Fonaments i evolució de la
Multimèdia
Pràctica final
Annabel Garcia i Masferrer Grau Multimèdia
1r . Semestre 2017
2
Diuen que la música és de les millors teràpies que hi ha per reduir l'estrès, reforçar la salut o estimular
el cervell, expressar emocions i sentiments de qualsevol tipus.
Em considero una melòmana de les que no podria viure sense música. Sóc de les que canta al cotxe, a
la dutxa, mentre cuino i inclús mentre practico exercici i em falta l'aire. M'encanta cantar a totes hores,
estigui sola o acompanyada, em sàpiga de pe a pa la lletra o l'hagi de taral·lejar i segons el moment i si
l'entorn m'ho permet, amb el volum a tot drap (fet que poso en dubte sigui beneficiosos per a la meva
oïda...).
Per tot això, desenvoluparé el prototip d'una aplicació que girarà entorn la música anomenat lalala.
Presentació
Quants de nosaltres ens hem trobat que escoltem una cançó que ens agrada i no sabem el nom o,
directament, no en sabem res més que aquell tros que se'ns ha quedat gravat al cap?
Quants cops saps sobradament quin és el ritme, inclús la lletra d'una cançó, però resulta impossible
que els teus amics encertin quina melodia taral·leges? Sense comentar les seves cares davant la teva
nefasta habilitat de cant, pronuncia o ambdues alhora.
O quan pel contrari, ho saps completament tot sobre aquella cançó però no hi ha forma que et vingui
a la memòria de com eren els seus compassos o lletra o, encara pitjor, et va a la ment una altra que no
és i no hi ha manera d'esborrar-la per donar pas a la que busques.
En algunes d'aquestes situacions, podem recórrer al Sant Google, escriure algunes paraules clau i
creuar els dits perquè el cercador ens localitzi el tema.
En altres, no ens quedarà més remei que esperar-nos a escoltar de nou la cançó en qüestió i parar
atenció quan el locutor doni les dades, tenir paciència fins que recordem de nou el nom, o que
coincidim amb algú que ens "entengui" quan li exposem el tema.
A part de donar el servei d'ajuda de recerca de cançons, lalala també es presenta amb un perfil una
mica juganer i on els consumidors de la comunitat d'aquesta aplicació poden divertir-se escoltant les
imitacions no massa encertades de qualsevol usuari i intentant esbrinar què canta, utilitzant els seus
coneixements musicals i també la seva imaginació, és a dir: la música com a eina d'estimulació,
coneixement, aprenentatge i diversió.
Link vídeo explicatiu aplicació lalala: https://vimeo.com/218663601
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pràctica final
3
B.1 Descripció
Abans d'ensenyar l'estructura i jerarquia de lalala, faré una pinzellada sobre el funcionament
bàsic i més destacat del prototip de l'aplicació:
A grans trets podem dir que l'aplicació es divideix en dos grans mòduls.
El primer:
lalala és una aplicació nativa que ens permet identificar cançons i melodies gravades prèviament (sigui
des d'un reproductor intern com extern) na través d'un motor de recerca musical i del micròfon del
dispositiu, però que alhora, també reconeix cançons al cantar a capella, xiular o taral·lejar.
Atès que la tecnologia usada encara està en procés de perfecció i no sempre troba la sol·licitud
realitzada o que nosaltres com a usuaris a vegades no tenim la cançó a l'abast, cantem... no massa bé,
no recordem el seu ritme o l'únic que coneixem són alguns conceptes com ara: paraules clau de la
lletra, el nom de l'artista o grup, categoria, instruments destacables, etc., també tenim l'opció d'inserir
aquestes termes a mode de text o amb etiquetes tipus tags al buscador per a que la base de dades les
identifiqui i trobi la cançó rastrejada (Menú principal).
Fins aquí, cap novetat, tots coneixem aplicacions similars que més o menys desenvolupen
aquestes funcions. Anem a veure el segon mòdul i les característiques més rellevants de lalala.
La part que considero més dinàmica i divertida de l'aplicació i que diferencien a lalala dels seus
similars, és que si la cançó que volem trobar no es detecta per part del buscador (sigui àudio o textual),
tenim l'opció de compartir la informació que sí sabem a la Comunitat, formada per usuaris que també
gaudeixen de l'aplicació, de manera que amb les "pistes" que disposem, el coneixement musical dels
lalalers i la seva col·laboració, arribem a descobrir la cançó (i probablement també riguem una estona).
