GENÈTICA QUANTITATIVA
MENDEL I L’HERÈNCIAELS TRETS QUALITATIUS
ELS TRETS FENOTÍPICS QUANTITATIUS
L’INTERACCIONISME
L’interaccionisme additiu
Què determina un tret fenotípic?
L’interaccionisme recíproc
Com interaccionen les influències i ambientals per formar un tret fenotípic?
L’INTERACCIONISME ADDITIU L’heretabilitat
H2=2(rmz-rdz) L’ambientabilitat
L’ambient compartit: (r mz - H²) L’ambient no compartit: (1- r mz)
Què no és l’heretabilitat?No és un número absolutDepèn de la població d’estudi
GENÉTICA DE LA CONDUCTA I DESENVOLUPAMENT INFANTIL
Louisville Twin study (LTS) Des de 1963 500 bessons monozigòtics i dizigòtics Fins els 15 anys
Colorado Adoption Project (CAP) Des de 1975 Nens adoptats i pares biològics i adoptius Un grup de nens no adoptats amb els seus pares com a grup
de control Estudi interdisciplinar sobre la transició entre la 1ª i la 2ª
infància
EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU Respecte a l’habilitat cognitiva
general (g) L’heretabilitat augmenta amb l’edat L’ambient compartit disminueix
amb l’edat L’ambient no compartit augmenta
amb l’edat Respecte habilitats cognitives
específiques (comprensió i fluïdesa verbal, visió espacial, memòria): L’heretabilitat és més baixa que en
l’habilitat cognitiva general L’heretabilitat augmenta de la
infància a l’adolescència L’ambient compartit no juga cap
paper en la variabilitat, en canvi sí que juga un paper important l’ambient no compartit
CANVIS DE LES INFLUÈNCIES GENÈTIQUES I DE L’AMBIENT COMPARTIT AL LLARG DEL
DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS COGNITIVES
CONCLUSIONS DEL DESENVOLUPAMENT COGNITIU
Les influències genètiques canvien al llarg del desenvolupament
Contràriament al que se sol pensar, l’heretabilitat és més alta a l’edat adulta que a la infància
L’ambient compartit no és gaire important i disminueix durant el desenvolupament
L’ambient no compartit cada vegada és més important
INFLUÈNCIES GENÈTIQUES EN LAS TRANSICIONS DEL DESENVOLUPAMENT Influeixen els gens en las transicions del
desenvolupament? Població estudiada:
Grup de nens des de 1 any fins als 9 anys Instruments utilitzats:
Escales Bayley Escales Stanford-Binet WISC
Resultats: S’observa augment de la influència genètica a l’any, 2-3 anys i 7
anys L’ambient compartit es manté constant al llarg del
desenvolupament L’ambient no compartit també mostra discontinüitat.
DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT
Són més difícils de sintetitzar L’emocionalitat, sociabilitat i timidesa tenen una
influència genètica significativa durant la primera i la segona infància
La influència genètica de la extroversió i la introversió augmenta de la infància fins a la joventut i després d’una petita disminució es manté estable al llarg de la vida
La influència de l’ambient compartit disminueix al llarg del desenvolupament
La influència de l’ambient no compartit augmenta
CONCLUSIONS GLOBALS
La influència genètica durant el desenvolupament de la infància a l’adolescència és significativa i fins i tot augmenta
La influència de l’ambient compartit es baixa i es manté constant o disminueix
La influència de l’ambient no compartit augmenta amb el desenvolupament
TEORIES PROPOSADES A PARTIR DELS RESULTATS DE LA GENÈTICA DE LA CONDUCTA
EL RANG DE REACCIÓEL NICHE PICKINGTEORIA DE LA SOCIALITZACIÓ DELS GRUPS
EL RANG DE REACCIÓ
EL NICHE PICKING
Els individus participem en l’elecció del nostre ambient físic i social en funció del nostre repertori genètic
Tres tipus d’efectes dels gens sobre l’ambient:PassiuEvocatiuActiu
LA TEORIA DEL GRUP DE SOCIALITZACIÓ
Es recolza en els resultats obtinguts sobre la influència de l’ambient compartit en la personalitat.
Diu: els pares no juguen cap paper en la formació de la personalitat dels seus fills, tot es deu als gens i als iguals.
La influència dels pares pot ser, fins i tot, perjudicial ja que els seus valors, normes i creences poden ser contràries als contextos que els fills s’han d’adaptar.
