Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals
per a l’estalvi d’aigua
Grup de Treball de Gestió de Recursos Hídrics Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
___________________________________________________________________________
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
Col∙lecció ‐ Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal
INSTITUT DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA AMBIENTALS UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Maria Vallès Casas Laia Domènech Pretus David Saurí Pujol
XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT Grup de Treball de Gestió de Recursos Hídrics Secretaria tècnica de la Xarxa
ESTUDI SOBRE L’APLICACIÓ DE LES
ORDENANCES MUNICIPALS PER A
L’ESTALVI D’AIGUA A CATALUNYA
Març de 2011
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
Aquest ESTUDI SOBRE L’APLICACIÓ DE LES ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA ha estat elaborat a proposta del Grup de Treball de Gestió de Recursos Hídrics de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Redacció: Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals de la UAB Col∙laboració: La Secretaria tècnica de la Xarxa agraeix la participació en diverses etapes de l’estudi als següents municipi: Membres del Grup de Treball de Gestió de Recursos Hídrics participants: Castelldefels, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Navàs, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Torredembarra, Vic Municipis amb Ordenança d’Estalvi participants: L’Ametlla del Vallès, Barberà del Vallès, Begues, Caldes de Malavella, Cambrils, Capellades, el Vendrell, Figaró‐Montmany, Fontanals de Cerdanya, les Franqueses del Vallès, Lliçà d’Amunt, Maçanet de la Selva, Mollet del Vallès, Òdena, Prats i Sansor, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Joan Despí, Sitges i Tona. Comissió Permanent de Recursos Hídrics: Badalona, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, el Masnou, Navàs, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Torredembarra, Vic i Consell Comarcal del Maresme. Coordinació, suport en la redacció, disseny i edició: Secretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Barcelona, maig del 2011
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
4
ÍNDEX
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua .................... 1
ÍNDEX DE TAULES ............................................................................................................................... 7
ÍNDEX DE FIGURES ............................................................................................................................. 8
RESUM DELS PRINCIPALS RESULTATS ................................................................................................. 9
0. PRESENTACIÓ ..............................................................................................................................12
Justificació .................................................................................................................................12
Antecedents...............................................................................................................................12
Objectius de l’estudi ..................................................................................................................13
Estructura de l’informe..............................................................................................................14
Metodologia ..............................................................................................................................14
1. CONTEXT SOCIOECONÒMIC I NORMATIU.....................................................................................16
1.1. LA SITUACIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA ...................................................................................16
Demanda i usos de l’aigua a les dues Catalunyes......................................................................16
Gestió de la demanda urbana d’aigua.......................................................................................17
1.2. MARC NORMATIU......................................................................................................................19
El triple nivell de legislació en matèria d’estalvi d’aigua ...........................................................19
El Decret d’Ecoeficiència ...........................................................................................................20
El Codi Tècnic de l’Edificació......................................................................................................21
Les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua en el context normatiu actual ....................22
2. MUNICIPIS AMB ORDENANÇA PER A L’ESTALVI D’AIGUA..............................................................25
Descripció ..................................................................................................................................25
Consum domèstic ......................................................................................................................26
Característiques urbanístiques ..................................................................................................28
Companyies de subministrament..............................................................................................31
Preu de l’aigua domèstica .........................................................................................................31
Actuacions per estalviar aigua als municipis amb ordenança ...................................................33
3. ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA: DESCRIPCIÓ..............................................38
Motivacions i evolució en la publicació d’ordenances ..............................................................38
Tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua.................................................................................39
Tipus de mesures d’estalvi d’aigua............................................................................................40
Sistemes d’aprofitament dels recursos no potables .................................................................45
Dimensionat dels sistemes d’aprofitament dels recursos no potables.....................................46
Manteniment dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables .....................................48
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
5
4. ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA: PROCÉS D’APLICACIÓ................................49
4.1. ADAPTACIÓ DE L’ORDENANÇA A LES CARACTERÍSTIQUES DELS MUNICIPIS.............................49
Mesures d’estalvi i models urbans ............................................................................................49
Exemples d’adaptació................................................................................................................50
Revisió d’ordenances.................................................................................................................51
4.2. DIFUSIÓ DE L’ORDENANÇA........................................................................................................51
Informació als ciutadans............................................................................................................51
Informació als agents implicats .................................................................................................53
4.3. CONTROL I SEGUIMENT DE L’APLICACIÓ DE L’ORDENANÇA ....................................................54
Control.......................................................................................................................................54
Seguiment..................................................................................................................................56
Sancions.....................................................................................................................................57
4.4. PRINCIPALS DIFICULTATS...........................................................................................................57
Dificultats tècniques ..................................................................................................................57
Dificultats econòmiques ............................................................................................................57
5. ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA: IMPACTES ................................................60
5.1. GRAU D’APLICACIÓ DE L’ORDENANÇA ......................................................................................60
Llicències afectades per l’ordenança.........................................................................................60
Aplicació de l’ordenança en edificis ja construïts......................................................................61
5.2. IMPACTE DE L’ORDENANÇA EN L’ESTALVI D’AIGUA .................................................................63
Percepció dels tècnics sobre el potencial d’estalvi d’aigua.......................................................63
Estimació teòrica .......................................................................................................................63
6. CONCLUSIONS I LÍNIES DE FUTUR.................................................................................................68
CLAU DICOTÒMICA RESUM DE L’ELABORACIÓ I EL SEGUIMENT DE L’ORDENANÇA PER A L’ESTALVI
D’AIGUA ...........................................................................................................................................71
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
6
BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................................74
ANNEX I. PUBLICACIÓ AL BOP DE LES ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA ..............75
ANNEX II. QÜESTIONARI DE L’ENQUESTA...........................................................................................78
ANNEX III. QÜESTIONARI DE L’ENTREVISTA........................................................................................83
ANNEX IV. MAPES .................................................................................................................. 89
Mapa 1: Municipis que han aprovat una ordenança per a l’estalvi d’aigua o una normativa similar
(2010)
Mapa 2: Municipis amb ordenança que pertanyen a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la
Sostenibilitat (2010)
Mapa 3: Població dels municipis amb ordenança (2009)
Mapa 4: Consum domèstic per càpita dels municipis amb ordenança (2009)
Mapa 5: Superfície urbanitzada dels municipis amb ordenança
Mapa 6: Densitat urbana dels municipis amb ordenança (2009)
Mapa 7: Companyies de subministrament d’aigua dels municipis amb ordenança (2010)
Mapa 8: Preu domèstic de l’aigua als municipis amb ordenança (2009)
Mapa 9: Any de publicació de les ordenances d’estalvi d’aigua
Mapa 10: Tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua aprovades pels municipis (2010)
Mapa 11: Combinació de mesures de substitució contemplades a les ordenances (2010)
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
7
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1. Característiques de les conques hidrogràfiques catalanes...........................................................16
Taula 2. Comparativa entre diferents reglaments en matèria d’estalvi d’aigua........................................23
Taula 3. Tipologia d'edificis als municipis amb ordenança i a Catalunya...................................................28
Taula 4. Dades urbanístiques i de consum d’aigua en els municipis amb ordenança (2009) ....................35
Taula 5. Classificació de les mesures d'estalvi d'aigua contemplades a les ordenances ...........................41
Taula 6. Mesures d'estalvi d'aigua contemplades a les ordenances..........................................................42
Taula 7. Àmbit d’aplicació dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables a Sant Cugat
del Vallès i a l’Ordenança Tipus..................................................................................................45
Taula 8. Dimensionat dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables a Sant Cugat
del Vallès i a l’Ordenança Tipus...................................................................................................47
Taula 9. Tasques de manteniment de les instal∙lacions de reutilització d’aigües grises segons les
ordenances municipals ...............................................................................................................48
Taula 10. Principals dificultats detectades en l’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua
i propostes suggerides pels tècnics municipals...........................................................................59
Taula 11. Distribució per usos del consum domèstic per càpita en les tres tipologies d’habitatge ..........64
Taula 12. Mesures d’estalvi d’aigua previstes a les ordenances i hipòtesi d’estalvi..................................65
Taula 13. Consum domèstic d’aigua per càpita en les tres tipologies d’habitatge amb
i sense ordenança .......................................................................................................................66
Taula 14. Consum domèstic d’aigua per càpita amb i sense les mesures d’eficiència previstes a les
ordenances en les tres tipologies d’habitatge ............................................................................67
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
8
ÍNDEX DE FIGURES
Figura 1. Distribució per usos i conques de la demanda d’aigua a Catalunya el 2009 (en hectòmetres
cúbics i percentatge).................................................................................................................17
Figura 2. Evolució del consum domèstic als municipis pertanyents a l’EMA‐AMB entre 1994
i 2009 (en litres per habitant i dia)............................................................................................18
Figura 3. Municipis amb ordenança per a l’estalvi d’aigua que pertanyen a la Xarxa de Ciutats
i Pobles Cap a la Sostenibilitat (2010) .......................................................................................25
Figura 4. Consum domèstic per càpita del 2009 als municipis amb ordenança i variació respecte
el 2006 (en litres per habitant i dia)..........................................................................................27
Figura 5. Classificació dels municipis amb ordenança d’acord amb el consum domèstic i tipus
de model urbà...........................................................................................................................30
Figura 6. Preu domèstic per municipis el 2009 (en euros per metre cúbic i un consum mensual
de 12 metres cúbics) .................................................................................................................32
Figura 7. Actuacions per estalviar aigua realitzades en els últims 5 anys en els municipis
amb ordenança .........................................................................................................................33
Figura 8. Jerarquització de les actuacions per estalviar aigua al municipi segons la importància
que tenen pels tècnics municipals ............................................................................................34
Figura 9. Evolució del nombre d’aprovacions i modificacions d’ordenances per a l’estalvi d’aigua..........38
Figura 10. Tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua aprovades pels municipis (2010)............................40
Figura 11. Recompte de les diferents mesures d’estalvi d’aigua contemplades a
les ordenances (2010)...............................................................................................................43
Figura 12. Jerarquització de les mesures de substitució per municipis dispersos
i municipis compactes...............................................................................................................49
Figura 13. Principals accions de difusió de l’ordenança als ciutadans .......................................................52
Figura 14. Jerarquització de les accions de difusió de l’ordenança als ciutadans segons la importància
que tenen pels tècnics municipals ............................................................................................52
Figura 15. Fitxa per a la inspecció de primera ocupació de Sant Cugat del Vallès.....................................55
Figura 16. Nombre de llicències d’obra afectades per l’ordenança d’estalvi d’aigua
per municipi (2010)...................................................................................................................61
Figura 17. Jerarquització de les mesures de foment de l’ordenança als edificis existents segons els
tècnics municipals .....................................................................................................................62
Figura 18. Consum domèstic d’aigua per càpita en les tres tipologies d’habitatge amb i sense
ordenança i hipòtesi d’estalvi per a cada ús (en percentatge) .................................................66
Figura 19. Reptes i oportunitats que planteja l’ordenança per a l’estalvi d’aigua.....................................70
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
9
RESUM DELS PRINCIPALS RESULTATS
A finals de gener del 2011, 50 municipis catalans havien aprovat una ordenança per a l’estalvi
d’aigua (veure figura), molts dels quals ho van fer seguint el model d’ordenança de Sant Cugat
del Vallès (aprovada l’octubre de 2002) o bé el de l’Ordenança Tipus de la Xarxa de Ciutats i
Pobles Cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona (publicada el desembre de 2005). En
conjunt, la població dels municipis amb ordenança suma més d’1,2 milions d’habitants i
representa un 16% de la població catalana (2010).
Figura. Municipis que han aprovat ordenances per a l’estalvi d’aigua o normatives similars a Catalunya
Amb l’objectiu de documentar, analitzar i millorar l’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi
d’aigua, aquest estudi ha recollit, mitjançant entrevistes cara a cara i enquestes on‐line,
informació sobre la cinquantena de municipis amb ordenança, així com l’opinió dels tècnics
municipals responsables de la seva aplicació.
El consum domèstic és la fracció més important del volum total d’aigua facturada en els
municipis amb ordenança: representa el 72,5% del total de mitjana. Tot i la tendència general
dels últims anys a reduir la quantitat total d’aigua injectada a la xarxa (un 4% de mitjana a
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
10
nivell de Catalunya entre el 2003 i el 2007) i també el consum per càpita (un 10% de mitjana
entre el 2006 i el 2009 en els municipis amb ordenança), encara hi ha marge per a l’estalvi i,
per tant, val la pena incidir en aquest sector.
Les ordenances per a l’estalvi d’aigua vigents tenen diferents graus d’exigència. Tots els
municipis, excepte dos, contemplen l’aprofitament de les aigües pluvials, mentre que la
meitat pren en consideració la reutilització de les aigües grises. La instal∙lació de reductors de
cabal a les aixetes i dutxes i de mecanismes estalviadors a les cisternes dels vàters ha
esdevingut una obligació genèrica amb l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació (març
del 2006) i del Decret d’Ecoeficiència (febrer del 2006).
És important que els municipis adaptin les ordenances d’estalvi d’aigua a la seva realitat,
especialment a la tipologia urbanística, ja sigui dispersa o compacta. La captació de les aigües
pluvials presenta un major potencial en municipis amb una tipologia urbanística difusa mentre
que els sistemes de reutilització d’aigües grises són d’especial interès en municipis amb una
tipologia compacta per motius d’economies d’escala.
Els tècnics municipals són conscients que, per tenir èxit, és molt important explicar l’ordenança
a la població en general i, en particular, als responsables de la seva aplicació. El millor exemple
en aquest sentit ha estat el procés de participació que des de l’Ajuntament de Sabadell es va
dur a terme durant un any i mig per discutir amb tots els actors implicats l’esborrany elaborat
des de medi ambient, i que prèviament s’havia consensuat amb urbanisme i parcs i jardins. El
resultat ha estat un text acceptat per tothom.
La majoria de municipis no disposen d’un registre específic de les llicències afectades per
l’ordenança, la qual cosa indica una certa manca de seguiment. En aquest estudi s’han
aconseguit dades de 18 municipis i s’han comptabilitzat 695 llicències que compleixen
l’ordenança, de les quals més de la meitat (363 llicències) han hagut d’incorporar un sistema
de captació d’aigües pluvials.
Una de les principals dificultats, al parer dels tècnics, és el control del funcionament dels
sistemes d’aprofitament de recursos no potables instal∙lats als municipis, degut a la manca de
capacitat d’inspecció dels consistoris.
En aquest sentit, pensen que hauria de ser una entitat externa l’encarregada de verificar el
bon funcionament dels equips. Resulta especialment problemàtic el manteniment dels
sistemes de reutilització d’aigües grises. Per això, els tècnics proposen solucions diverses com
ara allargar el contracte de manteniment a més de 2 anys, implantar el control telemàtic de les
instal∙lacions per tal de detectar les avaries de forma immediata o bé crear un servei de
diagnosi amb l’objectiu d’identificar possibles problemes en el funcionament dels sistemes.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
11
Altres problemàtiques expressades pels tècnics municipals són de caire econòmic, com ara la
percepció de l’ordenança com una trava econòmica, per part dels promotors, o la dificultat
que tenen els usuaris per visualitzar l’estalvi d’aigua que representa.
Els tècnics municipals senyalen que és molt difícil estimar l’estalvi d’aigua generat per
l’aplicació de l’ordenança: la meitat pensen que en els propers 10 anys serà d’entre un 5 i un
15%, però alguns tècnics consideren que pot arribar al 30% gràcies a l’aprofitament de les
aigües regenerades procedents d’EDAR i/o de les aigües freàtiques.
L’estudi ha calculat, a nivell teòric, l’estalvi d’aigua que representaria l’aplicació de l’ordenança
en tres models d’habitatges: unifamiliars amb jardí, plurifamiliars amb jardí comunitari i
plurifamiliars sense jardí. En aquests tipus d’habitatges, en els quals el consum domèstic se
situa en 207 litres per persona i dia (lpd), 160 lpd i 126 lpd respectivament, s’han estimat
estalvis de 76, 65 i 48 lpd, respectivament.
El potencial d’estalvi calculat implica que, si l’aplicació de l’ordenança es fes extensiva a tots
els edificis, l’estalvi d’aigua aconseguit a nivell municipal seria significatiu i, d’altra banda, prou
interessant per obrir una nova línia d’investigació en aquest camp.
En conclusió, s’ha demostrat que les normatives legals són un instrument molt valuós per a
fomentar l’estalvi d’aigua. No obstant això, per tal que siguin efectives han de formar part
d’una estratègia global, han d’estar adaptades a la realitat del municipi i han de comptar amb
una dosis elevada de voluntat política i de consens. L’ordenança per a l’estalvi d’aigua és una
realitat a molts municipis catalans i ho hauria de ser en molts d’altres, en un necessari progrés
conjunt cap a la sostenibilitat.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
12
0. PRESENTACIÓ
L’octubre de 2002, Sant Cugat del Vallès va aprovar la primera Ordenança per a l’estalvi
d’aigua de Catalunya i de l’Estat espanyol, la qual regula la incorporació de dispositius d’estalvi
i sistemes per a l’aprofitament de recursos no potables a les construccions i els edificis nous
del municipi. El desembre del 2005, el Grup Nova Cultura de l’Aigua (ara Grup de Treball de
Gestió de Recursos Hídrics) de la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat (Diputació de
Barcelona) va elaborar una Ordenança Tipus per a l’estalvi d’aigua (en endavant, Ordenança
Tipus) que servís de model per als municipis que volguessin aprovar ordenances per fomentar
l’estalvi d’aigua.
L’objecte principal d’aquestes ordenances és doble: per una banda, augmentar l’eficiència en
l’ús de l’aigua mitjançant la incorporació de mecanismes d’estalvi i solucions tècniques als
punts de consum; i, per l’altra, promoure l’aprofitament de recursos hídrics alternatius.
Justificació
Han passat més de vuit anys des de l’aprovació de la primera ordenança per a l’estalvi d’aigua,
i en aquest lapse de temps una cinquantena de municipis han aprovat ordenances similars, en
molts casos prenent com a referència l’Ordenança Tipus. D’altra banda, s’han patit dos
episodis de sequera crítics i ha esclatat la crisis immobiliària i econòmica.
El fet que actualment no estiguem immersos en cap episodi de sequera fa que aquest sigui un
bon moment per avaluar l’experiència obtinguda en aquesta primera etapa d’aplicació de les
ordenances i una oportunitat per aportar nous elements per tal de reforçar i facilitar
l’assoliment dels objectius inicials de gestió racional d’aquest bé escàs.
Antecedents
Aquest estudi s’afegeix a d’altres documents ja existents que, des de diferents perspectives,
tenen com a objecte analitzar el procés d’implantació de les ordenances per a l’estalvi d’aigua
a Catalunya:
Estudi sobre la percepció social i el règim de funcionament dels sistemes d’aprofitament
de recursos hídrics no potables a Sant Cugat del Vallès (gener del 2008), elaborat
conjuntament entre l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB).
Informe sobre el seguiment de la implantació de les ordenances d’estalvi d’aigua (febrer
del 2009), elaborat pel grup de treball Nova Cultura de l’Aigua de la Xarxa de Ciutats i
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
13
Pobles cap a la Sostenibilitat (Diputació de Barcelona). Des d’aquesta entitat, a la qual
pertanyen la majoria dels municipis amb ordenança per a l’estalvi d’aigua, s’han portat a
terme tasques de difusió i pedagogia i s’ha publicat l’Ordenança Tipus per a l’estalvi
d’aigua, així com la Guia per a l’estalvi d’aigua domèstica.
Seguiment de les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua (setembre de 2009),
elaborat per Susanna Ribera Planas, tècnica de l’Ajuntament de Navàs, en el marc del
postgrau en Govern Local.
Estudi de la percepció social vers els sistemes d’aprofitament de recursos no potables: el
cas del Vendrell (febrer del 2010) realitzat per l’Institut de Ciència i Tecnologia
Ambientals.
Objectius de l’estudi
El principal objectiu d’aquest estudi és identificar, documentar i analitzar l’experiència dels
municipis que han aprovat una ordenança per a l’estalvi d’aigua o una normativa similar; i en
segon lloc, elaborar una sèrie de recomanacions per tal de millorar tant el contingut de les
ordenances com la seva aplicació.
Aquest objectiu general es pot desglossar en diversos objectius específics:
Detectar bones pràctiques en l’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua.
Establir criteris per facilitar l’adaptació de l’Ordenança Tipus de la Xarxa a les
particularitats dels municipis.
Revisar i validar fórmules per calcular el dimensionat dels sistemes d’aprofitament de
recursos no potables.
Analitzar la concordança entre les ordenances d’estalvi d’aigua, el Codi Tècnic de
l’Edificació (CTE) i el Decret d’Ecoeficiència.
Avaluar les estratègies de comunicació de l’ordenança als agents implicats: promotors,
arquitectes, instal∙ladors, tècnics municipals, usuaris, etc.
Analitzar les estratègies de control per assegurar el compliment de l’ordenança i el
correcte funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables.
Estimar el potencial d’estalvi d’aigua que provoca l’aplicació de l’ordenança.
Examinar estratègies per promoure l’estalvi d’aigua en el parc d’edificis ja construïts.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
14
Estructura de l’informe
L’informe està format per cinc grans apartats. A tall d’introducció, i per a una millor
comprensió de la importància d’aquestes ordenances i del marc on s’enquadra aquesta
iniciativa municipal, en el primer apartat es presenta breument la situació actual de l’aigua a
Catalunya, així com el marc normatiu de referència en matèria d’estalvi d’aigua.
En el segon apartat de l’informe es presenten la cinquantena de municipis catalans que han
aprovat una ordenança per a l’estalvi d’aigua o una normativa similar i es descriuen les seves
característiques urbanístiques, així com les variables principals relacionades amb la gestió local
de l’aigua.
