JOSÉ MANUEL ARAGONÉS.
ESCULTOR
Presentación
La piedra puede parecer un material realmente duro, poco
modelable, e incluso imponer respeto, pero un profundo
conocimiento de las
técnicas y la precisa
utilización de las
herramientas, puede
convertirla en la imagen
de esta bella escultura
que acompaña estas
líneas; donde la materia
prima deja de inspirar
respeto para verla de una manera casi humana, tanto que
nos despierta interés sobre lo que estará pensando. El autor
de esta obra es un cantero que ha depurado su técnica de
forma autodidacta, hasta poder llamarse igualmente escultor
Alumno de la Escuela Taller de Barcelona, José Manuel, ha
trabajado en diferentes fábricas de cantería hasta
establecerse por su cuenta en su pueblo natal, La Fresneda.
Allí trabaja tanto la piedra arenisca, como el mármol o la
caliza, para convertirlas en piezas de la estructura de una
casa o en esculturas realistas, Jose Manuel prefiere para
trabajar los meses de otoño y primavera, puesto que lo hace
al aire libre.
TRABAJOS REALIZADOS
Curriculum Vitae José Manuel Aragonés
DATOS PERSONALES
Nombre y Apellidos: José Manuel Aragonés Erruz
Fecha de Nacimiento: 9 de noviembre de 1.996
Municipio: La Fresneda (Teruel)
Dirección: C/ Matarraña s/n
Localidad: La Fresneda 44596
Comarca: Matarranya
Telefono:978-854068 -649850516
Permiso de Conducir: De coche (B-1)
ESTUDIOS REALIZADOS
F. 1 Construcciones y Obras (Piedra y Mármol) 1.993
Instituto Politécnico de F.P.
Ciudad Escolar s/n Teruel
CURSO DE FORMACIÓN
Escuela Taller de Alcañiz. 1991 – 1.993
Especialidad: Talla de Piedra
Escuela Massana. Centro de Arte y Diseño (Escultura)
1.994 -1995
Especialidad: - Modelado de figura.
- Talla en piedra (Técnica de sacado de puntos)
- Dibujo.
Instituto del Maestrazgo. 1998
Introducción a la talla de madera.
Centro de los Oficios León 2.003 .
Introducción a la Forja..
Estereotomía de la piedra. León . 2007
Escultura directa en piedra 2008
Curso de construcción de relojes de sol. Centro de los
Oficios Tradicionales de Monroyo. Teruel. 2009.
Curso de Estuco y cal. Monroyo 2009
EXPERIENCIA LABORAL
Escuela Taller de Alcañiz 1.991- 1993
Realización de sillares para murallas y edificios
Fuente de “Las ranetas”
Fuente de “Castellón”
Acondicionamientos de parques y jardines con:
escaleras, fuentecillas, bancos, columnas, esculturas...
Intervención en el “Arco de las monjas”
Realización de arcos, cornisas, barandillas, escudos,...
Ayuntamiento de La Fresneda
Recuperación de la “Font de Sant Roc” 1.993
Rehabilitación de la Capilla de Santa Agueda. 1.994
Ayuntamiento de Alcañiz
Rehabilitación de la Escalinata de la Glorieta de
Valencia y Limpieza de la Fuente de los Caños. 1.993
Rehabilitación de los Bajos de la Iglesia de San
Francisco.
Ayuntamiento de Fuentespalda
Colaboración en la Fuente-Monumento de
Fuentespalda. 1.994
Ayuntamiento de Valjunquera
Rehabilitación de las Bases y parte de sus columnas de
La Lonja, así como, moldura y sillares de la misma. 1.994
Experiencia laboral en la Empresa de Roberto Gil
(Valderrobres). 1.994
Experiencia laboral en la empresa de cantería
Roda&Adell Valderrobres (Teruel). 1.998
Experiencia laboral de: Alabastros Sástago. Sástago
(Zaragoza). 1.997
Colaboración en la restauración de la escalera interior
del Castillo del Papa Luna. Illueca (Zaragoza) a cargo de la
empresa: Alabastros Sástago. 1.997
Trabajos de restauración en la empresa Restauro Ejea.
Torre de San Salvador. Ejea de los Caballeros. Zaragoza.
1.999
Taller de cantería Roda. Alcañiz. Teruel 2000.
