L E S E S T R E L L E S , L E S E S T R E L L E S , E L S P L A N E T E S I E L S P L A N E T E S I
L A V I D AL A V I D A
A n n a A n n a A n n a M a r i aM a r i aM a r i a M i c h a l s k aM i c h a l s k aM i c h a l s k aA i d aA i d aA i d a M o n t a l a rM o n t a l a rM o n t a l a r M e n d o z aM e n d o z aM e n d o z aP a u l a M o r e n o M a r c oP a u l a M o r e n o M a r c oP a u l a M o r e n o M a r c o
LES ESTRELLESLES ESTRELLESSempre veiem les estrelles iguals,
perque la seua vida és massa llarga perque pugam observar els canvis en l'evolució estelar.
Les estrelles naixen de les nebuloses galàctiques, compostes de H i He.
La vida de cadas estrella depén de la seua masa
- Les menudes acaben “apagant-se”
- Les mes grans exploten.
EL COL·LAPSE
Quan la nebulosa comença a contraer-se s'inicia el proces de formació de les estreles.
La nebulosa és un núvol de gas estable i per 2 motius comença la contració:
1. El núvol gira al voltant del centre de la Galàxia i les parts més propers del centre giren més depresa i les llunyanes més lentes.
2. l'energia de l'explosió de la Supernova que va formar les estrelles de la primera generació espenta i facilita el col·lapse.
Perquè un núvol s'expandixca o es contraga fa falta la força de la gravetat i presió.
Per a la contracció la masa de gas ha de ser 30 000 vegades major que la del Sol.
D'una nebulosa naixen millons d'estrelles.
FRAGMENTACIÓEl núvol es contrau i la densitat augmenta. La
gravetat actúa amb + força.
El núvol es trenca i es va fragmentant i col·lapsant individualment.
Amb aquest procés es formen núvols negres de molta densitat. No deixen passar llum ni escapar calor en forma de radiació i comencen a calentar-se.
La temperatura tan alta converteix el núvol en un núvol brillant.
Amb més calor el col·lapse és més lent. Per això el col·lapse provoca l'augment de “T” y de la “p” que s'oposa a la gravetat.
p ·V=n·R·T
La nebulosa de Orión. Foto treta de la NASA.
El cor de la nebulosa de Orión. La foto de treta de la NASA.
PROTOESTRELLES· El núvol brillant emet
radiació electromagnètica i perd energía. Això refreda el núvol, disminueix la pressió i torna a obeïr a la gravetat: torna a començar el col·lapse.
· Ara el núvol té una forma esfèrica pareguda a la estrella però encara no es una estrella ni tampoc una nebulosa, es denomina protoestrella.
· Moltes apareixen rodejades d'un residu del col·lapse de gas i pols nomenat disc protoplanetari. La enfosqueix.
DE PROTOESTRELLA A DE PROTOESTRELLA A
ESTRELLAESTRELLA ( ) En la contracció com ja sabem la ( ) En la contracció com ja sabem la
. temperatura augmenta Quan . temperatura augmenta Quan
10 000 000 arriba prop dels ºC 10 000 000 arriba prop dels ºC
' .s inicien les reaccions nuclears' .s inicien les reaccions nuclears
2 Les primeres converteixen nuclis 2 Les primeres converteixen nuclis
' ' .dH en un nucli d He' ' .dH en un nucli d He
2 La reacció nuclear té lloc quan 2 La reacció nuclear té lloc quan
( , protons la mateixa carga electrica ( , protons la mateixa carga electrica
) ' pocitiva s unixen provocats per la) ' pocitiva s unixen provocats per la
.força nuclear forta .força nuclear forta
Este fenomen ocorre solament quan Este fenomen ocorre solament quan
la temperatura és altíssima perquè la temperatura és altíssima perquè
' els àtoms s exciten sufiecientment ' els àtoms s exciten sufiecientment
- i vagen apropant se fins que - i vagen apropant se fins que
' 2 .xoquen i s unixen protons ' 2 .xoquen i s unixen protons
HA NASCUT UNA ESTRELLA
Raccions nuclears pel nucli de la protoestrella.
