EAPC motor de recerca | 2020
Parla’m en català, soc una dona musulmana
Assumpta Aneas Álvarez (IP)
Montse Freixa, M. Pau Sandín, Pilar Folgueiras, Ruth Vilà
Laia Ferrer, Xantal Genovart, Mar González, Cristina Vilaplana, Anna Aroca
Letizia Ruiz, Rosa Delgado, Lydia Aimerich, Rosa Canals, Marcela Cespa, Núria
Demesté, Sofía Carreras, Marta Torras, Aina Fábrega
Gené Gordó, Manuela Merino, Ainoha Nadia Douhaibi, Gabriela Gómez, Núria
Lorenzo, Alicia Cid
Cristina Monteys, Josep Palacios, Khalid Ghali, Alba Ambrós
Marta Ausona, Fátima Aatar, Rosa Martínez-Cuadros
Ferran Camas, Àngels Renom, Núria Fustier, Conxa Montilla, Marifé Calderón, Marta
Venceslao, Emma Campdepadrós
Agustí Iglesias, Marçal Farré i Carolina Llorente
Aquest document és fruit d’una recerca promoguda l’any 2019 per l’Escola
d’Administració Pública de Catalunya en el marc del programa EAPC motor de
recerca. Forma part del projecte pilot dut a terme amb la Secretaria d’Igualtat,
Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Es presenta tal com va ser
lliurat pels autors en la seva versió definitiva.
Data de lliurament: gener de 2020
0
Grup de Recerca en Educació Intercultural
Grup de Recerca Reconegut i Finançat per la Generalitat de Catalunya 2017-2019 Resolució EMC/1164/2017
MEM
ÒRIA
CIE
NTÍF
ICA
PARLA’M EN CATALÀ,
SOC UNA DONA CATALANA MUSULMANA
MEMÒRIA CIENTÍFICA
1
EQUIP DE RECERCA:
Investigadora Principal: Assumpta Aneas
Equip Metodològic Montse Freixa
M Pau Sandín
Pilar Folgueiras
Ruth Vilà
Coordinació ADMAC Laia Ferrer
Xantal Genovart
Mar González
Cristina Vilaplana
Anna Aroca
Investigadores ADMAC Letizia Ruiz
Rosa Delgado
Lydia Aimerich
Rosa Canals
Marcela Cespa
Núria Demesté
Sofía Carreras
Marta Torras
Aina Fábrega
Expertes/s grup Educació Gené Gordó
Manuela Merino
Ainoha Nadia Douhaibi
Gabriela Gómez
Núria Lorenzo
Alicia Cid
Expertes/s grup Espiritualitat i família Cristina Monteys
Josep Palacios
Khalid Ghali
Alba Ambrós
Expertes/s grup Gènere Marta Ausona
Fátima Aatar
Rosa Martínez–Cuadros
Expertes/s grup Serveis Socials Ferran Camas
Àngels Renom
Núria Fustier
Conxa Montilla
Marifé Calderón
Marta Venceslao
Emma Campdepadrós
Assessoria RRI i Formulació Polítiques Públiques Agustí Iglesias
Marçal Farré
Carolina Llorente
MEMÒRIA CIENTÍFICA
2
PRESENTACIÓ ..............................................................................................................4
PRIMERA PART ...........................................................................................................7
1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS DEL PROJECTE .................................................................... 8
1.1. Anàlisi del problema i rellevància estratègica ......................................................................... 8
1.2. Objectius ............................................................................................................................... 11
2. ESTAT DE L’ART ........................................................................................................ 12
2.1. Minorització i minories ......................................................................................................... 12
2.2. Religió.................................................................................................................................... 13
2.3. Gènere, religió i ciutadania ................................................................................................... 16
2.4. Ciutadania religiosa ............................................................................................................... 17
3. DISSENY METODOLÒGIC .......................................................................................... 20
3.1. Disseny de la recerca ............................................................................................................ 20
3.2. Població i participants ........................................................................................................... 22
3.2.1. Participants en la recerca participativa ................................................................................ 22
3.2.2. Participants en l’avaluació de la transferibilitat a serveis i polítiques .................................. 24
3.3. Estratègies de recollida i anàlisi de la informació ................................................................. 29
3.3.1. Recerca participativa: entrevista en profunditat .................................................................. 29
3.3.2. Avaluació de la transferibilitat: el grup de discussió ............................................................ 31
3.3.3. Anàlisi del contingut ............................................................................................................. 34
3.4. Rigor científic ........................................................................................................................ 40
4. RESULTATS DE LA RECERCA PARTICIPATIVA .............................................................. 41
4.1. Explorant la meva identitat. Què és i com és ser dona musulmana a Catalunya ......................... 41
4.1.1. Vida, dona, musulmana, feliç ............................................................................................... 42
4.1.2. Sentits existencials................................................................................................................ 46
4.2. Preguntes i respostes generades en aquesta mirada per les dones de l’ADMAC des de la perspectiva de serveis i polítiques públiques ...................................................................................... 48
5. RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE LA TRANSFERIBILITAT ............................................. 50
5.1. Propostes en clau de polítiques públiques ................................................................................... 50
5.2. Accions desenvolupades respecte al projecte ............................................................. 55
SEGONA PART ........................................................................................................... 61
MEMÒRIA CIENTÍFICA
3
6. INTERACCIÓ I IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT A LA RECERCA......................................... 62
6.1. Enfocament RRI ............................................................................................................................ 62
6.2. Implicació social ........................................................................................................................... 65
7. IMPLICACIÓ I CONSTRUCCIÓ DE CONSENSOS ............................................................ 66
7.1. Estratègies .................................................................................................................................... 66
7.2. Construcció de coneixement col·laboratiu ................................................................................... 70
7.3. Difusió i comunicació.................................................................................................................... 75
CONCLUSIONS FINALS ............................................................................................... 76
REFERÈNCIES ............................................................................................................. 78
ANNEX 1. Mostra ...................................................................................................... 82
ANNEX 2. Spiritual Counseling Questionnarie ............................................................ 91
ANNEX 3. Memo-resum ............................................................................................. 95
ANNEX 4: Marc Ivàlua ............................................................................................... 97
MEMÒRIA CIENTÍFICA
4
PRESENTACIÓ
MEMÒRIA CIENTÍFICA
5
Aquesta memòria detallada és la memòria científica del projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana», que va guanyar el concurs «Estudi prospectiu participatiu sobre les polítiques públiques per afavorir la construcció d’una identitat col·lectiva pluricultural».
Segons les indicacions tècniques de la convocatòria de 2018, l’objecte de la contractació era:
L’elaboració d’un estudi prospectiu participatiu per orientar les polítiques públiques relacionades amb la pregunta següent: «Com podem afavorir la construcció d’una identitat col·lectiva pluricultural?», amb la finalitat de generar coneixement rellevant per a la presa de decisions en matèria de ciutadania i immigració.
Les característiques del contracte venien molt definides:
En primer lloc, l’estudi havia de ser prospectiu, és a dir, havia de proporcionar evidència científica i pensament estratègic a llarg termini que poguessin ser utilitzats per orientar les polítiques públiques dels pròxims anys.
En segon lloc, havia de ser participatiu, és a dir, havia de ser dissenyat i desenvolupat per un equip de recerca format per investigadors adscrits a una universitat o un centre de recerca i per altres actors socials, com decisors públics o representants de la societat civil i de la comunitat educativa. Alhora, havia d’implicar els col·lectius rellevants durant el desenvolupament de la recerca.
Finalment, havia de generar coneixement nou sobre les estratègies i els
mecanismes que poden afavorir la construcció d’una identitat col·lectiva
pluricultural a Catalunya i havia d’aportar opcions d’actuació viables per a la
Generalitat de Catalunya, susceptibles de ser incloses en el futur Pla de
ciutadania i immigració 2021-2024.
La present memòria presenta els elements claus esmentats en les
indicacions tècniques per a la contractació de l’estudi:
Recerca sobre l’estat de la qüestió, que inclou revisions de la literatura i
entrevistes exploratòries per identificar experiències d’èxit, motors de
canvi cap a nous escenaris i reptes presents i futurs. Aquest estat de l’art
està integrat en la primera part de la memòria, concretament en els
capítols 1 i 2.
Treball de camp, amb l’objectiu d’obtenir una anàlisi de casos a petita
escala que pugui proporcionar solucions replicables i generalitzables a
MEMÒRIA CIENTÍFICA
6
gran escala. Aquest component està descrit al llarg dels capítols 3, 4 i 5
de la primera part de la memòria.
Propostes d’actuació concretes i viables, susceptibles de ser incloses en
el Pla de ciutadania i immigració 2021-2024. Cal prioritzar les opcions que
busquin millorar l’ús de les estructures existents davant de les propostes
de creació de noves estructures. Estan presentades en la segona part de
la memòria.
Mètodes d’interacció amb la ciutadania, amb l’objectiu de presentar,
discutir i revisar els resultats i les propostes, i de fomentar-ne la implicació
i contribució. Estan presentades en la tercera part, on s’analitzen els
components de la RRI aplicades al projecte.
Mètodes de participació, col·laboració, discussió i construcció de consens
entre diferents actors socials per identificar els motors de canvi, els
possibles escenaris futurs, les opcions polítiques disponibles i les seves
conseqüències potencials. Cal implicar els col·lectius rellevants en la
identificació i definició de les propostes. Estan presentades en la quarta
part, en què s’expliquen les accions de formació i sensibilització del
projecte.
MEMÒRIA CIENTÍFICA
7
PRIMERA PART
MEMÒRIA CIENTÍFICA
8
1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
DEL PROJECTE
En aquest capítol presentarem una fonamentació conceptual que justifica la rellevància i pertinència de la proposta i exposarem els objectius del projecte.
1.1. Anàlisi del problema i
rellevància estratègica
El projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana» ha partit de diverses premisses:
1) La necessitat que a la Catalunya del segle XXI es comprengui que la nostra realitat social no és un entorn culturalment, racialment, ideològicament o demogràficament homogeni, on la normalitat és una població blanca, mediterrània, de tradició judeocristiana, i on les persones o col·lectius que no s’emmarquen en aquest patró són considerats minories subalternes, forasters o directament invisibles (Barker, 1981; Giménez, 2003). A hores d’ara, a la nostra societat hi ha ciutadans catalans valorats i percebuts com a inferiors des de la lògica dels valors socials, els marcs legals i els marcs mentals de la població dominant. Cal mostrar, visibilitzar i exhibir el gresol magnífic i riquíssim de la nostra societat, on tots els ciutadans i ciutadanes, tinguin el color i la creença que tinguin, són catalans i catalanes de ple dret (Hobsbawm, 1983; Anderson, 1991; Castells, 1998; Habermas, 1998; Bauman, 2005). Cal aconseguir que aquests ciutadans i ciutadanes siguin coneguts, reconeguts i valorats, i cal que ho siguin també els seus llegats i tradicions per tal tothom els reconegui com un tresor que ens dona valor (Holz, 2001; Giesen, 1999).
2) La radicalització pot ser una resposta a l’exclusió identitària i/o a la frustració existencial (Gephart, 1999; Piqueras, 1996; May, 1968; Frankl, 2010). Aquests estats no es donen només en persones amb risc d’exclusió social, sinó
MEMÒRIA CIENTÍFICA
9
en persones socialment integrades que, sistemàticament, són rebutjades, discriminades i qüestionades com a catalanes simplement per tenir una fe, un vestit o un color de pell que s’aparta d’aquesta majoria anteriorment descrita. Persones de nacionalitat espanyola, que poden tenir cognoms catalans, amb una posició econòmica mitjana o alta i que, malgrat això, pateixen doloroses discriminacions. La radicalització no es dona només en els barris més pobres. I davant aquesta agressió i injustícia patida reiteradament, tots podem respondre-hi en contra atacant des de la radicalització i el fonamentalisme de qualsevol ordre.
3) La dona, la mare, exerceix el rol clau en la maduració psicoafectiva de la persona mitjançant el vincle i l’afecció (Boss, 2014; Hellinger, 2001). Una mare psicoafectivament forta i socioculturalment reconeguda és uns dels pilars clau perquè l’infant, l’adolescent i el jove afrontin els reptes de configuració de la seva identitat individual i social des de la seguretat i l’estima. Arrelament, vincle i pertinença són alguns dels efectes més importants de tenir una mare (psicoafectivament) forta que, a més d’amor, ens transmeti un llegat de valors i tradicions que seran la nau amb la qual podrem navegar al llarg de la vida, que ens protegirà quan ens perdem o hi hagi tempestes. Una nau que serà el mitjà per arribar al destí personal, social, ideològic o espiritual cap on ens guiï la voluntat de sentit i llibertat. És per això que és tan vital el reconeixement i empoderament (psicoafectiu) de la mare (Carvajal, 2005; Luna, 1996; Quitmann, 2006).
4) Quan s’ha investigat la problemàtica de la integració de col·lectius nouvinguts o minoritaris en la societat d’acollida, malauradament quasi sempre s’ha focalitzat la mirada en contextos socials en situació de desavantatge i precarietat. Això ha fet que les problemàtiques derivades de la precarietat econòmica i la injustícia social s’hagin vinculat massa vegades a les derivades de factors culturals i religiosos. És a dir, moltes vegades s’han confós com a causes i factors culturals el que eren causes i factors socioeconòmics. Això ha estat nefast i un factor determinant en la construcció i consolidació popular dels estereotips (musulmà, immigrat, pobre, poc qualificat).
5) L’aclaparadora presència d’uns estereotips en tota la societat catalana que retraten la dona musulmana com una dona aculturitzada en el marc àrab, poc integrada a la societat catalana (tant culturalment com socialment), amb un estatus social irrellevant, acrítica en qüestions de gènere, i submisa i acrítica en relació amb les pràctiques religioses de les comunitats islàmiques a Catalunya. Uns estereotips que neguen la identitat catalana, perquè es nega a atorgar-la a les musulmanes nouvingudes i la retira a les catalanes de generacions. Uns estereotips que expulsen, denigren i agredeixen la dignitat i els drets de ciutadanes catalanes. Uns estereotips que determinen unes pràctiques discriminatòries, racistes, classistes i islamòfobes que qüestionen, tensen i amenacen la pertinença, el vincle, l’afecte i la relació amb les persones que no formen part del col·lectiu musulmà. Uns estereotips fomentats i utilitzats en el marc de les lluites de poder i control social (Bateston, 1979; Bauman, 1999; Foucault, 1980) per tal de a) estigmatitzar com a enemic un col·lectiu innocent i, en molts casos, vulnerable amb la intenció de reencaminar els veritables
MEMÒRIA CIENTÍFICA
10
causants de l’injust repartiment de recursos; b) fomentar la desconfiança, la por, el ressentiment i la ira, sentiments limitadors i discapacitats que, juntament amb la c) divisió i fractura de la societat, fa a totes i tots més vulnerables i manipulables.
Tot això va motivar el disseny d’una proposta de recerca que centrés l’atenció en el col·lectiu de dones musulmanes converses i que, a més d’integrar les aproximacions de la RRI, fes un pas endavant en l’empoderament i el reconeixement social del col·lectiu, el qual havia de passar de ser objecte de recerca a subjecte de la investigació.
La reflexió que va guiar el disseny va ser que des de l’acadèmia hem de qüestionar-nos fins a quin punt no estem reforçant aquests estereotips quan la majoria de la recerca es fa sobre persones en situació d’exclusió social i identitària (Bekerman, 2002, 2005, 2016).
Aquest enfocament de la recerca tenia molts perills i amenaces respecte a la transferència dels resultats al conjunt de la societat. La literatura demostra com, en situacions de vulnerabilitat social, el factor de desavantatge socioeconòmic té més efectes i impactes sobre les necessitats i problemàtiques que altres factors. Quan s’investiguen persones d’altres tradicions culturals o religioses i són pobres, freqüentment a aquestes dimensions ètniques i religioses s’hi atribueixen factors causals socioeconòmics. És a dir, és molt comú utilitzar la cultura i el multiculturalisme com a conceptes per amagar la lluita de classes, la injustícia social i el poder i control hegemònics d’un model materialista, capitalista, neoliberal, heteropatriarcal, occidental i judeocristià.
Les veus i mirades d’aquestes dones musulmanes catalanes han enriquit, han afegit complexitat, matisos i, en certa manera, oxigen al col·lectiu objecte d’estudi: ciutadanes catalanes socialment integrades amb la creença més estigmatitzada a la nostra societat, l’islam.
Vam considerar i continuem pensant que, des de l’òptica de la cohesió social, el repte més gran al qual ens enfrontem és el reenquadrament del fet intercultural i interreligiós en la nostra societat, específicament a Catalunya. Un reenquadrament que consisteix especialment en la necessitat de reenfocar la nostra societat eliminant-ne els grans tòpics i estereotips tant socials com científics i aconseguir que tots comprenguem i reconeguem que Catalunya no és una societat majoritàriament blanca de valors judeocristians, sinó que és un gresol divers on hi ha en igual legitimitat i valor —i, per tant, reconeixement— multitud de colors, creences i tradicions, acoblats per uns valors cívics de convivència i respecte (Grad, Martín, 2003).
