de casa seva o, en llocs més poblats, les mateixes centrals elèctriques.
Tota aquesta diversió es perllonga fins les quatre de la matinada de 4 dies després (de
dilluns a dijous), on tothom torna a casa a preparar-se per l’any vinent.
Per exposar això no em vull estendre molt, i simplement anomenaré algunes
curiositats d’aquesta festivitat amb una breu explicació del que és i representa.
3 Totes aquelles persones que van disfressades.
4Grups carnavalescs que es llencen als carrers.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
RIU GANGES. RIU SAGRAT
Tema: La comunicació no verbal
Subtema: Tradicions i costums.
Tradició religiosa estranya on les hagi. Però no estem aquí per a criticar ni malparlar
d’altres cultures diferents a la nostra, encara que sigui de l’únic que es parla
últimament.
Bé, molts de nosaltres segur que hem sentit a parlar d’un costum hindú respecte al
seus morts; incinerar-los i tirar les restes al riu Ganges, on d’aquesta manera evitaran
el cicle encarnatiu i aniran directament al Cel.
La llegenda diu això:
[Un dels successors de Sagar, el rei Bhagiratha, va pregar Brama que permetés a la
deessa Ganga baixar del cel perquè toqués amb les seves aigües purificadores les
cendres dels difunts, que així podrien ascendir al Cel] 5
No és ben bé l’ història completa, però és suficient per a explicar el que representa el
riu per als hindús, no només un riu en el que banyar-se i rendir plegaries als seus
déus, sinó també un lloc on pots redimir els teus pecats pel simple fet de banyar-te en
ell.
Això si, tots aquests costums, provoquen un grau elevat de contaminació de les
aigües, i així com la elevada mortalitat de la gent que consumeix aquesta aigua.
Per a aquesta exposició, no voldré utilitzar aquest article, perquè trobo que n’hi ha de
més interessants, com ara el dels ventalls.
5Font:http://ca.wikipedia.org/wiki/Ganges
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
LA CERIMÒNIA DEL TÉTema: La comunicació no verbal.
Subtema: Tradicions i costums.
Fins fa relativament poc (uns 2 anys), jo pensava que el te era com la sopa; aigua amb
gust, però res més. Un amic de Jaca, em va portar a mi i a ma germana a una teteria
on en venien exclusivament de diferents sabors. En un principi no em va agradar; era
un gust massa fort per a mi, que no havia provat mai res semblant. Però bé, finalment
vaig ser jo la que gairebé em vaig acabar tota la gerra de té afruitat.
A partir de llavors, cada cop que ma mare anava a comprar li demanava que m’agafés
un paquet d’aquelles bossetes del Mercadona del sabors més fàcils de trobar (earl
grey, afruitat, verd, blanc...) però poc a poc, el meu paladar es va tornar...com dir-ho?
Més exigent. Vaig començar a visitar botigues especialitzades en tes, i a comprar
herbes que no trobaries a qualsevol comerç.
Amb aquesta “breu” introducció no estic instant la gent que begui ni compri té. Sinó
que a partir d’una anècdota m’he anat informant i documentant , així com ampliant els
meus coneixements sobre aquesta “tradició” tan antiga.
La llegenda japonesa del te diu que un monjo s’havia passat meditant davant d’una
paret nou anys, i que en una d’aquestes meditacions es va adormir. Quan va despertar
estava tan disgustat amb ell mateix, que es va arrencar les parpelles i les va llençar al
terra de tal manera que mai més es tornés a adormir. De les parpelles caigudes, va
créixer una planta que submergida en aigua calenta, t’ajudava a combatre la son.
Fa uns dies li vaig explicar aquesta història a la meva germana i ella va ficar cara de
fàstic en sentir que el monjo s’arrencava les parpelles i va dir que no era una llegenda
bonica. Bonica no, vaig replicar, és curiosa.
Per aquesta exposició havia pensat que ja que tinc a casa els estris bàsics necessaris
per a la cerimònia, fer una breu representació del que seria tot fent explicacions.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
HARAKIRI, SUÏCIDI ASSISTITTema: La comunicació no verbal.
Subtema: Tradicions i costums.
Suïcidi. Una acció que a la nostra religió és considerada un pecat, en diferents
jurisdiccions un delicte i en altres indrets simplement una abominació. Però aquests
cop no estic parlant de com ho veuen totes aquestes societats, sinó com ho veu en
concret la societat oriental.
Sobretot estem parlant de un costum fortament japonès, i dintre dels homes (si ho feia
una dona ja no es considerava harakiri) d’alts càrrecs com samurais o nobles. Ells
creien en el harakiri com una manera de restaurar l’honor que estaven a punt de
perdre o quan ja s’havia perdut.
Per exemple: hi ha hagut una guerra entre dos senyors feudals en que un d’ells està a
punt d’envair el feu de l’altre. El que està a punt de ser envaït, abans de deixar que
l’apressi, el segresti, el torturi, o fins i tot l’ofereixi un tracte, realitzarà junt amb els seus
servents un suïcidi pel simple fet (que jo no trobo suficient) de la importància de
l’honor.
No era un suïcidi “comú” com els d’ara: tirar-se d’un pont, inflar-se a pastilles o
disparar-se un tret. Més aviat ho podríem anomenar ritual o cerimònia perquè aquell
que l’anava a dur a terme havia de complir una sèrie de requisits de manera que fos
dut a terme d’una manera honrosa. (Si et deixaves alguna part d’aquest ritual, el
suïcidi no es considerava digne i hi havia represàlies).
Avui dia, aquesta pràctica ha quedat abolida, encara que queda gent disposada a
suïcidar-se, però amb finalitats ben diferents; protestes, suïcidis en massa,
reivindicacions...
No crec que sigui una acció recomanable perquè penso que és millor que la vida
segueixi el camí que tingui i sóc una persona que veu el suïcidi com una abominació i
atemptat contra la vida pròpia i afectació de la dels altres.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Havia pensat per aquesta exposició fer un esquema o dibuix, per tal de mostrar per
totes les parts que ha de passar el ganivet cerimonial, de manera que sigui ben
executat el harakiri.
LLANÇAMET DE CRIATURESTema: La comunicació no verbal.
Subtema: Tradicions i costums.
Sincerament, en llegir un article escrit a la web, el primer que em va passar per la ment
va ser: el món està boig.
Acostumo a ser una persona inconformista, incrèdula i un munt de coses que anirien
en contra de la societat, però amb les quals has de viure. Tot i que sóc tolerant amb
qualsevol cultura de la que tingui constància, no trobo gens ni mica normal que els
hindús als seus fills acabats de nàixer els tirin al buit de dalt de la torre més alta del
poble.
Després de dir això, vaig mirar un vídeo d’una web
(http://www.nopuedocreer.com/noticias/682/tradicion-hindu-lanzamiento-de-ninos-
desde-una-torre/)
I vaig arribar a pensar; d’acord, com a mínim posen una lona sota de manera que el
nadó no caigui a terra, ja que jo en un principi m’havia imaginat que tiraven els nens
des de dalt de la torre fins que toquessin el sòl.
Els hindús duen a terme aquesta estranya “iniciació” per tal que la criatura creixi amb
fortalesa i potencia. Però francament, hi ha altres maneres que el teu fill es
desenvolupi amb força, per exemple apuntar-lo a l’equip de futbol, anar a córrer amb
ell, anar en bicicleta…
Per aquest tema, tampoc no em vull centrar perquè és un fet que com a història és
interessant, però no passa d’aquí.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
OKTOBERFEST, FESTA DE LA CERVESATema: La comunicació no verbal.
Subtema: Tradicions i costums.
No és una tradició exclusiva d’ara mateix, encara que tampoc és de fa moltíssim
temps, ja que el primer Oktoberfest data del 1810, amb la celebració del matrimoni
entre dos prínceps i en un principi només es tractava d’una cursa de cavalls on les
dues famílies dels promesos apostaven pels cavalls.
Però bé realment aquest és el significat inicial, encara que ara només és una gran
festa on s’ajunten milers de persones per a veure centenars diferents de cervesa,
continua essent una reunió on l’important és passar-t’ho bé, i beure tot el que puguis.