Un cop la melodia buscada la donem com a localitzada i validada:
- tindrem l'opció d'afegir la cançó a Les meves llistes, on podrem recopilar les nostres cançons
preferides, dades rellevants sobre el grup, cantant, gires, festivals, enllaços d'interès a serveis com
iTunes, Spotyfy, suggeriments de cançons o grups relacionats, etc;
- els criteris de recerca que s'han utilitzat per a ubicar la melodia, s'afegiran a la base de dades, de
manera que aquesta s'anirà ampliant gràcies a les contribucions dels usuaris.
Un altre tret diferenciador de lalala és la possibilitat de visualitzar i organitzar automàticament els
concerts, festivals, obres de teatre, musicals, etc., als que hem assistit (Infovis).
A través de la localització geogràfica amb Google Maps i elements enriquits com imatges, vídeos,
àudios i/o enllaços a xarxes socials (API's de Twitter, YouTube, Facebook, etc.) que nosaltres afegim i
que podran ser modificats gràcies a l'editor de texts i imatges de la pròpia aplicació, crearem una
mena de línia de temps que posteriorment podrem explorar i/o compartir amb els usuaris de la
mateixa aplicació o amb la resta de xarxes socials.
La comprensió de la Infovis és clara, ja que va en funció de l'ordre dels espectacles als que hem
assistit i la seva lectura és de dalt a baix per a les diferents històries i d'esquerre a dreta quan n'estem
visualitzant una d'elles.
Un motiu més per a utilitzar lalala són els descomptes que podem aconseguir per les entrades a
espectacles. Aquests descomptes fluctuaran en base al nostre rànking, el qual anirem assolint en
funció a les òptimes col·laboracions per a generar la base de dades, els amics que hem convidat a fer
ús de l'aplicació i el número d'entrades comprades des de la mateixa.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pràctica final
4
A part de tot l'esmentat fins ara i, entre altres serveis bàsics (com ara escoltar música en streaming,
comprar cançons/àlbums o veure'n la lletra), també podrem estar al dia de totes les novetats
relacionades amb els nostres interessos a través de les alertes creades segons les nostres
preferències i, si volem, deixar marcades les cites al nostre calendari (que podrem vincular amb el que
utilitzem habitualment) per què no se'ns escapi cap esdeveniment.
Esquema de lalala:
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pràctica final
5
B.2 Reflexió sobre el context
Primer cal saber quines són les diferències més notables entre les aplicacions web i les apps natives.
Les aplicacions web són aquelles que es poden utilitzar en qualsevol dispositiu ja que s'adapten a tots
els sistemes operatius. Aquest tipus d'aplicació s'obren des del navegador del dispositiu i són populars
per la seva fàcil actualització.
Algunes característiques de les aplicacions web:
- no és necessari fer la descàrrega al mòbil, tablet, etc., pel que tampoc ens ocupa espai (memòria) als
dispositius;
- les aplicacions web es troben allotjades en un servidor centralitzat, el que ens dona garantia que
sempre que la utilitzem i des de qualsevol dispositiu, estarem fent servir la versió més actualitzada;
- en conseqüència a l'anterior punt, no és necessari fer cap tipus d'actualització, ja que cada vegada
que al fem servir o refresquem el navegador, aquesta s'actualitzarà automàticament;
- com que l'aplicació no utilitza totes les característiques del dispositiu, el consum de recursos és més
baix en vers una aplicació nativa.
Una de les principals avantatges de les aplicacions web envers les natives, és que no necessiten fer us
de les tendes d'aplicacions, pel que no requereixen ser aprovades ni complir les condicions que
exigeixen per a poder-les utilitzar.
Una altra avantatge és la de ser multi plataforma, de manera que amb pocs canvis poden funcionar en
dispositius de qualsevol sistema operatiu, sigui iOS, Android, Windows, etc., el que es tradueix en una
menor inversió inicial, degut a que la majoria del treball realitzat per al desenvolupament de l'aplicació,
no s'ha de tornar a repetir per a cada sistema.
