1. Informació -> Què ha passat, qui ha dit quelcom, etc.
2. Explicació -> Situar-ho en el context, antecedents, etc.
3. Comentari -> Jutjar-ho, dir què caldria fer, etc.
1. Notícia -> Senzillament la informació
2. Interpretació -> Què em sembla el que ha passat
3. Argumentació -> Com valorar el què ha passat i que caldria fer en
conseqüència
Fonaments del periodisme
Què és el periodisme?
Una de les definicions més acceptades per al periodisme és la de Llorenç Gomis, que diu: “Un
mètode d’interpretació (successiva) de la realitat social”. Un periodista ha de:
Triar, d’entre tot el que passa, el més interessant
Traduir a un llenguatge estructurat cada unitat
Comunicar les informacions e intentar situar-les
Pel que fa als mitjans, també tenen una funció de cara al públic:
Reunir a un públic
Mediació de la política
Entretenir
Però tot i això, quin és el model econòmic amb el que es basa un mitjà de comunicació? Al cap
i a la fi és la de vendre audiència als anunciants. Aquests últims anys, però, l’aparició
d’Internet ha produït una sèrie de canvis disruptius en el periodisme, alterant totalment les
estructures que coneixíem fins ara.
Supòsits del Periodisme
Fragmentació en el temps
Fragmentació en unitats
Assimilació en temps variable
Adaptació a l’espai disponible
Gèneres periodístics
Nivells d’interpretació:
Gèneres periodístics:
Drets i deures del periodisme
Estil periodístic
Què és l’estil periodístic? -> El conjunt de trets d’ideació i d’expressió propis d’una època, un
gènere o una persona
Sistema de signes segons el mitjà de comunicació
6 trets principals de l’estil periodístic
Correcció
Concisió
Claredat
Captació del receptor
Llenguatge de producció col·lectiva
Llenguatge mixt
Transmetre les dades amb precisió
Llenguatge col·loquial – culte
No literal
Evitar artificis i complicacions
Paraula pròpia, simple i exacta
Estalvi de paraules
Predomini de frases curtes
Pocs adjectius
Evitar el superflu
Expressions que tothom comprengui
Que no pugui deixar de ser entès
Paraules de sentit precís
Verbs en indicatiu i actius
Evitar els vulgarismes
Atreure l’interès de seguida
Titular amb força
Piràmide invertida, bon Lid
Escollir amb cura les imatges
El text passa per moltes mans
Diferents graus de responsabilitat
Evitar estils massa personals
Els diferents codis s’influeixen entre sí
Un codi rector és condicionat pels altres
Trets específics dels diferents mitjans
Periodisme escrit:
Periodisme radiofònic:
Periodisme televisiu:
Ciberperiodisme:
Importància dels elements paralingüístics i icònics
Extensió (més espai que els mitjans audiovisuals)
Distància dels fets (no hi ha proximitat física i permet aprofundir més)
Proximitat psicològica: veu humana
Fugacitat (les paraules se les emporta el vent)
Dèficit d’atenció (la gent escolta la ràdio quan fa altres coses)
Tècniques:
Dominar instruments (veus, talls, so)
Introduir personatges, talls de veu, emocions...
Entradeta com a titular i organitzar com a Principi – Nus – Final
Ser intel·ligibles i amb final arrodonit
Laconisme (accentuar la concisió del text i només fets essencials)
Redundància (repetir molt els fets principals i els protagonistes)
Combinació de llenguatges (aprofita mitjans escrits i audiovisuals)
Procés instantani (difusió immediata i producció senzilla)
Tècniques:
Hipertext (permet portar el lector a altres informacions i extres)
Multimedialitat (diferents codis en cada unitat)
Interactivitat (permet la resposta directa dels receptors)
Actualització (permet que la informació sigui actualitzada segons passa)
Correcció gramatical (estructures senzilles i datar sempre les informacions)
Visualització (impacte emocional fort i les imatges es veuen en directe)
Protagonisme (el periodista s’identifica)
Espectacularització (com millors siguin les imatges, millor és la notícia)
Tècniques:
Contrapunt (les paraules ja actuen de contrapunt de les imatges)
Només cal explicar allò que no expliquen les imatges o les coses
que podrien portar a confusions
Estructura del relat (no pot ser retallada i ha de ser impactant des
del principi)
Gèneres periodístics: elements
Actitud del periodista
Relació amb l’esdeveniment
Estil
Autor
La notícia: fets que poden originar una notícia
Occurrence: qualsevol fet susceptible a ser notícia
Event: Episodi que serà notícia en un context concret (Esdeveniment concret). El qui sol
determinar el què. Sol estar programat.