El que m’ha diguem-ne atret d’aquesta tradició ha sigut el fet que tothom qui escolti la
paraula Oktoberfest o festa de la cervesa, l’associarà amb Alemanya i amb els vestits
aquestos de tipus tirolès, verds i blancs amb una ploma, però que ningú no sàpiga
realment perquè es celebra, ni que vol dir, i amb una mica de sort, ni tan soll quan es
celebra. Però més o menys en sentir “Oktober...” et ve al cap el mes d’Octubre, encara
que per especificar més, trobem que comença el dia 13 de Setembre i a anar tirant cap
endavant.
Per acabar, només dir que encara que molta gent pensa que només és una mena de
convenció (com les de ciència ficció) per a emborratxar-se, sinó per a passar-s’ho bé i
formar part d’una tradició convertida en festa.
Com que l’ Oktoberfest ha patit molts canvis i agressions des de que es va començar a
celebrar, m’agradaria fer una mena de línia del temps on a través d’aquests 200 anys
d’història, anem veient quins canvis ha sofert durant les guerres, els canvis de
dècada...
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
JESÚS ESCRIVÀ
Context geogràfic:
Presentació i gestos d'aquí:
Vivim a Espanya, un país molt assolellat, amb molta festa i on hi viu gent molt oberta.
Només cal dir que Espanya és el país de la Unió Europea que té més establiments
d’hostaleria, i el segon país, de la UE després de Xipre, amb més bars per habitant.
Aquests conjunt de factors produeixen un augment de les hores que passem fora de
casa i amb societat, això fa que la comunicació no verbal sigui més utilitzada aquí que
en altres països més septentrionals. A part d'això, també es produeix un augment de
gestos d'afectivitat com els dos petons a l'hora de saludar, les abraçades, les
encaixades de mans... Es diu que quan més càlid és un país, més afectiva és la gent,
per exemple, els homes, a Síria, passegen agafats de la mà.
Ara, veurem un vídeo, que amb un toc d'humor, et presenta aquests gestos que
utilitzem tan a bars i restaurants, perquè volem o perquè el cambrer no ens sent, etc...
el cas es que els utilitzem.
http://www.youtube.com/watch?v=IEGamVBeeOc&feature=player_embedded
Bibliografia:
Internet:
http://www.20minutos.es/noticia/291527/0/ue/bares/habitante/
http://iranysiria2007.blogspot.com/2007/09/20-curiosidades-sobre-siria-de-la-11-
la_08.html http://www.cuadernointercultural.com/a-la-interculturalidad-por-el-gesto/
http://www.youtube.com/watch?v=IEGamVBeeOc&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=gumSxIVaryw&feature=related
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Gestos internacionals:
Cada territori té alguns gestos propis, per exemple, el signe de fer una V amb el dit del
mig i l'anular de la ma dreta amb el palmell de la ma mirant cap a dins (imatge de la
dreta), per anglesos i francesos, és l'equivalent a aixecar el dit del mig per a nosaltres
(imatge de l'esquerra).
La història d'aquest gest es remunta als temps de les guerres entre França i
Anglaterra, en que quan l'exèrcit francès guanyava una batalla, a tots els soldats vius
que quedaven vius, els hi tallaven aquests dos dits de la ma dreta. Ho feien perquè
així, els soldats, no podrien tornar a encanyonar una pistola, a disparar amb un arc,
etc... a part, de la humiliació que suposava per ells haver d'aguantar insults i tot tipus
d’injúries de la gent per haver perdut. Després de realitzar les amputacions, per a més
inri, els soldats francesos quan marxaven, els hi feien aquest gest amb els dits.
També es poden produir confusions de signes, per exemple, el gest d'ensenyar el dit
polze cap dalt (imatge1) amb la resta de la mà tancada, per nosaltres seria com dir
“bé”, “bona feina” o “correcte”, en canvi si fas aquest gest sota l'aigua quan practiques
submarinisme es que vols sortir de l'aigua, i si el fas a Grècia, tothom et mirarà
malament, perquè és equivalent a dir “que et donin pel cul”.
1
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
A part d'aquests gestos exclusius d'un territori, o que provoquen confusions, la majoria
de gestos estan globalitzats i si els fem a qualsevol lloc del món,qualsevol lloc del món
ens entendran, per exemple, si ens fan una pregunta i movem el cap cap a dalt i cap a
baix significa “sí”, en canvi moure’l de dreta a esquerra significa “no” i si encongim les
espatlles, no en tenim ni idea.
Bibliografia:
http://www.cuadernointercultural.com/repertorios-de-gestos-y-expresiones-espanolas-
con-minivideos/
http://www.ccdmd.qc.ca/ri/expressions/repertoire_es.php
http://www.hoymujer.com/belleza/tendencias/gestos,para,imagen,53343,04,2008.html
http://html.rincondelvago.com/comunicacion-no-verbal_8.html
.
L'espai vital depenent del territori:
Aquest vídeo, ens introdueix, al que ara explicaré, com varia l'espai vital de les
persones depenent de la situació geogràfica del seu lloc de residència i com pots
sentir-te incòmode quan es viola la barrera que marca el teu espai vital, ja sigui
voluntàriament, com quan algú s'acosta a tu, com involuntàriament, quan estàs a un
autobús, metro, amb molta gent o fins i tot quan camines per una gran ciutat.
http://www.youtube.com/watch?v=oWhvp0gppkk
L'home té la seva pròpia “bombolla d'aire” coneguda com espai vital. Les dimensions
d'aquesta depenen de la densitat de població del lloc on visqui, del clima del seu
territori, de la cultura, entre altres... Per exemple, el noi que ha fet aquest treball, relata
una experiència personal bastant interessant “vaig anar estudiar un estiu a Anglaterra,
a la meva classe hi havia un grup de 10 japonesos. En anar a presentar-me i en anar a
donar-li 2 petons a una noia, aquesta es va apartar bruscament i les seves companyes
van començar a cridar desesperadament i mirant-me malament pensant-se que era un
violador o alguna cosa per l'estil.” Això demostra la diferència entre les diferents
cultures per envair les zones intimes d'altres persones.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Ara enumeraré i resumiré breument les distàncies zonals que hi ha, aquestes dades
s'han obtingut de persones espanyoles i aquestes distàncies poden variar depenent
del territori.
Zona íntima (entre 15 a 45 centímetres): Aquesta zona només la pot envair
gent molt propera a tu, la teva parella, familiars, fills o persones amb molta
confiança.
Per exemple, si una persona, X, s'apropa a una altra Y i X envaeix la zona
intima d’ i Y s'aparta, vol dir en llenguatge no verbal que no t'accepta.
Zona personal (entre 46 centímetres i 1,22 metres). És la distància que separa
a les persona a una reunió social o a una oficina, com per exemple quan estàs
a un bar amb els amics.
Zona social (entre 1,23 i 3,6 metres). Aquesta és la distància que ens separa
dels desconeguts, o la gent que no coneixem bé.
Zona pública (més de 3,6 metres). És la distància còmoda per dirigir-nos a un
grup de persones.
Un exemple de com influeixen els factor geogràfics a l'espai vital és, que, la gent està
acostumada a zones on hi ha una alta densitat de població es saludi de diferent
manera que a zones poc poblades. Per exemple, en un nucli amb una alta densitat de
població dos amics que es troben, es donaran la mà a una distància més o menys
curta, els que viuen a un nucli rural es donaran les mans amb el cos més separat i,
finalment, les persones d'una zona molt poc poblada es saludaran aixecant les mans i
ja està. Per això mateix, quan una persona d'una zona amb alta densitat de població
saluda a una altra persona d'una zona molt poc poblada, la persona de la ciutat
envaeix, de forma inconscient, la zona personal del de la zona poc poblada i aquest es
pot sentir ofès. (aquest fragment està copiat i enganxat)
Bibliografia:
http://html.rincondelvago.com/comunicacion-no-verbal_8.html
EL LENGUAJE DEL CUERPO. ALLAN PEACE
http://www.youtube.com/watch?v=oWhvp0gppkk
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Conclusió:
Dono per finalitzat l'apartat del context geogràfic, he basat tot això en tres idees
fonamentals:
Els factors climàtics i geogràfics, són determinants a l'hora d'analitzar el
comportament de la gent d'un territori.