L’anàlisi de la implantació de les ordenances per a l’estalvi d’aigua s’ha estructurat en tres
apartats: descripció, aplicació i impactes. En l’apartat de descripció es presenten els diferents
tipus d’ordenances que han aprovat els municipis i el seu abast, i s’aprofundeix en els
continguts més exclusius d’aquestes normatives a través de la lectura comparada entre els dos
principals models d’ordenança. En l’apartat d’aplicació, es recullen les vicissituds i les
dificultats que han sorgit durant el procés d’implantació de l’ordenança, les quals s’han
identificat a partir de l’anàlisi de l’experiència dels tècnics municipals responsables de la seva
aplicació. Finalment, en l’apartat d’impactes, es quantifica l’estalvi d’aigua potencial que
provoca la implantació de les ordenances en el parc d’edificis construïts de nou.
En l’últim apartat, s’exposen les conclusions principals de l’estudi i les línies de futur que
caldria seguir per millorar la implantació de les ordenances per a l’estalvi d’aigua. Als annexos
es presenten els qüestionaris utilitzats i el conjunt de mapes que se citen al llarg del treball.
Metodologia
Per una banda, s’ha fet una revisió exhaustiva de la cinquantena d’ordenances aprovades a
Catalunya (annex I) així com del Decret d’Ecoeficiència de la Generalitat i dels documents HS4 i
HS5 del Codi Tècnic de l’Edificació; i també s’han recopilat dades estadístiques sobre les
característiques dels municipis amb ordenança. Aquesta informació s’ha recollit en una base
de dades georeferenciada a partir de la qual s’ha elaborat una sèrie de mapes.
Per altra banda, s’han realitzat diverses d’entrevistes personals i d’enquestes on‐line als
tècnics municipals responsables de l’aplicació de l’ordenança, amb l’objectiu de recollir la seva
experiència (annexes II i III):
Les entrevistes presencials s’han realitzat als tècnics d’una mostra de 14 poblacions
representativa del conjunt de municipis. En la mesura que ha estat possible, les
entrevistes s’han portat a terme en aquells municipis amb una major experiència en
aquest tema. Els 14 municipis seleccionats han estat:
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
15
Municipis amb entrevista presencial
Barberà del Vallès Lliçà d’Amunt Sitges Cambrils Sabadell Tona El Vendrell Sant Adrià del Besòs Torredembarra
Figaró‐Montmany Sant Cugat del Vallès Vic Granollers Sant Joan Despí
En la resta de municipis amb ordenança per a l’estalvi d’aigua (N=36), s’han recollit
dades mitjançant una enquesta on‐line.
S’ha obtingut resposta de 10 municipis:
Municipis amb enquesta on‐line
Begues Les Franqueses del Vallès Prats i Sansor Capellades Maçanet de la Selva Ripollet
Fontanals de Cerdanya Mollet del Vallès L’ Ametlla del Vallès Òdena
En total, entre entrevistes i enquestes, s’ha recopilat informació de 24 municipis (el 48 % dels municipis amb ordenança). El qüestionari de l’enquesta estava format per una vintena de preguntes, majoritàriament de resposta tancada i de tipus quantitatiu. Per altra banda, el qüestionari de l’entrevista estava format per les preguntes de l’enquesta més una sèrie de preguntes addicionals de resposta oberta i qualitativa. Aquesta versió va ser validada amb una prova pilot amb els tècnics dels municipis del Grup de Gestió de Recursos Hídrics de la Xarxa que tenen ordenança d’estalvi d’aigua (Sant Cugat del Vallès, Vic, Granollers i Torredembarra).
En la darrera fase de l’estudi es va celebrar un seminari final de presentació dels resultats
obert a tots els municipis amb ordenança i als membres de la Xarxa per tal de validar els
resultats obtinguts i recollir propostes per millorar el procés d’aplicació de les ordenances
d’estalvi d’aigua. En total, van participar 13 municipis amb ordenança per a l’estalvi d’aigua i 3
municipis sense ordenança:
Municipis amb ordenança Municipis sense ordenança
Caldes de Malavella Castelldefels el Vendrell Navàs Granollers Terrassa
Les Franqueses del Vallès Lliçà d’Amunt
Maçanet de la Selva Òdena Ripollet Sabadell
Sant Cugat del Vallès Sant Joan Despí
Vic
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
16
1. CONTEXT SOCIOECONÒMIC I NORMATIU
1.1. LA SITUACIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA
La situació hídrica a Catalunya en els darrers anys ha estat marcada per la recurrència de
diversos episodis de sequera, com ara els de 1998‐2002, 2005‐06 i 2007‐08, per mencionar‐ne
els més recents. Gaudim d’un clima mediterrani, amb unes aportacions hídriques irregulars
que generen situacions de sequera. Les sequeres, però, no són únicament l’expressió d’un
situació meteorològica de dèficit de precipitacions, sinó també d’un fenomen social definit pel
desequilibri entre els recursos d’aigua disponibles i les demandes actuals i les previsibles del
futur (Latorre, 2008).
A continuació veurem algunes xifres que il∙lustren el desequilibri territorial en matèria d’aigua i
introduirem les principals estratègies de gestió de la demanda urbana que es poden portar a
terme a nivell local per tal de mantenir la moderació del consum unitari d’aigua durant els
propers anys.
Demanda i usos de l’aigua a les dues Catalunyes
La demanda total d’aigua a Catalunya és de poc més de 3.000 hectòmetres cúbics a l’any,
mentre que la capacitat màxima dels embassaments és de gairebé 4.500 hectòmetre cúbics
(ACA). Ara bé, demanda i reserves es distribueixen de manera desigual a banda i banda de la
divisòria hidrogràfica entre les anomenades Conques Internes de Catalunya i les Conques
Catalanes de l’Ebre (taula 1).
Taula 1. Característiques de les conques hidrogràfiques catalanes
Àmbit Competència Superfície Població Recurs Demanda
(km2) (%) (%) (municipis) (hm3) (%) (hm3/any) (%)
Conques Internes de Catalunya
Agència Catalana de l’Aigua
16.423
(52%)
92%
(634 municipis)
694,45
(15%)
1.219
(39%)
Conques Catalanes de l’Ebre
Confederació Hidrogràfica de l’Ebre
15.567
(48%)
8%
(312 municipis)
3.788
(85%)
1.937
(61%)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ACA i Anàlisi de la tendència del consum d’aigua a Catalunya i marges d’estalvi (Termes, M. i Guiu, R., 2009)
Les Conques Internes, sobre les quals la Generalitat té plenes competències, reuneixen, en uns
16.400 km2, 634 municipis on viuen uns 6,87 milions d’habitants, el 92 % de la població. Tot i
l’elevada concentració de la població en aquest territori, el seu consum d’aigua representa
menys del 40 % de la demanda de Catalunya, uns 1.200 hm3/any. Els usos urbans són els més
importants i suposen un 42,66 % de la demanda total d’aigua, seguit del reg amb un 31,34 %,
l’ús industrial amb un 23,13 % i, finalment, l’ús ramader amb menys del 3 % (figura 1).
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
17
Les Conques Catalanes de l’Ebre, sobre les quals té potestat la Confederació Hidrogràfica de
l’Ebre (que depèn del govern central), ocupen 15.570 km2 repartits en 312 municipis, on viu el
8% de la població catalana i on es consumeix el 60 % restant de la demanda total de Catalunya,
gairebé 2.000 hm3/any (taula 1). D’aquesta quantitat, més del 90% es dedica al regadiu, que
produeix al voltant del 65% dels productes agrícoles i ramaders de Catalunya; menys del 3% a
ús urbà; i percentatges lleugerament inferiors a la ramaderia i a la indústria (figura 1).
Figura 1. Distribució per usos i conques de la demanda d’aigua a Catalunya el 2009 (en hm3 i %).
2.197
(69, 61 %)
574
(18,19 %)
71 (2,25 %)
314
(9,95 %)
282
(23,13 %)
35
(2,87 %)520
(42,66 %)
382
(31,34 %)
1.815
(93,70 %)
36
(1,86 %)
54
(2,79 %)32
(1,65 %)
Catalunya Conques Internes de Catalunya
Conques Catalanes de l’Ebre
Font: Elaboració pròpia a partir de Termes i Guiu (2009)
La distribució de la demanda d’aigua per usos assenyala de manera molt clara els àmbits d’actuació de les polítiques d’estalvi a cada conca. A les Conques de l’Ebre el potencial d’estalvi en el sector del regadiu fa que una política d’estalvi en aquest àmbit pugui tenir repercussions importants en el total d’aigua consumida, mentre que a les Conques Internes, els sector urbà és el que consumeix més aigua, i per tant, polítiques d’estalvi en aquest sector poden tenir un impacte important en la reducció global del consum d’aigua.
Gestió de la demanda urbana d’aigua
Als municipis pertanyents a l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
(EMA‐AMB), s’ha passat d’un consum domèstic estimat de 121,44 l/hab∙dia, l’any 1994, a
108,44 l/hab∙dia, el 2009, que és un dels valors més baixos del món occidental (ACA, 2009b). A
la figura 2 es pot veure la reducció continuada del consum des del pic de l’any 2000 (132,79
l/hab∙dia), però sobretot a partir del 2005, moment en què s’han viscut dues sequeres
consecutives (EMA‐AMB, 2010). Fins i tot en alguns municipis de la conurbació de Barcelona
(Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
18
Gramenet) el consum d’aigua per càpita ha baixat per sota els 100 l/hab∙dia, la quantitat
mínima d’un entorn urbà segons l’Organització Mundial de la Salut (Rayón, 2008).
Figura 2. Evolució del consum domèstic als municipis pertanyents a l’EMA‐AMB entre 1994 i 2009 (en litres per habitant i dia)
Font: Elaboració pròpia a partir de les Dades ambientals metropolitanes 2009 (AMB‐EMA, 2009)
Aquesta tendència en la reducció dels consums unitaris es pot fer extensiva al conjunt de
Catalunya: l’any 2007 el consum total de les xarxes urbanes va ser un 4% inferior al que
s’enregistrava el 2003, malgrat que la població havia augmentat en mig milió d’habitants
durant aquest mateix període (ACA, 2009b).
Aquestes dades reflecteixen un aspecte positiu de la situació hídrica actual de Catalunya: la conscienciació assumida pel conjunt de la societat sobre la importància de l’aigua com un recurs vital i un patrimoni comú a protegir. El repte està ara en mantenir aquesta moderació del consum durant els propers anys.
En aquest sentit, existeix un ampli ventall d’actuacions de gestió de la demanda urbana d’aigua
que es poden du a terme a nivell local (Sanjuán, 2004). Aquestes es poden dividir en tres línies
bàsiques:
Canvi d’hàbits i de comportament de la població: provoca un estalvi d’aigua net o una
reducció del consum d’aigua. Aquest canvi pot ser el resultat de diversos factors:
campanyes de sensibilització, incentius econòmics mitjançant la factura de l’aigua o la
regulació de determinats usos de l’aigua, com per exemple la prohibició d’omplir les
piscines particulars durant la fase d’emergència de l’episodi de sequera del 2008.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
19
Eficiència: consisteix en satisfer la demanda d’aigua amb el mínim consum del recurs
gràcies a la utilització de la millor tecnologia disponible (sistemes de doble descàrrega o
descàrrega pressuritzada en els vàters, ús d’airejadors en aixetes i dutxes, ús
d’electrodomèstics de classe A i de programes de baix consum, etc.) i a la millora del
rendiment de les xarxes de distribució.
Substitució de l’aigua potable de xarxa per recursos hídrics d’altres procedències (aigües
de pluja, aigües grises, aigua sobrant de piscines, aigües freàtiques, aigües regenerades i
aigües d’escorrentia) ja sigui de forma particular, comunitària o municipal. Les mesures
de substitució es basen en el principi de diferenciació de la qualitat de l’aigua en funció
dels usos previstos, de tal manera que s’eviti utilitzar aigua d’alta qualitat (amb elevats
costos econòmics i ambientals) per a usos que no requereixen potabilitat. A nivell
domèstic, la major part de l’aigua consumida es destina a aquests tipus d’usos
secundaris (reg del jardí, descàrrega del vàter, rentadora) i només un petit percentatge
s’utilitza com a aigua de boca (Domene et al., 2004).
Les ordenances per a l’estalvi d’aigua inclouen mesures d’eficiència com ara la instal∙lació d’airejadors en aixetes i dutxes o en determinats sistemes de reg; substitució de l’aigua potable per aigües pluvials, aigües grises i aigua sobrant de piscines; i directa o indirectament també incorporen contribucions orientades a modificar els hàbits de la població en relació a l’ús de l’aigua.
1.2. MARC NORMATIU
L’Estat espanyol té una organització territorial descentralitzada que incideix de manera
important en la gestió de l’aigua, atès el protagonisme i les competències que corresponen a
cada nivell de l’administració: municipal, català i estatal (Sanjuán, 2004). En aquest apartat
s’exposen els trets bàsics dels reglaments català i estatal en la matèria, posant èmfasi especial
en la seva interacció amb les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua.
El triple nivell de legislació en matèria d’estalvi d’aigua
La Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, atribueix als
municipis la potestat per dictar ordenances dins l’àmbit de les seves competències, entre les
quals s’inclou la protecció del medi ambient. També es reconeix aquesta potestat en la Llei
Municipal i de Règim local de Catalunya (ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua).
La iniciativa de regular la instal∙lació de mecanismes per a l’estalvi d’aigua i de sistemes per a la
reutilització de recursos hídrics no potables als edificis de nova construcció ha estat
originalment dels municipis, encapçalats per Sant Cugat del Vallès, que va aprovar la primera
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
20
ordenança per a l’estalvi d’aigua al final del 2002. A partir d’aleshores, una cinquantena de
municipis catalans han aprovat la seva pròpia ordenança o una normativa similar.
Totes aquestes reglamentacions no estaven condicionades per d’altres de rang superior fins
que el 2006 van aparèixer el Decret d’Ecoeficiència a Catalunya i, poc després, el Codi Tècnic
de l’Edificació a l’Estat espanyol. Aquests reglaments constitueixen el nou marc legislatiu del
sector de l’edificació i ambdós incorporen en el seu articulat mesures per a l’estalvi d’aigua i
una regulació sobre les característiques de les instal∙lacions de subministrament i d’evacuació
d’aigua en els edificis de nova construcció i en les reformes d’edificis ja existents.
El Decret d’Ecoeficiència
El febrer del 2006, el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret d’Ecoeficiència amb
l’objectiu “d’adoptar criteris d’ecoeficiència en els edificis per tal de continuar el procés de
canvi social iniciat pels municipis en la manera de concebre, dissenyar, construir i utilitzar els
edificis des de la perspectiva de la sostenibilitat ambiental” (Decret d’Ecoeficiència, 2006;
preàmbul).
Amb aquesta declaració de principis, el decret incideix en els tipus d’edificació més habituals a
partir de dos nivells d’exigència: d’una banda, fixa uns paràmetres d’ecoeficiència relatius als
vectors aigua, energia, materials i residus que s’han de complir sistemàticament; i de l’altra,
ofereix una sèrie de solucions constructives i obliga a escollir‐ne un nombre suficient per
obtenir una puntuació global mínima de 10 punts en la construcció de l’edifici.
Les exigències obligatòries que estableix el decret en relació a l’aigua són:
a) la instal∙lació d’una xarxa de sanejament separativa a l’interior de l’edifici per evitar
que les aigües pluvials es mesclin amb les aigües residuals;
b) la limitació del cabal mínim i màxim (9 i 12 l/min respectivament) de les d’aixetes
de lavabos, bidets i aigüeres, així com dels equips de dutxa;
c) la utilització de mecanismes de doble descàrrega o descàrrega parcial a les cisternes
dels vàters;
d) la instal∙lació de mecanismes temporitzadors o detectors de presència a les aixetes
de lavabos i les dutxes dels edificis d’ús docent, sanitari o esportiu.
Si ho comparem amb les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua (taula 2), veiem que els
dispositius d’estalvi en aixetes i inodors també estan contemplats en la majoria d’ordenances.
Pel que fa a la regulació de cabals d’aixetes i dutxes, hi ha una incompatibilitat entre els dos
reglaments ja que el mínim establert pel decret és més gran que el màxim fixat en algunes
ordenances, com ara la de Sant Cugat del Vallès i l’Ordenança Tipus.
El decret també estableix la separació de les aigües pluvials i les aigües residuals a l’interior
dels edificis. En aquest camp totes les ordenances excepte dues (Santa Coloma de Gramenet i
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
21
Sant Adrià de Besòs) van més enllà i regulen l’obligatorietat d’aprofitar les aigües pluvials; i
més de la meitat, també la reutilització de les aigües grises. El decret contempla aquestes
mesures entre les 18 opcions que donen punts a l’edifici. L’aprofitament d’aigües pluvials té
assignats 5 punts i, el reaprofitament conjunt d’aigües grises i pluvials, 8 punts sobre 10. En
canvi, és sorprenent que la instal∙lació única d’un sistema de reutilització d’aigües grises no
rebi cap puntuació. El ventall d’opcions proposades per sumar els 10 punts és variat i inclou
altres vectors a banda de l’aigua i, per tant, és difícil predir quina serà la implantació dels
sistemes d’aprofitament de recursos no potables en els nous edificis.
El Codi Tècnic de l’Edificació
El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), aprovat el març del 2006, transposa la Directiva Europea
2002/91/CE, d’Eficiència Energètica en l’Edificació, i constitueix un compendi legislatiu d’ampli
abast que regula a nivell estatal tot el que fa referència a la qualitat, la seguretat i
l’habitabilitat dels edificis i les instal∙lacions.
El Document Bàsic d’Higiene, Salut i Protecció del medi ambient conté una secció dedicada al
subministrament d’aigua (HS 4) i una altra dedicada a l’evacuació (HS 5). En la primera secció,
s’estableix l’obligatorietat d’instal∙lar dispositius d’estalvi d’aigua a les aixetes i a les cisternes
dels inodors de les zones dels edificis en què es prevegi la concurrència de públic, i comptadors
individuals tant d’aigua freda com d’aigua calenta. Aquesta darrera mesura no està
contemplada en el Decret d’Ecoeficiència, però sí en l’Ordenança Tipus i en moltes ordenances
municipals, ja que la comptabilitat dels consums és considerat un requisit previ a l’aplicació de
les mesures d’estalvi.
El CTE únicament obliga a instal∙lar sistemes de reutilització de l’aigua en els processos de
condensació d’agents frigorífics que utilitzin aigua apta pel consum humà. No obstant això, es
pot dir que deixa la porta oberta a l’aprofitament de recursos alternatius sempre i quan
compleixin els criteris de senyalització i no es puguin connectar directament a la instal∙lació de
subministrament d’aigua potable.
En aquest apartat també s’estableix el cabal instantani mínim per a cada tipus d’aparell i la
pressió mínima i màxima en els punts de consum. A l’igual de com passava amb el decret, el
cabal mínim fixat al codi tècnic per a les aixetes aïllades, les dutxes i les banyeres (9, 12 i 18
l/min respectivament) és superior al màxim de 8 l/min fixat tant per l’ordenança de Sant Cugat
del Vallès com per l’Ordenança Tipus (taula 2). En aquest punt, tot i que les ordenances no
poden entrar en contradicció amb les normatives de rang superior, caldria veure quin criteri té
més sentit i unificar els reglaments.
En la segona secció del CTE, sobre l’evacuació d’aigües als edificis, s’estableix que a les zones
que disposin d’una xarxa de sanejament doble, una per a aigües residuals i una altra per a
aigües pluvials, els edificis també han de tenir un sistema separatiu; mentre que a les zones
amb clavegueram únic, es pot optar pel sistema doble o pel mixt.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
22
Les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua en el context normatiu actual
L’entrada en vigor del Decret d’Ecoeficiència i del Codi Tècnic de l’Edificació ha permès que les
disposicions sobre estalvi d’aigua que aquestes dues normes comparteixen amb les
ordenances municipals (taula 2) hagin estat àmpliament adoptades arreu del territori, sense
diferències entre municipis, i que siguin plenament assumides per tots els actors implicats:
administracions, professionals de la construcció, usuaris i ciutadans en general. Tot i que
aquestes disposicions són més aviat prudents, les mesures que inclouen no fan sinó reforçar la
legislació local preexistent, ratificant el paper capdavanter dels municipis en la promoció de
l’estalvi d’aigua.
Ara bé, la majoria d’ordenances són més ambicioses i estableixen un nivell d’exigència superior
al del decret o el CTE i, per exemple, també regulen l’aprofitament de recursos alternatius (ja
siguin aigües pluvials, aigües grises, aigües sobrants de piscines, aigües subterrànies, aigües
regenerades procedents d’EDAR) o l’estalvi d’aigua en els jardins públics i privats i en les noves
urbanitzacions.
En la mesura que els ajuntaments són els encarregats de vetllar pel compliment de la
normativa estatal i catalana en els municipis, les ordenances per a l’estalvi d’aigua poden ser
una eina útil per garantir‐ne aplicació, definint, entre altres coses, la responsabilitat dels
diferents agents, la documentació necessària a aportar i el procediment sancionador en cas
d’incompliment, tot integrant els tràmits en el circuit de llicències municipal (Diputació de
Barcelona, 2008).