També s'ha de tenir en compte que les aplicacions web exigeixen menys temps de desenvolupament
si les comparem amb les natives, pel que tenim un punt més a favor d'aquestes.
Un altre aspecte a contemplar i no menys important, és la consistència de l'aplicació amb la interfície
d'usuari de cada sistema operatiu, és a dir, les aplicacions web són úniques per a tots els sistemes
operatius i això fa que es guanyi en uniformitat però a la vegada, normalment, es perdi en
l'enriquiment de personalització proporcionada que sí tenim en les interfícies natives.
L'inconvenient més gran de les aplicacions web és que el seu funcionament, òbviament, es basa en
recursos web, pel que necessiten una bona capacitat de concurrència en els servidors on s'alberguen i
amb bona connectivitat a Internet per funcionar òptimament.
Un altre inconvenient és la seva pròpia venta, ja que la seva difusió no és tan amplia com en el cas de
les aplicacions natives i per tant, el ressò entre usuaris és més lent.
A favor de les aplicacions web podem dir que, moltes d'elles i en concret les d'edició, podrien substituir
a aplicacions d'escriptori sense cap tipus de problema, com per exemple el cas de Pixlr, que vindria
ser com el Photoshop que tots coneixem.
Tal i com es van desenvolupant les aplicacions per a mòbils, crec que el futur d'aquestes està enfocat
cada cop més a les aplicacions web.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pràctica final
6
Per altra banda, les aplicacions natives són aquelles que estan desenvolupades per utilitzar-se en una
plataforma en concret, és a dir, tenen un llenguatges específic per a iOS o Android, principalment.
Característiques de les App natives:
- utilitzen els recursos del dispositiu, és a dir, si per exemple l'aplicació en qüestió pot enviar fotos, ho
farà des de la mateix, sense haver d'anar fins a la galeria del nostre telèfon;
- es poden utilitzar sense la necessitat de tenir connexió a Internet (tot i que algunes aplicacions
requereixen la connexió per gaudir de tots els seus serveis),
- el seu disseny fa que quan la fem servir, la navegació sigui més fàcil i precisa,
- permeten la geolocalització.
Com a avantatge, en un principi, les aplicacions natives es desenvolupen utilitzant el llenguatge
específic de cada plataforma (Java+Xml, Swift, C#...) el que ens permet accedir a les API's disponibles
oferint un millor rendiment quan les usem.
Pel que fa a la seva distribució també en traiem més profit si comparem amb les aplicacions web, ja
que aquestes poden fer difusió a través de les tendes de cada plataforma (App Store, per exemple).
La principal desavantatge que tenen aquest tipus d'aplicacions és el seu cost i temps d'elaboració, ja
que no tenen una única base de codi. Com a exemple d'app nativa, tenim l'arxiconegut Whatsapp.
En general podem dir que per a aplicacions que han d'exprimir la potència del dispositiu o explotar
tots els seus recursos, com ara accedint a sensors, càmeres o per a jocs 3D, farem ús d'aplicacions
natives, mentre que per a les aplicacions de consum d'informació, ens decantarem per les aplicacions
web (com per exemple, GMail).
Exemple aplicacions natives. Exemple aplicació web.
Les aplicacions d'edició d'imatges, vídeo, texts, desenvolupament d'aplicacions, etc., són les que millor
s'adapten als navegadors, com per exemple, Google Docs com a set d'ofimàtica o Pixlr per a l'edició de
fotografies, esmentades ja amb anterioritat.
Exemple aplicacions natives. Exemple aplicació web.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pràctica final
7
Si analitzem la integració de les aplicacions amb les funcionalitat que ofereixen els dispositius mòbils,
ens trobem amb l'inconvenient que els llenguatges web encara no tenen compatibilitat amb totes les
funcionalitats, com poden ser el GPS, l'acceleròmetre, la captura d'imatges, l'agenda amb els nostres
contactes, etc., el que provoca que la seva integració a vegades sigui complexa.
B.3 Integració de l'anàlisi amb els continguts vistos en l'assignatura.
Analitzeu la proposta d'aplicació mòbil segons els principis de Manovich: Compleix amb els
principis dels nous mitjans? Els principis de Manovich poden aplicar-se a la vostra aplicació?
