Llengua llatina I
Gramàtica llatina
Àrea de llengua. Segon de batxillerat
Ramon Boixader
Nom i cognom: Grup:
2
Índex
1. Introducció 3
2. Les paraules 3
3. Els noms 4
1a. declinació 6
2a. declinació 7
3a. declinació 8
4a. declinació 9
5a. declinació 9
4. Els adjectius 10
de 3 terminacions 10
de 2 terminacions 11
d’1 terminació 11
Els graus de l’adjectiu 11
5. Els pronoms 14
ego, tu 14
is, ea, id 14
idem, eadem, idem 15
qui, quae, quod 15
hic, haec, hoc 15
iste, ista, istud 16
ille, illa, illud 16
ipse, ipsa, ipsum 16
quis, quae, quid 17
pronoms numerals 17
6. Els verbs 19
conjugació activa 22
verb sum 23
formes no personals 24
7. Veu passiva 27
8. Les preposicions 29
9. Els adverbis 29
10. Les conjuncions 30
Taules gramaticals 32
Curs 2013-2014
3
Gramàtica llatina 1.Introducció La llengua llatina és la llengua de la civilització romana. És una llengua que ja no es
parla, però que té per a nosaltres una extraordinària importància perquè és la llengua
mare del català. Estudiar llatí suposa estudiar la nostra història.
Moltes persones del llarg de la història han parlat llatí. Nosaltres estudiarem la
gramàtica i la pronunciació del llatí clàssic, el llatí dels grans personatges de la cultura
romana: Cèsar, Ciceró, Virgili, August...
1.1.La pronunciació del llatí clàssic És semblant a la llengua castellana amb aquestes diferències:
la c es pronuncia sempre com una k : Cicero > Kíkero
la u després de q o de g es pronuncia sempre: que > qüe
la g es pronuncia sempre com a gat: gero > guero
la ll es pronuncia sempre com a l·l: bellum > bel·lum
la v s’ha de pronunciar com una u: vivere: uiuere
Quant a l’accentuació només cal que recordeu que en llatí no hi ha paraules agudes:
totes són planes: Caésar, o esdrúixules (Tàrraco)
2.Les paraules
Totes les paraules llatines es divideixen en dos grups: paraules variables i paraules
invariables. Aquesta divisió està feta a partir del concepte d’arrel i de terminacions. Hi
ha paraules, també en català, que tenen aquesta mateixa característica: casa/cases:
l’arrel és cas- i la terminació és –a o –es; aquestes paraules són les paraules variables.
També tenim paraules que no tenen mai cap terminació, com per exemple, avui o
perquè; aquestes són les invariables.
2.1.Paraules variables Noms: rosa,-ae (f): rosa, urbs,-is (f): ciutat, os,-oris (n): boca
Adjectius: altus,-a,-um: alt, omnis,-e: tot, sapiens, -entis : savi
Pronoms: ego, tu,- : jo, tu..., is, ea, id: ell, ella...
Verbs: amo, amavi, amatum (1): estimar, rego, rexi, rectum (3): governar
4
2.2.Paraules invariables Adverbis: nunc: ara, ubi: on
Preposicions: ex: de, cum: amb
Conjuncions: et: i, sed: però
Interjeccions: ecce: vet aquí
En llatí no hi ha articles: això suposarà que tots els noms llatins es poden traduir de tres
maneres diferents: per exemple, el nom rosa es pot traduir per la rosa, una rosa o rosa
3.Els noms Coneixem que un nom és un nom gràcies al diccionari. La manera que té un nom de
presentar-se al diccionari s’anomena enunciat. L’enunciat d’un nom és una com segueix
a continuació:
rosa, rosae (f): rosa
dominus, domini (m): senyor
3.1.L’enunciat d’un nom L’enunciat d’un nom sempre està format per dues paraules (a vegades, per raons
d’espai, la segona va abreujada – rosa,-ae (f), dominus,-i (m) - ): la primera és el seu
nominatiu singular (després explicarem què és això) i la segona és el seu genitiu
singular (id.).
Si apleguéssim tots els noms llatins junts ens n’adonaríem que n’hi ha de cinc classes
diferents: cada classe o grup s’anomenarà declinació. Són les següents:
Noms que tenen el seu enunciat acabat en –a,-ae: primera declinació
puella, puellae (f): noia
regina, reginae (f): reina
Noms que tenen el seu enunciat acabat en –us/-er/um-i: segona declinació
equus, equi (m): cavall
puer, pueri (m): nen
templum, templi (n): temple
Noms que tenen el seu enunciat acabat en Ø,-is: tercera declinació
miles, militis (m): soldat
os, oris (n): boca
urbs, urbis (f): ciutat
5
Noms que tenen el seu enunciat acabat en –us/-u,- us: quarta declinació
fructus, fructus (f): fruita
genu, genus (n): genoll
exercitus, exercitus (m): exèrcit
Noms que tenen el seu enunciat acabat en –es,-ei: cinquena declinació
dies, diei (f): dia
res, rei (f): cosa
facies, faciei (f): cara
3.2.Particularitats dels noms llatins Els noms són mots variables. La seva variació depèn de tres accidents gramaticals,
gènere, nombre i cas.
3.2.1.El gènere
Pot ser masculí, femení o neutre. El diccionari ens n’informa
3.2.2.El nombre
En la majoria de noms pot ser singular i plural. Hi ha, però, uns quants noms llatins que
només tenen plural: s’anomenen pluralia tantum (només plurals) i la seva dificultat es
troba en què el seu enunciat és també plural, de manera que ens trobarem:
Noms acabats en –ae,-arum: primera declinació
Atenae,-arum (f): Atenes
Noms acabats en –i/a,-orum: segona declinació
arma,-orum (n): armes
Noms acabats en –es/a/ia,-um: tercera declinació
aedes, aedium (f): palaus
6
3.2.3.El cas És la novetat principal dels noms llatins respecte els nostres noms. El cas és cadascuna
de les terminacions que un nom agafa per indicar quina funció sintàctica fa aquell nom
en la seva oració. És, per tant, una terminació que ens informa de qüestions sintàctiques.
En llatí hi ha sis casos, que ens indicaran sis funcions i que haurem d’intentar traduir
segons els següent quadre:
Cas Funció Traducció
Nominatiu Subjecte/Atribut la cadira
Vocatiu Vocatiu ei, cadira!
Acusatiu CD v + la cadira
Genitiu CN de la cadira
Datiu CI a/per a la cadira
Ablatiu CC amb/en la cadira
De manera que cada nom llatí tindrà 1 gènere x 2 nombres x 6 casos = 12 variacions. La
suma de totes les variacions d’un nom s’anomena declinació. Intentarem escriure a
continuació la declinació del nom català cadira:
singular plural
Nominatiu la cadira les cadires
Vocatiu ei, cadira ei, cadires
Acusatiu v + la cadira v + les cadires
Genitiu de la cadira de les cadires
Datiu a/per a la cadira a/per a les cadires
Ablatiu amb/en la cadira amb/en les cadires
3.3.Els noms de la primera declinació Són de la primera declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –a,-ae.
