Embat Publicació periòdica de la Porciúncula / S’arenal, del 30 de març a l’1 d’abril
Edició especial
100 anys de
Gaudí a Mallorca
El vaixell terrestre que remodelà el geni Gaudí La commemoració de l’aniversari de la reforma de la Seu és el fet més emblemàtic de Mallorca el
da al geni català Anto-
ni Gaudí, qui dugué a
terme una gran refor-
ma de l’interior de la
catedral. Per això, bui-
dà la nau central de
les edificacions. D’a-
questa manera, s’a-
conseguí un gran es-
pai per al poble.
Gaudí substituí els ciris
pel llum elèctric. I així
Gaudí va fer entrar la
modernitat dins un
temple medieval.
Si començam per l’ex-
terior de la catedral de
Mallorca, hem de par-
lar de les dues façanes
de les que consta el
temple, una de les
quals resultà greument
ferida després del ter-
ratrèmol de 1851 que
sacsejà l’illa més gros-
sa de l’arxipèlag Bale-
ar. Fou llavors quan el
geni madrileny Juan
Bautista Peyronet, fou
cridat per una extraor-
dinària reforma per
poder mantenir la ca-
tedral dreta durant
molts més anys. Així
mateix, aquest arqui-
tecte també edificà de
bell nou les torres de
la façana.
Anys més tard, el bisbe
Campins féu una crida-
D’altra banda, Gaudí
va obrir grans fines-
trals que aleshores
estaven condemnats.
A més, hi posà vitralls
de mils colors, que
aportaren un ambient
càlid, i va acabar amb
la fosca que feia segles
que regnava.
Vista des de la mar, la Seu pareix un gran vaixell que surt del port.
Informació elaborada ínte-
grament pels alumnes de 2n
ESO B durant el projecte de
la tasca social.
La Seu, una obra inacabada Des del segle XIII en obres, la catedral segueix en construcció després de grans intervencions de molts artistes i creadors
La façana de la Seu despres del terretremol i actualment en contrucció
Després de la conques-
ta catalana de Jaume I
d’Aragó al 1229,
desembarcà a Santa
Ponça i es dirigí a Pal-
ma, on començà a edifi-
car la catedral sobre la
mesquita musulmana
existent, després de fer
fora els musulmans de
les terres cristianes. La
catedral es el monu-
ment més important
perquè representa per-
fectament els darrers
vuit segles de la seva
història
Guillem Sagrera
Al 1230 hi ha indicis
documentals relacio-
nats amb l’obra de la
Seu. La construcció co-
mençà per la capella de
la Trinitat, durant el
regnat de Jaume II
(1276-1311), ell va ser
el primer monarca de la
corona de Mallorca. A
finals del segle XIV es
varen enderrocar els
darrers vestigis de la
mesquita i al comença-
ment del segle XV es va
entrar en una nova fase
Embat / S’Arenal, del 30 de març a l’1 d’abril
constructiva. El pro-
jecte de catedral gòti-
ca s’allargà durant se-
gles. Al 1400 Guillem
Sagrera, dóna una
gran empenta a les
obres. Quan morí, el
seu fill Joan
(arquitecte), fou conti-
nuador de la construc-
ció.
El terratrèmol
A 1851 hi va haver
una gran catàstrofe,
un terratrèmol, el qual
va ser tan potent que
es va notar en tota l’i-
lla, va posar en perill
tot el conjunt de la fa-
çana principal, que va
estar a punt d’esbucar
-se per la quantitat de
cruis que havien apa-
regut després dels ter-
ratrèmols, però l’ar-
quitecte Joan Baptista
Peyronet que realitza
una façana nova, la és
la que podem visualit-
za ara en l’actual cate-
dral.
Al 1902 el bisbe Pere
Joan Campins va en-
carregar a Antoni
Gaudí una reforma de
la catedral amb la fi-
nalitat de millorar-la i
deixar més espai per
al poble, reestructurar
l’interior i fer aquell
edifici gòtic més llumi-
nós.
Retrat de l’arquitecte Gui-
llem Sagrera.
Embat / S’Arenal, del 30 de març de l’1 d’abril
Gaudí and Campins: a creative Spanish pair Gaudi and Campins create fantastic art and de-
Antoni Gaudí i Cornet
(Catalan pronuncia-
tion; 25 June 1852 –
10 June 1926) was a
Spanish Catalan archi-
tect from Reus and the
best known practi-
tioner of Catalan
Modernism. Gaudí's
works reflect an indi-
vidualized and dis-
tinctive style. Most are
located in Barcelona,
including his magnum
opus, the Sagrada
Família.