La majoria de gestos són globals, per tant el seu significat es el mateix a tot el
món. Però per conèixer mínimament una llengua, és molt important conèixer
els seus gestos per evitar malentesos
Els factors geogràfics són importants a l'hora de valorar l'afectivitat dels
habitants de territoris diferents.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Fotografia:
Els colors:
En aquest punt explicaré el significat d'alguns colors i el perquè els emprem en
situacions determinades. Majoritàriament ficaré com a exemples senyals de tràfic
perquè crec que es una manifestació d'aquests conceptes important, i, a més són uns
signes de comunicació no verbal coneguts per tothom.
Groc: Un color amb molts significats, el groc més clar es sinònim de perill o
alerta i el més suau ens fa sentir delicadesa, per això hi ha molta gent que pinta
les habitacions de color groc. Després del que acabo de llegir, us recomanaria
que marquéssiu els llibres amb un subratllador groc, perquè segons els
psicòlegs és el color de la intel·lectualitat i de la ment clara i diuen que ajuda a
memoritzar ràpidament les coses. Però tampoc us passeu amb el groc, perquè
és el color que més cansa la vista humana, per això s'explica que les
assegurances de cotxes de color groc siguin més cares que les d'altres colors.
Taronja: És un color que predomina sobre tots els altres, o sigui, si pe
exemple, en una pàgina web vols ressaltar algun apartat, el taronja és el color
apropiat.
Rosa: És un color que et transmet calma i tranquil·litat, fins i tot debilitat. És un
color que representa el sexe femení. Si es vol utilitzar rosa llampant en, per
exemple, un cartell, s'ha de vigilar perquè com el taronja és un color que atrau
molt la atenció.
Vermell: El color vermell és el color del foc, de la sang, etc... i s’associa
principalment al perill i a la prohibició. És un color molt intens a nivell emocional
un exemple n'és que si et tanques a una habitació de color vermell, t'augmenta
el ritme respiratori i també la pressió sanguínia. Aquest color és molt utilitzat en
situacions de prohibició i de perill, per exemple a les senyals de direcció
prohibida, els semàfors, els stops....
Verd: És per excel·lència el color de la natura, representa harmonia,
creixement, fertilitat i lleugeresa. A nivell emocional, la gent l'interpretem com
un color “segur”, per exemple si algú es vesteix de color verd aquell dia es
sentirà més segur d’ell mateix.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Un apunt interessant, es que el verd fosc és el color que menys cansa a la vista
i hi ha teràpies vesades en aquest color per a la gent amb dificultats visuals.
Blau: El blau s’associa com el color de la profunditat i de l'estabilitat, també
simbolitza sinceritat i pietat. Per exemple, molts bancs tenen com a principal
color el blau perquè t'estan dient sense paraules que amb ells els teus
ingressos estaran segurs, estables i que mai t’enganyaran.
La fotografia, tècniques per atraure l'atenció:
En una fotografia, sigui del tipus que sigui, normalment hi ha algun motiu principal,
algun element a ressaltar, ja sigui una fotografia publicitària, de moda, d'arquitectura,
general... I per ressaltar aquest motiu principal s'utilitzen una sèrie de tècniques que
ara explicaré una mica per sobre, i perquè com s'entenen millor és amb exemples.
La il·luminació del motiu principal, perquè el cervell humà, dins d'una fotografia,
sempre es fixa en la part més il·luminada.
Com podeu veure en les fotos següents, he canviat el punt amb més llum de la
fotografia i si les mireu veure que els ulls sempre es desplacen involuntàriament cap al
punt amb més llum.
A la imatge de la dreta, el motiu principal és la Torre Catalunya i prestem gairebé tota
l'atenció a ella, de manera que ens deixem de fixar en la resta de motius de la
fotografia. Però si mirem la segona fotografia, veiem que només canviant la
il·luminació, la Torre Catalunya deixa de captar la nostra atenció i tenim com a motiu
principal els tres edificis del fons, que gairebé no sabíem ni que existien després de
veure la primera foto.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
A part de la il·luminació, una altra manera de que la gent es fixi en el que volem és la
composició, La composició és la manera col•locar els motius dins la fotografia per
centrar l’atenció dels que la veuen en un punt concret. A l’hora d’observar una imatge
sempre ens la mirem-la d’esquerra a dreta, perquè el nostre ull està acostumat a això.
Principalment perquè llegim en aquest sentit. Per això el punt on concentrem la
màxima atenció en la imatge és al cantó esquerra d’aquesta perquè és el lloc per on
comencem a observar, i l’atenció anirà disminuint a mesura que anem cap a la dreta.
Si ens fixem on està col·locada la dona 1 o motiu principal veurem que aquesta regla
es compleix. Després en fixem en la platja i per últim en la dona 2. Si observem els
anuncis de tanques publicitàries podrem observar que molts segueixen aquest patró.
Bibliografia:
Llibres:
Fotografía digital de alta calidad, Técnica y Método de José María Mellado
150 proyectos de fotografía de John Easterby
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Conclusions:
Els colors són tot un món dins de la comunicació no verbal, sembla mentida,
que amb un sol color es puguin dir tantes coses.
Hi ha moltes tècniques per atraure l'atenció de la gent, i darrere d'una bona
fotografia hi ha molta feina que té a veure amb el que he explicat.
Conclusió final:
L’aportació fonamental d’aquest treball, o sigui, l’objectiu principal es informar sobre de
la importància de la comunicació no verbal dins del nostre entorn.
Abans d’informar-nos i entendre aquest tipus de comunicació, nosaltres com la majoria
de persones, pensàvem que sense la parla, la gent no es podria comunicar , de
manera que ningú es relacionaria amb altra gent, però una vegada, havent-me
informat, he comprés que el que jo pensava era completament erroni i antònim a la
veritat. O sigui que, la comunicació verbal, es un mitjà d’expressió mínim, nomes les
persones que tinguem un idioma en comú ens podríem comunicar, en canvi, fent servir
nomes gestos, senyals o símbols, dons ens podem expressar fins i tot millor que si
parléssim. Per exemple dues persones de parles i cultures diferents s’entendrien a la
perfecció, nomes amb el fet de emprar la comunicació no verbal, fins i tot nomes amb
una mirada.
Llavors amb aquest treball es podria demostrar a la societat de que, la importància de
un gest, no es comparable ni de ven lluny amb la importància d’una paraula.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Captures significatives:
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Treballs presentats fora de termini:
JOEL MARTÍNEZ
La música
Senyals de fum Els senyals de fum són les que s'utilitzen per a la comunicació entre àrees vastes i
despoblades i que es fan mitjançant fogueres. Encara que solien ser més usades en
l'antiguitat, aquests senyals podien comunicar missatges complexos i codificats per
endavant entre talaies o llocs de vigilància per avisar d’avisaments enemics o de
qualsevol altre assumpte.
Es van fer famoses gràcies a la seva representació en les lícules de l'oest utilitzant els
pioners en aquest tipus de comunicació, els indis de Nord-americà.
Que diu un somriure Identificar un somriure genuïna és bastant senzill però el imitar-la, no ho és tant, han
d'estar presents sentiments positius com el plaer o la diversió. Podem identificar
aquest tipus de somriures "per l'activació involuntària de dos grups musculars", hi ha
elevació en amb dues comissures de la boca, en forma simètrica i el segon grup,
marca arrugues en les comissures dels ulls.
Una realitat és que no tots els somriures tenen implicacions positives, els éssers
humans utilitzem aquest gest per ocultar els nostres veritables sentiments Per què?