Rehabilitación fachada Carlos Ferrer 2.000. La
Fresneda (Teruel)
Rehabilitación Centro Socio Cultural de La Fresneda
2.001
Retrato para el Monumento a Mosén León. Teruel .
2001
Recuperación de las Cruces de Término. Creu del
Codolar y La Creu. La Fresneda 2002.
Realización escudo de la Villa. Ayuntamiento
Valdeltormo. Teruel 2003.
Placas conmemorativas con motivo de la visita sus
Majestades los Reyes de España. Valderrobres 2004.
Escudo de la Villa Ayuntamiento de Beceite. Teruel .
2004
Recuperación de la imagen gótica de la Mare de Deu de
l’Assumpció de la Iglesia Parroquial de Cretas. Teruel 2004
Fachada casa Engracia Rubio. La Fresneda 2004.
Fachada casa Ortiz. La Fresneda 2004
Profesor de cantería en el Taller de Empleo de
Ayuntamiento de la Fresneda. 2005
Monumento al alcalde de Cretas Toni LLerda. 2006
Portada barroca de la Iglesia de la Asunción de
Calanda. 2007
Casa Aguiló Calaceite.2008
Fuente de Santa Agueda. La Fresneda 2008.
Fuente de la Iglesia de Fórnoles. 2009
EXPOSICIONES
Colectivas:
Trobada Cultural del Matarranya en Monrroyo (Teruel)
Trobada Cultural del Matarranya en Peñarroya dels
Tastavins (Teruel).
Exposición IV Jornada Íbera en Azaila.2008
Individuales:
Ayuntamiento de La Fresneda. (Teruel)
Tienda- Galería “La Lonja” Alcañiz. (Teruel)
Exposición y entrevista en los estudios del canal de
Televisión CBA. Alcañiz. 2000
Semana Cultural de Valdeltormo 2.000
Feria de Artesanía de Monroyo- Teruel 2003
Entrevista en el taller de La Fresneda por el canal
televisivo CBA. 2001
Varias entrevista publicadas en la revista Temps de
Franja. 2003
Participación en el calendario sobre actividades
artesanales. Caja Rural 2004.
Exposición permanente Galería Aragonés. Calle Mayor
La Fresneda.
Participación y exposicion en el III Simposium de
Alabastro celebrado en Albalate de Arzobispo. (Teruel,
Septiembre 2005)
PROYECTOS PENDIENTES DE REALIZAR.
Propuesta de de intervención para la restauración de los
leones del portal en el Puente de Piedra de Valderrobres.
Recuperación de la antigua Cruz de Término de Monroyo.
Teruel
Realización de una Fuente Barroca para el Ayuntamiento
de la Fresneda.
Estudio del Reloj Solar Horizontal para el Ayuntamiento
de La Fresneda.
AFICIONES
Miembro fundador de la “Associació Cultural del
Matarranya”. Entidad dedicada a la promoción y
dignificación de la lengua catalana propia de la comarca y
que apoya la producción cultural, literaria y artística
autóctonos.
Practicante de deportes: excursionismo, natación...
Asistiendo a clases de catalán nivel “C”
Iniciación a la Informática.
ENTREVISTA A L'ESCULTOR JOSÉ MANUEL ARAGONÉS.
REVISTA KALAT-ZEYD. CALACEIT. ABRIL 2007. NUM 12
Margarita Celma
«El dia que sigue he de traure totes les pedres que tinc al
cap»
José Manuel Aragonés Erruz va náixer l'any 1966 i és un
artista del volum; escultor i picapedrer que se sent del
Matarranya i ha viscut tota la seua vida a la Freixneda, poble
que el va inspirar des de menut amb les seues pedres i
arquitectura. Aragonés es def ineix com un artista Realista i
Neo-modernista al que li agrade també la Figuració.
- José Manuel, explica'ns com t'ha vingut aquesta afició
per l'escultura.
Sempre m'ha agradat el dibuix. Recordó que als cinc o sis
anys tenia una pissarra menudeta que em van portar els reís i
allí ja feia els meus dibuixets. Quan em preguntaven qué volia
ser de gran, jo deia que pintor. He estat bastant fantasiós:
que si histories de castells, guerres, cavallers... L'arquitec-tura
popular de la Freixneda i Comarca del Matarranya m'ha influít
per a dedicar-me al material petri.
- Com t'has format?
Vaig fer primer grau de cons-trucció i talla en pedra, també
vaig estudiar delineado a l'lnstitut Politécnic de l'Exércit a
Calataiud. Em va venir molt bé per al tema de la pedra.