Antoni, the couple's
fifth child, was to live
the longest. His sib-
lings included sisters
Rosa (May 5, 1844-
1879), who married
and had a daughter,
Rosa Egea Gaudí, and
Maria (June27, 1845-
January 10 1850); and
brothers Francesc
(March 26, 1848-April
20, 1850) and Fran-
cesc (May 27, 1851-
1876), who earned a
Medical degree, but
never practiced.
Pere Campins was
Bishop of Mallorca
(1898-1915) characte-
rized by the establish-
ment of the Church of
Mallorca in the langua-
ge and culture of the
island. He studied at
the Seminary of Ma-
llorca, graduated in
theology at Toledo,
rector of the Parish of
Porreres. He was the
promoter of the resto-
ration of the Cathedral.
On 8th December 1904
his desire to start a
quite importante cate-
ring venue .
Antoni Gaudi,en un retrat Avon es pot notar la seva pene-
trant mirada.
Gaudí studied archi-
tecture at the Llotja
School and the Barce-
lona High School of
Architecture, graduat-
ing in 1878.
The death of Gaudí
On 7 June 1926, Gaudí
was taking his daily
walk to the Sant Felip
Neri church for his
habitual prayer and
confession. While he
was walking along the
Gran Via de les Corts
Catalanes between
Girona and Bailén
streets, he was struck
by a passing tram and
lost consciousness. A
few minutes later he
died. He left his build-
ings and his designs
half made and he on-
ly did one tower
Campins, a
Embat / S’Arenal , del 30 de març a l’1 d’abril
Recorriendo el interior de la Seu Os enseñamos la Catedral de Mallorca
reformada por el arquitecto Antoni Gaudí
Os explicaremos, un poco, el interior de la Seu:
1. Planta: La catedral de Mallorca presenta una planta basilical de tres naves, cerrada por una cabecera formada por tres ábsides. Las naves están constitui-das por ocho tramos cada una, cada uno de estos tramos se com-pone de: nave central, naves laterales y capi-llas entre los contra-fuertes.
La decoración más im-portante es: es la cate-dral con el mayor rose-tón del mundo gótico, con un diámetro de unos 13,8 m y unos 100m2. Esta situada sobre el altar cen-tral .En noviembre y en febrero, sobre las 8 de la mañana si no esta nublado, se puede ver la sombra de un rose-tón formando un 8 con el otro rosetón.
El baldaquino: fue co-locado en la capilla Real el 8 de diciembre de 1912 sustituyendo el primero y en la res-tauración de Antoni Gaudí. Se encuentra suspendido por medio de cadenas y cuerdas. Esta hecho con mate-riales blandos como el
cartón y el papel
Estructura del edifi-cio:
1. Tiene una de las
naves mas altas y an-
chas de Europa Las
obras de construcción
se alargaron hasta el
año 1630 y dieron
como resultado una
catedral de 121 m de
longitud por 55 m En
la nave central, cuyas
bóvedas se sostienen
sobre unas esbeltas
columnas de planta
octogonal de 1,5m de
diámetro y 22 m de
altura. La Catedral de
Palma de Mallorca
tiene en la torre un
total de 9 campanas.
De entre ellas sobre-
sale una y mide 2 me-
tros de diámetro y
pesa 4.517 kilos. El
alzado de la catedral
no sigue los modelos
franceses, pero es el
típico de las plantas de
salón levantinas, debi-
do a que existe una im-
portante diferencia de
altura entre la nave
central y las naves late-
rales. Esto, por una
parte, permite alcanzar
una inédita altura inte-
rior de 44 m y abrir un
amplísimo claristotio,
lugar en el que se sitúa
el rosetón, aunque las
Gaudí combinó a la perfección la luz solar y la eléctrica, consiguiendo un
efecto extraordinario. Los turistas quedan extasiados ante tanta belleza.
iglesias levantinas.
Pilares esbeltos
Son pilares octogonales que ayudan a sujetar las paredes y el techo, hechos de piedra are-nisca de las canteras de Santanyí y Galdent. Hay catorce pilares reparti-dos, siete a cada lado, que dividen las tres na-ves. Están a 7’74 me-tros de distancia entre si, son delgados y muy altos, miden 21’47 me-tros.
Como se aguanta:
1. Contrafuertes y ar-botantes
En el exterior , las bó-vedas están reforzadas por robustos contra-fuertes, alternando uno mayor y dos menores. Las mayores reciben los dobles arbotantes de las naves, los más pequeños refuerzan los muros de las capillas, tienen gárgolas. El ex-terior de la catedral, tiene aspecto sólido y pesado.