Així doncs, sobre aquestes constatacions i premisses vam formular els objectius de recerca que exposem a continuació.
MEMÒRIA CIENTÍFICA
11
1.2. Objectius
En el projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana» es van plantejar els següents objectius:
Recopilar narrativament la mirada de les dones musulmanes catalanes
respecte a la seva vida social, familiar i espiritual.
Analitzar i sintetitzar dialògicament les preguntes i respostes generades en
aquesta mirada per les dones de l’ADMAC des de la perspectiva de serveis i
polítiques públiques de a) gènere, b) serveis socials, c) educació i d)
espiritualitat i família.
Formular propostes concretes en matèria de serveis públics, polítiques,
formació i sensibilització per a tota la societat catalana.
Seguidament presentarem el marc teòric del projecte. Els arguments de l’anterior
apartat justifiquen que no considerem fenòmens tradicionalment lligats a la
conceptualització del problema de la pluralitat cultural en una societat moderna:
les migracions. Nosaltres apel·lem a diferenciar de manera radical el procés
migratori del fenomen de la diversitat. No pot ser que persones que fa anys que
són a Catalunya, regulades, treballant, vivint-hi i contribuint, siguin encara
tractades d’immigrades. No pot ser que persones nascudes aquí siguin
considerades immigrades per tenir una imatge diferent. La immigració comporta
els seus processos. Integra les seves dinàmiques. I tot i que pot vincular-se al
fenomen de la pluralitat identitària no ho és consubstancialment.
MEMÒRIA CIENTÍFICA
12
2. ESTAT DE L’ART
Així doncs, els nostres referents conceptuals s’han focalitzat en els següents tòpics: 1) minorització, 2) religió, 3) ciutadania i 4) ciutadania religiosa. La síntesi de la literatura consultada ens ha permès disposar d’uns referents que ens han ajudat a delimitar la problemàtica objecte del projecte i l’anàlisi de la informació.
2.1. Minorització i minories
El concepte de minoria es refereix, generalment, a elements bàsics com ara característiques ètniques, religioses o lingüístiques estables que són diferents de la resta de la població. Aquesta diferenciació inclou una posició minoritària numèrica, la no dominació i una identitat cultural separada que la mateixa minoria vol preservar (Henrard, 2000: 30-48; Freidenvall, 2010: 5).
Actualment es prefereix l’ús del terme minorització, perquè minoria emfatitza la dimensió quantitativa, ignorant els processos de construcció social que poden construir-se entorn d’aquests col·lectius i que impliquen l’exclusió social, el racisme i la discriminació. Els col·lectius minoritzats i majoritzats sobreïxen «processos actius de racialització que suposen designar certs atributs de grups en contextos particulars com a “minoria [o majoria]”» (Gunaratnam, 2003: 17). Per tant, quan es parla de «majoritzada» i «minoritzada» s’estan tenint en consideració les relacions de poder i els diferencials existents entre els diferents grups.
Els processos de minorització no només afecten aspectes de religió i ètnia, sinó que també estan relacionats amb el gènere. Significativament, sovint es discriminen les dones o se’ls impedeix assumir rols i deures a l’igual dels homes. Aquesta discriminació té lloc en diversos àmbits, com són l’estat, el treball, les organitzacions del sector voluntari (incloses les religioses) o les famílies.
L’àmbit religiós, incloent-hi les estructures de gènere que hi ha dins, proporciona espais on les dones i els homes actuen com a ciutadans.
Les relacions entre la majoria religiosa i les minories religioses estan impregnades de poder (Roald, 2005: 20). La religió de la majoria està inclinada a percebre’s com a realitat objectiva i universal, exempta de negociació,
MEMÒRIA CIENTÍFICA
13
comparada amb les religions de les minories, que representen pràctiques «estranyes» i «incomprensibles» que haurien de canviar.
L’arena religiosa, en forma d’esglésies, mesquites, temples i altres, és un dels llocs on es formen i negocien les relacions de gènere. Les organitzacions religioses poden produir barreres o limitar activament la pràctica de la ciutadania igual per a dones i homes; també poden oferir oportunitats formals i informals per a pràctiques de ciutadania paritària.
Els estudiosos han identificat algunes característiques de les religions monoteistes (com ara el cristianisme, l’islam o el judaisme), com el caràcter patriarcal i opressiu per a les dones, però també se n’han identificat altres dimensions que són favorables a l’«alliberament» o «empoderament» de les dones (Brasher, 1998; Ahmed, 1992; Davidman, 1991).
En el nostre treball, el concepte de minoria religiosa fa referència a les minories numèriques. La paraula minoritzada té un caràcter relatiu; en aquest cas, les dones minoritzades estan en una posició inferior amb relació al col·lectiu majoritari i hegemònic (dones i homes) i també amb relació al col·lectiu d’homes del mateix grup minoritzat. En aquest sentit, el fet que hi hagi dones (col·lectiu minoritzat) que tinguin barreres i limitacions addicionals, tan sols pel fet de ser-ho, en les seves pràctiques i tradicions minoritàries i, per tant, minoritzades, fa que siguin «una minoria dins d’una minoria» (Eisenberg, Spinner-Halev, 2005) o que pateixin una doble minorització.
2.2. Religió
Hi ha dos tipus de conceptualitzacions sobre la religió. Les definicions inclusives cobreixen un ampli espectre, fonamentalment funcional, del que la religió fa. Anthony Giddens (2006: 534) defineix la religió com «un sistema cultural de creences i rituals comunament compartits que atorga significat, propòsit, creant una idea de realitat sagrada, globalitzadora i sobrenatural».
Les definicions exclusives són molt més restrictives i se centren en el que la religió és o en el contingut de les creences religioses, incloent-hi la consideració de la creença o la no creença en «divinitats».
Donant per fets la profunda acceptació i el reconeixement de la importància de les creences i pràctiques religioses en la vida de les dones i dels homes en la societat moderna, assumim que la religió pot crear significat, identitat i pertinença en les persones; en particular, en les dones.
Des dels serveis públics pot considerar-se la religió com a recurs social flexible i dinàmic que es pot adaptar a diverses circumstàncies socials i no com un conjunt de regles i creences eternament fixades.
MEMÒRIA CIENTÍFICA
14
La religió és, en altres paraules, una «caixa d’eines dinàmica» (Bartkowski, Read, 2003) que es pot utilitzar per donar suport a un ventall de punts de vista i pràctiques diferents entre partidaris d’una tradició religiosa particular.
Les creences, pràctiques i organitzacions religioses són en si mateixes de gènere, en el sentit que a dones i homes se’ls assignen diferents drets i deures i exerceixen diferents funcions religioses.
Tant el cristianisme com l’islam inclouen elements que poden ser interpretats com a discriminatoris i subjugadors i, alhora, com a alliberadors per a les dones. En particular, una lectura literal dels textos religiosos fundacionals dona sovint evidència d’una discriminació contra les dones. No obstant això, una lectura més «suau» d’aquests textos, que permet ajustaments als contextos contemporanis, incloses les ideologies de gènere que donen suport a la igualtat entre dones i homes, permeten un potencial per a una millor comprensió del «fet religiós entre dones i gènere» dels cànons religiosos.
Les dones poden trobar suport tant per al tradicionalisme de gènere com per a punts de vista més igualitaris sobre les relacions de gènere en les seves pròpies tradicions religioses.
Certament, les dones han de relacionar-se amb les característiques patriarcals de la seva pròpia religió. Però com a agents també són capaces de trobar maneres d’aconseguir poder i influència a través de la fe i la pràctica religioses. Les dones tenen una tradició per mobilitzar energia i recursos per mitjà d’organitzacions religioses (Warner, 1993), i l’àmbit religiós és un dels espais en què s’està formant i negociant les relacions de gènere (Nyhagen Predelli, 2008) en les nostres societats contemporànies.
Linda Woodhead (2007) ha proposat un marc teòric, que subscrivim, per entendre la relació entre religió i gènere. En aquest marc el paper del poder és central. Per aquesta autora la religió és un sistema de poder (del qual destaca la noció de poder sagrat), en què es pot distingir entre a) la situació descriptiva de la dona (la literalitat de la literatura, o la tradició escrita de cada religió en el que es diu sobre la dona) de la religió en relació amb el gènere i b) l’estratègia normativa de la religió en relació amb el gènere o rol social de la dona.
Aquest sistema de poder podria il·lustrar-se en les relacions entre l’estat i la comunitat religiosa. Per exemple, la comunitat religiosa es relaciona amb l’estat (laic) i les maneres en què l’estat i la societat regulen drets i deures en matèria de gènere. Així, la religió pot fer-se servir de manera normativa per mobilitzar reclamacions o accions en relació amb les distribucions de poder secular existents; com quan una església o qualsevol organització religiosa es mobilitza a favor o en contra de polítiques estatals particulars, com ara les polítiques que busquen avançar en la igualtat de gènere.
S’han identificat quatre maneres principals de situar la religió en relació amb el gènere (Woodhead, 2007: 569): a) com a corrent principal, b) com a marginal, c) com a confirmatori i d) com a desafiant, en el sentit de repte.
Les religions situades com a corrent principal es poden considerar part integrant del règim hegemònic existent, inclòs el règim de gènere existent. A Europa
MEMÒRIA CIENTÍFICA
15
occidental, diverses tradicions de fe cristiana han estat, i sovint continuen estant, molt relacionades amb l’estat; l’Església catòlica romana a Espanya és un exemple d’aquest corrent. Les religions «majoritàries», malgrat la seva relació amb els estats en què es troben, poden optar per aplicar diverses estratègies en relació amb el gènere que poden canviar, i fins i tot fluctuar, amb el temps. Les religions que es troben en la via marginal amb relació al gènere són, segons Woodhead, aquelles que «se senten més enllà de l’ordre social i del gènere» i que, en conseqüència, són tractades com a «socialment desviades» per la majoria. Les religions que es troben en la via confirmatòria en relació amb el gènere, d’altra banda, «busquen legitimar, reforçar i sacralitzar la distribució actual del poder a la societat i, en particular, l’ordre de gènere existent». Finalment, les religions que es troben en la via de repte respecte al gènere «busquen millorar, resistir o canviar» l’ordre de gènere existent.
Woodhead distingeix entre quatre maneres en què la «religió com a poder» pot relacionar-se amb el «gènere com a poder», que és com es refereix a l’estratègia de la religió en relació amb el gènere:
a) Una religió principal pot actuar per consolidar les diferències i les desigualtats de gènere existents. Un exemple és el judaisme ortodox, una forma de religió que «sacralitza la diferència i la desigualtat de gènere» (Woodhead, 2007: 572) però que, no obstant això, aconsegueix atraure les dones precisament a causa dels tradicionals rols de gènere que avala (Davidman, 1991).
b) Una religió principal es pot fer servir per «donar accés al poder “des de dins”» i utilitzar aquest poder «de manera que pugui subvertir l’ordre de gènere existent» (Woodhead, 2007: 569). Aquest tipus d’empenta tàctica dels límits de l’ordre de gènere dominant s’ha observat, per exemple, dins el moviment missioner evangèlic del segle XIX. En permetre a les dones fer proselitisme entre els potencials conversos cristians i, per tant, en donar-los un paper independent en el camp de la missió, el moviment missioner va subvertir —encara que de manera involuntària— l’ordre dominant de gènere, que es va confirmar d’una altra manera (Nyhagen Predelli, 2003). Les dones missioneres, doncs, eren efectivament «negociació amb el patriarcat» (Kandiyoti, 1988); van guanyar-se un paper independent i van entrar en el domini masculí de la predicació, tot i que no soscavaven radicalment el règim patriarcal de gènere de la missió.
c) Una religió pot estar en una posició de marginalitat respecte a l’ordre de gènere dominant però tenir com a objectiu millorar-lo. És a dir, una religió pot «ser utilitzada com a mitjà d’accés al poder [hegemònic] des de l’exterior», sense pretendre alterar radicalment les relacions de poder existents, sinó «millorar la posició i el benestar d’un mateix dins d’aquest ordre», un enfocament en la vida interior i l’espiritualitat (Woodhead, 2007: 575). Segons Woodhead, el moviment New Age o l’espiritualitat individual són les formes de religió que més clarament «accepten tàcitament l’ordre dominant de gènere, alhora que busquen canviar l’equilibri del poder».
MEMÒRIA CIENTÍFICA
16
d) Una religió pot estar en una posició de marginació en l’ordre de gènere dominant i alhora «tractar de contestar, interrompre i redistribuir» la distribució de poder de gènere (Woodhead, 2007: 569). Aquesta estratègia «contracultural» és exemplificada pel moviment feminista de la Deessa, incloses les bruixes i la wicca (Salomonsen, 2001). Aquesta cerca de «“la deessa femenina” en les seves pròpies vides i en la societat», juntament amb les estratègies d’empoderament femení i un compromís profund amb la igualtat de gènere, és el que més caracteritza aquesta quarta manera en què la religió com a poder pot relacionar-se amb el gènere com a poder.
2.3. Gènere, religió i
ciutadania
Quan s’ha volgut analitzar fins a quin punt les dones de diverses comunitats exerceixen la seva ciutadania en un sentit ampli, els estudis feministes sobre la matèria han tret el terme ciutadania d’una restringida definició juridicopolítica i li han atorgat una significació sociocultural més àmplia i inclusiva (Lister, 2003). La visió clàssica de la ciutadania com a delimitació de drets i deures polítics i legals ha estat impugnada en diversos fronts, incloent-hi la limitació de la ciutadania a l’esfera pública i la seva estreta visió de la ciutadania com a «estat-situació».
Els estudis feministes han afirmat que la ciutadania inclou pràctiques en tots els àmbits de la vida: polítics, econòmics, socials, culturals, religiosos, domèstics o íntims.
L’èmfasi en la pràctica implica que la ciutadania no és un atribut fix d’un grup concret d’individus inclosos en una determinada institució, sinó que la ciutadania és fluida i dinàmica, i implica processos de negociació i lluita. Una perspectiva feminista de la ciutadania també argumentaria que els drets ciutadans clàssics, com ara mantenir un passaport o votar a les eleccions polítiques, no són neutrals de gènere, sinó que es poden distribuir i aplicar de manera discriminatòria a totes les dones en general o a unes dones en particular (de minories ètniques, immigrades i refugiades) (Lister, 2003).
D’aquests arguments feministes se’n desprèn que si les dones no són lliures de triar si volen actuar com a ciutadanes completes en el treball, la família, la societat civil i la política, llavors no són tractades com a ciutadanes iguals que els homes i, per tant, són discriminades.
Una implicació radical de les teories feministes de la ciutadania és que les pràctiques han de ser inclusives de dones i homes en tots els aspectes de la vida; han de permetre que els drets i la llibertat de triar garanteixin resultats iguals per a dones i homes.
Una condició prèvia per a les pràctiques inclusives i, consegüentment, per a la democràcia, és l’agència. Aquesta paraula descriu «la capacitat conscient de
MEMÒRIA CIENTÍFICA
17
triar i actuar personalment i políticament» (Lister, 1997: 38). Les dones són agents que poden presentar reclamacions i demandes de ciutadania en diversos contextos; alhora, la seva agència pot estar limitada o condicionada per les característiques particulars de les estructures socioeconòmiques, polítiques i religioses en què estan integrades.
La pràctica religiosa planteja dilemes particulars per a una noció àmplia de ciutadania; les lleis, normes i pràctiques patriarcals religioses sovint són contràries a les lleis aplicades per l’estat sobre igualtat de gènere i les diverses convencions internacionals sobre drets humans. Per exemple, prenent com a referència la Convenció sobre l’eliminació de totes formes de discriminació contra la dona (CEDAW), s’indica que en el context de l’islam la llei tradicional de la xaria legitima —i, fins i tot, «requereix»— «la discriminació legal de les dones» (Mayer, 1991: 99).
En el context català, la llei estatal espanyola i les diverses normatives catalanes sobre igualtat de gènere prohibeixen la discriminació contra les dones, però les comunitats religioses són lliures d’implementar pràctiques discriminatòries de gènere que contravenen lleis d’igualtat de gènere en àmbits socials com l’educació o el mercat de treball.
En cert sentit, les institucions religioses, que se superposen a les esferes públiques i privades, es poden considerar com a «terres frontereres» en què la impugnació i la negociació de la ciutadania poden ser especialment agudes.
Es pot argumentar que l’àmbit religiós, en les seves diferents formacions a través d’una varietat de creences i pràctiques religioses, presenta un cas de prova per a la inclusió o l’exclusió de les dones en l’ampliació i pràctica de la ciutadania que actualment està promovent l’agenda política feminista. En paraules de Tita Loenen (2007: 5), «on s’hauria de traçar la línia entre la diferenciació admissible i la discriminació inacceptable» en els escenaris religiosos?
