INFORME DE CONCLUSIONS
REUNIÓ OBERTA A VEÏNS I VEÏNES
Equip Tècnic: Estudi la Dula
Promueve: Ajuntament del Puig de Santa María
ÍNDEX
01 Urbanisme i medi ambient 03
02 Mobilitat i espai públic 05
03 Educació i salut 07
04 Cultura i esports 08
05 Ocupació i desenvolupament econòmic 10
06 Igualtat 11
EL PUIG PARTICIPA
Diagnòstic Veïnal del Poble
www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble 3
DEBILITATS
En l’anàlisi de les debilitats del municipi, apareix una gran àrea que es pot
anomenar o vincular a la brutícia i salubritat del poble. Aquesta recull bona
part dels debats que es donen al llarg de tota la sessió així com es manifesta
a través de diferents problemes.
En primer lloc, apareixen molts problemes vinculats als excrements dels
gossos, que no són arreplegats i embruten els carrers. Aquest tema rep
constantment l’atenció del grup, sobre el que es debat molt. Especialment,
es plantegen alternatives al conflicte: hi ha persones que parlen del control
per ADN dels gossos que hi ha al poble, hi ha altres que parlen directament
de multar als propietaris. També es plantegen altres opcions espacials, com
la instal·lació de parcs canins, concebuts com espais d’esplai per als gossos.
Dita opció es prefereix clarament front els pipican, els quals el veïnat consi-
dera que no han funcionat. Arrel d’aquest conflicte, hi ha persones que cri-
tiquen l’escassa cultura participativa que te la ciutadania de El Puig. Altres
participants veuen que l’administració local no ha facilitat els mecanismes
per a que aquesta es done.
En segon, de les necessitats que apareix en aquest àmbit és millorar les
estratègies per combatre les plagues d’insectes, especialment panderoles
(“cucarachas”) i mosquits. Les persones participants consideren que quan
aplega el bon temps el poble pateix de molts problemes en aquest sen-
tit. Per tant, es parla de millorar la fumigació. Aquesta qüestió es relaciona
també amb el manteniment i l’estat dels desaigües, que pertany a Aigües de
València. Es considera que l’empresa deu vigilar el seu estat i evitar l’apari-
ció de plagues al municipi. Una veïna proposa que l’Ajuntament deu velar
pel compliment del contracte municipal i exigir la realització de les fun-
cions mencionades.
Per últim, també s’assenyala la qüestió dels contenidors. Algunes veïnes
proposen començar a soterrar els contenidors en alguns punts, com han
fet altres pobles del voltant, ja que desperten olors molt fortes en estiu o
s’omplin de moltes bosses que no caben dintre del contenidor. Per exemple,
es parla dels contenidors del carrer Castelló.
La Glorieta es percep com una de les zones que exemplifica els problemes
anteriorment mencionats. D’una banda, es percep que està plena d’excre-
ments de gossos, perquè s’utilitza constantment per a passejar-los pels
jardins. Però d’una altra, s’observa que els contenidors ubicats a la zona
afecten a l’entorn urbà del monestir (el que els veïns contrasten amb les
exigències urbanístiques a les vivendes), pel que es sol·licita que es despla-
cen una mica de lloc. Per a completar la descripció de l’entorn també es cita
l’estat ruïnós de l’antic magatzem d’autobusos, que genera humitats en les
cases veïnes i un problema mediambiental per l’existència d’un pou d’oli.
Al remat, tots els punts descrits es relacionen amb la falta de cura per l’es-
pai públic, que és altre dels grans problemes que preocupen a la població.
01. URBANISME I MEDI AMBIENT
En aquest sentit, es reivindica en termes generals
una major diversitat d’espais públics (criteri qua-
litatiu) però també la construcció de més parcs o
jardins (criteri quantitatiu).
Sobretot, apareixen dues reivindicacions concre-
tes. Una és activar les muntanyes com a espais
d’oci i esbarjo dels veïns i veïnes del Puig. Alguns
veïns perceben que hi ha una deixadesa amb la
Muntanya de la Patà, pel que es demana acondi-
cionar-la per a potenciar que la ciutadania gau-
disca d’ella. Ara bé, també hi ha veus que deman-
den que s’aprofite la muntanya de Santa Bàrbara
per a l’ús ciutadà. Es considera que és un espai
públic privilegiat, ja que posseeix unes vistes molt
boniques i és un entorn natural. L’altra qüestió
que es reivindica en diferents moments és la ne-
cessitat de que El Puig tinga una àrea d’esbarjo
d’ús públic, on la població puga acudir els dies
festius a fer-se paelles, torraes o berenars. Fins i
tot, es proposen llocs concrets, com la muntanya
del Piló o les canteres.
Hi ha una altra línia de treball important que es
centra en l’estat i problemes que es generen en
els límits del nucli urbà. Aquests són de diferent
caràcter, però es poden agrupar baix aquest con-
cepte, de forma que les enumerem a continuació.
En primer lloc, es parla del mal estat de les zo-
nes d’expansió que no foren urbanitzades. Hi ha
veïns que comenten que es deuen complir les
ordenances i mantenir les propietats i els jardins
nets i acondicionats, i no plens de males herbes.
