INFORME DE
CONJUNTURA
ECONÒMICA.DEL
VALLÈS ORIENTAL
Indicadors de l’any 2012 i
previsions per l’any 2013
12
2 | P á g i n a
ÍNDEX
Presentació president ................................................... 3
Introducció ................................................................. 4
Dinàmica Territorial i sectorial a la demarcació de Barcelona i el
seu àmbit metropolità ................................................... 5
El Vallès Oriental ................................................................ 10
COMPETITIVITAT TERRITORIAL .............................................................. 11
DINÀMICA DEMOGRÀFICA ..................................................................... 15
MERCAT DE TREBALL: EVOLUCIÓ DE L’OCUPACIÓ, L’ATUR I LA
CONTRACTACIÓ ...................................................................................... 18
REGULACIÓ D’OCUPACIÓ I SINISTRALITAT LABORAL ............................. 28
ESTRUCTURA EMPRESARIAL PER SECTORS ............................................ 30
La indústria vallesana ............................................................... 31
El sector serveis ..................................................................... 36
El sector de la construcció ......................................................... 39
El sector primari ..................................................................... 40
Mercat de treball i municipis al Vallès Oriental .................... 41
L’atur als municipis ............................................................................................ 47
La contractació als municipis ............................................................................. 49
Resum de la conjuntura ...................................................... 50
3 | P á g i n a
PRESENTACIÓ PRESIDENT
Un altre any em plau presentar-vos una nova edició de l’Informe de Conjuntura
Econòmica de l’Observatori-Centre d’Estudis del Vallès Oriental. Aquest informe
es va iniciar fa més de 10 anys, en concret l’any 2002, i anualment ens ha permès
conèixer l’evolució socioeconòmica de la nostra comarca. A més, l’informe
dedica un apartat a difondre les principals dades del mercat de treball de cada
un dels 43 municipis que conformen el Vallès Oriental, la qual ens permet tenir
coneixement sobre la seva evolució en conjunt i la de cada municipi en
particular.
Malauradament, l’any 2012 ha tornat a accelerar la crisi econòmica que venim
patint al nostre país des de l’any 2008. El 2011 ja va ser un molt mal any per als
principals indicadors econòmics de la comarca. El 2012 ha tornat a esdevenir un
any colpidor per a l’ocupació de la comarca; l’atur no va parar de sumar persones
als registres de les Oficines de Treball i els expedients de regulació s’han
incrementat de manera molt preocupant, afectant a més treballadors que mai.
Tot i aquests mals resultats de manera global, sí que és veritat que hi ha hagut
sectors i activitats econòmiques concretes que ens fan, encara, mantenir una
certa esperança cap a la recuperació i l’increment de la productivitat de les
empreses i els treballadors del nostre territori. Activitats com la indústria
farmacèutica o la indústria agroalimentària segueixen creixent malgrat el context
generalitzat de crisi. A part, aquests sectors són dels més importants pel que fa a
l’exportació de productes i serveis de l’economia catalana.
De nou, cal que seguim sumant esforços des de totes les administracions. Cal
definir estratègies conjuntes que ens permetin ser més eficients i destinar
recursos en aquells sectors amb una dinàmica positiva malgrat la crisi, i analitzar
com poder ajudar a reinventar d’altres que no han pogut fer front als reptes
plantejats pel context econòmic. La relació de les administracions locals amb el
teixit empresarial ha de ser més forta que mai i, pensant en global, podrem
aconseguir potenciar tot el territori que, de ben segur, acabarà aportant bons
resultats als habitants dels municipis del Vallès Oriental.
Així doncs, l’Informe de Conjuntura Econòmica que us presentem segueix
esdevenint una eina més per a la reflexió i l’anàlisi de l’estructura econòmica i el
teixit productiu de la comarca. Tots els elements d’anàlisi que ens aporta ens
serviran, de ben segur, per poder definir i potenciar les polítiques públiques de
desenvolupament local que entre tots hem de tirar endavant en els propers anys.
És tot un repte, per això cal dotar-nos d’eines que ens ajudin a aconseguir-ho.
Esperem, doncs, que pugui ser d’utilitat,
José Orive Vélez President del Consell Comarcal del Vallès Oriental Juliol de 2013
4 | P á g i n a
INTRODUCCIÓ
Aquest és el dotzè número de l’Informe de Conjuntura Econòmica del Vallès
Oriental, estudi que té com a objectiu i finalitat millorar el coneixement sobre
l’evolució de l’economia de la comarca, amb l’objectiu d’ajudar els diferents
agents econòmics en el desenvolupament de les seves funcions. Com cada any,
l’Informe analitza els principals indicadors socioeconòmics de la comarca i apunta
unes primeres previsions sobre la seva possible evolució.
Des del punt de vista metodològic, l’elaboració de l’informe es basa en la
informació estadística publicada per organismes oficials, principalment,
l’Observatori de Treball de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de
Barcelona i també no oficials, com l’Associació d’empresaris de l’Alt Penedès,
Baix Penedès i Garraf, que des del 2005 elabora l’índex ADEG i aconsegueix una
comparativa molt gràfica de la competitivitat territorial entre les comarques
catalanes.
Les dades que es comenten en aquest informe es refereixen a diversos àmbits de
l’economia i de la conjuntura, com per exemple, l’ocupació, la competitivitat
territorial, la contractació, la sinistralitat laboral o els expedients de regulació.
Com podreu comprovar a les pàgines següents, el 2012 ha accelerat la dinàmica
econòmica negativa que es va tornar a registrar l’any 2011, després que l’any
2010 representés un fre en la crisi econòmica. L’any 2012 ha suposat una
continuació als mals registres que ja es van tornar a evidenciar l’any anterior, de
manera que ha seguit la tendència negativa en la majoria d’indicadors i registres
econòmics.
Aquesta situació ha afectat de ple als municipis de la nostra comarca, els quals
tornen a viure un any on es segueixen destruint llocs de treball i les taxes d’atur
municipals no han parat de créixer.
5 | P á g i n a
DINÀMICA
TERRITORIAL I
SECTORIAL A LA
DEMARCACIÓ DE
BARCELONA I EL SEU
ÀMBIT METROPOLITÀ
1...
6 | P á g i n a
Any a any, l’Informe de Conjuntura ha anat destacant la particularitat de
l’estructura productiva del Vallès Oriental. La major contribució al PIB
comarcal la realitza el sector serveis (54,55%), molt per sota del que aquest
sector representa en el PIB català (70,80%). De fet, el fort pes i presència del
sector industrial a la comarca (36%), és el que explica que a l’estructura
productiva comarcal el pes del sector serveis sigui inferior. A la majoria de
comarques el sector serveis és el que més rellevància té en el PIB comarcal,
seguit de la indústria i la construcció, mentre que l’agricultura manté un paper
molt marginal.
Les comarques metropolitanes, en general, mantenen un pes del sector
industrial més gran que al conjunt de Catalunya, en detriment del sector
serveis. Aquesta dinàmica té la clara excepció del Barcelonès (comarca on el
seu PIB es basa en l’aportació del sector serveis) i també de les comarques del
Garraf i el Maresme.
Cal recordar que enguany no es poden obtenir les dades del PIB comarcal, ja
que el centre d’estudis de Catalunya Caixa ha deixat de realitzar aquest anàlisi.
Aquest fet no ens permet conèixer l’evolució de la contribució de cada sector al
global del PIB comarcal de l’últim any.
PES DE CADA SECTOR DINS DEL PIB COMARCAL. ANY 2010 EN %
Primari Indústria Construcció Serveis
Alt Penedès 1,64 38,33 8,78 51,26
Baix Llobregat 0,35 27,84 8,11 63,70
Barcelonès 0,02 12,23 4,28 83,46
Garraf 0,91 17,07 10,08 71,94
Maresme 1,40 18,85 8,16 71,58
Vallès Occidental 0,11 28,84 7,88 63,18
Vallès Oriental 0,81 36,00 8,65 54,55
Catalunya 1,80 19,87 7,53 70,80
Font: CatalunyaCaixa 2011
7 | P á g i n a
L’evolució de l’ocupació pels grans sectors ens pot servir d’indicatiu de la seva
evolució l’any 2012, davant la falta de les dades del PIB comarcal. La creació o
destrucció de llocs de treball per cada sector ens permet valorar els canvis
produïts.
Durant el 2012 l’ocupació, en termes d’afiliació a la Seguretat Social (persones
assalariades més autònoms) ha registrat, de nou, una evolució negativa. Des de
l’inici de la crisi la destrucció de l’ocupació ha estat constant, però aquest any
2012 s’ha viscut una acceleració i totes les comarques han obtingut pitjors
registres que els anys 2011 i 2010. Seguim lluny de la gran caiguda de
l’ocupació de l’any 2009 en relació al 2008, però l’acceleració de l’any 2012 és
una molt mala notícia per a la sortida de la crisi. Cap comarca metropolitana
registra un increment d’ocupats. Només a la comarca del Barcelonès l’ocupació
cau per sota de la mitjana de la Regió Metropolitana de Barcelona. El Vallès
Oriental és la comarca amb un descens més pronunciat (▼6,39%), seguida del
Garraf (▼5,50%) i el Baix Llobregat (▼4,19%).
CAIGUDA DE L'OCUPACIÓ A LES COMARQUES METROPOLITANTS. VARIACIÓ ANUAL.
VAR. 12/11 VAR. 11/10 VAR. 10/09 VAR. 09/08
Alt Penedès -3,68% -0,31% -1,72% -8,38%
Baix Llobregat -4,19% -1,56% -2,06% -7,22%
Barcelonès -2,03% -2,02% -1,79% -5,43%
Garraf -5,50% -2,03% -3,47% -9,76%
Maresme -3,44% 0,23% -2,12% -7,65%
Vallès Occidental -3,50% -2,65% -2,95% -8,29%
Vallès Oriental -6,39% -2,11% -2,15% -9,23%
RMB -2,86% -1,92% -2,08% -6,65%
Font: Observatori del treball. Departament d'Empresa i Ocupació. Elaboració propia
-3,68%-4,19%
-2,03%
-5,50%
-3,44% -3,50%
-6,39%
-2,86%
-7,00%
-6,00%
-5,00%
-4,00%
-3,00%
-2,00%
-1,00%
0,00%
Alt Penedès
Baix Llobregat Barcelonès Garraf Maresme
Vallès Occidental
Vallès Oriental RMB
CAIGUDA DE L'OCUPACIÓ A LES COMARQUES METROPOLITANES. VARIACIÓ 2012/2011
8 | P á g i n a
En analitzar en detall la caiguda d’ocupació a la nostra comarca per grans
sectors, observem com tots els sectors han tingut un comportament negatiu.
Destaca la construcció, que cau gairebé un 15%. La indústria, concentra la
major pèrdua de llocs de treball (-1.922) seguida del sector serveis, que en
perd 1.869.
VARIACIÓ POBLACIÓ OCUPADA AL VALLÈS ORIENTAL. OCUPATS (ASSALARIATS + AUTÒNOMS)
VALLÈS ORIENTAL
Variació 2011/2012 %
Agricultura -113 -11,12%
Indústria -1.922 -4,81%
Construcció -1.749 -14,85%
Serveis -1.869 -2,43%
Total -8.445 -6,39%
Font: Observatori del treball. Departament d'Empresa i Ocupació. Elaboració pròpia
VARIACIÓ POBLACIÓ OCUPADA RMB I VALLÈS ORIENTAL. OCUPATS (ASSALARIATS + AUTÒNOMS)
-16,00%
-14,00%
-12,00%
-10,00%
-8,00%
-6,00%
-4,00%
-2,00%
0,00%
Agricultura Indústria Construcció Serveis
9 | P á g i n a
EMPRESES SEGONS EL NOMBRE D'ASSALARIATS. PROVÍNCIA DE BARCELONA
2011 2012 VARIACIÓ
ANUAL VARIACIÓ ANUAL %
MENYS DE 10 ASSALARIATS 166.137 164.570 -1.567 -0,9%
ENTRE 10 I 99 ASSALARIATS 21.965 20.671 -1.294 -5,9%
ENTRE 100 I 999 ASSALARIATS 1.973 1.959 -14 -0,7%
DE 1.000 A 4999 ASSALARIATS 137 120 -17 -12,4%
DE 5.000 ASSALARIATS A MÉS 16 17 1 6,3%
SENSE CAP ASSALARIAT 263.257 258.810 -4.447 -1,7%
TOTAL 453.485
446.147 -7.338 -1,6%
FONT: DIRCE (INE)
Analitzant les dades del Directori Central d’Empreses (consultable a través de
l’Institut Nacional d’Estadística i que dóna les dades nacionals i provincials)
s’observa que l’1 de gener de l’any 2012 a la demarcació de Barcelona hi havia
censades 446.147 empreses, és a dir, 7.338 menys (▼1,6%) que l’any anterior.
Es repeteix la dinàmica de pèrdua d’empreses però amb major proporció que
l’any 2011, on les empreses es van reduir un 1%.
Si observem l’evolució del nombre d’empreses segons la grandària o nombre de
treballadors, s’observa com en totes les tipologies es registren pèrdues
rellevants, exceptuant les de més de 5.000 assalariats, que ha crescut però és
poc important, ja que només és 1 empresa. Les empreses més petites (la gran
majoria d’empreses de la província són de petita dimensió) són les que més
s’han reduït en nombres absoluts.
Es manté, per tant, la dinàmica on el context de crisi afecta de manera
especial les empreses més petites, doncs donada la seva dimensió i recursos,
són més vulnerables a les dificultats que planteja la situació econòmica actual.
VARIACIÓ RELATIVA DELS ASSALARIATS SEGONS DIMENSIÓ MITJANA DE L'EMPRESA ANY 2012 RESPECTE A 2011. ÀMBIT METROPOLITÀ
menys de 10
D’11 a 50
de 51 a 250 Més de 250 Total
Agricultura -14,55% -13,53% -23,07% - -16,03%
Indústria -10,47% -11,62% -10,75% -7,96% -10,13%
Construcció -19,20% -24,06% -27,48% -18,81% -22,26%
Serveis -5,12% -5,94% -5,60% -1,52% -4,14%
Total -7,17% -8,37% -7,60% -2,66% -6,07%
Font: Observatori del treball. Departament d'Empresa i Ocupació. Elaboració pròpia
10 | P á g i n a
EL VALLÈS
ORIENTAL
2...
11 | P á g i n a
COMPETITIVITAT TERRITORIAL
La competitivitat és un concepte aplicable no només a les empreses o sectors
econòmics sinó que també es pot utilitzar per a l’anàlisi dels espais geogràfics.