Accident: Qualsevol tipus de catàstrofe o accident que esdevé notícia (fets d’interès
humà). Passat pel filtre, un accident pot ser notícia, però un accident multitudinari o
d’algun personatge famós és més important. Mogut per l’instint periodístic.
Scandal: Escàndol d’algun personatge famós. El qui torna a marcar què és i què no és
notícia.
Què és una notícia?:
Allò que fa parlar a la gent (Charles A. Dana)
Qualsevol cosa de la qual us assabenteu avui i que desconeixíeu (Turner Catledge)
Informació fresca d’alguna cosa que ha passat recentment (John Given)
És el text que “serveix per comunicar amb exactitud i eficàcia un fet nou (Llorenç
Gomis)
És el gènere periodístic per excel·lència que dóna a conèixer d’una forma succinta però
completa un fet actual o actualitzat, digne de ser conegut i divulgat i d’innegable
repercussió humana (G. Martin Vivaldi)
Un fet veritable, inèdit o actual, d’interès general que comunica a un públic que pot
considerar-se massiu, després que ha estat recollit, interpretat i valorat pels subjectes
promotors que controlen el mitjà utilitzat per la difusió (J.L. Martínez Albertos)
Estructura d’una notícia
Interna: Elements de contingut + Fórmula de les 6W
Externa: Disposició dels elements (títol, text, il·lustració) + Ordenació dels continguts
(piràmide invertida)
Ordenació dels elements (exemple al PowerPoint)
Lid: Nucli fonamental (Conté les 6 W)
Cos: Ampliació de la notícia i del Lid. Informació secundària.
Apartats de la notícia
Titular: ha de ser breu i captar al lector per tal que llegeixi tota la notícia. Es treu a
partir del contingut del Lid. Ha de ser atractiu. Hi ha diversos tipus de titulars
(exemples al PowerPoint 2) Expressius (La Undécima) Apel·latius (El Conde Cornudo) Informatius (El huracán Matthew arrasa el Caribe)
Elements de titulació: Títol Subtítol Destacats
Lid: conté la informació més essencial de la notícia (les 6 W). Ha de ser autònom, no
ha de necessitar més informació que la que aporta ell sol. No s’ha de confondre amb la
entradeta, ja que aquest és el primer paràgraf de la notícia.
“Tie In” o Coll de la Informació: un o dos paràgrafs després del Lid i és utilitzat per
ampliar la informació que es creu necessària, identificant masses extenses, explicant
fets significatius, anticipant conseqüències o vinculant amb altres fets. És utilitzat en
notícies de continuïtat.
El cos: part on s’amplia el Lid i tota la informació. S’hi afegeixen complements i altra
informació no essencial. S’utilitza la tècnica de la piràmide invertida, tot i que esdevé
una tècnica molt mecànica i generalitzada.
Tipus de notícies
1. Segons la irrupció:
Fortuïtes: un accident de cotxe, per exemple
Previsibles: una tempesta molt forta
Programades: la visita del Papa de Roma
2. Segons el contingut
D’interès humà: curiositats personals, etc.
D’interès públic: pujada i canvis de preus, etc.
3. Identitat de la font
Oficials: representants públics o portaveus
Oficioses: fonts que no es volen identificar
Extraoficials: no vinculades a la font real
Avanttítol
Epígraf
Sumari
4. Proximitat de la font
1r nivell: el periodista ha accedit directament a la informació ell mateix
2n, 3r, 4t nivell: ha passat per diversos intermediaris: agències, gabinets de premsa...
5. Estructura
Simple: un sol esdeveniment, una sola idea
Múltiple: més d’un esdeveniment o vàries idees
Teaser: Frase que és utilitzada prop del titular que atrau al lector perquè comenci a llegir la
notícia sencera. Es poden classificar segons la longitud (paraules, enllaçat o fototeaser), segons
la funció (d’impacte, de pregunta, de resum, etc.).