La col·lapsació es deté.
Forma un estrella.
Produeix energia estable.
Pressió igualada a la força de la gravetat.
EL LÍMIT SUBESTELAR: LES NANES MARRONS
PROTOESTRELLES:
No aconsegueixen reaccions químiques del interior, seran protoestrelles tota la vida.
Mai seran estrelles.
En la seua juventud obtenen energía del col·lapse gravitatori.
Seran calents i brillants.
Es converteixen en nanes marrons.
Per a convertir-se en estrella...Per a convertir-se en estrella...Perquè una protoestrella puga Perquè una protoestrella puga
convertir-se en estrella:convertir-se en estrella:
Temperatura sufiecient.Temperatura sufiecient.
La massa 0,075 vegades major La massa 0,075 vegades major que la del Sol: límit que la del Sol: límit subestelar.subestelar.
Amb el límit subestelar s'inicien Amb el límit subestelar s'inicien reaccions nuclears i es converteix reaccions nuclears i es converteix en una estrella.en una estrella.
Amb una massa inferior es queda Amb una massa inferior es queda en nana marró.en nana marró.
Es forma un disc protoplanetari, Es forma un disc protoplanetari, fracció del col· lapse i dóna voltes fracció del col· lapse i dóna voltes al voltant d'una estrella. Així es al voltant d'una estrella. Així es converteix en un planeta.converteix en un planeta.
VIDA DE L'ESTRELLA
Les estrelles no varien massasinó el tamany.
Estrctura més o menys estable
Nucli: al centre.
- genera energía.
- on es produeixen reaccions nuclears.
Zona inerta: al voltant del nucli.
Segons la seua massa l'estrella viu d'una manera
Vegem què ocòrre si
m> límit subestelar.
Estrelles gegants Gengant rojaGengant roja nebulosa planetaria nebulosa planetaria
nana blanca --> nana negranana blanca --> nana negra
Expansió estrellaExpansió estrella
Capes exteriors de l'estrella es trobes lluny del nucli: es refreden i Capes exteriors de l'estrella es trobes lluny del nucli: es refreden i enrogeixen.enrogeixen.
Forma una gegant roja:Forma una gegant roja:
Forma nebulosaplanetàriaForma nebulosaplanetària
óóForma nana blanca: estrella freda estable, sense front Forma nana blanca: estrella freda estable, sense front
d'energiad'energia
iiForma nana negra: més freda que nana blanca. No té cap Forma nana negra: més freda que nana blanca. No té cap
energía (ni llum ni calor)energía (ni llum ni calor)
Gegant roja
Estrelles supergegants (I)Nana blanca
Supergegant roja
Estrella de neutrons --> Supernova
Estrella supergegant
Es contrau i fa reaccions nuclears (O, C)
Estrella supergegant roja
Forma nana blanca
Fa noves reaccions nuclears (Si, Fe)
Fotodissocicació del Fe: Nucli de Fe calent es converteix en àtoms de H fred. Este canvi brusc fa que l'estrella es col·lapse ràpidament. Els electrons i els protons xoquen formant neutrons.
Forma una estrella de neutrons
Estrelles supergegants(II)
L'estrella de neutrons és molt densa i rígida.
La materia que l'envolta cau cap ella.
Quan l'estrella no pot aguantar tanta pressió, la materia que que cau rebota produint una explosió
Supernova
Forats negres
Forat negre: Regió de l'espai amb molta gravetat. Tanta, que res no pot eixir d'ell, al tindre molta velocitat de fuga.
Format a partir d'estrella de neutrons:
La pressió del gas pot augmentar fins una quantitat de pes, i si la supera, els neutrons es trenquen.
Estrella de neutrons es col·lapsa fins l'infinit, formant un forat negre.
FIFI