També vaig treballar amb diversos pale-tes: Roberto Gil,
Higinio Gil, Candido Roda i a Alcanyís. Des-prés va eixir
l'oportunitat d'a-nar a l'Escola Taller d'Alcanyís per a fer un
curs de picapedrer, impartit per Candido Roda, que va durar
tres anys i alió va ser el definitiu; vaig disfrutar moltíssim.
D'una pedra grossa, redona que no tenie cap forma vam fer
un pla perfecte. Em vaig quedar parat, aixó em va posseir i
cada vegada anave a mes i tenia el cuquet de aprendre mes.
Llavors vaig anar a Barcelona i vaig sol.licitar una matrícula
especial a l'escola Massana triant les assignatures que a mi
m'interessaven; vaig estar-hi sis mesos. Allí vaig aprendre el
sistema de copia per punts, que ja utilitzave Rodin al segle
XIX. M'agrade molt l'escultura Modernista de Llimona de
Barcelona, Clara que és Neocentiste, Miguel Ángel dins del
Renaixement i el Realisme de Joan Mora de Barcelona que fa
unes peces fantàstiques; et reproduíx objectes hiperrealistes.
- Parla'ns de les diferents denominacions que té aquest
ofici.
A la edat mitjana estaven els maçons, els picapedrers
s'agrupaven en lógies i es protegien. Des de llavors h¡ ha
moltes paraules: talladors de pedra, lapi-daris i picapedrers
que son també els que munten els blocs de pedra a les
catedrals i esglésies. Moltes d'aquestes paraules la gent les
relacione amb temes funeraris. Hi ha molta confusió.
Picapedrer és cantero en castellá o marmolista. El
picapeder és un artesa. L'artista fa els dissenys i projectes
propis i l'artesa no té perqué tenir eixe nivell. Hi ha artistes
que fan els models pero no piquen la pedra, ho encarreguen
a uns altres picapedrers.
En el meu cas faig treballs de picapedrer: fronteres, arcades i
altres elements arquitectónics, pero també em considero
escultor, és una cosa que es porte a dins.
- Has creat la teua propia empresa?
Sí. Em vaig ficar autónom i em vaig dedicar a l'escultura i a
picar pedra. Porto les terres de casa i quan vaig a collir olives
estic tot el dia somiant en projectes. Ara només faig treball
per encárrec. Això mes creatiu, mes personal teu, això ho tinc
a dins. El dia que sigue he de traure totes les pedrés que tinc
al cap, totes les peces
Vull animar a la gent a que pense en pedra, en escultura i que
valore l'Art. És un crit a la sensibilitat de la gent.
- Amb quin tipus de material t'agrade treballar?
Depén de l'encárrec. M'agrade el sauló -que és una pedra
arenisca- el marbre, les calisses, algo de fang, terracota i
l'escaiola. La pedra és el material que domino mes, pero no
estic tancat a res.
- Amb quines técniques treballes la pedra?
Si he de fer una obra amb un model utilitzo el compás. Ix una
peça exactament a una altra. Primer s'ha de modelar tot en
fang, després fer l'escaiola i finalment amb el compás, amb
punts, la trasllades a la pedra. Si la peca no té model o és un
relleu pots passar a tallar-la directament. Després pots polir-la
o no. Si ha d'estar a l’aire lliure el polit desa-pareix amb el
temps
T'agrade el
color de la
pedra natural
o prefereixes
pintar-la?
Quan parlo de
creació les dos coses, depén del tema, de la inspiració i si
son encárrecs o no.
Ara estem a una cultura en la que tot ha de ser de pedra. A
les cases reivindico la pintura a la cale. El lluít d'una casa está
fet expresament per a tapar totes les faltes de la construcció,
és una protecció per a la casa i aixó anave pintat de blau o
blanc. Si l'edifici té la façana de sellassos de pedra trobo que
seria un sacrilegi pintar-lo.
- Parla'ns de les teues obres.
Vaig comencar amb treballs de canter: la Font de Sant Roc
que va ser un encárrec de l'Ajuntament de la Freixneda; vaig
intervenir a la Fuente de Castellón d'Alcanyís; vaig restaurar
la Capelleta de Santa Águeda de la Freixneda i les bases de
les columnes de la Llonja de Valljunquera. He fet el bust de
Mossén León Andía, de Toni Llerda, de la meua dona, del
meu nebot, també he fet creus del terme... Tinc una bota
esculpida.