Per trobar l’arrel d’un nom de la primera declinació només cal treure la terminació –ae
de la segona part de l’enunciat: dea, deae (f): deessa; arrel de-
A aquesta arrel li afegirem aquestes dotze terminacions:
singular plural
Nominatiu -a -ae
Vocatiu -a -ae
Acusatiu -am -as
Genitiu -ae -arum
Datiu -ae -is
Ablatiu -a -is
7
3.4.Els noms de la segona declinació Hi ha tres classes de noms de la segona declinació:
Els que acaben en –us,-i, com populus, populi (m) poble
Els que acaben en –er,-i, com magister, magistri (m): mestre
Els que acaben en ,-um,i , com oppidum, oppidi (n): ciutat
Els dos primers tipus (us,-i o –er,-i) sempre són masculins, per tant parlarem de noms de
la segona declinació masculina
Els tercers (-um,-i) sempre són neutres, per tant parlarem de noms de la segona
declinació neutra
Per trobar l’arrel d’un nom de la segona declinació només cal treure la terminació –i de
la segona part de l’enunciat: populus populi (m): poble; arrel popul-
3.4.1.Terminacions dels noms acabats en –us,-i
singular plural
Nominatiu -us -i
Vocatiu -e -i
Acusatiu -um -os
Genitiu -i -orum
Datiu -o -is
Ablatiu -o -is
3.4.2.Terminacions dels noms acabats en –er,-i
singular plural
Nominatiu -er -i
Vocatiu -er -i
Acusatiu -um -os
Genitiu -i -orum
Datiu -o -is
Ablatiu -o -is
3.4.3.Terminacions dels noms acabats en –um,-i
singular plural
Nominatiu -um -a
Vocatiu -um -a
Acusatiu -um -a
Genitiu -i -orum
Datiu -o -is
Ablatiu -o -is
8
3.4.3.1.Llei dels noms neutres
Tots els noms neutres, de totes les declinacions, tenen els tres darrers casos iguals que
els de la declinació masculina o femenina i els tres primers casos iguals entre sí.
3.5.Els noms de la tercera declinació Són de la tercera declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en Ø,-is. El
signe Ø vol indicar aquí, qualsevol lletra. Aquest fet que pugui variar la primera
paraula de l’enunciat dificultarà molt la recerca de la paraula al diccionari.
Per trobar l’arrel d’un nom de la tercera declinació només cal treure la terminació –is de
la segona part de l’enunciat: rex, regis (f): rei; arrel reg-
La tercera declinació té noms masculins, femenins i neutres. Es declinen amb les
següents terminacions:
3.5.1.Noms masculins o femenins
singular plural
Nominatiu Ø -es
Vocatiu Ø -es
Acusatiu -em -es
Genitiu -is -um (ium)
Datiu -i -ibus
Ablatiu -e (-i) -ibus
3.5.2.Noms neutres
singular plural
Nominatiu Ø -a (ia)
Vocatiu Ø -a (ia)
Acusatiu Ø -a (ia)
Genitiu -is -um (ium)
Datiu -i -ibus
Ablatiu -e (-i) -ibus
3.5.3.Els noms parisil·làbics
Es consideren noms parisil·làbics tots aquells noms de la tercera declinació que tinguin
el mateix nombre de síl·labes en el nominatiu que en el genitiu. Aquests noms agafen
les terminacions indicades entre parèntesi en la seva declinació
Són noms parisil·làbics: civis, civis (m): ciutadà, mare, maris (n): mar...
9
3.6.Els noms de la quarta declinació Són de la quarta declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –us,-us
(quarta declinació masculina o femenina) o bé en –u,-us (quarta declinació neutra).
Per trobar l’arrel d’un nom de la quarta declinació només cal treure la terminació –us de
la segona part de l’enunciat genu, genus (n): genoll; arrel genu-
Les terminacions són les següents:
3.6.1.Declinació masculina o femenina
singular plural
Nominatiu -us -us
Vocatiu -us -us
Acusatiu -um -us
Genitiu -us -uum
Datiu -ui -ibus
Ablatiu -u -ibus
3.6.2.Declinació neutra
singular plural
Nominatiu -u -ua
Vocatiu -u -ua
Acusatiu -u -ua
Genitiu -us -uum
Datiu -ui -ibus
Ablatiu -u -ibus
3.7.Els noms de la cinquena declinació Són de la cinquena declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –es,-
ei, com res, rei (f): cosa o dies, diei (f) dia. Per trobar l’arrel d’un nom de la quarta
declinació només cal treure la terminació –ei de la segona part de l’enunciat res, rei (f):
cosa; arrel r-
Les terminacions són les següents:
singular plural
Nominatiu -es -es
Vocatiu -es -es
Acusatiu -m -es
Genitiu -ei -erum
Datiu -ei -ebus
Ablatiu -e -ebus
10
4. Els adjectius Són mots molt semblants als noms pel què fa als seus accidents gramaticals. També
tenen casos (6), nombres (2) i gèneres (3). La diferència amb el nom és que el nom
només pot tenir un sol gènere, que ve determinat al diccionari, en canvi l’adjectiu
sempre té tots tres gèneres, de manera que la declinació sencera d’un nom és de 12
possibilitats (6x2x1) mentre que en un adjectiu és de 36 possibilitats (6x2x3).
L’enunciat d’un adjectiu sempre inclou tots els seus nominatius singulars (el masculí, el
femení i el neutre)
4.1.La funció d’un adjectiu L’adjectiu sempre té la mateixa funció del nom al qual acompanya: per tant, quan
identifiquem un adjectiu, haurem de buscar el nom de la oració que concordi amb ell en
gènere, nombre i cas. L’única funció que pot tenir un adjectiu per ell mateix és la
d’atribut o la de predicatiu (i encara en aquest cas concorda també amb el subjecte).
En alguns casos també podem trobar l’adjectiu sol quan se sobrentén el nom amb el
qual concorda (per exemple, alti = els alts –s’entén els (homes) alts-)
4.2.Classes d’adjectius
4.2.1.Adjectius de tres terminacions: altus,alta,altum Aquest adjectiu organitza el seu masculí amb la segona declinació masculina, el femení
amb la primera declinació i el neutre amb la segona declinació neutra
Les seves terminacions són les següents:
singular plural
masculí femení neutre masculí femení neutre
Nominatiu -us -a -um -i -ae -a
Vocatiu -e -a -um -i -ae -a
Acusatiu -um -am -um -os -as -a
Genitiu -i -ae -i -orum -arum -orum
Datiu -o -ae -o -is -is -is
Ablatiu -o -a -o -is -is -is
11
4.2.2.Adjectius de dues terminacions: omnis, omne Aquest adjectiu organitza el seu masculí i femení amb la tercera declinació
masculina/femenina i el neutre amb la tercera declinació neutre. Sempre agafa les
terminacions dels noms parisil·làbics.
Les seves terminacions són les següents:
singular plural
m/f neutre m/f neutre
Nominatiu -is -e -es -ia
Vocatiu -is -e -es -ia
Acusatiu -em -e -es -ia
Genitiu -is -is -ium -ium
Datiu -i -i -ibus -ibus
Ablatiu -e -i -ibus -ibus
4.2.3.Adjectius d’una terminació: sapiens sapientis
Aquest adjectiu organitza el seu masculí i femení amb la tercera declinació
masculina/femenina i el neutre amb la tercera declinació neutre. Sempre agafa les
terminacions dels noms parisil·làbics. Només es diferencia de l’anterior en què el
nominatiu sigular masculí és igual per a tots tres gèneres
Les seves terminacions són les següents:
singular plural
m/f neutre m/f neutre
Nominatiu Ø Ø -es -ia
Vocatiu Ø Ø -es -ia
Acusatiu -em Ø -es -ia
Genitiu -is -is -ium -ium
Datiu -i -i -ibus -ibus
Ablatiu -e -i -ibus -ibus
4.3.Els graus de l’adjectiu
L’adjectiu és una classe de paraula que pot intensificar la seva gradació, de manera que
existeixen tres graus.
4.3.1.Grau positiu
És el grau normal de l’adjectiu. Si no diem res s’entén que un adjectiu es troba en grau
positiu.
