El poder socialitzador dels contesGuia per triar quins contes expliquem
Introducció
Des de l’Àrea de la Dona del Consell Comarcal del Bages es
desenvolupen polítiques d’igualtat de gènere. Una de les
línies de treball és la prevenció de la violència de gènere, i
és per això que estem portant a terme un projecte per prevenir
comportaments sexistes i oferir altres models de relació als in-
fants, a les famílies i a la comunitat educativa.
El conte, transmès oralment o de forma impresa, és un recurs àm-
pliament utilitzat a l’aula i ha estat vehicle educatiu, especial-
ment en Educació Infantil i primers cicles de primària, en-
cara que també pot ser utilitzat en altres nivells i etapes
educatives.
A través dels contes inculquem a les noves gene-
racions els valors dominants, hem socialitzat els
nens i les nenes, contribuint, d’aquesta manera, a
mantenir “l’equilibri” i el poder establert.
Aquesta guia té com a primer objectiu facilitar un
anàlisi qualitatiu, des de la perspectiva de gène-
re, dels contes que habitualment utilitzem
a l’aula, emprant eines senzilles i útils,
fitxes on registrar l’anàlisi del contingut,
tant del text com de les imatges, i poder
conèixer quin biaix té el conte. El segon
objectiu és prendre decisions en funció
d’aquestes dades per a poder desenvolupar
estratègies que ens permetin, per una part, selecci-
onar els contes que utilitzarem i per altra, adaptar aquells
contes que, malgrat que el nivell de sexisme sigui alt, volem
treballar amb l’alumnat.
Així doncs, esperem que aquesta guia sigui un instrument que us ajudi a
prendre decisions adequades davant un conte determinat i entre tots i totes
puguem fomentar una societat lliure de prejudicis i amb igualtat d’oportu-
nitats per a nens i nenes.
Glòria Torner i Miguel
Consellera d’Acció Social i Ciutadania del Consell Comarcal del Bages
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
s
3
5
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
s
0 Presentació
El conte és un dels recursos didàctics més potents dels que disposem. A vegades, l’utilit-
zem amb l’objectiu d’ensenyar llengua, oral o escrita, altres com a element motivador per
introduir continguts conceptuals i, en moltes ocasions, com a eix al voltant del qual sorgiran
totes les activitats d’una unitat didàctica, com a element motivador, perquè no podem obli-
dar la quantitat de possibilitats que ens ofereixen aquestes històries, que a totes les nenes i
a tots els nens els encanta escoltar.
La primera funció que té el conte, la primera funció de la literatura en general, és el delit,
gaudir de les històries, dels personatges, de la màgia, dels fets intemporals... Però no és
aquesta la seva única funció. Nosaltres volem posar la mirada en una altra funció: la que ens
ofereix el sistema sexe – gènere.
El professorat i les famílies són conscients de saber i de les experiències que ofereix el conte,
però no sempre s’és conscient del seu poder socialitzador.
En concret a través d’un conte:
• Socialitzem , inculquem idees, creences i valors socials.
• Legitimem institucions o instàncies socials, funcions i rols.
• Oferim models d’actuació
• Oferim models d’identificació des del punt de vista emocional.
• Ensenyem com solucionar conflictes.
• Oferim un món màgic, que el nen i la nena viuen, i en el qual poden descarregar l’agressi-
vitat, l’ansietat, i les pors reals.
• Oferim una font d’imaginació i creació. A partir d’ells, els i les alumnes crearan les seves
pròpies històries i imaginaran el seu món ideal, els seus somnis i els seus malsons.
Les investigacions realitzades, sobre els contes de fades o contes de tradició popular mos-
tren un alt contingut sexista dels continguts i els valors que transmeten, però no són els
únics.
D’aquí la doble finalitat d’aquesta publicació:
• Oferir una eina útil per escollir contes.
• Aprendre a detectar i a eliminar el biaix sexista i els elements violents dels contes que
expliquem.
6
Els contes tradicionals
El conte preferit és el conte fantàstic, el tradicional, l’anomenat també “el conte de
fades”. Sol ser el primer contacte de la infància amb la literatura, això no obstant, aquest
primer contacte no és tan innocent com podria ser. Les investigacions ens mostren el mar-
cat caràcter sexista dels seus continguts i dels valors que transmet.