Hi ha diferents tipus de teasers segons la seva funció:
Teaser d’impacte: frase breu, rotunda
Teaser de resum: essència de la informació
Teaser lead de sumari (6 W)
Teaser de pregunta
Teaser anunci (promociona la notícia)
Teaser per omissió
El relat interpretatiu
Té més llibertat expressiva que el relat informatiu
També té el deure d’informar
Es parla sense personalitzar i mantenint la objectivitat i la 3a persona
El periodista evita intervenir en el relat
No es pot jutjar el que estem relatant
Diferències d’un text interpretatiu en vers la resta
Aporta explicacions
Situa els fets en el context
És més literari
Aquest gènere permet afegir a l’esdeveniment principal elements que li atorguen més
credibilitat, com antecedents (ubicant-lo en el seu context), interpretacions o reaccions i
anàlisis valoratives.
Titulació dels gèneres interpretatius
Ús de títol, subtítols i avanttítols certs i que captivin al lector a seguir llegint. Apliquem
les mateixes regles que a la resta de gèneres.
Gèneres interpretatius
La Crònica
Què és?: Narració directa i immediata d’una notícia amb certs elements valoratius que
sempre han de ser secundaris respecte a la narració del fet en si. Intenta explicar què ha
esdevingut entre dues dates cronològicament. Té certa continuïtat.
La crònica està vinculada a l’actualitat, però prové de la fusió de diferents gèneres, ja
que prové de la notícia, presenta llibertat d’estil i d’estructura i a més, combina elements
valoratius. Hi ha diferents estils, tipus i estructures de crònica (Veure PowerPoint)
El Reportatge
Què és?: El relat periodístic –descriptiu o narratiu– d’una certa extensió i estil literari
molt personal en el qual s’intenta explicar com han tingut lloc uns fets actuals o recents,
encara que aquests fets no siguin notícia en un sentit rigorós del concepte. Especificacions:
Extensió: molt variable
Llenguatge: menys rígid que en la notícia
Estructura: lliure. Pot ser complexa
Ús de recursos com metàfores, hipèrboles…
Podem utilitzar un to més personal
No segueix la piràmide invertida
Admet: antecedents, anècdotes…
Recursos: narratius, literaris…
Valoració: ben administrada
L’Entrevista
Què és?: Una conversa duta a la lletra impresa. Tipologia al PowerPoint. Especificacions:
Fidelitat: respectar literalment les paraules de l’entrevistat
Anotacions: les mínimes possibles
Els 4 principis bàsics que regeixen una bona entrevist són els següents:
Preparar-se correctament l’entrevista, amb context i sabent-ho tot sobre la persona
Establir la relació amb l’entrevistat
Fer preguntes rellevants, bé de resposta oberta o tancada
Observar i escoltar atentament
També podem afegir el que mai s’ha de fer: interrompre, preguntar obvietats, etc.
El Retrat
Què és?: “Biografia incompleta”, reportatge en el qual es traça el retrat d’un personatge
procurant ressaltar tot el que sigui psicològicament revelador. Se sol destacar sobretot els
guardons, premis o gestes que han assolit aquelles persones. S’utilitza quan es vol fer el
recorregut en la vida d’una personalitat. Estructures i variants al PowerPoint.
L’Anàlisi
Què és?: És el negatiu fotogràfic de la crònica. És molt semblant a la crònica, però té més
en compte la vessant d’analitzar. Està a mig camí entre la crònica i el reportatge. Més
característiques al PowerPoint.
L’Eco o Solt
Què és?: Una croniqueta: l’essència, l’escuma, l’esbós d’una possible crònica. La breu
glossa d’un fet, d’un succés, d’una idea, d’una petita notícia. Es diferencia d’una simple nota
perquè no només informa, sinó que jutja i valora. Característiques:
Brevetat: sol ser entre 100 i 300 paraules
Usos diversos: comentar notícies, expressar crítiques, introduir humor, etc.
Indefinició: textos de tipologia i extensió molt diversos
Revelador: mostra fílies o fòbies
Llenguatge: senzill i concís
Tracte: sempre de vostè
Gèneres argumentatius
Tenen un estil molt lliure (excepte les editorials), però amb algunes limitacions, com la
preocupació en l’inici i el final del text, la submissió al llibre d’estil i la possible resposta per
part del lector. El principal exponent és l’editorial.
