2. Elprogramari( software , en angls) s un terme general emprat
per descriure el conjunt dels programes informatics, procediments i
documentaci que fan alguna tasca en un ordinador. Comprn el conjunt
sistemtic dels programes dexplotaci i dels programes informtics que
serveixen per a aplicacions determinades. El terme inclou
aplicacions com els processador de text, programari de sistema com
elsistema operatiu, que fa d'interfcie entre el maqunari i les
aplicacions, i finalment el mindlware que controla i coordina
sistemes distributs
3. Programaris de sistemes Consta de tots els programes de
l'objectiu s tenir el desenvolupament o el funcionament d'altres
programes. Aquests programes sn molt variades: editors,
compiladors, l'explotaci de sistemes, entorns grfics, programes de
telecomunicacions, etc. per es caracteritzen per estar molt a prop
de maquinari, pot utilitzar al mateix temps per molts usuaris i
perqu s mpliament disponibles programes, encara no normalment
dissenyat per mesurar. Aix permet un major esfor en el seu disseny
i optimitzaci, per tamb els obliga a ser molt fiable, estricta
conformitat amb les especificacions per al qual van ser creats. Un
exemple d'aquest tipus de programari sn els sistemes operatius, com
Windows i Unix.
4. Programari de temps real Est formada per tots els programes
que mesurar, analitzar i controlar els esdeveniments del mn real
que es produeixin i cal reaccionar correctament als estmuls
d'entrada a un temps mxim programat. Per tant, ha de complir
requisits de temps molt estrictes i tenint en compte que els
processos que controlen poden ser potencialment perillosos, ha de
ser fiable i tolerants. D'altra banda, no sn en general molt
complexos i requereixen poca interacci amb l'usuari. Un sistema en
temps real s un en el qual que computacionals operacions sn
correctes depn no noms lgica i implementaci de programes
d'ordinador s correcta, per tamb en el temps en qu l'operaci va
donar el seu resultat. Si no sn les limitacions de temps va
respectar el sistema diu que ha fallat. Un bon exemple s que d'un
robot ha de prendre una pea d'una banda sense fi. Si el Robot
arriba tard, l'obra ja no ser on hauria de triar ella. Per tant,
l'obra va tenir lloc incorrectament, per el robot ha vingut al lloc
correcte. Si el robot abans que arribi la pea, la pea a no ser-hi i
el robot pot bloquejar el seu pas.
5. Sofware de gstio Gaireb des de la creaci del processament
d'informaci de gesti de ordinador s els ms gran mbits d'aplicaci
d'ordinadors. Aquests programes utilitzar grans quantitats
d'informaci emmagatzemades en bases de dades per facilitar les
transaccions comercials o decisions. A ms de les tasques de
processament de dades convencional, en la qual el temps de
processament s crtic i errors poden ser corregits desprs de
l'esdeveniment, inclouen programes interactius que serveixen com a
suport a les transaccions comercials .
6. Programari internat Programari integrat s per ser installat
en uns altres productes industrials, com per exemple, electrnica de
consumidors, proporcionant aquests productes un grau d'augmentar la
intel ligncia. S'aplica a tot tipus de productes, des d'un vdeo de
casa fins a un cap de mssils atmica, passant per alguns sistemes de
control de l'autombil i realitza moltes funcions que es poden
estendre des de clculs complicats en temps real a simples
interaccions amb l'usuari proporciona la gesti de l'aparell que
incorpora. Que comparteixen caracterstiques amb el programari de
sistema, programari de temps real, programari d'Enginyeria i
cientfiques i programari per a ordinadors personals. Un altre
exemple de la utilitzaci d'aquests productes de programari sn els
telfons mbils .