Un problema particular sorgeix quan l’estat no només accepta o tolera tàcitament pràctiques que discriminen les dones, sinó que també secunda activament aquestes pràctiques mitjançant el suport financer. A Espanya les organitzacions religioses poden accedir i rebre recursos financers públics per donar suport a pràctiques que contradiuen les lleis d’igualtat de gènere aplicables en altres àrees de la societat. Els principis de llibertat religiosa i no interferència de l’estat són, doncs, privilegiats a través de finançament públic directe i indirecte.
2.4. Ciutadania religiosa
La idea que la religió i la ciutadania estiguin connectades no és nova. De fet, els drets estatals de la ciutadania són, de vegades, exclusivament atribuïts pels estats nació a membres de religions concretes, que són les hegemòniques. A més, els debats contemporanis analitzen els vincles entre democràcia i religió (Habermas, 2006; Kymlicka, Norman, 2000).
MEMÒRIA CIENTÍFICA
18
El terme ciutadania religiosa sembla que cada vegada és més utilitzat per estudiosos (Permoser, Rosenberger, 2009). Una excepció en aquest sentit és Wayne Hudson (2003: 426), que distingeix entre estat nació, societat civil i ciutadania religiosa basant-se en els «drets de les persones».
El nostre pensament sobre la ciutadania religiosa s’inspira més en els desenvolupaments feministes de la teoria de la ciutadania, en què la ciutadania es presenta englobant tres dimensions: a) estat i drets, b) participació i c) identitat i pertinença (Lister et al., 2007).
Els estats i els drets es refereixen a nivells tant col·lectius com individuals, on l’estat assigna un cert estatus i uns drets determinats (com ara la religió nacional o estatal o la religió de les minories, o el dret a la pràctica religiosa) als col·lectius i individus.
També les institucions religioses confereixen l’estatus i els drets a col·lectius i individus. Les institucions religioses sovint dissenyen jerarquies en les quals als diferents grups de persones (homes laics vs. líders religiosos, homes vs. dones) se’ls assignen diferents estatus i drets.
Al seu torn, l’estatus i els drets que atorguen els estats nació i les institucions religioses tenen implicacions en la participació de diversos grups i individus com a ciutadans que actuen dins els estats nacionals i dins les institucions religioses.
No obstant això, no hi ha una relació determinista entre l’estatus i els drets, d’una banda, i la participació, de l’altra.
Les dones han estat capaces d’eludir i impugnar les normes i convencions discriminatòries en el seu exercici de ciutadanes religioses, i de fer funcions independents per elles mateixes. En fer-ho, sovint s’han basat en el seu propi sentit d’identitat i pertinença com a recurs per a l’empoderament i l’acció.
Com s’ha esmentat anteriorment, les identitats religioses poden proporcionar recursos i barreres a la ciutadania, en funció de quins marcs de significació religiosa s’apropen a les persones i de com interpreten i utilitzen aquests marcs per impulsar les seves pròpies accions i pràctiques.
La religió és, doncs, un recurs flexible que les persones poden fer servir per donar suport a les seves pròpies identitats, creences i pràctiques i, per tant, pot tenir efectes tant de poder com de no poder.
Les identitats religioses, com altres identitats, no són unitàries, estables o fixes. En els temps moderns actuals, les identitats són, «cada vegada més fragmentades i fracturades; mai singulars, múltiplement construïdes entorn de posicions, pràctiques i discursos interseccionats i també antagònics» (Hall, 1996: 4).
Per això, la identitat és un projecte continu (Calhoun, 1994) en què treballem constantment, remodelem i canviem a través de la interacció entre el nostre curs de vida, la nostra agència personal i els contextos socials i institucionals en què estem situats.
En paraules de Linda Alcoff:
MEMÒRIA CIENTÍFICA
19
Les identitats socials no s’imposen des de l’exterior, sinó que s’entenen millor com a llocs des d’on percebem, actuem i ens comprometem amb els altres. Aquests llocs no són simplement posicions o ubicacions socials, sinó també horitzons hermenèutics formats per experiències, creences bàsiques i valors comunitaris que influeixen en la nostra orientació i en les nostres respostes a experiències futures (Alcoff, 2006: 287).
Les identitats, també les identitats religioses i de gènere, es construeixen a través d’una interacció dinàmica entre processos interns (dins del jo individual) i externs, que no es poden deslligar i observar fàcilment.
Trobem útil la noció d’una «identitat integradora de la pluralitat» (Østberg, 2003: 46), perquè capta els aspectes flotants (divergents) i plurals de la identitat com els aspectes estables i connectats (integrats) de la identitat.
Segons Østberg, les nostres identitats poden ser plurals perquè ens presentem de diferents maneres segons la situació o el context particular (identitat situacional). Tot i presentar imatges tan fragmentades i variables de les nostres identitats, cadascun de nosaltres és el seu propi jo integrat, en el sentit que som conscients del nostre jo (constantment creat) i de com canvia amb el temps. En aquesta comprensió de la construcció de la identitat, les contradiccions que es poden detectar en el nostre relat no necessàriament demostren una falta de coherència en nosaltres mateixos. Més aviat, aquestes contradiccions mostren com naveguem i negociem activament entre aspectes polivalents de les nostres identitats. La nostra identitat narrativa és plural, ja que consta de moltes històries o identitats múltiples. Les identitats es poden caracteritzar per la diferència, la inestabilitat, la volatilitat i el context, però l’individu no abandona la sensació de «ser un jo».
Els enfocaments contemporanis i moderns de la identitat estan enriquits per conceptes postmoderns com la hibridació o la criolització, en què les categories d’identitat es consideren contextuals i dinàmiques.
El concepte de criolització fa referència a «la barreja de dues o diverses tradicions o cultures antigues específiques» (Eriksen, 2007: 112). Segons el mateix Eriksen, la hibridació és «un concepte més general que la criolització, i es pot emprar per referir-se a qualsevol forma cultural òbviament barrejada».
Hibridació vol captar com les persones que viuen en una «frontera cultural» (per exemple, a causa del patrimoni cultural i nacional mixt) no es caracteritzen principalment per conflictes culturals i impotència, sinó per opcions i creativitat cultural. Un «enfocament d’hibridació» significa que les persones no són presoners de cultura, sinó usuaris reflexius, creatius i actius dels recursos disponibles (Bredal, 2004: 52). En aquesta línia, la identitat religiosa pot entendre’s com una forma activa reflexiva i discursiva, més que una simple continuació de tradicions rígides sense ambigüitats.
Conceptes com la hibridació i la criolització, i també els de sincretisme i mestissatge, han estat introduïts per noves teories de la identitat en la modernitat tardana, en les quals les tradicions vinculants s’entenen superades per les obligacions de ser responsables de la pròpia vida i de fer-les individualitzades, en lloc de confiar exclusivament en la tradició i en les xarxes socials o
MEMÒRIA CIENTÍFICA
20
col·lectives. Tanmateix, les teories de la modernitat tardana han estat criticades per sobreestimar l’elecció i la llibertat individuals.
3. DISSENY METODOLÒGIC
Per tal d’assolir els objectius de la recerca plantejats es va dissenyar un pla de recerca que s’ha pogut seguir sense canvis substancials. En aquest capítol presentarem 1) el marc conceptual del disseny de recerca, 2) el pla de recerca del projecte i 3) els resultats.
3.1. Disseny de la recerca
Tal com plantejaven les indicacions tècniques, hem elaborat un projecte amb estudi de camp, en què hem desenvolupat una recerca empírica d’ordre qualitatiu.
El projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana» tenia quatre components:
1. Recerca participativa. 2. Avaluació de la transferibilitat a serveis i polítiques. 3. Formació. 4. Comunicació i sensibilització.
També preveia desenvolupar-se en cinc entorns o contexts:
1. La intimitat de cada dona catalana musulmana. 2. L’associació. 3. L’esfera pública: la relació amb els representants de les
administracions públiques. 4. L’acadèmia: activitats formatives, investigadores i divulgadores a la
universitat. 5. Els mitjans de comunicació.
L’enfocament de la recerca intentava aplicar un postulat inspirat en les ensenyances de l’alcorà: «Per avançar, primer hem de fer-nos preguntes,
MEMÒRIA CIENTÍFICA
21
després hem de respondre a aquestes preguntes i finalment hem de compartir-ho amb els altres».
En l’enfocament metodològic de la recerca s’ha aplicat un disseny qualitatiu, que ha destacat la mirada individual, subjectiva i vivencial de la dona, intentant facilitar que el relat recollit i interpretat per ella sigui tan proper i fidel a la construcció narrativa feta per ella mateixa com fos possible.
En la primera fase, de recerca participativa, s’ha aplicat un enfocament biogràfic narratiu, desenvolupant entrevistes en profunditat realitzades per dones-investigadores de l’associació. En aquesta fase s’ha assolit l’objectiu primer.
La segona fase, d’avaluació de la transferibilitat a serveis i polítiques, s’ha desenvolupat mitjançant una sèrie de grups de discussió (integrats per experts, tècnics i polítics) que han analitzat les propostes generades en la primera fase. Les dones-investigadores de l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya (ADMAC) també han participat activament en aquestes sessions. En aquesta fase s’han d’assolir els objectius segon i tercer.
Un requisit clau del concurs ha estat l’aplicació de la recerca i innovació responsables (RRI) com a eina per fer recerca transferible a les polítiques públiques. Els principis de la RRI pretenen portar temes relacionats amb la investigació i la innovació, intentant anticipar-ne les conseqüències, a un entorn de ciència oberta; implicant tota la societat en la discussió de com la ciència i la tecnologia poden ajudar a crear el món i la societat que es vol per a les futures generacions.
En aquest projecte, l’equip metodològic ha entès l’aplicació de la RRI com un pas més enllà dels tradicionals nivells de participació en la recerca social. Per tant, un aspecte que s’ha pensat molt ha estat la gestió del poder com una estratègia de participació i construcció divergent de coneixement. Així, i com que s’ha partit d’una aproximació sociocrítica, aquesta gestió de les relacions de poder ha esdevingut una qüestió clau i distintiva en aquesta recerca participativa. La proposta del projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana» ha donat un paper molt actiu i reconegut a les dones de l’ADMAC, un paper que s’ha visibilitzat en moments en què han estat elles qui han decidit —o, en determinades qüestions, controlat— diversos aspectes del procés.
El component de formació tenia sentit en la formació sobre metodologia que han impartit diverses investigadores del grup de recerca GREDI a les dones de l’ADMAC que configurarien l’equip de dones-investigadores. Aquestes dones han estat formades, dotades de poder i reconeixement perquè elles en liderar la recollida d’informació i les anàlisis inicials de la mateixa ho fessin des del rigor i la seguretat. La intencionalitat d’aquesta proposta ha estat que es poguessin superar certes barreres relatives a la distància de poder i el biaix derivat de l’agenda política de l’associació. També s’ha volgut aplicar d’una manera intensa la RRI dotant del màxim reconeixement i responsabilitat el col·lectiu social, que, alterant el rol tradicional, han passat de ser objecte d’estudi a ser agent actiu de la investigació.
MEMÒRIA CIENTÍFICA
22
3.2. Població i participants
El projecte s’ha descrit com un estudi de cas sobre l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya (ADMAC). Aquesta associació recollia el perfil d’una població catalana molt concreta: dones, de nacionalitat espanyola (majoritàriament per naixement i, en alguns casos, per regularització per arrelament), nivell cultural i professional mitjà o alt, actives professionalment i musulmanes. És a dir, l’ADMAC està constituïda per una majoria de dones catalanes converses a l’islam que s’identifiquen com a dones activistes respecte als seus drets com a ciutadanes, com a feministes i com a musulmanes.
És una mostra que ha intentat deixar de banda els factors d’exclusió relatius a l’estat legal, l’alfabetització, les necessitats socials i la competència cultural i ciutadana, perquè són ciutadanes espanyoles de ple dret. Representen, doncs, una minoria religiosa, que és assimilada a molts prejudicis socials i culturals.
3.2.1. Participants en la recerca participativa
El perfil de la mostra de la recerca participativa, és a dir, de les persones que serien entrevistades en profunditat, ha estat decidida per l’equip de dones-investigadores de l’ADMAC, amb el vistiplau de l’equip metodològic del projecte (configurat per investigadores del GREDI), amb l’objectiu de recollir un espectre prou ampli de dones musulmanes catalanes. Per això es va fer un mostreig intencional per bola de neu, de manera que s’ha obtingut una mostra diversa en edats, orientacions i situacions personals i professionals.
Al llard dels mesos de juny i juliol, 14 dones-investigadores de l’ADMAC han realitzat un total de 37 entrevistes en profunditat.
0 1 2 3 4 5 6
Aina Fàbrega
Sofía Carreras
Nuria Demesté
Cristina Vilaplana
Rosa Canlas
Rosa Delgado
Letizia Ruiz
E N T R E V I S T A D O R E S I E N T R E V I S T E S R E A L I T Z A D E S
MEMÒRIA CIENTÍFICA
23
Pertinença a l’ADMAC de les dones entrevistades
Membre de l’ADMAC
Núm.
Sí 15
No 11
NS/NC 11
Total 37
Del total de 37 dones entrevistades, d’un terç no en tenim dades sobre la pertinença, però valorem l’intent d’integrar realitats de dones més enllà de l’associació (30 % de la mostra).
Sí40%
No30%
NS/NC30%
MEMBRE DE L’ADMAC
Edat de les participants
Edat Núm.
13-20 2
20-30 7
30-40 12
40-50 6
Més de 50 3
NS/NC 7
Total 37
Valorem com a equilibrada la distribució per edats. Hi ha representants de diverses generacions, i el col·lectiu més nombrós és el de mitjana edat, cosa coherent amb la realitat de pertànyer a una associació i al rol activista del col·lectiu objecte d’estudi.
En l’annex 1 es presenta una descripció de la mostra i del perfil de les participants.
0
5
10
15
I N T E RVA L S D ' E DAT
13-20 20-30 30-40- 40-50 Més de 50 Ns/MC
MEMÒRIA CIENTÍFICA
24
3.2.2. Participants en l’avaluació de la transferibilitat a
serveis i polítiques
En aquesta segona fase s’han fet una sèrie de reunions de grups de discussió integrats per tècnics, polítics, acadèmics i membres de l’ADMAC al voltant de quatre temàtiques: educació, serveis socials, gènere i espiritualitat i família.
En aquesta fase Ivàlua va fer una formació a les dones-investigadores de l’ADMAC i l’equip metodològic del GREDI enfocada a l’aplicació del seu marc lògic d’avaluació de polítiques públiques.
La relació de participants en aquests grups de discussió és la següent:
MEMÒRIA CIENTÍFICA
25
Grup Educació. 8 de novembre de 2019
Nom Entitat Rol
Assumpta Aneas UB IP del projecte
Alicia Cid UAM Azcapotzalco Observadora
Marçal Farré Ivàlua Assessor i dinamitzador de la sessió
Gené Gordó Departament d’Educació (Generalitat de Catalunya)
Subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa (Departament d’Educació)
Laia Ferrer ADMAC Mare
Manuela Merino Alcántara Departament d’Educació (Generalitat de Catalunya)
Cap de l’Àrea de Qualificacions
Ainhoa Nadia Douhaibi Arrazola
Ajuntament de Barcelona Tècnica d’«Impulsem la Interculturalitat»
Gabriela Gómez Facultat d’Educació de la UB Professora i investigadora
Núria Lorenzo Facultat d’Educació de la UB (experta)
Professora i investigadora
Carolina Llorente UPF Assessoria en RRI
MEMÒRIA CIENTÍFICA
26
Grup Espiritualitat i família. 11 de novembre de 2019
Nom Entitat Rol
Assumpta Aneas UB IP del projecte
Cristina Monteys Districte de Sant Andreu (Ajuntament de Barcelona)
Servei d’Interculturalitat (gestionat per QSL Serveis Culturals)
Josep Palacios Ajuntament de Mataró Tècnic del Servei de Ciutadania i Convivència
Khalid Ghali Bada Ajuntament de Barcelona Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós
Xantal Genovart ADMAC Investigadora
Laia Ferrer ADMAC Investigadora
Alba Ambrós Facultat d’Educació de la UB Professora i cap d’estudis de la doble titulació Educació Infantil i Primària
Núria Lorenzo Facultat d’Educació de la UB Professora i investigadora
MEMÒRIA CIENTÍFICA
27
Grup Gènere. 18 de novembre de 2019
Nom Entitat Rol
Assumpta Aneas UB IP del projecte
Marta Ausona URL Experta en gènere i minories
Fàtima Aatar Ajuntament de Barcelona Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós
Cristina Monteys Ajuntament de Barcelona Servei d’Interculturalitat
Rosa Martínez Cuadros ISOR (UAB) Feminismes islàmics
Mar González Romero ADMAC Investigadora
Xantal Genovart ADMAC Investigadora
MEMÒRIA CIENTÍFICA
28
Grup Serveis socials. 19 de novembre de 2019
Nom Entitat Rol
Assumpta Aneas UB IP del projecte
Alba Ambrós UB Professora i cap d’estudis de la doble titulació Educació Infantil i Primària
Ferran Camas Facultat de Dret de la UdG
Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona
Àngels Renom Unitat Docent de Treball Social de la UB
Experta en serveis i sistemes socials
Núria Fustier Consultora social
Conxa Montilla Ajuntament de Santa Coloma
Tècnica municipal
Marifé Calderón Ajuntament de Barcelona
Tècnica responsable del Programa BCN Interculturalitat
Marta Venceslao Facultat d’Educació de la UB
Experta en minories i exclusió social
Cristina Vilaplana ADMAC Investigadora
Emma Campdepadrós ADMAC Investigadora
MEMÒRIA CIENTÍFICA
29
3.3. Estratègies de recollida
i anàlisi de la informació
En aquest apartat descriurem les estratègies aplicades tant a la fase de recerca participativa com en la de l’avaluació de la transferibilitat a serveis i polítiques. També explicarem les estratègies i procediments d’anàlisi de la informació d’aquest estudi empíric.