L’Editorial
Què és?: Article periodístic SENSE FIRMA que explica, valora i jutja un fet d’especial
importància. Aquest judici col·lectiu i institucional es formula d’acord amb una convicció
d’ordre superior que reflecteix la postura ideològica de cada diari. És l’opinió del diari en front
de les notícies que aquest publica.
Sol ser polèmic, ja que mostra una posició clara i la defensa
Combina el gènere interpretatiu i argumentatius, ja que primer exposa el tema per
després defensar-lo subjectivament aportant dades
També hi ha editorials analítiques i objectives que exposen les dades sense jutjar-les i
sense el “jo” pel mig
La Crítica
Què és?: quan es parla de crítica, s’entén la referida als sectors de l’activitat humana
que, un cop exposats al públic, requereixen l’oportú judici de l’expert que interpreta i valora.
La crítica periodística, al temps que jutja, informa.
Acudit gràfic
Què és?: És l’expressió signada d’una opinió personal. En aquest sentit és similar a una
columna o a qualsevol article signat.
Carta dels lectors
Què és?: Una carta enviada per un lector per expressar la seva opinió sobre algun
tema d’actualitat o quelcom que ha tractat el diari. Ha d’estar firmada pel lector, que és qui
se’n fa responsable. Normalment el diari les escurça.
Assaig
Què és?: Gènere literari i periodístic en el qual s’estudia didàcticament un tema
cultural, sense esgotar-lo, sense arribar al tractat exhaustiu. Escrit que exposa un problema
qualsevol, amb intenció didàctica, desenvolupament personal i fragmentari, en ocasions més
intuïtiu que erudit, més suggeridor que definitori. L’assagisme és més propi de la revista que
del diari.
Sol ser bastant llarg, amb un ventall temàtic molt ampli
Sol ser publicat en suplements culturals o revistes especialitzades
Article
Què és?: L’escrit en el qual es desenvolupa una idea o es comenta un fet,
preferentment d’interès general. És el gènere argumentatiu per excel·lència.
L’autor es dóna a conèixer, donant nom i cognoms i no és exclusiu de grans noms
Poden anar dedicats a un gran ventall de temes
Ha de ser clar i entenedor, fàcil de llegir
El tema marca el to, pot ser més formal o més col·loquial
L’estructura és lliure
Hi ha diferents tipus:
× Tribuna lliure: cedit als col·laboradors habituals. Està a les pàgines d’opinió
× Comentari: dedicat a temes concrets i està a la secció corresponent. El
realitzen especialistes
× Columna: Per a periodistes o escriptors famosos. És totalment lliure
Característiques dels Periodistes
1. Exactitud i precisió
2. Honestedat
3. Implicats amb el món que els envolta (Empatia i Curiositat)
4. Articulats (Dominadors del llenguatge i saber estructurar el relat)
5. Persistència
6. Coneixement
7. Iniciativa
8. Coratge
9. Tenir actituds, trets i personalitat de periodista
L’art de la observació
Per redactar una notícia conforme i ben estructurada, cal tenir clars uns detalls importants:
Saber per a quin públic escrivim
Saber per a quin mitjà escrivim
Centrar el tema a tractar i saber què ha de contenir el Lid
Buscar la diferència, el que caracteritza la notícia
Veure i viure les coses personalment
Nivells del treball periodístic
N’hi ha 3, segons l’elaboració:
1r nivell: fets a la superfície i material generat per les fonts
2n nivell: recerca, verificació, cobertura, background, etc.
3r nivell: interpretació, anàlisi i opinió
Fonts informatives
Hi ha 6 tipus de fonts informatives, entre d’altres, que solen ser les més fiables. Tot i així,
sempre s’ha de contrastar la informació. “Un periodista no es fia ni de la seva mare”. Són:
Fonts directes: són les fonts que han estat presents a l’esdeveniment que estem
tractant. És la font més característica i més valuosa. Poden ser des de persones a
entitats, ONG, serveis d’urgències, etc. Les fonts anònimes no existeixen. Tot i així, un
periodista ha de protegir les seves fonts en cas de que sigui necessari.
Fonts escrites o documentals: són, bàsicament, qualsevol tipus de document formal
(actes, escrits, formularis, etc.) que proporcionen informació sobre el tema. Solen ser
documents que s’utilitzen com a material complementari en investigacions i
publicacions modernes.