- Explica'ns aixó de "la bota", quin misteri té?
Quan estudiava a Barcelona, el professor em va dir: -perqué
no vas al mercat de la Boqueria i agarres unes fruites com a
models per aprendre técnica? Se'm va ocórrer fer una bota.
Era la meua bota que havia estat tres anys amb mi a Alcanyís
mentre estudiava.
La bota és una peca que atrau molt al públic, suposa un
objecte tan humil i senzill que ningú li donaría importancia per
a fer-ne una escultura.
- Has trencat alguna vegada alguna obra?
Se'm va trencar una per accident. Vam estar mesos
treballant, ere el cos de la meua novia, ara la meua dona.
Hagués agradat molt. Podie haver estat una Venus, la Venus
del Matarranya. Vaig plorar i tot.
- Conta'ns projectes que faràs o que t'agradaria fer.
Hi ha una proposta per a l'Ajuntament d'Alcanyís que els va
agradar i interessar molt. Se situaríe a la primera rotonda que
trobes abans d'entrar a Alcanyís venint del Matarranya. Serie
un monument a la dona treballadora del camp. No s'ha fet mai
un monument que valore tot el treball que ha dut la dona:
pujar els fills, la casa i a mes a mes ajudar a l'economia
familiar. S'hauria de saber el dur que és anar a les olives,
preparar la cistella del dinar, el sopar i tot.
Un altre projecte que m'a-gradaria fer al Matarranya estaría
situat a la rotonda de les Ventes. La idea que tinc jo és fer un
monument d'entrada al Matarranya, a la comarca natural, al
ríu, les oliveres, les pintures rupestres, als llauradors, pastors,
la Llengua, el vi, els diables, pero no com els que presente el
Cristianisme com si fossen dimonis, sino com una força de la
natura.
També em tenen molt preocupat els lleons del Pont de Pedra
de Vall-de-roures, que haurien d'estar ben protegits al castell
o similar. Son unes peces escultóriques que están molt ben
tallades. Tenen una factura boníssima i molta força. S'haurien
de restaurar i traure'n la microflora.
- Tens inquietud per crear escola?
Si, ho tinc present. Vaig donar un curset a un Camp de
Treball. Ara estic treballant al carrer, pero quan tinga fet el
taller m'agradaria donar classes. Jo també em segueixo
formant.No és un ofici fácil i has de tenir força. Hi ha anys que
tens mes encárrecs que uns altres i els preus de les peces
encara no estan prou valorats si ho comparem amb la resta
d'escultors que jo conec que están a uns altres territoris.
- Tu exposes a casa teua. Pero a part d'aquí, has exposat
a mes llocs?
A Mont-roig per mitjá de l'Associació Cultural Sucarrats i per
l'Associació Cultural del Matarranya a les Trobades de Mont-
roig i Pena-roja.
- Què hi trobes a faltar a la Comarca del Matarranya quan
parlem d'art?
Espais per a artistes per a exposar amb instalacions correctes
i una bona iI.luminado. Estaría bé fer exposicions itínerants.
- Als pobles del Matarranya hi ha molta pedra. Qué se
t'acudíx per a millorar o ajudar a conservar-la?
Jo pensó que no s'está tractant massa bé a l'arquitectura
popular, perqué s'está collocant molta pedra i s'estan
desvirtuant molts elements. Los brancals per exemple no es
respecten i moltes altres coses.
De les pedrés d'imitació, cartópedra, que ara tant es
fiquen pels nostres pobles, qué n'opines?
És un abús, tot i que hi ha qui ho treballa molt bé. Jo entenc
que s'utilitze per a la restauració de peces, per a restaurar la
cornisa d'un balcó o una fulla d'un escut que falte, per
exemple per a un element en concret. Pero per a fer tota una
frontera, trobo que és una falta de respecte a l'edifici i a
l'entorn. Si na casa és humil, doncs és humil. Perqué l'hem de
transformar en sillería! Tot té el seu encant.
- Veig que li tens molt de respecte a la pedra. Aixó que
"penses en pedra", qué vol dir?
És el que f ico a les meues targetes de presentado. Vull
animar a la gent a que pense en pedra, en escultura ¡ que
valore l'Art. És un crit a la sensibilitat de la gent.
- Et pots arribar a imaginar la historia que pot tenir una
pedra determinada?