Els 5 principis dels nous mitjans de Manovich són:
1- Representació numèrica: aquest diu que tots els mitjans digitals es composen de codi digital, és a
dir, en última instància, són números (0 i 1) i que permet codificar el que seria l'entorn analògic en
digital. Per exemple, el que seria l'actuació en directe de la veu quan estem entre amics per esbrinar la
cançó (situació analògica), a poder-la registrar amb el micròfon per escoltar-la a través del nostre
dispositiu o, per posar un altre exemple, a la InfoVis, les fotos es guarden en ordre com si es tractés
d'un àlbum de fotos (analògic) on anaves passant pàgines i veient imatges a mode de record.
2- Modularitat o estructura fractal dels nous mitjans: l'aplicació està formada per diferents mòduls
independents que en conjunt formen l'aplicació però que entre ells són lliures i funcionen de forma
autònoma.
La modularitat és la capacitat que presenten els objectes de mantenir sempre la seva estructura sense
perdre la seva identitat tot i que s'uneixin amb altres objectes per a crear conjunts més grans.
Tot i que cadascun dels mòduls que formen un element tingui sentit de manera aïllada, el missatge
central és manté gràcies a la suma dels mòduls. Això és el que s'anomena estructura fractal dels
nous mitjans.
Un objecte dels nous mitjans consta de les parts independents comentades, però alhora, cadascuna
d'elles es composa d'altres més petites i així, de forma successiva fins arribar a la unitat més petita,
com ara un píxel, una nota musical o els caràcters del text.
Per exemple: tenim el mòdul de les llistes, el mòdul dels concerts o de les nostres gravacions, etc.
3- Automatització: aquest principi va relacionat amb els dos principis anteriors, ja que gràcies a la
representació numèrica podem programar i per tant automatitzar el que fa l'aplicació. És a dir, per
exemple, en el cas de l'aplicació proposada quan enviem l'àudio per rastrejar la cançó i una empremta
digital acústica es crea a partir de la mostra per comparar-se amb la base de dades i trobar
coincidències per després rebre informació sobre la cançó, àlbum, enllaços d'interès, etc.
4- Variabilitat: aquest principi diu que un objecte dels nous mitjans no és quelcom fix d'una vegada i
per sempre, sinó que poden existir en diferents versions, que potencialment són infinites.
La proposta d'aplicació també complexi amb aquest principi, doncs seria una app que en cas que
s'executés en altres dispositius que no sigui el mòbil, el contingut d'aquesta seria el mateix però la
representació seria diferent en cada un d'ells.
5- Transcodificació: és a dir, traduir quelcom en un altre format o, més concretament en el nostre cas,
convertir mitjans en dades d'ordinador que mantenen un criteri que fa que segueixi tenint sentit pels
humans.
La capa informàtica i la digital s'influeixen mútuament i ens donen com a resultat una nova cultura que
barreja significats humans i informàtics
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pràctica final
8
Suposant que l'aplicació "caigués en gràcia" i el seu ús s'expandís, crec que com a mitjà digital
condicionaria el comportament però en aquest cas, més a la inversa, en altres paraules: la cultura, els
comportaments socials, farien que l'aplicació es desenvolupés o evolucionés més.
Vivim en un moment en què la nostre societat és visual i estem rodejats de grans quantitats i tipus de
dades, de manera que no és d'estranyar que aquesta informació cada vegada es vulgui recollir de
forma atractiva.
Una part important de la proposta de l'aplicació està enfocada en que l'usuari pugui visualitzar la
informació dels espectacles on ha assistit afegint dades i notes que cregui convenient.
lalala "només" està centrada a esdeveniments tipus concerts, festivals, musicals, obres de teatre, etc.,
de manera que penso que els usuaris mateixos cada vegada més l'exportarien a altres àmbits per tal
de poder compartir/exposar les seves experiències de manera agradable a la vista i fàcil elaboració a
través de la InfoVis.
Aquesta evolució de les dades, la propietat que la seva estructura pugui ser visualitzada, ha sigut en
part, fruït del treball de la InfoVis Wind Map, de Wattenberg.
Exposat tot l'anterior, crec que puc confirmar que a l'aplicació de lalala sí se li poden aplicar els
principis de Manovich.