Agències d’informació: aquesta font són les mateixes agències que venen informació
als grans mitjans qui funcionen com a fonts dels mateixos. No arriben mai al públic,
sinó que només treballen amb mitjans. La més gran de llengua hispana és l’agència
EFE.
Gabinets de mitjans: són les fonts oficials dels organismes més grans. Formen part de
l’organització de l’entitat. Envien notes de premsa o bé fan dossiers de premsa que,
normalment, envien a tots els mitjans. També pot produir-se una exclusivitat del mitjà
al qual se li proporciona la informació.
Internet: és la més popular en els últims anys. Internet et permet accedir a un gran
número d’informació que pot ser utilitzada pels mitjans, sent més ràpid que altres
fonts.
Xarxes socials: cada dia més populars en la nostra societat. Són immediates i
s’utilitzen per emetre comunicats no oficials però si amb base ferma. Tenen
credibilitat.
Tot i això, sempre s’ha de comprovar la fiabilitat de les diferents fonts, ja que per més que
siguin organismes o informacions oficials, poden estar influenciades per diferents interessos i
poden resultar nocives per la nostra informació. Per tant, sempre, SEMPRE, s’han de contrastar
les informacions que ens proporcionen.
Efemerologia
Definició: tractar un esdeveniment per transformar-lo en una notícia. Un fet que no ha estat
informat existeix en la realitat, malgrat que encara no hagi estat convertit en notícia, però els
esdeveniments socials no estan presents si no ha estat tractat pels mitjans.
Esdeveniment: tota variació que afecta al sistema. És qualsevol cosa que canvia el que és per
nosaltres normal. Tipus de variacions:
Temps
Espectacularitat
Impressió
1. Comunicabilitat del fet. Una notícia ha de ser comunicable per tal de que sigui una
notícia. Si aquesta no ho és, no pot ser transformada amb una notícia fins que no sigui
comunicable. Hi ha fets que estan fets únicament amb la finalitat de convertir-se en
esdeveniments periodístics (atemptat, manifestació, etc.)
2. Implicació dels subjectes:
Implicació directa i personal: afecten directament a la vida quotidiana de l’individu
Implicació directa i no personal: afecta directament de forma emotiva o ideològica
Implicació indirecta: no afecta directament a l’individu
No implicació: el receptor se sent indiferent a la informació
La implicació és diferent en cada esdeveniment i la diferència és el fet de tenir experiència
directa del fet.
Cada mitjà tracta de manera diferent les notícies depenent de la seva implicació segons la
proximitat, la quantitat de gent que es veurà afectada, les possibles conseqüències, les
característiques, etc.
Criteris de selecció d’esdeveniments
No hi ha unes normes precises. S’elabora a través de vàries tries successives segons la
sensibilitat periodística innata o la pràctica professional. Hi ha quatre característiques sobre la
selecció de notícies:
1. Són compartides per diferents mitjans (tots la tracten diferent, però la tracten)
2. Els periodistes consideren que les fonts no coneixen el criteri de selecció de notícies
3. Es legitimen en els desitjos i expectatives de l’audiència
4. Els mitjans no les fan mai explícites
Exemple de la selva i del cocodril a
l’aeroport de Zurich
Incís: Agenda setting -> Els mitjans no ens diuen què pensar, sinó que ens marquen sobre què hem de
pensar.
Criteris de selecció (suma de les 4 característiques), segons J.M. Casasús:
Novetat (canvis en el sistema, coses recent fetes, etc.)
Genericitat (grau d’interès comú per una majoria de persones)
Excepcionalitat (alteració d’una cosa respecte la condició general “Home mossega a gos”
Tempestivitat (les notícies d’última hora, arriben de cop)
Desconeixement (quelcom que no es sabia i surt a la llum)
Efemèride (algun esdeveniment que fa anys “Anunci del JJOO de Barcelona”)
Context històric (quelcom que ja no pot ser popular, com la Grip A)
Factors que determinen la selecció
1. La freqüència: cada quan passa o si està dins del rang de freqüència de cada mitjà
2. Llindar d’intensitat: a mesura que la notícia s’escampa per l’àmbit geogràfic, perd força
3. No ambigüitat: si una notícia és ambigua (o no és clara) no és notícia
4. Significativitat: si no hi ha cultura o a la societat no interessa quelcom, no se’n parla
5. Consonància: els mitjans posen especial atenció en allò que la gent espera
6. Imprevisibilitat: les coses imprevisibles reben més cobertura
7. Continuïtat: com més cobertura li donen, més estiren la notícia, donant continuïtat
8. Composició: en els mitjans hi ha d’haver de tot. Per això es barreja evitant excessos
9. Valors socio-culturals: els mitjans es refermen en nacions d’elit, persones d’elit,
accions personals o individuals, negativitat, etc.