Perfectament. Em fan pensar en l'erosió, les caigudes o si
han anat rodolant pel riu.
- Vols contar-nos en alguna?
Al castell d'allá dalta la Freixneda hi ha una torre que és un
colomer. Dins de la torre hi ha una cisterna. Tot allò estava
ple de runa. Una mica mes per avall hi havie com una especie
de coveta de mig metre. Quan era menut vaig convencer ais
meus amics que aixó comunicave i no veges tu la manera de
sorollar runa. Mos vam embotir per aquí i per allá a veure si hi
havia alguna resta del castell. Anavem totes les tardes i
baixávem a baix amb unes cordes. Quan vam arribar només
hi havia rajola, res mes. A camins ho recordem amb els
amics. Em diuen: -mira que mos vas fer pencar! -
Parla'ns de la teua vida associativa. Vas ser soci
fundador de l'Associació Cultural del Matarranya.
Sempre het ingut interés per la llengua. De menuts amb els
amics a l'escola ens escrivíem notes en cátala, malament
perqué llavors no ens ensenyaven a llegir o escriure. En
aquella época tothom deie xapurriau, cátala molt pocs.
Record que als inicis de la Televisió Aragonesa un dia va eixir
la Teresa Jassà llegint un poema en català. Estava a un bar
amb els amics i va haver-hi gent que aplaudie pero
escridassave: uh, uh! Aixó em va arribar al cor. Vaig comentar
a preguntar-me: -Com pot ser que diuen que és una llengua
mal parlada? -No pot ser; si la parlem!, -De on ve esta
llengua?
A la Enciclopedia Aragonesa vaig llegir l'apartat de cátala que
va fer Artur Quintana i va ser molt revelador per a mi.
Recordó que ens vam juntar a la Freixneda molta gent entre
ells: Lluís Rajadell, José Querol -Marco-, Desideri Lombarte,
Toni Llerda i la Mercé Pallares, Ricard Solana, Mercé Gimeno
i Jesús Segurana que va apuntar que serie convenient fer una
associació cultural, llavors ja n'hi havien dos al nord de la
Franja. Va eixir Toni Llerda de president a una reunió que
vam fer a Vall-de-roures al local de la Societat.
Hem d'eixir al carrer totes les Associacions de la Franja per a
qué a tot arreu coneguen que aquí parlem català.
- Creus que és necessaria una llei de Llengües a l'Aragó?
Evidentment. Pensó que l'Estatut d'Aragó, aprovat
recentment, és inconstitucional en referencia a les Llengües,
ja que no ens ha considerat. S'haurie de denunciar al Govern
d'Aragó, encara que sigue una mica fort dir-ho. Trobo que les
associacions estem molt parades. Hem d'eixir al carrer totes
les associacions de la Franja per a que a tot arreu coneguin
que aquí parlem cátala: els del cátala i els del aragonés.
Podríem anar amb pancartes, tabals, gaites i calderons que
fan molt soroll. La cosa és remoure l'opinió i la premsa. Hem
de eixir al carrer. Crec que hi haurie molta gent.
Proyectos
Participación III Simposio escultura en alabastro
http://www.lafresnedaweb.com/
CURSO DE CANTERIA BÁSICA Profesor: José Manuel Aragonés Erruz, cantero y escultor.
Lugar: Polígono “Els Clots”
Municipio: La Fresneda Nº de horas: 40
Calendario: 8 al 12 de agosto, ambos inclusive. Horario: 9,00h a 13,00h y de 15,00h a 19,00h
Dirigido a: Empresarios, empleados de la construcción y personas
interesadas en formarse en esta disciplina y residentes en los municipios de las Comarcas del Bajo Aragón y Matarraña. Nº de alumnos mínimo: 10 Máximo: 15 Reservadas a personas desempleadas: 3 Contenido del curso
Elementos arquitectónicos: - Sillar
- Moldura
- Bola
- Trazado de un arco INFORMACIÓN y RESERVAS: BAJO ARAGON-MATARRAÑA (OMEZYMA) Avda. Aragón, 13 44641-Torrevelilla (Teruel) Teléfono: 978 85 20 11 Fax: 978 85 24 03 Horario: 10,00h. a 14,00h. Correo electrónico: [email protected] Plazo de inscripción hasta el 25/07/2011 FINANCIADO POR: F E A D E R
Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural: Europa invierte en las zonas Rurales