Principalment, açò s’observa en l’entorn del Puig
Nord, per on molts veïns i veïnes passegen habi-
tualment. En segon lloc, també hi ha un altre punt
de conflicte per zones que la gent empra per a
passejar, com és el carrer Almenares, que tanca el
poble pel sud. S’observa que a la nit la il·lumina-
ció és deficient -el que genera inseguretat, espe-
cialment en les dones- per l’altura de les faroles i
el tipus de llum blanca que fan. A més, s’assenyala
que hi ha cases on la vegetació envaeix les vore-
res, afectant als vianants que passegen.
En tercer lloc, es comenta el mal estat de les
entrades del poble, el que s’ubica en la cara est
www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble4
del Puig, l’accés des de l’autovia. Ací s’observa
amb preocupació els pàrquings per a camions
que s’ubiquen a esquerra i dreta de la via d’en-
trada, que fan lletja l’arribada al Puig. Tanmateix,
s’acumulen les crítiques sobre el que està davant
del Ronda. Per una banda, perquè talla el carril
bici que va a la mar, el que provoca que cadascú
transite per on vol en aquest sentit. Per altra, es
considera que aquest solar deuria donar solució
al problema amb els autobusos que paren a Mú-
sic Ribelles per portar usuaris dels hotels, el que
afecta al veïnat de la zona.
Una altra qüestió important en el debat sobre els
problemes urbanístics és les observacions referi-
des al terme municipal. En línies generals, es per-
cep que hi ha molts camps tirats a perdre, el que
afecta al paisatge agrícola. També es detecten
alguns abocadors incontrolats en algunes zones,
com per exemple darrere de Mármoles Díaz. Ara
bé, dintre d’aquest àmbit, es subratllen els proble-
mes del nucli de la platja. Es destaquen les zones
d’urbanització sense acabar així com la qües-
tió del passeig Marítim. En general, els veïns de
dita àrea consideren que els problemes descrits
s’agreugen quan es visita la platja, especialment
durant les estacions en que no viu tanta gent (tar-
dor, hivern).
La qüestió del terme municipal també porta a
revisar l’ordenació del municipi, que es tracta
principalment al final de la sessió. Principalment,
les persones participants reclamen la construcció
de les vivendes de protecció oficial projectades a
l’àrea nord-oest del poble, i que haurien de faci-
litar que els joves del poble pogueren seguir resi-
dint al seu municipi d’origen. En canvi, el mateix
grup es mostra reticent i s’oposa al creixement del
poble cap a l’est, en l’àrea de la marjal, on deuria
anar el camp de golf i complexes urbanístics.
Per acabar amb els problemes aportats pels veïns
i veïnes, hi ha una sèrie de qüestions que apa-
reixen aleatòriament i amb menys consens sobre
elles. Per exemple, es parla de l’amenaça de runa
d’una casa en les escales del carrer les Malves. En
altre ordre de coses, hi ha una veïna que mostra
la seua preocupació pels disruptors hormonals
que generen els camions al seu pas pel poble. Cal
destacar que també apareixen diferents proble-
mes de mobilitat i accessibilitat (que van prefe-
rentment a l’àmbit de mobilitat), on destaquen els
problemes d’accés d’ambulàncies i bombers a la
plaça Mariano Benlliure.
FORTALESES
Les fortaleses giren especialment sobre tres assumptes
1. Es destaca l’estructura urbana i terme municipal del Puig. Es subrat-
lla la importància de ser un poble encara xicotet, al voltant de les
dues montanyes que hi ha al nucli urbà. Així mateixa, es parla de
l’extensió del terme municipal, amb tots els atractius que compta.
2. Es valora molt positivament la informació que aporta l’Ajuntament
a través de les noves tecnologies, especialment el whatsapp.
3. Per últim, la població participant també aplaudeix alguns espais o
equipaments públics que hi ha al municipi. Sobretot es parla del
paper que juga el Poliesportiu així com el parc dels “trompos” que
es posat com a evidència de bon espai públic.
www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble 5
DEBILITATS
Dins la taula de mobilitat i urbanisme es troben tres eixos principals que
vertebren el diagnòstic: les qüestions relacionades amb l’accessibilitat, les
qüestions relacionades amb el transport públic i finalment els espais públics
i els seus usos.
• Dins el grup de l’accessibilitat es va parlar de les següents idees:
D’una banda es parlà de les dificultats d’accedir a determinades parcel·les
públiques d’ús agrícola. Es comenta que els veïns i veïnes que treballen
eixes terres solament poden accedir a la zona a peu, amb la qual cosa han
d’anar carregats amb les ferramentes i utensilis que necessiten. S’anomena
específicament la zona de la gasolinera, com una zona que caldria condicio-
nar per a regular l’accés tant dels cotxes com de les bicicletes.