Simplement perquè per dibuixar un somriure prou moure un sol *múscul “que podem
accionar voluntàriament”, el gest es converteix llavors en “la millor màscara… *actua
com a camuflatge”
Daniel Goleman escriu en la “Intel·ligència Social” que: “Els somriures tenen un
avantatge per sobre de totes les altres expressions emocionals: el cervell humà
prefereix rostres feliços, els reconeix més presta i ràpidament que aquells amb
expressions negatives, un efecte conegut com el “avantatge del rostre feliç” (Goleman
68).
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
De protocolo.orgEncara que l'home porta més d'un milió d'anys utilitzant aquest tipus de comunicació,
aquesta no s'ha començat a estudiar res més que fa només unes dècades.
L'investigador Albert *Mehrabian va descompondre en percentatges l'impacte d'un
missatge: 7% és verbal, 38% vocal (to, matisos i altres característiques) i un 55%
senyals i gestos. El component verbal s'utilitza per comunicar informació i el no verbal
per comunicar estats i actituds personals. Aquest investigador, Albert *Mehrabian,
afirma que en una conversa cara a cara el component verbal és un 35% i més del 65%
és no verbal.
Molts gestos utilitzats són comuns en la majoria dels països, encara que uns altres
poden significar coses diferents depenent d'on estiguem. Els gestos bàsics solen ser
els que més universalitzats estan: moure el cap per afirmar o negar alguna cosa,
frunzir el ceny en senyal d'empipament, encongir-se d'espatlles que indica que no
entenem o comprenem alguna cosa, etc. Altres vegades, hi ha gestos que vénen
heretats del regno animal, com pot ser ensenyar les dents en senyal d'empipament
(agressivitat).
Encara que sàpiga que pot significar un determinat gest, no caigui en l'error
d'interpretar-ho de forma aïllada; és fàcil que pogués equivocar-se. Els gestos es
poden fingir, però no tot el cos actua de la mateixa manera. Les celles, el riure, la
pupil·la dels ulls i altres petits detalls segurament ens delatin. Per regla general, quan
estem mentint o forçant una situació, el cos ens delata. Per això les situacions
personals, es resolen millor cara a cara, que per telèfon i un altre mitjà on es pot
amagar el cos i perdre una important part del missatge (la part no verbal).
Encara que el tema és ampli i donaria per a centenars de pàgines, anem a exposar els
principals gestos i actituds que ens poden ajudar en la nostra vida quotidiana i en els
negocis. La majoria dels gestos i moviments que utilitzem habitualment, ens vénen
condicionats per l'entorn en el qual ens hàgim criat. Els matisos culturals, són de gran
importància en el llenguatge corporal. També l'entorn familiar, té una clara influència
en el nostre comportament i en la nostra manera de "parlar amb el cos".
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Hi ha alguns gestos que s'utilitzen de forma universal (amb les seves excepcions) per
significar el mateix. El signe de "OK", amb diverses teories sobre el seu origen, encara
que la més acceptada segons ens informa un dels nostres amables visitants és una
deformació de l'expressió "all correcta" en "all korrect" que va aparèixer en alguns
periòdics nord-americans i canadencs durant el segle XIX. Una altra teoria és que
procedeix de l'oposició al significat de "KO" (*Knock Out). Significa que tot està
correcte, encara que en determinats països es fa referència a l'homosexualitat per
similitud del cercle format amb els dits, i en altres països s'utilitza per indicar alguna
cosa nul, invàlid, zero o gens de res. Altres autors afirmen que el símbol de OK, ve de
0 Kill, sense morts en el front, que era utilitzat en la Guerra de Secessió Americana.
El conegut signe de la "V", com a símbol de la victòria o el triomf, popularitzat per
Winston Churchill, en la Segona Guerra Mundial, no significa el mateix, si es fa amb el
palmell de la mà cap a fora, que significa victòria, que amb el palmell de la mà cap a
dintre que significa un insult obscè. Un altre conegut gesto, el dit polze cap amunt o
cap avall, que indica l'acord o desacord. Però en alguns països s'utilitza per insultar,
com a Grècia, i en uns altres solament significa el número u , com en molts països de
parla Anglesa (USA, Nova Zelanda, Austràlia, etc). Hi ha moltes variants de gestos
amb aquest dit, com la coneguda forma de la mà per fer "acte-stop", però no
allargarem més el tema.
Sabem realment fins a on apropar-nos a una persona per xerrar, per presentar-la, etc.
Totes les persones, segons estudis recents i segons Allan Pease, tenim els nostres
territoris molt bé delimitats: la zona íntima, de fins a 50 *cms. de distància, on
s'apropen les persones més reunides (família, amics íntims, etc). La zona personal fins
a 125 cms. aproximadament, distància utilitzada en reunions, entorn laboral i social. La
zona social, fins als 2 o 3 mts. més o menys, que és utilitzada amb persones alienes al
nostre entorn (el carter, un electricista, etc. i gent en la via pública).
El tema de les distàncies és de gran importància a l'hora d'entaular un contacte o
conversa amb una altra persona. Hi ha moltes persones que no els agrada que uns
altres "envaeixin" el seu territori o zona personal. Mai li ha ocorregut que una persona
es tira cap a enrere per mantenir una distància còmoda per a ella. Aquest tipus de
situacions són molt variables en funció de l'entorn (rural o urbà) i en funció de la
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
situació. Els que han crescut en zones poc poblades (nuclis rurals), solen tenir unes
distàncies més àmplies a les seves zones (tant íntimes, personals i socials) que
aquelles persones que han nascut en entorns amb major densitat de població
(generalment nuclis urbans).
Qui no ha sentit l'expressió "parlar amb les mans". Són fonamentals en la comunicació
no verbal. Generalment: palmells cap amunt i obertes, indiquen sinceritat, honestedat.
Palmells cap avall, obertes, signifiquen una posició dominant i en ocasions, poca
honestedat (quan es vol mentir). Si tanquem la mà i apuntem amb un dit, sol indicar
una posició dominant i alguna cosa agressiva. Quant a les encaixades: quan les mans
estan verticals, significa igualtat. Si la nostra mà està per damunt, significa domini,
control, i si està sota, submissió, cautela. Si es fa amb força significa seguretat.
L'encaixada pot anar acompanyat d'altres accions, com posar l'altra mà damunt fent un
entrepà a la mà de la persona saludada. Si s'utilitza amb gent coneguda demostra
confiança; amb gent desconeguda l'efecte és el contrari. Donar la mà i agarrar la nina
o agarrar el colze, solament s'ha de fer amb persones conegudes o de l'entorn proper.
Donar la mà i agarrar el braç o l'espatlla, solament hauria de fer-se en casos de gran
amistat o relacions molt personals, en haver d'envair la zona íntima d'una persona.
Aquests gestos són interpretats com a símbol d'honestedat i sinceritat en persones
properes i l'efecte contrari en persones desconegudes o recentment presentades.
Entrellaçar les mans: pot ser a l'altura de la cara, recolzats en la taula, o de vaig piular
en la part baixa de la cintura. Segons alguns estudis, sembla ser que existeix relació
entre l'altura de les mans entrellaçades i l'actitud negativa. A major altura, major
*negativitat. Fregar-se les mans: té un significat positiu, s'espera alguna cosa bé, una
expectativa positiva, un bon enteniment entre les parts. Ajuntar les gemmes dels dits
d'ambdues mans, significa un alt grau de confiança en un mateix, i una seguretat. Cap
amunt s'utilitza quan s'opina sobre alguna cosa; cap avall se sol utilitzar quan s'està
escoltant.
Quan creuem i agarrem les nostres mans per darrere de l'esquena, denota un alt grau
de seguretat en nosaltres mateixos i una clara posició dominant. En canvi, si el que
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
agafem per la part posterior són les nostres nines és signe d'intranquil·litat i
inseguretat. Diuen que els polzes representen la força del caràcter, per això són
utilitzats per destacar certs gestos. Ficar-se les mans en les butxaques deixant els
polzes fora és signe de poder , de dominació, de seguretat. El mateix però més
dissimulat, si es fiquen en les butxaques posteriors. També creuar els braços deixant
els polzes fora, és signe d'actitud dominant.