Justificació de les tècniques seleccionades: Quin tipus de tècniques independents del mitjà
incorpora la vostra aplicació? I específiques? Com es relacionen amb els continguts i les
possibilitats d'interacció del disseny presentat?
Segons Manovich podem classificar les tècniques entre específiques i genèriques o independents i diu:
“Una técnica específica del medio es un algoritmo que puede funcionar únicamente con una
estructura de datos.”
En altres paraules: anomenem tècniques específiques a aquelles que no són universals, que no es
poden aplicar independentment del tipus de dades amb els que haguem de treballar.
Per exemple: no podem posar en negreta una imatge com si ho fem amb un text.
"Las técnicas independientes o genéricas son las nuevas técnicas de software que pueden
funcionar con datos digitales en general."
Així doncs, aquestes són les tècniques que poden funcionar independentment de la tipologia de les
dades a les que s'apliquin. Són formes genèriques de manipular dades, és a dir, algoritmes que
canvien en funció de les dades on s'apliquen permetent un treball transversal no condicionat per la
tipologia de les dades, com per exemple: retallar, copiar, enganxar...
Val a dir que sense tècniques genèriques no és possible crear mitjans híbrids i sense tècniques que
ens permetin manipular imatges, vídeo, text, etc., tampoc és possible fusionar diferents dades en un
mateix entorn.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pràctica final
9
A continuació analitzarem algunes de les tècniques més destacables de l'aplicació:
- Enregistrar l'àudio: aquesta és una tècnica específica del medi.
A través del micròfon es grava la mostra de música que s'estigui reproduint, cantant, taral·lejant, etc.
A partir d'aquí, es crea una empremta digital acústica per comparar-se amb la base de dades i trobar
coincidències per després rebre informació sobre la cançó, àlbum, enllaços d'interès, etc.
- Buscador: és una eina específica del medi que ens permet buscar coincidències amb la base de dades
i així trobar sincronia amb el text que hem introduït.
Hi ha diferents mètodes de recerca: escrivint una paraula sola, separades entre comes o a mode de
descripció i el buscador ens oferirà els resultats en cas que continguin coincidències.
- Reproducció de continguts: quan seleccionem una cançó per escoltar-la o quan l'aplicació ens ha
localitzat una de les nostres recerques, ho fem a través d'un tipus de playlist gestionada des de la base
de dades.
Aquesta tècnica és específica del medi i es podria comparar a quan se li demana a un DJ que ens
reprodueixi alguna cançó.
-Visualització de continguts: aquesta és una tècnica independent del mitjà. Quan reproduïm una cançó
ens pot aparèixer la caràtula de l'àlbum o el vídeo clip de la cançó segons la disponibilitat de cada una.
- La geolocalització: aquesta és una tècnica específica del medi. La geolocalització és la capacitat per
obtenir l'emplaçament real de qualsevol objecte, com un mòbil o un ordinador i està íntimament
relacionat amb l'ús de posicionament; la diferència es basa en que l'ús de posicionament concreta més
específicament la posició en qüestió (per exemple un carrer).
Aquest procés és el que generalment utilitzen els SIG (Sistemes d'Informació Geogràfica).
- Cortar, copiar i pegar: aquestes eines les trobem a l'editor de l'aplicació i són tècniques genèriques o
independents del medi. Els noms d'aquestes accions són una metàfora de la interfície creada en base
al procediment físic que es pot realitzar/treballar sobre un paper.
- Inserir imatges: aquesta és una tècnica independent del medi.
A les imatges que tinguem els hi podrem fer algunes accions com ara desplaçar-les, afegir filtres,
modificar la mida, afegir-li un marc, etc.
- Format de text: aquesta no és una tècnica universal, és a dir, és una tècnica específica dels software.
Des del propi editor de l'aplicació podrem donar format al text amb diferents eines com la negreta, la
cursiva o el subratllat. També podem escollir la font d'entre unes quantes tipografies, modificar el seu
color o la seva mida, decidir l'alineació i afegir el text com a hipervincle.
- Exportar: tècnica independent del mitjà. Un cop hem acabat d'editar la nostra línia de temps amb
l'Infovis, amb aquesta tècnica podem exportar el nostre contingut a les xarxes socials, pàgines web o
altres aplicacions.