12
4.3.2.Grau comparatiu
En el grau comparatiu s’estableix una comparació entre dos termes sintàcticament
iguals: normalment són els dos subjectes de l’oració (però pot establir-se una
comparació entre dos elements diferents de l’oració, els complements directes, els
complements indirectes, els atributs...) amb una estructura semblant a la següent:
element A = +/=/- adjectiu nexe element B
en Marc és més/menys/tan alt que/com en Pere
Tenim, doncs, tres classes d’adjectius en grau comparatiu
4.3.2.1.El comparatiu de superioritat
A és més adjectiu que B
en aquest cas s’intensifica l’adjectiu amb un adverbi (magis o plus) i es fa servir el nexe
quam:
Marcus magis altus quam Petrus est – En Marcus és més alt que en Petrus
Els dos noms que es comparen es posen en el mateix cas (en aquest cas nominatiu)
perquè fan la mateixa funció sintàctica (subjecte)
Hi ha, però, una altra manera de fer el comparatiu de superioritat: se substitueix
l’adverbi magis per una terminació que s’afegeix a l’arrel dels adjectius i que passa a
declinar-se per la tercera declinació:
-ior,-ioris (per als adjectius de gènere masculí o femení)
-ius,-ioris (per als adjectius de gènere neutre)
Tot seguit en trobem un exemple: l’adjectiu altus,-a,-um (alt) té el significat de més alt
si el declinem amb aquestes terminacions i quedaria declinat d’aquesta manera:
singular plural
m/f neutre m/f neutre
Nominatiu altior altius altiores altiora
Vocatiu altior altius altiores altiora
Acusatiu altiorem altius altiores altiora
Genitiu altioris altioris altiorum altiorum
Datiu altiori altiori altioribus altioribus
Ablatiu altiore altiore altioribus altioribus
D’aquesta manera, la frase anterior
Marcus magis altus quam Petrus est– En Marcus és més alt que en Petrus
també es podria fer de la següent manera:
Marcus altior quam Petrus est– En Marcus és més alt que en Petrus
A més a més també podem treure el nexe quam. Si el treiem aleshores el segon element
de la comparació, que morfològicament ha d’estar en el mateix cas que el primer, ha de
posar-se forçosament en cas ablatiu:
Marcus altior Petro est– En Marcus és més alt que en Petrus
13
4.3.2.2.El comparatiu d’igualtat
A és tan adjectiu com B
Marcus tam altus quam Petrus est – En Marcus és tan alt com en Petrus
4.3.2.3.El comparatiu d’inferioritat
A és menys adjectiu que B
Marcus minus altus quam Petrus est – En Marcus és menys alt que en Petrus
4.3.3.Grau superlatiu El grau superlatiu és el grau més intens d’un adjectiu. Es construeix afegint a l’arrel de
l’adjectiu la terminació –issimus, -issima, -issimum. Aleshores passa a declinar-se com
un adjectiu de tres terminacions. La seva traducció pot ser
-íssim: altíssim
molt+ adjectiu: molt alt
el més + adjectiu: el més alt
altus,a,-um: alt - altissimus,-a,-um: el més alt
Un cas especial el formen els adjectius que tenen el seu enunciat acabat en –er,-a,-um,
com ara pulcher, pulchra, pulchrum (bonic). Aquests adjectius fan el superlatiu no amb
la terminació –issimus,a,um, sinó amb la terminació –errimus,-a,-um
pulcher,-a,-um: bonic > pulcherrimus,-a,-um: el més bonic
El superlatiu pot ser absolut quan no s’indica el grup d’entre els quals s’és el més, per
exemple
Socrates sapientissimus est – Sòcrates és el més savi
o bé pot ser un superlatiu relatiu quan s’indica el grup entre els quals s’és el més, per
exemple
Socrates sapientissimus ex omnibus hominibus est – Sòcrates és el més savi de
tots els homes
Aquest grup, en llatí es pot fer de tres maneres diferents:
ex+ablatiu: ex omnibus hominibus – de tots els homes
inter+acusatiu: inter omnes homines – entre tots els homes
genitiu plural – omnium hominum – de tots els homes
14
5.Els pronoms Els pronoms són paraules variables que tenen variació de gènere, nombre i cas. No
segueixen cap declinació concreta i s’han d’estudiar de memòria. Cal tenir en compte
que molts pronoms són també adjectius (determinants), de manera que quan els trobem
caldrà valorar pel context si funcionen com a pronoms (i per tant van sols fent una
funció segons el seu cas) o si funcionen com a adjectiu i per tant acompanyen un nom.
Per exemple:
ille ad provinciam venit – aquell va venir a la província : exemple de pronom
subjecte
illo tempore Caesar ad provinciam venit – en aquell temps, Cèsar va venir a la
província: exemple d’adjectiu que concorda amb tempore i fa la funció amb ell
de CCtemps
5.1.Pronom personal: ego,tu,-: jo, tu... singular plural
1a pers. 2a pers. 3a pers. 1a pers. 2a pers. 3a pers.
Nominatiu ego tu nos vos
Vocatiu
Acusatiu me te se nos vos se
Genitiu mei tui sui nostrum vestrum sui
Datiu mihi tibi sibi nobis vobis sibi
Ablatiu me,
mecum
te, tecum se,secum nobis,
nobiscum
vobis,
vobiscum
se, secum
5.2.Pronom personal de tercera persona: is, ea, id; ell,
ella...
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu is ea id ei, ii eae ea
Vocatiu
Acusatiu eum eam id eos eas ea
Genitiu eius eius eius eorum earum eorum
Datiu ei ei ei eis, iis eis, iis eis, iis
Ablatiu eo ea eo eis, iis eis, iis eis, iis
15
5.3.Pronom/adjectiu idem, eadem, idem: el mateix, la
mateixa (es construeix amb el pronom anterior més la partícula –dem al darrera)
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu idem eadem idem eidem,
iidem
eaedem eadem
Vocatiu
Acusatiu eundem eandem eundem eosdem easdem eadem
Genitiu eiusdem eiusdem eiusdem eorundem earundem eorundem
Datiu eidem eidem eidem eisdem,
iisdem
eisdem,
iisdem
eisdem,
iisdem
Ablatiu eodem eadem eodem eisdem,
iisdem
eisdem,
iisdem
eisdem,
iisdem
5.4.Pronom relatiu: qui, quae, quod: que, el qual...
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu qui quae quod qui quae quae
Vocatiu
Acusatiu quem quam quod quos quas quae
Genitiu cuius cuius cuius quorum quarum quorum
Datiu cui cui cui quibus quibus quibus
Ablatiu quo qua quo quibus quibus quibus
5.5.Pronom/adjectiu demostratiu: hic, haec, hoc: aquest,
aquesta...
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu hic haec hoc hi hae haec
Vocatiu
Acusatiu hunc hanc hoc hos has haec
Genitiu huius huius huius horum harum horum
Datiu huic huic huic his his his
Ablatiu hoc hac hoc his his his
16
5.6.Pronom/adjectiu demostratiu: iste, ista, istud: aquest,
aquesta...
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu iste ista istud isti istae ista
Vocatiu
Acusatiu istum istam istud istos istas ista
Genitiu istius istius istius istorum istarum istorum
Datiu isti isti isti istis istis istis
Ablatiu isto ista isto istis istis istis
5.7.Pronom/adjectiu demostratiu: ille, illa, illud: aquell,
aquella...
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu ille illa illud illi illae illa
Vocatiu
Acusatiu illum illam illud illos illas illa
Genitiu illius illius illius illorum illarum illorum
Datiu illi illi illi illis illis illis
Ablatiu illo illa illo illis illis illis
5.8.Pronom/adjectiu ipse,ipsa,ipsum: ell mateix, ella
mateixa...