Es diu, que la cara és el mirall de l'ànima. Però és molt més que això. Quan la mà tapa
la boca, és senyal de mentida. Tocar-se el nas de múltiples formes és indicatiu que
s'està explicant alguna cosa fals, així com fregar-se els ulls, indica el mateix. Altres
gestos que denoten mentida, o almenys que no s'està sent sincer són: gratar-se el coll,
tirar-se del coll de la camisa, estrènyer les dents, *riure amb la boca molt tancada i les
dents atapeïdes, etc. No obstant això, com s'ha dit anteriorment, els gestos no es
poden interpretar per separat per no obtenir conclusions errònies.
Si es mossega les ungles, espetega els dits, o repica amb ells sobre la taula, està
donant mostres d'inseguretat i de nerviosisme. Si recolza la seva barbeta sobre la
seva mà, significa avorriment. Però si recolza la seva mà amb un dit sobre la templa
denota interès pel tema que s'està tractant. També si posa el seu dit sobre la galta
denota un alt interès pel tema. Acariciar-me la barbeta o recolzar el polze i índex en la
barbeta, denota pensament, avaluació de la situació, presa de decisions. Fregar-se el
cap o donar-se palmades en ella denota enuig, empipament i altres vegades un simple
oblit.
Creuar els braços, és un signe inequívoc d'actitud defensiva. Però si ho fem amb els
punys tancats, significa a més una actitud hostil. Si els creuem deixant els polzes fora,
llavors volem demostrar superioritat. Si solament ens agarrem un braç, és signe
d'estar pendents, *expectant-les. Dubte entre creuar els braços i crear una barrera o
deixar anar el braç agafat demostrant confiança en el nostre interlocutor. Altres
maneres de formar una "barrera", és subjectant algun objecte contra el nostre pit (una
bossa, un llibre, una carpeta, etc).
L'encreuament de cames, igual que els braços, denota una actitud defensiva o de
certa desconfiança. Si els braços, a més, subjecten la cama, significa una actitud
tancada, de tossuderia, d'immobilisme. L'encreuament de cames estant dempeus
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
denota actitud a la defensiva, però si les mantenim lleugerament obertes denota
actitud cordial, tarannà negociador i obert. Si creuem els turmells l'actitud intermèdia
entre passar a la defensiva (creuar les cames) i actitud de confiança (separar les
cames). El mateix pot significar col·locar el peu en una vareta de la cadira o en algun
lloc semiacabat (una actitud intermèdia).
Els ulls molt oberts, denoten sorpresa, admiració, mentre que els ulls més tancats o
*forçadament tancats denoten desconfiança, serietat, desaprovació. Les persones que
miren als ulls solen inspirar més confiança i ser més sinceres que les que defugen la
mirada. Segons Allan P., la mirada pot ser: de negocis, la franja compresa entre els
ulls i el front. Mirada social, que comprèn la franja entre els ulls i la boca. I la mirada
íntima que comprèn la franja situada entre els ulls i el pit, podent arribar a recórrer
pràcticament tot el cos. Les mirades de reüll solen demostrar complicitat o un dubte,
tot esperant analitzar un altre gest o actitud.
Quan fumem, també s'envien senyals als nostres interlocutors. Quan es tira el fum cap
amunt, està demostrant un alt grau de seguretat i una actitud positiva. Quan es tira al
capdavant denota una actitud d'enteniment, d'acord amb el nostre interlocutor. I quan
es tira cap avall, denota una actitud negativa, de rebot. Si es copeja moltes vegades el
cigarret contra el cendrer, és signe d'inseguretat, de falta de confiança. També si
s'encén un cigarret, i s'apaga molt ràpid a les poques calades, significa un desig
d'acabar la conversa. Els fumadors de pipa, segons alguns estudis, són més
*cautelosos i reposats per prendre les decisions, que els fumadors de cigarrets.
La mirada Una vegada iniciada una conversa és molta la informació que podem obtenir del nostre
interlocutor si sabem parar esment al llenguatge del seu cos. Els ulls tenen una gran
importància i és molt el que podem dir amb ells. No és estrany, per tant, escoltar
expressions com "Hi ha mirades que maten", "Tenia una mirada de gel" o "Em va
abrasar amb la seva mirada". Hi ha mirades burletes, mirades iracundes, mirades de
sorpresa i fins i tot mirades vetllades.
En escoltar, mires atentament als ulls del teu interlocutor per demostrar-li interès i
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
atenció, mentre que l'altra persona sol desviar sovint la mirada quan et parla. Si ens
miren fixament en parlar-nos és fàcil que ens posem nerviosos, sobretot perquè
apareix el dilema de sostenir durant massa temps una mirada, enfront de desviar els
ulls, alguna cosa que pot ser interpretat com a falta d'interès. Després, quan et
disposes a prendre la paraula, desvies la mirada un instant, just abans de començar a
parlar, per fer veure que et disposes a donar una resposta considerada i meditada. Per
descomptat, la persona amb la qual parles no és conscient de tot això, però a un nivell
subtil està captant tots aquests missatges i probablement té ja una impressió bastant
favorable tu.
Mentre esteu asseguts en la terrassa d'un cafè, t'alegres que el dia estigui ennuvolat,
doncs amb aquestes lentilles que t'has posat et molestaria massa el sol i saps que les
ulleres també tenen alguna cosa que dir. Tendeixen a produir una impressió negativa,
sobretot si són fosques o amb cristalls brillants, ja que impedeixen l'accés a una font
important d'informació. Poden donar la sensació de fredor, distanciament o falta de
sinceritat, encara que també transmeten intel·ligència, serietat i autoritat. La persona
que et parla amb ulleres de sol fosques està dient-te l'inaccessible que és i el difícil
que ho tens per arribar fins a ella. Donen la sensació de gran reserva i rebuig a
entaular una conversa, encara que, per descomptat, pot tractar-se tan sols
d'inseguretat. De vegades s'utilitzen com una manera d'amagar-se davant la mirada
aliena.
El lloc cap a on dirigim la mirada diu també molt. Quan es tracta de persones que
acabem de conèixer es manté la mirada dins del triangle format pels ulls i el nas, i
entre amics s'amplia aquest triangle per incloure la boca. Baixar la mirada per sota de
la cara tendeix a interpretar-me com un major desig d'intimitat i pot fer que una
persona, sobretot si és dona, se senti nerviosa o enfadada en veure-ho com una
insinuació sexual.
El temps durant el qual una persona manté la seva mirada pot donar-nos també
algunes pistes. Les persones insegures la mantenen menys. Quan es parla de temes
personals disminueix el contacte visual i quan algú ens elogia succeeix just el contrari.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Comunicació visual¿Es pot definir el que s'entén per "comunicació visual"? Pràcticament és tot el que
veuen els nostres ulls; un núvol, una flor, un dibuix tècnic, una sabata, un cartell, una
libèl·lula, un telegrama com a tal (excloent el seu contingut), una bandera.
Imatges que, com totes les altres, tenen un valor diferent, segons el context en el qual
estan inserides, donant informacions diferents. Amb tot, entre tants missatges que
passen davant dels nostres ulls, es pot procedir almenys a dues distincions: la
comunicació pot ser intencional o casual.
El núvol és una comunicació visual casual, ja que en passar pel cel no té intenció
alguna d'advertir-me que s'apropa el temporal. En canvi és una comunicació
intencional aquella sèrie de nubolets de fum que feien els indis per comunicar, per
mitjà d'un codi precís, una informació precisa.
Una comunicació casual pot ser interpretada lliurement pel qual la rep, ja com a
missatge científic o estètic, o com una altra cosa. En canvi una comunicació
intencional hauria de ser rebuda en el ple significat volgut en la intenció del amidant-
me.
La comunicació visual intencional pugues, al seu torn, ser examinada sota dos
aspectes:el de la informació estètica i el de la informació pràctica. Per informació
pràctica, sense el component estètic, s'entén, per exemple, un dibuix tècnic, la foto
d'actualitat, les notícies visuals de la TV, un senyal de tràfic, etc.