Els determinants de la competitivitat territorial són les condicions d’accés als
factors de producció que ofereixen els territoris: oferta de sòl,
activitats/serveis de suport, ambient per al desenvolupament dels negocis,
economies d’aglomeració, qualificació del mercat de treball, capital, suport als
governs locals, etc. Per mesurar la competitivitat entre les comarques del
territori català, l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el
Garraf, impulsa des de fa temps el projecte Índex ADEG de competitivitat
territorial. Aquest índex l’elabora des de l’any 2005 la consultora Activa
Prospect. Té periodicitat anual i fa una anàlisi de les condicions que ofereix
l’entorn comarcal per afavorir la competitivitat de les empreses i n’estableix un
rànquing comarcal. Ens permet conèixer els principals canvis en els factors de
competitivitat de totes les comarques catalanes i estableix un rànquing que
analitza quines són les que tenen més avantatges competitives.
Aquest anàlisi no només es centra en un punt de vista merament econòmic sinó
que també incorpora com avantatge competitiu de les comarques elements com
la sostenibilitat, tant social com medioambiental, del model de
desenvolupament local. L’informe es basa en el fet que les economies són cada
dia més obertes, i per això les comarques que apareixen en posicions
capdavanteres resulten les més competitives i, per tant, les que operen en un
entorn més globalitzat.
7 7 7
8
7 7 7 7
6
9
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
EVOLUCIÓ DEL VALLÈS ORIENTAL EN EL RÀNQUING DE COMPETITIVITAT TERRITORIAL. 2003-2012
12 | P á g i n a
Aquest any el Vallès Oriental obté els pitjors resultats de la sèrie d’aquest Índex
des de 2003. La comarca cedeix tres llocs, obtenint un valor de l’índex molt
inferior al d’edicions anteriors, fet que porta al Vallès Oriental a perdre tres
posicions en el rànquing i la situa en la 9a posició. L’any anterior havia
obtingut la seva millor puntuació, arribant a la sisena posició del rànquing.
Aquesta novena posició situa a la comarca, per primera vegada, darrera de la
comarca metropolitana del Maresme i de l’Alt Camp. L’altra comarca que l’ha
superat en avantatges competitius respecte l’any anterior és el Segrià.
El Vallès Oriental ha perdut competitivitat en diferents factors dels analitzats;
els més rellevants són: infraestructures de transport i comunicacions,
disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica, esperit emprenedor i
dinamisme empresarial.
La pèrdua de competitivitat de la comarca ha vingut determinat pels mals
resultats en els indicadors d’infraestructura de transport i comunicacions, els
quals fan referència a les inversions del Departament de Política Territorial i
Obres Públiques (DPTOP), el % de llars amb banda ampla, els autobusos per km2
o el % de població amb accés a la xarxa ferroviària. En aquest àmbit la comarca
ha perdut 11 posicions respecte l’any passat.
RÀNQUING DE LES 20 COMARQUES MÉS COMPETITIVES. ÍNDEX ADEG 2007-2012
Posició Rànquing
Comarca 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Variació
2011-2010
Índex 2011
Índex 2012
1 Barcelonès 6 2 1 1 1 1 - 65,2 66,5
2 Vallès Occidental 1 1 3 3 2 2 - 47,3 47,4
3 Baix Llobregat 4 4 2 2 3 3 - 46,3 45,8
4 Tarragonès 2 3 5 4 5 4 1 42,6 45,5
5 Gironès 3 5 4 5 4 5 -1 43,2 44,8
6 Alt Camp 11 13 8 11 9 6 3 37,4 41,2
7 Segrià 5 6 6 6 7 7 - 38,4 40,3
8 Maresme 12 12 10 9 8 8 - 38,1 39,8
9 Vallès Oriental 7 7 7 7 6 9 -3 41,5 38,5
10 Baix Camp 8 8 11 10 10 10 - 36,6 37,5
11 Alt Penedès 10 10 13 14 13 11 2 35,8 37,2
12 Pla de l'Estany 19 18 9 8 11 12 -1 36,6 36,9
13 Garraf 18 16 14 12 12 13 -1 35,9 36,6
14 Osona 13 11 12 13 14 14 - 34,2 36,5
15 Selva 15 22 16 16 15 15 - 33,5 35,6
16 Alt Empordà 14 15 18 17 17 16 1 32,6 34,9
17 Bages 9 9 15 15 16 17 -1 33,2 34,6
18 Solsonès 27 28 26 25 18 18 - 32,3 34,3
19 Urgell 17 14 19 22 21 19 2 30,5 33,3
20 Garrotxa 23 19 17 18 20 20 - 30,6 32,6
Font: Informe ADEG.
13 | P á g i n a
La comarca perd competitivitat pel que respecta als indicadors de disponibilitat
de sòl i espai per a l’activitat econòmica, on es situa 5 posicions per sota
respecte 2011. Aquest factor es calcula a partir dels resultats del % de sòl
susceptible de ser transformat en urbanitzable, el % de sòl urbanitzable i el %
de superfície d’edificis no residencials iniciats.
De l’índex, també se’n desprèn la mala posició de la comarca respecte el factor
esperit emprenedor i dinamisme empresarial, on ocupa la posició 32, dos llocs
per sota de l’assolida el 2011.
A part dels factors on s’ha perdut competitivitat, destaca que el Vallès Oriental
segueix tenint un molt mal resultat en el factor de sostenibilitat social. Aquest
es calcula a partir dels indicadors de llocs de treball sobre població activa, taxa
d’atur absoluta, % d’assalariats amb contracte fix i l’índex d’incidència
d’accidents laborals. Els mals resultats dels registres d’atur i l’elevat nivell
de temporalitat en els contractes, genera una penalització molt dura en la
competitivitat del territori. Al comparar la comarca amb les seves
comarques veïnes, queda molt clar com la sostenibilitat social penalitza el
seu resultat global de competitivitat.
Com dèiem, el Vallès Oriental es situa com a 9a comarca en avantatges
competitius amb una puntuació de 38,5 (2 punts per sota de la registrada l’any
2011).
0 10 20 30 40 50 60 70
Barcelonès
Vallès …
Baix Llobregat
Tarragonès
Gironès
Alt Camp
Segrià
Maresme
Vallès Oriental
Baix Camp
Alt Penedès
Pla de l'Estany
Garraf
Osona
Selva
Alt Empordà
Bages
Solsonès
Urgell
Garrotxa
Anoia
Conca de …
Ripollès
Baix Penedès
Cerdanya
Baix Ebre
Pla d'Urgell
Baix Empordà
Segarra
Noguera
Alt Urgell
Pallars Jussà
Berguedà
Ribera d'Ebra
Garrigues
Val d'Aran
Pallars Sobirà
Montsià
Alta ribagorça
Priorat
Terra Alta
PUNTUACIÓ OBTINGUDA A L'ÍNDEX ADEG 2012
14 | P á g i n a
Respecte 2011 no hi ha canvis rellevants al capdavant del rànquing que analitza
la competitivitat de les comarques catalanes. El Barcelonès torna a ser la
comarca que presenta més avantatges competitius davant les seves seguidores
més pròximes: el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Si s’analitza els resultats
d’aquestes tres comarques, el Barcelonès és la comarca catalana que obté
millors registres en la majoria d’indicadors utilitzats en el model. Obté el millor
registre en 7 de les 10 (o tot en números o tot en lletres) subdimensions
analitzades.
Segons els factors analitzats, el Barcelonès segueix sent la comarca de
Catalunya amb una millor posició per competir en el mercat global de béns i
serveis d’alt valor afegit. Aquest fet, sumat a les altes posicions de la majoria
de comarques metropolitanes, dibuixen un model concèntric de competitivitat
territorial català, on el Barcelonès i la seva àrea metropolitana presenten els
principals avantatges. En segon terme, el model dibuixat per l’índex ens indica
la importància de la resta de capitals de província, les quals exerceixen un rol
rellevant en aquest model, aportant avantatges competitius per a les seves
comarques veïnes.
Si comparem el Vallès Oriental amb la comarca del Barcelonès, observem
que aquesta última és la que més avantatges competitives té per atraure
l’interès d’empreses i inversions. Per aquest motiu és la que més bon resultat
obté en la gran majoria d’indicadors. Observant el gràfic i els resultats de la
taula, el Vallès Oriental té una posició competitiva molt inferior a la del
Barcelonès. Només superem la comarca de la capital catalana en els indicadors
de sostenibilitat mediambiental.
COMPARATIVA ENTRE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL I EL BARCELONÈS Vallès Oriental Barcelonès
Dimensions Subdimensions Posició Puntuació Posició Puntuació
Factors de sostenibilitat
Sostenibilitat del model de desenvolupament
Sostenibilitat social 36 37,7 1 74,5
Sostenibilitat medi ambiental 21 65 27 57,9
Factors de competitivitat
Factors de producció
Qualificació dels recursos humans i recursos per l'educació i la formació professional
25 36,6 1 89,2
Infraestructures de transport i comunicacions
16 34,8 1 94,6
Disponibilitat de sòl i espai per l'activitat econòmica
8 30,6 3 48,9
Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures
16 12,5 1 95,4
Avantatges distributius
Accés als mercats de clients i proveïdors. Accés a la informació
8 69,4 1 90,3
Condicions de la demanda
Innovació desenvolupament tecnològic 8 43,6 1 66,2
Volum de mercat i d'activitat 7 32,3 1 78,7
Esperit emprenedor i dinamisme empresarial
32 36 15 53,2
Font: Elaboració Pròpia Informe ADEG 2012
15 | P á g i n a
Tot i els mals resultats de la nostra comarca, el fet d’estar tan a prop del pol
més important d’atracció d’activitat econòmica de tota Catalunya, ressalta la
posició estratègica del Vallès Oriental. La seva situació li permet aprofitar les
oportunitats que pot aportar la generació de noves activitats econòmiques al
Barcelonès.
DINÀMICA DEMOGRÀFICA
Segons les dades del darrer padró oficial corresponent a 2012, la població de la
comarca és de 402.632 persones, un 0,68% més respecte 2011. Com ja
destacàvem en anteriors Informes de Conjuntura, l’evolució demogràfica de la
comarca ha dibuixat una línia ascendent, tot i que s’ha moderat en els quatre
últims anys, especialment pel menor ritme d’arribada de població nouvinguda i
pel retorn als països d’origen dels immigrants procedents de l’Amèrica del Sud .
Durant el període 2007-2012, la comarca ha registrat un increment
demogràfic de més de 25.000 persones. Bona part d’aquest creixement
demogràfic s’explica per les aportacions migratòries, tant d’origen estranger
com d’origen metropolità. La població d’origen estranger a la comarca suposa
el 10,74% de la població total. Recordem que en el període 2008-2011 la
població estrangera creixia i es situava per sobre de l’11% respecte el total de
la població de la comarca.
0102030405060708090
100Sostenibilitat social
Sostenibilitat medi ambiental
Qualificació dels recursos humans i
recursos per l'educació i la formació …
Infraestructur de transport i
comunicacións
Disponibilitat de sòl i espai per l'activitat
econòmica
Disponibilitat de pols de desenvolupament i
infraestructures
Accés als mercats de clients i proveïdors.
Accés a la informació
Innovació desenvolupament
tecnològic
Volum de mercat i d'activitat
Esperit emprenedor i dinamisme empresarial
COMPARATIVA VALLÈS ORIENTAL - BARCELONÈS
Vallès Oriental
Barcelonès
16 | P á g i n a
Pel que fa a la demografia econòmica, és a dir, l’evolució del nombre
d’empreses i assalariats, podem dir que el període 2002-2007, període previ a la
crisi, va ser un període en el qual es va registrar un creixement considerable,
amb una taxa anual acumulativa per damunt del 2%, taxa que es mantenia per
sobre del conjunt metropolità o català. També entre els treballadors autònoms
es va registrar un creixement més destacat: per damunt del 3%, una xifra
superior a la registrada a altres àmbits; al conjunt metropolità, va ser del 2,12%
i pel conjunt de Catalunya, pràcticament es va situar en el 3%.
Les dades de l’any 2008 ens indicaven ja un canvi de tendència que es va
accelerar a partir del segon semestre de l’any i que durant l’any 2009 van
registrar encara una tendència a la baixa molt més accentuada.
En termes anuals, l’any 2012 ha suposat una nova acceleració en la
destrucció d’ocupació i comptes de cotització (empreses). La frenada
viscuda l’any 2010 ha acabat d’accelerar-se aquest 2012, després que l’any
2011 es va viure un retrocés més moderat. Tal i com es visualitza al gràfic,
l’any 2012 ha aportat uns resultats molt negatius, tornant a incrementar la
caiguda d’assalariats, empreses i autònoms però sense arribar a les davallades
del 2008 i 2009. Destaca que el nombre d’autònoms resisteix millor el descens.
Amb el càlcul de la població activa estimada podem disposar cada any de dades
relatives al volum de la població en edat de treballar que hi ha a la comarca.
Aquesta estimació ens permet disposar de xifres que s’acosten més a la situació
actual i superar el desfasament de les dades oficials, derivades del Cens del
2001. La població activa del Cens és l’única disponible a nivell municipal, però
la impossibilitat d’actualització d’aquesta població activa provoca increments a
vegades de més de 3 punts de la taxa d’atur real, ja que el Cens del 2001 no
recull l’increment demogràfic produït a partir d’aquest any censal. Així, des de
la Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Econòmic Local (XODEL) impulsada
per la Diputació de Barcelona, s’ha realitzat un càlcul per estimar, anualment,
-10,00%
-8,00%
-6,00%
-4,00%
-2,00%
0,00%
2,00%
4,00%
6,00%
Evolució de la població ocupada (desembre 2003-2012)
ASSALARIATS a 31 de desembre
AUTÒNOMS a 31 de desembre
EMPRESES. Comptes de cotització a 31 de desembre
17 | P á g i n a
la població activa (Població activa local estimada) en base al padró municipal i
a les taxes d’activitat de l’EPA provincial.
D’acord amb aquest càlcul, la Població Activa Local Estimada (PALE) l’any 2012
al Vallès Oriental suma un total de 216.178 persones (pràcticament un terç més
que les dades oficials de població activa, del Cens 2001) un 1,2% menys
respecte 2011, el que suposa 2.572 persones actives menys.
POBLACIÓ ACTIVA LOCAL ESTIMADA. MUNICIPIS DEL VALLÈS ORIENTAL. ANY 2012
Municipis Homes Dones Total Var.