Empresa periodística
Empresa informativa
Finalitat: satisfer la necessitat d’informació d’altres persones. Aplicar criteris de la gestió d’una empresa al periodisme, segmentant la població com fan les empreses (segons edat, ideologia, etc.). Taula al PowerPoint amb diferents criteris.
Tipus d’empreses informatives
Economicista: Busca el benefici econòmic. És el tipus més habitual. Cultura (molt/massa) comercial
Estatal: Pública: tendència a la baixa. L’estat incentiva quan la inversió privada no ho fa. Servei públic
Solidària: La informació com a servei. D’àmbit petit o local.
Noves fórmules per fer informació Fundacions i ONG’s -> Funcionen per projectes. S’encarreguen tant de trobar
finançament com de la producció, realització i difusió de la informació. Crowdfunding -> Finançament col·lectiu o en massa. A través d’internet i les xarxes
socials.
El poder d’informar -> Capacitat d’influir en persones i en institucions
Legítim: En règim de lliure mercat
Estat: També competeix si no té monopoli
Influents: New York Times, Frankfurter Allgemeine, CNN, etc.
Fonts d’ingressos (Premsa)
Ingressos: venda d’exemplars, publicitat, altres fonts (impressió, productes diversos,
etc.) Despeses: personal, producció (paper) i distribució i generals Fatídic: Augmentar el tiratge sense incrementar la publicitat porta a entrar en pèrdues
Fonts d’ingressos (Televisió i Ràdio)
Ingressos: publicitat comercial i patrocini, taxa o cànon (BBC), finançament públic,
altres (venda de programes, lloguer d’instal·lacions…) i quotes d’abonat (Digital +) Despeses: material tecnològic, programació, personal, promoció, comissions a
agències de publicitat i manteniment
Difusió, un element fonamental
Condiciona els ingressos per vendes, per publicitat i per captar finançament entre ciutadans. Per verificar la difusió hi ha vàries empreses en els diferents àmbits, com OJD (premsa), EGM (enquestes a llars), KANTAR (audímetres), baròmetres de la comunicació i la cultura, etc. Redacció
Indispensables -> REDACTORS: mà d’obra essencial i especialitzada. Necessiten reciclar-se
constantment. És necessària la identificació del periodista amb l’empresa o el mitjà on treballa.
Hi ha fórmules, com els codis deontològics, els estatuts de redacció o les clàusules de
consciència que garanteixen la independència dels periodistes en la recerca, la elaboració i la
transmissió d’informació.
Viabilitat econòmica -> Beneficis que garanteixin poder mantenir els nivells de competivitat
informativa, la formació, les condicions de treball i la compensació econòmica dels
professionals. Passa per l’equilibri dels interessos empresarials. La situació de la redacció dins
de l’estructura organitzativa i econòmica de l’empresa informativa té un paper cabdal.
Ètica i deontologia
Definicions
Ètica: Conjunt de principis i regles que regulen el comportament i les relacions
humanes. Ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà segons
uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Deontologia: Ciència o tractat que estudia els deures i l’ètica professional Bases de la llibertat:
o Llibertat d’expressió: “La lliure comunicació de pensaments i opinions és un
dels drets més preuats de l’home: tot ciutadà pot, per tant, parlar, escriure,
imprimir lliurement, amb la condició de respondre per l’abús d’aquesta llibertat
en els casos determinats per la llei.” (Declaració dels drets de l’Home. França
(1789) o Dret a la informació: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió;
aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el
d’investigar i rebre informacions i opinions, el de difondre-les sense limitació de
fronteres a través de qualsevol mitjà d’expressió.” (Declaració Universal dels
Drets Humans. ONU (1948)
Ètica periodística
Motivacions professionals o comercials (estatus professional, demanda de públic, etc.)