Per informació estètica s'entén un missatge que ens informi, per exemple, de les línies
harmòniques que componen una forma, les relacions volumètriques d'una construcció
tridimensional, les relacions temporals visibles en la transformació d'una forma en una
altra (el núvol que es desfà i canvia de forma).
Però atès que l'estètica no és igual per a tothom, ja que existeixen tantes estètiques
com a pobles i potser com a individus hi ha al món, per això no es pot descobrir una
estètica particular d'un dibuix tècnic o d'una foto d'actualitat, sinó que en aquests casos
el que ens interessa és que l'operari visual sàpiga revelar-la amb les dades objectives.
Establim aquestes regles per facilitar la investigació, però estem disposats a modificar-
les o a vulnerar-les davant una demostració més evident del problema.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
El missatge visualLa comunicació visual es produeix per mitjà de missatges visuals, que formen part de
la gran família de tots els missatges que actuen sobre els nostres sentits, sonors,
tèrmics, dinàmics, etc.
Per això es presumeix que un emissor emet, missatges i un receptor els rep. Però el
receptor està immers en un ambient ple d'interferències que poden alterar i fins i tot
anul·lar el missatge. Per exemple, un senyal vermell en un ambient en el qual
predomini la llum vermella quedarà gairebé anul·lada; o bé un cartell al carrer de
colors banals, fixat entre altres cartells igualment banals, es barrejarà amb ells
anul·lant-me en la uniformitat. L'indi que transmet el seu missatge amb núvols de fum
pot ser destorbat per un temporal.
Suposem que el missatge visual està ben projectat, de manera que no sigui deformat
durant l'emissió: arribarà al receptor, però allí trobarà altres obstacles. Cada receptor, i
cadascun a la seva manera, té alguna cosa que podríem cridar filtres, a través dels
quals ha de passar el missatge perquè sigui rebut. Un d'aquests filtres és de caràcter
sensorial. Per exemple: un d’aldònic no veu determinats colors i per això els missatges
basats exclusivament en el llenguatge cromàtic s'alteren o són anul·lats. Un altre filtre
ho podríem cridar operatiu, o dependent de les característiques constitucionals del
receptor. Exemple: és clar que un nen de tres anys analitzarà un missatge d'una
manera molt diferent de la d'un home madur. Un tercer filtre que es podria cridar
cultural, deixarà passar solament aquells missatges que el receptor reconeix, és a dir ,
els que formen part del seu univers cultural. Exemple: molts occidentals no reconeixen
la música oriental com a música, perquè no correspon a les seves normes culturals;
per a ells la música "ha de ser" la que sempre han conegut, i cap altra.
Aquests tres filtres no es distingeixen d'una manera rigorosa i si bé se succeeixen en
l'ordre indicat, poden produir-se inversions o alteracions o contaminacions
recíproques. Suposem en fi que el missatge, una vegada travessada la zona
d'interferències i els filtres, arriba a la zona interna del receptor, que cridarem zona
emissora del receptor. Aquesta zona pot emetre dos tipus de respostes al missatge
rebut: una interna i una altra externa. Exemple: si el missatge visual diu, "aquí hi ha un
bar", la resposta externa envia a l'individu a beure; la resposta interna diu, "no tinc set."
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Descomposició del missatge
Si hem d'estudiar la comunicació visual convindrà examinar aquest tipus de missatge i
analitzar els seus components. Podem dividir el missatge, com abans, en dues parts:
una és la informació pròpiament aquesta, que porta amb si el missatge i l'altra és el
suport visual. El suport visual és el conjunt dels elements que fan visible el missatge,
totes aquelles parts que es prenen en consideració i s'analitzen, per poder utilitzar-les
amb la major coherència respecte a la informació.
Són: la Textura, la Forma, l'Estructura, el Mòdul, el Moviment. No és senzill, i potser
sigui impossible establir un límit exacte entre les parts abans enunciades, molt més
com de vegades es presenten totes juntes. En examinar un arbre veiem les textures
en l'escorça, la forma en les fulles i en el conjunt de l'arbre, l'estructura de les
nervadures, els canals, les ramificacions, el mòdul en l'element estructural típic de
l'arbre, la dimensió temporal en el cicle evolutiu que va de la sement a la planta, flor,
fruit i de nou sement. Sabem també que si observem una textura amb una lent
d'augment, la veurem com a estructura i si empetitim una estructura fins a no
reconèixer el mòdul, la veurem com a textura.
Per això proposo considerar l'ull humà com a punt de referència categorial, ja que ens
ocupem de comunicacions visuals, i així podrem afirmar que quan l'ull percep una
superfície uniforme però caracteritzada *meteòricament o gràficament, es podrà
considerar-la com una textura, mentre que quan percebi una textura de mòduls més
grans, tals que puguin ser reconeguts com a formes divisibles en submòduls, llavors la
hi podrà considerar com una estructura. Si considerem també la dimensió temporal de
les formes, es podrà pensar en una transformació d'una textura en una estructura, o
bé idear mòduls amb elements interns particulars tals que, acumulats en estructures,
puguin reduir-se a textures amb característiques especials.
Codi braile
Louis Braille, inventor del codi que porta el seu nom, va néixer en 1809 prop de París.
Va quedar cec als tres anys i als nou, va ingressar a l’ Institut Nacional per a Joves
Cecs. En 1828, va començar a fer classes en l’ Institut i a l'any següent va pensar a
modificar un sistema d'escriptura per punts que havia creat Barbier, usat per l'exèrcit
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
en la redacció de missatges secrets, amb la finalitat d'utilitzar-ho per a la lectura per
part de no vidents.
Aquest mètode d'escriptura usa punts i guions en relleu sobre cartró; el sistema Braille
consta de 6 punts bàsics els que tenen suficients combinacions per representar molts
símbols.
Els caràcters Braille es formen a partir de la denominada "cel·la Braille",
la qual consisteix en una matriu de 6 punts com es mostra en la figura
adjunta. A cadascun d'aquests punts s'associa un nombre d'1 a 6 i,
depenent de quins punts es posin en relleu, tenim un caracter diferent,
per a un total de 64, incloent el *caràcter "blanc", on no es realça cap
punt, i el que té tots els punts en relleu.
Aquests caràcters, excepte la ñ, á, é, í, o, ú i ü, coincideixen amb els corresponents a
les lletres en altres idiomes d'origen llatí, com l'anglès, el francès, l'italià, etc.
A aquest sistema se li agreguen variants per indicar diferents tipus de tipografies (per
exemple, majúscula o cursiva), també tradueix l'abecedari grec els signes de
puntuació, nombres i altres símbols que nosaltres utilitzem.
La Musicoterapia es pot considerar com la científica aplicació de l'art de la Música amb
finalitat terapèutica. Encara que la seva pràctica data de finalitats del segle XIX, amb
músics i metges que utilitzaven les seves tècniques en hospitals psiquiàtrics, el
reconeixement de la teràpia curativa com alguna cosa considerat a nivell professional
és relativament recent.
Pot tenir un vessant preventiu (està unida a tota la vida de l'home i les seves
circumstàncies; hi ha música aplicable al treball, depressió, eufòria, solitud...) i un
vessant curativa (es adequa a qualsevol tipus de problema, però de manera especial a
malalts mentals, disminuïts físics, malalts hospitalitzats a llarg termini...)
Al nostre país l'Associació Espanyola de Musicoterapia (A. I. M. T.) es va constituir al
maig de 1977 amb una finalitat expressada en els seus estatuts: "Promoure l'ús i
progrés de la Música com a Teràpia, en el tractament, rehabilitació de malalts i
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
d'incapacitats o inadaptats socials". El seu paper és important i de gran responsabilitat,
ja que pot aconseguir elevar el nivell de benestar social i d'ajuda a la Humanitat.
El paper del musicoterapeuta ha evolucionat en aquests últims anys passant per tres
fases: en la primera se li donava gran importància al músic, deixant una mica oblidada
la funció del terapeuta. En la segona fase se li va donar més importància a la teràpia i
relació personal amb els pacients. En l'actualitat el terapeuta procura utilitzar
adequadament la seva activitat com a músic i la seva relació amb el pacient, intentant
superar els inconvenients de les fases anteriors.