És fàcil observar-ho a simple vista. El conte de fades està estereotipat en els atributs als
personatges femenins i masculins, les accions, els trets emocionals que se’ls atribueixen...,
i així per exemple:
• Elles sempre esperen, cusen, netegen, ploren...
• Ells sempre lluiten, salven, rescaten, viatgen...
• El poder del personatge femení màgic (la fada) radica precisament en la seva màgia
atorgada per algú o alguna cosa.
• El poder del personatge masculí màgic (el mag) radica en la seva saviesa.
• La malícia del personatge femení radica en la gelosia i la lletjor.
• La malícia del personatge masculí radica en el seu poder (llop) o en l’avarícia.
• Finals que representen la forma més perfecta d’existència desitjada: casar-se amb el
príncep o la princesa i convertir-se en rei o reina.
• Les nenes i les dones es descriuen com a boniques, dolces, delicades, pobres, ingènues,
negades intel·lectualment, intuïtives, volubles...
• Els homes en general es descriuen per la seva valentia, covardia, astúcia, agressivitat,
eficàcia i pels seus treballs o per les seves situacions de poder.
• I així un llarg etcètera.
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
sEl
s co
nte
s tr
adic
ion
als
1
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
s
7
Entre aquests estereotips, el més utilitzat, i potser el més perillós en la formació de la
identitat de gènere, tant per a l’home com per a la dona, és la figura del príncep blau. És la
mateixa figura de Kent per a la Barbie, o el Capità per a Pocahontas que, quan les noies ar-
riben a l’adolescència assimilen al cantant, a l’actor o a l’esportista de moda, transformant
aquests elements màgics del príncep blau en elements reals que pugui veure en un com-
pany o amic. Un company, que com a conducta ella podrà canviar, perquè amb un petó
provoquem la metamorfosi del lleig i fastigós gripau en el valent i protector príncep. Només
hem d’estimar-lo, entregar-nos completament... l’amor ho pot tot.
Al contrari, el príncep ha de conquerir, ser valent, decidit i agosarat... i mantenir aquesta
conquesta costi el que costi (encara que mai no li ensenyem com). Amb els contes ense-
nyem els nens a fer conquestes, i com més conquestes més home és. Una característica de
qualsevol príncep blau és ser desitjat per la resta de dones.
Sembla, doncs, curiós que oferim als alumnes aquests models identificatius sense introduir
elements crítics, que posin en dubte els valors que porten implícits. Quins models d’exis-
tència s’estan oferint quan es reflecteixen
només princeses boniques, prínceps valents,
bruixes dolentes i herois que ho són perquè
les destrueixen? Van destinades a nenes que
no obeeixen i són castigades com la Caput-
xeta Vermella, o a nens que, en canvi,
s’arrisquen i es converteixen
en homes?... Amb quin
personatge s’identifiquen les
nenes? I els nens? Què és
el que ells i elles valoren
més?
Els
con
tes
trad
icio
nal
s
8
Anàlisi del contingut
No pretenem fer una anàlisi exhaustiva de cada conte, sinó
disposar d’un instrument que ens ajudi a prendre decisions
adequades davant un conte determinat:
• L’expliquem o no a l’aula?
• Si l’expliquem, ho fem tal com és o el modifi-
quem?
• Quins elements canviem?
• Quines activitats proposem en funció dels nos-
tres objectius?
El més important és tenir clar que un dels nostres
objectius en explicar un conte és l’adquisició
dels valors necessaris per formar persones
sense prejudicis.
No només els “contes de fades” oferei-
xen un model social desigual, també ho
veiem en molts de nova creació, encara
que també podem trobar altres con-
tes que, conscients del valor que
els seus missatges exerceixen,
són respectuosos amb el paper
que els personatges femenins
i masculins juguen en
la història i amb les
imatges que uti-
litzen. Aquest
criteri ens pot
servir quan fem
noves adquisicions.