Un dels temes més importants dels què es va parlar va ser la qüestió de
l’accés a la passarel·la peatonal que uneix el Puig amb la platja. Es comenta
que no hi ha accés directe, i tot i que aquesta passarel·la es veu també com
una potencialitat (bona idea), caldria en primer lloc condicionar l’accés a
la mateixa. A més, es considera important arreglar en general tot el camí
que arriba fins la platja. Dins aquest fil (connexió amb la platja) també es
comenta que el carril bici que va des del mar fins a la via verda no es troba
connectat. A més, també en el camí al mar, es donen problemes d’inunda-
cions en estar aquest més baix de la carretera que els edificis.
Un altre dels temes dels què més es va parlar va ser la qüestió del tràfic
rodat de camions pel municipi, no tant pel casc antic, sinó per les zones més
perifèriques de dins el poble, com l’avinguda de l’IES (suposant un perill per
als infants i joves). S’especifica que aquests camions que circulen pel muni-
cipi són de gran tonatge (més de 6 tones), generant contaminació acústica
així com desperfectes a les voreres, descampats i zones verdes en els què
aparquen (el pes va desgastant les zones sense asfaltar, com els solars, i
quan plou es fan inaccessibles per a la resta de vehicles, com els cotxes,
a més d’alçar polseguera i produir brutícia). En aquest punt del debat va
sorgir una mica de controvèrsia en relació als espais on aparquen els ca-
mions, espais municipals però també de propietat privada. Aquests espais
són zones de terra que generen brutícia i soroll, en tant que els camions en
accedir alcen polseguera. Es comenta la possibilitat de tancar i delimitar
aquests solars o fins i tot, ja que de moment van a seguir servint com a zona
d’aparcament, asfaltar-los (no tots estan d’acord). De fet, tot i que els pro-
pietaris dels solars es troben obligats per llei a tancar aquests espais (el que
limitaria l’accés dels camions al poble i la brutícia que es genera), aquests
expressen que, de forma coherent, l’ajuntament hauria de fer el mateix amb
les zones d’àmbit municipal en les què també aparquen.
Els i les participants expliquen que hi ha senyalitzacions que prohibeixen
expressament que aquesta camions aparquen, però els camions fan cas
omís d’aquestes senyalitzacions.
02. MOBILITAT I ESPAI PÚBLIC
Es proposa la prohibició d’entrada a aquests ve-
hicles tan grans, i vetllar pel compliment de la
normativa i recorden que aquest tràfic específic
de camions podria anar per la V-21.
Sorgeix el tema de l’accés a l’estació. Els veïns i
veïnes expliquen que l’accés es troba en unes
condicions llastimoses que dificulten la mobilitat
a les persones amb diversitat funcional, a la gent
gran, a la gent que de forma temporal veu limi-
tada la seva mobilitat (crosses, fractures, ...) i als
veïns/nes que van amb carrets d’infants o amb ca-
rrets, en general. A més es comenta que no hi ha
cap elevador i que el desnivell que hi ha és consi-
derable, amb la qual cosa es fa necessari adoptar
mesures que faciliten l’accés. Algú diu que sembla
que es troba en marxa un procés de millora de
l’accés de l’estació, però de moment es valora
anotar aquesta necessitat al diagnòstic.
Es diagnostica la necessitat d’adaptar el poble
per a l’ús de la bicicleta i també per als vianants.
Aquesta necessitat segueix la línia encetada per
moltes poblacions en la què es pretén que el mu-
nicipi siga un espai més amable i habitable, en el
què vianants siguen els protagonistes, potenciant
l’ús del transport sostenible, talment com les bici-
cletes o senzillament fent que anar a peu resulte
còmode i segur. S’és conscient que les qüestions
relacionades amb guanyar espai públic per als
vianants, com les peatonalitzacions de carrers
o la implementació de carrils bici, són qüestions
delicades en restar-li espai al cotxe, però es fa
necessari conciliar les necessitats del habitants
equilibrant totes dues vessants.
• Les idees sorgides al voltant del transport públic
s’expliquen a continuació:
Relacionat amb el tema del transport públic, es
considera necessari millorar les connexions del
Puig amb el seu entorn. D’una banda es comenta
el cas de les connexions amb el centre de salut
de referència (“mini Fe” del Port de Sagunt), i la
necessitat d’oferir més varietat d’horaris. Un veí
o veïna que necessite traslladar-se al centre d’es-
pecialitats té dues opcions: o bé s’adapta als pocs
www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble6
horaris del transport públic existents (en el que
perfectament pots romandre tot un matí per anar
i tornar) o bé compten amb algú que els aprope al
centre. Sorgeix com a possibilitat la idea d’imple-
mentar una mena de llançadora directa que unira
el Port de Sagunt amb el Puig, tenint en compte
que aquest recorregut és força utilitzat. També
es comenta la necessitat de millorar la connexió
ferroviària entre el Puig i València; tot i que en-
tre setmana es reconeix que hi ha més varietat
d’oferta en quant a horaris, el cap de setmana la
connexió és insuficient, arribant fins a dues hores
el temps d’espera del tren. Es proposa la idea que
d’implementar una línia d’autobús que unira el
Puig amb el metro de Rafelbunyol, per tal de tin-
dre la opció del metro i la opció del tren.