Motivacions de convicció moral (ètica individual, informació com a bé públic, etc.)
4 principis bàsics:
Veritat
Justícia
Llibertat
Responsabilitat
Principi de la Veritat: Elaboració d’informació:
Cura i rigor
Separar informació d’opinió
Castigar l’ús de procediments enganyosos o il·lícits (càmeres ocultes, per exemple)
Principi de la Justícia
Imparcialitat: no prendre partit i donar veu a totes les parts
Compensació: als col·lectius desafavorits (xenofòbia, homofòbia, etc.)
Presumpció d’innocència: evitar la “pena del telediari”
Principi de Llibertat
Llibertat de premsa: comunicació sense restriccions i guardians de la democràcia
Pressions externes per conflicte d’interessos: sobresous, governs, anunciants, etc.
Fonts fiables
Recreacions o falsejament
Principi de Responsabilitat
Límits de la informació: vida, seguretat, privacitat, intimitat i menors
Matèries d’alta sensibilitat social: violència (incitació, gènere, etc.) o mal gust
Cooperació amb les autoritats: emergències
Millora de la qualitat i les resposta ètica
Instrucció
Polítiques
Activitat professional
Corporacions professionals
Marc empresarial
Marc legal
Intervenció social
Formació i reciclatge Investigació Publicacions
Frenar concentració: pluralitat, competència Noves tecnologies Nous valors socials
Comunicació interprofessional Qüestionament de les fonts Secret professional Investigació i comprovació Control de qualitat
Associacions i col·legis
Codis deontològics
Formació i reciclatge Definició de responsabilitats Clàusula de consciència Codis de conducta Estatuts de Redacció Auditories ètiques Defensors dels lectors / espectadors
Ordenament jurídic Síndics de greuges
Consells de premsa Espais participatius
Autoregulació
Codis deontològics
Intervencions dels mitjans
Declaracions de principis editorials
Codis interns
Llibres d’estil
Professionals
Situació professional del periodista
Estatuts de redacció
Comitè professional o de redacció
Clàusula de consciència
Dret a rescissió del contracte
Participació del públic
Ombudsman o defensor del receptor
Associacions d’usuaris o comitès ciutadans
Nous mecanismes a través d’internet (Xat en directe o comunitats de lectors)
Consell de premsa
Organisme independent
Consell de la Informació de Catalunya
Consell Audiovisual de Catalunya
Història del Periodisme
Antecedents (Edat Antiga): El primer periodista es diu que va ser Filípides, que va córrer des de Marathon fins a Atenes per informar de la victòria dels grecs contra els perses.
o Passa també per les notícies gravades en pedra a Roma, pregons i edictes o notícies manuscrites
Segle XVI (1450): Invenció de l’impremta, cosa que va facilitar molt la difusió de notícies o idees, però encara es redactava a mà. Tot i això, estava prohibida i el seu ús estava sancionat. Les notícies solien ser sobre miracles, fenòmens naturals, guerres, etc. La periodicitat era inexistent.
Segle XVII: La periodicitat augmenta fins a ser setmanal, sent publicacions amb autorització legal. Les Gasetes Clandestines eren severament perseguides (naixement de la censura).
o Primer diari a Leipzig (1660) o Primer diari a Espanya (Madrid 1758) o Primer diari a Catalunya (Barcelona 1792)
Etapa Doctrinarista (1a etapa real del Periodisme): Des de la Revolució Francesa fins la Revolució Industrial. Lligada als conflictes de l’època, on el seu principal objectiu era adoctrinar i es basava en articles d’opinió. S’imprimia amb impremta plana i es podia distribuir per correu. Tot i això, la premsa estava molt limitada, censurada i controlada.
o Al Regne Unit rebia molts impostos, cosa que va portar a l’aparició de la Publicitat
en els mitjans impresos per tal de compensar els impostos que cobraven als mitjans. Cal destacar el “The Times” com a punta de llança dels mitjans anglesos. Només llegien les classes instruïdes.
o A França, Napoleó Bonaparte va tenir una gran influència. A l’època reial a França, totes les publicacions depenien del Rei. Mentre la Revolució, va ser un desgavell en la llibertat de premsa (El Terror). Llavors, Napoleó va posar pau i va aplicar control sobre les publicacions, suprimint molts mitjans.
o A Espanya hi havia un control molt rigorós, com a França durant l’època real. A més, estaven molt censurats.