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu ipse ipsa ipsum ipsi ipsae ipsa
Vocatiu
Acusatiu ipsum ipsam ipsum ipsos ipsas ipsa
Genitiu ipsius ipsius ipsius ipsorum ipsarum ipsorum
Datiu ipsi ipsi ipsi ipsis ipsis ipsis
Ablatiu ipso ipsa ipso ipsis ipsis ipsis
17
5.9. Pronom/adjectiu interrogatiu o indefinit: quis, quae,
quid: qui?, quina?... o un, una... (solen estar sovint en singular només)
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu quis quae quid qui quae quae
Vocatiu
Acusatiu quem quam quid quos quas quae
Genitiu cuius cuius cuius quorum quarum quorum
Datiu cui cui cui quibus quibus quibus
Ablatiu quo qua quo quibus quibus quibus
Hi ha alguns pronoms indefinits que es declinen, amb algun petit canvi, com aquest
pronom anterior amb alguna partícula afegida al darrera o al davant, com per exemple:
quidam, quaedam, quidam: algun, un cert...
quisque, quaeque, quodque: cada
aliquis, aliquis, aliquid: algú
5.10.Pronoms/adjectius numerals cardinals (un, dos,
tres...) Els pronoms o adjectius numerals només es declinen en els tres primers números, tots
els altres són indeclinables (quattuor – quatre, septem – set...)
Els pronoms o adjectius numerals ordinals (primer, segon, tercer...) es declinen com els
adjectius de tres terminacions (primus, -a, -um – primer, secundus, -a, -um –segon...)
5.10.1.Pronom/adjectiu numeral unus, una, unum: u, un, una... (òbviament només en singular)
masculí femení neutre
Nominatiu unus una unum
Vocatiu
Acusatiu unum unam unum
Genitiu unius unius unius
Datiu uni unae uni
Ablatiu uno una uno
18
5.10.2.Pronom/adjectiu numeral duo, duae, duo: dos, dues (òbviament només en plural)
masculí femení neutre
Nominatiu duo duae duo
Vocatiu
Acusatiu duos duas duo
Genitiu duorum duarum duorum
Datiu duobus duabus duobus
Ablatiu duobus duabus duobus
5.10.3.Pronom/adjectiu numeral tres, tria: tres (òbviament només en plural)
masc/fem neutre
Nominatiu tres tria
Vocatiu
Acusatiu tres tria
Genitiu trium trium
Datiu tribus tribus
Ablatiu tribus tribus
19
6.Els verbs
6.1.L’enunciat d’un verb Al diccionari trobarem un verb com un grup de paraules que normalment està format
per tres elements: el primer és la primera persona del singular del present d’indicatiu i
ens mostra l’arrel de present o arrel 1, que servirà per formar els temps simples (traient
la lletra –o); el segon és la primera persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu i
ens mostra l’arrel de passat o arrel 2, que servirà per formar els temps compostos
(traient la lletra –i); la tercera forma és l’anomenat supí, que servirà per formar algunes
formes verbals no personals (traient -um). Al final de l’enunciat trobarem un número
(entre 1 i 4) que ens indicarà la conjugació a la qual pertany el verb.
Vegem-ne alguns exemples:
narro, narravi, narratum (1): explicar
narr- és l’arrel 1
narrav- és l’arrel 2
narrat- és l’arrel 3
fero, tuli, latum (3): portar
fer- és l’arrel 1
tul- és l’arrel 2
lat- és l’arrel 3
En cas que el diccionari només ens doni la primera de les tres paraules, caldrà saber
desenvolupar tot l’enunciat seguint aquest esquena:
Si el verb és de la primera, afegirem a l’arrel 1 –o,-avi,-atum
amo (1) serà: amo, amavi, amatum
Si el verb és de la segona, afegirem a l’arrel 1 –o,-evi,-etum
deleo (2) serà: deleo, delevi, deletum
Si el verb és de la quarta, afegirem a l’arrel 1 –o,-ivi,-itum
audio (4) serà: audio, audivi, auditum
6.2.Accidents gramaticals que afecten el verb
El verb és la classe de paraula amb més variacions de la llengua llatina, perquè està
afectat per sis accidents gramaticals:
a) persona:
1a persona: la que parla: jo o nosaltres
2a persona: la que escolta: tu o vosaltres
3a persona: de qui es parla: ell, ella, ells o elles (o qualsevol grup amb nom o
pronom en nominatiu)
b) nombre
singular
plural
aquests primers dos accidents gramaticals es combinen formant les sis persones de
cada temps verbal
20
c) temps
present
passat (o pretèrit)
futur
d) aspecte
acabat (o perfet)
inacabat (o imperfet)
e) mode
indicatiu: mostra la realitat de manera objectiva
subjuntiu: mostra el desig o la possibilitat
imperatiu: ordena
f) veu
activa: el subjecte realitza l’acció del verb
passiva: el subjecte pateix l’acció del verb
En llatí, a part d’algunes formes aïllades, només hi ha un verb irregular (i encara només
ho és en els seus temps simples), és el verb sum, fui,-: ser, estar o haver-hi (en aquest
darrer cas només es pot traduir si està en tercera persona)
6.3.La conjugació d’un verb Molt semblant al català. Segueix aquest quadre: (aprofitem per recordar la traducció en
3a persona del singular del verb model pintar)
activa passiva indicatiu subjuntiu imperatiu indicatiu subjuntiu
present pinta pinti pinta! és pintat sigui pintat
pret. imperfet pintava pintés era pintat fos pintat
futur imperfet pintarà serà pintat
pret. perfet va pintar/ha pintat hagi pintat va ser pintat/ha estat pintat hagi estat pintat
pretèrit plusq. havia pintat hagués pintat havia estat pintat hagués estat
pintat
futur perfet haurà pintat haurà estat pintat
21
6.4.Les parts d’una forma verbal Qualsevol verb és una paraula que té tres parts bàsiques:
L’arrel (que trobarem gràcies al diccionari) (A)
La característica temporal (que ens informarà de quin temps és) (CT)
La terminació (que ens dirà quina persona està actuant) T
De manera que qualsevol verb tindrà aquesta estructura:
A+CT+T
Per exemple: amavissemus té una arrel (en aquest cas l’arrel 2 amav)+una característica
temporal (en aquest cas –isse- que ens diu que és pretèrit plusquamperfet de subjuntiu) i
una terminació (en aquest cas –mus que ens diu que és primera persona del plural)
6.5.Les terminacions dels verbs Tots els verbs llatins tenen les mateixes terminacions en veu activa. Són les següents
-o/-m
-s
-t
-mus
-tis
-nt
El present d’indicatiu agafa la terminació –o per a la primera persona del singular, tots
els altres temps agafen la terminació –m
Les terminacions especials: el pretèrit perfet d’indicatiu
L’únic temps verbal que no agafa les terminacions anteriors és el pretèrit perfet
d’indicatiu, que té aquestes terminacions:
-i
-isti
-it
-imus
-istis
-erunt
22
6.6.La conjugació verbal llatina Les característiques temporals de tota la conjugació verbal llatina (veu activa) les
trobem en la taula següent:
activa
indicatiu subjuntiu imperatiu
present
A1+ (VT)+T1 A1+A+T
2
A1+-a,-ate (1)
A1+-e-ete (2)
A1+-e,-ite (3)
A1+-i,-ite (4)
pret. imperfet
A1+ABA/EBA+T3
A1+ARE+T (1)
A1+ERE+T (2,3)
A1+IRE+T (4)
futur imperfet A1+BI+T4
(1/2)
A1+E+T5
(3/4)
pret. perfet A2+T6 A2+ERI+T
pretèrit plusq. A2+ERA+T A2+ISSE+T
futur perfet A2+ERI+T7
1. VT vol dir vocal temàtica: és una vocal que es posa només quan és necessari. La vocal temàtica
només és necessària en els verbs de la 1a conjugació (A) i en els verbs de la tercera conjugació
(I) – compte: la tercera persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la tercera
conjugació canvia aquesta –I- per una –U-. També compte amb la tercera persona del plural del
present d’indicatiu dels verbs de la quarta conjugació, perquè afegeixen una –u- entre l’arrel i la
terminació tot i que no la necessitaria.