Per la seva major exigència en matèria d’estalvi d’aigua, les ordenances no han perdut el seu sentit, i des d’una perspectiva pràctica, es podria afirmar que actualment són encara més importants que abans de l’aprovació del Decret d’Ecoeficiència i del Codi Tècnic d’Edificació, ja que es tracta d’un instrument efectiu per integrar aquestes normatives en la gestió local i per adaptar‐les a la realitat de cada municipi.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
23
Taula 2. Comparativa entre diferents reglaments en matèria d’estalvi d’aigua
Normativa Ordenança de
Sant Cugat del Vallès Ordenança Tipus Decret d’Ecoeficiència Codi Tècnic de l’Edificació
DATA D’APROVACIÓ 31/10/2002 (Modificació 12/04/2008)
12/2005 14/02/2006 17/03/2006
ÀMBIT TERRITORIAL Municipal Municipal Catalunya Estat espanyol
EDIFICACIONS AFECTADES
- Nova construcció - Rehabilitació i/o reforma integral
- Canvi d’ús total o parcial
- Nova construcció - Rehabilitació i/o reforma integral
- Canvi d’ús total o parcial
- Nova construcció - Reconversió d’antiga edificació - Gran rehabilitació (1)
- Nova construcció; - Ampliació, modificació, reforma o rehabilitació;
- Canvi d’ús; - Ampliació, modificació, reforma o rehabilitació quan s’amplia el número o la capacitat d‘aparells receptors de la instal∙lació existent
USOS AFECTATS - Habitatge - Residencial, hoteler - Educatiu - Sanitari - Esportiu - Comercial - Industrial - Recreatiu - Qualsevol altre que comporti l’existència d’instal∙lacions destinades al consum d’aigua
- Habitatges - Hotels - Edificis d’usos diversos - Edificis públics
- Habitatge - Residencial col∙lectiu - Administratiu - Educatiu - Sanitari - Esportiu
- Tots
REGULACIÓ DE LA PRESSIÓ
Pmàx ≤ 2,5 bars (2) Pmàx ≤ 2,5 bars (2) Pmín aixetes = 1 bar Pmín fluxors = 1,5 bars Pmàx = 5 bars (2)
CABALS AIXETES
Qmàx = 8 l/min (a Pmàx) Qmàx = 8 l/min (a Pmàx) Qmín = 9 l/min Qmàx = 12 l/min (a P > 1 bar)
Qmín rentamans = 3 l/min Qmín lavabo i bidet = 6 l/min Qmín aixeta aïllada = 9 l/min (2, 3)
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
24
Normativa Ordenança de
Sant Cugat del Vallès Ordenança Tipus Decret d’Ecoeficiència Codi Tècnic de l’Edificació
CABALS DUTXES
Qmàx = 10 l/min (a Pmàx) Qmàx = 10 l/min (a Pmàx) Qmín = 9 l/min Qmàx = 12 l/min (a P > 1 bar)
Qmín dutxa o banyera < 1,40 m = 12 l/min; Qmín banyera ≥1.40m = 18l/min (2), (3)
DISPOSITIUS D’ESTALVI EN AIXETES I DUTXES
- D’ús públic: temporitzadors o qualsevol mecanisme de tancament automàtic que limiti la descàrrega a 1 l
- D’ús públic: temporitzadors o qualsevol mecanisme de tancament automàtic que limiti la descàrrega a 0,5 l
- D’ edificis d’ús educatiu, sanitari o esportiu: temporitzadors o detectors de presència
- D’ús públic: airejadors, sensors infrarojos, temporitzadors, aixetes termostàtiques, fluxors o claus de regulació abans punts de consum
INODORS - Limitació de la descàrrega a 6 l; - Doble descàrrega o descàrrega parcial;
- Rètol indicatiu en els inodors d’ús públic
- Limitació de la descàrrega a 6 l; - Doble descàrrega o descàrrega parcial;
- Sistema de descàrrega pressuritzada i rètols indicatius en inodors d’ús públic
- Doble descàrrega o descàrrega parcial
- Tots: Qmín = 6 l/min (2) - D’ús públic: dispositius d’estalvi (no especifica quins)
ALTRES MESURES I SISTEMES D’ESTALVI
- Captadors d’aigües pluvials; - Reutilització d’aigües grises; - Recirculació d’aigua sobrant de la piscina;
- Aprofitament d’aigües subterrànies;
- Sistemes d’estalvi en jardins
- Comptadors individuals; - Captadors d’aigües pluvials; - Reutilització d’aigües grises; - Recirculació d’aigua sobrant de la piscina;
- Sistemes d’estalvi en jardins; - Sistemes d’estalvi en dipòsits de regulació;
- Sistemes d’estalvi en refrigeració i processos de neteja
- Sistema separatiu d’evacuació; - Captadors d’aigües pluvials (opcional);
- Captadors d’aigües pluvials i reutilització d’aigües grises (opcional)
- Sistema separatiu d’evacuació quan es connecta a una xarxa de sanejament doble;
- Comptadors individuals per aigua freda i calenta;
- Claus de pas individuals; - Sistemes de recuperació d’aigua en els processos de condensació d’agents frigorífics que utilitzin aigua apta pel consum humà
(1) Entenent com a tals les que només excloguin l’enderrocament de les façanes o constitueixin una actuació global en tot l’edifici (2) S’ha efectuat conversió d’unitats (3) Per aigua freda; els valors per aigua calenta són lleugerament inferiors Font: Elaboració pròpia
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
25
2. MUNICIPIS AMB ORDENANÇA PER A L’ESTALVI D’AIGUA
A dia 1 de gener de 2011, 50 municipis catalans compten amb una ordenança per a l’estalvi
d’aigua o amb una normativa local similar. En aquest apartat descriurem les característiques
més rellevants dels municipis en relació a la gestió de l’aigua així com les estratègies que
incorporen les ordenances per fomentar l’estalvi d’aigua a nivell local.
Descripció
De la cinquantena de municipis amb ordenança, 10 pertanyen a l’Entitat del Medi Ambient de
l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMA‐AMB), 29 a la regió metropolitana i un total de 37 (el
74 % dels municipis amb ordenança) a la província de Barcelona. De la resta de municipis, 6
són de les terres de Lleida, 4 de les comarques gironines i 3 del camp de Tarragona. Un total de
37 municipis pertanyen a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat: tots els de la
província de Barcelona excepte Castellcir i, fora de la província, Torredembarra (figura 3).
Figura 3. Municipis amb ordenança per a l’estalvi d’aigua que pertanyen a la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat (2010)
Font: Elaboració pròpia
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
26
El conjunt de municipis amb ordenança sumen una població de 1.220.156 habitants, que
representa el 16,3 % de la població de Catalunya el 2009 (taula 4). Més de la meitat d’aquesta
població es concentra en 7 ciutats de més de 50.000 habitants: Sabadell, Santa Coloma de
Gramenet, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Granollers i Mollet del Vallès. La
resta es reparteix entre els 31 municipis de mida mitjana (d’entre 5.000 i 50.000 habitants),
entre els quals trobem capitals comarcals com ara Vic, Igualada i el Vendrell; les poblacions
costaneres de Cambrils, Torredembarra, Sitges i Sant Feliu de Guíxols; un reguitzell de nuclis
residencials de la regió metropolitana com per exemple Begues, Vacarisses, Palau‐solità i
Plegamans i Lliçà d’Amunt, entre d’altres; els nuclis industrials de Roda de Ter i Capellades; i
ciutats compactes com Barberà del Vallès i Ripollet. Finalment, un 1,3 % de la població viu en
una dotzena de municipis petits, de menys de 5.000 habitants.
Consum domèstic
El consum domèstic és la fracció més important del volum total d’aigua facturada en els
municipis estudiats, per davant del consum industrial, el municipal o l’agrícola. De mitjana,
l’any 2009 el consum domèstic representava el 72,5 % del total, i en tan sols 8 municipis
(Vallromanes, Gelida, Òdena, Caldes de Malavella, Fontanals de Cerdanya, Igualada,
Capellades i Castellbisbal) era inferior al 50 % (taula 4). Això demostra que val la pena incidir
en aquest sector a través de les ordenances per a l’estalvi d’aigua.
Tot i així, el consum domèstic per càpita dels municipis amb ordenança és molt variable (figura
4 i taula 4): hi ha municipis amb mitjanes de consum properes als 110 l/hab∙dia, com ara Roda
de Ter, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs, Òdena, Granollers, Mollet del Vallès i
Sabadell; però també n’hi ha que superen els 200 l/hab∙dia, com s’observa en alguns municipis
del litoral i de la Cerdanya. En general, i com passa en els municipis de l’EMA‐AMB, la
tendència recent és a reduir el consum per càpita. Entre el 2006 i el 2009, el consum domèstic
per persona va disminuir a tots els municipis amb ordenança excepte al Vendrell i Fontanals de
Cerdanya, amb una reducció mitjana del 10 % (figura 4). Val a dir que durant aquest període
van tenir lloc dos episodis de sequera consecutius (2005 i 2007‐08).
En el càlcul del consum domèstic unitari s’utilitza la població censada al municipi i no es té en
compte la població estacional. Això provoca que els resultats siguin sistemàticament més
elevats, especialment en aquells municipis on la població estacional té un pes específic
important. A la figura 4 es pot veure com, si tenim en compte la població estacional (també
anomenada població bàsica), el consum domèstic per càpita obtingut és inferior en tots els
municipis, i especialment, en els municipis costaners i els de la Cerdanya.
Com s’ha assenyalat en diversos estudis (Domene i Saurí, 2003; Parés, 2004; Parés i Domene,
2004; Parés et al, 2004; Domene et al, 2004), la tipologia d’habitatges condiciona de manera
molt important el consum d’aigua domèstic. S’ha demostrat que les cases unifamiliars amb
jardí i piscina presenten consums fins a un 30 % més elevats que altres tipologies d’habitatges.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
27
Figura 4. Consum domèstic per càpita del 2009 als municipis amb ordenança i variació respecte el 2006 (en litres per habitant i dia)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència Catalana de l’Aigua
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
28
Característiques urbanístiques
S’ha indagat quina és la tipologia d’edificis existents en els municipis amb ordenança per a
l’estalvi d’aigua a partir de les dades disponibles a l’IDESCAT de l’any 2001 sobre habitatges i
llars dels municipis catalans. Cal tenir present que aquestes dades són ja una mica antigues i
que el període 2001‐2011 s’ha caracteritzat per un important dinamisme en l’àmbit de la
construcció, les principals característiques del qual no se sabran fins a la publicació de les
dades del cens del 2011.
Els municipis amb ordenança tenen una proporció de segones residències lleugerament
superior a la del conjunt del territori català: 20%, en contraposició al 15,5% (taula 3). Hi
destaquen 5 municipis en els quals la proporció de segones residències supera fins i tot a la
d’habitatges principals, posant així de manifest la importància de la població estacional:
(Vacarisses (57,6 %), el Vendrell (58,3 %), Cambrils (59,1 %), Torredembarra (62,4 %) i Prats i
Sansor (79,9 %)
Pel que fa als habitatges principals, en els municipis amb ordenança hi ha una proporció major
d’aquells que tenen una superfície útil de 90 m2 o més i una menor proporció d’habitatges
amb una superfície inferior, en comparació a la mitjana catalana (taula 3). Concretament, el
56,4% dels habitatges de Catalunya tenen menys de 90 m2 respecte al 42,85% que es dóna en
els municipis de l’estudi. La diferència més destacada és en la proporció d’habitatges amb una
superfície útil major (de 120 m2 o més), que és fins a 10 punts superior a la mitjana catalana
(taula 3).
En general, podem associar els habitatges de major superfície amb cases unifamiliars, aïllades
o adossades, i els habitatges de superfície menor amb pisos de blocs plurifamiliars, de manera
que en els municipis de l’estudi hi predominarien els primers.
Taula 3. Tipologia d'edificis als municipis amb ordenança i a Catalunya Percentatge de segones residències
Municipis amb ordenança 20,30 %
Catalunya 15,54 %
Percentatge d’edificis segons el nombre de plantes
1 planta 2 plantes ≥ 3 plantes
Municipis amb ordenança 39,40 % 38,37 % 22,38 %
Catalunya 35,80 % 37,80 % 26,40 %
Percentatge d’habitatges principals segons la superfície útil
< 59 m2 De 60 a 89 m2 De 90 a 119 m2 De 120 i més m2
Municipis amb ordenança 5,97 % 36,88 % 32,88 % 24,28 %
Catalunya 11,10
% 45,30 % 29,30 % 14,30 %
Font: IDESCAT. Dades del 2001
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
29
Ala municipis objecte d’estudi, la proporció d’edificis segons el criteri del nombre de plantes és
similar a la del conjunt de Catalunya. No obstant això, hi ha més edificis d’una o dues plantes i
menys edificis de 3 plantes o més (taula 3). En tots els municipis amb ordenança, excepte a Vic,
a Santa Coloma de Gramenet i a Sant Joan Despí, la proporció d’edificis baixos, d’una o dues
plantes, representa més de la meitat del total, de manera que es pot parlar d’una estructura
urbana majoritàriament horitzontal, amb el predomini d’habitatges unifamiliars.
Per contrastar aquesta concepció de l’estructura urbanística dels municipis, se n’ha calculat la
densitat urbana, expressada en habitants per hectàrees de sòl residencial. La dada s’ha
obtingut de la segona edició (2000‐2003) del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC),
elaborat pel Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals (CREAF), i correspon a la
suma dels sòls classificats com a residencial lax i residencial compacte. Aquesta cartografia
únicament està disponible per als municipis de la regió metropolitana. Per a la resta de
municipis amb ordenança s’ha demanat la informació als ajuntaments, però no se n’ha
obtingut pas en tots els casos.
D’acord amb la densitat urbana calculada (taula 4), i partint d’un llindar de 150 habitants per
hectàrea de sòl residencial, la major part dels municipis estudiats pertanyen a un model urbà
dispers o compacte. Per sobre d’aquest valor, indicador d’una urbanització compacta, trobem
les grans ciutats de l’àrea metropolitana: Barberà del Vallès, Sabadell, Granollers, Mollet del
Vallès, Sant Joan Despí, Ripollet, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet. La resta de
municipis amb ordenança tenen una densitat urbana inferior, i per tant, un desenvolupament
urbanístic més aviat dispers.
Com ja s’ha apuntat anteriorment, hi ha una correlació entre la densitat urbana i el consum
domèstic d’aigua per càpita. La representació conjunta de les dues variables (figura 5) permet
agrupar els municipis amb ordenança en 4 grups: els municipis compactes de la regió
metropolitana, com ara Santa Coloma de Gramenet i Granollers, els quals presenten consums
unitaris que no arriben als 125 l/hab∙dia; els municipis interiors externs a la regió
metropolitana com ara Igualada i Vic, que presenten consums d’entre 110 i 150 l/hab∙dia i
densitats baixes, al voltant dels 50 habitants per hectàrea; els municipis de la regió
metropolitana identificats amb el model dispers, que presenten un ampli rang de densitats,
d’entre 10 i 120 hab/ha, i de consums, d’entre 125 i 225 l/hab∙dia; i, finalment, els municipis
litorals de fora la regió metropolitana i el cas de Vallromanes, tots els quals presenten les
densitats urbanes més baixes, inferiors als 50 hab/ha, i els consums domèstics per càpita més
elevats, superiors als 225 l/hab∙dia.
La majoria de municipis que han aprovat una ordenança per a l’estalvi d’aigua tenen un model d’urbanització més aviat dispers, en el qual hi predominen els habitatges unifamiliars amb jardí i piscina i consums d’aigua elevats. És en aquests casos on existeix un marge més ampli per a l’estalvi d’aigua, especialment en relació als usos exteriors i a les mesures de substitució contemplades a les ordenances.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
30
Figura 5. Classificació dels municipis amb ordenança d’acord amb els criteris de consum domèstic i de tipus d’estructura urbana
Municipis amb tipologia compacta de la regió metropolitana Barberà del Vallès, Granollers, Mollet del Vallès, Ripollet, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Sant Joan Despí
Municipis interiors de fora la regió metropolitana Alfés, Almacelles, Capellades, Igualada, Roda de Ter, Tona i Vic
Municipis amb tipologia dispersa de la regió metropolitana Begues, Cardedeu, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Castellcir, Collbató, Figaró‐Montmany, Gelida, l’Ametlla del Vallès, les Franqueses del Vallès, Lliçà d’Amunt, Palau‐solità i Plegamans, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Teià, Tiana, Vacarisses i Vilanova i la Geltrú
Municipis litorals de fora la regió metropolitana, més el cas de Vallromanes Cambrils, El Vendrell, Sant Feliu de Guíxols i Torredembarra; Vallromanes
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) i de l’ACA
Consum domèstic per habitant (l/hab. i dia)
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
31
Companyies de subministrament
Els Ajuntaments són els responsables del servei de subministrament domiciliari d’aigua.
Aquesta subministrament es pot fer efectiu, bàsicament, a través de dues fórmules de gestió:
o bé directament per part de l’ajuntament o bé en règim de concessió administrativa a una
empresa pública, privada o mixta (Ribera, 2009).
La gran majoria de municipis amb ordenança han optat per la segona opció i han establert
algun tipus de concessió, ja sigui a les grans empreses privades del sector com ara AGBAR,
SOREA, AQUALIA i CASSA (33 municipis), o a petites empreses públiques, privades o mixtes (12
municipis). Només en el cas del municipi de Capellades la gestió recau directament en el propi
ajuntament (taula 5).
S’ha detectat que, en general, no hi ha hagut un contacte específic entre els consistoris i les
companyies de subministrament d’aigua dels municipis en relació a les ordenances per a
l’estalvi d’aigua. De fet, només en 7 dels 24 municipis enquestats, la companyia exerceix o ha
exercit alguna acció: o bé han participat en la redacció del text de l’ordenança i han estat
presents en els processos participatius o bé han col∙laborat en campanyes de divulgació i
sensibilització sobre l’estalvi d’aigua.
En la majoria de municipis amb ordenança, el gestor directe de l’aigua no és el consistori sinó un ens privat. Fora interessant buscar la complicitat i la implicació d’aquest ens en l’aplicació de l’ordenança en aspectes com ara la comptabilització de consums, de cara a un possible seguiment de l’estalvi d’aigua. A més, la companyia té un contacte continuat amb l’usuari a través del rebut de l’aigua, que es pot aprofitar per transmetre missatges de sensibilització.
Preu de l’aigua domèstica
Independentment de la modalitat de gestió escollida per a la prestació del servei, els
ajuntaments són els encarregats de fixar el sistema de preus o tarifes de l’aigua. Els
instruments econòmics també són una eina per incentivar l’estalvi d’aigua si la política de
preus és adequada, tal i com es menciona, per exemple, en l’ordenança de Collbató.
En els municipis amb ordenança, el preu domèstic mitjà per un consum de 12 metres cúbics
mensuals (sense IVA) l’any 2009 era de 1,215 €/m3, un valor lleugerament superior al de la
mitjana de Catalunya, que era de 1,132 €/m3 (figura 6). A la part baixa de la forquilla de preus
trobem el municipi de Figaró‐Montmany, els veïns del qual paguen 0,753 €/m3; en nou
municipis més es paga menys d’1 €/m3. A l’altre extrem, trobem els veïns de l’Ametlla del
Vallès, que paguen 2,071 €/m3, seguits dels de Collbató (1,790 €/m3) i dels que viuen als
municipis que pertanyen a l’EMA‐AMB (1,544 €/m3).
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
32
Figura 6. Preu domèstic per municipis el 2009 (en €/m3 i un consum mensual de 12 m3)
*No hi ha dades d’Alfés, Calders ni Riu de Cerdanya. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència Catalana de l’Aigua
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
33
Actuacions per estalviar aigua als municipis amb ordenança
Per tal de conèixer les actuacions d’estalvi d’aigua que han dut a terme els municipis amb
ordenança en els últims 5 anys, es va incloure una pregunta al∙lusiva tant en el qüestionari de
l’enquesta com en l’entrevista. Òbviament, tots els municipis de la mostra havien aprovat o
modificat l’ordenança, ja que aquest era el principal requisit per formar part de l’estudi. Ultra
això, els municipis han adoptat moltes altres mesures de foment de l’estalvi. Les més comuns
han estat la millora de la xarxa d’abastament (83% dels municipis) i les campanyes de
sensibilització (70%); prop del 60% han modificat la tarifa d’aigua i/o han fet algun
aprofitament de les aigües freàtiques per a usos municipals; un 30% ha aplicat exempcions i/o
bonificacions d’impostos municipals, ha promogut la instal∙lació de comptadors i/o ha
desenvolupat un pla de contingència del consum d’aigua en algun sector municipal (figura 7).
Figura 7. Actuacions d’estalvi d’aigua realitzades en els últims 5 anys en els municipis amb ordenança
Font: Elaboració pròpia
D’altres actuacions són menys comunes: en 5 municipis s’ha fet algun aprofitament de les
aigües d’escorrentia; en 3, (Granollers, Sabadell, Tona) s’aprofiten les aigües regenerades
procedents d’EDARM; i només en 2 municipis (Sant Cugat del Vallès i Capellades) s’han atorgat
subvencions a tecnologies domèstiques d’estalvi d’aigua (figura 7). A Sabadell s’ha fet una
auditoria d’aigua als equipaments municipals, i a Granollers s’ha instal∙lat un sistema de
telegestió del consum d’aigua dels serveis municipals que controla els rebuts per tal de
detectar els principals punts de consum i les possibles fuites.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
34
A la figura 8 es presenta la jerarquització que els tècnics municipals han fet de les actuacions
executades, d’acord amb el grau d’efectivitat esperat. El 30,4% es decanta per la millora de la
xarxa d’abastament, seguida de la modificació del sistema de tarifació (21,7%) i l’aprofitament
de les aigües freàtiques per a usos municipals (17,4%). En segona opció, les actuacions més
valorades pels tècnics són la modificació del sistema de tarifació (21,7%), la millora de la xarxa
d’abastament (17,4%) i a continuació, apareix un triple empat entre l’ordenança, les
campanyes de sensibilització i les exempcions i/o bonificacions d’impostos municipals (13%).
Gairebé el 90% dels tècnics situen l’ordenança entre les cinc primeres actuacions més efectives
per estalviar aigua al municipi, i el 100% la situa entre la primera i la vuitena opció (figura 8).