Absoluta Var. %
Ametlla del Vallès (L') 2.282 2.023 4.305 4.304 0,02%
Aiguafreda 663 570 1.233 1.261 -2,27%
Bigues i Riells 2.561 2.109 4.670 4.666 0,09%
Caldes de Montbui 4.908 4.139 9.047 9.015 0,35%
Campins 153 123 276 222 19,57%
Canovelles 4.826 3.729 8.555 8.792 -2,77%
Cànoves i Samalús 833 648 1.481 1.480 0,07%
Cardedeu 4.865 4.327 9.192 9.049 1,56%
Castellcir 189 142 331 334 -0,91%
Castellterçol 637 523 1.160 1.194 -2,93%
Fogars de Montclús 119 95 214 219 -2,34%
Franqueses del Vallès (Les) 5.882 4.747 10.629 10.214 3,90%
Garriga (La) 4.192 3.865 8.057 7.917 1,74%
Granera 37 15 52 50 3,85%
Granollers 17.337 14.561 31.898 32.215 -0,99%
Gualba 402 313 715 665 6,99%
Llagosta (La) 3.817 3.251 7.068 7.330 -3,71%
Llinars del Vallès 2.657 2.306 4.963 4.873 1,81%
Lliçà d'Amunt 4.126 3.485 7.611 7.561 0,66%
Lliçà de Vall 1.795 1.531 3.326 3.359 -0,99%
Martorelles 1.407 1.160 2.567 2.589 -0,86%
Mollet del Vallès 15.268 12.937 28.205 28.874 -2,37%
Figaró-Montmany 302 239 541 540 0,18%
Montmeló 2.456 2.153 4.609 4.802 -4,19%
Montornès del Vallès 4.878 3.929 8.807 8.722 0,97%
Montseny 85 67 152 157 -3,29%
Parets del Vallès 5.513 4.605 10.118 9.798 3,16%
Roca del Vallès (La) 2.996 2.528 5.524 5.564 -0,72%
Sant Antoni de Vilamajor 1.622 1.402 3.024 2.942 2,71%
Sant Celoni 4.818 4.064 8.882 8.903 -0,24%
Sant Esteve de Palautordera 692 618 1.310 1.313 -0,23%
Sant Fost de Campsentelles 2.356 1.981 4.337 4.352 -0,35%
Sant Feliu de Codines 1.806 1.427 3.233 3.108 3,87%
Sant Pere de Vilamajor 1.214 1.032 2.246 2.193 2,36%
Sant Quirze Safaja 210 155 365 359 1,64%
Santa Eulàlia de Ronçana 1.919 1.667 3.586 3.544 1,17%
Santa Maria de Martorelles 257 212 469 463 1,28%
Santa Maria de Palautordera 2.685 2.193 4.878 4.827 1,05%
Tagamanent 103 70 173 163 5,78%
Vallgorguina 807 669 1.476 1.438 2,57%
Vallromanes 684 584 1.268 1.246 1,74%
Vilalba Sasserra 203 168 371 387 -4,31%
Vilanova del Vallès 1.432 1.250 2.682 2.585 3,62%
Vallès Oriental 115.994 97.612 213.606 213.589 0,01%
Font: Hermes. Diputació de Barcelona
18 | P á g i n a
MERCAT DE TREBALL: EVOLUCIÓ DE
L’OCUPACIÓ, L’ATUR I LA CONTRACTACIÓ
L’any 2012 també està marcat per la caiguda en la xifra d’ocupats, amb un
augment del nombre d’aturats i de la taxa d’atur, així com per una disminució
important del total de població autònoma, assalariada i de centres de
cotització. De fet, les dades no només han seguit la línia dibuixada ja l’any
anterior, sinó que han incrementat els mals resultats registrats. El nombre de
contractes efectuats és l’únic indicador que ha estat positiu, ja que s’han
incrementat molt moderadament respecte 2011.
En xifres absolutes, al gener de 2012 el Vallès Oriental comptava amb 36.107
aturats i va acabar l’any amb 37.844. Si analitzem les dades de l’atur podem
veure com durant aquest any, a diferència de l’anterior, l’evolució ha seguit
una mateixa tendència: la d’incrementar contínuament les llistes d’aturats
registrats, exceptuant els mesos de març, juny i desembre. Aquesta tendència
d’increment continuat la podem veure en el gràfic. Mentre l’any 2011 els mesos
d’estiu van provocar una caiguda continuada de 4 mesos, el 2012 no ha tingut
aquesta dinàmica estacional positiva que representa la temporada d’estiu. Cal
destacar que el mes de novembre es va registrar la taxa d’atur més elevada des
dels inicis de la crisi, amb un 17,90%. Durant tot el 2012 la taxa d’atur ha estat
per sobre de la que es va registrar durant els mesos de l’any 2011.
15,35%
15,73%15,96% 15,94% 15,84%
15,45%15,32%
15,88%16,12%
16,33% 16,23%16,29%
16,90%
17,23% 17,14% 17,25%17,31%17,09%17,11%
17,36%17,51%
17,76%17,90%
17,72%
12%
13%
14%
15%
16%
17%
18%
19%
Taxa
Mesos
EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'ATUR AL VALLÈS ORIENTAL. ANY 2012
2011
2012
19 | P á g i n a
La contractació, en termes generals, ha seguit una evolució més favorable que
l’any anterior, especialment durant els mesos de la temporada d’estiu.
El creixement de l’atur ha estat força similar entre els homes i les dones tot i
que el col·lectiu femení ha experimentat un creixement d’un punt per sobre del
masculí. De totes maneres i tal com ja s’havia apuntat als informes anteriors, el
context de la crisi ha igualat les posicions d’ambdós col·lectius. Si enlloc
d’observar els nombres absoluts observem les taxes d’atur homes i dones,
aquesta última està molt per sobre, gairebé 3 punts de diferència sobre la dels
homes.
Per franges d’edat, observem que el grup de persones en atur més nombrós és
el de 25 a 39 anys, tant pel que fa als homes com a les dones, tot i que el grup
d’edat de 40 a 54 anys ha tingut també unes xifres similars i ha acabat l’any
amb més atur que el grup anterior
5.0005.5006.0006.5007.0007.5008.0008.5009.0009.500
10.00010.50011.00011.50012.00012.50013.00013.50014.00014.50015.000
Nú
mer
o d
e co
ntr
acte
s
Mesos
EVOLUCIÓ DE LA CONTRACTACIÓ AL VALLÈS ORIENTAL 2011-2012
Any 2011 Any 2012
20 | P á g i n a
EVOLUCIÓ DE L'ATUR PER GRUPS D'EDAT. HOMES. ANY 2012
EVOLUCIÓ DE L'ATUR PER GRUPS D'EDAT. DONES. ANY 2012
Cal destacar, com ja succeïa l’any 2011, que entre els joves de menys de 25
anys la proporció de noies a l’atur és força menor que en el cas dels nois;
això es pot relacionar amb l’allargament de l’etapa formativa. Al llarg dels
mesos hi ha grups d’edat que han reduït el seu pes respecte l’atur total: els
adults joves es mantenen com a grup més nombrós al llarg de l’any, però a
partir del primer quadrimestre de l’any la tendència és de reduir el volum
d’aturats d’aquest col·lectiu. En els adults de 40 a 54 es dóna la dinàmica
contrària. Entre els altres grups d’edat les xifres es mantenen més constants.
Si observem les dades d’atur de la comarca segons els nivells d’instrucció
veiem que el 77,2% de persones a l’atur no tenen una formació específica
sinó que són persones sense estudis o bé amb estudis primaris incomplets o
d’educació general, per tant, persones que tenen un nivell d’instrucció baix.
Per altra banda el 13% de persones aturades responen a un perfil de treballador
o treballadora amb un nivell formatiu alt, és a dir, amb estudis universitaris o
tècnics professionals superiors. Aquest grup s’ha incrementat un 1% respecte
l’any 2011. Finalment, els aturats amb nivell d’instrucció mig (programes de
formació professional) representen el 9,8%.
0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 17.500 20.000
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
HOMES < 25
HOMES 25-39
HOMES 40-54
HOMES > 54
0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 17.500 20.000
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
DONES < 25
DONES 25-39
DONES 40-54
DONES > 54
21 | P á g i n a
Aquesta situació s’ha anat repetint any a any i és ja de caràcter estructural,
doncs les dades van indicant un gruix d’atur que es concentra entre les
persones amb un nivell de formació més baix. En termes de variació relativa
destaca l’increment registrat entre les persones amb estudis universitaris de
segon i tercer cicle (21,5%), els universitaris de primer cicle (16,4%) i els
sense estudis (14,3%). A diferència d’anys anteriors, els aturats amb estudis
superiors s’incrementen de manera destacada.
ATUR PER NIVELL D'INSTRUCCIÓ I VARIACIÓ. ANYS 2011-2012
Nivell Formatiu 2011 2012 Variació relativa
Sense estudis 432 494 14,33% Baix
Estudis primaris incomplets 1.930 1.950 1,04%
Estudis primaris complets 3.174 3.235 1,94%
Educació general 21.428 22.946 7,09%
Programes formació professional 3.210 3.633 13,18% Mig
Tècnics-professionals superiors 2.043 2.330 14,00% Alt
Universitaris primer cicle 871 1.014 16,39%
Universitaris segon i tercer cicle 1.186 1.441 21,46%
Altres estudis post-secundaris 32 32 0,53%
TOTAL 34.307 37.074 8,07%
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
El gruix de l’atur s’ha registrat pràcticament en les mateixes activitats
econòmiques que el 2011 i el 2010, és a dir, indústria manufacturera
(19,4%), construcció (13,05%), comerç a l’engròs i al detall (13,38%),
activitats professionals i científiques (7,98%) i activitats administratives
(17,12%). Val a dir que en el cas de les activitats d’indústries manufactureres i
d’activitats administratives s’ha registrat un lleuger augment relatiu.
El mateix passa amb el conjunt de persones sense ocupació anterior (SOA), fet
que està molt relacionat amb la incorporació al mercat de treball de persones
que no estaven treballant ni buscant feina, però que en l’actual context
econòmic necessiten treballar o estar disposats a fer-ho per ajudar l’economia
familiar: si l’any 2009 aquest col·lectiu representava un 3% dels aturats totals
de la comarca, l’any 2010 el percentatge vorejava el 5%, el 2011 és manté
(5,39%) i l’any 2012 es posiciona al mateix nivell que l’any 2010 (5,02%).
22 | P á g i n a
ATUR REGISTRAT SEGONS ACTIVITAT ECONÒMICA. ANY 2012
Activitats econòmiques 2012 %
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca
441 1,19%
Indústries extractives
37 0,10%
Indústries manufactureres
7.193 19,40%
Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat
42 0,11%
Subministrament d'aigua; activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació 251 0,68%
Construcció
4.837 13,05%
Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes
4.965 13,39%
Transport i emmagatzematge
1.331 3,59%
Hostaleria
1.795 4,84%
Informació i comunicacions
405 1,09%
Activitats financeres i d'assegurances
247 0,67%
Activitats immobiliàries
199 0,54%
Activitats professionals, científiques i tècniques 2.959 7,98%
Activitats administratives i serveis auxiliars
6.349 17,12%
Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria
828 2,23%
Educació
711 1,92%
Activitats sanitàries i de serveis socials
1.113 3,00%
Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment
441 1,19%
Altres serveis
999 2,69%
Act. de les llars que donen ocupació a personal domèstic ...
73 0,20%
Organismes extraterritorials
1 0,00%
Sense ocupació anterior
1.861 5,02%
TOTAL 37.074 100,00%
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
Per ocupacions, la gran majoria dels aturats registrats estaven ocupats en
ocupacions elementals (36%), seguits pels que eren artesans, treballadors
d’indústries i de la construcció (14,5%). També destaquen els aturats que
formaven part de les ocupacions de restauració i venedors (13%) i empleats
d’oficina, comptables i administratius (12,3%). Si ho comparem amb valors
relatius respecte 2011, les ocupacions on han crescut més els aturats són les
de professionals científics i intel·lectuals , amb un increment de més del
20%.
23 | P á g i n a
ATUR REGISTRAT SEGONS OCUPACIONS. ANY 2012
Grans grups d'ocupació 2011 2012 Variació %Variació % sobre
total
Directors i gerents 526 579 53 10,10% 1,56%
Professionals científics i intel·lectuals 1.412 1.707 295 20,90% 4,60%
Tècnics i professionals de suport 2.978 3.320 343 11,50% 8,96%
Empleats d'oficina, comptables i administratius 4.139 4.548 410 9,90% 12,27%
Treballadors de restauració, personals i venedors 4.368 4.804 436 10,00% 12,96%
Treballadors act, agrícoles, ramaderes i pesqueres 254 265 11 4,50% 0,71%
Artesans, treballadors indústries i construcció 4.963 5.384 422 8,50% 14,52%
Operadors d'instal·lacions i màquines, i muntadors 2.960 3.109 149 5,10% 8,39%
Ocupacions elementals 12.703 13.349 646 5,10% 36,01%
Ocupacions militars 6 9 3 43,20% 0,02%
TOTAL 34.307 37.074 2.768 8,10% 100,00%
El volum total de contractes registrats al 2012 va ser de 96.481, 113 més
que l’any anterior (0,12%). Aquesta evolució de les dades indica un avanç
respecte l’any passat, ja que el 2011 es van formalitzar un 5,5% de contractes
menys. Aquest no és el primer any que es formalitzen més contractes, el 2010
ja es va viure tal situació i l’increment de contractes va ser molt més elevat
que l’actual.
Del total de contractes registrats durant el 2012, 50.308 s’han fet a homes
(52,14%) i 46.173 a dones (47,86%). Respecte l’any passat, la proporció de
contractació per sexes s’ha mantingut bastant semblant, amb un moderat
increment entre les dones.
Si fem l’anàlisi des del punt de vista dels sectors d’activitat, podem constatar
que l’únic sector on hi ha hagut una millora en el nombre de contractacions ha
estat el dels serveis. De fet, l’explicació del petit increment de contractes
registrat el 2012 ve provocat pel comportament d’aquest sector. Els serveis
incrementen un 2,5% els contractes respecte 2011. Destaca una nova davallada
del sector de la construcció amb un descens en el nombre de contractes de
l’11,74% (recordem que l’any 2011 la construcció va registrar un 27% menys de
contractes)
A diferència de l’any anterior, els descensos més pronunciats s’han produït en
les contractacions de més curta durada, a excepció de les de menys d’un dia
que han incrementat un 7,78%.
24 | P á g i n a
CONTRACTACIÓ REGISTRADA AL VALLÈS ORIENTAL. ANY 2012
VALLÈS
ORIENTAL 2012 VARIACIÓ
RESPECTE 2011 % Var.