• Finalment, dins l’eix d’idees sorgides al voltant
dels espais públics, trobem les següents:
Es comenta la necessitat de delimitar a un sol ac-
cés l’espai del parc “Pocoyó”, en tant que es troba
en una zona en la què passen cotxes en dues di-
reccions i els xiquets i xiquetes corren perill, en
poder sortir del parc molt fàcilment. Es comenta
també la possibilitat de peatonalitzar la zona del
“Punt i Coma”.
S’identifica la necessitat de tindre un parc per
als gossos dins el municipi, que estiga vallat. En
aquest sentit es parla de la platja per a gossos
que ja hi ha, valorant-la com una potencialitat del
Puig, però caldria tindre un espai d’esbarjo també
dins el poble, on poder deixar el gos solt. En al-
gun moment de la taula, a partir d’un comentari
fet per un dels participants, es parla al voltant de
l’existència de possibles projectes per a parcs de
gossos; tot i això, i tenint en compte que és un co-
mentari, es valora com a necessari afegir aquesta
proposta.
Sorgeix la discussió al voltant de si els reductors
de velocitat instal·lats a les carreteres del poble
segueixen la normativa (mesures); es té la impres-
sió que aquests són massa grans. Seguint amb la
temàtica de la circulació, es comenta el cas de
XXX en el què hi ha dos semàfors instal·lats, i es
valora que tal vegada, tenint en compte el volum
de tràfic, seria interessant posar una rotonda.
En diferents zones del Puig es dona la situació que
la gent aparca com pot o com vol, amb la qual
cosa és necessari remarcar la senyalització dels
espais per a aparcar, en general. Es comenta el
cas de la circulació dins el casc antic; els i les par-
ticipants pensen que caldria revisar l’ordre de la
circulació perquè l’actual sembla no funcionar
massa bé, i s’explicita el cas del carrer Puçol, en el
què hi ha fins a tres direccions diferents. S’afegeix
al diagnostic la necessitat d’arreglar les cases antigues del carrer major que
es troben en molt mal estat i poden ser un perill per als vianants. Així mateix
es fa necessari revisar i condicionar les voreres d’aquesta zona (casc antic),
algunes són massa estretes com per ser accessibles a la gent, en general,
però concretament a aquells veïns i veïnes amb diversitat funcional, gent
gran, gent amb carrets d’infants...
Es parla de confusió que genera la línia roja que es situa en la carretera de
l’institut, no es sap si és un carril bici o no, amb la qual cosa caldria revisar i
remarcar, si escau, la senyalització.
Finalment es comenta la manca d’espais públics d’esbarjo per als i les joves
i adolescents. Actualment fan usos dels parcs, però es considera necessari
pensar espais específics que fins i tot puguen potenciar la dinamització i
l’auto-organització juvenil.
FORTALESES
Les potencialitats sorgides es poden distribuir en espais públics i equipa-
ments públics:
1. Es parla de l’existència d’espais públics naturals com “la muntanye-
ta” que són força volguts i formen part de l’imaginari del municipi;
s’assenyala com a positiu el treball que s’està portant a terme en el
paratge però adverteixen que cal seguir treballant en aquesta línia
i fins i tot augmentar els esforços de recuperació, per tal d’evitar
situacions negatives, com la de la malaltia dels pins.
2. La passarel·la de vianants cap a la platja, tot i trobar-se en un estat
de desatenció, no deixa de ser considerada com una bona idea.
3. Els parcs infantils, es valoren com equipaments públics positius
però, lligat amb la idea que ha sorgit a l’apartat de debilitats, seria
necessari plantejar espais públics també per als i les joves.
4. L’existència d’una platja per a gossos també és una idea que sorgeix
dins l’apartat de potencialitats.
Finalment també sorgeixen idees positives al voltant d’actuacions públi-
ques que incideixen en la millora de la qualitat de vida de la població:
5. Apareix una aportació a sobre el bon treball fet en quant a regula-
ció de trànsit, que incideix positivament en la poca contaminació,
soroll i per tant, generant un ambient amable per als veïns i veïnes;
aquesta idea, però, contrasta amb la necessitat de regular el tràfic
de camions. Finalment s’acorda afegir que dins el Puig hi ha zones
en les què efectivament la qualitat de vida resulta molt bona i tran-
quil·la, com en la zona de l’estació, però també hi ha d’altres zones
més castigades (per exemple, les zones per on passen els camions).
www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble 7
S’exposen les debilitats dividides en els dos àmbits que comprenia la taula, en
primer lloc, les qüestions referides a educació i, en segon, les vinculades a salut.
DEBILITATS
EDUCACIÓ
Un dels primer temes que va eixir fou la necessitats, donada l’existència
de moltes famílies amb recursos econòmics limitats, de la gratuïtat d’una
oferta educativa de guarderia, de recolzament escolar i d’activitats extraes-
colars per a xiquets i xiquetes.
En segon lloc, va sorgir la mancança d’oferta formativa reglada (cicles for-
matius) i no reglada; en esta última, es feia referència a espais i activitats
per a compartir coneixements entre els i les veïnes mateixes, així com un
pla d’educació ciutadana i cívica, posant com a exemple els excrements de
gossos. Eixia també la falta d’un espai de diàleg per a adolescents, conside-
rant-lo com a part de la proposta d’oci juvenil1 del municipi.