Figura 8. Jerarquització de les actuacions d’estalvi d’aigua al municipi d’acord amb la importància que li atorguen els tècnics municipals
Font: Elaboració pròpia
L’ordenança municipal per a l’estalvi d’aigua és un dels instruments a l’abast dels consistoris per promoure l’ús racional de l’aigua, però no l’únic. Els tècnics opinen que cal aprofitar totes les iniciatives sense excloure’n cap, i en destaquen la millora de la xarxa d’abastament i la tarifació. I creuen també que les campanyes de sensibilització són accions transversals que poden acompanyar qualsevol de les altres actuacions i donen lloc a sinèrgies positives.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
35
Taula 4. Dades urbanístiques i de consum d’aigua en els municipis amb ordenança (2009)
Municipi Comarca Òrgan gestor Població Superfície Superfície
residencial vs total
Densitat urbana
Consum d’aigua total
Consum domèstic vs total
Consum d’aigua
per càpita
(habitants) (km2) (%) (hab/ha) (m3) (%) (l/hab∙dia)
Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental SOREA 79.253 48,2 21,51 73,55 7.268.903 68,54 168,00
Teià Maresme SOREA 6.087 6,6 18,48 49,07 474.574 72,81 170,15
Sant Just Desvern Baix Llobregat AGBAR 15.811 7,8 21,05 93,57 1.359.832 61,02 148,79
Barberà del Vallès Vallès Occidental SABEMSA 31.144 8,3 19,76 184,58 2.630.231 52,49 121,19
Figaró‐Montmany Vallès Oriental CONGIAC 1.057 15,0 1,67 41,63 71.798 82,38 158,12
Ripollet Vallès Occidental SOREA 37.088 4,3 29,40 286,83 2.179.952 75,78 122,71
Tona Osona SOREA 7.955 16,5 12,88 36,73 451.884 76,40 124,30
Santa Coloma de Gramenet
Barcelonès AGBAR 119.717 7,0 43,43 385,97 6.908.549 80,51 112,55
Sant Joan Despí Baix Llobregat AGBAR 32.030 6,2 21,21 240,66 2.065.370 67,74 119,24
Vic Osona AIGÜES DE VIC SA. 39.844 30,6 23,10 55,11 3.925.138 53,74 139,74
Calders Bages AIGÜES DE MANRESA 899 33,1 ‐‐ ‐‐ 79.167 83,02 224,51
El Vendrell Baix Penedès AIGÜES DEL TOMOBÍ
SA. 35.821 36,8 35,03 27,10 3.835.927 76,79 229,01
Moià Bages AIGÜES DE MOIÀ 5.710 75,3 ‐‐ ‐‐ 428.149 69,19 148,44
Roda de Ter Osona SOREA 6.015 2,2 51,05 52,20 294.714 81,84 111,05
Sitges Garraf SOREA 27.668 43,8 8,11 76,23 3.496.744 63,05 224,06
Vacarisses Vallès Occidental AIGÜES DE TERRASSA 5.872 40,7 6,80 20,91 708.814 66,25 218,27
Torredembarra Tarragonès SOREA 15.272 8,7 38,37 45,10 1.577.727 85,72 243,79
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
36
Municipi Comarca Òrgan gestor Població Superfície Superfície
residencial vs total
Densitat urbana
Consum d’aigua total
Consum domèstic vs total
Consum d’aigua
per càpita
(habitants) (km2) (%) (hab/ha) (m3) (%) (l/hab∙dia)
Bellver de Cerdanya La Cerdanya SOREA 2.231 98,2 ‐‐ ‐‐ 266.784 76,39 251,77
Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà AQUALIA 21.977 16,2 30,20 44,40 2.182.012 83,38 239,54
Cambrils Baix Camp SECOMSA AIGÜES, S.L. 31.709 35,2 34,55 25,46 3.988.158 76,52 291,06
Fontanals de Cerdanya La Cerdanya SOREA 451 28,6 ‐‐ ‐‐ 313.470 31,30 657,39
Riu de Cerdanya La Cerdanya ‐‐ 110 12,3 ‐‐ ‐‐ ‐‐ ‐‐ ‐‐
Castellcir Vallès Oriental SOREA 628 34,2 1,39 13,31 48.251 74,39 172,23
Prats i Sansor La Cerdanya SOREA 237 6,6 15,22 ‐‐ 178.861 76,05 1.131,26
Sant Adrià del Besòs Barcelonès AGBAR 33.761 3,8 26,58 328,94 2.198.698 65,61 114,75
Granollers Vallès Oriental SOREA 60.658 14,9 19,63 205,55 4.711.465 54,40 115,36
Tiana Maresme SOREA 7.590 8,0 12,04 77,93 522.205 79,11 156,43
Ametlla del Vallès Vallès Oriental SOREA 7.949 14,2 20,72 26,50 605.300 87,88 192,59
Les Franqueses del Vallès Vallès Oriental SOREA 17.660 29,1 6,85 85,23 1.426.658 57,04 127,05
Vallromanes Vallès Oriental SOREA 2.283 10,6 11,16 18,65 440.572 43,15 269,12
Lliçà d’Amunt Vallès Oriental SOREA 14.143 22,3 20,56 30,12 993.721 78,54 157,96
Castellar del Vallès Vallès Occidental SOREA 23.002 44,9 6,55 76,96 1.984.313 67,48 149,39
Vilanova i la Geltrú Garraf COMPANYIA D’AIGÜES
MUNICIPAL 65.890 34,0 16,58 115,16 5.031.977 76,88 152,41
Mollet del Vallès Vallès Oriental SOREA 52.484 10,8 20,64 232,89 3.689.380 63,35 115,49
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
37
Municipi
Comarca Òrgan gestor Població Superfície Superfície
residencial vs total
Densitat urbana
Consum d’aigua total
Consum domèstic vs total
Consum d’aigua
per càpita
(habitants) (km2) (%) (hab/ha) (m3) (%) (l/hab∙dia)
Igualada Anoia AGBAR 38.918 8,1 87,00 54,16 6.227.681 29,58 124,24
Alfés Segrià AIGÜES DE CATALUNYA
318 31,9 0,62 16,26 22.775 70,42 148,65
Almacelles Segrià AQUALIA 6.506 49,0 2,44 52,73 472.811 67,52 138,93
Gelida Alt Penedès SOREA 6.801 26,7 4,32 57,25 1.045.902 41,14 159,16
Cardedeu Vallès Oriental ‐‐ 14.070 14,9 17,14 54,49 1.212.600 55,34 131,64
Palau‐Solità i Plegamans Vallès Oriental CASSA 16.596 12,1 17,13 77,67 978.319 77,68 129,74
Begues Baix Llobregat AGBAR 6.271 50,4 3,49 34,59 459.029 78,95 172,71
Boadella i les Escaules Alt Empordà ‐‐ 241 10,8 ‐‐ ‐‐ 17.885 80,38 150,91
Sabadell Vallès Occidental CASSA 206.493 37,8 26,41 204,34 12.254.974 72,32 116,34
Òdena Anoia AGBAR 3.334 52,7 ‐‐ ‐‐ 393.841 40,75 111,03
Rubí Vallès Occidental SOREA 72.987 32,3 21,54 103,39 5.676.636 59,57 126,94
Collbató Baix Llobregat SOREA 4.040 18,1 7,97 27,54 370.338 85,59 214,96
Castellbisbal Vallès Occidental AICSA 11.977 31,0 6,93 54,91 5.494.222 12,77 160,44
Caldes de Malavella La Selva ‐‐ 6.710 57,3 ‐‐ ‐‐ 1.027.118 40,55 170,07
TOTAL 1.220.156(16,32 %)
1.296,6(4,04 %)
18,57 91,66 102.934.195
(3,26 %) 65,56 189,49
CATALUNYA 7.475.420 32.114 21,28* 238* 3.156.000.000 18,19 154,40
*Dades referents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de IDESCAT, MCSC (CREAF‐DMAH), ACA i CAMB.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
38
3. ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA:
DESCRIPCIÓ
Per la seva condició de pionera, l’ordenança de Sant Cugat del Vallès ha esdevingut el referent
de moltes de les ordenances que s’han redactat posteriorment. L’altre model que han fet
servir molts municipis és l’Ordenança Tipus sobre l’Estalvi d’Aigua (desembre del 2005),
elaborada pel Grup Nova Cultura de l’Aigua de la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la
Sostenibilitat (Diputació de Barcelona).
En aquest apartat de l’estudi veurem els diferents tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua
que han aprovat els municipis catalans i aprofundirem en les característiques i el contingut
d’aquestes normatives a través d’un recorregut pels dos models, de forma paral∙lela i
comparada.
Motivacions i evolució en la publicació d’ordenances
Les raons per aprovar una ordenança per a l’estalvi d’aigua són tan diverses com els mateixos
municipis. No obstant això, els arguments més repetits entre els tècnics municipals són l’estalvi
i l’ús eficient de l’aigua en el municipi, així com la sequera. A la figura 9 es constata l’impacte
que han tingut els episodis de sequera del 2005 i el 2007‐08 en la publicació d’ordenances
d’estalvi d’aigua i el repunt en el nombre d’ordenances aprovades l’any 2010 després d’una
certa davallada l’any anterior (mapa 9).
Figura 9. Evolució del nombre d’aprovacions i modificacions d’ordenances per a l’estalvi d’aigua
Font: Elaboració pròpia a partir de dades obtingudes mitjançant el Cercador d’Informació de Diaris Oficials (CIDO)
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
39
En alguns municipis, els tècnics apunten que la decisió d’implantar una ordenança és totalment
política. En canvi, en d’altres, l’ordenança sorgeix dels processos participatius previstos en les
agendes 21, i per tant formen part del pla d’acció local.
Al Figaró‐Montmany, l’assecament de la riera de Vallcàrquera, principal font d’abastament
d’aigua del municipi, a causa de la sobrepressió i la recurrència de períodes secs, va generar
una mobilització social molt important per protegir la Riereta. Això va portar l’equip de govern
a emprendre una sèrie d’actuacions per tal de fomentar una gestió més sostenible de l’aigua i
protegir l’ecosistema fluvial. El paquet de mesures aprovades per l’ajuntament, entre les quals
hi havia l’ordenança, va ser guardonat amb el premi “Millor iniciativa local per a l’estalvi d’aigua
2007” que atorga l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
Per a l’Ajuntament d’Almacelles, la bonificació d’un 10% de la subvenció per l’abastament en
alta que concedeix l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va ser un incentiu molt important per
aprovar l’ordenança. En aquest sentit, el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de
Catalunya (PGDCFC), en el capítol 13, article 29, sobre foment de l’estalvi i l’eficiència en els
usos urbans de l’aigua, estableix que l’ACA tindrà en compte, en l’atorgament de subvencions,
l’existència d’ordenances municipals adreçades a l’estalvi d’aigua, sobretot si comporten
l’obligació de disposar d’un sistema de captació d’aigües pluvials i/o de reutilització d’aigües
grises per al reg de la zona verda per als nous habitatges que comptin amb un jardí particular
i/o comunitari amb superfície de zona verda superior als 200 m2 (ACAc, 2010).
La decisió d’implantar una ordenança per a l’estalvi d’aigua no respon a un únic motiu, sinó que és fruit de la confluència de factors locals i conjunturals, i d’una bona dosis de voluntat política.
Tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua
Un total de 38 municipis han aprovat estrictament una ordenança per a l’estalvi d’aigua
seguint els dos models principals, l’ordenança de Sant Cugat del Vallès o l’Ordenança Tipus de
la Xarxa (figura 10).
Alguns municipis (Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Sitges, Vacarisses i Tiana) han
incorporat les disposicions sobre l’estalvi d’aigua a ordenances més generals sobre l’edificació
sostenible (figura 10). Es tracta d’un tipus d’eco‐ordenança del sector de la construcció amb
capítols específics sobre energia solar, eficiència energètica, materials de construcció o residus
i recollida selectiva. Malgrat que són més difícils d’elaborar, presenten avantatges pel fet que
tot l’àmbit es tramita i gestiona dins d’un sol cos legal. D’altra banda, la transversalitat
d’aquest tipus de normatives s’escau amb l’estructura del Decret d’Ecoeficiència (2006) de la
Generalitat de Catalunya .
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
40
Figura 10. Tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua aprovades pels municipis (2010)
Font: Elaboració pròpia
La resta de municipis (Sant Just Desvern, Moià, Castellcir i els quatre municipis de la Cerdanya)
promouen l’estalvi d’aigua mitjançant un tipus d’ordenança més específic que incideix
exclusivament en els usos exteriors de l’aigua, regulant aspectes com ara el disseny de jardins i
l’adopció de pràctiques de xerojardineria, la captació d’aigües pluvials per al reg de jardins o el
reaprofitament de l’aigua sobrant de piscines. En el cas dels municipis de la Cerdanya les
ordenances també inclouen la captació d’energia solar tèrmica.
Tipus de mesures d’estalvi d’aigua
Les ordenances inclouen un ampli ventall d’estratègies per promoure l’estalvi i l’ús racional de
l’aigua, les quals es poden classificar com a mesures d’eficiència, mesures de substitució o
altres tipus de mesures (taula 5). A la pràctica, trobem que cada municipi escull les mesures
que més li interessen en funció de les seves característiques, i per això existeix una gran
diversitat de combinacions, tal i com s’observa a la taula 6. La figura 11 mostra el nombre total
de municipis que han implantat cada mesura.
Pel que fa a les mesures d’eficiència, veiem que la majoria d’ordenances incorporen la
reducció del cabal de les aixetes i les dutxes i del volum de la descàrrega de les cisternes dels
vàters. Les ordenances específiques en els usos exteriors de l’aigua no contemplen aquestes
mesures, excepte la de Moià. En qualsevol cas, l’aparició l’any 2006 del Codi Tècnic de
l’Edificació i del Decret d’Ecoeficiència ha comportat l’obligació genèrica d’incorporar les
mesures d’eficiència a tots els edificis nous.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
41
Taula 5. Classificació de les mesures d'estalvi d'aigua contemplades a les ordenances
Mesures d’eficiència 1 Reducció del cabal d’aixetes i dutxes 2 Reducció de la descàrrega de les cisternes dels vàters 3 Rendiment de la xarxa d’abastament
Mesures de substitució 4 Captació d’aigües pluvials 5 Reutilització de l’aigua sobrant de la piscina 6 Reutilització d’aigües grises 7 Aprofitament d’aigües subterrànies 8 Aprofitament d’aigües regenerades procedents d’EDAR
Altres mesures 9 Estalvi d’aigua en jardins 10 Comptadors individuals d’aigua 11 Regulació a la baixa de la pressió de l’aigua d’entrada 12 Infraestructures en noves urbanitzacions (doble xarxa d’abastament, doble xarxa
d’evacuació, paviments porosos, evitar la derivació de les aigües pluvials al clavegueram, etc. )
13 Circuit d’aigua calenta sanitària 14 Plans de contingència del consum d’aigua 15 Certificació de dispositius amb el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental
Font: Elaboració pròpia
En canvi, el rendiment de la xarxa d’abastament únicament apareix regulat a l’ordenança de
Lliçà d’Amunt, en la qual s’estableix l’obligació de la concessionària d’augmentar el rendiment
un 2 % anualment fins assolir un mínim del 85 %, així com l’obligació d’aturar les fuites a la via
pública en un màxim de 2 hores. A Igualada i a Òdena l’ordenança dictamina que les
companyies subministradores han d’elaborar un pla director de sectorització per tal de reduir
les pèrdues a la xarxa, dotat amb comptadors sectorials amb telecomandament per detectar
les fuites amb la major brevetat possible, i un estudi del rendiment de cada sector, així com un
pla per substituir els subministraments amb aforament per la modalitat de comptador
individual. Rubí també apunta, en el preàmbul de l’ordenança a un rendiment de la xarxa del
85% a través del manteniment i la renovació de les xarxes.
Entre les mesures de substitució, la captació d’aigua de la pluja és la més popular: està present
en totes les ordenances, excepte en les de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs,
ja que aquesta mesura té un major potencial en els habitatges unifamiliars amb jardí i aquesta
és una tipologia poc comuna en aquests dos municipis.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
42
Taula 6. Mesures d'estalvi d'aigua contemplades a les ordenances
MUNICIPI MESURES EFICIÈNCIA
MESURES DE SUBSTITUCIÓ
ALTRES MESURES
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Sant Cugat del Vallès
Teià
Sant Just Desvern
Barberà del Vallès
Figaró‐Montmany
Ripollet
Tona
Santa Coloma de Gramenet
Sant Joan Despí
Vic
Calders
El Vendrell
Moià
Ordenança Tipus
Roda de Ter
Sitges
Vacarisses
Torredembarra
Bellver de Cerdanya
Maçanet de la Selva
Sant Feliu de Guíxols
Cambrils
Fontanals de Cerdanya
Riu de Cerdanya
Castellcir
Prats i Sansor
Sant Adrià del Besòs
Granollers
Tiana
Ametlla del Vallès
Les Franqueses del Vallès
Vallromanes
Lliçà d’Amunt
Castellar del Vallès
Vilanova i la Geltrú
Mollet del Vallès
Alfés
Almacelles
Capellades
Igualada
Gelida
Cardedeu
Palau‐solità i Plegamans
Begues
Boadella i les Escaules
Sabadell
Òdena
Rubí
Collbató
Castellbisbal
Caldes de Malavella
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
43
En segon lloc, la reutilització de l’aigua sobrant de piscines apareix en el 75% de les ordenances
(37), ja que les piscines són un element bastant estès, característic del model de ciutat‐jardí.
L’última ordenança aprovada, la de Caldes de Malavella, inclou una novetat pel que fa a
l’estalvi d’aigua a les piscines: l’obligatorietat que totes les de nova construcció disposin d’una
coberta mecànica que permeti cobrir‐ne la làmina d’aigua, per tal de reduir l’evaporació i,
alhora, preservar la qualitat de l’aigua.
La reutilització de les aigües grises ha estat contemplada per un nombre inferior de municipis
però també significatiu: és obligatòria en 29 municipis (58%) i voluntària en altres tres. Les
necessitats de manteniment i el potencial risc sanitari fan que alguns municipis siguin reticents
a incloure aquesta mesura en la seva ordenança municipal. En canvi, a Castellbisbal es permet
la depuració integral de les aigües grises i les aigües negres quan aquesta possibilitat comporti
uns beneficis superiors a l’opció establerta per l’ordenança.
Figura 11. Recompte de les diferents mesures d’estalvi d’aigua contemplades a les ordenances (2010)
Font: Elaboració pròpia
L’aprofitament de les aigües subterrànies apareix en 17 ordenances, però val a dir que aquesta
mesura no es contemplava ni en l’ordenança original de Sant Cugat del Vallès ni en
l’Ordenança Tipus. La primera vegada que apareix és a l’ordenança de Vic, aprovada a finals de
l’any 2005.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
44
En general, només es preveu l’aprofitament de les aigües freàtiques en el cas que es
produeixin afloraments naturals durant l’excavació dels soterranis, però en alguns municipis
(Sant Adrià del Besòs, Granollers i Sant Cugat del Vallès, on es va incorporar aquest apartat en
la modificació de l’ordenança del 2008) s’estableix l’obligació d’utilitzar els recursos freàtics del
municipi per al reg de zones verdes públiques i camps esportius municipals, així com per a la
neteja viària.
Segons els tècnics municipals, les aigües subterrànies són un recurs important per reduir l’ús d’aigua potable en el reg i la neteja viària, i van ser claucom a sistema de suport al subministrament d’aigua durant la sequera del 2008. D’altra banda, en els municipis on el nivell freàtic és prou superficial, les captacions particulars són tradicionals, encara que es pensa que no totes estan legalitzades, sobretot les anteriors a la Llei d’Aigües vigent (1985).
L’estalvi d’aigua en jardins va ser introduït per primera vegada a l’Ordenança Tipus i ara ja es
troba contemplat en 38 ordenances que estableixen els criteris de xerojardinera que s’han de
tenir en compte en el disseny de les zones verdes, així com en la utilització dels sistemes de reg
més eficients. La regulació de la pressió de l’aigua també és una mesura tècnica que
contemplen la majoria d’ordenances (42). Fins i tot, algunes ordenances van més enllà i parlen
de modernitzar els sistemes d’abastament amb la sectorització de la xarxa, cosa que ja s’aplica
a Sant Cugat del Vallès.
Un camp més incipient però amb un gran potencial és el de la gestió de l’aigua en noves
urbanitzacions, que està present en una desena d’ordenances, per bé que en diferents graus:
A Sitges, és obligatori que els edificis nous disposin d’una xarxa de clavegueram
separativa, d’acord amb el que ja estableixen el CTE i el Decret d’Ecoeficiència.
A Teià, els nous desenvolupaments hauran de disposar d’una xarxa independent a la de
l’aigua potable, destinada a l’aigua regenerada per a reg i per a altres usos.
Al Figaró‐Montmany, la construcció d’una doble xarxa d’aigua potable i aigua no potable
és una mesura voluntària en els nous plans parcials, la qual podrà ser bonificada. Els
edificis que se situïn en aquestes àrees hauran de disposar obligatòriament d’una xarxa
d’aigua específica per als usos no potables.
Sant Joan Despí, Tiana, Sabadell i Collbató contemplen el major nombre de mesures:
una doble xarxa d’abastament (aigua potable i aigua no potable) i de clavegueram
(aigües residuals i aigües pluvials); la utilització de paviments porosos i la limitació de la
superfície impermeabilitzada; l’aprofitament de les aigües pluvials per a usos de reg o bé
per a la infiltració en el terreny i la recàrrega d’aqüífers o per alimentar lleres naturals
properes. A l’ordenança de Castellbisbal totes aquestes mesures són considerades
recomanacions.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
45
A Igualada i a Òdena, és obligatori que les zones d’aparcament a l’aire lliure més grans
de 300 m2 disposin d’un mínim del 20 % de superfícies poroses o sense pavimentar per
permetre la infiltració de l’aigua de la pluja.
La instal∙lació de comptadors d’aigua individuals està prevista en 21 ordenances. Es tracta
d’una mesura molt important i prèvia a l’aplicació de qualsevol altra, ja que sense un registre
del consum és impossible valorar l’eficàcia de la resta de mesures (Coll i Garcia, 2009). En
aquest sentit, en els annexos B i C de l’Ordenança Tipus trobem un llistat de les actuacions que
hauria de dur a terme un municipi abans de la implantació de l’ordenança.