Total 96.481 113 0,12%
Edat
Menors de 20 anys 3.127 -1.230 -28,23%
De 20 a 24 anys 16.352 -1.509 -8,45%
De 25 a 29 anys 16.591 -384 -2,26%
De 30 a 45 anys 42.994 1.321 3,17%
Majors de 45 anys 17.417 1.915 12,35%
Sector econòmic
Agricultura 426 -90 -17,44%
Indústria 11.834 -1.085 -8,40%
Construcció 5.001 -665 -11,74%
Serveis 79.220 1.953 2,53%
Durada del contracte(en
mesos)
Menys d’1 36.160 2.609 7,78%
D’1 a 3 8.911 -1.573 -15,00%
De 3 a 6 6.596 -2.131 -24,42%
De 6 a 12 2.130 -164 -7,15%
De 12 a 18 49 -2 -3,92%
De 18 a 24 85 30 54,55%
Més de 24 362 -39 -9,73%
Indeterminada 30.534 -575 -1,85%
Indefinits 11.654 1.958 20,19%
Nivell de titulació
Sense estudis 16.618 3.255 24,36%
Primaris incomplets 6.368 396 6,63%
Primaris complets 10.172 78 0,77%
Pro. formació professional 7.547 -506 -6,28%
Educació general 6.294 -590 -8,57%
Tèc. Professionals superiors 16.562 -481 -2,82%
Universitaris primer cicle 12.008 362 3,11%
Universitaris 2n i 3r cicle 19.431 -2.449 -11,19%
Altres estudis post-secundaris 351 -314 -47,22%
Ocupació
Directors i gerents, 1.130 362 47,14%
Tècnics i prof. científics, intel·lectuals 3.486 -1.073 -23,54%
Tècnics i prof. de suport 4.360 -615 -12,36%
Empleats comptables administratius i altres empleats 6.073 6.073 0,00%
Treb. serveis restauració, personals, protecció i venedors 8.875 -35 -0,39%
Treb. Qualificats en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer, 59.407 -5.772 -8,86%
Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la construcció 4.448 -287 -6,06%
Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 3.629 213 6,24%
Ocupacions elementals 4.514 -80 -1,74%
Ocupacions militars 0 0 0,00%
25 | P á g i n a
CONTRACTACIÓ REGISTRADA AL VALLÈS ORIENTAL. ANY 2012 (Continuació)
VALLÈS ORIENTAL
2012 VARIACIÓ
RESPECTE 2011 % Var.
Grandària de l’empresa(en
nombre de treballadors)
D'1 a 5 629 629 0,00%
De 6 a 10 1 -3 -75,00%
De 11 a 25 349 2 0,58%
De 26 a 50 7.076 534 8,16%
De 51 a 100 7.678 -1.291 -14,39%
De 101 a 500 6.339 394 6,63%
De 501 a 1.000 19.029 -226 -1,17%
De 1.001 a 5000 300 -96 -24,24%
De 5001 a 10.000 6.244 -447 -6,68%
Més de 10.000 8.742 1.302 0,00%
Sense especificar 40.723 -56 -0,14%
Segons la modalitat de contractació, enguany veiem com el descens en el
nombre de contractes ha tingut incidència pràcticament en totes les modalitats
excepte els contractes ordinaris de temps indefinit, les de jubilació parcial, les
de pràctiques, obra o servei i altres. Les modalitats que tenen una davallada
més forta són les de foment de la contractació indefinida. La proporció de
contractes indefinits a la comarca (12,08%) està lleugerament per sota de la
de la Regió Metropolitana (14,03%) i la de Catalunya (13,45%). Tot i això, la
forta crescuda dels contractes ordinaris a temps indefinit han incrementat en
dos punts la proporció d’aquest tipus de contractes respecte als temporals.
Aquesta dinàmica s’ha repetit també a la Regió Metropolitana i al conjunt de
Catalunya.
A diferència de l’any anterior, si comparem l’evolució dels contractes amb
l’evolució seguida a la RMB i a Catalunya, observem com al Vallès Oriental
s’han incrementat per sota del que ho han fet a la RMB (0,18%) i per sobre
del conjunt català, que ha formalitzat un 0,45% de contractes menys.
26 | P á g i n a
El nombre d’aturats estrangers registrats al 2012 ha estat de 6.560 persones,
una xifra que significa 19 persones més respecte l’any passat. Ja el 2009 les
dades d’atur registrat havien estat especialment elevades, doblant-se respecte
l’any anterior, el 2010 van significar gairebé un miler més i l’any 2011 un
increment de 380 persones. Enguany el creixement de les dades ha estat força
menor. És evident que entre la població estrangera l’atur s’està fent notar
d’una manera especial: gairebé el 18% de les persones aturades són
estrangeres i els contractes registrats d’aquest col·lectiu han caigut en un
3%.
MODALITAT DE CONTRACTACIÓ. VALLÈS ORIENTAL, RMB I CATALUNYA. 2012
Tipus de contracte 2012 VARIACIÓ RESPECTE A 2011
Indefinits VALLÈS ORIENTAL RMB Catalunya VALLÈS
ORIENTAL RMB Catalunya
Ordinari temps indefinit 7.395 144.603 191.179 59,38% 63,67% 55,97%
Indefinit minusvàlids 39 690 1.052 -25,00% -10,74% -7,48%
Foment contractació indefinida 379 5.999 8.184 -46,32% -47,46% -46,90%
Convertits en indefinits 3.841 59.425 85.740 -10,63% -8,38% -8,54%
Total indefinits 11.654 210.717 286.155 20,19% 27,34% 22,88%
Percentatge 12,08% 14,03% 13,45%
Temporals
Pràctiques 231 5.673 7.215 22,22% -9,06% -7,92%
Temp. bonificats minusvàlids 51 2.070 2.877 -33,77% 16,62% 6,67%
Obra o servei 32.257 464.414 686.781 1,93% 1,33% 0,15%
Eventuals circumstàncies producció 39.572 558.999 808.136 -5,15% -5,91% -5,37%
Interinitat 11.941 246.131 316.491 -2,12% -5,20% -5,21%
Substitució jubilació 64 anys 9 192 257 -43,75% 9,71% 4,47%
Jubilació parcial 291 4.266 6.205 13,23% 25,88% 27,83%
Relleu 163 2.721 3.954 -14,21% 9,36% 10,05%
Formació 185 2.993 4.625 -28,02% -28,92% -32,44%
Inserció 2 138 198 -50,00% 11,29% 10,00%
Altres 125 4.090 5.031 10,62% 6,45% 6,25%
Total temporals 84.827 1.291.687 1.841.770 -2,13% -3,21% -3,30%
Percentatge 87,92% 85,97% 86,55%
TOTAL 96.481 1.502.404 2.127.925 0,12% 0,18% -0,45%
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
27 | P á g i n a
ATUR REGISTRAT ENTRE PERSONES ESTRANGERES. ANY 2012
Vallès Oriental RMB Catalunya
Atur registrat 6.560
82.852
136.314
Homes 4.293
52.063
85.307
Dones 2.267
30.789
51.007
% del total aturats
17,69%
19,27%
21,49%
Homes 23,25%
23,69%
26,01%
Dones 12,18%
14,64%
16,65%
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
CONTRACTACIÓ REGISTRADA ENTRE PERSONES ESTRANGERES. ANY 2012
Vallès Oriental RMB Catalunya
Contractació 14.918 335.026 516.593
Homes 8.679 169.874 282.289
Dones 6.239 165.152 234.304
% contractació total
15,46% 22,30% 24,28%
Homes 17,25% 23,45% 26,66%
Dones 13,51% 21,23% 21,92%
Contractació per sectors
Agricultura 240 4.930 41.530
Indústria 1.299 11.015 20.406
Construcció 1.711 28.295 41.307
Serveis 11.668 290.786 413.350
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
28 | P á g i n a
REGULACIÓ D’OCUPACIÓ I SINISTRALITAT
LABORAL
Al Vallès Oriental els expedients de regulació resolts s’han incrementat de
manera alarmant respecte les dades de l'any 2011 i s’han registrat un total
de 354, un 62,4% més respecte l’any anterior. Cal tenir en compte que
aquestes dades només comptabilitzen els expedients fins al mes de novembre
de 2012, ja que els de desembre encara no són consultables.
Per sectors econòmics, tots han registrat increments molt importants en el
nombre d’expedients de regulació. Sectors com l’agricultura, que normalment
no utilitzava la fórmula dels expedients de regulació, n’ha registrat 3, mentre
que durant 2011 i 2010 no se n’havia registrat cap. El sector serveis ha doblat
els expedients entre 2012 i 2010 amb un total de 139, seguit de la indústria amb
120 i la construcció amb 37 expedients.
El nombre de treballadors afectats per aquests expedients dibuixa, com als
inicis de la crisi, un elevat creixement: de les 3.733 persones afectades
l'any 2011 s’ha passat a un total de 6.924 persones al llarg del 2012. Per sexes,
els expedients de regulació han afectat majoritàriament als homes (68%). Al
gràfic següent podem observar el volum de treballadors afectats per expedients
de regulació, analitzant les 10 principals activitats econòmiques on més s’ha
concentrat aquesta pèrdua de treballadors.
Com podem observar, de la mateixa manera que succeïa l’any 2011, les
activitats vinculades a la indústria manufacturera (indústria tèxtil principalment
però també arts gràfiques, productes metàl·lics i vehicles de motor) han
concentrat amb força la pèrdua d’ocupació, principalment masculina. Només en
les indústries tèxtils la repercussió ha estat similar per les dones. Són
0 200 400 600 800 1.000 1.200
Vehicles de motor, remolcs i …
Indústries tèxtils
Productes informàtics i electrònics
Productes metàl·lics, exc. maquinària
Indústries químiques
Comerç engròs, exc. vehicles motor
Cautxú i plàstic
Arts gràfiques i suports enregistrats
Materials i equips elèctrics
Maquinària i equips ncaa
TREBALLADORS AFECTATS PER EXPEDIENTS DE REGULACIÓ. ANY 2012
Homes afectats
Dones afectades
29 | P á g i n a
bàsicament les mateixes activitats, a excepció de les activitats relacionades
amb el sector de la construcció i els mobles, que aquest 2012 no apareixen
entre les 10 primeres. En aquesta llista han entrat les activitats relacionades
amb productes informàtics i electrònics, materials i equips elèctrics i les
indústries químiques.
La distribució en el territori de les regulacions d’ocupació segueix sent força
homogènia, amb una major incidència, òbviament, als municipis més
fortament industrialitzats: segueixen destacant l’eix Granollers – Les
Franqueses i Canovelles (el 28%) així com l’àrea dels dos Lliçà i, en general, tot
l’àmbit del Baix Vallès i el seu voltant.
En relació a les causes que han motivat tots els expedients de regulació
registrats a la comarca, al voltant del 85% d’aquests expedients es vinculen a
l’aplicació de mesures econòmiques; i en gairebé un 13% dels casos, les
empreses han tirat endavant un ERO al·legant com a causa la manca o
dificultats de producció. Per qüestions organitzatives només es van formalitzar
el 2,3% dels expedients.
Pel que fa a la sinistralitat laboral al Vallès Oriental, durant el 2012 s’han
comptabilitzat 3.838 accidents laborals, una xifra inferior a la registrada
l’any 2011, que va ser de 4.877, és a dir una reducció del 21,3%. Aquest
descens ha vingut determinat pel menor nombre d’accidents lleus. També
s’han reduït els greus i els mortals, passant aquests últims de 7 registrat l’any
2011 a 3.
SINISTRALITAT LABORAL AL VALLÈS ORIENTAL, SEGONS TIPUS
DE CONTRACTE I GÈNERE. ANY 2012 HOMES LLEUS GREUS MORTALS TOTAL
Eventuals 586 10 0 596
Fixos 2258 29 2 2289
Sense especificar 94 2 0 96
TOTAL 2.938 41 2 2.981
DONES LLEUS GREUS MORTALS TOTAL
Eventuals 192 1 0 193
Fixos 686 3 1 690
Sense especificar 22 0 0 22
TOTAL 900 4 1 905
TOTAL LLEUS GREUS MORTALS TOTAL
Eventuals 778 11 0 789
Fixos 2944 32 3 2979
Sense especificar 116 2 0 118
TOTAL 3.838 45 3 3.886
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
30 | P á g i n a
En el context actual de caiguda de l’activitat i l’ocupació és important calcular
l’índex de sinistralitat, indicador que serveix per veure la tendència real dels
sinistres en relació amb un nombre fix d’afiliats. D’aquesta manera s’eliminen
els efectes de distorsió que es poden tenir si treballem amb les xifres absolutes,
subjectes als canvis en el volum de població ocupada.
L’índex de sinistralitat aquest 2012 ha disminuït respecte la xifra registrada
l’any 2011 i, de fet, també és molt inferior al registrat en anys anteriors.
L’Índex de sinistralitat registrat és la meitat del que es va registrar tan l’any
2006 com el 2007.
ÍNDEX DE SINISTRALITAT (*) AL VALLÈS ORIENTAL.
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Lleus 9.645 10.060 8.921 6.451 5.996 4.877 3.838
Greus 75 81 92 52 57 52 45
Mortals 7 4 1 4 6 7 3
Totals 9.727 10.145 9.014 6.507 6.059 4.936 3.886
Índex 8.277,59 8.465,47 7.727,52 6.225,45 5.927,21 4.965,71 4.116,93
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
ESTRUCTURA EMPRESARIAL PER SECTORS
L’any 2012 el total de centres de cotització de la comarca va ser de 11.573 i es van registrar un total de 94.391 persones assalariades Aquestes xifres indiquen, de nou, un descens respecte l’any anterior. El 2012 es torna a accelerar la destrucció de llocs de treball amb la reducció d’un 5% dels assalariats respecte 2011. Pel que fa a les empreses, aquestes s’han reduït un 3,8%. Tot i aquests mals resultats no s’ha arribat als nivells de retrocés dels primers anys de la crisi.
El col·lectiu dels treballadors autònoms és el que resisteix millor, registrant el descens més moderat passant dels 29.858 de l’any 2011 als 29.412 del 2012. Una pèrdua relativa, per tant, de l’1,5%, superior al descens registrat l’any
anterior (▼0,5%).
Per branques d’activitat podem observar com la caiguda és realment generalitzada en tots els subsectors, tot i que destaquen activitats amb comportaments positius vinculades al sector serveis i a l’industrial. De nou el sector de la construcció registra el pitjor comportament, amb molta diferència respecte del sector industrial on també hi ha hagut pèrdues importants.
31 | P á g i n a
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'ASSALARIATS, EMPRESES COTITZADORES, I TREBALLADORS AUTÒNOMS AL VALLÈS ORIENTAL
2012 2011
Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms
Agricultura, ramaderia i pesca 94 312 593 96 404 614
Indústries extractives 14 116 25
14
120
27
Indústries manufactureres 2.011 33.682 3.242
2.123
35.563
3.334
Energia elèctrica i gas 11 118 6
9
119
4
Aigua, sanejament i gestió de residus 46 786 22
46
812
22
Indústria 2.081 34.701 3.295 2.192 36.613 3.387
Construcció 1.248 5.192 4.834 1.477 6.519 5.197
Comerç a l’engròs i al detall 3.175 19.202 7.330 3.216 19.804 7.338
Transport i emmagatzematge 643 3.786 2.654 705 4.054 2.730
Hostaleria 1.004 4.127 2.478 993 4.080 2.471
Informació i comunicacions 119 559 585 115 549 547
Activitats financeres i d’assegurances 108 375 491 101 358 469
Activitats immobiliàries 323 537 241 322 544 239
Activitats professionals i tècniques 632 2.407 1.962 659 2.580 1.917
Activitats administratives i auxiliars 476 4.688 1.048 496 4.908 1.046
Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 264 5.360 8 260 5.613 5
Educació 300 3.481 629 297 3.671 622
Activitats sanitàries i serveis socials 316 6.038 741 310 5.922 691
Activitats artístiques i d’entreteniment 199 1.473 577 199 1.557 607
Altres serveis 585 2.143 1.945 591 2.195 1.980
Activitats de les llars 7 11 3 5 10 1
Organismes extraterritorials 0 0 0 0 0 0
Serveis 8.151 54.186 20.691 8.267 55.845 20.661
Total 11.573 94.391 29.412 12.032 99.382 29.859
Font: Observatori del treball. Departament d'Empresa i Ocupació. Elaboració pròpia
LA INDÚSTRIA VALLESANA
L’any 2012 el sector concentra el 36,76% dels assalariats de la comarca, una
mica per sobre del que concentrava l’any anterior. En termes d’empreses o
comptes de cotització suposa el 17,98% de les empreses comarcals.