Etapa hegemonista (1840 - 1900): L’aparició de certs invents, com la màquina de vapor, aplicable al ferrocarril, va marcar l’inici d’aquesta etapa. Així, les notícies podien viatjar molt més lluny. També apareix el telègraf, que comporta l’aparició de la piràmide invertida, i la rotativa, que permet multiplicar la velocitat d’impressió de pàgines. Característiques principals:
o És l’etapa que consolida el Periodisme com a 4rt poder o Els periodistes es tornen professionalitzen o Apareixen noves modalitats o Els Governs afluixen la pressió sobre la premsa o Apareix la mentalitat industrial -> Apareix la creació de fortunes o Creix la població urbana i l’alfabetització o Neix el diari popular, més barat, en part, gràcies a les rotatives o Predomina la informació però es manté l’opinió o A mesura que passa el temps baixa la pressió i es liberalitza molt més la professió
Etapa professionalista (1900 - 1945): Principals característiques de l’època:
o La professionalitat equival a garantia d’independència o Passen a formar part d’un cos professional o Noves nocions: clàusula de consciència, secret professional o Noves institucions: col·legis professionals o Gremialisme: privilegis, immunitat o Segueixen apareixent nous invents com el telèfon o la linotípia (ajunta els motlles
per tal d’imprimir més fàcilment). Enmig del període hi ha la I GM, un moment crític pel periodisme, ja que molts mitjans mentien per tal de beneficiar al seu país durant la guerra
o Apareix la premsa groga, que arriba a produir saturació. Creix la importància en la informació periodística financera.
o Exponent: The New York Times (1896) - Adreçat a públic culte, amb tipografia clara, ben fet i més analític
o Aparició del diari d’elit modern (exemple TNT) - Sense afiliació política, poca fotografia, solen ser societats anònimes i al dia de les innovacions tecnològiques d’impressió i disseny
o Apareixen diaris tabloides (diaris de tardes), que eren la meitat dels diaris grans, de tipus sensacionalista (amb sexe, crims, etc.), però no ho són tant en el tema polític.
o Competivitat: Guerra de tiratges (qui tenia més tiratge era el millor, cosa que portava molta competivitat); Aparició de nous mitjans (ràdio, tele…); 2a Guerra Mundial (amb els mitjans vinculats al conflicte)
o A Espanya (1900 - 1939): Auge dels mitjans, amb millores en disseny i la fotografia, amb més publicitat i més ben feta. La majoria de diaris eren de partit (La Lliga -> La Veu de Catalunya)
Etapa universalista (1945 - 2001): Des de Hiroshima a l’atemptat de les Torres Bessones
o La televisió esdevé el mitjà hegemònic, i el servei social n’és el concepte central o Valor suprem -> la demanda: mitjans al servei del públic (l’audiència ho justifica tot) o Concentració: les empreses tendeixen a diversificar-se i a fusionar-se o Els estats donen suport, controlen, adquireixen alguns mitjans i proporcionen
informació o Es creen comissions independents que controlen els mitjans (col·legi de
periodistes de Catalunya) o Apareixen nous mitjans i instruments (ordinador, satèl·lit, internet, etc.) o Deixen de ser massius pel que fa al públic, de mida gran i disseny net. Estil analític,
on predomina la política i internacional o Els mitjans eren autosuficients, amb responsabilitat social i posició política
independent o Mitjans populars: són gratuïts, desordenats, amb molta fotografia però no són
sensacionalistes de dretes com havien estat abans o A Espanya va veure’s molt afectat pel Franquisme, que exercia un control absolut
en els mitjans
Etapa interactiva (2001 - Actualitat)
o La comunicació de masses és a l’abast de tothom gràcies a l’Internet o L’audiència passa a formar part de la comunicació. Tothom pot interactuar i
dialogar o Nous actors: bloggers, tuitaires, youtubers, etc. o Nous dispositius: ordinadors, smartphones, tablets, etc. o La crisi provoca una fragmentació de les audiències. La publicitat marxa dels
mitjans o Els mitjans públics es veuen afeblits
Top Related