Finalment, una desena d’ordenances estableixen la distància màxima de 15 metres entre els
punts de producció i consum d’aigua calenta sanitària (ACS); 5 ordenances obliguen a certificar
amb el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA) aquells mecanismes d’estalvi
d’aigua que en siguin susceptibles d’obtenir‐lo (quedant exclosos, lògicament, els productes
que encara no disposen de distintiu de qualitat ambiental); i a Castellar del Vallès i a Sabadell,
les ordenances preveuen la realització de plans de contingència per reduir el consum d’aigua
en els sectors més consumidors dels municipis.
Sistemes d’aprofitament dels recursos no potables
La captació d’aigües pluvials, la reutilització d’aigües grises i l’aprofitament de l’aigua sobrant
de piscines són les mesures més innovadores que estableixen les ordenances a nivell
particular. No obstant, aquestes només són obligatòries en determinades casuístiques segons
la superfície i els usos dels edificis. A tall d’exemple, a la taula 7 es descriu l’àmbit d’aplicació
de les mesures de substitució a l’ordenança de Sant Cugat del Vallès i l’Ordenança Tipus.
Taula 7. Àmbit d’aplicació dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables a Sant Cugat del Vallès i a l’Ordenança Tipus
Ordenança Tipus Mesura de substitució
Ordenança de Sant Cugat del Vallès Obligatori Opcional
Captació d’aigües pluvials
Noves construccions amb >300 m2 d’espais no pavimentats susceptibles de ser regats
Edificis d’usos diversos amb >100 m2 de zona verda;
Reutilització d’aigües grises
Habitatges plurifamiliars >8; Altres edificis amb un consum de dutxes i banyeres >400 m3/any
Habitatges unifamiliars amb >150 m2 construïts i >100 m2 de zona verda o piscina >30m2; Habitatges plurifamiliars >8; Hotels; Instal∙lacions de rentat de vehicles;
Aprofitament de l’aigua sobrant de les piscines
Noves piscines amb làmina d’aigua >30 m2
Noves piscines amb làmina d’aigua >30 m2
Habitatges plurifamiliars < 8 i >100 m2 de zona verda o piscina >30 m2;
Habitatges plurifamiliars ≥8 i >300 m2 de zona verda o piscina >30 m2; Habitatges unifamiliars >150 m2 construïts i zona verda o piscina >30 m2;
Hotels >100 m2 de zona verda o piscina >30 m2; Zones verdes ≥400 m2;
Font: Elaboració pròpia
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
46
Pel que fa a la instal∙lació d’un sistema de captació d’aigües pluvials, algunes ordenances, com
la de Sant Cugat del Vallès, es basen en la superfície de la parcel∙la destinada al reg i fixen un
llindar que oscil∙la entre els 50 i els 1.000 m2 a partir del qual el sistema és obligatori; en
d’altres ordenances com la Tipus, també es té en compte l’ús de l’edifici per establir
l’obligatorietat d’instal∙lar un sistema de captació d’aigües pluvials (taula 7).
La reutilització d’aigües grises acostuma a ser obligatòria pels hotels, les indústries de rentat
de cotxes, els edificis plurifamiliars a partir de 8 habitatges, i en general, als edificis que
generin una producció important d’aigües procedents de les dutxes i banyeres (per exemple, a
partir de 400 m3/any); però també apareix com un sistema voluntari en alguns casos (taula 7).
L’àmbit d’aplicació dels sistemes d’aprofitament de l’aigua sobrant de la piscina són les noves
piscines. En algunes ordenances (Vacarisses, Maçanet de la Selva) totes les piscines estan
obligades a instal∙lar aquest sistema però en la majoria d’ordenances l’obligació comença a
partir d’un llindar segons la superfície de la làmina d’aigua (taula 7). En diversos municipis (el
Vendrell, Sant Adrià del Besòs, Granollers, les Franqueses del Vallès, Castellar del Vallès, Palau‐
solità i Plegamans, Igualada) l’obligació es fa extensiva també a les piscines existents i a més a
més, a Palau‐solità i Plegamans està prohibit omplir‐les amb aigua potable.
Dimensionat dels sistemes d’aprofitament dels recursos no potables
El dimensionat dels dipòsits dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables és un punt
clau per tal de garantir que el sistema funcioni correctament i que els sistemes siguin cost‐
eficients. En aquest àmbit hi ha dues tendències diferenciades a les ordenances: unes són més
rígides i presenten fórmules per calcular el volum dels dipòsits, i d’altres són més flexibles i
simplement enumeren els criteris i els valors a tenir en compte en el càlcul. A la taula 8 es
mostren les diferències entre les dues tendències segons l’ordenança de Sant Cugat del Vallès i
l’Ordenança Tipus.
Així, en algunes ordenances com la de Sant Cugat del Vallès, s’estableix que s’ha de tenir en
compte els usos previstos per a l’aigua de pluja i el volum mínim del dipòsit; mentre que a
d’altres ordenances, com l’Ordenança Tipus, es determina el càlcul de la mida del dipòsit amb
fórmules i volums mínims diferents segons el tipus d’edifici. Val a dir que no existeix una
fórmula universal per calcular el volum del dipòsit d’acumulació d’aigua de la pluja, però
sembla recomanable que qualsevol fórmula incorpori, com a mínim, els factors següents: la
pluviometria de la zona, la mida i el material de la superfície de captació i la demanda d’aigua
(reg, ompliment de les cisternes dels vàters, etc).
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
47
Taula 8. Dimensionat dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables a Sant Cugat del
Vallès i a l’Ordenança Tipus
TIPUS DE DIPÒSIT SANT CUGAT DEL VALLÈS ORDENANÇA TIPUS
Aigües pluvials - Usos previstos. Per exemple, el consum per a reg és de 4 l/m2 i dia;
Vmín = 5 m3 per jardins entre 300 i 1.000 m2;
Vmín = 15 m3 per jardins > 1.000 m2
- Habitatges unifamiliars: V = 1 m3/ 17 m2; Vmín = 20 m3; Vmàx = 60 m3
- Habitatges plurifamiliars: V = C/17 + U∙G + J∙P/25; Vmín = 25 m3
- Hotels: V = C/17 + U∙G + J∙P/25; Vmín = 30 m3
- Altres edificis: Vmín = 10 m3
Aigües grises - Demanda cisternes WC: Hotels: 60 lpd Resta edificis: 48 lpd
- Aigua consumida a les dutxes i banyeres:
Habitatges: 60 ‐ 90 lpd Hotels: 90 ‐120 lpd Complexos esportius: < 60 lpd (30 lpd si només hi ha piscina)
- aigua renovada per la piscina
- espai disponible - superfície de reg o ús previst
Vmín = 1 m3/3 m2 de superfície de la piscina
Aigua sobrant de la piscina
Es permet l’emmagatzematge conjunt amb l’aigua de la pluja sempre que prèviament s’elimini el clor residual.
V = volum (m3) C = Superfície de captació d’aigües pluvials (m2) U = Nombre de persones o usuaris (habitatges plurifamiliars = 5 persones/hab.; hotels = nº llits) G = factor d’aigües grises (amb aigües grises = 0,5; sense aigües grises = 1) J = Superfície enjardinada P = factor precipitació (P = 1 si < 600 mm/any; P = 0,5 entre 600 i 900 mm/any i P = 0,25 si > 900 mm/any) Font: Elaboració pròpia
El dimensionat del sistema d’aigües grises s’ha determinat en totes les ordenances excepte 3
des de la perspectiva de la producció, prenent com a referència el consum d’aigua a les dutxes
i banyeres. No obstant, és preferible dimensionar el sistema a partir de la demanda d’aigua
prevista per evitar que es quedi aigua estancada al dipòsit. Sant Cugat del Vallès, el Vendrell i
Sabadell així ho estableixen, però els valors de referència que proposen per calcular la
demanda d’aigua a la cisterna del vàter són dispars: 48 lpd, 24 lpd i entre 18 i 21 lpd
respectivament.
Pel que fa als sistemes per reutilitzar l’aigua sobrant de la piscina, es tornen a posar de
manifest les dues tendències: l’Ordenança Tipus estableix que la mida del dipòsit ha de seguir
una ràtio d’un metre cúbic per cada 3 metres quadrats de làmina d’aigua de la piscina, mentre
l’ordenança de Sant Cugat del Vallès no estableix cap criteri quantitatiu per calcular la mida del
dipòsit sinó que demana que es tingui en compte el volum d’aigua renovada, l’espai disponible
i els usos previstos.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
48
No obstant això, totes les ordenances permeten que l’aigua sobrant de la piscina
s’emmagatzemi conjuntament amb l’aigua de la pluja (si existeix un dipòsit), per reduir el
volum d’emmagatzematge i per augmentar la viabilitat econòmica.
L’enorme disparitat de criteris sobre l’àmbit d’aplicació i el dimensionat dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables és en part el resultat d’un procés d’adaptació de l’ordenança a les característiques dels diferents municipis. No obstant això, seria recomanable que s’establissin uns criteris objectius de cost‐eficiència comuns i vàlids per a tots els municipis.
Manteniment dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables
Les ordenances exigeixen al titular de l’edifici o habitatge la realització de les tasques de
manteniment així com de les reparacions necessàries per tal de garantir el correcte
funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables. En l’apartat del
manteniment, moltes ordenances fan especial èmfasi en el manteniment dels sistemes de
reutilització d’aigües grises tot exigint un manteniment periòdic (taula 9) i també la
presentació d’un contracte de manteniment inicial a càrrec del promotor d’una durada de 2
anys com a mínim.
Taula 9. Tasques de manteniment de les instal∙lacions de reutilització d’aigües grises segons les ordenances municipals
Element de la instal∙lació Operació Freqüència FILTRES Neteja 1 o 2 cops a l’any Reposició Al final de la vida útil
DIPÒSIT Neteja 1 cop a l’any
SISTEMA DE DEPURACIÓ Revisió 2 cops a l’any Font: Elaboració pròpia
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
49
4. ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA:
PROCÉS D’APLICACIÓ
A continuació s’analitza el procés d’aplicació de les ordenances municipals a partir de la
informació recollida mitjançant les enquestes i les entrevistes realitzades als tècnics municipals.
4.1. ADAPTACIÓ DE L’ORDENANÇA A LES CARACTERÍSTIQUES DELS MUNICIPIS
És molt important que els municipis realitzin un procés de reflexió sobre les característiques
del municipi i els recursos hídrics disponibles per tal d’adaptar les ordenances per a l’estalvi
d’aigua a la realitat de cada municipi.
Mesures d’estalvi i models urbans
Tenint en compte la tipologia urbana dels municipis, ja sigui dispersa o compacta (apartat 2,
característiques urbanístiques dels municipis), s’ha realitzat una possible jerarquització de les
principals mesures de substitució més adients per a cada model urbà (figura 12). En els dos
models, s’ha situat en primer lloc la xerojardinera aplicant la regla de les “3 R” (reduir,
reutilitzar i reciclar) segons la qual la reducció preval sobre la resta de mesures. Les zones
verdes tan públiques com privades són uns consumidors d’aigua molt importants.
Figura 12. Jerarquització de les mesures de substitució per municipis dispersos i municipis compactes
Font: Elaboració pròpia
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
50
En el model dispers com a segona opció es prioritza la captació de les aigües pluvials perquè la
superfície de captació per càpita és superior i el consum d'aigua per a usos exteriors és també
superior en aquest model. En tercer lloc s’ha col∙locat l’aprofitament de l’aigua sobrant de la
piscina ja que les piscines són un element molt comú en el model de ciutat‐jardí, i en l’últim
lloc, s’ha situat la reutilització de les aigües grises perquè el cost d’una instal∙lació d’aquestes
característiques en un habitatge unifamiliar és encara força elevat. No obstant això, l’evolució
de la tecnologia i/o la generalització dels sistemes de reutilització d’aigües grises compactes pot
fer que aquests sistemes siguin més viables en un futur no molt llunyà.
En el model urbà compacte, els sistemes de reutilització d’aigües grises són especialment
indicats en edificis d’habitatges plurifamiliars per motius d’economies d’escala, per això s’ha
situat aquesta mesura en segon lloc, seguida pels sistemes de captació d’aigües pluvials.
Aquests últims són especialment interessants si existeix una zona verda comunitària a l’edifici o
bé si es preveu aprofitar l’aigua de la pluja per reomplir les cisternes dels vàters. L’aprofitament
de l’aigua sobrant de la piscina s’ha situat en últim lloc perquè les piscines són poc comunes en
els municipis compactes.
Exemples d’adaptació
En algunes ordenances hi ha disposicions molt particulars com a resultat de l’adaptació de
l’ordenança a les característiques del municipi:
Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet són els únics municipis que no
contemplen la captació d’aigües pluvials ja que són ciutats compactes on no hi
predominen els habitatges unifamiliars amb jardí.
A l’Ametlla del Vallès, on els jardins privats són molt importants, els edificis que no han
d’aprofitar les aigües pluvials perquè tenen una superfície de zona verda inferior a 300
metres quadrats han de realitzar un projecte de jardí de baix consum i signar un acord de
manteniment indefinit. L’ajuntament pot realitzar inspeccions als jardins per comprovar
que es compleix l’acord.
L’ordenança de Lliçà d’Amunt és la única que estableix l’obligació de l’empresa
concessionària de millorar el rendiment de la xarxa un 2 % anualment i de regularitzar
els subministraments amb la instal∙lació de comptadors per combatre el frau. El municipi
té una xarxa d’abastament anormalment extensa (el 35 % del municipi correspon a sòl
urbà, amb 200 km de carrers asfaltats, un ordre de magnitud semblant a Granollers amb
només una quarta part de la seva població) i un elevat nombre de connexions il∙legals a
causa de l’anarquia urbanística dels anys 70.
En els municipis de la Cerdanya, l’ordenança fa especial èmfasi en l’aprofitament de les aigües
pluvials i en el tipus de sistema de reg que cal instal∙lar (per degoteig o aspersió amb
programador automàtic i sensor d’humitat) a causa de l’elevat consum d’aigua que comporta
l’enjardinament de les eres, el qual es limita al 70 % de l’espai lliure de la parcel∙la.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
51
Revisió d’ordenances
La modificació duna ordenança es podria considerar com un exemple d’adaptació de
l’ordenança a les característiques del municipi, la qual és sovint motivada per l’experiència
aconseguida durant la primera fase d’aplicació. A partir del 2007, una desena d’ordenances han
estat modificades (figura 4, apartat 2, motivacions i evolució en la publicació d’ordenances). En
la majoria de casos, les revisions tenen per objecte simplificar o modificar l’àmbit d’aplicació
dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables, així com perfeccionar el càlcul del
dimensionat d’aquests sistemes. Per altra banda, també s’han fet modificacions per motius
polítics. A continuació es presenten un parell d’exemples de modificacions:
La modificació de l’ordenança de Sant Cugat del Vallès rebaixa el llindar d’aplicació de
les aigües pluvials de 1.000 a 300 m2 d’espais no pavimentats susceptibles de ser regats
ja que la superfície mitjana de les parcel∙les del municipi és inferior a 1.000 m2. També
rebaixa el llindar per instal∙lar un sistema per reutilitzar l'aigua sobrant de la piscina de
40 m2 de làmina d’aigua a 30 m2. Per últim, l'ordenança incorpora un apartat de
xerojardineria per incidir en el disseny dels jardins privats, que en molts casos són de
tipus atlàntic i per tant, grans consumidors d'aigua.
La modificació de l’ordenança del Vendrell incorpora una sèrie de continguts tècnics
sobre el disseny i dimensionat dels sistemes de captació d’aigües pluvials i de
reutilització d’aigües grises, paràmetres de qualitat de les aigües no potables o
condicions tècniques per a la instal∙lació dels reguladors de pressió, etc. per tal de
facilitar l’aplicació de l’ordenança. També incorpora la possibilitat d’instal∙lar sistemes de
reutilització d’aigües grises compactes a cada cambra de bany i especifica l'àmbit
d'aplicació de les mesures en el cas de reformes, rehabilitacions i ampliacions.
4.2. DIFUSIÓ DE L’ORDENANÇA
Un cop aprovada l’Ordenança, el primer pas és informar de la nova normativa a la població en
general, i específicament, als responsables de la seva aplicació. Segons els tècnics, ambdues
accions són molt importants per tenir èxit en la posterior aplicació.
Informació als ciutadans
A la figura 13 es recullen les principals accions de difusió de l’ordenança a la població que s’han
dut a terme als municipis. Les més comunes són la publicació del text en el butlletí municipal
i/o a la pàgina web (87,5 % dels municipis) i l’aparició de notes informatives en els mitjans de
comunicació locals (66,7 %). Altres accions empreses pels municipis són el repartiment de
dispositius d’estalvi d’aigua (45,8 %), les sessions informatives (33,3 %), l’elaboració d’opuscles i
guies (25 %) i la instal∙lació de punts d’informació (16,7 %).
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
52
Figura 13. Principals accions de difusió de l’ordenança als ciutadans
Font: Elaboració pròpia
Figura 14. Jerarquització de les accions de difusió de l’ordenança als ciutadans segons la importància que tenen pels tècnics municipals
Font: Elaboració pròpia
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
53
Aquestes mateixes accions han estat valorades pels tècnics segons el grau d’efectivitat que
pensen que tindrien en el seu municipi (figura 14). El 39,1 % dels tècnics considera que la
publicació de l'ordenança al butlletí municipal i/o a la web és l’acció més efectiva perquè
aquests dos mitjans són fàcilment accessibles per la majoria de la població; el 34,8 % considera
que l’acció més efectiva són les sessions informatives. En segona i tercera opció, les accions
més ben valorades són la difusió mitjançant els mitjans de comunicació local i el repartiment
de dispositius per estalviar aigua, juntament amb la publicació al butlletí municipal i/o la web.
Els tècnics opinen que és difícil mesurar l’impacte que aquestes accions de difusió poden tenir sobre el ciutadà. Sembla clar que el sector que millor rep el missatge és aquell que ja estava interessat a priori i resulta realment complex arribar al gran públic sense unes campanyes mediàtiques de gran envergadura, com les de la sequera, les quals no corresponen a l’administració local.
Informació als agents implicats
Les ordenances preveuen que el promotor i/o venedor i el propietari (en cas de lloguer), així
com l’instal∙lador autoritzat, informin als usuaris mitjançant instruccions protocolitzades sobre
l’existència, el funcionament i el manteniment dels sistemes i dispositius d’estalvi d’aigua
instal∙lats a l’edifici. En alguns municipis s’obliga a fer constar aquestes instruccions en el llibre
d’ús i manteniment de l’edifici, però aquest sovint no es consulta. Per aquest motiu, els tècnics
assenyalen que els responsables del manteniment són també uns agents molt importants
alhora d’informar als usuaris sobre els requeriments dels sistemes de reutilització de recursos
no potables ja que aquests hi mantenen un contacte directe. De fet, segons els resultats d’una
enquesta realitzada a Sant Cugat del Vallès entre els usuaris de sistemes de reutilització
d’aigües grises (ACA, 2009a), el 58 % dels usuaris opinava que el nivell d’informació rebut havia
estat inadequat o totalment inadequat, i com a mostra d’això, només un 43 % sabia que l’aigua
reutilitzada provenia de la dutxa i la banyera.
Pel que fa a la resta d’agents responsables de l’aplicació de l’ordenança (promotors, col∙legi
d’arquitectes, gremi d’instal∙ladors i empreses de manteniment, altres serveis municipals)
només en 3 municipis s’ha fet una comunicació específica de l’ordenança dirigida a algun d’ells:
A Sabadell es va dur a terme un procés de participació per discutir amb tots els agents
implicats el text de l’ordenança a partir d’un esborrany redactat pels tècnics de medi
ambient i consensuat amb els altres serveis municipals. El procés participatiu es va
allargar un any i mig, però el resultat ha estat un text consensuat i acceptat.
A Granollers es va redactar l’ordenança amb la participació de diferents departaments i
membres de l’empresa concessionària agrupats en la comissió municipal de l’aigua, la
qual també realitza el seguiment de l’ordenança.
Al Vendrell es va enviar una carta a tots els instal∙ladors del municipi informant sobre el
contingut de l’ordenança.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
54
4.3. CONTROL I SEGUIMENT DE L’APLICACIÓ DE L’ORDENANÇA
Segons els tècnics municipals, l’ordenança per a l’estalvi d’aigua es compleix com qualsevol
normativa. No obstant això, el control del funcionament dels sistemes instal∙lats al municipi és
possiblement l’aspecte que més preocupa, conscients de l’escassa capacitat de control que
tenen els ajuntaments. És per això que la proposta d’una Entitat de Certificació Autoritzada
(ECA) metropolitana o catalana és molt ben rebuda pels tècnics municipals.
Control
Les ordenances estableixen 3 fases per controlar el compliment de la seva aplicació:
– En la fase de disseny es comprova el compliment de l’ordenança mitjançant la informació
que contenen els plànols que consten en el projecte executiu.
– En la fase d’instal∙lació es realitza la inspecció de primera ocupació i el tècnic municipal
competent comprova in‐situ i de forma visual que els sistemes i dispositius previstos en els
plànols s’han instal∙lat correctament. Per exemple, a Sant Cugat del Vallès algun dels tècnics
municipals de l’àrea de medi ambient acompanya l’arquitecte municipal en les inspeccions
d’edificis subjectes a complir l’ordenança d’estalvi d’aigua i omple una fitxa per fer‐ne el
seguiment (figura 15).
– En la fase de funcionament a través d’inspeccions periòdiques posteriors.