A la taula resumim el pes relatiu del sector tant pel que fa al nombre
d’empreses com al d’assalariats. Així constatem que des del 2005 el nombre
d’empreses o centres de cotització del sector industrial es manté
pràcticament similar (només es registra una pèrdua de menys de l’1%); en
canvi, en nombre de treballadors les pèrdues del sector sí que s’evidencien
més, amb una reducció de 3,24 punts percentuals.
32 | P á g i n a
EVOLUCIÓ DEL PES DEL SECTOR INDUSTRIAL DINS L'ESTRUCTURA PRODUCTIVA COMARCAL (EN %)
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Empreses 19,00 19,00 19,00 18,00 18,00 18,00 18,21% 17,98%
Assalariats 40,00 39,00 38,00 38,00 36,00 37,00 36,68% 36,76%
Font: Departament d'empresa i ocupació
El sector industrial es composa inicialment de quatre subseccions: les indústries
extractives, les indústries manufactureres, el subministrament d’energia
elèctrica i gas i, finalment, el subministrament d’aigua i tractament de residus.
D’aquestes quatre seccions, la de les indústries manufactureres és la més
important: la comarca s’hi concentren el 97,06% dels treballadors industrials.
En termes de CCAE, les manufactures acaparen vint-i-quatre de les trenta-cinc
divisions que pertanyen al sector industrial, i entre elles podem trobar la
indústria alimentària, la indústria tèxtil i de la confecció, la indústria química o
el sector metal·lúrgic.
Durant el 2012 s’ha incrementat la caiguda generalitzada de les activitats
industrials. Tot i ser més elevada que l’any 2011, la caiguda no ha estat tan
notable com els anys 2010, 2009 o 2008. Cal destacar els creixements
positius tant pel que fa a empreses com a treballadors assalariats i autònoms
de tres branques concretes que l’any anterior també van tenir creixements
positius:
El sector de l’energia elèctrica i del gas, tot i tenir poc pes en el
global del sector industrial ha registrat creixements positius pel que fa
a empreses i autònoms.
La fabricació de productes farmacèutics, amb una important
incidència en el sector ha incrementat un 4,2% els assalariats i amb un
6,8% els comptes de cotització.
Les activitats incloses en el sector de manufactures diverses; dins
d’aquesta branca trobem des de la fabricació d’articles de joieria i
bijuteria fins a la fabricació d’instruments mèdics i odontològics.
Aquest 2012, però, aquestes manufactures han registrat una
caiguda dels autònoms de gairebé el 6%.
33 | P á g i n a
EVOLUCIÓ PER SUBSECTORS DE LA INDÚSTRIA. EMPRESES I ASSALARIATS. 2011-2012
ANY 2012 ANY 2011 Variació anual
Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms
Antracita, hulla i lignit 0 0 4 0 0 4 - - -6,25%
Petroli i gas natural 0 0 0 0 0 0 - - -
Minerals metàl·lics 0 0 0 0 0 0 - - -
Minerals no metàl·lics ni energètics 14 116 20 14 120 22 -1,79% -3,35% -7,95%
Suport a les indústries extractives 0 0 1 0 0 1 - - 0,00%
Indústries de productes alimentaris 180 2.760 305 183 2.708 300 -1,37% 1,91% 1,67%
Fabricació de begudes 10 375 11 11 371 10 -4,65% 0,88% 7,50%
Indústries del tabac 0 0 0 0 0 0 - - -
Indústries tèxtils 67 1.747 59 65 1.860 61 2,31% -6,09% -3,28%
Confecció de peces de vestir 47 269 126 52 291 128 -9,18% -7,73% -1,18%
Indústria del cuir i del calçat 10 161 17 13 172 18 -21,57% -6,12% -7,04%
Indústries fusta i suro, exc. mobles 68 349 195 75 440 209 -9,03% -20,59% -6,47%
Indústries del paper 35 1.068 30 37 1.085 36 -6,71% -1,61% -17,48%
Arts gràfiques i suports enregistrats 131 1.926 242 127 1.918 258 3,56% 0,39% -6,49%
Coqueris i refinació del petroli 0 0 0 0 0 0 - - -
Indústries químiques 127 3.677 71 133 3.866 63 -4,69% -4,88% 11,46%
Productes farmacèutics 24 2.024 5 22 1.942 6 6,82% 4,21% -13,04%
Cautxú i plàstic 177 4.326 158 179 4.505 158 -1,39% -3,99% -0,47%
Productes minerals no metàl·lics ncaa 74 810 125 83 921 141 -10,27% -12,08% -11,03%
Metal·lúrgia 44 1.090 130 48 1.150 132 -7,85% -5,20% -1,33%
Productes metàl·lics, exc. maquinària 470 4.356 706 495 4.678 719 -5,05% -6,89% -1,81%
Productes informàtics i electrònics 44 1.197 37 43 1.309 32 1,74% -8,59% 15,87%
Materials i equips elèctrics 37 975 35 40 1.099 33 -6,88% -11,30% 5,26%
Maquinària i equips ncaa 175 1.933 311 201 2.137 329 -13,04% -9,58% -5,40%
Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 58 2.453 28 66 2.628 28 -11,07% -6,65% 0,00%
Altres materials de transport 14 331 33 15 401 33 -5,08% -17,40% 2,31%
Mobles 97 885 241 115 1.003 265 -15,25% -11,79% -9,06%
Indústries manufactureres diverses 47 552 76 45 547 80 5,03% 0,82% -5,63%
Reparació i instal·lació de maquinària 76 422 306 78 532 299 -1,94% -20,69% 2,17%
Energia elèctrica i gas 11 118 6 9 119 4 16,67% -0,21% 47,06%
Aigua 8 126 7 8 116 7 0,00% 8,66% 0,00%
Tractament d'aigües residuals 6 67 2 4 79 1 29,41% -15,46% 75,00%
Tractament de residus 30 583 11 31 606 12 -3,23% -3,76% -8,33%
Gestió de residus 2 10 2 3 12 2 -27,27% -12,77% 0,00%
INDÚSTRIA 2.081 34.701 3.295 2.192 36.613 3.387 -5,04% -5,22% -2,73%
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
34 | P á g i n a
Respecte 2011 destaca que l’activitat relacionada amb la indústria química ha
obtingut resultats negatius amb una reducció del 4,9% dels seus assalariats i un
4,7% de les empreses. Tanmateix, també hi ha altres branques com
l’alimentària o el sector de les indústries manufactureres diverses que registren
creixements positius moderats pel que fa al nombre de treballadors assalariats.
Les grans pèrdues del sector industrial es concentren en branques com:
La fabricació de productes minerals no metàl·lics que segueix la seva
dinàmica negativa amb una destrucció de llocs de treball i d’empreses
per sobre del 10%.
La metal·lúrgia torna a registrar caigudes importants però més
moderades que en anys anteriors.
L’activitat de mobles ha registrat pèrdues importants en empreses (-
15,25%) assalariats (-11,79%) i autònoms (-9,06%).
Les indústries de fusta, suro, excepte Mobles, amb una caiguda dels
assalariats de més del 20%.
la fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària segueix
reduint el seu nombre d’assalariats. Aquest 2012 se’n registren un 6,9%
menys.
El tractament de residus i aigües residuals, tot i tenir un pes baix en
el global del sector industrial, destaquen les reduccions d’assalariats
de més del 15% i de les empreses per sobre del 29%.
Materials i equips elèctrics han reduït el seu nombre d’assalariats en
més de l’11%.
La fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs ha reduït
un 9,6% els seus assalariats i un 13% els comptes de cotització.
En la majoria de casos, aquestes activitats que han registrat descensos són
branques que han anat perdent pes específic dins del model industrial global
(com per exemple el tèxtil o els mobles) o que registren una àmplia
dependència envers altres sectors, com ara les branques industrials més
estretament lligades al sector de la construcció. El context general de
desacceleració i crisi econòmica ha afectat amb força la indústria,
especialment la vinculada als sectors més intensius en mà d’obra.
35 | P á g i n a
Finalment, per analitzar des d’una altra òptica l’estructura productiva del
sector industrial, hem classificat les activitats d’acord amb la seva estructura
productiva i competitiva. Segons la classificació de l’OCDE i d’acord amb la
classificació catalana d’activitats econòmiques, les activitats de la indústria es
poden classificar en relació al seu valor afegit:
Manufactures de tecnologia alta: grup en què s’inclouen els subsectors
industrials d’equipament elèctric, electrònic i òptic, la fabricació de
productes farmacèutics i la construcció aeronàutica i espacial.
Manufactures de tecnologia mitjana-alta: inclou, entre d’altres, els
sectors de la indústria química i la fabricació de maquinària i vehicles.
Manufactures de tecnologia mitjana-baixa: inclou el sector del cautxú i
plàstic, les coqueries i refinació de petroli i la metal·lúrgia.
Manufactures de tecnologia baixa: activitats extractives, energia i aigua,
alimentació, begudes i tabac, tèxtil i confecció, cuir i calçat, fusta i suro,
indústria del paper, edició i arts gràfiques, minerals no metàl·lics,
metal·lúrgia i productes metàl·lics i fabricació de manufactures diverses.
Al quadre que segueix s’ha analitzat el pes de les diverses branques industrials,
comparant les dades dels anys 2012 amb les del 2011. Es constata un predomini
de les activitats de tecnologia baixa o mitjana baixa, que suposen el 61% del
total d’afiliats al sector industrial. Tot i aquest fet, és important destacar
que el pes de l’afiliació en sectors de tecnologia alta torna a augmentar, tal i
com ja passava els tres anys anteriors, encara que molt moderadament
(0,40%). El 37,8% dels assalariats treballen en activitats industrials de
tecnologia alta i mitjana-alta. En aquest context de crisi, es torna a observar
com els sectors industrials més avançats són els que resisteixen amb més bones
posicions la caiguda de l’activitat.
AFILIACIÓ EN ACTIVITATS INSDUSTRIALS SEGONS VALOR AFEGIT. ANYS 2011 I 2012
2012 2011 VARIACIÓ
TECNOLOGIA ALTA 9,53% 9,12% 0,41%
TECNOLOGIA MITJANA-ALTA 28,25% 28,94% -0,70%
TECNOLOGIA MITJANA-BAIXA 30,19% 30,50% -0,31%
TECNOLOGIA BAIXA 31,08% 30,57% 0,51%
Resta 0,95% 0,86% 0,08%
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
36 | P á g i n a
EL SECTOR SERVEIS
El procés de terciarització de la comarca, malgrat ser creixent i continuat en
els darrers anys no s’ha donat amb la mateixa intensitat que al conjunt de
Catalunya. Val a dir que mentre que al Vallès Oriental el sector serveis tot just
representa el 54,55% del seu PIB (recordem que són dades de 2010), a
Catalunya concentra vora el 71%. Pel que fa a l’evolució del sector serveis
durant el 2012 al Vallès Oriental, hi ha hagut un descens del nombre
d’assalariats, del ▼3%, i un lleuger increment del nombre d’autònoms
(0.15%).
EVOLUCIÓ PER SUBSECTORS DEL SERVEIS. 2011-2012
ANY 2012 ANY 2011 variació anual
Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms
Venda i reparació de vehicles motor 438 2.915 991 441 3.018 979 -0,68% -3,41% 1,20%
Comerç engròs, exc. vehicles motor 1.098 8.972 1.888 1.118 9.228 1.915 -1,86% -2,78% -1,42%
Comerç detall, exc. vehicles motor 1.640 7.316 4.451 1.657 7.558 4.443 -1,04% -3,21% 0,17%
Transport terrestre i per canonades 524 2.570 2.544 590 2.913 2.615 -11,14% -11,78% -2,73% Transport marítim i per vies interiors 0 0 0 0 0 0 - - -
Transport aeri 0 0 2 0 0 1 -100,00% -100,00% 50,00% Emmagatzematge i afins al transport 97 1.110 73 95 1.044 76 2,11% 6,37% -4,26%
Activitats postals i de correus 22 106 36 19 97 37 14,29% 9,00% -3,36%
Serveis d’allotjament 56 623 68 51 635 75 10,29% -2,01% -9,33%
Serveis de menjar i begudes 948 3.504 2.410 942 3.445 2.396 0,56% 1,73% 0,62%
Edició 21 48 139 21 50 140 -2,38% -4,02% -1,07% Cinema i vídeo; enregistrament de so 16 96 60 16 107 65 -3,13% -10,51% -6,95%
Ràdio i televisió 5 28 8 6 30 8 -9,09% -5,88% 3,23%
Telecomunicacions 17 29 33 15 25 24 15,25% 16,00% 35,05% Serveis de tecnologies de la informació 48 317 296 46 298 270 4,89% 6,29% 9,73%
Serveis d’informació 13 42 49 12 40 41 4,17% 5,03% 20,99%
Mediació financera 7 18 6 6 10 6 16,67% 80,00% 13,64%
Assegurances i fons pensions 10 208 34 9 206 34 11,43% 1,09% 1,49% Activitats auxiliars mediació financera 91 150 450 86 143 430 5,83% 4,73% 4,83%
Activitats immobiliàries 323 537 241 322 544 239 0,31% -1,20% 0,84% Activitats jurídiques i de comptabilitat 304 1.138 608 303 1.160 600 0,33% -1,83% 1,42% Seus centrals i consultoria empresarial 54 253 105 49 264 94 9,18% -4,27% 11,70% Serveis tècnics arquitectura i enginyeria 141 537 514 165 629 516 -14,72% -14,59% -0,39%
Recerca i desenvolupament 14 70 84 13 72 78 3,85% -2,80% 8,01%
Publicitat i estudis de mercat 43 112 237 48 136 224 -9,90% -17,16% 6,04% Activitats professionals i tècniques ncaa 42 150 320 41 132 316 3,70% 13,88% 1,19%
Activitats veterinàries 35 148 94 40 190 90 -12,42% -22,03% 5,31%
Activitats de lloguer 109 674 226 127 791 257 -14,20% -14,88% -11,89%
37 | P á g i n a
EVOLUCIÓ PER SUBSECTORS DEL SERVEIS. 2011-2012
ANY 2012 ANY 2011 variació anual
Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms
Activitats relacionades amb l’ocupació 20 692 32 20 670 33 0,00% 3,32% -1,53% Agències viatges i operadors turístics 33 106 67 32 100 68 0,78% 5,75% -1,48%
Activitats de seguretat i investigació 15 340 17 14 346 13 7,02% -1,95% 30,19%
Serveis a edificis i de jardineria 206 2.208 380 214 2.352 383 -3,40% -6,12% -0,78%
Activitats administratives d'oficina 93 669 326 89 649 293 4,20% 3,08% 11,54% Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 264 5.360 8 260 5.613 5 1,44% -4,51% 47,62%
Educació 300 3.481 629 297 3.671 622 1,01% -5,18% 1,04%
Activitats sanitàries 213 3.290 682 217 3.346 637 -1,84% -1,68% 7,10%
Serveis socials amb allotjament 61 1.693 29 55 1.510 28 10,41% 12,16% 4,55%
Serveis socials sense allotjament 42 1.056 30 37 1.066 26 13,42% -1,01% 15,38%
Activitats artístiques i d’espectacles 26 99 308 27 105 330 -5,50% -5,70% -6,66%
Biblioteques i museus 14 49 14 15 53 19 -5,08% -7,98% -25,33%
Jocs d’atzar i apostes 24 84 47 25 86 47 -2,04% -2,62% -0,53% Activitats esportives i d’entreteniment 135 1.241 208 133 1.313 212 1,69% -5,47% -1,65%
Activitats associatives 88 361 35 84 349 35 4,79% 3,52% -1,43% Reparació ordinadors i efectes personals 63 184 705 69 219 744 -9,39% -15,96% -5,21%
Altres activitats de serveis personals 435 1.598 1.206 438 1.628 1.202 -0,63% -1,84% 0,35%
Llars que ocupen personal domèstic 7 11 3 5 10 0 61,11% 15,38% - Llars que prod. béns i serveis ús propi 0 0 0 0 0 0 - - -
Organismes extraterritorials 0 0 0 0 0 0 - - -
No classificat 0 0 0 0 0 0 - - -
SERVEIS 8.151 54.186 20.691 8.267 55.845 20.660 -1,41% -2,97% 0,15%
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
Entre el grup de branques dels serveis amb comportament negatiu, destaquen
les activitats següents:
Transport terrestre
Edició
Cinema i Vídeo, enregistrament de so
Ràdio i televisió
Activitats auxiliars a l’activitat financera
Assegurances i fons de pensions
Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria
Activitats de lloguer
Agències de viatges i operadors turístics
Activitats artístiques i d’espectacles
Biblioteques i museus
Jocs d’atzar i apostes
Reparació d’ordinadors i efectes personals
38 | P á g i n a
Per altra banda, aquest 2012 s’han registrat activitats econòmiques del sector
serveis que, tot i perdre empreses i assalariats, han incrementat el nombre de
treballadors autònoms. Aquestes activitats són:
Recerca i desenvolupament
Publicitat i estudis de mercat
Activitats veterinàries
Activitats sanitàries
Serveis d’informació
Activitats de seguretat i investigació
Serveis socials sense allotjament
Altres activitats de serveis personals
D’altra banda, entre les branques d’activitat amb comportament positiu
destaquen les activitats vinculades amb els serveis de menjar i begudes,
mediació financera i també les activitats administratives d’oficines.