Harris, J.R. (ver.espa., 2003). El mito de la educación. Barcelona: Mondadori
ES PODEN SEPARAR LES INFLUÈNCIES GENÈTIQUES I AMBIENTALS DEL FENOTIP
LA NORMA DE REACCIÓ
L’ESTUDI DE LEWONTIN AMB LA MILENRAMA
EL MODEL DE NORMA DE REACCIÓ
EXEMPLE DE SOROLL DE DESENVOLUPAMENT LA COORDINACIÓ DELS PROCESSOS ESPAIALS I TEMPORALS
DEL DESENVOLUPAMENT CEREBRAL
ALGUNS EXEMPLES DE LA INSEPARABILIDAD DEL GENOTIP I EL FENOTIP
Estudis amb animals de laboratori Estudis amb humans:
Coeficient d’intel·ligència dels nens adoptats i les seves mares biològiques i adoptives
Els canvis del pes i l’altura a diferents generacions
EL MODEL ECOLÒGIC
Els sistemes ambientals: El microsistema El mesosistema El macrosistema
Integrant la persona en el seu ambient D= f(PA) Integra la persona i l’ambient La relació PA és sinergètica No s’avalua només els resultats sinó també els
processos que produeixen els resultats
EXEMPLE DE MODEL PERSONA-CONTEXT
RECURSOS DEL NIÑO características físicas y de salud Organización biocomportamental
ADVERS IDAD PSICOSOCIAL Pobreza Conflicto familiar Vio lencia Pérdida etc .
CUIDADOS PARENTALES
Implicaciones en las respuestas parentales Expectativas apropiadas para la edad Continuidad
RECURSOS PARENTALES Educación Salud Soporte
ADAPTACIÓN
RES ILENCIA EquilibriIo biológico Regulación del afecto Vínculo afectivo
DES AJUSTE Desequilibrio bio lógico Inestabilidad afectiva Vínculo desorganizado
FUENTES DE CONTINUIDAD VERS US DISCONTINUIDAD
Ampliar las capacidades cognitivas Adquisición de capacidades adaptativas Aumento del impacto directo de los riesgos psicosociales
ADAPTACIÓN
FUENTES DE CONTINUIDAD VERS US DISCONTINUIDAD
Ajuste de la crianza a la edad
Cambios en las funciones parentales
Cambios del riesgo parental
Aumento de las relaciones adultas
RES ILIENCIA Control del comportamiento Aceptación por parte de los iguales Buen rendimiento escolar
DES AJUSTE Impulsividad, agresividad Rechazo por parte de los iguales Fracaso escolar
PRIMERA INFANCIA
SEGUNDA INFANCIA
.
EL MODEL BIOECOLÒGIC
Intenta respondre el desafiament d’Anastasi: cóm interaccionen el genotip i l’ambient per formar el fenotip?
Es parteix dels següents principis: El potencial genètic absolut dels organismes es
desconegut. S’accepta l’heretabilitat (reconeixent les seves
deficiències) com un índex del potencial genètic que es manifesta en el fenotip
Els mecanismes a través del qual es manifesta el genotip són els processos propers.
QUÈ SÓN ELS PROCESSOS PROPERS
Mecanismes d’interacció recíproca cada vegada més complexos que es donen entre l’organisme biopsicològic i les persones, objectes i símbols del seu medi ambient immediat.
Els processos propers porten a classes particulars de resultats del desenvolupament: percepcions i respostes diferenciades, la direcció i el control del comportament propi, l’afrontament amb èxit a l'estrès, la adquisició de coneixements i habilitats, la construcció de relacions mútues gratificadores i la modificació i construcció de l’ambient físic, social i simbòlic particular.
CARACTERÍSTIQUES DELS PROCESSOS PROPERS
Les relacions que s’estableixen els processos propers amb el repertori genètic són bidireccionals
Condicions perquè els processos propers siguin efectius: Hi ha d’haver-hi estabilitat dels processos propers
Conflictes familiars, separacions, mobilitat familiar Han de ser més complexos a mida que la persona es
desenvolupi Insensibilitat a les demandes, maltractes
Hi ha d’haver-hi aportació de força dinàmica a través de l’ambient
PROCESSOS PROPERS I AMBIENT
No confondre processos propers i ambient
Ambient immediatLlibres, dimensió del pis, sorolls, espais
públics Ambient remot:
Classe social, ètnia, barri, polítiques socials
RELACIÓ ENTRE PROCESSOS PROPERS, AMBIENT I HERETABILITAT
REINTERPRETANT ELS RESULTATS DE LES INVESTIGACIONS DELS
GENETISTES DE LA CONDUCTA L’heretabilitat augmenta la llarg del
desenvolupament Durant els períodes de transició augmenta
l’heretabilitat Què passa amb l’ambientabilitat? Què significa que l’heretabilitat del coeficient
d’intel·ligència hagi disminuït respecta la generació anterior?