Tots els municipis realitzen el control pertinent en les fases de disseny i d’instal∙lació, però els
resulta molt difícil efectuar el control del funcionament dels dispositius i sistemes instal∙lats a
causa de la manca de recursos dels consistoris. Només el Vendrell i Sant Cugat del Vallès han
realitzat una inspecció posterior a la visita de la primera ocupació:
Al Vendrell, a finals del 2009, el tècnic d’urbanisme va visitar els habitatges que havien
instal∙lat sistemes de captació d’aigües pluvials i de reutilització d’aigües grises en el marc
d’un estudi sobre la percepció dels usuaris vers els sistemes d’aprofitament de recursos
no potables.
A Sant Cugat del Vallès s’ha contractat un inspector d’energia i aigua amb un pla
d’ocupació municipal per aquesta tasca i la valoració preliminar és que aproximadament
el 85 % dels sistemes d'aigües grises funcionen correctament. També es realitza un
control de les incidències que comuniquen els veïns i de les baixes del manteniment.
Sabadell preveu fer les inspeccions a través d’una empresa subcontractada que ja
s’encarrega de fer les inspeccions a les indústries. Aquesta mesura s'aplicarà en un futur
ja que encara no s’ha complert ni un any de l’aprovació de l’ordenança.
Lliçà d’Amunt preveu aprofitar possibles inspeccions vinculades a d’altres tràmits
administratius com ara el retorn de garanties o els canvis de titularitat, per comprovar el
funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables instal∙lats.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
55
Figura 15. Fitxa per a la inspecció de primera ocupació de Sant Cugat del Vallès
Font: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
56
Els tècnics municipals proposen una sèrie d’alternatives per assegurar el bon funcionament
dels aparells i equips instal∙lats als edificis en compliment de l’ordenança:
Garantir la qualitat de les instal∙lacions a través de l’homologació de components i
aparells, l’exigència d’un carnet d’instal∙lador i la realització d’auditories per part
d’entitats d’inspecció i control externes (EIC), tal i com es fa en les instal∙lacions d’aigua
calenta sanitària previstes per l’ordenança solar.
Control telemàtic del funcionament dels sistemes d'aprofitament de recursos no
potables accessible als usuaris i als responsables de manteniment per detectar amb la
major brevetat possibles avaries.
Allargar el contracte de manteniment dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises a més
de 2 anys, i a la seva finalització, crear un protocol de traspàs de la responsabilitat del
contracte de manteniment del promotor a la comunitat de veïns.
Crear un servei de diagnosi amb l’objectiu de detectar els possibles problemes en el
funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables i facilitar a l’usuari
un diagnòstic perquè procedeixi a la reparació pertinent.
D’altra banda, un dels apartats de les ordenances que els tècnics constaten que és més difícil
de controlar és el de la xerojardineria. Encara que en algunes ordenances es preveu fer un
control de les regulacions sobre xerojardineria a través del projecte executiu i la inspecció de
primera ocupació, a la pràctica és molt fàcil esquivar aquest control al∙legant que no es preveu
fer jardí. Només a l’Ametlla del Vallès es fan inspeccions als jardins particulars del municipi per
comprovar el compliment de l’acord de jardí de baix consum que obligatòriament han de seguir
els jardins particulars.
Seguiment
L’absència d’un registre de les llicències afectades per l’ordenança per a l’estalvi d’aigua en tots
els municipis excepte Sant Cugat del Vallès i el Vendrell indica una certa manca de seguiment
per part dels consistoris, els quals no disposen d’una estructura administrativa adequada per a
tal fi. A més a més, la majoria de tècnics consideren que, tot i ser important, el seguiment no és
prioritari i queda fora de l’abast dels ajuntaments en aquests moments.
Un tècnic municipal planteja la possibilitat de realitzar un seguiment estadístic a nivell
de Catalunya sobre l’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua, a través del full per
a l’IDESCAT que s’ha de complimentar en la tramitació de llicències.
A banda d’això, el fet que en la majoria de municipis enquestats, l’aplicació i el seguiment de
l’ordenança sigui responsabilitat compartida entre dos o tres departaments municipals (medi
ambient, urbanisme i obres) en dificulta el seguiment. Per aquest motiu, molts tècnics
destaquen la importància de la coordinació entre els diversos departaments implicats per
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
57
millorar la gestió de l’aplicació de l’ordenança i reduir el temps d’espera en la tramitació de
llicències.
L’ACA bonifica amb un 10% els municipis amb ordenança per a l’estalvi d’aigua que opten a les
subvencions d'abastament en alta si presenten un informe de seguiment, però val a dir que no
especifica quin ha de ser el contingut de l’informe.
Sancions
En el moment de realització d'aquest estudi, només s’havien interposat dues sancions per
incompliment de l’ordenança d’estalvi d’aigua: una a Sant Cugat del Vallès per manca de
manteniment d’un sistema d’aigües grises i la segona a Tona per incomplir en un 50%
l’aplicació de l’ordenança. Ara bé, el nombre de sancions no es pot considerar indicador del
grau de compliment de l'ordenança ja que en molts consistoris no s'està portant a terme un
control exhaustiu de l'aplicació de l'ordenança.
4.4. PRINCIPALS DIFICULTATS
Els tècnics reconeixen que la falta d’experiència inicial ha comportat certes dificultats i errors
que poden ser corregits amb la modificació de l’ordenança o bé amb el procés d’aprenentatge
social que implica el desplegament pràctic de la normativa.
Dificultats tècniques
La falta d’experiència i de precedents ha comportat que alguns aspectes del dimensionat dels
sistemes d’aprofitament dels recursos no potables que estableixen les ordenances no siguin
del tot exhaustius, com ara el càlcul de la mida dels dipòsits dels sistemes d’aigües grises en
funció de la producció d’aigua grisa en aixetes i dutxes. Els tècnics aposten per flexibilitzar els
mètodes de càlcul i racionalitzar el dimensionat dels dipòsits (taula 10).
Una altra dificultat derivada de la inexperiència dels professionals és la presentació, tal i com
es requereix a les ordenances, de la documentació que cal incloure en el projecte executiu per
justificar el compliment de l’ordenança. En aquest sentit, els tècnics suggereixen que es
podrien proporcionar models estàndard en un annex tècnic de l’ordenança (taula 10).
Dificultats econòmiques
Com ja s’ha vist, una de les principals dificultats segons els tècnics municipals és el control del
funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables instal∙lats al municipi, i
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
58
especialment dels sistemes d’aigües grises, a causa de la manca de capacitat d’inspecció dels
consistoris. Per això, els tècnics pensen que hauria de ser una entitat externa l’encarregada de
verificar el bon funcionament dels equips (taula 10). La manca de recursos econòmics dels
consistoris també provoca dificultats a l’hora d’aplicar les disposicions de l’ordenança que fan
referència a l’àmbit municipal, i això minva el paper exemplificador de l’administració davant
dels ciutadans.
Les problemàtiques de caire econòmic també les pateixen els responsables de l’aplicació de
l’ordenança: els promotors perceben l’ordenança com una trava econòmica en uns moments
en què el sector es troba immers en una crisi important mentre que els usuaris estan obligats a
fer una inversió que difícilment veuen recompensada a curt termini. Per aquest motiu, els
tècnics municipals proposen la instal∙lació de comptadors d’aigua a la sortida dels dipòsits
d’aigües pluvials i/o aigües grises, per enregistrar la quantitat d’aigua potable estalviada i
visualitzar els beneficis econòmics, i sobretot, ambientals, que representa (taula 10).
D’altra banda, els tècnics municipals destaquen la importància de disposar d’estudis d’anàlisi
del cicle de vida dels equips i aparells per tal de determinar la viabilitat econòmica de les
mesures de substitució contemplades a les ordenances (taula 10).
Altres dificultats
El fet que l’ordenança hagi estat gestada a l’àrea de medi ambient mentre que en la majoria de
municipis la gestió i l’aplicació de l’ordenança sigui responsabilitat de l’àrea d’urbanisme, ha
comportat alguns problemes d’interpretació a causa de la novetat de la normativa, el
desconeixement dels aspectes tècnics per part del personal municipal implicat i la manca
d’implicació per part d’alguns tècnics que no creuen en els beneficis de l’ordenança. Per
aquest motiu, és molt important assumir internament la normativa i establir una coordinació
estreta entre els diferents departaments implicats (taula 10). A més, molts tècnics consideren
que s’ha de simplificar el text de l’ordenança i clarificar certs punts com ara l’àmbit d’aplicació
dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables. Per últim, l’existència actual de tres
normatives superposades que exigeixen la incorporació de dispositius i sistemes d’estalvi
d’aigua als edificis comporta algunes petites contradiccions que obliguen als tècnics a tenir
presents tant les exigències estatals del CTE, com les catalanes del Decret d’Ecoeficiència i les
municipals de l’ordenança. És per això que els tècnics proposen unificar en base a criteris
objectius les disposicions comunes de les tres normatives (taula 10).
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
59
Taula 10. Principals dificultats detectades en l’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua i propostes suggerides pels tècnics municipals
Dificultats tècniques Propostes
‐ Correcte dimensionat dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables
‐ Flexibilitzar els mètodes de càlcul ‐ Racionalitzar les mides dels dipòsits
‐ Correcta presentació de la documentació requerida en la tramitació de la llicència i l’aplicació de l’ordenança
‐ Proporcionar models de contracte de manteniment, de fitxa d’inspecció, d’inventari de mesures, etc.
‐ Falta de maduresa de la tecnologia i els professionals i mercat reduït d’empreses
Dificultats econòmiques Propostes
‐ Manca de capacitat d’inspecció dels consistoris ‐ Creació d’una entitat de certificació autoritzada a nivell de Catalunya
‐ Manca de visualització dels beneficis econòmics i ambientals de l’aplicació de l’ordenança
‐ Instal∙lar comptadors a la sortida dels dipòsits
d’aigües pluvials i aigües grises per enregistrar
l’aigua potable estalviada
‐ Dissenyar una tarifa de l’aigua per fomentar
l’estalvi
‐ Incertesa respecte la rendibilitat econòmica de les mesures de substitució
‐ Analitzar el cicle de vida, la mida eficient dels
dipòsits, el preu de l’aigua, etc.
Altres dificultats Propostes
‐ Desconeixement de l’ordenança per part dels usuaris i manca d’informació
‐ Realitzar campanyes de difusió de l’ordenança als ciutadans en general i específicament als agents implicats en la seva aplicació
‐ Dubtes a l’hora d’interpretar l’ordenança ‐ Coordinar els diferents departaments municipals implicats en l’aplicació de l’ordenança
‐ Creació d’una comissió tècnica assessora
‐ Solapament de normatives ‐ Unificar criteris Font: Elaboració pròpia
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
60
5. ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA:
IMPACTES
L’aplicació de les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua comporta una reducció
immediata del consum d’aigua en les noves construccions.
5.1. GRAU D’APLICACIÓ DE L’ORDENANÇA
Llicències afectades per l’ordenança
Per tal de quantificar el grau d’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua es pretenia
comptabilitzar el nombre total de llicències afectades per aquesta normativa en tots els
municipis i indagar quin tipus de mesures recollien les llicències. El problema ha estat que
només Sant Cugat del Vallès i el Vendrell disposen d’un registre específic de les llicències
relacionades amb l’ordenança i per tant, la recerca s’ha hagut de fer expedient per expedient
en la majoria de casos.
A partir de la informació obtinguda en 18 municipis, s’han comptabilitzat un total de 695
llicències, la meitat de les quals (363) han hagut d’incorporar un sistema de captació d’aigües
pluvials (figura 16). La quantitat de llicències de cada sistema d’aprofitament dels recursos no
potables depèn del tipus d’obra nova que es construeix en el municipi i de l’àmbit d’aplicació de
l’ordenança.
A la figura 16 es representa el nombre de llicències d’aquests sistemes per municipis i el total
de llicències afectades per l’ordenança quan es disposa d’aquesta dada. A Sant Cugat del Vallès
s’han concedit un terç de les llicències totals (224) repartides de la següent manera: 123 per
sistemes de reutilització d’aigües grises, 56 per sistemes de captació d’aigües pluvials i 45 per
sistemes d’aprofitament de l’aigua sobrant de la piscina. També destaca Maçanet de la Selva en
segon lloc, amb un total de 168 llicències executades, la majoria per sistemes de captació
d’aigües pluvials (150); i Cambrils en tercer lloc amb una setantena de llicències corresponents
a parts iguals a aigües pluvials i piscines. En la resta de municipis el nombre de llicències
afectades per l’ordenança és més petit (no arriba a la trentena), especialment en aquells que
han aprovat l’ordenança a partir de l’any 2007, moment a partir del qual la conjuntura de crisis
immobiliària i econòmica ha provocat una dràstica reducció de la construcció d’obra nova i una
baixada del ritme d’ocupació dels habitatges acabats.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
61
Si tenim present que més de la meitat de les ordenances per a l’estalvi d’aigua s’han aprovat a
partir del 2007, el principal obstacle per a la seva implantació ha estat la davallada en el sector
de la construcció ja que l’ordenança afecta als edificis de nova construcció.
Figura 16. Nombre de llicències d’obra afectades per l’ordenança d’estalvi d’aigua per municipi (2010)
Font: Elaboració pròpia
Aplicació de l’ordenança en edificis ja construïts
Com a mesures per fomentar l’aplicació voluntària de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua en
edificis ja construïts, a l’enquesta i les entrevistes els tècnics municipals han prioritzat en
primer lloc les deduccions a la factura de l’aigua, seguit de les subvencions a tecnologies
domèstiques per estalviar aigua; en segon lloc l’exempció d’impostos municipals; en tercer lloc
les subvencions; en quart lloc les campanyes de sensibilització ambiental, i per últim,
l’assessorament tècnic (figura 17).
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
62
A la pràctica, la majoria de municipis no preveuen cap d’aquestes mesures, ni tampoc d’altres,
per promoure l’aplicació de l’ordenança als edificis construïts, a excepció de:
- L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que des de l’aprovació de l’ordenança cada any
obre una línia de subvencions per instal∙lar sistemes d’estalvi d’aigua voluntaris;
- L’ordenança de Cardedeu, la qual preveu que totes les edificacions i activitats existents
que tinguin una zona verda més gran de 600 m2 o bé piscines més grans de 60 m3
presentin un projecte de reducció del consum d'aigua dins dels paràmetres de
l'ordenança en un termini de 6 anys.
Figura 17. Jerarquització de les mesures de foment de l’ordenança als edificis existents segons els tècnics municipals
Font: Elaboració pròpia
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
63
5.2. IMPACTE DE L’ORDENANÇA EN L’ESTALVI D’AIGUA
L’estalvi d’aigua comporta un benefici ambiental incalculable pel territori que justifica la
implantació d’aquestes normatives. A continuació es valora el potencial estalvi d’aigua que pot
provocar l’aplicació de l’ordenança des d’una doble perspectiva: la percepció dels tècnics
municipals i una estimació quantitativa.
Percepció dels tècnics sobre el potencial d’estalvi d’aigua
Els tècnics municipals senyalen que és molt difícil atribuir a l’ordenança un estalvi d’aigua
determinat, ja que és molt complex separar‐la de la resta d’actuacions que es duen a terme al
municipi. A més a més, cal tenir en compte les següents consideracions:
- l‘aparició de les ordenances és massa recent i el grau d’aplicació baix per valorar el seu
impacte en l’estalvi d’aigua;
- en termes absoluts no hi ha estalvi a nivell municipal ja que les ordenances afecten a les
noves construccions, i per tant, a nous consums d’aigua; però en termes relatius
contribueixen a reduir el consum domèstic per càpita ja que augmenten l’eficiència en
l’ús de l’aigua i preveuen l’aprofitament de recursos alternatius durant la llarga vida de
funcionament dels edificis;
- pel que fa als usos municipals, sí que hi ha un estalvi important en termes absoluts
d’aigua potable de xarxa gràcies a la substitució d’aquesta aigua pels recursos hídrics no
potables.
En un exercici prospectiu, la meitat de tècnics enquestats estimen que l’estalvi d’aigua
provocat per l’aplicació de l’ordenança en els propers 10 anys serà entre un 5 i un 15 % del
consum total; i els més optimistes consideren que pot arribar al 30 % gràcies a l’aprofitament
de les aigües regenerades procedents d’EDAR i/o de les aigües freàtiques per a usos
municipals.
Estimació teòrica
Per tal de contrastar la valoració qualitativa dels tècnics, s’ha fet una estimació a nivell teòric de
l’estalvi d’aigua que representa l’aplicació de l’ordenança en tres tipologies d’habitatge
estàndards: unifamiliar amb jardí, plurifamiliar amb jardí comunitari o semi‐intensiu i
plurifamiliar sense jardí o intensiu.
Les dades de consum domèstic d’aigua en aquestes tipologies d’habitatge s’han obtingut de
l’estudi del consum d’aigua als edificis de la Regió Metropolitana de Barcelona (Domene et al.,
2004) i són les que es recullen a la taula 11. El consum domèstic global presenta valors dispars
en les tres tipologies d’habitatges, situant‐se en 206 litres per persona i dia (lpd) en els
unifamiliars o adossats, 160 en els plurifamiliars amb jardí comunitari i 126 en els plurifamiliars
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
64
intensius. Pel que fa als usos interiors, el consum d’aigua en valors absoluts és molt semblant
en les tres tipologies i només hi ha una diferència remarcable en l’ús d’aigua en el lavabo, que
és 16 lpd més gran en els habitatges plurifamiliars semi‐intensius respecte les altres tipologies .
Així doncs, el diferencial en el consum global prové dels usos exteriors: en els habitatges
unifamiliars el reg del jardí consumeix 75 lpd o el 36 % de l’aigua consumida. Això no es
manifesta tan explícitament en els habitatges plurifamiliars semi‐intensius, on la despesa
d’aigua en relació al jardí només suposa un 6 % del total (9 litres per persona i dia) perquè el
jardí és comunitari.
Taula 11. Distribució per usos del consum domèstic per càpita en les tres tipologies d’habitatge
USOS UNIFAMILIARS O
ADOSSATS AMB JARDÍ PLURIFAMILIARS SEMI‐
INTENSIUS PLURIFAMILIARS
INTENSIUS
(Lpd) (%) (Lpd) (%) (Lpd) (%) Dutxa 43 21 43 27 41 33
Cisterna WC 27 13 30 19 27 21
Lavabo 23 11 39 24 23 18
Rentadora 16 8 16 10 13 11
Cuina 5 2 5 3 5 4
Rentavaixelles 7 4 8 5 7 5
Altres 10 5 10 6 10 8
Jardí 75 36 9 6 0 0
Total 206 100 160 100 126 100 Font: Elaboració pròpia a partir de dades en Estudi del consum d’aigua als edificis de la Regió Metropolitana de Barcelona (Domene et al., 2004)
Per tal de calcular el potencial d’estalvi d’aigua que pot provocar l’aplicació de les ordenances,
s’han identificat els mecanismes i sistemes d’estalvi que preveuen instal∙lar aquestes
normatives per a cada ús de l’àmbit domèstic i s’ha obtingut la hipòtesi d’estalvi d’aigua de
cada un d’ells en la bibliografia que s’especifica al peu de la taula 12.
l percentatge d’estalvi d’aigua derivat de la captació d’aigües pluvials s’ha calculat a partir de
dos habitatges estàndards (unifamiliar i plurifamiliar amb jardí comunitari) del municipi de Sant
Cugat del Vallès.
S’ha agafat com referència la mida del dipòsit més eficient per a cada tipus d’habitatge per
calcular l’estalvi d’aigua que la recollida de les aigües pluvials genera en el reg del jardí
(Domènech i Saurí, 2010).
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
65
Taula 12. Mesures d’estalvi d’aigua previstes a les ordenances i hipòtesi d’estalvi
HIPÒTESI D’ESTALVI USOS
MESURES D’ESTALVI D’AIGUA SEGONS LES
ORDENANCES (%)
Dutxa Airejador / difusor 301
Reutilització d’aigües grises (hab. plurifamiliars) 1002 Cisterna WC
Doble descàrrega / descàrrega parcial 301
Lavabo Airejador / difusor en aixetes 301
Rentadora ‐‐ ‐‐
Cuina Airejador / difusor en aixetes 301
Rentavaixelles ‐‐ ‐‐
Altres ‐‐ ‐‐
Tanc de 22 m3 (hab. unifamiliars) 623 Jardí Captació aigües
pluvials Tanc de 45 m3 (hab. pl. semi‐intensius) 943 1 Estudi del consum d’aigua als edificis de la Regió Metropolitana de Barcelona (Domene et al., 2004)
2 Informe sobre la promoció d’habitatges plurifamiliars de lloguer Josefina Mascareñas a Sant Cugat del Vallès (Ecoaigua, 2005) 3 A comparative appraisal of the use of rainwater harvesting in single and multi‐family buildings of the MRB (Domènech i Saurí.,
2010) Font: Elaboració pròpia
A continuació s’ha recalculat el consum domèstic d’aigua pels diferents usos en les tres
tipologies d’habitatge aplicant la hipòtesi d’estalvi dels mecanismes o sistemes que són
d’aplicació a cada ús segons les prescripcions de les ordenances municipals per a l’estalvi
d’aigua. El resultat és que, amb l’aplicació de l’ordenança, el consum domèstic en els
habitatges unifamiliars o adossats amb jardí particular passa de 206 litres per persona i dia a
130 lpd; de 160 a 95 lpd en el cas dels habitatges plurifamiliars semi‐intensius; i de 126 a 78
lpd en els habitatges plurifamiliars intensius; i per tant, s’aconsegueix un estalvi de 76, 65 i 48
litres per persona i dia respectivament (taula 13).
En valors absoluts l’estalvi més important correspon als habitatges unifamiliars ja que és on hi
havia més marge per a l’estalvi. No obstant això, els percentatges d’estalvi són molt similars en
les 3 tipologies d’habitatge (taula 13).