Metodològicament, les activitats del sector serveis també es poden classificar
segons el grau de tecnologia (en el sentit de valor afegit) que porten
incorporats. Així es distingeixen els serveis de tecnologia alta o punta, en els
que s’inclouen activitats com ara correus i telecomunicacions, dels serveis de
tecnologia de la informació i activitats de recerca i desenvolupament; dels
serveis basats en coneixement, en els quals hi trobem, entre d’altres, les
activitats sanitàries, veterinàries i de serveis a les persones, així com les
branques d’activitat econòmica que engloben l’educació, l’administració
pública, i les activitats vinculades a la mediació financera, entre d’altres.
Finalment, també es parla dels sectors no basats en coneixement on s’inclouen
totes les activitats restants, d’un valor afegit inexistent o baix i en el que
podem trobar activitats com ara les activitats de les llars, activitats
immobiliàries, la restauració, el transport i el comerç al detall, entre d’altres.
El primer grup de serveis no és necessàriament de proximitat geogràfica i es
caracteritza perquè presenta un dinamisme més elevat que el grup anterior,
amb més potencial de creació d’ocupació. De fet, habitualment es fa referència
al paper clau d’aquest tipus de serveis en la creació de riquesa, especialment
en el context econòmic actual, en què la indústria més tradicional perd pes
relatiu en les estructures productives dels països.
AFILIACIÓ EN ACTIVITATS TERCIARIES SEGONS VALOR AFEGIT. ANYS 2011 I 2012
2012 2011 VARIACIÓ
SERVEIS BASATS EN CONEIXEMENT 32,61% 32,19% 0,42%
Subtotal Serveis TECNOLOGIA ALTA O PUNTA 1,06% 0,98% 0,07%
SERVEIS NO BASATS EN CONEIXEMENT 67,39% 67,81% -0,42%
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
39 | P á g i n a
El gruix de les activitats terciàries predominants a la comarca pertany al
grup de serveis que no es basen en el coneixement. El 2012 suposen més del
67,4% del total de l’activitat, tot i que han registrat un decrement moderat
del 0,42% respecte l’any anterior. De les persones ocupades en aquest sector
a la comarca, 3 de cada 10 treballen en activitats lligades al comerç (tant al
detall com a l’engròs).
Destaca que, a diferència de l’any anterior, la variació de l’afiliació en
activitats terciàries classificades en la categoria de tecnologia alta o punta
ha estat moderadament positiva, amb un increment del 0,07%, i ja
representen l’1,06% de les activitats del sector serveis basades en coneixement.
EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
Des de l’inici de la crisi econòmica el sector de la construcció és el que d’una
manera més accelerada ha anat registrant una davallada constant en empreses i
ocupació. En el període 2009-2010 va tenir un decreixement del (▼6,20%). En
termes de la seva aportació al PIB comarcal el sector sempre es situava per
sobre del pes que tenien al conjunt de Catalunya, demostrant la importància
que tenia en l’estructura productiva del Vallès Oriental.
SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ: EMPRESES, ASSALARIATS I AUTÒNOMS. ANYS 2010-2011
ANY 2011 ANY 2012 Variació anual
Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms
1.477 6.519 5.197 1.248 5.192 4.834 -15,55% -20,37% -6,99%
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
En termes d’afiliació, el descens de l’activitat es torna a fer molt evident com
ja passava els anys anteriors, ja que el sector registra unes pèrdues molt
importants des del principi de la crisi econòmica.
Així doncs es pot observar com en un context de destrucció d’ocupació el
sector que en el seu moment va crear ocupació d’una manera més ràpida,
també ha estat el sector que d’una manera més accelerada l’ha perdut, atès
que és un sector caracteritzat per una forta presència de petits promotors
constructors i molt intensiu en mà d’obra.
Si analitzem les tres grans branques d’activitat del sector de la construcció
podem veure que el descens ha estat generalitzat però més pronunciat en la
construcció d’immobles, quan en anys anteriors la caiguda d’assalariats més
rellevant es registrava en la construcció d’obres d’enginyeria civil.
40 | P á g i n a
SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ. ANYS 2011-2012
ANY 2012 ANY 2011 variació anual
Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms
Construcció d'immobles 449 1.648 1.061 547 2.259 1.177 -17,91% -27,06% -9,90%
Construcció d'obres d'enginyeria civil 42 233 319 63 306 393 -32,94% -24,08% -18,91% Activitats especialitzades de la construcció 756 3.311 3.455 867 3.954 3.627 -12,80% -16,26% -4,76%
TOTAL CONSTRUCCIÓ 1.248 5.192 4.834 1.477 6.519 5.197 -15,55% -20,37% -6,99%
Font: Departament d'empresa i ocupació
EL SECTOR PRIMARI
El sector primari de la nostra comarca ha tingut un comportament irregular
durant la crisi. Així, el 2010 el sector primari va tenir un comportament
negatiu en totes les comarques metropolitanes excepte al Vallès Oriental, on va
tenir un creixement de mig punt. Pel que fa a les dades de 2011, el sector va
registrar una pèrdua d’empreses i d’autònoms, però va incrementar de manera
important els treballadors assalariats.
Pel que fa a les dades d’afiliació de 2011, podem dir que el sector ha registrat
una pèrdua en termes d’empreses (▼5,88%) i autònoms (▼7,11%), en canvi, en
termes de treballadors es percep un augment important dels afiliats (▲
14,52%).
Aquest 2012 però, la tendència positiva en assalariats no ha continuat; s’han
reduït en un 22,8%, passant de 404 l’any 2011 a 312. Per altra banda, les
empreses i autònoms també decreixen però d’una manera més moderada que
els assalariats.
Respecte al conjunt comarcal, la davallada dels assalariats provoca que el
sector primari suposi el 0,33% dels assalariats comarcals i el 0,81% del total
d’empreses o centres de cotització, amb un pes més important entre el conjunt
de treballadors autònoms, on suposa el 2,02%. Aquest 2012 el sector no ha
pogut mantenir el seu pes en el conjunt de l’economia comarcal, com sí
passava en any anteriors.
SECTOR PRIMARI: EMPRESES, ASSALARIATS I AUTÒNOMS. ANYS 2011-2012 ANY 2012 ANY 2011 variació anual
Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms Empreses Assalariats Autònoms
Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen 88 240 560 90 300 578 -2,51% -19,92% -3,03%
Silvicultura i explotació forestal 6 72 24 6 104 28 -4,00% -30,94% -13,64%
Pesca i aqüicultura 0 0 9 0 0 9 - - 0,00%
TOTAL 94 312 593 96 404 614 -2,60% -22,76% -3,46%
Font: Departament d'empresa i ocupació
41 | P á g i n a
MERCAT DE
TREBALL I
MUNICIPIS AL
VALLÈS ORIENTAL
3...
42 | P á g i n a
Aquest apartat pretén sintetitzar les principals dades a nivell municipal i veure
les diferents evolucions que han seguit els municipis de la comarca pel que fa al
mercat de treball i l’ocupació. Amb aquest objectiu, s’analitzaran bàsicament
les dades d’empreses, assalariats i autònoms consultables a través del
Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, així com les
dades més específiques del mercat de treball (atur i contractació). A part, un
cop analitzades les dades globals del 2012, en aquest apartat compararem les
dades amb les disponibles de 2013, per poder començar a visualitzar previsions.
TAXES DE VARIACIÓ. EMPRESES, ASSALARIATS I AUTÒNOMS ALS MUNICIPIS DEL VALLÈS ORIENTAL. PRIMER TRIMESTRE ANY 2012 i 2013
Variació 2012 - 2013
Municipi Comptes de
cotització Treballadors
afiliats Autònoms
Ametlla del Vallès, l' -0,81% -1,06% -0,72%
Aiguafreda -12,99% -6,50% -6,79%
Bigues i Riells -7,51% -2,47% -4,03%
Caldes de Montbui 1,32% -3,69% -3,96%
Campins 0,00% -9,80% -5,08%
Canovelles -2,75% -5,86% -4,62%
Cànoves i Samalús 7,32% 2,56% 2,36%
Cardedeu -1,95% -4,21% -1,84%
Castellcir -5,00% 5,88% 1,67%
Castellterçol -11,27% -5,82% -6,61%
Fogars de Montclús -7,14% -18,42% -3,51%
Franqueses del Vallès, les -4,31% -3,80% -0,61%
Garriga, la -2,56% -8,74% -2,70%
Granera -20,00% -46,94% 40,00%
Granollers -2,55% -2,91% -2,13%
Gualba 8,89% -0,72% -1,27%
Llagosta, la -9,71% -9,76% -4,49%
Llinars del Vallès 2,76% 6,35% -2,57%
Lliçà d'Amunt 1,99% -8,62% -2,36%
Lliçà de Vall -7,34% -5,40% -1,19%
Martorelles 0,62% -7,90% -4,83%
Mollet del Vallès -4,66% -6,72% -2,62%
Figaró-Montmany -6,45% -5,00% 6,67%
Montmeló -4,74% -6,40% -0,61%
Montornès del Vallès -2,49% -7,28% -0,90%
Montseny 15,00% -9,38% -11,27%
Parets del Vallès -1,30% -3,75% -0,86%
Roca del Vallès, la -4,25% -8,34% -1,61%
Sant Antoni de Vilamajor -1,65% -2,38% -3,28%
Sant Celoni -5,99% 0,93% -4,31%
Sant Esteve de Palautordera -1,41% 7,02% -2,49%
Sant Fost de Campsentelles -3,26% -5,06% -2,05%
Sant Feliu de Codines -6,43% -12,02% -6,90%
Sant Pere de Vilamajor 0,00% -11,60% -1,49%
43 | P á g i n a
TAXES DE VARIACIÓ. EMPRESES, ASSALARIATS I AUTÒNOMS ALS MUNICIPIS DEL VALLÈS ORIENTAL. PRIMER TRIMESTRE ANY 2012 i 2013 (Continuació)
Variació 2012 - 2013
Municipi Comptes de
cotització Municipi Comptes de
cotització
Sant Quirze Safaja -8,70% -41,22% 6,10%
Santa Eulàlia de Ronçana -6,19% -6,30% 3,22%
Santa Maria de Martorelles -7,14% -46,58% 0,00%
Santa Maria de Palautordera 0,84% -16,63% -3,51%
Tagamanent -7,14% -45,24% -7,69%
Vallgorguina -18,18% -31,90% 0,81%
Vallromanes -10,00% -2,98% -5,41%
Vilalba Sasserra 0,00% -5,88% 7,27%
Vilanova del Vallès -6,12% -2,43% -0,39%
Vallès Oriental -3,23% -4,97% -2,31%
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
Les dades d’afiliació a la seguretat social en conjunt no han estat positives. La
variació interanual del primer trimestre de 2013 indica un descens dels comptes
de cotització en la majoria dels municipis del Vallès Oriental excepte: Caldes
de Montbui, Cànoves i Samalús, Gualba, Llinars del Vallès, Lliçà d’Amunt,
Montseny i Santa Maria de Palautordera. Entre el primer trimestre de 2012 i el
de 2013 les empreses (comptes de cotització) s’han reduït un 3,23% a la
comarca.
El descens de l’ocupació ha estat especialment acusat pel que fa als centres de
cotització i als treballadors que els ocupen. La crisi ha afectat especialment en
aquest sentit als municipis de: Fogars de Montclús, Granera, Sant Feliu de
Codines, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze Safaja, Santa Maria de
Martorelles, Santa Maria de Palautordera, Tagamanent i Vallgorguina. En tots
aquests municipis, on el pes del sector de la construcció era important, els
treballadors afiliats han tingut un descens superior al 10% en relació al període
anterior.
Pel que fa als treballadors autònoms les taxes de variació interanuals ens
mostren que malgrat que la crisi afecta directament a aquest col·lectiu, el seu
retrocés en relació al primer trimestre de 2012 ha estat molt menor que el
viscut en el cas dels treballadors assalariats. Mentre els autònoms s’han reduït
en un 2,3%, els assalariats ho fan en gairebé el 5%. Destaquen els municipis on
els autònoms s’han incrementat: Cardedeu, Cànoves i Samalús, Granera, Figaró-
Montmany, Sant Quirze Safaja, Santa Eulàlia de Ronçana, Vallgorguina i Vilalba
Sasserra.