3.3.1. Recerca participativa: entrevista en profunditat
L’estratègia fonamental en la IP ha estat l’entrevista en profunditat. Aquesta entrevista s’ha dissenyat per tal de:
Crear un estat emocional positiu, que incideixi en les coses que tenen valor per a la
persona en lloc d’investigar en les seves preocupacions i problemes.
Fer un abordatge divergent. És a dir, en preguntar indirectament sobre aspectes
existencials pretenem identificar una informació alternativa, diferent de l’agenda de
reclamacions del col·lectiu. Igualment es pretén recollir una altra informació, inductiva,
emergent de les vivències de ser una dona musulmana catalana. Per aquest motiu s’ha
utilitzat l’Spiritual Counselling Questionnaire (Weiss et al., 2015).
L’entrevista fenomenològica s’ha desenvolupat sobre unes qüestions molt obertes i vivencials que han estat acompanyades d’unes memos resum.
Finalment, l’activitat de recollida i anàlisi inicial de la informació per part de les dones-investigadores s’ha completat amb una sessió col·lectiva d’anàlisi de la informació a fi de sintetitzar-la i treballar-la a la següent fase de la recerca, d’avaluació de la transferibilitat a les polítiques, en els grups de discussió temàtics (Serveis socials, Educació, Gènere i Espiritualitat i religió).
En la sessió de formació metodològica del 25 de maig de 2019, investigadores del GREDI van treballar formativament amb les dones de l’ADMAC perquè poguessin anar-se introduint en el rol d’investigadores. Els temes que es van tractar eren:
Clarificació de la fase de la recerca participativa del projecte a les dones de l’ADMAC i
el rol de recerca.
Determinació, per part de les dones de l’ADMAC, de la mostra i les estratègies de
captació per a participants.
Preparació del guió de l’entrevista basada en el SCQ per part de les dones amb
l’acompanyament del grup metodològic de la UB (vegeu l’annex 2).
Clarificació i entrenament d’alguns aspectes logístics i de la comunicació amb la
persona entrevistada: clima, confidencialitat, enregistrament, permisos, etc.
MEMÒRIA CIENTÍFICA
30
Clarificació de la fitxa de memo resum (vegeu l’annex 3), amb un resum sintètic de
l’entrevista sobre les grans qüestions fenomenològiques i les primeres anàlisis
prospectives, fetes totes per les dones-investigadores de l’ADMAC:
Qui soc jo
Què em fa feliç
Què em pertorba
Què podria facilitar-me la vida
Com m’he sentit en el procés fent d’investigadora
Disseny de l’entrevista
Es va partir de l’Spiritual Counselling Questionnaire (Weiss et al., 2015), un instrument desenvolupat a Israel per tal d’analitzar i resoldre conflictes des d’una perspectiva existencial i espiritual, fent un abordatge divergent per identificar fonts de sentit, valors, creences i praxis. Es va reelaborar aquesta entrevista tenint present el col·lectiu que s’entrevistaria i buscant la lògica cronològica i la seqüenciació de les situacions que havien de narrar les dones.
Procés de l’entrevista
1. Preparació
El primer de tot és que les entrevistadores coneguin bé l’entrevista i se la facin seva. Després, ha de contactar amb la dona que entrevistaran, sabent què li diran i com ho faran, és a dir, amb quines paraules. És important que totes les entrevistadores transmetin una mateixa informació.
2. Acollida
Es tracta de crear un clima de confiança, cooperació i empatia per al desenvolupament de l’entrevista. En aquest moment és quan es demana el permís per poder gravar l’entrevista.
3. Desenvolupament
Durant el desenvolupament de l’entrevista s’ha d’estar atent no només al llenguatge verbal sinó també al llenguatge no verbal. S’han de plantejar les preguntes de forma clara i repetir-les si no s’han entès. També es poden utilitzar diferents tècniques com ara el silenci o la paràfrasi si la persona entrevistada té dificultats per explicar o es queda en un nivell molt superficial.
4. Finalització de l’entrevista
És interessant fer una síntesi verbal de l’entrevista i acomiadar-se de la persona entrevistada agraint-li la participació.
5. Registre
Un cop acabada l’entrevista, es fa una síntesi per escrit dels aspectes més importants que han sorgit.
MEMÒRIA CIENTÍFICA
31
3.3.2. Avaluació de la transferibilitat: el grup de
discussió
El projecte presentava un disseny en què s’organitzarien dues sessions de discussió en els quatre grups sobre educació, espiritualitat i família, gènere i serveis socials. La idea era que en la primera sessió es valoressin si les demandes i problemàtiques quedaven satisfetes pels serveis públics i, en la segona, es valoraria si les propostes estaven recollides en aquests serveis. Però gràcies a la formació que vam rebre a càrrec d’Ivàlua, es van assolir unes propostes prou aterrades i concretes, segons el marc lògic que ens va presentar Marçal Farré, per prendre dues decisions:
Prioritzar la presència en els grups de representants de les administracions públiques,
que hi eren però no en tots els grups.
Reduir les sessions de dues a una, en considerar que serien suficients tres hores de
diàleg per validar i completar les propostes
de les dones.
Des de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania (SIMC) ens van ajudar amb una relació de persones que podrien participar en aquests grups.
Se’ls va escriure amb un petit resum dels resultats de la recerca participativa i la invitació a participar en aquesta
MEMÒRIA CIENTÍFICA
32
segona fase.
El procés d’organització de les sessions no va ser gens fàcil. Aconseguir quadrar les agendes de tothom, sobretot aquests informats clau de la recerca, va ser complex, tot i que vam comptar amb la bona predisposició dels que finalment van venir.
Dinàmica de les sessions
Les sessions dels grups de discussió plantejaven les següents finalitats:
Analitzar, amb el marc lògic d’Ivàlua, les propostes generades per les dones en
la fase de recerca participativa.
Valorar de manera genèrica les propostes.
Formular unes recomanacions i observacions finals.
MEMÒRIA CIENTÍFICA
33
L’estructura del grup de discussió ha estat la següent:
S’ha pres nota de les observacions i els comentaris. Tant és així que s’ha creat un apartat per recollir els coneixements, sabers i propostes generats pels experts de les taules.
Volem destacar el clima de confiança i horitzontalitat de la sessió. Sobretot, volem recalcar que, malgrat que la presència de persones d’alt nivell de l’Administració, no s’ha apreciat que la representació de dones-investigadores de l’ADMAC que participava en les sessions s’hagin sentit coartades o menys segures per parlar. Realment, les activistes de l’ADMAC estan molt empoderades i hi han participat molt.
Fase introductòria Benvinguda i presentació dels assistents Presentació del projecte i de la fase participativa Presentació de la finalitat i la dinàmica de la sessió Primeres valoracions generals sobre les propostes generades per les dones Fase d’anàlisi Presentació de la metodologia d’Ivàlua Problemàtiques Impactes desitjats Activitats Fase de tancament Valoracions finals: publicació d’informes parcials al Google Drive per tal de validar i completar l’esborrany Tancament
MEMÒRIA CIENTÍFICA
34
3.3.3. Anàlisi del contingut
Sistema de contingut de la recerca participativa del projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana»
A continuació descriurem els diversos elements i recursos emprats per fer aquesta anàlisi.
Les unitats d’anàlisi, tal com les defineix López Aranguren (2000: 561), «són els elements de les comunicacions en què se centrarà l’anàlisi». Poden distingir-se diversos tipus d’unitats d’anàlisi:
a) Unitat de mostreig
En primer lloc esmentarem les unitats de mostreig, que són les diverses parts de la realitat sotmeses a observació i que l’investigador considera com a separades i independents entre si. En el nostre cas vam considerar unitats de mostreig les memos resum i les transcripcions de les entrevistes personals realitzades per les dones-investigadores de l’ADMAC.
b) Unitat de registre
Cada part de la unitat de mostreig pot ser considerada com a analitzable separadament perquè conté una de les inferències en què l’investigador està interessat. És a dir, la unitat de registre és la mínima porció de contingut que l’investigador aïlla i separa per considerar-la significativa. En el nostre cas vam considerar que les unitats de registre eren, prioritàriament, les grans qüestions fenomenològiques presentades anteriorment, de les quals es van sintetitzar les propostes que calia treballar en els grups de discussió.
c) Unitat de context
És la porció de la unitat de mostreig que ha de ser analitzada per poder identificar-hi la unitat de registre. En el nostre cas, vam utilitzar diverses informacions clau com poden ser dades biogràfiques, situacions i estats respecte a l’islam, l’idioma de l’entrevista, etc. Per poder fer l’anàlisi de la informació és necessari, tal com planteja Sandín (1997), que les dades obtingudes siguin sistematitzades mitjançant un procés d’identificació i classificació que permeti la seva estructuració, síntesi i interpretació preservant-ne, al mateix temps, l’expressió textual. Les operacions més representatives de les activitats d’identificació i classificació es coneixen com a categorització i codificació (Gil, 1994).
En aquesta recerca participativa l’anàlisi de dades s’ha fet en dos moments i mitjançant dos procediments diferents. El primer moment, al juliol de 2019, va implicar treballar amb les memos resum a fi de sintetitzar les demandes i
MEMÒRIA CIENTÍFICA
35
propostes, que van ser analitzades al setembre pels grups de discussió. Ara, quan totes les entrevistes han estat transcrites, s’estan fent anàlisis inductives per tal d’arribar a identificar més coneixement de la problemàtica objecte d’estudi.
Les anàlisis fetes amb l’eina informàtica NVivo a partir dels documents memos resum han mostrat una primera caracterització del que representa ser una dona musulmana a Catalunya segons les persones entrevistades.
Anàlisi per recopilar narrativament la mirada de les dones musulmanes catalanes respecte a la seva vida social, familiar i
espiritual
Tal com hem dit, s’ha treballat amb els memos resum d’una manera totalment inductiva des de l’NVivo. Les anàlisis s’han fet considerant diversos factors:
- Freqüència de la paraula en el text. - Relació de proximitat entre les paraules a diversos nivells. - Inferència de categories conceptuals descriptives per part de les dones-
investigadores.
MEMÒRIA CIENTÍFICA
36
Anàlisi per examinar i sintetitzar dialògicament les preguntes i respostes generades en aquesta mirada per les dones de l’ADMAC des de la perspectiva de serveis i polítiques de gènere, serveis socials, educació, i espiritualitat i família
La finalitat d’aquesta anàlisi de contingut ha estat sintetitzar la informació atenent a dues grans qüestions:
a) Quins són els reptes i les preocupacions que tenen les dones catalanes musulmanes com a dones, mares i ciutadanes que practiquen i/o s’identifiquen amb la fe musulmana?
b) Quines serien les estratègies, recursos i respostes que consideren possibles per fer front a aquests reptes?
El procediment en què s’ha treballat directament amb els papers, és a dir, sense cap tipus de programa informàtic, ha estat el següent:
1. Primera organització de les paraules i frases compreses en els memos resum sobre:
Deductiu: quatre grans temes dels grups de discussió (educació, gènere, serveis
socials i espiritualitat i família).
Inductiu: temes reiteratius, temes calents i transversals.
Aquesta primera organització ha estat feta per les investigadores de l’equip metodològic de la UB, per tal de facilitar l’anàlisi i sistematització de la informació a les dones-investigadores. La informació era massa extensa, diversa i complexa per ser analitzada per persones inexpertes i amb diversos estils cognitius, tal com s’ha vist en els memos resum (vegeu l’annex 4).
2. Socialització, validació i enriquiment de la proposta analítica inicial general. La taula de síntesi generada ha estat explicada a les dones-investigadores. Seguidament, les dones han corregit, ampliat i matisat la informació categoritzada perquè respongués a les seves visions, vivències i narratives. La validació es va fer en el seminari de recerca del 23 de juliol, al qual van assistir 12 dones-investigadores. Aquestes dones van analitzar i comentar la
MEMÒRIA CIENTÍFICA
37
proposta i la van validar. Finalment, no van afegir-hi ni canviar-hi res; tan sols van clarificar el significat d’algunes frases com «exèrcit de dones musulmanes», que es refereix a l’activisme pacífic.
3. Priorització de les propostes. Les dones han fet un procés de priorització ordinal de les propostes de la taula. Ha estat en primer terme una decisió individual que seguidament s’ha posat en comú. No hi ha hagut explicacions ni justificacions sobre les decisions. Ha estat una presa de decisions basada en les estratègies de grup de discussió nominal. En l’annex 4 hi ha una còpia amb els resultats de les prioritzacions. Un cop arribada la síntesi d’agrupaments prioritzats s’han valorat i comentat els resultats, amb els quals les dones-investigadores estaven satisfetes; se sentien reconegudes amb les propostes i demandes i amb la priorització que n’havien fet.
4. Anàlisi transversal. Les dones, organitzades en quatre grups (Educació, Gènere, Serveis socials i Espiritualitat i família) han analitzat aquesta segona graella amb la consigna de sintetitzar dos elements: - Demandes i problemàtiques que haurien de ser presentades o tractades en
les polítiques.
- Propostes i respostes per ser presentades.
MEMÒRIA CIENTÍFICA
38
Els resultats d’aquesta anàlisi es mostraran i comentaran en l’apartat dedicat als
resultats.
Com que s’han plantejat qüestions existencials en les entrevistes, sense preguntar obertament per problemes, demandes o alternatives, aquestes han anat emergint de les narracions sense distingir si eren les primeres o les darreres.
És important explicar que, en els primers moments de l’anàlisi, les dones-investigadores estaven amoïnades perquè, tot i que destacaven el clima positiu i enriquidor en què s’havia desenvolupat el diàleg existencial amb les dones entrevistades, tenien por que les reclamacions de la seva agenda no hi sortissin prou explícitament.
Han estat les inferències fetes per les dones-investigadores les que, conscientment o inconscientment, han introduït aquests discursos en les memos resum.
Anàlisi per formular propostes concretes en matèria de serveis públics, polítiques, formació i sensibilització per a tota la societat catalana
Es va partir de la síntesi de propostes generades per les dones de l’ADMAC des de la perspectiva de serveis i polítiques de a) gènere, b) serveis socials, c) educació i d) espiritualitat i família. Al llarg dels mesos de setembre i octubre es van desenvolupar les sessions de quatre grups de discussió en què el referent d’anàlisi va ser el marc lògic aportat per Ivàlua.
Cada grup va prendre com a punt de partida les síntesis generades en la fase anterior i les va analitzar amb els referents del marc d’Ivàlua (vegeu l’annex 5).
MEMÒRIA CIENTÍFICA
39
Així doncs, cada grup de discussió tenia la següent consigna:
- Analitzar amb el marc lògic d’Ivàlua les propostes generades per les
dones en la fase de recerca participativa:
- Problemàtica social.
- Canvis esperats.
- Activitats, productes i recursos.
- Impactes socials.
- Valorar de manera genèrica les propostes.
- Formular unes recomanacions i observacions finals.
MEMÒRIA CIENTÍFICA
40
3.4. Rigor científic
Acabarem aquesta part sobre el disseny i la fonamentació metodològica de l’aplicació empírica d’aquesta recerca participativa referint els criteris de rigor científic que pretenem seguir per aconseguir un treball sistemàtic, veraç i vàlid.
Els criteris de credibilitat que es pretenen seguir en el present treball són els definits per Guba (1989):
• El valor de veritat, referit a l’isomorfisme existent entre les dades recollides en la investigació i la realitat.
• L’aplicabilitat, el grau en què poden aplicar-se els descobriments d’una investigació a altres subjectes i contextos.
• La consistència, en referència a la repetició de resultats quan es replica la investigació en els mateixos subjectes o en un context similar.