Anà
lisi d
el c
ontin
gut
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
s
2
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
s
9
La biblioteca de l’aula
Les vies? que de les quals es nodreixen aquestes petits prestatges són molt diversosdiverses,
pel que podem trobar contes de tot tipus.
Alguns títols són adquirits pel propi mateix professorat, que amb bon criteri ha seleccionat,
però altres són adquirits per les famílies, o regalats per editorials.
També tenim contes molt vells, mil vegades apedaçats, que l’alumnat segueix reclamant,
contes que ja hi eren quan vem vam arribar a l’aula, contes que vem vam llegir a la nostra
infància...
Els hem d’analitzar tots des de la perspectiva de gènere, perquè tots socialitzen. Inclús
aquells que no ofereixen històries , contes d’imatges “El conte dels animals”, “El conte de
les hores”, “El meu primer diccionari d’anglès”... ... tenen els estereotips més comuns i
tradicionals:
Mares netejant, cuinant o cuidant a nadons, pares en rols de poder (policia, jutge...)
nens jugant a “jocs de nens” i nenes jugant a “jocs de nenes” . De fet aquest tipus de con-
tes, com també la publicitat, utilitzen l’estereotip com a recurs per enviar missatges a través
de la imatge.
A l’En analitzar el contingut, estem analitzant la identificació de l’alumnat amb cadascun
dels seus personatges, així com els elements d’aquest món ideal que el nen i la nena estan
creant per al seu futur.
La b
iblio
teca
de
l’aul
a
3
Anà
lisi d
el c
ontin
gut
4
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
s
10
Plan
tilla
per
l’an
àlis
i de
cont
ingu
t
Plantilla per a l’anàlisi de contingut
Primer proposem analitzar la història a través dels personatges (les seves característiques,
com les descriu....), després analitzarem les imatges (colors assignats, plans...) , després
podem analitzar el llenguatge des de la perspectiva de gènere, els adjectius i el masculí
genèric. Després traurem les conclusions.
Conte:
Autor/a:
Il·lustrador/a:
Editorial:
Personatges femenins:
1.
2.
3.
4.
Personatges masculins:
1.
2.
3.
4.
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
s
11
Personatges
Personatges femenins Personatges masculins
Nombre
Protagonista
Descripció
Parentesc
Personalitat
Ocupació
Què fan
Què diuen
Què els passa
Desenllaç
Estereotip
Conclusions
Plan
tilla
: Per
sona
tges
Plan
tilla
per
l’an
àlis
i de
cont
ingu
t
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
s
12
Atributs Afectius
Personatges femenins Personatges masculins
Reflecteixen estat d’ànim
Indiquen valoraciópositiva
Indiquen valoraciónegativa
Indiquenpoder
Indiquensubordinació
Altres
Conclusions
Llenguatge
Personatges femenins Personatges masculins
Adjectius
Masculí genèric Conclusions
Plan
tilla
: Atr
ibut
s, a
fect
ius
i lle
ngua
tge
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
s
13
Imatges
Personatges femenins Personatges masculins
Nombre
Colors
Plans
Què fan
Objectes associats
Estereotips
Conclusions
Quin valors ensenya el conte ?
Estratègies i recursos
És adequat per l’aula?
Adaptacions necessàries
Nivell educatiu
Plan
tilla
: Im
atge
s, C
oncl
usio
ns
i Est
ratè
gies
i re
cuso
s
Plan
tilla
: Atr
ibut
s, a
fect
ius
i lle
ngua
tge
14
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
s
5 Organització dels resultats
Feta l’anàlisi del contingut del conte i tretes les conclusions, podem fer una classificació
establint 4 categories:
• Conte coeducatiu
• Conte amb un nivell de sexisme escàs
• Conte amb un nivell de sexisme mitjà
• Conte amb un nivell de sexisme molt alt
Contes amb un nivell de sexisme mitjà o escàsAmb els que tenen alguns elements sexistes i/o violents, l’estratègia a seguir seria canviar al-
guns dels seus continguts, per exemple, canviar els adjectius del conte, si la princesa a més
de ser dolça és valenta i el príncep a més de ser lluitador és culte i sensible... la cosa canvia.