Si analitzem les dades des d’una perspectiva més històrica, prenent com a
referència el primer trimestre de cada any, observem que malgrat la moderació
produïda en el descens entre els anys 2011 i 2012, després de les fortes
davallades de l’ocupació del 2009, el primer trimestre del 2013 ha suposat una
nova acceleració en la reducció del nombre d’empreses i de treballadors
44 | P á g i n a
assalariats, vist que tornen a taxes negatives similars a les del primer trimestre
de 2010. En termes relatius, on s’ha acusat més la destrucció d’ocupació ha
estat al mercat de treball del Baix Vallès.
En canvi, l’evolució experimentada pels autònoms en el transcurs d’aquests
anys de crisi, ha estat d’un descens continuat fins el primer trimestre de 2012.
Les primeres dades de 2013 no són positives i els autònoms han tornat a
registrar un important decrement en el conjunt de la comarca.
Cal tenir en compte que les dades del Règim General de la Seguretat Social
d’aquest trimestre de 2013 ja inclouen el Sistema Especial Agrari i el Sistema
Especial de Treballadors de la Llar integrats l’any 2012:
- Amb efectes d’1 de gener de 2012, els treballadors per compte aliè
del Règim especial agrari i els empresaris per als quals presten serveis
s’han integrat en el Règim General de la Seguretat Social mitjançant la
creació d’un Sistema Especial, segons disposa la Llei 28/2011, de 22 de
setembre.
- Amb efectes d’1 de gener de 2012, el Règim Especial de Treballadors
de la Llar queda integrat en el Règim General de la Seguretat Social
mitjançant la creació del Sistema Especial de Treballadors de la Llar,
segons la disposició addicional 39 de la Llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre
actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat
Social. El Reial decret 1620/2011, de 14 de novembre, regula la relació
laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar.
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'EMPRESES, ASSALARIATS I AUTÒNOMS. MERCATS DE TREBALL DE LA COMARCA. PRIMER TRIMESTRE DE CADA ANY
Baix
Montseny Baix
Vallès MT
Granollers Altres
municipis Vallès
Oriental Baix
Montseny Baix
Vallès MT
Granollers Altres
municipis Vallès
Oriental
2009
Empreses 1.068 3.378 8.294 235 12.975 -9,34% -9,12% -7,74% -6,37% -8,21%
Treballadors afiliats 7.372 34.006 64.208 1.262 106.848 -9,07% -11,09% -11,92% -7,41% -11,41%
Autònoms 2.671 7.648 20.113 705 31.137 -4,95% -6,10% -4,00% -0,84% -4,53%
2010
Empreses 1.040 3.205 7.832 234 12.311 -2,62% -5,12% -5,57% -0,43% -5,12%
Treballadors afiliats 7.116 31.979 61.818 1.312 102.225 -3,47% -5,96% -3,72% 3,96% -4,33%
Autònoms 2.644 7.310 19.511 686 30.151 -1,01% -4,42% -2,99% -2,70% -3,17%
2011
Empreses 1.018 3.150 7.559 214 11.941 -2,12% -1,72% -3,49% -8,55% -3,01%
Treballadors afiliats 6.595 30.143 59.649 1.324 97.711 -7,32% -5,74% -3,51% 0,91% -4,42%
Autònoms 2.636 7.201 19.342 661 29.840 -0,30% -1,49% -0,87% -3,64% -1,03%
2012
Empreses 1.004 3.061 7.436 206 11.707 -1,38% -2,83% -1,63% -3,74% -1,96%
Treballadors afiliats 6.570 29.655 58.849 1.290 96.364 -0,38% -1,62% -1,34% -2,57% -1,38%
Autònoms 2.639 7.141 19.157 665 29.602 0,11% -0,83% -0,96% 0,61% -0,80%
2013
Empreses 967 2.938 7.240 184 11.329 -3,69% -4,02% -2,64% -10,68% -3,23%
Treballadors afiliats 6.265 27.733 56.411 1.163 91.572 -4,64% -6,48% -4,14% -9,84% -4,97%
Autònoms 2.546 6.985 18.740 646 28.917 -3,52% -2,18% -2,18% -2,86% -2,31%
Font: Elaboració pròpia. Departament d'Empresa i Ocupació
45 | P á g i n a
La taula ens presenta la variació interanual en termes de treballadors ocupats
(assalariats més autònoms) segons grans sectors productius en cadascun dels
municipis del Vallès Oriental. S’observen unes dades molt més negatives que
l’any anterior. La destrucció d’ocupació en el conjunt de la comarca s’ha
produït en tots els grans sectors.
La construcció segueix la seva dinàmica negativa i és el sector que
més llocs de treball destrueix. Fins ara destacàvem que afectava a
municipis molt petits, però la destrucció de l’ocupació s’ha
generalitzat a municipis mitjans com La Garriga, l’Ametlla del Vallès,
La Roca del Vallès, Parets del Vallès o Sant Celoni.
El sector industrial també registra pèrdues acusades en l’ocupació. A
aquesta destrucció generalitzada de llocs de treball a la indústria
apareix alguna excepció com Santa Eulàlia de Ronçana, Llinars del
Vallès, Montmeló, Gualba i Castellterçol.
Pel que fa a l’activitat vinculada al sector primari, si bé en el període
anterior aquest sector va experimentar un comportament força
positiu l’any 2011, les dades del primer trimestre de 2013 i 2012
denoten un clar retrocés, caient un 13,4%. Destaquen municipis on el
sector ha generat nova ocupació: Ametlla del Vallès, Canovelles, La
Garriga, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Fost de Campsentelles,
Mollet del Vallès, Sant Celoni, Fogars de Montclús i Sant Esteve de
Palautordera.
El sector serveis és el que ha aguantat millor i, tot i la caiguda de
l’ocupació del 2%, és el gran sector que menys ocupació ha destruït
en comparació a la resta.
VARIACIÓ INTERANUAL DELS TREBALLADORS OCUPATS (ASSALARIATS+AUTÒNOMS) 2011-2012
Variació anual
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Campins 0,00% 0,00% 0,00% -8,33%
Fogars de Montclús 16,67% - -33,33% -7,79%
Gualba -40,00% 16,05% -8,00% -4,90%
Montseny -14,29% -50,00% -10,61% -7,78%
Sant Celoni 31,58% -1,71% -22,58% 3,53%
Sant Esteve de Palautordera 18,18% -12,00% 1,39% 3,95%
Santa Maria de Palautordera -67,07% -17,33% -14,17% -5,55%
Vallgorguina 0,00% -25,77% -10,81% -13,07%
BAIX MONTSENY -24,26% -7,68% -16,86% -0,05%
Llagosta, la 0,00% -10,99% -24,32% -2,46%
Martorelles 0,00% -8,60% -23,13% -2,14%
Mollet del Vallès 20,00% -7,84% -18,40% -4,31%
Montmeló - 1,74% -11,76% -8,36%
Montornès del Vallès -21,43% -4,10% -23,53% -5,16%
Parets del Vallès -22,22% -10,92% -21,86% 4,55%
Sant Fost de Campsentelles 12,50% -2,92% -4,30% -4,27%
Santa Maria de Martorelles - -75,00% 0,00% -1,05%
BAIX VALLÈS -4,26% -7,54% -18,02% -2,96%
46 | P á g i n a
VARIACIÓ INTERANUAL DELS TREBALLADORS OCUPATS (ASSALARIATS+AUTÒNOMS) 2011-2012 Continuació
Variació anual
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Ametlla del Vallès, l' 5,26% -1,92% -17,74% 2,60%
Bigues i Riells -5,41% -7,52% -2,25% -1,46%
Caldes de Montbui 0,00% 2,29% -8,58% -6,05%
Canovelles 15,38% -6,61% -18,25% -1,37%
Cànoves i Samalús -21,43% -5,26% -5,13% 6,54%
Cardedeu -14,29% -4,94% -16,78% -0,24%
Figaró-Montmany -100,00% -12,77% 0,00% 3,90%
Franqueses del Vallès, les -7,35% -2,55% -6,48% -3,00%
Garriga, la 3,70% -7,29% -35,90% -2,98%
Granollers -23,91% -0,83% -14,18% -2,48%
Llinars del Vallès 0,00% 8,14% -17,67% 5,48%
Lliçà d'Amunt 0,00% -15,36% -15,41% 2,30%
Lliçà de Vall -65,52% -7,26% -7,75% 0,56%
Roca del Vallès, la -18,52% -10,76% -19,48% -4,36%
Sant Antoni de Vilamajor -3,03% -4,28% -5,06% -2,03%
Sant Feliu de Codines -44,23% -20,95% -16,02% -4,07%
Sant Pere de Vilamajor -3,77% -20,18% -21,37% 0,73%
Santa Eulàlia de Ronçana 6,45% 1,07% -12,66% -2,85%
Tagamanent 0,00% -30,00% -55,74% -2,50%
Vallromanes -42,86% -3,85% -25,00% 0,26%
Vilanova del Vallès 0,00% -8,84% -13,22% 2,56%
MT GRANOLLERS -12,22% -4,00% -15,00% -1,79%
Aiguafreda 0,00% -16,00% -11,11% -0,51%
Castellcir 0,00% -0,76% -12,00% 17,17%
Castellterçol -3,57% 5,59% -18,52% -9,84%
Granera 0,00% - - -51,92%
Sant Quirze Safaja 0,00% -65,88% -19,23% 4,39%
Vilalba Sasserra 0,00% -25,00% 0,00% 5,33%
ALTRES MUNICIPIS -1,85% -13,59% -11,52% -3,24%
VALLÈS ORIENTAL -13,40% -5,55% -15,87% -2,01%
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
47 | P á g i n a
L’ATUR ALS MUNICIPIS
El nombre de persones en situació d’atur al Vallès Oriental durant el 2012 va
créixer fins a 37.074, xifra que es tradueix en una taxa d’atur registrada del
17,36% (segons càlcul elaborat per la Xarxa d’Observatoris de la Diputació de
Barcelona). Les dades de juny de 2013 indiquen una reducció de la població
aturada, provocada pel període estiuenc. Tot i aquesta dada positiva cal ser
cautelosos, i esperar els propers mesos per conèixer les noves dades de
contractació i ocupació, a veure si també es registren importants augments que
puguin indicar que els registres d’atur es redueixen perquè els vallesans troben
una feina.
ATUR MUNICIPAL I TAXA. ANY 2012 / Juny 2013
ANY 2012 Juny 2013
Mercats de treball Atur
registrat Dif. any anterior Var. %
Taxa d’atur
Atur registrat
Campins 35 4 13,0% 12,59% 38
Fogars de Montclús 29 8 40,1% 13,75% 19
Gualba 92 8 9,1% 12,84% 94
Montseny 16 1 9,7% 10,53% 18
Sant Celoni 1549 133 9,4% 17,44% 1595
Sant Esteve de Palautordera 138 10 7,9% 10,55% 131
Santa Maria de Palautordera 780 85 12,3% 15,99% 841
Vallgorguina 209 20 10,3% 14,14% 218
Baix Montseny 2.848 269 10,4% 15,91%
2.954
La Llagosta 1500 109 7,8% 21,22% 1502
Martorelles 489 62 14,4% 19,06% 446
Mollet del Vallès 6002 536 9,8% 21,28% 5875
Montmeló 804 60 8,1% 17,44% 776
Montornès del Vallès 1765 72 4,3% 20,04% 1748
Parets del Vallès 1635 187 12,9% 16,15% 1596
Sant Fost de Campsentelles 637 53 9,1% 14,69% 663
Santa Maria de Martorelles 63 4 7,2% 13,50% 61
Baix Vallès 12.895 1083 9,2% 19,48%
12.667
L’Ametlla del Vallès 497 41 9,1% 11,54% 490
Bigues i Riells 705 57 8,8% 15,11% 729
Caldes de Montbui 1.376 67 5,2% 15,21% 1335
Canovelles 1.972 85 4,5% 23,05% 1975
Cànoves i Samalús 219 3 1,5% 14,79% 255
Cardedeu 1.371 75 5,8% 14,91% 1354
Figaró-Montmany 100 20 25,4% 18,39% 103
Les Franqueses del Vallès 1.795 64 3,7% 16,89% 1721
La Garriga 1.152 99 9,4% 14,30% 1155
Granollers 5.897 311 5,6% 18,49% 5879
48 | P á g i n a
ATUR MUNICIPAL I TAXA. ANY 2012 / Juny 2013 (Continuació)
ANY 2012 Juny 2013
Mercats de treball Atur registrat Dif. any anterior Var. %
Taxa d’atur
Atur registrat
Lliçà d’Amunt 1.228 114 10,2% 16,14% 1219
Lliçà de Vall 512 66 14,9% 15,39% 500
Llinars del Vallès 864 60 7,4% 17,41% 870
La Roca del Vallès 823 103 14,3% 14,90% 796
Sant Antoni de Vilamajor 452 42 10,3% 14,95% 451
Sant Feliu de Codines 480 32 7,1% 14,84% 475
Sant Pere de Vilamajor 354 50 16,4% 15,76% 350
Santa Eulàlia de Ronçana 562 47 9,2% 15,67% 542
Tagamanent 23 7 43,7% 13,15% 22
Vallromanes 133 17 14,5% 10,50% 123
Vilanova del Vallès 337 21 6,7% 12,58% 345
Mercat de Granollers 20.853 1.382 7,1% 16,55%
20.689
Aiguafreda 190 8 4,5% 15,39% 198
Castellcir 31 0 -1,1% 9,29% 34
Castellterçol 148 17 13,1% 12,76% 140
Granera 3 -3 -49,3% 5,45% 3
Sant Quirze Safaja 33 2 7,3% 9,11% 31
Vilalba Sasserra 75 10 14,9% 20,26% 61
Altres municipis 480 34 7,7% 13,66% 467
Total Vallès Oriental 37.074 2.767 8,1% 17,36% 36.777
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
Per mercats de treball, per primer cop, el Baix Montseny ha estat el més
perjudicat amb un increment dels aturats del 10,4%, seguit pel Baix Vallès amb
un 9,2% i el Mercat de Granollers amb un 7,1%. Si observem les dades de la
taula veiem com els 5 municipis amb les taxes d’atur més altes durant el 2012
han estat: Canovelles (23,05%), Mollet del Vallès (21,28%) La Llagosta (21,22%),
Vilalba Sasserra (20,26%) i Montornès del Vallès (20,04%).
Si analitzem la distribució municipal de l’atur segons l’activitat econòmica,
tornem a observar com tots els municipis presenten una tònica similar, amb un
pes de l’atur especialment concentrat a les activitats de les indústries
manufactureres, a les activitats administratives i auxiliars, a la construcció, al
comerç a l’engròs i al detall i a les activitats professionals i tècniques.