En tercer lloc, es debatia sobre la infraestructura, mencionant-se com a de-
bilitat l’ús exclusiu dels centres educatius només per a activitats d’educació
reglada i en hores lectives. Així, es ressaltava la bona idea d’organitzar el
taller obert del diagnòstic veïnal a una escola. Es parlava d’ ”obrir les es-
coles al poble”. A més, les deficients actuacions de millora i manteniment
d’infraestructura i equipament dels centres escolars es posava de manifest
amb el cas del Col·legi Padre Jofré.
SALUT
En quant al tema de salut havia prou consens, en reconèixer l’atenció dels
pacients en dos punts: un d’ells sobre els horaris tant d’urgències com del
centre de salut (vesprades) i, l’altre, al voltant de la coordinació amb l’hos-
pital de Sagunt, referint-se al transport i llistes d’espera i apel·lant a una
major coordinació dels diferents nivells de l’Administració Pública en esta
matèria. Alguna persona va destacar la poca amabilitat d’algunes persones
d’atenció al púbic del centre de salut, però, sense major transcendència.
Per últim, es parlava sobre activitats educatives en matèria de salut, reco-
neixent com a fortalesa les activitats que fa el Centre de Salut però es po-
sava en evidència la mala difusió i comunicació d’estes activitats que es
contemplen com d’alt interès ciutadà. Encara que, en general, l’opinió sobre
la informació que aporta l’Ajuntament a través de les noves tecnologies és
correcta. No obstant estes activitats educatives, es troba a faltar una pers-
pectiva de prevenció en matèria de salut, per la qual cosa, es menciona com
a debilitat la manca d’oferta d’educació preventiva de la salut.
1 A aquest propòsit, cal resaltar que molts i moltes de les participants a la taula varen
arribar preguntant per la taula de joventut i/o juventut i educació.
03. EDUCACIÓ I SALUT
FORTALESES
Les fortaleses que han eixit a la sessió d’ambdós
temes son:
1. Es destaquen diversos punts sobre els
Centres Educatius del municipi, fent re-
ferència a la seua ubicació, la bona gestió,
l’oferta de places i educativa (primària,
secundària i batxillerat) i activitats mu-
nicipals dins l’horari lectiu (encara que
va haver-hi diferents opinions sobre els
beneficis o retràs en el curriculo escolar
amb aquestes activitats). A més, es posa
en valor el col·legi Padre Jofré, com a va-
lor patrimonial i identitari per a moltes
generacions del municipi.
2. Sobre el Centre de Salut es parla de la
seua bona ubicació i l’oferta d’activitats
formatives relacionades amb diferents
dimensions de la salut.
3. Es valora molt positivament l’entorn natu-
ral que té el Puig (mar i muntanya), i el po-
tencial que té per a desenvolupar activitats
educatives i de conscienciació ambiental.
4. Ix també el recolzament municipal a
l’atenció de malalts amb ajudes d’atenció
domiciliaria, encara que es precisa la re-
visió de criteris de barem (propietaris de
terra ho tenen difícil per accedir a elles).
5. Es valora molt positivament la implicació
veïnal, i es posa d’exemple la gran afluèn-
cia de persones presents al taller obert
del diagnòstic. A més, es fa referència al
veïnat com a gran acollidor de nouvin-
guts i nouvingudes, així com l’alt grau de
participació dels consells escolars a les
activitats paral·leles (municipals).l’accés
de l’estació, però de moment es valora
anotar aquesta necessitat al diagnòstic.
www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble8
DEBILITATS
Una de les principals qüestions, la primera i que ha tingut a totes les perso-
nes participant d’acord, ha sigut la manca de comunicació entre el ajunta-
ment i els seus veïns. La majoria pensa que no es fa suficient difusió de les
activitats municipals, és verbalitza que la publicitat de les activitats no aple-
guen per diferents raons (el bàndol està trencat i no s’escolta, desconeixe-
ment de les opcions que existeixen de rebre publicitat municipal...) que a
més quan aplega està massa desordenada i és necessita alguna ferramenta
que permetre rebre la informació de manera general. Algunes persones
manifesten que coneixen les ferramentes com la web municipal, el mailing
i el whatssapp municipal, els MUPIS del carrer...però no és fiquen d’acord en
qual consideren més efectiu, ja que tenen edats, hàbits de vida i necessitats
molt diferents. Aleshores, allò que és molt útil per alguns, consideren que
no ho és per altres, per exemple les ferramentes electròniques que la gent
major no te al seu abast.
També és comenta la necessitat de unificar tant l’oferta pública com la que
és pot oferir des de entitats privades (per exemple L,Unió Musical del Puig),
per açò es parla de una AGENDA D’OCI on s’arrepleguen totes les ofertes
d’un mes, d’un trimestre o d’un període determinant, ja que seria una ferra-
menta molt útil per a decidir en quina activitat es vol participar. Una altra
proposta, és la creació de una APP per als mòbils i demés dispositius elec-
trònics que recolliria les ofertes d’oci públiques i privades, que es poguera
descarregar de manera gratuïta i tot el mon consultaria de manera senzilla.