• La neutralitat, entesa com la garantia que els descobriments de la investigació no estiguin esbiaixats per les motivacions, interessos i expectatives de qui la fa.
Dins el paradigma qualitatiu en el qual se situa aquest treball, els termes emprats per anomenar aquests criteris de rigor científic són, respectivament: credibilitat, transferibilitat, dependència i confortabilitat.
MEMÒRIA CIENTÍFICA
41
4. RESULTATS DE LA RECERCA
PARTICIPATIVA
En aquest capítol presentarem els resultats de la recerca participativa.
4.1. Explorant la meva identitat.
Què és i com és ser dona
musulmana a Catalunya
Els objectius plantejats en el projecte eren recopilar narrativament la mirada de les dones musulmanes catalanes respecte a la seva vida social, familiar i espiritual.
En aquesta captura de pantalla s’hi poden apreciar les paraules amb més freqüència de les memos resum.
Les paraules més vegades escrites són: vida (135 vegades), musulmana (93), dona (92), feliç (70), poder (70), entrevistada (69), investigadora (68), persona, sentit (62), ella (59) i ser (52).
Les paraules que han estat citades amb menys freqüència i que cal destacar són: islam (14), vel (16), catalana (11) i hijab (19).
Creiem que aquests resultats, absolutament descriptius, denoten unes primeres conclusions:
MEMÒRIA CIENTÍFICA
42
1. La naturalesa existencial i fenomenològica del contingut obtingut.
2. Determinades qüestions identitàries, com les referències explícites a la religió, l’islam o la identificació nacional, en haver-se fet des d’aquesta aproximació horitzontal entre dones que comparteixen contextos, cultures, valors i experiències, han deixat de sorgir en primer lloc i això ha permès que hagi emergit un altre tipus de paraules, possiblement més arrelades en cada una d’elles com a persona, dona i musulmana.
Núvol de la freqüència de les paraules.
4.1.1. Vida, dona, musulmana, feliç
Quan vam aplicar el retorn d’aquests resultats a les dones, per fer el cercle hermenèutic, el 23 de juliol, aquestes van tenir una reacció de sorpresa i incredulitat. Era com si esperessin veure un núvol on discriminació, racisme, islam i religió haguessin de tenir el lloc més preponderant.
Veure vida i feliç va fer-los pessigolles. Vam haver de recordar que eren les paraules de les seves memos resum. El procés de comprensió del significat existencial positiu que aporta el gràfic van haver-lo d’assimilar a poc a poc.
És interessant que no va ser fins al final de la sessió, quan s’havien concretat tal com elles desitjaven les demandes i propostes de la seva agenda com a membres activistes de l’ADMAC, que van acceptar joioses que el gràfic mostrava
MEMÒRIA CIENTÍFICA
43
que eren felices, que se sentien bé des de la seva existència com a dones musulmanes.
Un tema important que volem comentar i que es podria aprofundir és que la identitat religiosa, el pes que el fet religiós té en l’existència d’aquestes dones entrevistades, sembla tenir més protagonisme que qualsevol altra identificació identitària (nacional, política, familiar).
Quan es va fer l’anàlisi de freqüències i proximitat de paraules en les narracions van sorgir unes dicotomies i relacions interessants entre conceptes amb un gran significat sobre el seu sentit de vida:
dona-dones
dificultat-hijab-ser
islam-poder-formació
canvi-viure-dificultat
preguntes-fàcil-pensar
pensar-relació
investigadora-valoració-aportat-reptes
vel-musulmana
gent-social
entrevista-tranquil-preguntes
Déu-lluitar-gran
MEMÒRIA CIENTÍFICA
44
Si depurem la informació per identificar-hi les relacions de freqüència i proximitat més altes, obtenim un segon diagrama en què destaquen les següents relacions:
preguntes-fàcil-pensar
dificultat-viure
investigadora-valoració-aportat-reptes
dificultat-viure
Sentim la necessitat de fer una inferència en el fort sentit de vida d’aquestes dones: plenes de força, que valoren la vida i que senten que el seu sentit de vida
MEMÒRIA CIENTÍFICA
45
és superar les dificultats, reptes i obstacles que els marca el fet de ser musulmanes.
MEMÒRIA CIENTÍFICA
46
4.1.2. Sentits existencials
En fer l’anàlisi de les freqüències per clústers, l’NVivo va mostrar l’esquema que reproduïm en mida màxima a la pàgina següent.
A la sessió del 23 de juliol les dones, per grups aleatoris, van analitzar els clústers, els van denominar i els van adjudicar unes etiquetes:
És rellevant apreciar que l’únic que va tenir unanimitat és el la denominació d’identitat, que acull les paraules Déu, lluita, gran, meu, gent, socials, tots, activitats, dins, catalana, musulmanes, vel, sent i actualment.
47
48
4.2. Preguntes i respostes
generades en aquesta mirada per
les dones de l’ADMAC des de la
perspectiva de serveis i polítiques
públiques
El resultat final de la fase de recerca participativa va produir una relació de problemàtiques i de propostes en matèria de a) espiritualitat i família, b) serveis socials, c) educació i d) gènere, que es mostren en el quadre següent:
Espiritualitat i família
1. Practicar la religió a totes les esferes 2. Castellà/català en els centres de culte; no
exclusivitat de l’àrab 3. Islam com una elecció de vida 4. Viure la religió/espiritualitat 5. Reconeixement de la llibertat de la pràctica
religiosa o espiritual 6. Visibilitat autèntica dels centres de culte 7. Llocs de culte accessibles per a les
dones/famílies 8. Mesquites inclusives i obertes a la comunitat 9. Més centres islàmics
Serveis socials 1. Normalitzar el hijab en el món laboral 2. Circumcisió dels nens per la Seguretat Social 3. Espais de joves per a musulmans per compartir
lluites i formar-se 4. Polítiques inclusives 5. Garanties de drets 6. Valor de les tasques de cura com a economia
reproductiva 7. Participació i xarxes socials, centres
socioculturals 8. Problemes d’accés a l’habitatge per doble
discriminació (hijab i migrada)
Educació 1. Formació religiosa a l’escola i extraescolars 2. Reconeixement de la diversitat religiosa 3. Educació en la diversitat
49
4. Increment de l’oferta educativa en l’islam Programació de festes escolars exclusivament autòctones Problemes de convivència entre adolescents
Gènere 1. Conciliació entre la vida familiar i professional 2. Discriminació/normalització del hijab 3. Espai per a les dones en els centres de culte 4. Hijab: dificultats en el món laboral 5. Exèrcit de dones (activisme pacífic) 6. Representativitat dels col·lectius de dones per
part de la Generalitat 7. Hijab: dificultats en el món polític 8. Masclisme i racisme dins la pròpia comunitat
musulmana 9. Triple discriminació: masclisme, racisme i
classisme
50
5. RESULTATS DE
L’AVALUACIÓ DE LA
TRANSFERIBILITAT
En aquest capítol presentarem els resultats de l’avaluació de la transferibilitat a serveis i polítiques.
5.1. Propostes en clau
de polítiques públiques
En les properes pàgines exposarem els resultats dels grups de discussió temàtics. Aquestes reunions es van desenvolupar entre els mesos d’octubre i novembre de 2019.
La primera d’aquestes sessions, sobre educació, va comptar amb la presència d’un representant d’Ivàlua, que va moderar-la aplicant la seva metodologia d’avaluació de polítiques públiques.
El resultat dels debats mantinguts entre tècnics, polítics, acadèmics i la representant de l’ADMAC va concloure amb una anàlisi en què es concretaven les problemàtiques, els canvis esperats i les activitats necessàries per arribar a assolir els canvis.
Les sessions posteriors dels grups de discussió van fer-se seguint una moderació similar, però sense la presència d’Ivàlua.
51
Resultat de l’anàlisi i valoració de les propostes sobre EDUCACIÓ en clau de polítiques públiques
Problemàtiques Activitats Canvis esperats
• Dificultat de viure de forma natural la identitat religiosa.
• Dificultat d’acceptar la diferència i ser acceptat si un és diferent o pertany a una minoria.
• Visibilització, reconeixement i participació de les diversitats familiars a l’escola.
• Gestió de la diversitat de pràctiques, creences i sabers que es constel·len en l’ecosistema educatiu.
• Inseguretats i pors en abordar aquestes problemàtiques a classe i a l’escola, que s’oculten.
• Fer un perfil professional en competència
intercultural i pel diàleg interreligiós, que forma
part de la carrera professional docent basada en
competències.
• Un nou perfil professional per acompanyar les
famílies i potenciar la relació d’aquestes amb
l’ecosistema educatiu.
• Desenvolupar una normativa prescriptiva per
blindar alguns drets i deures dels col·lectius
minoritzats.
• Prescriure el desenvolupament de
competències interculturals i pel diàleg
interreligiós a curt, mitjà i llarg termini a tots els
nivells del sistema educatiu.
• Prescriure el desenvolupament per a la gestió
positiva de la diferència en creences i conflictes.
• Reconèixer, formar i empoderar totes les
famílies i la seva implicació en les institucions
educatives de totes les etapes, mitjançant diverses
estratègies a curt, mitjà i llarg termini.
• Crear nous espais i models.
• Difondre i rendibilitzar els molts recursos
existents.
• Aplicar la passió, el realisme i la innovació per prevenir la frustració.
• Canvis estructurals: acollida, normativa
organitzativa i oferta curricular.
• Comunitat educativa plural i
cohesionada, en què la gent senti que té
dret a ser diferent.
• Canvis en els comportaments i les actituds (ciutadans amb competència intercultural i interreligiosa).
52
Resultat de l’anàlisi i valoració de les propostes sobre ESPIRITUALITAT I FAMÍLIA en clau de polítiques públiques
Problemàtiques Activitats Canvis esperats
• Dificultat per practicar la religió en totes les
esferes.
• Conflictes de lleialtat entre diverses tradicions
culturals i religioses que impedeixen el
desenvolupament de diverses identitats en
harmonia, des de la complementarietat i no des
de la incompatibilitat.
• Identitats múltiples, una problemàtica molt
urgent en joves; per exemple, independentistes
que resen en àrab, fan el ramadà i tenen opcions
polítiques d’esquerra.
• Hi ha desconfiança (provocada pel
desconeixement) pel que passa a cada mesquita.
• Crear un espai als llocs públics, semblant a la de la sala d’alletament, perquè així es reconeix i visibilitza.
• Tenir facilitats laborals per poder assistir a les festes religioses. Legalment ja hi ha una norma, però jurídicament entra en contradicció amb dos principis, el cap i el context educatiu.
• Els joves demanen tenir espais per parlar i expressar-se sense ser jutjats i disposar de textos traduïts a un idioma que entenguin.
• Canvis estructurals: possibilitat que tothom pugui participar en els actes religiosos que es facin a l’espai públic. • Models de pràctiques culturals híbrids en què puguin coexistir diverses fonts d’identitat i tradicions, coherents amb les diverses identitats. Per exemple, un calendari del ramadà com el calendari d’advent, o una proposta per celebrar la nit de Nadal cristiana o els Reis en famílies mixtes.
53
Resultat de l’anàlisi i valoració de les propostes sobre GÈNERE en clau de polítiques públiques
Problemàtiques Activitats Canvis esperats
• Dificultat per viure de forma natural la identitat religiosa.
• Entre la misogínia, la islamofòbia i el feminisme occidental, que també ataca certes praxis i valors.
• Utilització del vel com a instrument polític que encobreix altres problemàtiques, individualitza les víctimes i deixa la responsabilitat i la voluntat en mans de la dona, sense respectar cap marc de drets bàsics.
• No és un tema religiós, és un tema de gènere. No hi ha problema amb el turbant dels nens sikh.
• Desenvolupar una normativa prescriptiva per blindar alguns drets i deures dels col·lectius minoritzats.
• Formació en competències per als treballadors socials i altres professionals.
• Paper modèlic de l’Administració pública. Bones pràctiques i base de sensibilització.
• Canvis estructurals: marc normatiu
que garanteixi el dret a la pròpia identitat
vinculada a la religió.
• Que no hi hagi discriminació en
l’accés al treball, l’educació o els serveis
públics per portar hijab.
• Nous espais i models de relació de la
comunitat més enllà de la mesquita, per a
dones, joves i adults.
• Protecció de la violència de gènere en les dones migrades en situació irregular o regular per motius de reunificació familiar.
54
Resultat de l’anàlisi i valoració de les propostes sobre SERVEIS SOCIALS en clau de polítiques públiques
Problemàtiques Activitats Canvis esperats
La gent no denuncia les discriminacions per factors religiosos.
La gent es veu obligada a defensar els seus drets a títol individual perquè no és conscient del marc de drets i deures bàsics.
Hi ha una imatge restringida dels col·lectius, estereotipada. La diversitat afavoriria la normalitat.
Col·lisió entre la dimensió privada i pública com a espais de drets i llibertats diferents.
Desenvolupar una normativa prescriptiva per blindar alguns drets i deures dels col·lectius minoritzats.
Formació en competències per als treballadors socials i altres professionals.
Paper modèlic de l’Administració pública. Bones pràctiques i base de sensibilització.
Les mesures normatives i sensibilitzadores han de fer-se a tots els nivells i àmbits. Sembla que l’Administració local té diverses possibilitats per aplicar aquestes mesures normalitzadores i punitives de discriminació.
Normalitzar el dret a la pròpia imatge, d’acord amb la identitat religiosa.
Normalitzar el dret a la llibertat religiosa en l’àmbit laboral, educatiu, sanitari, etc.
55
5.2. Accions desenvolupades
respecte al projecte
A continuació presentarem un quadre resum sobre les accions desenvolupades tenint com a referència els objectius i àmbits previstos en el projecte de recerca.
56
Identificació Objectiu Procediment
Rece
rca
pa
rtic
ipativa
Reflexió individual: explorant la meva identitat
Preparar un marc significatiu en les dones per a un procés de reflexió que explori els elements més significatius en la identitat individual de cada una d’elles.
Les dones-investigadores complementaran individualment per escrit o per àudio el qüestionari desenvolupat per Weiss et al. (2015), del Hebrew Union College of Jerusalem, per a l’anàlisi i resolució de conflictes des d’una perspectiva d’existència i espiritual (no religiosa ni política). Aquest instrument ha de propiciar que la persona, des d’una perspectiva biograficonarrativa, pugui evocar i expressar marcs mentals, valors, creences i praxis que li permetin sintetitzar una holística representació d’ella com a subjecte social, psicològic i espiritual (Frankl, 2010, 2012).
Paral·lelament a tot el procés, elaboraran un relat en què aniran reflectint les seves idees, sentiments, praxis i els canvis que vagin apreciant en la seva recerca.
15 de maig. Reunió de l’equip de metodologia de la UB per preparar l’aproximació metodològica de la recerca participativa.
22 de maig. Formació sobre RRI per part de la UPF.
25 de maig. Seminari de recerca. Les 14 dones-investigadores van adaptar (eliminant dues preguntes relatives al conflicte israelianopalestí) el qüestionari i el vam emplenar.
L’equip metodològic format per 5 professores de la UB també el va completar.
La primera sessió del projecte va ser íntegrament oral per tal de crear un sentit d’igualtat, reconeixement i inclusió.
Enfocament fenomenològic hermenèutic en què no es va preguntar explícitament pel fet de ser musulmana amb l’objectiu de deixar aflorar aquesta variable en el moment que elles decidissin.
Entorn 1. La intimitat de la persona
Reflexió en petita comunitat: què és i com és ser dona musulmana a Catalunya?
- Quins són els reptes i les preocupacions que tenen les dones catalanes musulmanes com a dones, mares i ciutadanes que practiquen i/o s’identifiquen amb la fe musulmana?
- Quines serien les estratègies, recursos i respostes que elles consideren possibles per fer front a
Les dones-investigadores es faran preguntes i intentaran donar les seves respostes i solucions a la pregunta «Què és i com és ser dona musulmana a Catalunya?».
Això es farà en dos grups de discussió (un per a les preguntes i un segon per a les respostes i recursos que elles pensaran)
11 de juny. Planificació metodològica amb l’equip de metodologia de la UB per plantejar l’estratègia de les dificultats metodològiques.
15 de juny. Seminari de recerca en què es va fer una valoració del procés amb les dones. Es va reforçar l’estratègia i també la confiança.
57
aquests reptes? moderats per elles. Les 14 dones van fer 37 entrevistes en profunditat, a partir del guió del qüestionari espiritual, a una mostra seleccionada per elles, composta per un divers espectre de dones musulmanes.
Van fer 37 memos resum sobre les qüestions següents:
Qui soc jo
Què em fa feliç
Què em pertorba
Què podria facilitar-me la vida
Com m’he sentit en el procés fent d’investigadora
Entorn 2. L’associació
Ava
lua
ció
de
la
tra
nsfe
rib
ilita
t a
se
rve
is i p
olítiqu
es
Què és i com és ser membre de la minoria musulmana a Catalunya?