2. El present de subjuntiu canvia la –A- per una –E- en els verbs de la primera conjugació
3. En el pretèrit imperfet d’indicatiu es fa servir –ABA- per als verbs de la primera conjugació i fa
servir –EBA- per als altres
4. En el futur imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera i segona conjugació la primera persona
del singular és acabada en –BO i la tercera persona del plural en –BUNT
5. En el futur imperfet d’indicatiu dels verbs de la tercera i quarta conjugacions es fa servir la –E-
en la primera persona del singular, en lloc de la –A-
6. Recordeu: terminacions especials: -i,-isti,-it,-imus,-istis,-erunt
7. La primera persona del singular és -ERO
23
6.6.1.El verb sum El verb sum és irregular en els temps simples. Cal estudiar la seva conjugació seguint
aquesta taula:
activa
indicatiu subjuntiu imperatiu
present sum
es
est
sumus
estis
sunt
sim
sis
sit
simus
sitis
sint
es
esto
pret. imperfet eram
eras
erat
eramus
eratis
erant
essem
esses
esset
essemus
essetis
essent
futur imperfet ero
eris
erit
erimus
eritis
erunt
24
6.7.Les formes verbals no personals Són el l’infinitiu i el participi.
6.7.1.El participi
6.7.1.1.Definició
És un adjectiu verbal. Per tant té coses relatives als adjectius (es declinarà com un
adjectiu; té cas, gènere i nombre com ells i concertarà amb un nom) i als verbs (es forma
a partir d’un verb i pot tenir complements verbals)
6.7.1.2.Formes
En llatí hi ha quatre participis. Es formen seguint la següent taula:
Actiu Passiu
Present A1+-ANS,-ANTIS (1)
A1+-ENS,-ENTIS (2,3,4)
que estima/que estimava
estimant
Passat A3+-US,-A,-UM
estimat
*havent estimat (si el verb és
deponent)
Futur A3+-URUS,-A,-UM
que estimarà
havent d’estimar
A1+-ANDUS,-A,-UM (1)
A1+-ENDUS,-A,-UM(2,3,4)
que serà estimat
havent de ser estimat
6.7.1.3.Funcions Podem trobar els participis en tres àmbits sintàctics diferents:
6.7.1.3.1.Participi concertat
És el que fa la funció d’un adjectiu: complementa un nom, amb qui concorda en cas,
gènere i nombre i darrera del qual traduirem els participis tal com hem descrit en la
taula de dalt. És, per tant, equivalent a un adjectiu. Atenció, però, als possibles
complements que aquest participi pugui portar.
25
6.7.1.3.2.Participi absolut o Ablatiu absolut
Aquesta construcció no és possible trobar-la amb els participis de futur i la majoria de
vegades la trobarem amb el participi de passat passiu. Es tracta d’una construcció
formada per un participi en cas ablatiu i un nom (o un nom i adjectiu) que també trobem
en el mateix cas. Sovint aquesta construcció està entre comes per manifestar que es
tracta d’una construcció aïllada de la frase a la qual pertany. En aquestes construccions,
el participi fa la funció de verb i el nom fa la funció de subjecte. La seva traducció ha de
ser
“un cop” + el participi+ el nom
6.7.1.3.3.Participi formador de verbs passius compostos
Vegeu la veu passiva composta, més avall. En aquest cas el participi no fa cap funció
sintàctica, simplement és, juntament amb el verb auxiliar sum, el verb principal de la
frase.
6.7.2.L’infinitiu
6.7.2.1.Definició
És un substantiu verbal. Per tant té coses relatives als substantius (pot fer la mateixa
funció sintàctica que un substantiu) i als verbs (es forma a partir d’un verb i pot tenir
complements verbals)
6.7.2.2.Formes
En llatí hi ha sis infinitius. Es formen seguint la següent taula:
Verbs models: amo, amavi, amatum (1): estimar
deleo, delevi, deletum (2): esborrar
rego, rexi, rectum (3): governar
audio, audivi, auditum (4): escoltar Actiu Passiu
Fórmula Forma Traducció Fórmula Forma Traducció
Present
A1+ARE (1a) A1+ERE (2a)
A1+ERE (3a)
A1+IRE (4a)
amare delere
regere
audire
estimar esborrar
governar
escoltar
A1+ARI (1a) A1+ERI (2a)
A1+I (3a)
A1+IRI (4a)
amari deleri
regi
audiri
ser estimat ser esborrat
ser governat
ser escoltat
Passat A2+ISSE
amavisse
delevisse
rexisse audivisse
haver estimat
haver esborrat
haver governat haver escoltat
ppp (en acusatiu singular o plural)
+ ESSE
amatum esse
deletum esse
rectum esse auditum esse
haver estat estimat
haver estat esborrat
haver estat governat haver estat escoltat
Futur
pfa (en
acusatiu
singular o plural) +
ESSE
amaturum esse
deleturum esse
recturum esse auditurum esse
haver d’ estimar
haver d’esborrar
haver de governar
haver d’escoltar
pfp (en acusatiu
singular o plural) + ESSE
amandum esse
delendum esse
regendum esse audiendum esse
haver de ser estimat
haver de ser esborrat
haver de ser governat
haver de ser escoltat
26
6.7.2.3.Funcions
L’infinitiu té dues grans funcions: de nom I de verb
6.7.2.3.1.L’infinitiu-nom: l’infinitiu concertat
Anomenem infinitiu concertat aquell que fa la funció d’un nom. És el més proper a la
sintaxi catalana, de manera que el considerem més “nostre”. En aquest cas es parla
d’infinitiu concertat perquè l’infinitiu i el verb principal de l’oració (l’infinitiu com a
forma verbal no personal no té categoria suficient per fer de verb d’una oració)
comparteixen, concerten en, el mateix subjecte. Aquest infinitiu farà la mateixa funció
que un nom (subjecte, atribut, CD, CI...), tot i que habitualment el trobem com a CD de
la frase. Alerta perquè tot i tenir la funció d’un nom, no deixa de ser un verb i pot portar
complements de verb (CD, CI, Atribut...)