- Compartir a xarxes socials: recurs tecnològic específic del mitjà que ens permet establir connexions
amb xarxes socials.
A través de les API de Twitter, Facebook, YouTube, etc., podrem publicar directament les nostres
InfoVis des de la mateixa aplicació.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pràctica final
10
- Afegir links o enllaços: aquesta tècnica específica del mitjà ens permet inserir un enllaç de manera
que podem connectar amb un altre document o aplicació.
- Ús d'API: recurs tecnològic específic del mitjà que ens permet establir connexions amb xarxes socials
sigui per publicar contingut o per registrar-nos a l'aplicació amb una informació ja existent a alguna de
les xarxes socials on ja estem registrats.
- Base de dades: tècnica independent del mitjà necessària per guardar totes les dades i informació
necessària que formen l'aplicació.
Hibridació: Quins elements o funcionalitats d'altre programari incorpora la proposta
presentada?
Segons Manovich la hibridació, Manovich, és "un procés de remediació -fusió de mitjans- que va més
enllà que la multimèdia".
En altres paraules: a la hibridació els elements es fusionen compartint les tècniques de programari i les
interfícies generant noves experiències de forma innovadora i coherent.
A la multimèdia, en canvi, convergeixen diferents mitjans els quals cada un necessita del seu propi
recurs per a poder reproduir-se (sigui un vídeo o un àudio, per exemple). La hibridació és una unió
entre els diferents elements dels diferents mitjans el resultat del qual és diferent a l'ús dels mateixos
elements per separat.
Per exemple, a l'aplicació de lalala tenim l'apartat InfoVis que vindria a ser un mashup on podem
emmagatzemar els esdeveniments on hem assistit sobre un mapa interactiu a la mateixa vegada ens
mostrarà imatges, vídeos, enllaços, texts, etc., sobre un mateix sistema de reproducció i amb una
visualització completa i total de tots els elements que la formen.
Entenent les API's com a codis que permeten a dos programes interactuar, arribem de nou al concepte
que ens defineix Manovich dels softwares híbrids, és a dir: la suma d'aquestes subrutines, funcions i
procediments/mètodes que són utilitzats per altres softwares com una capa d'abstracció, suposen una
manera fàcil de crear nous programes a partir de la combinació dels serveis o dades proporcionats per
les empreses que es troben a Internet.
A l'aplicació fem ús de les API des del principi per registrar-nos, al bloc de compra d'entrades a través
de, per exemple, TicketMaster o quan a la InfoVis hi volem afegir algun comentari o esdeveniment
provinent d'una de les xarxes socials vinculades.
Una altra mostra d'hibridació la podem veure quan, mentre escoltem la reproducció d'un dels vídeos
d'algun dels temes que hem buscat, es reprodueix al mateix temps que podem activar l'opció de llegir
la seva lletra que anirà avançant a mesura que també ho faci la melodia.
Aquestes cançons les podem escoltar des de diferents llocs, és a dir, es poden reproduir des de
YouTube o Spotify, per exemple, pel que tenim una mostra més de com s'ha creat aquesta aplicació
híbrida amb la combinació i interacció d'aquestes API's.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pràctica final
11
En resum i fent referència a la metàfora de l'evolució biològica que nombrava Manovich a l'últim
capítol del llibre per definir les infinites espècies amb la seva respectiva evolució, puc dir que aquest
prototip d'aplicació és la transformació o el resultat híbrid entre aplicacions ja existents com ara
Shazam, editors de textos com podria ser OpenOffice Writer, l'editor d'imatges com ara Photoshop i
l'aprofitament de dades oferides per les API's.
Avui dia casi que tot està inventat, així que una bona opció és millorar el que ja existeix, trobar una
bona combinació entre ells i que això ens doni com a resultat un nou mitjà.
B.4 Aportació personal
Quines opcions creus que podrien evolucionar en un futur, de forma significativa,
d'entre les que presenta la proposta d'aplicació? Com imagines aquesta evolució?
Crec que ara per ara, les opcions que estan en poder d'evolucionar més són les dels mitjans, és a dir, la
hibridació d'aquests.
Si fem un cop d'ull enrere podem veure de quina forma i com han evolucionat els mitjans i, d'ençà uns
anys cap aquí, a una velocitat de vertigen.