Juego de luces del rosetón del altar mayor al proyectarse sobre el rosetón
del portal mayor. Este fenómeno sucede dos veces al año: el día de San Mar-
tín (11 de noviembre) y el 2 de febrero, día de la Candelaria.
Pilar iluminado por la
luz del rosetón. Se pue-
de observar el anillo–
candelabro.
Miles de colores de los ventanales reflejados en el pavimento de la Catedral,
creando una filigrana ornamental muy visible a determinadas horas del día.
Esto hace que la Seu sea una de las catedrales más luminosas.
Embat/ S’ Arenal, del 30 de març a l’ 1 d’ abril
Intervenciones inesperadas
del arquitecto Gaudí en la Seu El arquitecto catalán contribuyó en la
reforma y en la decoración de la Catedral
En 1901 el obispo
Campins fue a Barcelo-
na a encargarle una
serie de trabajos para
La Seu al arquitecto
Antoni Gaudí ya que
sabía que era un gran
arquitecto.
Campins tenía en
mente llevar a cabo
una gran obra de res-
tauración en La Seu.
En noviembre de 1899
el obispo visitó Barce-
lona para pedirle a
Gaudí opinión. En
1901 este le propuso
al arquitecto hacerse
cargo de la restaura-
ción. El genio viajó a
Palma para conocer
mejor el edificio y le
presentó una maqueta
de madera de su obra.
El fenómeno trasladó
la sillería gótica al al-
tar. Quitó los elemen-
tos que impedían la
circulación de las per-
sonas y habilitó el pa-
so de un mayor núme-
ro de personas. Deco-
ró el altar con cerámi-
ca representando los
escudos de los obispos
de Mallorca rodeados
de ramas de árboles.
Arregló las ventanas
para que la luz entrara
en la catedral. Colocó
el altar mayor y las
inscripciones de hie-
rro forjado en latín.
Construyó una baran-
dilla para el altar y dos
tronas. Colocó lámpa-
ras y candelabros de
diferentes diseños co-
mo por ejemplo las
“trobigueres”; tam-
bién colocó los llama-
dos tranvías en cada
lado del altar, diver-
sos lampadarios en la
entrada de la capilla
real y en las naves la-
terales y finalmente
un gran baldaquino
sobre el altar mayor
en el que puso un ta-
piz y unas bolas que
representan bolas de
El arquitecto utilizó
mucho la luz eléctrica
y aprovechó las piezas
antiguas que le conve-
nían para idear otras
de nuevas.
La intervención de
Gaudí fue brillante pe-
ro seguramente hoy en
día no le dejaríamos
hacer todo lo que hizo
porque alguien le diría
alguna cosa. Era un ti-
po moderno, y así eran
sus obras, modernas.
El arquitecto Antoni Gaudí
(en la imagen de arriba)
llegó a Mallorca el 1901. El
baldaquino ( a la derecha )
es una de sus intervencio-
Embat / S’Arenal, del 30 de març al 1 d’abril
Descomponent la Seu Quins materials va utilizar Gaudí
per fer la seva gran obra a Palma? A la natura trobam
tres grans grups de
roques.
Sedimentàries: so-
len presentar una dis-
posició en capes, que
s’anomenen estrats.
Poden ser: detríti-
ques, calcàries, eva-
porítiques i orgàni-
ques.
Magmàtiques: pro-
cedeixen de la mescla
de roca fosa i gasos
anomenats magma.
Poden ser plutòni-
ques, volcàniques i
filonianes.
Metamòrfiques: pro-
cedeixen de roques
sedimentàries o mag-
màtiques que han
sofert elevades pres-
sions i temperatures
però sense fondre’s.
Poden ser laminars i
cristalines.
Segons les seves pro-
pietats, les roques
són cimentades o
cristalines. En aquest
grup s'inclouen tant
les roques magmàti-
cas com les metamòr-
fiques, i es classifi-
Tipus de roques.
quen en: massives
(granit i marbre) i fo-
liares (pissarres).
A la Seu es varen uti-
litzar roques sedi-
mentàries com el
marès de Santaní, el
de Galdent,el de Puig-
derós i el de Felanitx.
Vidre: El vidre és una matèria sòlida acon-seguida a partir del refredament d'un lí-quid evitant-ne la cristal·lització. El vi-dre es fabrica a partir d'una mescla comple-xa de composts vitrifi-cants com el sicilici.
La ceràmica és un ma-terial sòlid inorgànic i no metàl·lic que ne-cessita la intervenció
d'una quantitat de ca-lor en la seva prepara-ció.