Vegem-ne uns exemples en català
Exemple d’infinitiu CD:
Nosaltres volíem llegir uns llibres – en aquest cas l’infinitiu llegir fa la funció de CD
del verb volíem, però també porta un CD (uns llibres)
Exemple d’infinitiu S
Passar l’estona m’agrada – en aquest cas l’infinitiu passar fa la funció de subjecte i
porta un CD (l’estona)
6.7.2.3.2.L’infinitiu-verb: l’infinitiu no-concertat. L’oració subordinada d’infinitiu
(OSI)
Quan parlem d’infinitiu no-concertat ens trobem davant d’una frase subordinada
completiva que anomenem oració subordinada d’infinitiu (OSI). En aquest cas
l’infinitiu actua com a verb d’aquesta frase i deixa de traduir-se com un infinitiu. En
aquest cas ens trobem amb tres particularitats especials:
- l’infinitiu té un subjecte propi diferent al subjecte del verb principal (per això
és diu no-concertat) que es posa en cas acusatiu. D’aquesta manera tenim
una nova funció anomenada subjecte en acusatiu
- la frase subordinada no té nexe i en la nostra traducció iniciarem aquestes
oracions amb el nexe QUE
- la traducció de l’infinitiu es fa en forma personal (d’acord al subjecte en
acusatiu que tingui), respectant la veu de l’infinitiu i d’acord a la següent
taula:
Infinitiu de present present o pretèrit imperfet
Infinitius de passat pretèrit perfet o plusquamperfet
Infinitiu de futur futur o condicional
Exemples d’infinitius no concertats:
ego uolo te librum legere - jo vull que tu llegeixis un llibre
Cesar milites profecisse dixit - Cèsar va dir que els soldats havien sortit
27
7.La veu passiva Considerarem que una frase és passiva quan tingui un verb passiu. Hi ha, en llatí una
classe de verbs peculiar que tenen aparença passiva però no ho són: són els anomenats
verbs deponents
7.1. Els verbs deponents
Són verbs formalment passius. Fins i tot el seu enunciat està format per formes passives:
hortor, hortatus sum (1): dep: animar
egredior, egressus sum (3): sortir
Aquests verbs no són passius ni formes cap frase passiva, tot i que per analitzar-los cal
tenir en compte la mecànica de formació dels verbs en veu passiva. Són verbs que
semblen passius però es tradueixen per actius
7.2.Conjugació verbal de la veu passiva La conjugació verbal passiva es fa de dues maneres, depenent de si el temps verbal és
simple o compost.
7.2.1.Conjugació verbal dels temps simples en veu passiva Es marca la veu passiva en els temps simples (present d’indicatiu i de subjuntiu, pretèrit
imperfet d’indicatiu i de subjuntiu i futur imperfet d’indicatiu) només canviant les
terminacions verbals per unes de noves. Són les següents
Terminacions actives Terminacions passives
-o/-m -or/r
-s -ris/-re
-t -tur
-mus -mur
-tis -mini
-nt -ntur
Per la resta un verb passiu té les mateixes característiques de temps, mode i aspecte que
la veu activa en els temps simples.
28
7.2.2.Conjugació verbal dels temps compostos en veu passiva La construcció dels temps compostos de la veu passiva (pretèrit perfet d’indicatiu i de
subjuntiu, pretèrit plusquamperfet d’indicatiu i de subjuntiu i futur perfet d’indicatiu) es
fa a partir del següent esquema:
participi de passat passiu en nominatiu + verb sum
per tant estem davant d’un verb compost format per dues paraules, una que és el
participi que ens indica el significat del verb i el gènere del subjecte pacient (una cosa
que els verbs mai no havien indicat) i un verb auxiliar, el verb sum, que ens indica la
persona, el nombre, el temps i el mode. La veu passiva composta es conjuga a partir
d’aquest quadre (verb model amo, amavi, amatum (1): estimar)
Indicatiu Subjuntiu
Pretèrit perfet
amatus,-a,-um sum
amatus,-a,-um es
amatus,-a,-um est
amati,-ae,-a sumus
amati,-ae,-a estis
amati,-ae,-a sunt
amatus,-a,-um sim
amatus,-a,-um sis
amatus,-a,-um sit
amati,-ae,-a simus
amati,-ae,-a sitis
amati,-ae,-a sint
Pretèrit plusquamperfet
amatus,-a,-um eram
amatus,-a,-um eras
amatus,-a,-um erat
amati,-ae,-a eramus
amati,-ae,-a eratis
amati,-ae,-a erant
amatus,-a,-um essem
amatus,-a,-um esses
amatus,-a,-um esset
amati,-ae,-a essemus
amati,-ae,-a essetis
amati,-ae,-a essent
Futur perfet
amatus,-a,-um ero
amatus,-a,-um eris
amatus,-a,-um erit
amati,-ae,-a erimus
amati,-ae,-a eritis
amati,-ae,-a erunt
29
8. Les preposicions
La preposició, com el seu nom indica es col·loca davant d’un nom, per exemple
in Italiam: cap a Itàlia
Aquest nom ha d’estar en un cas determinat que la preposició li exigeix (podrà ser
acusatiu o ablatiu). Quan un nom està precedit per una preposició perd la seva funció
sintàctica i sempre passarà a desenvolupar, juntament amb la preposició mateixa, la
funció de CC
En llatí hi ha dos tipus de preposicions: les d’acusatiu i les d’ablatiu. El diccionari ens
n’informarà
8.1.Principals preposicions
a/ab: prep. d’ablatiu: de, des de (alerta si és veu passiva es traduirà per per – C
Agent)
e/ex: prep. d’ablatiu: de, des de
in: prep d’acusatiu: a, cap a
prep d’ablatiu: a, en
ad: prep d’acusatiu: a, cap a
cum: prep d’ablatiu: amb
inter: prep d’acusatiu: entre
per: prep. d’acusatiu: per, a través de
9.Els adverbis
Els adverbis són mots invariables que sempre desenvolupen la funció de CC. Tot i que
ocasionalment poden acompanyar altres paraules –alguns adjectius- sempre els
analitzarem sols.
Alguns exemples d’adverbis
hodie: avui
bene: bé
breviter: breument
non: no
30
10.Les conjuncions Les conjuncions són mots invariables que uneixen (o separen) diversos elements de la
frase (noms, adjectius, adverbis, pronoms o verbs). La seva funció és de nexe. Són les
paraules que necessitem quan en una oració trobem més d’un verb. En aquest cas
parlarem de nexes coordinants i de nexes subordinants.
10.1.Principals nexes coordinants
et
-que
nec / neque
atque
ac
sed
et... et...
non solum... sed etiam...
non solum... verum etiam...
aut
vel... vel...
10.2. Principals nexes subordinants
10.2.1. Oracions subordinades de relatiu
Una oració subordinada de relatiu sempre té com a nexe introductor un pronom relatiu
(qui, quae, quod) que té un antecedent amb el qual concorda en gènere i nombre. Quan
trobem, per tant, un pronom relatiu procedirem a marcar els límits de l’OSR (Oració
Subordinada de Relatiu) tancant amb un parèntesi el tros comprès entre el pronom
relatiu i el verb. Posteriorment marcarem l’antecedent, que ha de ser un substantiu del
mateix gènere i nombre que el pronom relatiu i que ens indicarà quan hem de traduir
l’OSR. Sempre cal situar la traducció de l’OSR després de l’antecedent.