Una vegada realitzada està visió general del camp d'aplicació de la Musicoterapia, em
centraré en la importància d'emprar-la a l'hora de treballar amb nens amb necessitats
educatives especials (n.i.i.).
Tradicionalment s'emprava el terme d'Educació Especial per designar a un tipus
d'educació diferent a l'ordinària, que discorria per un altre camí paral·lel a l'educació
general; de tal forma que el nen al que se li diagnosticava una deficiència, discapacitat
o minusvalidesa era segregat a la unitat o centre específic.
Avui dia parlem de necessitat educativa especial (n.i.i.) quan un nen té una dificultat
per aprendre significativament major que els altres nens de la seva mateixa edat o si
sofreix una incapacitat que li impedeix o dificulta l'ús de les instal·lacions educatives
que generalment tenen a la seva disposició els companys de la seva mateixa edat. Dir
que un alumne presenta n.i.i. és una forma de dir que per a l'assoliment de les
finalitats de l'educació precisa disposar de determinades ajudes pedagògiques o
serveis. D'aquesta manera, una necessitat educativa es descriu en terme d'allò que és
essencial per a la consecució dels objectius de l'educació.
La música enriqueix la vida de totes les persones, ajuda a tot ésser humà, per això és
necessari que envolti al nen amb n.i.i. un ambient musical ric i controlat en estímuls, ja
que aquesta experiència sensorial és el que li va a proporcionar un desenvolupament
emocional, psicofisiològic i social equilibrat.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Thayer Gaston va afirmar que mai podrem aconseguir el plaer total de la nostra
capacitat d'humans tret que creixem i ens desenvolupem dins d'un ambient musical ric.
La falta d'estímuls sensorials repercuteix negativament en el desenvolupament
intel·lectual, arribant fins i tot a conflictes conductuals. Cada estadi de la vida de l'ésser
humà necessita una sèrie d'estímuls sensorials adequats, que si se li neguen,
repercutirà en el seu desenvolupament intel·lectual i emotiu i per descomptat en tota la
seva personalitat.
La música es pot emprar de diferents maneres: activa (el nen juga, canta, manipula
instruments o altres objectes...), receptiva (en escoltar) i reeducativa interdisciplinària:
(com a suport a altres activitats: dibuix, expressió corporal, modelatge...)
Un dels principals problemes dels nens amb n.i.i. és el de la comunicació, els resulta
difícil expressar-se, relacionar-se... Això pot ser a causa de la seva manca de
vocabulari, el seu ús limitat de paraules... La música, és una via de comunicació no
verbal, comporta l'expressió d'emocions i d'accions que no precisen d'una organització
lingüística ni d'explicacions; per mitjà de la música el nen amb n.i.i. troba el camí de
relació i expressió dels seus sentiments.
Una vegada vam estar treballant amb un nen del primer cicle de primària que
presentava sota nivell d'atenció, dificultat per relacionar-se amb els seus companys i
els seus professors, diversos trastorns de conducta social (timidesa, infantilisme i
indisciplina individual)... Nosaltres intentàvem buscar un centre d'interès per a ell i a
partir d'aquí construir un aprenentatge significatiu. Descobrim que els encantava les
cançons de les pel·lícules de Disney, totes les coneixia, i a través d'elles vam poder
endinsar-nos al seu "món".
Partint de les cançons treballem altres àrees de coneixement: llengua (ús correcte del
llenguatge oral en explicar les pel·lícules...), matemàtiques (explicar les personatges
que en elles apareixen i la funció que exercia cadascun...), educació artística (dibuixar
els personatges que canten les cançons...). La música ens va ajudar al fet que
desenvolupés les seves capacitats, s'integrés en la classe (en cantar-li als seus
companys les cançons, explicar-los les pel·lícules que havia vist...)
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
En una altra ocasió preparem un conte motor que realitzem amb un grup de nens
d'educació infantil que tenien Síndrome de Dow. El conte motor és una variant del
conte cantat i del conte representat, podríem denominar-ho conte jugat, amb unes
característiques i uns objectius molt específics. La qualitat lúdica la porta inherent. Ho
titulem "En el fons del mar" .
Amb freqüència, el nen té consciència de la seva falta de desenvolupament i de la
seva disminució; aquest tipus de vivències afecta directament a la seva autoestima.
Però amb la música, en veure que poden realitzar les mateixes activitats que els seus
companys de classe: cantar, tocar algun instrument... senten una gran satisfacció, i
comencen a considerar-se membres del grup, integrant-se plenament en ell. La
música els dóna l'oportunitat de desenvolupar el sentit de grup i la possibilitat
d'adaptació social.
amos en fer-ho un metodologia activa (els nens van ser els protagonistes), viscuda
(van tenir l'oportunitat d'experimentar fets, desenvolupar actituds, integrar un esquema
de valors i ideals, aconseguir determinades destreses i habilitats específiques...) i
globalitzada (treballem els àmbits d'Identitat i Autonomia Personal, Mig Físic i Social i
Comunicació i Representació).
Els objectius que ens vam proposar van ser els següents: que coneguessin com es
desenvolupava la vida en el fons del mar, que desenvolupessin habilitats perceptives,
bàsiques i genèriques, els vam fer protagonistes del relat, al llarg del recorregut havien
de realitzar diverses activitats físiques...
Abans de la sessió pròpiament aquesta, vam fer "teatre negre". En una habitació fosca
(tela negra en les parets), preparem un decorat marí on apareixien pintats en papers
de colors florescents els personatges principals que intervenien en el conte: pececitos,
vaixells amb xarxes... Utilitzem una música apropiada per ambientar-ho (so de les
ones del mar, les gavines volant prop de la riba, els vaixells...) que va ajudar a aquests
nens a introduir-se en el conte.
Durant el desenvolupament del mateix preparem exercicis referents a l'esquema
corporal, els vam proposar danses i diverses activitats musicals de grup per ajudar-los
a la socialització i la comunicació, van aprendre cançons de la pel·lícula "La *Sirenita",
en diverses activitats havien de controlar la seva veu, aprendre a escoltar i discriminar
els diferents sorolls... En aquest cas, la música va ajudar al fet que el conte motor es
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
convertís en una font de *autorrealización, va representar un món "no-amenaçador",
on els hi nens es van integrar plenament.
Sóc conscient de la complexitat d'aquesta labor, però mereix la pena lliurar-se a ella,
partint del coneixement dels nens amb n.i.i., els seus problemes, manques,
possibilitats... Utilitzant la música, el so, el ritme, la dansa, com a elements
estimuladors de l'originalitat, l'espontaneïtat, la capacitat de reacció, l'autonomia de
moviment, la creativitat del nen... aconseguirem un major equilibri i afirmació de la
seva personalitat. La música no només serà un "vehicle pedagògic-terapèutic", sinó el
camí per portar a aquests nens per un món més alegre i feliç.
Elements de la comunicació
Els elements que intervenen en un acte de comunicació són:
Emissor: Produeix el missatge i ho envia.
Receptor: Rep el missatge i ho interpreta.
Codi: Conjunt de signes i regles que l'emissor i el receptor coneixen i que serveixen
per codificar i decodificar el missatge.
Missatge: Enunciat enviat per l'emissor i rebut pel receptor.
Canal: Mig físic per on circula el missatge.
Situació: Circumstàncies psicològiques, socials, emocionals, etc. que envolten a el “I” i
a el “R” i que condicionen el missatge i influeixen en la seva transmissió i recepció.
Referent: Element, situació real a la qual es “refereix” l'emissor.
Soroll: Qualsevol interferència que, afectant a qualsevol dels altres elements, produeix
el fracàs de l'acte de comunicació.
Funcions del llenguatge
Parlem de les FUNCIONS o FINALITATS que pot tenir un missatge:
Funció Referencial: El missatge transmet informació objectiva. L'element destacat és el
“Referent”.
Funció Expressiva: L'emissor manifesta el seu estat d'ànim, emocions, opinions.
Predomina la subjectivitat.