Una altra alternativa és oferir altres atributs als personatges, canviar les situacions i el de-
senllaç de les accions. Naturalment sentirem els infants que diuen “no és així”, però podem
convidar nens i nenes a jugar canviant els contes, com ens agradaria que fossin?
• Reinventar una de les escenes eliminant el biaix sexista o violent.
• Dramatitzar escenes canviant els personatges femenins pels masculins.
• Acabar les històries amb altres finals.
• Dibuixar, modelar... representar, en definitiva, com els hauria agradat que fos el conte.
• Canviar els personatges.
• Fer jocs amb el llenguatge i treballar tècniques per desenvolupar la imaginació i fantasia
de Gianni Rodari (Gramàtica de la fantasia): hipòtesis fantàstiques (què passaria si...?); jugar
amb els contes (contes al revés)
Contes amb un nivell de sexisme molt altEl primer que hem de pensar és si és aconsellable explicar aquests contes. Després d’aques-
ta reflexió i en el cas que decidim que sí, considerem imprescindible tenir present el nivell
maduratiu i l’edat de l’alumnat a qui va dirigit, de manera que aquestes característiques ens
permetin fer una activitat crítica perquè el grup sigui conscient dels missatges que transmet.
En segon lloc, hem de tenir en compte que els valors que transmet el conte amb un nivell
de sexisme alt, possiblement, no coincideixin amb les finalitats educatives del centre.
Org
anitz
ació
del
s re
sulta
ts
15
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
s
Per tant, els contes amb un nivell de sexisme molt alt tan sols poden ser explicats a nivells
educatius superiors, on es pugui fer a l’aula una anàlisi del contingut, amb la plantilla
d’anàlisi i promovent la reflexió conjunta del grup sobre els rols i els estereotips que s’hi
reflecteixen.
EstratègiesProposem realitzar una activitat grupal per analitzar els personatges femenins i masculins
des dels paràmetres següents:
• El nombre
• Qui és el o la protagonista
• Com són descrits els seus atributs
• Se’ls atribueix algun tipus de parentiu
• Característiques emotives i cognitives
• Què fan
• Què diuen
• Què els passa
• Quin paper tenen
en el desenllaç del
conte.
Org
anitz
ació
del
s re
sulta
ts
16
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
s
CreativitatUn cop analitzats aquests
elements, a més de les estra-
tègies utilitzades pels contes
de nivell 2 i 3 , podem deixar
volar la imaginació de nens i
nenes i permetre’ls “solucionar
el problema”: a través d’activi-
tats de creació:
• Que creïn els seus propis
contes a partir del que hem
explicat.
• Creació de dossiers, diaris,
murals, llibres comuns en
petit o gran grup...
• Participació en concursos,
diaris o revistes escolars.
D’aquesta forma aconseguim
utilitzar aquest gran poder
socialitzador del conte, en
funció de les nostres finalitats
educatives d’una forma lúdica,
creativa i didàctica.
17
El p
od
er s
oci
alit
zad
or
del
s co
nte
s
Bibliografia
BRONWYN, DAVIES (1994). Sapos y culebras y cuentos feministas. Los niños de preescolar y el género, Feminismos. Universitat de Valencia, 1994.
GARCÍA-LAGO, V. (2002). Educamos en prejucios o educamos en valores. Educación y Futuro nº 7, octubre (pp. 63-73).
INSTITUTO ANDALUZ DE LA MUJER. Vivir los cuentos. Guia para contar los cuentos. 2006.
LURIE, ALISON. No se lo cuentes a nadie. Literatura infantil, espacio subversivo. Fundación Germán Sánchez Ruipérez.1998
TURÍN, A. Los cuentos siguen contando. Algunas reflexiones sobre los estereotipos. Madrid: Horas y Horas, 1995.
Las mujeres protagonistas de los cuentos. Cuadernos de literatura infantil i juvenil, 156, enero (pp 44-48), 2003.
Cuentos infantiles alas abiertas: con equidad e igualdad. CEFA, 1999
Colecciones de cuentos “Capaces de todo”. Fundación FASAD
6Bibl
iogr
afia
Top Related