- Quins són els reptes i les preocupacions que tenen les dones catalanes musulmanes com a dones, mares i ciutadanes que practiquen i/o s’identifiquen amb la fe musulmana?
- Quines serien les estratègies, recursos i respostes que elles consideren possibles per fer front a aquests reptes?
Les dones faran d’investigadores. Per a tal fita rebran una formació intensiva bàsica en tècniques de recollida d’informació.
No es planteja un nombre fix d’entrevistes per a cada participant. Preferim que siguin l’oportunitat i la motivació el que marqui el nombre i el perfil a fi d’assegurar una informació rica i significativa.
Així, les dones de l’ADMAC parlaran amb persones del seu entorn sociofamiliar sobre la mateixa qüestió contextualitzada al col·lectiu. Per exemple: què és i com és ser la mare, o l’àvia, d’una dona musulmana a Catalunya? Què és i com és ser fill o filla d’una dona musulmana a Catalunya? Què és i com és ser un jove adolescent musulmà a Catalunya?
27 de juny. Preparació de la formació sobre polítiques públiques d’Ivàlua. Es van recopilar i gestionar dubtes i temors.
29 de juny. Formació sobre polítiques públiques a càrrec d’Ivàlua per clarificar conceptes i metodologia.
Marçal Farré va liderar 17 dones-investigadores, organitzades al voltant de quatre temes (educació, gènere, serveis socials i espiritualitat i religió) perquè de cadascun n’analitzessin:
Les problemàtiques
Els impactes/canvis
Les activitats
6 de juliol. Seminari de recerca. Crisi de confiança mútua. Acords: negativa a fer el documental amb l’SGAE i inclusió d’agenda política de l’associació si no es veia prou representada en les narratives existencials de les dones entrevistades.
58
15 de juliol. Planificació metodològica amb l’equip de metodologia de la UB per plantejar l’estratègia de les dificultats metodològiques i de confiança. Dilemes sobre rigor científic del procés.
23 de juliol. Seminari de recerca. Segon nivell d’anàlisi amb totes les entrevistes: síntesi, valoració i ordenació de les propostes.
Entorn 2. La xarxa sociofamiliar de les integrants de l’associació
Podem integrar i recollir les propostes generades per l’ADMAC en els nostres sistemes públics?
- Valorar la transferibilitat de les anàlisis i propostes generades en la recerca participativa.
Es respondran a les següents qüestions: a) aquestes necessitats i qüestions estan recollides en els nostres sistemes públics? b) Seria possible considerar en els sistemes i polítiques públiques les respostes i preguntes generades en la fase de recerca participativa?
- Redactar una sèrie de recomanacions i propostes consultives per lliurar-les a les administracions públiques i entitats polítiques pertinents.
Es configuraran quatre grups de discussió sobre les temàtiques següents: gènere, educació, serveis socials i espiritualitat i família.
Cada grup serà coordinat per una dona de l’ADMAC.
Els grups de discussió estaran formats per membres de l’associació amb interès per la temàtica del grup, acadèmics i representants de les administracions públiques (tècnics o polítics).
22 d’agost. Presentació exploratòria del procés i resultats provisionals amb Rosa Maria López, de la Direcció General d’Afers Religiosos.
5 de setembre. Reunió amb la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania sobre la possibilitat de convidar polítics i tècnics de l’Administració als grups de discussió atès el nivell de concreció de les propostes. Es facilita una proposta de persones de l’Administració com a contacte, que passen a ser els informats prioritaris en la fase de validació.
Atès el nivell de concreció de les propostes segons el marc d’anàlisi d’Ivàlua es decideix fer una única sessió de validació per cada grup.
15 de setembre. Reunió metodològica: valoracions del seminari exploratori i planificació.
15 d’octubre. Reunió metodològica: organització dels grups de discussió.
Grup Educació: 8 de novembre al Departament d’Educació.
Grup Espiritualitat i família: 11 de novembre al MIDE de la UB.
59
Grup Gènere: 18 de novembre a la seu del GREDI de la UB.
Grup Serveis Socials: 19 de novembre al MIDE de la UB.
14 de desembre. Sessió de retorn a les dones de l’ADMAC i tancament del projecte a les Cotxeres de Sants.
Entorn 3. Les institucions i les polítiques
Fo
rmació
Competències per investigar, orientar i comunicar
Formar en les competències requerides les integrants de l’ADMAC que participin en la fase de recerca participativa.
Sintetitzar continguts que puguin ser desenvolupats en forma de recursos didàctics en propers projectes.
Explorar la viabilitat i pertinència d’un nou perfil professional: dones catalanes que són identificades per pertànyer a col·lectius minoritaris amb la funció de ser orientadores familiars o espirituals.
Explorar la viabilitat i oportunitat de constituir un centre de formació islàmic de Catalunya.
Desenvolupament de la formació.
Supervisió i mentoria en el procés de recerca i avaluació de la transferibilitat de les propostes.
Acreditació per part de l’Institut de Recerca en Educació de la UB.
Acreditació per part de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB.
Seminaris
22 de maig. Formació sobre RRI per part de la UPF (2 h).
29 de juny. Formació sobre polítiques públiques a càrrec d’Ivàlua (3 h) per clarificar conceptes i metodologia.
Mentoria
Mentoria sobre recerca participativa a càrrec de l’equip metodològic de la UB (25 h).
6 de novembre. Reunió al Departament d’Ensenyament per tal de modelar el debat dels grups de discussió (3 h).
Acreditació
En procés.
Entorn 4. L’acadèmia
Com
unic
ació
i
se
nsib
ilitz
ació
Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana
Comunicació per al reconeixement.
Sensibilització per a la cohesió.
Difusió dels coneixements científics generats.
Difusió dels coneixements tècnics generats.
Gravació d’un clip de vídeo amb els principals resultats del projecte, amb la col·laboració de l’SGAE. Es negociarà amb alguna productora l’enregistrament del projecte en un reportatge per a difusió a la TV pública, de l’estil 30 minuts o Sense ficció.
L’ADMAC ha decidit no fer aquest reportatge, cosa que ha implicat modificar el pressupost i reduir-lo segons la partida del vídeo.
S’ha fet difusió per Twitter d’algunes activitats.
60
Difusió als mitjans de comunicació i les xarxes socials de missatges amb finalitat de sensibilització i reconeixement.
Conferència internacional, organitzada per difondre resultats i exposar-los a un contrast amb altres plantejaments teòrics i metodològics científics sobre els resultats i conclusions emergides del projecte.
Publicacions en obert i en revistes d’impacte, tant divulgatives com acadèmiques.
S’estan preparant els guions de dos miniclips de vídeo.
«Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana».
«RRI: Recerca per a la societat i amb la societat».
La conferència internacional es programarà per al 2020.
14 de desembre. Sessió de tancament.
De moment, hi ha tres comunicacions en congressos internacionals.
Entorn 5. Comunicació i sensibilització
61
SEGONA PART
62
6. INTERACCIÓ I IMPLICACIÓ DE
LA SOCIETAT A LA RECERCA
6.1. Enfocament RRI
En aquest capítol presentarem una descripció sintètica sobre com s’ha aplicat la RRI com a estratègia per interactuar amb la ciutadania, amb l’objectiu de presentar, discutir i revisar els resultats i les propostes, i de fomentar-ne la implicació i contribució.
S’han considerat diversos perfils professionals, polítics, tècnics i acadèmics.
Hi ha diferències de gènere, religió, edat i nacionalitat.
El projecte ha tingut diversos i continus processos d’anàlisi, reflexió i formació.
Les reunions de coordinació entre l’EAPC, la SIMC, el GREDI i l’ADMAC han estat molt nombroses.
Espais oberts i compartits, com ara Google Drive, han permès l’accessibilitat de tothom a la informació.
S’han aplicat normatives de drets d’imatge i privacitat.
L’organigrama i disseny del programa ha dotat l’ADMAC de poder i reconeixement. Aquesta autoritat ha tingut com a manifestacions alguns canvis en el disseny i els resultats del projecte.
63
El quadre que es reprodueix a continuació presenta una síntesi de l’estructura RRI del projecte:
Sobre els resultats del projecte, atenent la RRI cal destacar:
Resultats
Resultats de l’aprenentatge Resultats de l’R+D+I Reptes socials: societats inclusives, innovadores i reflexives
Empoderament i reconeixement dels participants civils del grup minoritzat.
Problemes existencials relacionats amb l’enfocament fenomenològic.
Polítiques públiques més pertinents.
Personal de recerca i personal de l’Administració pública en aprenentatges i sensibilitzacions.
Fonament comparatiu relacionat amb el gènere, l’educació, els serveis socials i l’espiritualitat i família.
Xarxes inclusives.
Coneixements i sensibilitzacions de la societat catalana podrien generar produccions audiovisuals.
Mètodes de coneixement de la recerca: teòric i metodològic.
Valors i competències compartits.
64
En l’informe valoratiu detallarem d’una manera més analítica el procés i, sobretot, els impactes de com s’ha aplicat la RRI en aquest projecte.
65
6.2. Implicació social
En aquest projecte hi han participat:
Àrees disciplinàries: ciències de l’educació, sociologia, ciències polítiques, antropologia, psicologia i treball social.
Universitats: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Ramon Llull, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Girona.
Grups de recerca: GREDI, GIAD, TRALS DHIGECS, ISOR i FODIP.
Administracions públiques: Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania (Generalitat de Catalunya), Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa i Àrea de Qualificacions (Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya), Servei d’Immigració i Interculturalitat (Ajuntament de Barcelona) i Comissionat de Nova Ciutadania (Ajuntament de Mataró).
I diverses entitats socials i tècniques. En l’informe valoratiu detallarem d’una
manera més analítica el procés i, sobretot, els impactes d’aquestes
col·laboracions.
66
7. IMPLICACIÓ I CONSTRUCCIÓ DE
CONSENSOS
En aquest capítol descriurem les diverses estratègies i accions de participació,
col·laboració, discussió i construcció de consens entre diferents actors socials per
identificar els motors de canvi i els possibles escenaris futurs, les opcions
polítiques disponibles i les seves conseqüències potencials.
Destacarem les accions de formació i sensibilització del projecte.
7.1. Estratègies
Com es pot apreciar, el projecte ha tingut una forta vocació connectiva i participativa. No ha estat un projecte fet per un grup de recerca en una universitat. Ha estat un projecte liderat des d’un grup de recerca en què s’ha intentat crear una xarxa de coneixement, experiències i vivències de diversa naturalesa però aglutinats per un interès comú: la configuració i l’enfortiment d’una societat catalana diversa, inclusiva, equitativa i empoderada.
A fi de treballar de manera col·laborativa entre aquests diversos clústers de persones i interessos, competències i cultures professionals i acadèmiques cal:
Confiança, per comunicar, expressar i ser capaç de proposar idees i
resoldre els conflictes que sorgeixin.
Reconeixement, en el sentit de valorar tot el que cada un pot aportar al
projecte.
Capacitat de treballar conjuntament per assolir l’objectiu comú.
Flexibilitat, per adaptar-se els canvis i incerteses que comporta treballar
segons aquest model.
Generositat, per cedir poder als altres, facilitant a tots els membres del
projecte el seu espai d’aportació.
Competència intercultural, en el sentit de ser capaç de nedar entre diversos
marcs cognitius, ideològics, metodològics i espirituals (diverses visions
67
sobre el paper de l’espiritualitat i la religió en les persones i en la societat
catalana).
Sobre aquestes bases, cal destacar les estratègies aplicades en la creació, l’enfortiment i l’articulació de la xarxa de coneixement:
Relació personal. S’ha creat la xarxa de col·laboradors (persones i institucions) partint de les relacions personals. En un procés d’ampliació per bola de neu s’ha constituït una xarxa en què el respecte, la confiança i el vincle garantien la disposició d’unes competències per treballar col·laborativament entre diversos professionals tot tenint una visió compartida.
Transparència. Des del primer moment es va crear un Google Drive on es publicava tota la informació perquè poguessin accedir-hi tots els membres de l’equip. Això ha evitat conflictes relatius a la confiança sobre els processos.
68
Implicació. El projecte ha tingut una gran implicació de tots els integrants. Les dones-investigadores de l’ADMAC han dedicat moltes hores i han superat moltes inseguretats i pors a l’hora d’aprendre a pensar, decidir i dur a terme totes les activitats de recerca empírica i presa de decisions que s’han gestat en el projecte. L’equip del GREDI ha dedicat moltes hores fora de la jornada acadèmica a
acompanyar i supervisar el treball de les dones, tot prioritzant la seva disponibilitat per sobre de la pròpia.
69
Què podem dir de la implicació i compromís d’Agustí Iglesias i Marçal Farré en la formació i acompanyament a tantes sessions. La seva presència ha estat un aval de la qualitat i el rigor que seguíem, una tranquil·litat respecte al suport institucional i una ajuda inavaluable.
Aquesta implicació pensem que ha estat motivada per la visió compartida d’una societat catalana diversa, inclusiva, equitativa i empoderada, i s’ha evidenciat en la flexibilitat, en la disposició i en la bona voluntat per adaptar-se a les demandes que han anat sorgint.
Organització. Hem denominat «recerca participativa horitzontal» al model aplicat per l’alta implicació de les dones musulmanes en aquest projecte. Han passat de ser objecte de la recerca a subjecte i agent actiu de la investigació, en la presa de decisions del projecte i en el desenvolupament de l’estudi empíric. En aquest sentit, l’autoritat ha vingut no només pel reconeixement sinó per la a) compensació (important dotació econòmica per a l’organització i constàncies de la Universitat de Barcelona), b) la qualificació (se les ha format en tot el que ha estat possible i necessari: seminari sobre RRI, seminari d’avaluació de polítiques públiques), c) l’acompanyament metodològic de 25 h i d) la lleialtat institucional (s’han respectat decisions preses per elles, com la negativa a realitzar el documental amb la col·laboració de l’SGAE per desconfiança de la imatge que el seu equip artístic podria donar del col·lectiu).
70
7.2. Construcció de coneixement
col·laboratiu
S’han fet moltes reunions, tant en entorns formals (universitats, la Generalitat, etc.), com en entorns informals (cafeteries, etc.). En aquestes trobades s’han planificat processos, s’han abordat problemes, s’ha après a fer coses, s’han decidit estratègies i s’han analitzat i plantejat propostes.
En tots els casos el consens sempre ha estat l’estratègia més seguida, cosa vital per conservar la confiança i la implicació.
L’estudi empíric del projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana» va començar efectivament al mes de maig i ha acabat al mes de novembre de 2019.
S’hi ha fet les activitats següents:
Planificació i disseny metodològic (10 h).
Formació: UPF i Ivàlua (8 h).
Reunions de recerca en què s’ha compaginat la formació i la investigació (18 h).
71
Data i lloc Activitat Hores Objectius i propòsits Participants
10 maig Seu de l’SGAE
SGAE 2 - Plantejament dels productes audiovisuals del projecte.
Elvira Riera (EAPC) Assumpta Aneas (UB) Xavier Mitjana (Mitjana Comunicació) Carles Girbau (SGAE)
15 maig Campus Mundet UB
Reunió de l’equip metodologia de la UB
3 - Anàlisi de les estratègies per desenvolupar el plantejament fenomenològic i participatiu.
- Planificació del primer dia de formació metodològica: objectius, contingut i estratègies.
Equip metodologia UB ADMAC Experts grups de discussió EAPC (5 participants)
22 maig Campus Mundet UB
Formació sobre RRI (UPF)
2 - Introducció a la RRI. - Explicació de les
característiques de la RRI.
- Presentació d’algunes indicacions per a la implementació de la RRI.
Equip metodologia UB ADMAC Experts grups de discussió EAPC (12 participants)
25 maig Campus Mundet UB
Seminari de recerca 1 i 2
7 - Presentació del projecte i benvinguda.
- Preparació de la primera fase de la recerca participativa.
- Entrevistes: mostra i instrument.
- Entrenament sobre el desenvolupament d’una entrevista oberta.
- Permisos i autoritzacions legals.
- Creació d’un clima de confiança.
Equip metodologia UB ADMAC (31 participants)
11 juny Campus Mundet UB
Planificació metodològica
2 - Preparació del seminari de recerca.
- Anàlisi de l’estat de la qüestió en la fase empírica: molt poques entrevistes fetes.
- No hi ha hagut consultes per part de les dones-investigadores.
Equip metodologia UB (4 participants)
72
15 juny Campus Mundet UB
Seminari de recerca 3
Equip metodologia UB ADMAC (20 participants)
27 juny El Pati Verd (Sants)
Preparació de la formació sobre polítiques públiques (Ivàlua)
3 - Preparació del seminari d’Ivàlua.
- Recopilació de problemes i casos per utilitzar-los com a exemples de treball pràctic.
- Anàlisi de l’estat de la qüestió en la fase empírica: molt poques entrevistes fetes.