Funció Apelativa: Es pretén obtenir del receptor un comportament concret. Element
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
destacat el “Receptor.”
Funció *Fática: Es comprova el contacte entre l'I i R. Element destacat, el “Canal”.
Funció Poètica: Interessa el que es comunica i la forma del missatge, que s'adorna.
L'element destacat el ”Missatge”.
Funció Metalingüística: El missatge es refereix al propi “Codi”; que és l'element
destacat.
Funcions de la ràdio
Els programes de la ràdio poden complir alguna d'aquestes funcions:
Funció Informativa: S'ofereixen continguts informatius sobre el nostre entorn, món o
realitat concreta. Aquí entren els informatius de notícies, documentals, entrevistes,
reportatges.
Funció Formativa: Els programes que comporten aquesta funció tenen com a objectiu
crear opinió entre els oïdors. Sovint poden participar en ells oferint el seu punt de vista.
Aquí entren els debats, tertúlies, taules rodones.
Funció Pedagògica: Els programes tenen com a funció predominant transmetre algun
coneixement nou a l'oïdor.
Funció d'Entreteniment: Funció que es dóna o ha de donar-se en tots els programes.
Aquesta funció la compleixen gairebé tots els programes i, específicament, els
concursos, musicals, revistes radiofòniques, etc.
Classes de codis
Codi Verbal: Utilitza signes lingüístics (paraules). Pot ser escrit i oral.
Codi no Verbal: Utilitza altres tipus de signes:
icònic: imatges.
- musical: música, so.
- gestual/corporal: gestos.
La publicitat Classes de publicitat:
Radiofònica: Fàcil i barata, perquè el so és suficient.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
A la mesura d'oïdors específics.
Destaca l'eslògan: simple, breu, impactant i fàcil de recordar.
Codis que utilitza: verbal-oral i no verbal musical.
Gràfica: Es percep per la vista.
Codis que utilitza: verbal escrit; no verbal icònic.
Destaquen el text i la imatge.
Element important: *Fotomontaje, associa a la imatge del producte altres imatges
agradables, atractives que s'associïn al producte.
Un altre element important: el logotip, representació gràfica de la marca. És més
durador que l'eslògan. Pot tenir imatges, lletres o ambdues.
Espot Publicitari: Utilitza el codi verbal i no verbal.
Element destacat: la imatge, que té dinamisme. Són imatges atractives, seductores,
que influeixen sobre els nostres hàbits com a consumidors.
Llenguatge corporal: S'entén en un sentit ampli. Cara, gestos, moviments, postures,
aparença, aspecte físic, manera de vestir...
La música ambienta, descriu o serveix de reclam quan es tracta d'una melodia o cançó
coneguda.
Components d'un anunci
Producte: Objecte, idea o servei que la publicitat dóna a conèixer per facilitar la seva
compra, coneixement o utilització.
Marca: Denominació i identificació d'un producte.
Lema o Eslògan: Frase breu i atractiva que resumeix la idea central de l'anunci.
Argument: Raons que es donen per consumir el producte. Dues classes: Lògics (per
convèncer) i Psicològics (per commoure).
Funcions de la publicitat
F. Econòmica: Funció bàsica. La publicitat impulsa el consum d'un producte.
F. Finançadora: La publicitat patrocina activitats esportives, culturals... a canvi d'exhibir
la marca.
F. Estereotipadora: A través de la publicitat es transmeten criteris, gustos o idees
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
uniformes.
F. Desproblematizadora: La publicitat crea un món ideal en el qual solament apareix
l'aspecte més amable de la vida.
Classes de consumidors
Racional: Es qüestiona la seva compra i busca arguments convincents (preu,
necessitat, qualitat...).
Impulsiu: Compra sense atendre a les seves necessitats reals.
Estratègies i figures retòriques
Estratègies
Credibilitat
Ús d'exclamacions
Argument d'autoritat: Opinió d'un expert.
Complicitat del consumidor
Valoració de l'audiència.
La ironia.
Pregunta retòrica.
Utilització de diferents registres.
L'ús de la primera persona plural.
Figures
Exhortación: Advertiment o consell. (Condueix amb prudència).
Personificació: Donar qualitats humanes a éssers inanimats. (La rentadora xerraire).
Hipèrbole: Exageració excessiva. (El formatge més vell del món).
Exclamació: Sentiments o estats d'ànim. (Sensació de viure!).
Pregunta Retòrica: Pregunta innecessària de la qual no s'espera resposta. (On vas a
estar millor?).
Antonomàsia: Substitució d'un nom per una qualitat. (Ariel, la blancor).
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Antítesi: Contrast de dues idees. (Blanco per fora, negre per dins).
Comparació: Aproximació de dues idees o elements a través d'una partícula
comparativa. (Veloç com l'àguila).
Metàfora: Identificar dues idees o elements suprimint la partícula comparativa. De
vegades es pot suprimir un dels elements o fins i tot el verb. (L'alegria de la vida (una
taronjada)).
Al·literació: Repetició d'un o diversos sons iguals o propers. (Ordinadors *Antra, entra,
entra).
Anàfora: Repetició d'una paraula al principi de la frase. (Or sembla, or és.).
Doble Sentit: Utilitzar una paraula o paraules amb més d'un significat.
El Còmic:
Elements tècnics:
Elements bàsics:
Vinyeta: Cadascun dels requadres en què apareix dividida la seqüència narrativa.
Enquadrament: Hi ha diferents tipus d'enquadrament:
PLÀNOLS: Selecció de la realitat representada en l'enquadrament:
General: L'ambient on ocorre l'acció. Element predominant: el “paisatge”.
Conjunt: Permet situar al personatge en el seu entorn. Elemt. pred. “moviment”.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Sencer: Es mostra al personatge íntegrament. I.P. “l'acció”.
Mitjà: Es veu al personatge de cintura per a dalt.
Americà: Es veu al personatge de genolls per a dalt.
Primer plànol: A l'altura de les espatlles. I.P. “rostre”.
Detall: És una part concreta del cos o un objecte.
ANGULOS: Són els punts de vista o perspectives des d'on s'ofereix la imatge. Són els
següents: normal, - picat (zenital o picat total), - contrapicado (nadir o contrapicado
total).
El FORMAT: La forma de la vinyeta.
ELEMENTS VERBALS
Entrepans: Expressem els pensaments i els diàlegs dels personatges. Classes:
punteado.
electrònic.
insultante.
en off: no veiem al personatge que parla.
múltiple: diversos personatges parlen al *unísono.
entrellaçats: conversa llarga.
És important seguir la línia de indicatividad (esquerra a dreta i de dalt a baix).
Cartelas i cartutxos: Introdueixen altres informacions que recolzen a les imatges. La
cartela va dins de la vinyeta i el cartutx entre dues vinyetes. Les seves funcions poden
ser:
Avisar que la història comença.
Avisar que l'acció ha canviat de lloc.
Indica el pas del temps.
Ens situa en diferents moments.
Interroga als personatges o als lectors.
Onomatopeies: Expressen l'ambient sonor, els sorolls. Imitem certs sons amb paraules
i lletres.
Elements no verbals
Expressions Facials: Sentiments i emocions dels personatges.
Metàfores visuals: Elements gràfics que reprersentan idees. Es corresponen amb
expressions o frases fetes de l'idioma: “Se li fa la boca aigua”
Figures cinètiques: Aporten mobilitat al còmic. Representen el moviment.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Fotograma Def. Combinació d'imatge i text per explicar una història. Classes: fotograma publicitari,
literari, i fotonovela. Els seus components són:
Imatge (Recordar plànols i angles).
Text
Peu de text: Text col·locat en la part inferior de la imatge, breu, escarit que ajuda a
entendre el que explica la imatge. Solen ser descriptius.
Marge d'avanç: Indiquen l'avanç narratiu d'un fotograma a un altre.
Globus: Espai per als diàlegs i pensaments.
Text intercalat: va entre dos diagrames. Serveix per donar explicacions, digressions,
aspectes narratius o descriptius difícils d'interpretar solament a partir de les imatges.
Equip Base 2 4t A La Comunicació no verbal
Top Related