10.2.2. La conjunció ut
La paraula ut és una de les paraules amb més possibilitats de traducció de tots els nexes
llatins (la seva extraordinària importància en el món dels nexes llatins la veiem encara
en l’expressió catalana “amb tots els ets i uts”). Els seus valors diferents els trobem
situats en el següent quadre:
ut + verb en indicatiu:
- OSTemporal – en aquest cas l’ut es tradueix per quan
- OSModal – en aquest cas l’ut es tradueix per com
31
ut + verb en subjuntiu:
- OSCompletiva – en aquest cas l’ut es tradueix per que
- OSFinal – en aquest cas l’ut es tradueix per per tal que
- OSConsecutiva – en aquest cas l’ut es tradueix per que. Aquestes
oracions solen tenir anteriorment un adverbi (sic, ita, adeo, tam) o un adjectiu
(tantus, a, um)
10.2.3. La conjunció cum
La paraula cum en llatí pot tenir dos grans valors:
- Cum = preposició d’ablatiu. Quan el cum tingui in ablatiu al darrera serà
preposició
- Cum = conjunció. Quan no tingui un ablatiu al darrera. En aquest cas actua
de nexe introductor d’oració subordinada. El valor i la traducció d’aquesta
oració subordinada es fa d’acord al següent quadre:
o cum + verb en indicatiu
OS Temporal – en aquest cas el cum es tradueix per quan
o cum + verb en subjuntiu
OS Temporal-Causal – Cum històric – en aquest cas el cum es
tradueix per en i el verb de l’oració es tradueix per infinitiu
simple (si el verb és simple) o compost (si el verb es compost)
32
I.Taules gramaticals Noms Primera declinació
singular plural
Nominatiu -a -ae
Vocatiu -a -ae
Acusatiu -am -as
Genitiu -ae -arum
Datiu -ae -is
Ablatiu -a -is
Segona declinació
masculina (-us,-i) masculina (-er,-i) neutra
singular plural
Nominatiu -us -i
Vocatiu -e -i
Acusatiu -um -os
Genitiu -i -orum
Datiu -o -is
Ablatiu -o -is
singular plural
Nominatiu -er -i
Vocatiu -er -i
Acusatiu -um -os
Genitiu -i -orum
Datiu -o -is
Ablatiu -o -is
singular plural
Nominatiu -um -a
Vocatiu -um -a
Acusatiu -um -a
Genitiu -i -orum
Datiu -o -is
Ablatiu -o -is
Tercera declinació
masculina o femenina neutra
singular plural
Nominatiu Ø -es
Vocatiu Ø -es
Acusatiu -em -es
Genitiu -is -um (ium)
Datiu -i -ibus
Ablatiu -e (-i) -ibus
singular plural
Nominatiu Ø -a (ia)
Vocatiu Ø -a (ia)
Acusatiu Ø -a (ia)
Genitiu -is -um (ium)
Datiu -i -ibus
Ablatiu -e (-i) -ibus
Quarta declinació
masculina o femenina neutra
singular plural
Nominatiu -us -us
Vocatiu -us -us
Acusatiu -um -us
Genitiu -us -uum
Datiu -ui -ibus
Ablatiu -u -ibus
singular plural
Nominatiu -u -ua
Vocatiu -u -ua
Acusatiu -u -ua
Genitiu -us -uum
Datiu -ui -ibus
Ablatiu -u -ibus
Cinquena declinació
singular plural
Nominatiu -es -es
Vocatiu -es -es
Acusatiu -m -es
Genitiu -ei -erum
Datiu -ei -ebus
Ablatiu -e -ebus
33
Adjectius
De tres terminacions
singular plural
masculí femení neutre masculí femení neutre
Nominatiu -us -a -um -i -ae -a
Vocatiu -e -a -um -i -ae -a
Acusatiu -um -am -um -os -as -a
Genitiu -i -ae -i -orum -arum -orum
Datiu -o -ae -o -is -is -is
Ablatiu -o -a -o -is -is -is
De dues terminacions
singular plural
m/f neutre m/f neutre
Nominatiu -is -e -es -ia
Vocatiu -is -e -es -ia
Acusatiu -em -e -es -ia
Genitiu -is -is -ium -ium
Datiu -i -i -ibus -ibus
Ablatiu -i -i -ibus -ibus
D’una terminació
singular plural
m/f neutre m/f neutre
Nominatiu Ø Ø -es -ia
Vocatiu Ø Ø -es -ia
Acusatiu -em Ø -es -ia
Genitiu -is -is -ium -ium
Datiu -i -i -ibus -ibus
Ablatiu -e -i -ibus -ibus
34
Pronoms Pronom personal: ego,tu,-: jo, tu...
singular plural
1a pers. 2a pers. 3a pers. 1a pers. 2a pers. 3a pers.
Nominatiu ego tu nos vos
Vocatiu
Acusatiu me te se nos vos se
Genitiu mei tui sui nostrum vestrum sui
Datiu mihi tibi sibi nobis vobis sibi
Ablatiu me, mecum te, tecum se,secum nobis,
nobiscum
vobis,
vobiscum
se, secum
Pronom personal de tercera persona: is, ea, id; ell, ella...
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu is ea id ei, ii eae ea
Vocatiu
Acusatiu eum eam id eos eas ea
Genitiu eius eius eius eorum earum eorum
Datiu ei ei ei eis, iis eis, iis eis, iis
Ablatiu eo ea eo eis, iis eis, iis eis, iis
Pronom/adjectiu idem, eadem, idem: el mateix, la mateixa
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu idem eadem idem eidem, iidem eaedem eadem
Vocatiu
Acusatiu eundem eandem eundem eosdem easdem eadem
Genitiu eiusdem eiusdem eiusdem eorundem earundem eorundem
Datiu eidem eidem eidem eisdem,
iisdem
eisdem,
iisdem
eisdem,
iisdem
Ablatiu eodem eadem eodem eisdem,
iisdem
eisdem,
iisdem
eisdem,
iisdem
Pronom relatiu: qui, quae, quod: que, el qual...
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu qui quae quod qui quae quae
Vocatiu
Acusatiu quem quam quod quos quas quae
Genitiu cuius cuius cuius quorum quarum quorum
Datiu cui cui cui quibus quibus quibus
Ablatiu quo qua quo quibus quibus quibus
Pronom/adjectiu demostratiu: hic, haec, hoc: aquest, aquesta...
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu hic haec hoc hi hae haec
Vocatiu
Acusatiu hunc hanc hoc hos has haec
Genitiu huius huius huius horum harum horum
Datiu huic huic huic his his his
Ablatiu hoc hac hoc his his his
Pronom/adjectiu demostratiu: iste, ista, istud: aquest, aquesta...
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu iste ista istud isti istae ista
Vocatiu
Acusatiu istum istam istud istos istas ista
Genitiu istius istius istius istorum istarum istorum
Datiu isti isti isti istis istis istis
Ablatiu isto ista isto istis istis istis
35
Pronom/adjectiu demostratiu: ille, illa, illud: aquell, aquella...
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu ille illa illud illi illae illa
Vocatiu
Acusatiu illum illam illud illos illas illa
Genitiu illius illius illius illorum illarum illorum
Datiu illi illi illi illis illis illis
Ablatiu illo illa illo illis illis illis
Pronom/adjectiu ipse,ipsa,ipsum: ell mateix, ella mateixa...
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu ipse ipsa ipsum ipsi ipsae ipsa
Vocatiu
Acusatiu ipsum ipsam ipsum ipsos ipsas ipsa
Genitiu ipsius ipsius ipsius ipsorum ipsarum ipsorum
Datiu ipsi ipsi ipsi ipsis ipsis ipsis
Ablatiu ipso ipsa ipso ipsis ipsis ipsis
Pronom/adjectiu interrogatiu o indefinit: quis, quae, quid: qui?, quina?... o un, una...
singular plural
masc. fem. neutre masc. fem. neutre
Nominatiu quis quae quid qui quae quae
Vocatiu
Acusatiu quem quam quid quos quas quae
Genitiu cuius cuius cuius quorum quarum quorum
Datiu cui cui cui quibus quibus quibus
Ablatiu quo qua quo quibus quibus quibus
Pronom/adjectiu numeral unus, una, unum: u, un, una...