Açó es consideraria millor ja que n’hi ha gent que no vol rebre massa publi-
citat per whatsapp o mail, prefereix consultar-lo quan vulga.
En relació a les infraestructures municipals, tant d’edificis com de les acti-
vitats o materials de les que es varen trobar carències, és va presentar com
una pluja d’idees on la gent explicava quines necessitats detectaven al seu
voltant. Estes son les principals reclamacions:
• Poliesportiu municipal: és fica en valor que és un espai molt complet,
amb una gran oferta esportiva, però amb carències que voldrien millo-
rar. Un participant parla de la necessitat d’habilitar un carril bici dins,
que permetrà a les famílies moure dins del poliesportiu, un carril bici
que connectarà els diferents espais, així com algú lloc habilitat per a
ensenyar a muntar en bicicleta als mes petits. És planteja que de forma
“informal” ja s’està utilitzant els carrers propers al Parc Ciutat Jardí per
a classes de bici per a xiquets, es podria també habilitar per a que les
famílies pogueren fer-ho durant els caps de setmana, ja que és un lloc
segur, o destinar un espai dins del poliesportiu.
Altra necessitat és tornar a obrir el Bar, ja que era un lloc perfecte per a les
famílies, els clubs i la gent en general, la solució d’ara és queda massa curta.
També un par de persones indiquen com a debilitat la falta de suport als
esports minoritaris com per exemple el bàsquet.
04. CULTURA I ESPORTS
• Biblioteca: Es demanà inversió en el fons bi-
bliotecari, no és compren novetats i converteix
la biblioteca en un lloc d’estudi, però no per-
met utilitzar el servei de presta’m perquè no
n’hi cap actualització en llibres. Alguns usuaris
comenten que és molt útil que es puga dema-
nar un llibre a una altra biblioteca mitjançant
la Xarxa de biblioteques.
Ací mateix és demana una ampliació dels horaris,
encara que alguns participants han dit que ara
està ampliat però la majoria no coneixia aquesta
informació.
• Centre d’Oci juvenil: Es planteja, per una
part de les persones reunides i la resta estan
d’acord, la necessitat de destinar una infraes-
tructura d’oci i entreteniment per a la joventut
del poble, principalment adolescents. Es valo-
ra molt les activitats que s’ofereixen als joves
des de el Centre Cívic (ESPAI JOVE), de fet les
consideren unes de les fortaleses del poble,
però pensen que s’ha de fer més oferta i do-
tar un espai de coses que les pugen interessar.
El grup considera que es una de les prioritats
que hauria de tindre el ajuntament.
També es debat sobre la festa dels bous al po-
ble. Algunes persones participants opinen que
probablement es dediquen massa recursos a les
festes taurines, pel que demanen que es faça pú-
blic i transparent tot el que li costa a l’Ajuntament
(subvencions, despesses de personal, neteja… )
Altres persones no estan d’acord amb aquesta po-
sició, pel que no hi ha un consens a la taula sobre
aquest tema.
Per últim, alguna persona ha aportat la seua vi-
sió de les debilitats demana més pressupost per
activitats que tinguen un valor afegit (Educació,
Integració Social, Ajudes a l’estudi...); pensava que
les partides econòmiques eren insuficients per a
desenvolupar projectes en eixe sentit.
www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble 9
FORTALESES
Tothom estava d’acord que la principal fortalesa del poble és el nostre pa-
trimoni, és a dir, tant el cultural com natural i el valor turístic que te. Con-
sideren que té moltíssim potencial, que és un poble amb un abast de pos-
sibilitats a nivell turístic que pot fer del Puig un poble molt més turístic de
ho que és. La dinamització turística i cultural mitjançant accions com les
Jornades Gastronómiques (rutes, tallers, cates...), les rutes, la difusió dels
monuments... és fonamental i tots consideren un gran encert; ells i elles
pensen que obrin El Puig al turisme i apropen la Gastronomia i cultura
pròpia als veïns i veïnes del poble. Tots els participants estaven totalment
d’acord amb aquesta visió.
Però també havia una part de crítica ja que es considerà que no es destinen
suficients recursos per a potenciar el turisme, encara queden moltes coses
per fer com millorar el passeig de la platja (no és tot continuo com el de
Puçol), la situació d’abandó de les muntanyes, on es podia crear espais per a
anar en família els caps de setmana com berenadors (com n’hi ha en altres
poblacions), o millorar els serveis de transports públics.
Una altra fortalesa son els recursos que té el poble tant a nivell de persones
com d’associacions, el factor humà es considera molt important i enriqui-
dor. El teixit associatiu es complementa amb l’oferta de serveis municipals,
d’aquesta manera és molt amplia l’oferta de activitats lúdiques que un habi-
tant del poble pot realitzar. A més el edificis municipals son un punt fort i els
serveis que es presten, com la guarderia laboral, resulten d’una gran utilitat
en opinió de totes les persones participants. Amb una especial menció és
fica en valor les activitats d’oci educatiu que es fan al Centre Cívic (ESPAI
JOVE), els tallers per a joves i xiquets/es en períodes de vacances, els quals
es consideren molt enriquidors, a banda que afegiren que es necessitarien
fer més activitats per a tots.