- No hi ha hagut consultes per part de les dones-investigadores.
Marçal Farré (Ivàlua) Cristina Vilaplana (ADMAC)
29 juny Campus Mundet UB
Formació sobre polítiques públiques (Ivàlua)
3 - Clarificació de com es formulen els problemes que cal desenvolupar com a polítiques públiques.
- Pràctica en cada grup de discussió (Educació, Serveis Socials, Gènere i Espiritualitat i família): anàlisi d’una problemàtica per desenvolupar-la com a política pública.
Marçal Farré (Ivàlua) Equip metodologia UB ADMAC Agustí Iglesias (SIMC) (17 participants)
6 juliol Campus Mundet UB
Seminari de recerca 4
3 - Clarificació de dubtes per part de les dones-instigadores respecte al rigor i la confiança en el procés.
- Doble contingut (narratives existencials i agenda de les dones activistes): visibilització, acceptació i conciliació.
Equip metodologia UB ADMAC (9 participants)
15 juliol Campus Mundet UB
Planificació metodològica
5 - Primera organització del contingut de les
Equip metodologia UB
4 - Valoració del procés de camp iniciat: dubtes i estratègies per fer les entrevistes.
- Reforç de l’estratègia. - Posada en comú de les
primeres sensacions, vivències i reflexions sobre l’entrevista fenomenològica.
73
memos resum segons les quatre temàtiques: educació, serveis socials, gènere i espiritualitat i família.
- Temàtiques recurrents i temàtiques «calentes»
- Planificació del seminari del 23 de juliol.
(5 participants)
23 juliol Cotxeres de Sants
Seminari de recerca 5
4 - Segon nivell d’anàlisi.
Equip metodologia UB ADMAC Agustí Iglesias (SIMC) Marçal Farré (Ivàlua) Carolina Llorente (UPF) 18 participants
5 setembre Seu de l’EAPC
Planificació metodològica
2 - Reunió amb la SIMC sobre la possibilitat de convidar a polítics i tècnics de l’Administració als grups de discussió en vista del nivell de concreció de les propostes.
Assumpta Aneas (UB) Agustí Iglesias (SIMC)
15 setembre Campus Mundet UB
Planificació metodològica
2 - Valoració del seminari de recerca del juliol.
- Estat de la qüestió: transcripcions.
- Decisions sobre els grups de discussió.
Equip metodologia UB
15 octubre Campus Mundet UB
Planificació metodològica
2 - Organització dels grups de discussió, planificació de les sessions i contacte amb els participants.
Equip metodologia UB
8 novembre Campus Mundet UB
Grup de discussió Educació
4 - Anàlisis de les propostes de la recerca participativa.
- Aplicació del marc lògic d’Ivàlua.
- Síntesi de la informació.
Assumpta Aneas (UB) Marçal Farré (Ivàlua) Gené Gordó (Dep. Educació) Manuela Merino Alcántara (Dep. Educació) Laia Ferrer (ADMAC) Ainoha Nadia Douhaibi Arrazola (Aj. Barcelona) Gabriela Gómez (Fac. Educació UB) Núria Lorenzo (Fac. Educació UB; experta) Carolina Llorente (UPF) Alicia Cid (UAM Azcapotzalco)
11 novembre Campus Mundet UB
Grup de discussió Espiritualitat i família
4 - Anàlisis de les propostes de la recerca participativa.
Assumpta Aneas (UB) Cristina Monteys (Distr. Sant Andreu, Aj. Barcelona) Josep Palacios (Aj. Mataró)
74
- Aplicació del marc lògic d’Ivàlua.
- Síntesi de la informació.
Khalid Ghali Bada (Aj. Barcelona) Xantal Genovart (ADMAC) Laia Ferrer (ADMAC) Alba Ambrós (Fac. Educació UB) Núria Lorenzo (Fac. Educació UB; experta)
18 novembre Campus Mundet UB
Grup de discussió Gènere
4 - Anàlisis de les propostes de la recerca participativa.
- Aplicació del marc lògic d’Ivàlua.
- Síntesi de la informació.
Assumpta Aneas (UB) Marta Ausona (URL) Fàtima Aatar (Aj. Barcelona) Cristina Monteys (Distr. Sant Andreu, Aj. Barcelona) Rosa Martínez Cuadros (ISOR, UAB) Mar González Romero (ADMAC) Xantal Genovart (ADMAC)
19 novembre Campus Mundet UB
Grup de discussió Serveis Socials
4 - Anàlisis de les propostes de la recerca participativa.
- Aplicació del marc lògic d’Ivàlua.
- Síntesi de la informació.
Assumpta Aneas (UB) Alba Ambrós (UB) Ferran Camas (UdG) Mercè Alós (Aj. Teià) Àngels Renom (UD Treball Social, UB) Núria Fustier (consultora social) Conxa Montilla (Aj. Santa Coloma) Marifé Calderón (Aj. Barcelona) Marta Venceslao (Fac. Educació UB) Cristina Vilaplana (ADMAC) Emma Campdepadrós (ADMAC)
14 desembre Cotxeres de Sants
Tancament del projecte Presentació dels resultats a ADMAC i comunitat musulmana convidada
4 - Presentació dels resultats.
- Valoració per part de l’ADMAC i de la comunitat.
- Tancament.
Assumpta Aneas (UB) Pilar Folgueiras (ADMAC; junta directiva) Cristina Monteys (Distr. Sant Andreu, Aj. Barcelona) Agustí Iglesias (SIMC) Carolina Llorente (UPF)
75
7.3. Difusió i comunicació
Fins ara, els resultats del projecte s’han presentat en els següents congressos internacionals:
5th Scholas Chair International Conference: Building Cooperation Networks for Fraternal Humanism. Fordham University, Nova York, 2-4 juny 2019.
«Weaving responsible research and innovation on an interreligious Dialogue: The experience of the project of research “Talk me in Catalan, I’m a Catalan Muslim woman”».
Interreligious Dialogue in Context: A European Comparison. Universität Wien, Viena, 17-19 octubre 2019.
«Project of research: “Talk me in Catalan, I’m a Catalan Muslim woman”».
International Conference of Educative Research (IRED’19). Universitat de Barcelona, Barcelona, 4-5 novembre 2019.
«Investigant amb la ciutadania per fer polítiques publiques: Una experiència exploratòria sobre l’aplicació de l’aproximació de la RRI».
«“Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana”: Investigant col·lectius minoritzats participativament».
76
CONCLUSIONS
FINALS
En les recomanacions tècniques, el projecte suposava respectar les condicions següents:
a) En primer lloc, l’estudi ha de ser prospectiu, és a dir, ha de
proporcionar evidència científica i pensament estratègic a llarg termini
que puguin ser utilitzats per orientar les polítiques públiques dels
pròxims anys.
b) En segon lloc, ha de ser participatiu, és a dir, ha de ser dissenyat i
desenvolupat per un equip de recerca format per investigadors
adscrits a una universitat o un centre de recerca i per altres actors
socials, com decisors públics i representants de la societat civil i de la
comunitat educativa. Alhora, ha d’implicar els col·lectius rellevants
durant el desenvolupament de la recerca.
c) Finalment, ha de generar coneixement nou sobre les estratègies i els
mecanismes que poden afavorir la construcció d’una identitat
col·lectiva pluricultural a Catalunya i ha d’aportar opcions d’actuació
viables per a la Generalitat de Catalunya, susceptibles de ser incloses
en el futur Pla de ciutadania i immigració 2021-2024.
Considerem que s’han respectat aquestes condicions. S’han generat propostes
mitjançant processos participatius i orientacions estratègiques amb prou concreció
per ser considerades en el futur Pla de ciutadania.
Per descomptat, hi ha coses que han quedat per fer i també s’han fet algunes
coses diferents de les que estaven previstes, fonamentalment en l’àmbit de
comunicació i sensibilització.
77
En relació amb la conferència internacional, es va decidir de manera consensuada
amb l’EAPC que s’organitzaria el 2020.
Els guions dels audiovisuals també estan en procés de negociació, perquè de
moment l’ADMAC no acaba de donar el vistiplau a les propostes presentades.
Hem de valorar molt positivament la implicació de totes les persones que han
contribuït en aquest projecte, i sobretot l’acompanyament de la Secretaria
d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, d’Ivàlua i de l’Àrea de Recerca de l’EAPC.
78
REFERÈNCIES
79
Ahmed, L. (1992) Women and Gender in Islam. New Haven, CT: Yale University Press.
Alcoff, L. (2006) Visible Identities: Race, Gender, and the Self. Nova York: Oxford University Press.
Anderson, M. (2000) All Five Fingers Are Not the Same: Identity Work Among Ethnic Minority Youth in an Urban Norwegian Context. Tesi doctoral. Bergen: Center for Social Science Research (SEFOS), University of Bergen.
Annells, M. (1996) «Hermeneutic Phenomenology: Philosophical Perspectives and Current Use in Nursing Research». Journal of Advanced Nursing, 23, p. 705-713.
Bartkowski, J. P.; Read, J. G. (2003) «Veiled Submission: Gender, Power and Identity Among Evangelical and Muslim Women in the United States». Qualitative Sociology, 26, 1, p. 71-92.
Beck, C. (1993). «Qualitative Research: The Evaluation of Its Credibility, Fittingness, and Auditability». Western Journal of Nursing Research, 15, 2, p. 263-266.
Brasher, B. (1998) Godly Women: Fundamentalism and Female Power. New Brunswick: Rutgers University Press.
Bredal, A. (2004) Vi er jo en familie: Arrangerte ekteskap, autonomi og fellesskap blant unge norsk-asiater. Tesi doctoral. Department of Sociology and Social Geography, University of Oslo.
Calhoun, C. (1994) «Social Theory and the Politics of Identity». A: C. Calhoun (ed.), Social Theory and the Politics of Identity. Oxford: Blackwell.
Davidman, L. (1991) Tradition in a Rootless World: Women Turn to Orthodox Judaism. Berkeley: University of California Press.
Denzin, N. K.; Lincoln, Y. S. (ed.) (2000) Handbook of Qualitative Research. 2a ed. Thousand Oaks, CA: Sage.
Edie, J. M. (1987) Edmund Husserl’s Phenomenology: A Critical Commentary. Bloomington: Indiana University Press.
Eisenberg, A.; Spinner-Halev, J. (2005) Minorities Within Minorities: Equality, Rights and Diversity. Cambridge: Cambridge University Press.
Freidenvall, L. (2010) Intersectionalising Representation: Ethnicity, Gender and Political Representation in Multicultural Europe. Working paper 1, FEMCIT, Stockholm University.
Giddens, A. (2006) Sociology. 5a ed. Cambridge: Polity Press.
Gunaratnam, Y. (2003) Researching «Race» and Ethnicity: Methods, Knowledge and Power. Londres: Sage.
Habermas, J. (2006) «Religion in the Public Sphere». European Journal of Philosophy, 14, 1, p. 1-25.
80
Hall, S. (1996) «Introduction: Who Needs “Identity”?». A: S. Hall; P. du Gay (ed.), Questions of Cultural Identity. Londres: Sage.
Henrard, K. (2000) Devising an Adequate System of Minority Protection: Individual Human Rights, Minority Rights and the Rights to Self Determination. La Haia: KLI.
Hertz, R. (1997) Reflexivity and Voice. Thousand Oaks, CA: Sage.
Husserl, E. (1970) The Idea of Phenomenology. La Haia: Nijhoff.
Hylland Eriksen, T. (2007) «Creolization in Anthropological Theory and in Mauritius». A: C. Stewart (ed.), Creolization: History, Ethnography, Theory. Califòrnia: Left Coast Press Inc., p. 153-177.
Kandiyoti, D. (1988) «Bargaining with Patriarchy». Gender & Society, 2, 3, p. 274-290.
Koch, T. (1995) «Interpretive Approaches in Nursing Research: The Influence of Husserl and Heidegger». Journal of Advanced Nursing, 21, p. 827-836.
Koch, T. (1996) «Implementation of a Hermeneutic Inquiry in Nursing: Philosophy, Rigor and Representation». Journal of Advanced Nursing, 24, p. 174-184.
Kvale, S. (1996) InterViews: An Introduction to Qualitative Research. Thousand Oaks, CA: Sage.
Kymlicka, W.; Norman, W. (ed.) (2000) Citizenship in Diverse Societies. Oxford: Oxford University Press.
Laverty, M. (2003) «Hermeneutic Phenomenology and Pnenomenology: A Comparision of Historical and Methodological Considearions». International Journal of Qualitative Methods, 2, 3.
Lister, R. (1997) Citizenship: Feminist Perspectives. 1a ed. Nova York: Palgrave Macmillan.
Lister, R. (2003) Citizenship: Feminist Perspectives. 2a ed. Nova York: Palgrave Macmillan.
Lister, R. et al. (2007) Gendering Citizenship in Western Europe: New Challenges for Citizenship Research in a Cross-National Context. Bristol: Policy Press.
Mayer, A. E. (1991) Islam and Human Rights. Boulder: Westview Press.
Munhall, P. (1989) «Philosophical Ponderings on Qualitative Research Methods in Nursing». Nursing Science Quarterly, 2, 1, p. 20-28.
Nyhagen Predelli, L. (2003) Issues of Gender, Race and Class in the Norwegian Missionary Society in Nineteenth-Century Norway and Madagascar. Nova York: Edwin Mellen Press.
Nyhagen Predelli, L. (2008) «Religion, Citizenship and Participation: A Case Study of Immigrant Muslim Women in Norwegian Mosques». European Journal of Women’s Studies, 15, 3, p. 241-260.
Nyhagen Predelli, L. et al. (2010) Christian and Muslim Women in Norway, Spain and the United Kingdorn: A Qualitative Study of Religion, Gender and Citizenship. Oslo: Centre
81
for Gender Research, University of Oslo; Loughborough: Departrnent of Social Sciences and Centre for Research in Social Policy, Loughborough University.
Østberg, S. (2003) Muslim i Norge: Religion og hverdagsliv blant unge norsk- pakistanere. Oslo: Universitetsforlaget.
Permoser, J. M.; Rosenberger, S. (2009) «Religious Citizenship as a Substitute for Immigrant Integration? The Governance of Diversity in Austria». A: E. Guild et al. (ed.), Illiberal Liberal States: Immigration, Citizenship and Integration in the EU. Aldershot: Ashgate
Polkinghorne, D. (1983) Methodology for the Human Sciences: Systems of Inquiry. Albany: State University of New York Press.
Roald, A. S. (2005) Er muslimske kvinner undertrykt?. Oslo: Pax Forlag.
Salomonsen, J. (2001) Enchanted Feminism: The Reclaiming Witches of San Francisco. Londres: Routledge.
Valle, R. et al. (1989) «An Introduction to Existential-Phenomenological Thought in Psychology». A: R. Valle i S. Halling (ed.), Existential-Phenomenological Perspectives in Psychology. Boston, MA: Springer, p. 3-16.
Van Manen, M. (1997) Researching Lived Experience: Human Science for an Action Sensitive Pedagogy. 2a ed. London, Canadà: The Althouse Press.
Warner, S. (1993) «Work in Progress Toward a New Paradigm for the Sociological Study of Religion in the United States». American Journal of Sociology, 98, 5, p. 1044-1093.
Weiss, R. et al. (2015) Spiritual Counselling Questionnaire. Jerusalem: Hebrew Union
College of Jerusalem.
Wilson, H.; Hutchinson, S. (1991) «Triangulation of Qualitative Methods: Heideggerian Hermeneutics and Grounded Theory». Qualitative Health Research, 1, p. 263-276.
Woodhead, L. (2007) «Gender Differences in Religious Practice and Significance». A: J. A. Beckford i N. J. Demerath III (ed.), The SAGE Handbook of the Sociology of Religion. Londres: Sage, p. 566-586.
82
ANNEX 1. Mostra
83
Estat civil de les participants
Estat civil Núm.
Soltera 6
Casada 16
Vídua 1
Divorciada 3
Amb parella 1
NS/NC 10
Total 37
L’equip metodològic de la UB va plantejar la necessitat de disposar d’informació contextual. Però és destacable que la informació relativa a l’estat civil va emergir de manera espontània de les dones-investigadores.
Destaquem la diversitat d’estats civils i també la presència de dones amb parella o divorciades. Pensem que hi ha una bona representació de la realitat de l’estat civil de la dona a Catalunya.
ESTAT CIVIL
NS/NC27%
Soltera16%
Casada43%
Vídua3%
Amb parella
3%
Divorciada8%
Ús del hijab o vel
Ús del hijab Núm.
Sí 20
No 8
A vegades 1
NS/NC 8
Total 37
També destaquem que hi ha diversitat en les postures respecte a un factor amb tanta significació identitària com aquest.
Desconeixem les xifres relatives a la comunitat musulmana de Catalunya.
84
Sí54%
No21%
A vegades3%
NS/NC22%
ÚS DEL HIJAB
Fills
Fills Núm.