Els habitatges plurifamiliars semi‐intensius són els que aconsegueixen un percentatge d’estalvi
superior, d’un 40 %, ja que segons les disposicions de l’ordenança han d’incorporar sistemes
de reutilització d’aigües grises i de captació d’aigües pluvials amb els quals poden cobrir el 100
% de la demanda d’aigua per a la cisterna del vàter i el 94 % de la demanda d’aigua de la zona
verda (figura 18).
En els habitatges unifamiliars intensius el percentatge és lleugerament inferior (38 %) perquè a
banda dels mecanismes d’eficiència només requereixen la instal∙lació de sistemes d’aigües
grises (figura 18). Els habitatges unifamiliars presenten un estalvi del 37 % gràcies a que
l’aprofitament de les aigües pluvials permet reduir la despesa d’aigua al jardí en un 62 %
(figura 18).
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
66
Taula 13. Consum domèstic d’aigua per càpita en les 3 tipologies d’habitatge amb i sense ordenança
UNIFAMILIARS O
ADOSSATS AMD JARDÍ PLURIFAMILIARS SEMI‐
INTENSIUS PLURIFAMILIARS
INTENSIUS USOS Sense
ordenança (lpd)
Amb ordenança
(lpd)
Sense ordenança
(lpd)
Amb ordenança
(lpd)
Sense ordenança
(lpd)
Amb ordenança
(lpd) Dutxa 43 30,10 43 30,10 41 28,70
Cisterna WC 27 18,90 30 30 27 18,90
Lavabo 23 16,10 39 27,30 23 16,10
Rentadora 16 16,00 16 16,00 13 13,00
Cuina 5 3,50 5 3,50 5 3,50
Rentavaixelles 7 7,00 8 8,00 7 7,00
Altres 10 10,00 10 10,00 10 10,00
Jardí 75 28,73 9 0,54 0 0,00
Total 206 130,33 160 95,44 126 78,30
Diferència ‐ 76 (36,89 %)
‐ 65 (40,63 %)
‐ 48 (38,10 %)
Font: Elaboració pròpia
Figura 18. Consum domèstic d’aigua per càpita en les 3 tipologies d’habitatge amb i sense ordenança i hipòtesi d’estalvi per a cada ús (en percentatge)
Font: Elaboració pròpia
Plurifamiliar Plurifamiliar
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
67
Els resultats de l’estimació sobre l’estalvi d’aigua corroboren els valors plantejats per
l’ordenança de Castellbisbal en el seu preàmbul respecte el potencial de la reutilització
d’aigües grises, sobre el qual estableix que podria reduir el consum domèstic fins a uns valors
compresos entre 92 i 72 litres per habitant i dia, coincidint amb el consum domèstic estimat de
95 i 78 lpd per als habitatges plurifamiliars semi‐intensius i intensius equipats amb sistemes de
reutilització d’aigües grises. Aquests sistemes, juntament amb la captació d’aigües pluvials per
al reg, són els que permeten obtenir un major estalvi d’aigua.
Pel que fa a les mesures d’eficiència previstes a les ordenances, és a dir, la instal∙lació
d’airejadors o dispositius similars per reduir el cabal d’aixetes i dutxes i de sistemes de doble
descàrrega o descàrrega interrumpible a les cisternes dels vàters, s’ha obtingut un potencial
d’estalvi considerable, al voltant del 15 % en les tres tipologies d’habitatge (taula 14). Aquest
resultat està en consonància amb els resultats que es van obtenir en l’estudi “Catalunya estalvi
aigua” (Forés et al., 2006) els quals donaven un interval d’estalvis significatius pels mecanismes
d’eficiència d’entre el 4 i el 19 % segons els tipus d’instal∙lació i segons el consum inicial de
l’habitatge. Les mesures d’eficiència proposades presenten l’avantatge que són fàcilment
instal∙lables i tenen un cost econòmic baix en comparació amb les mesures de substitució.
D’altra banda, en aquí no s’ha tingut en compte la utilització d’electrodomèstics eficients en
els apartats de rentadora i rentavaixelles ja que no estan contemplats a les ordenances, però al
igual que les altres mesures d’eficiència, poden contribuir a l’estalvi d’aigua domèstic.
Taula 14. Consum domèstic d’aigua per càpita amb i sense les mesures d’eficiència previstes a les ordenances en les tres tipologies d’habitatge
UNIFAMILIARS O
ADOSSATS AMB JARDÍ PLURIFAMILIARS SEMI‐
INTENSIUS PLURIFAMILIARS
INTENSIUS
USOS Sense mesures eficiència (lpd)
Amb mesures eficiència (lpd)
Sense mesures eficiència (lpd)
Amb mesures eficiència (lpd)
Sense mesures eficiència (lpd)
Amb mesures eficiència (lpd)
Dutxa 43 30,10 43 30,10 41 28,70
Cisterna WC 27 18,90 30 30,00 27 27,00
Lavabo 23 16,10 39 27,30 23 16,10
Rentadora 16 16,00 16 16,00 13 13,00
Cuina 5 3,50 5 3,50 5 3,50
Rentavaixelles 7 7,00 8 8,00 7 7,00
Altres 10 10,00 10 10,00 10 10,00
Jardí 75 75,00 9 9,00 0 0,00
Total 206 176,60 160 133,90 126 105,30
Diferència ‐ 29,40 (14,27 %)
‐ 26,10 (16,31 %)
‐ 20,70 (16,43 %)
Font: Elaboració pròpia
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
68
6. CONCLUSIONS I LÍNIES DE FUTUR
A nivell local, els consistoris tenen el repte d’integrar i impulsar polítiques d’aigua globals dins
el seu àmbit competencial. Els tècnics estan d’acord que la millor estratègia per aconseguir
estalviar aigua és la suma de les diferents actuacions de gestió de la demanda acompanyades
de les corresponents campanyes de sensibilització.
En aquest mosaic, els tècnics valoren positivament el paper de l’ordenança per a l’estalvi
d’aigua tot i que també consideren molt importants altres actuacions com la millora de la
xarxa d’abastament o la modificació de la tarifa de l’aigua.
Els resultats obtinguts sobre el potencial d’estalvi d’aigua que genera l’aplicació de les
ordenances demostren que aquestes normatives són un instrument molt valuós per a reduir el
consum d’aigua. No obstant, per tal que siguin realment efectives és molt important que les
ordenances estiguin adaptades a les característiques particulars dels municipis i que formin
part d’una estratègia d’estalvi global, tant a nivell local com a nivell supralocal.
Per això, el més important segons els tècnics és que tots els actors i agents implicats en
l’aplicació de l’ordenança (des dels promotors, instal∙ladors, arquitectes i tècnics municipals,
fins als ciutadans, els polítics i les companyies d’aigua) creguin en l’ordenança per a l’estalvi
d’aigua per tal que aquests assumeixin els seus requeriments i desenvolupin les noves
capacitats que aquesta exigeix. El paper de l’administració com a facilitador d’aquest procés
d’aprenentatge social és clau per a què les ordenances siguin aplicades amb èxit.
A nivell supralocal, l’existència del decret d’Ecoeficiència i del Codi Tècnic de l’Edificació des de
l’any 2006 ha contribuït a reforçar la iniciativa de les ordenances municipals, malgrat que les
exigències d’aquestes dues normatives supralocals en matèria d’estalvi siguin de mínims.
El valor afegit de les ordenances respecte aquestes normatives consisteix especialment en la
incorporació de mesures d’estalvi basades en la substitució de l’aigua potable de xarxa per
aigua d’altres procedències (aigües de pluja, aigües grises, aigües subterrànies, aigües
regenerades, etc.), així com la seva transversalitat, ja que fomenten l’estalvi d’aigua en altres
àmbits a banda del sector de l’edificació, com ara la jardineria o la planificació urbanística. Per
la seva major exigència en matèria d’estalvi d’aigua, les ordenances no han perdut el seu
sentit, i des d’una perspectiva pràctica, es podria afirmar que ara són encara més importants
que abans de l’aprovació del Decret d’Ecoeficiència i del Codi Tècnic, ja que es tracta d’un
instrument efectiu per integrar aquestes normatives en la gestió local i adaptar‐les a la realitat
de cada municipi.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
69
La implantació de l’ordenança d’estalvi d’aigua depèn directament del ritme de construcció de
vivendes noves. A causa del context de crisi econòmica, el ritme de construcció de noves
edificacions és actualment bastant baix, la qual cosa fa que el nombre de llicències que han
estat afectades per una ordenança d’estalvi d’aigua no sigui tan elevat com hauria estat fa uns
anys, abans que esclatés la bombolla immobiliària.
Per això, seria molt interessant fer extensiva l’aplicació de l’ordenança als edificis existents ja
que aquests representen el principal gruix d’edificis dels municipis. S’obre una línia
d’investigació a explorar en aquest camp per estudiar les estratègies més adequades per
fomentar la incorporació de les diferents mesures d’estalvi d’aigua previstes a les ordenances al
parc d’edificis construïts.
Pel que fa a l’aplicació de l’ordenança, els tècnics asseguren que aquesta es compleix; però
reconeixen que no tenen la capacitat necessària per portar a terme un control sobre el
funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables instal∙lats. Aquest aspecte
preocupa especialment els tècnics municipals, els quals plantegen que la possible solució passi
per un control extern realitzat per una entitat autoritzada de certificació.
Els tècnics també consideren important investigar més a fons la viabilitat econòmica de les
mesures d’estalvi d’aigua, així com el consum energètic al llarg de tot el cicle de vida dels
sistemes d’aprofitament de recursos no potables. En aquest sentit, podria ser interessant
integrar l’estalvi d’aigua dins el vector energia perquè actualment i en el marc del canvi climàtic
aquest és un tema prioritari en les agendes municipals.
D’altra banda, els tècnics també consideren important flexibilitzar els usos previstos per a les
aigües provinents d’un sistema d’aprofitament de recursos no potables així com les mides dels
dipòsits d’aquests sistemes. En aquesta línia, caldria estudiar la viabilitat d’implantació de
noves tecnologies com els sistemes de reutilització d’aigües grises compactes, els sistemes de
depuració per ozó o els dipòsits d’aigües pluvials flexibles.
També caldria estudiar totes les possibles combinacions de recursos no potables i els seus usos
com per exemple, l’ús d’aigües pluvials per omplir la cisterna del vàter o la rentadora, o l’ús de
les aigües grises per al reg del jardí.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
70
Figura 19. Reptes i oportunitats que planteja l’ordenança per a l’estalvi d’aigua
Font: Elaboració pròpia
A partir de l’experiència acumulada des de que es va aprovar la primera ordenança per a
l’estalvi d’aigua i a partir dels resultats d’aquest estudi, la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la
Sostenibilitat preveu treballar en una revisió i actualització de l’Ordenança Tipus per a l’estalvi
d’aigua de manera que aquesta incorpori informació addicional de tipus tècnic així com eines
per facilitar l’adaptació de l’ordenança a la realitat de cada municipi, igual que ja es va fer en la
revisió de l’ordenança solar de la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat (2009).
Així mateix, es podria fer un estudi comparatiu entre les dues ordenances, la d’estalvi d’aigua i
la solar, per indagar sobre els paral∙lelismes d’aquestes dues normatives.
L’ordenança per a l’estalvi d’aigua és ja una realitat a una cinquantena de municipis catalans,
però ho hauria de ser en molts d’altres, en un necessari progrés conjunt cap a la sostenibilitat.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
71
CLAU DICOTÒMICA RESUM DE L’ELABORACIÓ I EL SEGUIMENT DE L’ORDENANÇA PER A L’ESTALVI D’AIGUA
Anar al
punt 1 El seu municipi disposa d’una ordenança per a l’estalvi d’aigua? Sí 6 No 2
2 Prèviament a l’aprovació de l’ordenança, és molt important realitzar les tasques següents:
Mesurar el consum d’aigua mitjançant comptadors de forma generalitzada
Dissenyar una tarifa de l’aigua orientada a l’estalvi
Sensibilitzar als ciutadans sobre la importància de fer un ús racional de l’aigua i de preservar el medi ambient
3
3 Què s’hauria de tenir en compte per redactar l’ordenança per a l’estalvi d’aigua?
‐ Els models d’ordenança disponibles; ‐ Les característiques urbanístiques del municipi i dels nous
creixements descrites al planejament municipal per escollir les mesures d’estalvi més adients. Per exemple, en els municipis amb una tipologia dispersa es prioritzaria la captació d’aigua de la pluja mentre que en els municipis amb una tipologia compacte es prioritzaria la reutilització d’aigües grises;
‐ Les característiques constructives dels edificis per fixar els llindars d’aplicació dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables. Per exemple, el Pla General del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC) estableix en 200 m2 de zona verda el valor de referència per instal∙lar un sistema d’aprofitament d’aigües pluvials i/o aigües grises;
‐ El consum d’aigua en els diferents usos del municipi per establir les mesures d’estalvi d’aigua més adients per a cada ús. Per exemple, a l’ordenança de Sabadell es consideren els següents usos:
Usos residencial, terciari, equipaments comunitaris i piscines
Usos industrials, hoteler i similars
Usos agraris
Parcs, jardins i zones verdes
Nous desenvolupaments urbans
Fonts artificials i instal∙lacions ornamentals ‐ La quantitat i la qualitat dels recursos hídrics locals; ‐ La visió de la resta de departaments municipals, especialment el
d’urbanisme, per consensuar el text de l’ordenança; ‐ La participació dels ciutadans i de la resta d’agents implicats;
4
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
72
4 Quins són els canals de comunicació utilitzats per informar de l’ordenança als ciutadans?
‐ Publicació al butlletí municipal i/o pàgina web de l’Ajuntament ‐ Notícies i notes als mitjans de comunicació locals ‐ Sessions informatives i taules rodones ‐ Elaboració i repartiment d’opuscles i guies ‐ Distribució d’airejadors o altres dispositius d’estalvi d’aigua ‐ Punts d’informació específics i itinerants
5
5 De quines maneres es pot comunicar el contingut de l’ordenança als responsables de la seva aplicació?
‐ Carta informativa dirigida als arquitectes, promotors i el gremi d’instal∙ladors
‐ Tallers d’informació específics per als diferents agents implicats ‐ Comissió de l’aigua amb representants de tots els col∙lectius implicats
6 S’està aplicant l’ordenança per a l’estalvi d’aigua en el seu municipi?
Sí 10 No 7 7 Per què no s’aplica? No hi ha llicències afectades 8 No s’aplica per qüestions de dinàmica interna dels ajuntaments 9
8 Caldria revisar l’àmbit d’aplicació de l’ordenança i els llindars fixats per a la instal∙lació de sistemes d’aprofitament de recursos no potables tenint en compte les característiques de les noves construccions i les disposicions del planejament urbanístic municipal. Per exemple, la modificació de l’ordenança de Sant Cugat del Vallès redueix el llindar per la instal∙lació d’un sistema de captació d’aigües pluvials de 1000 m2 a 300 m2 de zona verda.
3
9 Caldria conscienciar als diferents departaments i als polítics sobre la importància de l’aplicació de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua.
3
10 Hi ha un seguiment de les llicències afectades per l’ordenança? Sí 12 No 11
11 Caldria crear un registre administratiu de les llicències afectades per l’ordenança que sigui compartit entre els diferents departament implicats.
12
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
73
12 Hi ha un seguiment del funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables instal∙lats al municipi en compliment de l’ordenança?
Sí 14 No 13
13 Caldria exercir algun tipus de supervisió del funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables instal∙lats al municipi, ja sigui amb visites periòdiques, plans d’ocupació municipals, empreses subcontractades, convenis amb universitats i/o centres de recerca, etc.
14
14 Hi ha un seguiment del consum d’aigua dels edificis afectats per l’ordenança?
Sí 16 No 15
15 Es podria fer un seguiment del consum d’aigua: en les noves urbanitzacions mitjançant comptadors d’aigua sectorials i/o en els edificis que hagin instal∙lat sistemes per a l’aprofitament de recursos no potables mitjançant comptadors d’aigua a la sortida dels dipòsits d’acumulació d’aigües pluvials, aigües grises, aigua sobrant de la piscina.
16
16 Es pot millorar l’ordenança per a l’estalvi d’aigua? Sí 17 No 18
17 Caldria revisar el text de l’ordenança i fer les modificacions oportunes a partir de l’experiència acumulada. La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat preveu treballar en la
revisió de l’Ordenança Tipus per a l’estalvi d’aigua en aspectes de contingut i de fórmules de càlcul en col∙laboració amb altres institucions (ACA, AQUAEspaña, etc.)
3
18 Es podria fomentar l’aplicació voluntària de l’ordenança als edificis ja construïts del municipi mitjançant:
Subvencions per a tecnologies domèstiques que fomentin l’estalvi d’aigua o per a la substitució d’aparells i electrodomèstics
Exempcions i/o bonificacions d’impostos municipals
Deduccions al rebut de l’aigua
Servei d’assessorament tècnic
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
74
BIBLIOGRAFIA
ACA (2009a) Estudi sobre la percepció social i el règim de funcionament dels sistemes
d’aprofitament de recursos no potables a Sant Cugat del Vallès. Generalitat de Catalunya,
Departament de Medi Ambient; Ajuntament de Sant Cugat del Vallès; Institut de Ciència i
Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona.
ACA (2009b) La política de l’aigua: fets destacables del 2009 a Catalunya. Barcelona:
Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.
ACA (2009c) Dades municipals de volums facturats i càrrega contaminant.
ACA (2010) Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.
Codi Tècnic de l’Edificació (2006). Document Bàsic HS 4 Subministrament d’aigua. Document
Bàsic HS 5 Evacuació d’aigües. Govern d’Espanya, Ministeri de Foment.
Coll, E. & Garcia, M. (2009) Eines per una gestió local eficient de l’aigua: l’Ordenança municipal
sobre estalvi d’aigua i la Guia per a l’estalvi d’aigua domèstica. II Congrés UPC sostenible
2015.
Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals (CREAF) Mapa de Cobertes del Sòl de
Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.
Decret d’Ecoeficiència (2006) Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la
Presidència. DOGC 4.574 de 16‐02‐2006.
Diputació de Barcelona (2008) El Codi tècnic de l’edificació: una visió pluridisciplinar.
Col∙lecció_Documents de Treball. Sèrie_Medi Ambient, 3.
Domene, E. et al. (2004) Estudi dels consums d’aigua als edificis de la Regió Metropolitana de
Barcelona: situació actual i possibilitats d’estalvi. Fundació Abertis, Universitat Autònoma
de Barcelona, Departament de Medi Ambient i Habitatge and Fundació Agbar. Disponible a:
Domene, E. & Saurí, D. (2003) Modelos urbanos y consumo de agua: el riego de los jardines
privados en la región metropolitana de Barcelona. Investigaciones Geográficas, 32, pp. 5‐
17. Instituto Universitario de Geografía. Universidad de Alicante.
Domene, E & Saurí, D. (2006) Urbanisation and Water Consumption: influencing factors in the
Metropolitan Region of Barcelona. Urban Studies, vol. 43(9), pp. 1605‐1623.
Domene, E., Saurí, D., Martí, X., Molina, J., Garriga, N. & Huelin, S. (2004) Tipologías de
vivienda y consumo de agua en la región metropolitana de Barcelona. Actas del IV Congreso
Ibérico de Gestión y Planificación del Agua (Tortosa)
Domènech, L. & Saurí, D. (2010) A comparative appraisal of the use of rainwater harvesting in
single and multi‐family buildings of the Metropolitan Area of Barcelona: social experience,
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
75
drinking water saving and economic costs. Journal of Cleaner Production, vol. 19 (6‐7), pp.
598‐608.
Domènech, L. & Saurí, D. (2010) Socio‐technical transitions in water scarcity contexts: Public
acceptance of greywater reuse technologies in the Metropolitan Area of Barcelona.
Resources, Conservation and Recycling, vol. 55, pp. 53‐62.
ECOAIGUA (2005) Informe habitatges plurifamiliars de lloguer Josefina Mascareñas a Sant
Cugat del Vallès.
Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2010) Dades ambientals
metropolitanes 2009.
Forés, E., Seubas, J., Torné, O. (2006) Catalunya estalvia aigua, in: Documents de recerca, 11.
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).
IDESCAT. El municipi en xifres.
Latorre, X. (2008) Pacte nacional per l’aigua, ja! Associació Catalans d’amics de l’aigua.
Pares, M., Domene, E. & Saurí, D. (2004) Gestión del agua en la jardinería pública y privada de
la Región Metropolitana de Barcelona. Boletín de la A.G.E., nº 37, pp. 223‐237.
Rayón, F. (2008) Gestió de la demanda. Ponència del Congrés Nacional de Medi Ambient
(CONAMA 9): Cimera del desenvolupament sostenible.
Ribera, S. (2009) Seguiment de les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua. Postgrau en
govern local (7a edició).
Sanjuán, M. (2004) Gestió local de l’aigua. Gestió local en medi ambient nº3. Fundació Pi i
Sunyer.
Termes, M. & Guiu, R. (2009) Anàlisi de la tendència del consum d’aigua a Catalunya i marges
d’estalvi. Monogràfic. Universitat de Barcelona i CETaqua.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat(2005) Ordenança municipal per a l’estalvi
d’aigua.