També es destaca un percentatge relativament important del col·lectiu SOA
(sense ocupació anterior), al voltant del 5,27% i amb percentatges relatius alts
especialment als municipis de Sant Celoni, Montseny, Montornès del Vallès,
Martorelles, Gualba, Granera, Les Franqueses del Vallès, Fogars de Montclús i
Figaró-Montmany.
49 | P á g i n a
LA CONTRACTACIÓ ALS MUNICIPIS El 2011 es va tornar a viure un retrocés pel que fa a la contractació. Els
contractes registrats van representar un descens del 5,5% en relació 2010. El
2012, en canvi, manté els registres de l’any anterior i creix molt moderadament
en un 0,12%. De fet, aquest creixement es tradueix en 113 contractes més. A la
taula que es mostra a continuació es pot veure la distribució dels contractes
efectuats a cada municipi durant el 2012.
CONTRACTACIÓ ALS MUNICIPIS. ANY 2012
Variació 2011-2012 Sexe Grans sectors econòmics
Municipis Contractes Absoluta % Homes Dones Agricultura Indústria Construcció Serveis
Campins 97 42 76,36% 58 39 0 5 1 91
Fogars de Montclús 67 2 3,08% 24 43 7 0 2 58
Gualba 881 540 158,36% 419 462 0 101 39 741
Montseny 237 0 0,00% 103 134 4 4 13 216
Sant Celoni 2.723 30 1,11% 1142 1581 47 318 212 2.146
Sant Esteve de Palautordera 636 -140 -18,04% 303 333 19 5 28 584
Santa Maria de Palautordera 1.547 -16 -1,02% 921 626 60 166 92 1.229
Vallgorguina 338 56 19,86% 192 146 4 77 37 220
Baix Montseny 6.526 514 8,55% 3162 3364 141 676 424 5.285
La Llagosta 1.839 -32 -1,71% 988 851 0 730 184 925
Martorelles 1.325 -435 -24,72% 841 484 1 625 63 636
Mollet del Vallès 9.929 -851 -7,89% 4259 5670 41 604 422 8.862
Montmeló 5.518 626 12,80% 3490 2028 0 253 552 4.713
Montornès del Vallès 5.883 720 13,95% 3502 2381 15 745 295 4.828
Parets del Vallès 7.124 -32 -0,45% 4245 2879 5 1389 191 5.539
Sant Fost de Campsentelles 1.558 194 14,22% 758 800 7 214 90 1.247
Santa Maria de Martorelles 28 -11 -28,21% 15 13 0 0 2 26
Baix Vallès 33.204 179 0,54% 18098 15106 69 4560 1799 26.776
l'Ametlla del Vallès 1.729 121 7,52% 697 1032 1 189 112 1.427
Bigues i Riells 1.157 -47 -3,90% 489 668 16 128 87 926
Caldes de Montbui 3.379 -162 -4,57% 1763 1616 23 400 150 2.806
Canovelles 1.775 -300 -14,46% 1001 774 19 271 223 1.262
Cànoves i Samalús 136 10 7,94% 87 49 3 0 31 102
Cardedeu 2.153 159 7,97% 1026 1127 16 269 194 1.674
Figaró i Montmany 86 -29 -25,22% 34 52 0 6 2 78
les Franqueses del Vallès 4.397 -724 -14,14% 2577 1820 16 613 255 3.513
La Garriga 4.360 320 7,92% 1514 2846 13 244 113 3.990
Granollers 20.118 -817 -3,90% 9963 10155 14 2253 624 17.227
Lliçà d'Amunt 1.439 -1221 -45,90% 821 618 8 269 212 950
Lliçà de Vall 2.631 -5 -0,19% 1702 929 9 810 113 1.699
Llinars del Vallès 2.007 184 10,09% 1142 865 3 278 184 1.542
La Roca del Vallès 6.260 1376 28,17% 3552 2708 27 164 123 5.946
Sant Antoni de Vilamajor 443 -2 -0,45% 252 191 3 41 64 335
Sant Feliu de Codines 507 26 5,41% 283 224 5 34 85 383
Sant Pere de Vilamajor 291 102 53,97% 149 142 13 21 30 227
Santa Eulàlia de Ronçana 833 -44 -5,02% 493 340 7 199 31 596
Tagamanent 66 27 69,23% 42 24 0 1 14 51
Vallromanes 456 127 38,60% 251 205 2 6 19 429
Vilanova del Vallès 1.230 115 10,31% 654 576 2 30 73 1.125
MTG 55.453 -784 -1,39% 28492 26961 200 6226 2739 46.288
Vallès Oriental 96.481 113 0,12% 50.308 46.173 426 11.834 5.001 79.220 Font: Departament d’empresa i ocupació.
50 | P á g i n a
RESUM DE LA
CONJUNTURA
4...
51 | P á g i n a
RESUM D'INDICADORS
Activitat econòmica general 2011 2012 Var. 2011-2012
PIB*
-6,85 1,07 7,92
Empreses
12.032 11.573 -3,8%
Sectors d'activitat
Agricultura
Empreses
96 94 -2,1%
Assalariats
404 312 -22,8%
Autònoms
614 593 -3,4%
Aturats
414 441 6,5%
Expedients de regulació d'ocupació autoritzats 0 3 -
Indústria
Empreses
2.192 2.081 -5,1%
Assalariats
36.613 34.701 -5,2%
Autònoms
3.387 3.295 -2,7%
Aturats
7.216 7.522 4,2%
Expedients de regulació d'ocupació autoritzats 120 175 45,8%
Construcció
Empreses
1.477 1.248 -15,5%
Assalariats
6.519 5.192 -20,4%
Autònoms
5.197 4.834 -7,0%
Aturats
4.520 4.837 7,0%
Expedients de regulació d'ocupació autoritzats 31 37 19,4%
Habitatges acabats (projectes visats) 503 384 -23,7%
Habitatges iniciats (projectes visats) 262 304 16,0%
Serveis
Empreses
8.267 8.151 -1,4%
Assalariats
55.845 54.391 -2,6%
Autònoms
20.660 20.691 0,2%
Aturats
20.309 22.414 10,4%
Expedients de regulació d'ocupació autoritzats 67 139 107,5%
Mercat de treball
Assalariats 99.382 94.391 -5,0%
Autònoms
29.858 29.412 -1,5%
Nombre de contractes
96.368 96.481 0,1%
Aturats
34.307 37.074 8,1%
Aturats SOA
1.848 1.861 0,7%
Taxa d'atur
16,49% 17,36% 0,9%
Treballadors afectats per regulació d'ocupació 3.733 6.924 85,5%
Expedients de regulació d'ocupació autoritzats 218 354 62,4%
Índex de sinistralitat 4.966 4.117 -17,1%
* PIB 2010 comparat amb 2009
Font: Elaboració pròpia.
52 | P á g i n a
Trets principals de l’economia del Vallès Oriental 2012
Aquest any el Vallès Oriental obté els pitjors resultats de la sèrie de
l’Índex de competitivitat territorial des de 2003. La comarca cedeix
tres llocs, obtenint un valor de l’índex molt inferior al d’edicions
anteriors, fet que porta al Vallès Oriental a perdre tres posicions en el
rànquing i la situa en la 9a posició. La comarca es situa com a 9a
comarca en avantatges competitius amb una puntuació de 38,5 (2
punts per sota de la registrada l’any 2011).
El Vallès Oriental ha perdut competitivitat en diferents factors dels
analitzats, els més rellevants són: infraestructures de transport i
comunicacions, disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica,
esperit emprenedor i dinamisme empresarial.
Destaca que el Vallès Oriental segueix tenint un molt mal resultat en el
factor de sostenibilitat social. Els mals resultats dels registres d’atur i
l’elevat nivell de temporalitat en els contractes, genera una
penalització molt dura en la competitivitat del territori. Al comparar
la comarca amb les seves comarques veïnes, queda molt clar com la
sostenibilitat social penalitza el seu resultat global de competitivitat.
El Vallès Oriental es beneficia de la seva proximitat amb la comarca
més competitiva, el Barcelonès. La seva ubicació li permet aprofitar
les oportunitats que pot aportar la generació de noves activitats
econòmiques al Barcelonès.
Segons les dades del darrer padró oficial corresponent a 2012, la
població de la comarca és de 402.632 persones, un 0,68% més respecte
2011. Durant el període 2007-2012, la comarca ha registrat un
increment demogràfic de més de 25.000 persones. Bona part d’aquest
creixement demogràfic s’explica per les aportacions migratòries, tant
d’origen estranger com d’origen metropolità. La població d’origen
estranger a la comarca suposa el 10,74% de la població total.
L’any 2012 ha suposat una nova acceleració en la destrucció
d’ocupació i comptes de cotització (empreses). La frenada viscuda
l’any 2010 ha acabat d’accelerar-se aquest 2012, després que l’any
2011 es va viure un retrocés més moderat.
En xifres absolutes, al gener de 2012 el Vallès Oriental comptava amb
36.107 aturats i va acabar l’any amb 37.844. Aquest any, a diferència
de l’anterior, l’evolució ha seguit una mateixa tendència: la
d’incrementar contínuament les llistes d’aturats registrats, exceptuant
els mesos de març, juny i desembre.
El 77,2% de persones a l’atur no tenen una formació específica sinó
que són persones sense estudis o bé amb estudis primaris incomplets o
Competitivitat
territorial
Dinàmica
demogràfica
Atur registrat
53 | P á g i n a
d’educació general, per tant, persones que tenen un nivell d’instrucció
baix.
En termes de variació relativa dels registres d’atur destaca l’increment
registrat entre les persones amb estudis universitaris de segon i tercer
cicle (21,5%), els universitaris de primer cicle (16,4%) i els sense
estudis (14,3%). A diferència d’anys anteriors, els aturats amb
estudis superiors s’incrementen de manera destacada.
El gruix de l’atur s’ha registrat pràcticament en les mateixes activitats
econòmiques que el 2011 i el 2010, és a dir, indústria manufacturera
(19,4%), construcció (13,05%), comerç a l’engròs i al detall (13,38%),
activitats professionals i científiques (7,98%) i activitats
administratives (17,12%).
Per ocupacions, la gran majoria dels aturats registrats estaven ocupats
en ocupacions elementals (36%), seguits pels que eren artesans,
treballadors d’indústries i de la construcció (14,5%).
Si ho comparem amb valors relatius respecte 2011, les ocupacions on
han crescut més els aturats són les de professionals científics i
intel·lectuals , amb un increment de més del 20%.
El volum total de contractes registrats al 2012 va ser de 96.481, 113
més que l’any anterior (0,12%). Aquesta evolució de les dades indica
un avanç respecte l’any passat ja que el 2011 es van formalitzar un
5,5% de contractes menys. Aquest no és el primer any que es
formalitzen més contractes, el 2010 ja es va viure tal situació i
l’increment de contractes va ser molt més elevat que l’actual.
L’únic sector on hi ha hagut una millora en el nombre de
contractacions ha estat el dels serveis, de fet, l’explicació del petit
increment de contractes registrat el 2012 ve provocat pel
comportament d’aquest sector.
Al Vallès Oriental els expedients de regulació resolts s’han incrementat
de manera alarmant respecte les dades de l'any 2011 i s’han registrat
un total de 354, un 62,4% més respecte l’any anterior.
El nombre de treballadors afectats per aquests expedients dibuixa,
com als inicis de la crisi, un elevat creixement: de les 3.733 persones
afectades l'any 2011 s’ha passat a un total de 6.924 persones al llarg
del 2012. Per sexes, els expedients de regulació han afectat
majoritàriament als homes (68%).
L’índex de sinistralitat aquest 2012 ha disminuït respecte la xifra
registrada l’any passat i, de fet, també és molt inferior al registrat en
anys anteriors. L’Índex de sinistralitat registrat és la meitat del que es
va registrar tan l’any 2006 com el 2007.
Atur registrat
Contractació
Sinistralitat
Expedients de
Regulació
54 | P á g i n a
El 2012 es torna a accelerar la destrucció de llocs de treball amb la
reducció d’un 5% dels assalariats respecte 2011. Pel que fa a les
empreses, aquestes s’han reduït un 3,8%. El col·lectiu dels treballadors
autònoms és el que resisteix millor, registrant el descens més moderat
passant dels 29.858 de l’any 2011 als 29.412 del 2012. Una pèrdua
relativa, per tant, de l’1,5%, superior al descens registrat l’any
anterior (▼0,5%).
De nou, el sector de la construcció registra el pitjor comportament,
amb molta diferència respecte del sector industrial on també hi ha
hagut pèrdues importants.
Durant el 2012 s’ha incrementat la caiguda generalitzada de les
activitats industrials. Tot i ser més elevada que l’any 2011, la caiguda
no ha estat tan notable com els anys 2010, 2009 o 2008.
En les activitats industrials destaquen les que han tingut increments de
les empreses i l’ocupació: la fabricació de productes farmacèutics,
l’energia elèctrica i del gas i les activitats incloses en el sector de
manufactures diverses (de la fabricació d’articles de joieria i la
bijuteria fins a la fabricació d’instruments mèdics i odontològics).
Es constata un predomini de les activitats de tecnologia baixa o
mitjana baixa, que suposen el 61% del total d’afiliats al sector
industrial.
El pes de l’afiliació en sectors de tecnologia alta torna a augmentar,
tal i com ja passava els tres anys anteriors, encara que molt
moderadament (0,40%).
Durant el 2012 el sector serveis ha evolucionat irregularment en
l’ocupació, amb un descens del nombre d’assalariats, del ▼3%, i un
lleuger increment del nombre d’autònoms (0.15%).
Destaquen les branques d’activitat amb comportament positiu: els
serveis de menjar i begudes, mediació financera i també les activitats
administratives d’oficines.
El gruix de les activitats terciàries predominants a la comarca pertany
al grup de serveis que no es basen en el coneixement. El 2012 suposen
més del 67,4% del total de l’activitat, tot i que han registrat un
decrement moderat del 0,42% respecte l’any anterior.
La variació de l’afiliació en activitats terciàries classificades en la
categoria de tecnologia alta o punta ha estat moderadament positiva,
amb un increment del 0,07%, i ja representen l’1,06% de les activitats
del sector serveis basades en coneixement.
Ocupació
La indústria
vallesana
Sector serveis
55 | P á g i n a
En termes d’afiliació, el descens de l’activitat es torna a fer molt
evident com ja passava els anys anterior, ja que el sector registra unes
pèrdues molt importants des del principi de la crisi econòmica.
El descens ha estat generalitzat però més pronunciat, en la construcció
d’immobles quan en anys anteriors la caiguda d’assalariats més
rellevant es registrava en la construcció d’obres d’enginyeria civil.
Aquest 2012 la tendència positiva en assalariats no ha continuat, s’han
reduït en un 22,8%, passant de 404 l’any 2011 a 312. Per altra banda,
les empreses i autònoms també decreixen però d’una manera més
moderada que els assalariats.
El sector de la
construcció
Sector primari
Top Related