Sí 25
No 6
NS/NC 6
Total 37
També hi ha diverses realitats quant als fills. Destaquen el cas d’una dona que té una filla amb una discapacitat i el d’una altra que té dos nens adoptats a l’Àfrica. Les dones que tenen fills en tenen 2,2 de mitjana, i n’hi ha una que en té cinc.
Sí68%
No16%
NS/NC16%
FILLS
85
Origen
Origen Núm.
Catalunya 11
Marroc 6
Gàmbia 2
Espanya 9
NS/NC 9
Total 37
Les dones han explicat quin era l’origen nacional que consideraven com a propi. Desataquen els casos de dues dones, de pares gambians, que han especificat «Espanya».
Situació laboral
Situació laboral Núm.
Treballant 22
Estudiant 6
A l’atur 2
A casa 1
NS/SC 6
Total 37
Catalunya30%
Marroc16%
Gàmbia6%
Espanya24%
NS/NC24%
ORIGEN NACIONAL
El nivell d’activitat de les dones entrevistades és una mica més alt que el que correspondria a la mitjana de la població catalana. De les sis estudiants, una està estudiant Medicina i dues temàtiques socials, tres són funcionàries i dues treballen com a autònomes.
86
Treballant60%Estudiant
16%
A l’atur5%
A casa3%
NS/SC16%
SITUACIÓ LABORAL
Sector professional
Sector professional Núm.
Educació 9
Serveis a la comunitat 3
Hostaleria 2
Sanitat 2
Administració i informàtica 5
NS/NC 1
Total 22
Les 22 dones de la mostra que treballen ho fan en àmbits que pertanyen majoritàriament als sectors de la cura i l’atenció a les persones (educació, serveis socials, sanitat i hostaleria).
Educació41%
Serveis a la comunitat
14%
Hostaleria9%
Sanitat9%
Administració i
informàtica23%
NS/NC4%
SECTOR PROFESSIONAL
87
Idioma de l’entrevista en profunditat
Idioma de l’entrevista Núm.
Català 13
Castellà 16
NS/NC 8
Total 37
Les entrevistes s’han fet majoritàriament en castellà, un fet curiós si tenim en compte que el país d’origen expressat per elles en la majoria dels casos és Catalunya. Hem vist filles de mares catalanoparlants parlant en castellà a les sessions, possiblement perquè aquesta és la llengua que parlen a casa i la materna de les filles.
Temps a l’islam
Català35%
Castellà43%
NS/NC22%
IDIOMA DE L’ENTREVISTA
Temps a l’islam Núm.
Menys d’1 any 1
De 2 a 5 anys 1
De 6 a 10 anys 5
D’11 a 15 anys 2
De 16 a 20 anys 0
De 21 a 25 anys 3
De 26 a 30 anys 0
Més de 31 anys 1
Tota la vida 11
NS/NC 13
Total 37
Malgrat que la recerca participativa és sobre l’ADMAC, una associació que acull principalment dones musulmanes converses, aquestes dades indiquen que les dones-investigadores han intentat recollir diverses realitats religioses per tal d’incrementar la transferibilitat dels resultats obtinguts.
88
0
2
4
6
8
10
12
14
Menys1 any
2 a 5anys
6 a 10anys
11 a15
anys
16 a20
anys
21 a25
anys
26 a30
anys
més de31
anys
tota lavida
NS/NC
TEMPS A L’ ISLAM
Arribada a l’islam
Arribada a l’islam Núm.
Nascudes 11
Converses 13
NS/NC 13
Total 37
Localització de l’entrevista
Localització de l’entrevistada Núm.
Barcelona ciutat 15
L’Hospitalet de Llobregat 2
Esparreguera 2
Terrassa 1
Badalona 1
Vic 1
Balaguer 1
Gavà 1
Montornès del Vallès 1
NS/NC 12
Total 37
Nascudes
30%
Converses35%
NS/NC35%
ARRIBADA A L’ISLAM
No hi ha dubte que les dones-investigadores han fet un gran esforç per intentar recollir una suficient dispersió en les localitzacions de les persones.
Els criteris de selecció de la mostra no es van aplicar per comoditat ni accessibilitat, sinó que van recordar i pensar en les dones que podrien aportar unes narratives més riques i interessants.
89
Localització de l’entrevistada
Freqüències segons l’estat civil, l’origen, els anys a l’islam, l’origen de la parella i l’ús del hijab
En aquesta taula mostrem la relació de freqüències de cinc variables molt significatives. Com que la n és tan petita no es poden fer anàlisis correlacionals, però hi ha diverses coses que destaquen: totes les dones que estan casades porten hijab excepte dues (casades una amb un català, i l’altra, amb un marroquí). També hi ha dues dones que no porten vel tot i tenir parella (defineixen el seu estat com a soltera, una, i amb parella, l’altra); en tots dos casos les parelles són de l’Àfrica.
0
2
4
6
8
10
12
14
16
LOCALITZACIÓ DE L’ENTREVISTADA
90
Núm. Estat civil Origen d’ella Anys a l’islam Origen d’ell Ús del hijab
1 Casada Catalunya
Immigrat Sí
2
3
No
4
Marroc
Sí
5 Casada Catalunya 6 anys Marroc No
6 Soltera Catalunya Tota la vida
No
7 Casada Catalunya 16 anys Marroc Sí
8 Casada Catalunya 12 anys Marroc Sí
9 Casada Catalunya 10 anys Català No
10 Casada Barcelona 23 anys Marroquí Sí
11 Soltera Barcelona Tota la vida Pare marroquí/mare catalana Sí
12 Soltera Marroc Tota la vida
Sí
13
Sí
14 Divorciada Gàmbia 15
4 anys 16 Casada
17 Casada Marroc Tota la vida Marroc Sí
18 Divorciada Espanya 10 anys Marroc A vegades
19 Casada Espanya Tota la vida
Sí
20
Espanya 37 anys Gàmbia Sí
21 Casada Catalunya 10 anys Marroc Sí
22
Molt poc 23 Vídua
24 25 26 Casada Marroc Tota la vida Home marroquí musulmà Sí
27 Casada Marroc Tota la vida Home marroquí musulmà Sí
28 Amb parella Gàmbia
Home musulmà negre No
29 Casada Espanya
Senegal Sí
30 Divorciada Espanya 8 anys
Sí
31 Soltera Espanya (pares gambians) 22 Senegal No
32 Divorciada Espanya 13 Marroc Sí
33 Casada Espanya 22 Marroc Sí
34 Casada Espanya Tota la vida Marroc Sí
35 Casada Marroc Tota la vida Marroc Sí
36 Soltera Catalunya Tota la vida
No
37 Soltera Catalunya Tota la vida
No
91
ANNEX 2. Spiritual
Counseling
Questionnarie
92
Qüestionari d’Orientació Existencial
Adaptat per Dr. Assumtpa Aneas i Dr. Montse Freixa a partir del qüestionari creat inicialment pel curs
“Mezorim” al Union College, Jerusalem. Redactors i editors: Dr Ruhama Weiss, Dr Bruce Oppenheimer,
clinical psychologist Avner HaCohen, Rabbi Levi Weiman-Kelman, Ms Cindy Shulkin i posteriorment
enriquit per Dr Sarah Bernstein, Vivian Rabia and Dorit Shippin – JCJCR
Propòsit del qüestionari
Descobrir/ Entendre el món espiritual i llenguatge de la persona. En un grup multicultural en el qual les participants venen de diversos entorns socials, ideològics, professionals, familiars, nacionals, culturals i religiosos, podem entendre no només el llenguatge espiritual, transcendental i existencial de la persona sinó també aprendre a través d’ell, algunes coses del món espiritual del que prové.
Escoltant la presentació del qüestionari, el grup de participants pot oferir diferents perspectives sobre el seu món espiritual, transcendent i existencial tot enriquint la conscienciació i comprensió entorn alguns dels factors que ens donen sentit de vida en relació al altres i al nostre paper en el nostre entorn. Així, serem capaces de descobrir juntes, les fortaleses que el món espiritual/ transcendent ens dona per tal de donar respostes als reptes que hem d’afrontar.
El propòsit del qüestionari no és fer judicis de valor. L’objectiu no és “despullar” la intimitat de les participants, ni molt menys suggerir canvis. Veurem als comentaris que sempre recordem el dret, el deure de guardar la nostra intimitat, de decidir què compartim amb qui, quan i on.
En cap cas s’ha de donar explicacions més enllà del que volguem o necessitem comentar. Nosaltres som les que tenim el control de la informació. Del que volem compartir en el moment concret de la sessió.
Les companyes, només podran preguntar en termes d’aclariments. Per verificar que han entès be la informació. Comentaris com, jo també, o jo no. No són pertinents en el context de la dinàmica.
En el grup, des de la confidencialitat i el respecte, es compartirà des de la llibertat el que cada una vulgui explicar/ amb escolta activa, respecte i empatia
Estem aquí un grup de persones, de dones que volem treballar juntes, de manera col.laborativa, inclusiva, democràtica en un projecte comú: La recerca Parla’m en català. Sóc una dona catalana musulmana. Per tal de formar aquest grup, aquesta comunitat ens cal conèixer I comprendre’ns. 1. Cada persona té un nom Moltes persones troben connexions significatives amb els seus noms, així com amb els sobrenoms que les persones que els són properes els hi donen durant les seves vides. De vegades, el nom els recorda a alguna altra persona, de vegades el so del nom o el significat els desperta pensaments i reflexions. Quin és el significat del teu nom per tu? Tant avui com al llarg de la teva vida. 2. Una festivitat o ritual amb el que et sentis particularment lligada / atreta
93
Quina és la font/origen de l’atracció? Imagina’t una reunió amb un infant que vol que li expliquis el significat de la festivitat o cerimònia – quina és la cosa més important que li voldries explicar? Hi ha objectes que us donin força i us ajudin a trobar el significat de la vida? (entesos objectes rituals com ara amulets, llibres de pregària, rosaris, catifa de pregar, tallith, copa kiddush o objectes personals)
3. Trajectòria Familiar Com us ha influenciat la trajectòria vital dels vostres pares / avis? (Pot referir a un esdeveniment vital, una forma de vida o una migració o desplaçament). Quins talents, llegats, missions heu pogut rebre? 4. Un esdeveniment fundacional Quin esdeveniment en la teva vida ha afectat la manera en la que perceps el sentit de la teva vida o ha influenciat la manera en la que vius la teva vida i les decisions que prens. 5. Activisme Social o Polític Participeu en dites activitats? Us agradaria? Què vol dir aquesta activitat per vosaltres? 6. Pertinença Sentiu que formeu part d’un grup a un grup?, I que això forma part de la vostra identitat? . Aquest grup té relació amb una herència o patrimoni cultural (persones, grup ètnic, religió, congregació, parròquia, gènere, nació, família, altres). 7. Què et fa feliç, et fa sentir plena, en pau? En quins moments, activitats o experiències, sentiu amor, plenitud vital, satisfacció, joia, sense dificultats ni ansietat? 8. Què et complica la vida, què et pertorba? Quins són els moments, activitats o experiències, què us fan sentir drenades d’energia, incapaces de trobar satisfacció i gaudir, actuant sense entusiasme o desig. Podem pensar en coses, persones, fets. Poden ser del present, del passat o del futur. Poden afectar-nos a nosaltres mateixes, a qui estimem, al nostre entorn... 9 .Què et faria més fàcil la vida? Pensant en aquestes dificultats i preocupacions, Què faries? Què t’ajudaria a superar-ho, portar-ho, gestionar-ho, esborrar-ho, canviar-ho....Qui podria ajudar-te? Com? 10. Passivitat De quina manera sou passives en la vostra vida? Per què no heu pogut activar-vos/ Per què heu volgut fer-ho així ( passivament)? Perquè creus que has estat passiva? Què et podria ajudar a activar-te? 11. La por al futur Quan penses en el futur, quina és la vostra por més gran? Cóm afecta això a la manera com enteneu la teva vida i el propòsit de la teva vida?
94
12. Esperança Què, qui us dóna esperança pel futur? Forca 13. Figura del passat Qui és un personatge del vostre passat (recent o distant) que és especialment significant per vosaltres, amb qui la vostra connexió us ha influenciat significament i us ha modelat com un adult (Idealment que no sigui un pare/mare) 14. Pràctica/ situació/ moment trascendent/ espiritual/ Exerciu/ practiqueu/ alguna mena de pràctica espiritual/trascendent on experimenteu moments de connexió existencial? Descriviu la pràctica i la seva importància. En quin moment? On? Fent què? Què us agradaria regalar-vos com a regal "espiritual"? Què significaria per a tu aquest regal? 15.Adscripció Religioses Com et defineixes / t’identifiques religiosament? Prova de formular la manera en què et defineixes religiosament (religiós, Ortodox, observador, secular, ateu, ex-ortodox, nou creient, creient-que-no-pertany-a-un-grup-religiós-en-particular, creient-que-pertany-a-un-grup-religiós-en-particular, altre) 16.Textos Intenta recordar un text que tingui o hagi tingut especial significat per vosaltres (dita o cita). Quin significat té aquest text per vosaltres o què el fa important en context? 17. Imatge d'Amor Penseu en una imatge o en un pensament que travessi la vostra ment quan dieu o escolteu la paraula "amor".
95
ANNEX 3. Memo-
resum
96
Diari/ Memo de la recerca
Parla’m en català, sóc una dona catalana musulmana
La present plantilla vol ser una ajuda o suport perquè cada investigadora pugui realitzar el seu diari /memo de la recerca.
En aquest espai ( electrònic com aquest word, un enregistrament de veu al telèfon mòbil o material, com una llibreteta) cada investigadora anotarà amb la freqüència que consideri:
Pensaments ( hipòtesis, temors, possibles coses a fer o dir, etc.)
Accions o fets ( incidències, imprevistos, decisions preses, etc.)
Estats emocionals (excitacions, nervis, pors, etc. )
El que és important es que es pugui identificar el moment i situació on s’ha donat aquesta reflexió. La memo és una eina molt important en la recerca qualitativa ja que permet recordar insights i elements molt útils i significatius a la hora de l’anàlisi.
Dia
Dia
Dia
97
Dia
ANNEX 4: Marc Ivàlua
98
Seminari: Formulació de polítiques públiques avaluables
Guió de treball
El present document s’ha preparat en motiu del seminari de formulació de
propostes de polítiques públiques, realitzar per part d’Ivàlua en el marc del
projecte de recerca “Sóc una dona musulmana, parla’m en català”. El document
vol servir com a suport per a la formulació de propostes de polítiques
públiques.
1- Identificació dels principals elements de la teoria del canvi
La identificació dels principals elements de la teoria del canvi ens pot
ajudar a endreçar les idees i començar a identificar i prioritzar propostes
concretes.
2- Problemàtica social
A quina problemàtica volem donar resposta?
p.e. dificultat de les dones musulmanes per accedir al culte.
Com delimitem aquesta problemàtica?
99
Àmbit territorial: p.e.Catalunya.
Població(ons) de referència: p.e.Les dones de fe musulmana.
Població(ons) diana: p.e. Les dones de fe musulmana de Catalunya que no disposen d’un
espai de culte.
2.1. Definició dels objectius o canvis esperats
Quins són els canvis que esperem generar a curt, mig i llarg termini? (impactes)
p.e. Assolir institucions i entitats més inclusives, augmentar la participació social
de la dona, eliminar els prejudis socials associats a la imatge de la dona musulmana, millora
de la convivència...
2.2. Identificació de productes, activitats i recursos
Què i com ha d’haver passat abans per tal que els canvis identificats es
produeixin? (productes)
p.e. persones formades, persones sensibilitzades o exposades a una campanya
de comunicació...
Quines activitats fa la política per assolir els productes i canvis desitjats?
(activitats)
100
p.e. sensibilització, formació, subvencions...
Què necessita la política o programa per fer-ho? (recursos)
p.e. formadors, personal tècnic, suport d’entitats, finançament...
3- Revisió crítics de la teoria
Un cop disposem d’una teoria, cal assegurar-nos que aquesta és sòlida. Això passa
per assegurar-nos que no contingui supòsits poc realistes ni que ignori riscos i
altres factors contextuals rellevants.
Quines són les principals hipòtesis que vinculen els elements identificats en
l’apartat anterior? Són plausibles?
p.e. Si dins la comunitat religiosa hi ha persones formades en perspectiva de
gènere, això es traduirà en canvis que facilitaran l’accés igualitari entre homes i dones al culte.
Quins condicions han de ser certes perquè aquestes hipòtesis es compleixin?
(supòsits)
101
p.e. Ha d’haver persones que es vulguin formar, aquestes han de tenir un cert
poder de decisió o influència dins la comunitat.
Quins altres factors no contemplats fins ara poden tenir un efecte en allò previst per la teoria?
(riscos i facilitadors)
p.e. la implicació d’associacions de dones pot ser un factor clau per a l’èxit de la
política
Top Related