Per acabar, un dels participants va parlar de la seua experiència en l’Escola
Municipal de Pilota Valenciana, de la qual és membre, i considerava que
era un exemple de bona gestió, molt bons resultats així com un gran nivell
d’implicació i participació per part de mares i pares dels de les alumnes.
Altra veïna va parlar de la Escola de Gimnàstica rítmica perquè també tenia
molt bones referències.
www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble10
La taula d’Ocupació i Desenvolupament local es convoca, junt a altres taules:
Urbanisme i medi ambient. Mobilitat i espai públic. Educació i salut. Cultura i
esports. Igualtat d’oportunitats. en el context de la convocatòria del diagnòstic
participat que es celebra al municipi del Puig de Santa Maria.
Cal dir que prèvia a aquesta convocatòria, ja ha estat constituït el Consell de
Participació, però, tanmateix, l’àrea d’Ocupació i Desenvolupament Local no
havia estat massa tractada en les reunions que havien mantingut. Tanmateix,
és incorporada pels professionals encarregats de gestionar del procés de parti-
cipació. Els membres del Consell que participen en la mesa reparen en aquesta
novetat al començament de la reunió i expressen la dificultat que tenen per
generar idees. Tot i això, a continuació es fan constar les conclusions a que arri-
ba la taula.
L’activitat es divideix en 2 moments; en el moment-1, es configura un grup de
treball amb sols 4 participants, i procedeixen a fer un anàlisi de debilitats i for-
taleses; en el moment-2, 6 participants debaten sobre les idees que han sorgit
en el grup anterior i aporten noves idees, tractant d’arribar a un consens.
DEBILITATS
Pel que fa al tema de l’ocupació, els participants consideren que al municipi hi
ha una idea generalitzada, respecte de les borses de treball que convoca l’ajun-
tament, de falta de transparència. Un rumor recurrent és el que hi ha moltes
persones que s’incorporen a treballar de manera reiterada i altres mai no acon-
segueixen un treball. La taula expressa que, amb independència de que açò
siga o no cert, és necessari que les borses de treball que convoca i constitueix
l’ajuntament siguen transparents i dinàmiques.
Així mateix, fan constar que en les contractacions que puga fer l’ajuntament
amb empreses externes, per a l’execució d’obres o prestació de serveis, és ne-
cessari exigir en el plec de condicions que es reserve un percentatge de places
per tal de promoure la incorporació de persones desocupades del municipi,
que després s’acomplisca.
Les dificultats per trobar un treball en la població jove i en els majors de 45 anys,
encara que siga un problema transversal de la societat espanyola, apareixen tam-
bé com a problema local, sobre el que cal actuar amb mesures que l’afavorisquen.
Respecte del sector terciari, ix a relluir la problemàtica del xicotet comerç. Es
comenta que és necessari un recolzament i potenciació del xicotet comerç lo-
cal, per tal de poder sobreviure a la pressió que sobre ell exerceixen les grans
superfícies. També es detecta com a carència la inexistència d’un mercat mu-
nicipal o alguna mena de comerç agrupat, que puguera congregar diferents
activitats en el municipi.
En relació amb la indústria, els participants apunten que els polígons industrials
en El Puig de Santa Maria estan infrautilitzats, fonamentalment per dues raons,
perquè el sòl i les naus industrials són cars i perquè les ordenances reguladores
són massa exigents.
05. OCUPACIÓ I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
Respecte del sector primari, hi ha una clara evidèn-
cia de la feblesa existent en el municipi. Hi ha una
gran quantitat de sòl rústic en estat d’abandona-
ment. L’activitat agrícola no té quasi pes específic
en el mercat de treball local. Es mencionen com
idees per tal de pal·liar aquesta debilitat la recerca
de mesures per fomentar la pràctica de l’agricultu-
ra entre els joves, la promoció d’accions formatives
vinculades amb el sector agrari, tramitar una nor-
mativa reguladora sobre l’abandonament de l’ús
del sol agrari, que permitira un increment del sol
cultivat i un canvi en el paisatge, buscar fórmules
per vincular el turisme amb l’agricultura, així com la
possibilitat de crear un producte amb denominació
d’origen. En totes aquestes propostes, predomina la
idea força que és necessari el recolzament institu-
cional de l’Ajuntament per tal de promoure i liderar
un canvi en aquest sentit.
Pel que fa al turisme, es considera que falten recur-
sos turístics i serveis terciaris i sanitaris adequats en
les platges del municipi. Els participants opinen que
el model de turisme residencial fan que les platges,
en lloc de generar ingressos i ocupació en el munici-
pi, generen despeses i càrrega ambiental. Es propo-
sa, per tant, un canvi en el model d’urbanístic en les
platges municipals.
FORTALESES
El Puig de Santa Maria és un poble turístic, amb un
turisme atractiu i de qualitat, des del punt de vista
patrimonial i mediambiental. Es constata que és un
tema en el que l’Ajuntament ha treballat prou en els
últims anys.