És evident que continuaran en aquesta línia, ja que la gent té curiositats però també cada cop més
coneixements i més imaginació gràcies a tot el que a apareixent, fent que cada dia es busquin noves
solucions per acomodar-nos encara més i fent petits - grans passos cap a una modificació o evolució
sobre els medis que ja coexisteixen.
Potser no és recent, personalment ho desconeixia, però crec que les API's i el seu ús juguen
verdaderament un paper crucial en aquesta evolució de mitjans, convertint-se casi bé en una eina clau
i indispensable, fins al punt que ja es parlar d'economia API.
Abans de la irrupció del programari com es podien realitzar les funcions que integra la
proposta que has plantejat? Hi havia aspectes positius, en les funcionalitats analògiques que
s'hagin perdut en el procés de digitalització?
M'agrada quasi tot el que comporta estar en un món digital però a l'hora també m'agraden les coses
on es pot percebre la intervenció humana, que deixi aquella marca que la fa diferent.
Potser és per això que, inconscientment, la meva proposta d'aplicació, en una de les seves funcions
claus com és la gravació de cançons cantades per nosaltres mateixos, necessita la intervenció i
interacció de les persones i que sense elles, pot continuar funcionant, però perd gran part de la seva
essència. Així doncs, en aquest aspecte, la incursió del programari no fa una gran diferència si ho
comparem amb el mètode tradicional que és una situació tant senzilla com cantar davant una altra
persona.
On si hi ha més invasió per part del programari és a l'apartat de la gestió de fotografies o la venta
d'entrades, per exemple.
A la InfoVis, tot i que ja n'hem sentit molt a parlar del tema, les fotografies es poden modificar de
qualsevol manera al nostre antull de manera pràcticament immediata, cosa que fa uns anys enrere era
impensable. Aquí si crec s'ha perdut algo pel camí, i són les sensacions que ens transmeten les
fotografies quan les tenim en còpia de paper entre les mans i no veient-les a una pantalla.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pràctica final
12
Pel que fa a les entrades, ja no cal que hi hagi ningú a l'altre banda per gestionar la seva venta:
encarreguem la quantitat, les paguem mitjançant targeta a través d'una aplicació resolta per a això i
les imprimim (o no, ja que pot ser podem accedir al recinte amb codi QR, per exemple) abans d'anar a
l'esdeveniment.
Fins a quin punt la proposta presentada és una mostra de programari cultural?
Segons Manovich "programari cultural" es refereix a aquell que serveixen de base per a una sèrie
d'accions que acostumem associar amb la cultura i que alhora compleix:
- ser usat per milions de persones,
- es generatiu (transmet i produeix "àtoms" de cultura),
- s'utilitza per a crear i accedir a objectes i ambients de medis,
- és un subconjunt d'aplicacions que faciliten la creació, publicació, accés, possibilitat de compartir i
remesclar.
Així doncs, considero que aquesta aplicació, si arribés a funcionar, sí seria una aplicació cultural, ja que,
per exemple, a través de les gravacions no trobades i que s'intenten esbrinar entre tots els usuaris, un
pot descobrir dades musicals desconegudes fins aquell moment o, a través de la publicació de la
InfoVis que algú altre ha compartit, assabentar-se d'informació sobre alguna obra de teatre, per
exemple, o que ens motivi anar-la a veure si no ho teníem pensat.
Tal i com deia al principi del document a la presentació del projecte, l'aplicació s'ha creat amb la idea
d'usar la música com a eina d'estimulació, coneixement, aprenentatge i diversió.
I és que per molt que alguns polítics ens vulguin fer creure el contrari, la música sí és cultura.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pràctica final
13
Bibliografia
Material docent de l’assignatura:
- Manovich, Lev (2013). El software toma el mando. Editorial UOC - 2013.
Web grafia
- http://www.wikipedia.org/
- http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/PID_00239900/index.html?id=2
- http://multimedia.uoc.edu/blogs/fem/es/alternativas-en-la-programacion-para-dispositivos-moviles/
- http://multimedia.uoc.edu/blogs/fem/es/apps-vs-web/
- http://www.startcapps.com/blog/web-app-vs-app-nativa/
Llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pràctica final