masculí femení neutre
Nominatiu unus una unum
Vocatiu
Acusatiu unum unam unum
Genitiu unius unius unius
Datiu uni unae uni
Ablatiu uno una uno
Pronom/adjectiu numeral duo, duae, duo: dos, dues
masculí femení neutre
Nominatiu duo duae duo
Vocatiu
Acusatiu duos duas duo
Genitiu duorum duarum duorum
Datiu duobus duabus duobus
Ablatiu duobus duabus duobus
Pronom/adjectiu numeral tres, tria: tres
masc/fem neutre
Nominatiu tres tria
Vocatiu
Acusatiu tres tria
Genitiu trium trium
Datiu tribus tribus
Ablatiu tribus tribus
36
Verbs
Veu activa
verbs models: amo, amavi, amatum (1): estimar
deleo, delevi, deletum (2): esborrar
rego, rexi, rectum (3): governar
audio, audivi, auditum (4): escoltar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu
Present
A1+(VT)+T
1 2 3 4
amo deleo rego audio
amas deles regis audis
amat delet regit audit
amamus delemus regimus audimus
amatis deletis regitis auditis
amant delent regunt audiunt
A1+A+T (2,3,4)
A1+E+T (1)
1 2 3 4
amem deleam regam audiam
ames deleas regas audias
amet deleat regat audiat
amemus deleamus regamus audiamus
ametis deleatis regatis audiatis
ament deleant regant audiant
A1+-a,-ate (1)
A1+-e,-ete (2)
A1+-e,-ite (3)
A1+-i,-ite (4)
1 2 3 4
ama dele rege audi
amate delete regite audite
Pretèrit
imperfet
A1+ABA+T (1)
A1+EBA+T (2,3,4)
1 2 3 4
amabam delebam regebam audiebam
amabas delebas regebas audiebas
amabat delebat regebat audiebat
amabamus delebamus regebamus audiebamus
amabatis delebatis regebatis audiebatis
amabant delebant regebant audiebant
A1+ARE+T (1)
A1+ERE+T (2,3)
A1+IRE+T (4)
1 2 3 4
amarem delerem regerem audirem
amares deleres regeres audires
amaret deleret regeret audiret
amaremus deleremus regeremus audiremus
amaretis deleretis regeretis audiretis
amarent delerent regerent audirent
Futur imperfet
A1+(VT)+BI+T (1,2)
A1+E+T (3,4)
1 2 3 4
amabo delebo regam audiam
amabis delebis reges audies
amabit delebit reget audiet
amabimus delebimus regemus audiemus
amabitis delebitis regetis audietis
amabunt delebunt regent audient
Pretèrit perfet
A2+T especials
1 2 3 4
amavi delevi rexi audivi
amavisti delevisti rexisti audivisti
amavit delevit rexit audivit
amavimus delevimus reximus audivimus
amavitis delevitis rexitis audivitis
amaverunt deleverunt rexerunt audiverunt
A2+ERI+T
1 2 3 4
amaverim deleverim rexerim audiverim
amaveris deleveris rexeris audiveris
amaverit deleverit rexerit audiverit
amaverimus deleverimus rexerimus audiverimus
amaveritis deleveritis rexeritis audiveritis
amaverint deleverint rexerint audiverint
Pretèrit
plusquamperfet
A2+ERA+T
1 2 3 4
amaveram deleveram rexeram audiveram
amaveras deleveras rexeras audiveras
amaverat deleverat rexerat audiverat
amaveramus deleveramus rexeramus audiveramus
amaveratis deleveratis rexeratis audiveratis
amaverant deleverant rexerant audiverant
A2+ISSE+T
1 2 3 4
amavissem delevissem rexissem audivissem
amavisses delevisses rexisses audivisses
amavisset delevisset rexisset audivisset
amavissemus delevissemus rexissemus audivissemus
amavissetis delevissetis rexissetis audivissetis
amavissent delevissent rexissent audivissent
Futur perfet
A2+ERI+T
1 2 3 4
amavero delevero rexero audivero
amaveris deleveris rexeris audiveris
amaverit deleverit rexerit audiverit
amaverimus deleverimus rexerimus audiverimus
amaveritis deleveritis rexeritis audiveritis
amaverint deleverint rexerint audiverint
37
Verbs
Veu passiva
verbs models: amo, amavi, amatum (1): estimar
deleo, delevi, deletum (2): esborrar
rego, rexi, rectum (3): governar
audio, audivi, auditum (4): escoltar
Indicatiu Subjuntiu
Present
A1+(VT)+TP
1 2 3 4
amor deleor regor audior
amaris deleris regiris audiris
amatur deletur regitur auditur
amamur delemur regimur audimur
amamini delemini regimini audimini
amantur delentur reguntur audiuntur
A1+A+TP (2,3,4)
A1+E+TP (1)
1 2 3 4
amer delear regar audiar
ameris delearis regaris audaris
ametur deleatur regatur audiatur
amemus deleamur regamur audiamur
ametis deleamini regamini audiamini
ament deleantur regantur audiantur
Pretèrit
imperfet
A1+ABA+TP (1)
A1+EBA+TP (2,3,4)
1 2 3 4
amabar delebar regebar audiebar
amabaris delebaris regebaris audiebaris
amabatur delebatur regebatur audiebatur
amabamur delebamur regebamur audiebamur
amabamini delebamini regebamini audiebamini
amabantur delebantur regebantur audiebantur
A1+ARE+T (1)
A1+ERE+T (2,3)
A1+IRE+T (4)
1 2 3 4
amarer delerer regerer audirer
amareris delereris regereris audireris
amaretur deleretur regeretur audiretur
amaremur deleremur regeremur audiremur
amaremini deleremini regeremini audiremini
amarentur delerentur regerentur audirentur
Futur imperfet
A1+(VT)+BI+T (1,2)
A1+E+T (3,4)
1 2 3 4
amabor delebor regar audiar
amabiris delebiris regeris audieris
amabitur delebitur regetur audietur
amabimur delebimur regemur audiemur
amabimini delebimini regemini audiemini
amabuntur delebuntur regentur audientur
Pretèrit perfet
ppp en nominatiu + present d’indicatiu de sum
1 2 3 4
amatus sum deletus sum rectus sum auditus sum
amatus es deletus es rectus es auditus es
amatus est deletus est rectus est auditus est
amati sumus deleti sumus recti sumus auditi sumus
amati estis deleti estis recti estis auditi estis
amati sunt deleti sunt recti sunt auditi sunt
ppp en nominatiu + present de subjuntiu de sum
1 2 3 4
amatus sim deletus sim rectus sim auditus sim
amatus sis deletus sis rectus sis auditus sis
amatus sit deletus sit rectus sit auditus sit
amati simus deleti simus recti simus auditi simus
amati sitis deleti sitis recti sitis auditi sitis
amati sint deleti sint recti sint auditi sint
Pretèrit
plusquamperfet
ppp en nominatiu + imperfet d’indicatiu de sum
1 2 3 4
amatus eram deletus eram rectus eram auditus eram
amatus eras deletus eras rectus eras auditus eras
amatus erat deletus erat rectus erat auditus erat
amati eramus deleti eramus recti eramus auditi eramus
amati eratis deleti eratis recti eratis auditi eratis
amati erant deleti erant recti erant auditi erant
ppp en nominatiu + imperfet de subjuntiu de sum
1 2 3 4
amatus essem deletus essem rectus essem auditus essem
amatus esses deletus esses rectus esses auditus esses
amatus esset deletus esset rectus esset auditus esset
amati essemus deleti essemus recti essemus auditi essemus
amati eratis deleti eratis recti eratis auditi eratis
amati erant deleti erant recti erant auditi erant
Futur perfet
ppp en nominatiu + futus imperfet de sum
1 2 3 4
amatus ero deletus ero rectus ero auditus ero
amatus eris deletus eris rectus eris auditus eris
amatus erit deletus erit rectus erit auditus erit
amati erimus deleti erimus recti erimus auditi erimus
amati eritis deleti eritis recti eritis auditi eritis
amati erint deleti erint recti erint auditi erint
Top Related