Es valora molt positivament les campanyes que
l’Ajuntament promou per tal de fomentar el comerç
i la gastronomia: les visites guiades, les jornades
gastronòmiques, les campanyes del dia de la mare,
el pare, nadals...
El fet de recolzar el turisme, ha de portar emparellat
l’afavoriment de l’ocupació.
El Puig té moltes potencialitats que cal explotar
i sobre el que queda molt per fer. Cal millorar les
platges, fomentar un urbanisme a les platges que
afavorisca el turisme no exclusivament residencial
i afavorint el sector terciari.
www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble 11
El municipi del Puig, a través de la Regidoria de benestar social, està desenvo-
lupant el Pla d’igualtat entre dones i homes. Aprofitant aquest fet, en la reunió
oberta per al diagnòstic veïnal del municipi, es disposa d’una taula de treball
que aborda aquesta temàtica i així poder complementar aquest Pla.
DEBILITATS
Al municipi de El Puig, en general, s’identifiquen problemes de conciliació
entre la vida laboral i familiar. Continuant amb la generalitat, són les dones
qui se’n fan càrrec de tindre cura dels menors i persones majors, a més de
realitzar les tasques domèstiques com la neteja i la gestió de recursos. Com
a conseqüència, les dones del poble gaudeixen de menys temps lliure que
els seus companys; sent aquest temps més fragmentat. Troben a faltar una
oferta sòlida d’alternatives procedent de l’Administració.
D’altra banda, assenyalen la persistència de rols i estereotips a la menta-
litat col·lectiva. Aquestes circumstàncies pensen que es reflexa, especial-
ment, a les festes i tradicions del poble, on les dones tenen poc marge de
participació. Especialment, es controvertit el punt en el que els festers de
Sant Roc sols poden ser homes, sent la festa amb més consideració.
Un problema molt consensuat és la mala connexió existent amb l’hospital
de Sagunt i el centre d’especialitats. Sembla que aquesta qüestió, a priori, té
poca relació amb la igualtat d’oportunitats, però no és així. Hi ha diversos
estudis que posen de manifest que les dones fan més ús del transport públic
per als seus desplaçaments que els homes. De la mateixa forma que als nu-
clis familiar son sols hi ha un vehicle disponible, sol fer ús l’home.
L’oferta d’educació per a persones adultes és poca i centrada al sistema
formal. Per aquesta raó, moltes persones es desanimen de fer-ne ús.
Hi ha poc nombre de dones que participen a la vida pública de El puig.
Com a proposta de millora, demanen serveis de guarderia i activitats d’oci
destinades a menors i persones majors per tal de compartir la responsa-
bilitat. També demanen l’accessibilitat a zones naturals com a alternativa
d’oci familiar.
FORTALESES
La població de El Puig troba que existeix voluntat política de treballar a fa-
vor de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Amés, es tracta d’una
impressió comuna a totes les persones que han participat a la taula i des-
perta sentiment d’orgull entre elles. En aquest sentit, és un punt positiu la
representació de dones a les Institucions Locals. S’aprecien de manera posi-
tiva les llistes paritàries i cremallera dels partits polítics, com a indicador de
la preocupació des de l’Ajuntament per la igualtat. La qual cosa identifiquen
com a motivació per a treballar en la mateixa direcció.
06. IGUALTAT
Altra fortalesa identificada és el canvi a la menta-
litat col·lectiva. Comparen la situació actual amb
la situació pròpia d’anys anteriors, especialment
dintre de l’àmbit familiar. Complementàriament
al que expressen a les debilitats, creuen que ja no
recauen de manera tan dràstica sobre les dones
les responsabilitats de cura i treball domèstic. No
senten que siga una càrrega pròpia de les dones,
i els homes que participen les assumeixen com a
pròpies i compartides. Tampoc no els resulta in-
quietant el que altres persones puguen pensar de
la manera en la que s’organitzen dins la llar.
Com a punt positiu, figura l’assoliment a la elimi-
nació de barreres per a les dones, amb aspectes
efectius a la qualitat de vida dels homes. No tro-
ben dificultats per a desenvolupar-se professio-
nalment i accedir a càrrecs de responsabilitat
dintre del context laboral. Els mèrits professionals
de les dones son apreciats socialment i els homes
participants apunten que el sexe d’una persona
no influeix a la seua valoració davant una com-
panya o company de treball.
Encara que han apuntat a un nombre reduït de
dones que participen de manera activa a la vida
pública del municipi, també assenyalen que aque-
lles que ho fan són molt actives.
Les persones participants a la taula avaluen po-
sitivament la existència de tallers gratuïts per a
persones majors. Pensen que es tracta d’una me-
sura transversal que mitiga la inactivitat d’aquest
grup poblacional (on les dones són més nombro-
ses) i la solitud, amés de col·laborar amb el repar-
timent de la responsabilitat de la cura.
Finalment, el llenguatge que inclou la perspec-
tiva femenina de les vivències utilitzat a les no-
menclatures oficials són valorats positivament.
No ho valoren com a aspecte crucial, però si com
influent.
Top Related