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
76
ANNEX I. PUBLICACIÓ AL BOP DE LES ORDENANCES
MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA
MUNICIPI DATA
D’APROVACIÓ DETALLS PUBLICACIÓ AL BOP
Sant Cugat del Vallès 16/09/2002 BOPB 31‐10‐02 Núm. 261, Annex II / Pàg. 117
Teià 22/01/2004 BOPB 5‐5‐2004 Núm. 108 / Pàg. 71
Sant Just Desvern 12/05/2004 BOPB 26‐10‐04 Núm. 257 / Pàg. 62
Barberà del Vallès 26/01/2005 BOPB 12‐2‐05 Núm. 37 / Pàg. 108
Figaró‐Montmany 12/11/2004 BOPB 9‐3‐05 Núm. 58, Annex I / Pàg. 114
Ripollet 28/04/2005 BOPB 18‐5‐05 Núm. 118 / Pàg. 47
Tona 01/06/2005 BOPB 14‐6‐05 Núm. 141 / Pàg. 68
Santa Coloma de Gramenet 28/02/2005 BOPB 25‐6‐05 Núm. 151 / Pàg. 20
Sant Joan Despí 30/06/2005 BOPB 11‐8‐05 Núm. 191 / Pàg. 68
Vic 30/05/2005 BOPB 7‐11‐05 Núm. 266 / Pàg. 53
Calders 03/09/2005 BOPB 14‐11‐05 Núm. 272 / Pàg. 21
El Vendrell 15/11/2005 BOPT 15‐14‐05 Núm. 262 / Pàg.41
Moià 10/11/2005 BOPB 23‐12‐05 Núm. 306, Annex II / Pàg. 42
Roda de Ter 20/12/2005 BOPB 25‐4‐06 Núm. 98 / Pàg. 47
Sitges 08/05/2006 BOPB 24‐5‐06 Núm. 123 / Pàg. 81
Vacarisses 25/05/2006 BOPB 7‐6‐06 Núm. 135 / Pàg. 91
Torredembarra 11/05/2006 BOPT 21‐7‐06 Núm. 168 / Pàg. 25
Bellver de Cerdanya 20/07/2006 BOPLL 26‐10‐06 Núm. 146 / Pàg. 20
Maçanet de la Selva 02/08/2006 BOPG 8‐11‐06 Núm. 213 / Pàg. 79
Sant Feliu de Guíxols 26/10/2006 BOPG 14‐12‐2006 Núm. 237 / Pàg. 72
Cambrils 27/06/2006 BOPT 28‐12‐06 Núm. 295 / Pàg. 12
Fontanals de Cerdanya 11/12/2006 BOPG 28‐12‐06 Núm. 245 / Pàg. 49
Riu de Cerdanya 21/10/2006 BOPLL 2‐1‐07 Núm. 1 / Pàg. 27
Castellcir 15/01/2007 BOPB 23‐1‐07 Núm. 20 / Pàg. 27
Prats i Sansor 11/07/2006 BOPLL 17‐3‐07 Núm. 38 / Pàg. 47
Sant Adrià del Besòs 17/04/2007 BOPB 14‐7‐07 Núm. 168 / Pàg. A1‐104
Granollers 03/11/2006 BOPB 8‐8‐07 Núm. 189 / Pàg. 21
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
77
Tiana 10/04/2007 BOPB 8‐11‐07 Núm. 268 / Pàg. 35
Ametlla del Vallès 02/04/2008 BOPB 12‐4‐08 Núm. 89 / Pàg. 42
Les Franqueses del Vallès 25/03/2008 BOPB 10‐6‐08 Núm. 139 / Pàg. 42
Vallromanes 03/04/2008 BOPB 28‐6‐08 Núm. 155 / Pàg. 99
Lliçà d’Amunt 27/03/2008 BOPB 5‐7‐08 Núm. 161 / Pàg. 69
Castellar del Vallès 29/04/2008 BOPB 9‐7‐08 Núm. 164 / Pàg. 35
Vilanova i la Geltrú 05/05/2008 BOPB 29‐7‐08 Núm. 181 / Pàg. 54
Mollet del Vallès 30/06/2008 BOPB 2‐10‐08 Núm. 237 / Pàg. 40
Alfés 23/07/2008 BOPLL 18‐10‐08 Núm. 146 / Pàg. 30
Almacelles 23/07/2008 BOPLL 11‐11‐08 Núm. 158 / Pàg. 26
Capellades 06/12/2008 BOPB 6‐12‐08 Núm. 293, Annex I / Pàg. 79
Igualada 16/02/2009 BOPB 27‐12‐08 Núm. 49 / Pàg. 47
Gelida 11/11/2008 BOPB 22‐1‐09 Núm. 19 / Pàg. 62
Cardedeu 28/05/2009 BOPB 11‐6‐09 Núm. 139 / Pàg. 38
Palau‐Solità i Plegamans 26/03/2009 BOPB 10‐6‐09 Núm. 138 / Pàg. 53
Begues 11/09/2008 BOPB 11‐9‐08 Núm. 219 / Pàg. 22
Boadella i les Escaules 13/10/2009 BOPG 20‐11‐09 Núm. 223 / Pàg. 73
Sabadell 02/0272010 BOPB 24‐3‐10 Núm. 71 / Pàg. 117
Òdena 19/01/2010 BOPB 13‐4‐10 Núm. 88 / Pàg. 60
Rubí 25703/2010 BOPB 1‐7‐10
Collbató 21/12/2009 BOPB 7‐7‐10
Castellbisbal 26/07/2010 BOPB 26‐10‐10
Caldes de Malavella 25/10/2010 BOPG 9‐11‐10 Núm. 214 / pàg. 65
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Cercador d’Informació de Diaris Oficials (CIDO)
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
78
ANNEX II. QÜESTIONARI DE L’ENQUESTA
Versió on‐line: http://icta.uab.es/q_estalviaigua/index.php
ENQUESTA SOBRE L’APLICACIÓ DE LES ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA DE CATALUNYA
Càrrec:
Municipi:
Comarca:
FITXA TÈCNICA I DADES DEL MUNICIPI 1. El servei municipal d’abastament d’aigua és una concessió?
Sí Pública
Privada
1.1. De quin tipus?
Mixta
1.2. Nom de l’empresa/es concessionària/es
1.3. Any d’inici de la concessió
1.4. Any de finalització de la concessió
No
2. L’òrgan gestor de l’abastament d’aigua exerceix o ha exercit algun rol en l’aplicació
i disseny de l’ordenança?
Sí En què ha consistit?
No
3. Quin va ser el consum d’aigua per usos municipals de l’any 2009 (o de l’últim any
amb disponibilitat de dades)?
Consum municipal Any
m3/any
4. Aproximadament, com es reparteix el consum d’aigua municipal entre els
següents usos?
Edificis i equipaments municipals
Reg de parc i jardins municipals
Fonts i usos ornamentals
Neteja viària
Altres usos:
TOTAL 100 %
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
79
5. Prioritzi les següents actuacions per estalviar aigua segons el grau d’efectivitat que creu que tindrien en el seu municipi, on l’1 indica la més efectiva i l’11 la menys efectiva:
Ordenança per a l’estalvi d’aigua
Campanyes de conscienciació ambiental per fomentar l’estalvi d’aigua entre els ciutadans
Subvencions a noves tecnologies domèstiques que fomentin l’estalvi d’aigua
Exempcions i/o bonificacions d’impostos municipals
Modificació del sistema de tarifació (estructura i/o preus)
Millora de la xarxa d’abastament
Substitució d’aforaments per comptadors
Aprofitament d’aigües freàtiques per a usos municipals
Aprofitament d’aigua d’escorrentia superficial per a usos municipals
Aprofitament d’aigües regenerades (d’una EDAR)
Plans de contingència del consum d’aigua en algun sector del municipi
6. Quines de les anteriors actuacions per estalviar aigua s’han dut a terme al seu
municipi en els últims 5 anys?
Aprovació o revisió de l’ordenança per a l’estalvi d’aigua
Campanyes de conscienciació ambiental per fomentar l’estalvi d’aigua entre els ciutadans
Subvencions a noves tecnologies domèstiques que fomentin l’estalvi d’aigua
Exempcions i/o bonificacions d’impostos municipals
Modificació del sistema de tarifació (estructura i/o preus)
Millora de la xarxa d’abastament
Substitució d’aforaments per comptadors
Aprofitament d’aigües freàtiques per a usos municipals
Aprofitament d’aigua d’escorrentia superficial per a usos municipals
Aprofitament d’aigües regenerades (d’una EDAR)
Plans de contingència del consum d’aigua en algun sector del municipi (indústria, serveis municipals, etc.)
Altres:
7. Prioritzi les següents mesures per fomentar l’aplicació de l’ordenança i l’estalvi
d’aigua als edificis construïts segons el grau d’efectivitat que creu que tindrien en el seu municipi, on l’1 indica la més efectiva i el 5 la menys efectiva:
Subvencions a noves tecnologies domèstiques que fomentin l’estalvi d’aigua
Exempcions i/o bonificacions d’impostos municipals
Deduccions a la factura de l’aigua
Campanyes de conscienciació ambiental per a estalviar aigua
Servei de suport i assessorament tècnic per instal∙lar sistemes d’estalvi d’aigua i d’aprofitament de recursos no potables
Altres idees:
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
80
8. Per quins motius es va aprovar l’ordenança per a l’estalvi d’aigua al seu municipi?
1
2
3
9. Quina/es regidories municipals són les responsables de l’aplicació i el seguiment
de l’ordenança d’estalvi d’aigua?
Medi Ambient
Urbanisme
Obres
Altres:
10. Quin tipus de comunicació/explicació de l’ordenança es va fer als ciutadans?
Publicació al butlletí municipal i/o pàgina web
Notes informatives als mitjans locals (premsa, ràdio i/o televisió)
Sessions informatives i/o taules rodones
Repartiment de díptics i/o tríptics i/o de guies
Repartiment d’airejadors i/o altres dispositius d’estalvi d’aigua
Punts d’informació itinerants
Altres:
Cap
11. Prioritzi les anteriors actuacions per explicar l’ordenança als ciutadans segons el
grau d’efectivitat que creu que tindrien en el seu municipi, on l’1 indica la més efectiva i el 6 la menys efectiva:
Publicació al butlletí municipal i/o pàgina web
Notes informatives als mitjans locals (premsa, ràdio i/o televisió)
Sessions informatives i/o taules rodones
Repartiment de díptics i/o tríptics i/o de guies
Repartiment d’airejadors i/o altres dispositius d’estalvi d’aigua
Punts d’informació itinerants
12. S’ha fet alguna comunicació/explicació de l’ordenança dirigida específicament a
promotors o instal∙ladors?
Sí En què ha consistit?
No
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
81
13. Es fa algun tipus de seguiment de l’aplicació de l’ordenança al municipi?
Sí 13.1. En què consisteix?
Registre de llicències
Informe de seguiment (requisit per obtenir bonificacions en les subvencions d’abastament en alta atorgades per l’ACA)
Inspecció de primera ocupació
Altres:
13.2.Quins recursos humans i/o econòmics s’hi dediquen?
No
14. Si us plau, ompli les graelles amb el nombre de llicències d’obres afectades per
l’ordenança d’estalvi d’aigua: 14.1. En total, quants edificis i habitatges del municipi s’han vist afectats per
l’ordenança d’estalvi d’aigua des de la seva aprovació?
Edificis i equipaments públics afectats
Unifamiliars Edificis residencials afectats:
Plurifamiliars Nº habitatges
Edificis afectats amb altres usos (hotels, indústries, oficines, etc.)
14.2. Concretament, quants edificis i habitatges del municipi han instal∙lat algun
sistema d’aprofitament de recursos no potables?
TIPUS DE SISTEMA
TIPUS D’EDIFICI Aigües pluvials
Aigües grises
Aigua sobrant de piscina
Aigües freàtiques
Edificis i equipaments públics
Unifamiliars
Plurifamiliars
Edificis residencials
Nº habitatges pluri.
Edificis amb altres usos (hotels, indústries, oficines, etc.)
15. Es supervisa el funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no
potables després d’atorgar la llicència de la primera ocupació?
Sí Com?
No es supervisa
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
82
16. Es supervisa l’adopció de pràctiques de xerojardineria als jardins privats del
municipi?
Sí Com?
No es supervisa
17. S’ha posat alguna sanció per incompliment de l’ordenança d’estalvi d’aigua?
Sí Per quin motiu?
No
18. S’ha fet algun estudi o disposeu de dades quantitatives d’estalvi d’aigua arran de la implantació de l’ordenança?
Sí En què ha consistit?
No
19. D’aquí 10 anys, quina reducció del consum d’aigua per càpita (en percentatge)
creu que haurà provocat l’aplicació de l’ordenança al seu municipi?
%
20. Quines millores introduiria a l’ordenança d’estalvi d’aigua del seu municipi?
1
2
COMENTARIS, OBSERVACIONS, SUGGERIMENTS,...
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
83
ANNEX III. QÜESTIONARI DE L’ENTREVISTA
ESTUDI SOBRE L’APLICACIÓ DE LES ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA DE CATALUNYA
Càrrec:
Municipi:
Comarca:
Data de l’entrevista:
FITXA TÈCNICA I DADES DEL MUNICIPI 1. El servei municipal d’abastament d’aigua és una concessió?
Sí Pública
Privada
1.1. De quin tipus?
Mixta
1.2. Nom de l’empresa/es concessionària/es
1.3. Any d’inici de la concessió
1.4. Any de finalització de la concessió
No
2. L’òrgan gestor de l’abastament d’aigua exerceix algun rol en l’aplicació de
l’ordenança?
Sí En què consisteix?
No
3. Quin va ser el consum d’aigua per usos municipals de l’any 2009 (o de l’últim any
amb disponibilitat de dades)?
Consum municipal Any
m3/any
4. Aproximadament, com es reparteix el consum d’aigua municipal entre els següents
usos?
Edificis i equipaments municipals
Reg de parc i jardins municipals
Fonts i usos ornamentals
Neteja viària
Altres usos:
TOTAL 100 %
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
84
5. Ompli les graelles amb el nombre de llicències d’obres afectades per l’ordenança d’estalvi d’aigua:
5.1. En total, quants edificis i habitatges del municipi s’han vist afectats per
l’ordenança d’estalvi d’aigua des de la seva aprovació?
Edificis i equipaments públics afectats
Unifamiliars Edificis residencials afectats:
Plurifamiliars Nº habitatges
Edificis afectats amb altres usos (hotels, indústries, oficines, etc.)
5.2. Concretament, quants edificis i habitatges del municipi han instal∙lat algun
sistema d’aprofitament de recursos no potables?
TIPUS DE SISTEMA
TIPUS D’EDIFICI Aigües pluvials
Aigües grises
Aigua sobrant de piscina
Aigües freàtiques
Edificis i equipaments públics
Unifamiliars
Plurifamiliars
Edificis residencials
Nº habitatges pluri.
Edificis amb altres usos (hotels, indústries, oficines, etc.)
6. Prioritzi les següents actuacions per estalviar aigua segons el grau d’efectivitat que
creu que tindrien en el seu municipi, on l’1 indica la més efectiva i l’11 la menys efectiva:
Ordenança d’estalvi aigua
Campanyes de conscienciació ambiental per fomentar l’estalvi d’aigua entre els ciutadans
Subvencions a noves tecnologies domèstiques que fomentin l’estalvi d’aigua
Exempcions i/o bonificacions d’impostos municipals
Modificació del sistema de tarifació
Millora de la xarxa d’abastament
Substitució d’aforaments per comptadors
Aprofitament d’aigües freàtiques per a usos municipals
Aprofitament d’aigua d’escorrentia superficial per a usos municipals
Aprofitament d’aigües regenerades (d’una EDAR)
Plans de contingència del consum d’aigua en algun sector del municipi (indústria, serveis municipals, etc.)
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
85
APLICACIÓ DE LES ORDENANCES MUNICIPALS PER A L’ESTALVI D’AIGUA
21. Quines de les següents actuacions per estalviar aigua s’han dut a terme al seu municipi en els últims 5 anys?
Aprovació o revisió de l’ordenança d’estalvi d’aigua
Campanyes de conscienciació ambiental per fomentar l’estalvi d’aigua entre els ciutadans
Subvencions a noves tecnologies domèstiques que fomentin l’estalvi d’aigua
Exempcions i/o bonificacions d’impostos municipals
Modificació del sistema de tarifació
Millora de la xarxa d’abastament
Substitució d’aforaments per comptadors
Aprofitament d’aigües freàtiques per a usos municipals
Aprofitament d’aigua d’escorrentia superficial per a usos municipals
Aprofitament d’aigües regenerades (d’una EDAR)
Plans de contingència del consum d’aigua en algun sector del municipi (indústria, serveis municipals, etc.)
Altres:
22. Prioritzi les següents mesures per fomentar l’aplicació de l’ordenança i l’estalvi
d’aigua als edificis construïts segons el grau d’efectivitat que creu que tindrien en el seu municipi, on l’1 indica la més efectiva i el 5 la menys efectiva:
Subvencions a noves tecnologies domèstiques que fomentin l’estalvi d’aigua
Exempcions i/o bonificacions d’impostos municipals
Deduccions a la factura de l’aigua
Campanyes de conscienciació ambiental per a estalviar aigua
Servei de suport i assessorament tècnic per instal∙lar sistemes d’estalvi d’aigua i d’aprofitament de recursos no potables
Altres idees:
23. Per quins motius es va aprovar l’ordenança municipal d’estalvi d’aigua?
1
2
24. Quins criteris va tenir o tindria en compte per adequar l’ordenança d’estalvi
d’aigua a les característiques del seu municipi?
1
2
3
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
86
25. Quina/es regidories municipals són les responsables de l’aplicació i el seguiment de l’ordenança d’estalvi d’aigua? Quines tasques realitzen? Regidoria Principals tasques
Medi Ambient
Urbanisme
Obres
Altres
26. Quin tipus de comunicació/explicació de l’ordenança es va fer als ciutadans?
Publicació al butlletí municipal i/o pàgina web
Notes informatives als mitjans locals (premsa, ràdio i/o televisió)
Sessions informatives i/o taules rodones
Repartiment de díptics i/o tríptics i/o de guies
Repartiment d’airejadors i/o altres dispositius d’estalvi d’aigua
Punts d’informació itinerants
Altres:
Cap
27. Prioritzi les anteriors actuacions per explicar l’ordenança als ciutadans segons el
grau d’efectivitat que creu que tindrien en el seu municipi, on l’1 indica la més efectiva i el 6 la menys efectiva:
Publicació al butlletí municipal i/o pàgina web
Notes informatives als mitjans locals (premsa, ràdio i/o televisió)
Sessions informatives i/o taules rodones
Repartiment de díptics i/o tríptics i/o de guies
Repartiment d’airejadors i/o altres dispositius d’estalvi d’aigua
Punts d’informació itinerants
28. S’ha fet alguna comunicació/explicació de l’ordenança dirigida específicament a
promotors o instal∙ladors?
Sí En què ha consistit?
No
29. Com es podria millorar la comunicació de l’ordenança als promotors i
instal∙ladors?
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
87
30. Es fa algun tipus de seguiment de l’aplicació de l’ordenança al municipi?
Sí 13.1. En què consisteix?
Registre de llicències
Informe de seguiment (requisit per obtenir bonificacions en les subvencions d’abastament en alta atorgades per l’ACA)
Inspecció de primera ocupació
Altres:
13.2.Quins recursos humans i/o econòmics s’hi dediquen?
No
31. Com es podria millorar el seguiment de l’aplicació de l’ordenança al municipi?
32. Quines han estat les principals dificultats de tipus tècnic i administratiu que us heu
trobat en la tramitació de llicències d’obres relacionades amb l’ordenança?
33. Quines han estat les principals dificultats de tipus tècnic que us heu trobat en les
inspeccions o visites d’obres afectades per l’ordenança?
34. Quines han estat les principals dificultats de tipus tècnic que us heu trobat en el
funcionament i manteniment dels sistemes d’estalvi d’aigua previstos per l’ordenança?
35. Es supervisa el funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no
potables instal∙lats al municipi després d’atorgar la llicència de la primera ocupació?
Sí Com?
No es supervisa
36. Com es podria millorar el control del funcionament dels sistemes d’aprofitament
de recursos no potables instal∙lats al municipi?
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
88
37. Es supervisa l’adopció de pràctiques de xerojardineria als jardins privats del municipi?
Sí Com?
No es supervisa
38. S’ha posat alguna sanció per incompliment de l’ordenança d’estalvi d’aigua?
Sí Per quin motiu?
No
39. Han detectat algun problema d’incompatibilitat entre l’ordenança, el Codi Tècnic
de l’Edificació i el Decret d’Ecoeficiència?
Sí Quin/s?
No
40. S’ha fet algun estudi o disposeu de dades quantitatives d’estalvi d’aigua arran de
la implantació de l’ordenança?
Sí En què ha consistit?
No
41. D’aquí 10 anys, quina reducció del consum d’aigua (en percentatge) creu que
haurà provocat l’aplicació de l’ordenança al seu municipi?
42. Quines millores introduiria a l’ordenança d’estalvi d’aigua del seu municipi?
1
2
3
43. Ens podria suggerir algun edifici del municipi de caràcter públic o privat on s’hagi
instal∙lat algun sistema per aprofitar els recursos hídrics no potables i on es podria fer un seguiment per mesurar l’estalvi d’aigua?
COMENTARIS, OBSERVACIONS, SUGGERIMENTS,...
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
89
ANNEX IV. MAPES
Mapa 1: Municipis que han aprovat una ordenança per a l’estalvi d’aigua o una normativa
similar (2010)
Mapa 2: Municipis amb ordenança que pertanyen a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la
Sostenibilitat (2010)
Mapa 3: Població dels municipis amb ordenança (2009)
Mapa 4: Consum domèstic per càpita dels municipis amb ordenança (2009)
Mapa 5: Superfície urbanitzada dels municipis amb ordenança
Mapa 6: Densitat urbana dels municipis amb ordenança (2009)
Mapa 7: Companyies de subministrament d’aigua dels municipis amb ordenança (2010)
Mapa 8: Preu domèstic de l’aigua als municipis amb ordenança (2009)
Mapa 9: Any de publicació de les ordenances d’estalvi d’aigua
Mapa 10: Tipus d’ordenances per a l’estalvi d’aigua aprovades pels municipis (2010)
Mapa 11: Combinació de mesures de substitució contemplades a les ordenances (2010)
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
90
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
91
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
92
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
93
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
94
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
95
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
96
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
97
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
98
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
99
Estudi sobre l’aplicació de les Ordenances municipals d’estalvi d’aigua
100
‐
Top Related