Ferro forjat: El ferro forjat és un producte derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat en vermell, i s'endureix refredant-se ràpida-ment. Es fon a 1500ºC, es poc tenaç i es pot soldar mitja-nçant forja.
Trencadís: És una mena de mosaic for-mat per trossos irre-
Baldaquí: objecte re-ligiós. El nom fa refe-rencia a la ciutat de Bagdad, d’on prové.
Trona prop de l’al-tar: és un pedestal elevat perquè s’hi fa-cin sermons.
Trobigueres: són uns anells—canelobres adossats a les colum-nas de la Seu que ser-veixen per iluminar.
Mobiliari: El mobilia-ri està compost de fe-rro i fusta: bancs dels oficiants de l’altar, tamboret, faristol i escala plegadissa d’accés.
El drac del parc Güell està
fet de trencadís, i dóna la
benvinguda als visitants.
Els elements
decoratius i el mobiliari
Embat / S’Arenal, del 30 de març a l’1 d’abril
La natura ha estat sempre la font que inspirava en Gaudí L’arquitecte representà branques d’olivera, gira-sols i peixos a les seves obres més importants
Antoni Gaudí, un dels
arquitectes més impor-
tants, va posar en la
majoria de les seves
obrres imitacions d’al-
gunes plantes i ani-
mals. L’arquitecte va
aprofitar que les obres
estaven en construcció,
per, ja que sempre li
havia apassionat, mo-
tius vegetals i animals.
S’hi poden trobar re-
presentacions d’arbres,
peixos i gira-sols, inspi-
rant-se en alguns ele-
ments de la natura.
Des dels inicis, Gaudí
va omplir les seves
obres de taques, co-
lors i formes que ens
donen a entendre com
és la seva imaginació
simbòlica, sorgida de
la interpretació de la
natura i l'esperit reli-
giós. Gaudí considera-
va que les creacions
de la natura són sem-
pre belles per a l'ob-
servador ja que són
una justa aplicació de
la forma a l'objecte, i
la seva utilització o
funció, l'harmonia que
presideix la natura i
ens sorprèn tant da-
vant d'un arbre im-
mens com davant de
l'insecte més petit.
Aquestes imitacions
les podem trobar en
la majoria de les
obres de Gaudí, o en
les que Gaudí ha par-
ticipat. Per exemple, a
la Sagrada Família,
l’obra que més el re-
presenta, es troben co-
lumnes que volen re-
presentar els troncs
dels arbres, que al te-
rrat es junten com si
fossin les branques o
les fulles; també es tro-
La torre de gira-sols a “El Capricho”, a Cantabria.
La cátedra de la Seu amb decoracions de bran-
ques i fulles d’olivera, presideix l’altar.
voreres del àbside.
També es troben re-
presentades fulles de
garballó i clavells de
moro a la Casa Vicens,
gira-sols a “El Capri-
cho”, una estatua d’un
lleó a la “Casa Botines”,
una imitació d’un ei-
xam d’abelles a la
“Casa Calvet”, repre-
sentacions de peixos
catalans a la Casa Fi-
gueres “Bellesguard”,
el famos drac a la font
del Park Güell...
gues, de raïms i pàm-
pols. També es fa
al·lusió al pà que s’ob-
té a patrir del blat i
del vi que s’obté a
partir del raïm.del
Park Güell...
A la Seu de Mallorca,
on Gaudí va fer una
reforma, també hi va
incorporar motius flo-
rals. Per exemple, al
voltant de la càtedra
del bisbe es troben
representades fulles i
branques d’olivera.
Però segurament la
que seria la millor
aportació de Gaudí a la
Seu, és el baldaquí.
Aquest te repressenta-
des carabasses, orna-
ments que imiten espi-
gues de blat, raïms i
pàmpols de figuera
També es fa al·lusió al
pa que s’obté a patrir
del blat i del vi que
s’obté a partir del raïm.
El baldaquí en general
és un monument a la
naturalesa.
A la Seu de Mallorca,
on Gaudí va fer una
reforma, també hi va
incorporar motius
florals. Per exemple,
al voltant de la càte-
dra del bisbe es tro-
ben representades
fulles i branques
d’olivera. Però segu-
rament la que seria la
millor aportació de
Gaudí a la Seu, és el
baldaquí. Aquest te
repressentades cara-
basses, ornat d’espi-
El baldaquí de la Seu de Mallorca te representades carabasses, ornaments d’espigues de blat, de raïms i pàm-
pols de figuera.
Top Related