Dra Elisabeth Navas HUMT
JUSTIFICACIÓ
PACIEN CRÍTIC: sèptic/quirúrgic/traumàtic/tèrmic
ESTRÉS
HIPERMETABOLISME / HIPERCATABOLISME
TRACTAMENT DEL MALALT CRÍTIC
RESSUCITACIÓ
FOCUS/TTMT ESPECÍFIC
AB
PROFILÀXI
EGIPTE
Més de 3500 anys metges egipcis dx deficiències nutricionals a alguns dels seus pacients.
Alimentació per a la preservació de la salut
Enemes + irrigacions nutritives: vi, llet i serum de blat de moro.
Instruments rudimentaris que es van perfeccionar.
GRÈCIA
Mateixes costums egipcies.
Administració d’irrigacions rectals de vi, llet, serum, tisana i serum d’espelta
Finalitat nutricional
Finalitat reguladora del trànsit intestinal com a laxant
GRÈCIA
HipócratesSegle V a.C.
colérico, melancólico, sanguíneo y flemático.
Los cuatro humores
Precursor de la DietéticaDieta com a eïna preventiva
i tractament de malalties
1878. Brown Sécquard publica a Lancet una carta comunican d’enemes de carn crua de vaca, tx connetiu i pàncrees de porc. Mètode transitori per pacients amb problemes de disfàgia.
Segona Guerra Mundial. La via rectal es va utilitzar per administrar aigua, serum salí, glucosats, aminoàcids amb solucios isotòniques i alguns medicaments.
President dels EEUU James Garfield 1881: Es va mantenir durant 79 dies per sonda rectal una solució de brou i whisky cada 4h
SEGLE XVIII-XX
• Altra via d’alimentació més fisiològica, eficàç i segura
• 1617. Fabricius i Aquapendente. Tubs de plata per via nasofaríngia. Nens amb tètanus.
• Van Helmont. Tubs flexibles de pell
1770. Sonda de cuir que permet el pas de nutrients directament a l’estòmac. Jonh Hunter defensava la via gàstrica.
SEGLE XVIII-XX
John Hunter (1728 – 1793)
Cirurgià i anatomista, i pare de l’aproximació experimental a la medicina.
“La cirurgia manifesta un fracàs previ de la medicina”.
“Per que pensar si pots fer l’experiment?”El chancro de Hunter (A teatrise on the Venereal Disease).
“Durant el trauma existeix una part del procés que no pertany al dany sinó a l’intent de cura”
“
“Un tractament no pot ser eficaç si no es basa en el coneixement de la causa i del mecanisme de la malaltia”.
1910 Einhorn. SNG prima amb extrem metàlic. Administració dels aliments al duodé. Pacients que no accepten l’administració gàstrica/colònica.
En 1939 Elman y Weiner van descriure la nutrició parental amb una solució d’hidrolitzat de caseïna administrada a través d'una punció venosa.
Wilmore et al en 1968 i Daily et al en 1970 van dissenyar elsprocediments per a l’administració de nutrients amb ajuda de sistemesvenosos d’alt fluxe. Aquesta estratègia evitava la trombòsis i esclerosis que impedien als clínics l’administració de solucions d’hidrolitzats de casseïna a través de les venes perifèriques.
Lancet, 1942.
Teoria de la resposta metabòlica al estres: Fase Ebb (“general depression of vitality”) / Fase Flow (flux hipermetabólic).
El balanç nitrogenat es negatiu en aquesta fase malgrat aports màxims of proteïnes.
Proba substancies anabòliques (extracte hipòfisis anterior de bou)
METABOLISME I AGRESSIÓ
METABOLISME I AGRESSIÓ
METABOLISME I AGRESSIÓ
DEJÚ VS ESTRÉS
DEJÚ• Reserves endògenes d’energia• Glucosa lliure, glucògen, ac grassos
i proteines• Glucogenòlisi —> glucògen hepàtic• Fetge —> lliberació aa (alanina,
glutamina), glicerol, lactat, piruvati i àc grassos lliures —> síntesis glucosa i cossos cetònics
• Desc INS• Lipolisis, cetogènesis,
gluconeogènesis, dism sintesis proteica
• Disminució del gast energètic basal (reducció activitat tiroidea i SNSimpàtic)
• CAQUÈCSIA
AGRESSIÓ
JUSTIFICACIÓ
Dècada ’70.
Coneixement de les bases i pràctica de la Nutrició
Malnutrició i morbilitat
Consideració del tractament nutricional
Desenvolupament tecnològic: tipus de dieta, via d’administració, temps…
SUPORT NUTRICIONAL TRACTAMENT NUTRICIONAL ESPECÍFIC
INTRODUCCIÓ
Punt de partida: desnutrició (25%), obesitat
Malaltia crònica o aguda hipercatabólica
Manteniment/suport del METABOLISME
Provisió correcta i oportuna d’energia i nutrients
Nutrició i vigilància de l’estat nutricional
MALNUTRICIÓ
”És un trastorn de la composició corporal, caracteritzat per un excés d’aïgua extracel·lular, un dèficit de potasi i massa muscular, associat amb frequència amb disminució del teixit gras i hipoproteinèmia, que interfereix amb la resposta normal de l’hoste a la seva malaltia i el seu tractament”.
Sitges Serra
MALNUTRICIÓ HOSPITALARIA
↑ Incidència
↑ Prolongació de l’estada hospitalària
↑ Costos
↑ Nº i gravetat de complicacions
↑ Morbimortalitat (pacient mèdic i quirúrgic)
MALNUTRICIÓ HOSPITALARIA
MALNUTRICIÓNo cobertura de les necessitats calòrico-proteiques per la dieta
SDME MALNUTRICIÓ
1. Marasme o malnutrició calòrica
2. Kwashiorkor o malnutrició proteica o hipoalbuminèmica
3. Mixta
MARASME
Instauració gradual (mesos-anys)
Malalties cròniques
Anorèxia, caquèxia cardíaca, malabsorció, carcinoma esofàgic
Pèrdua muscular i tx adipós
No edemes, proteines viscerals normals
Disminució de paràmetres antropomètrics
KWASHIORKOR
Agressió +/- severa (sèpsia, trauma, cremats, cirurgia major)
Modulació per hormones i citoquines
Disminució de depòsits orgànics de proteïnes viscerals
Afectació del metabolisme i funció inmune
ESTRÉS
Catecolamines —> Canvis hormonals —> Estimulació eix simpátic-adrenal —> augment metabolisme, ADH i aldosterona.
Estimulació hormones contrareguladores (glucagó, adrenalina, cortisol, GH) —> hiperglicèmia i hipercatabolisme muscular
Sintesis hepàtica de proteines de fase aguda a expenses de Albumina
Hipoalbuminemia (anabolisme + catabolisme).
Marcador d’estrés a l’estat nutricional
Marcador pronòstic
Marcador morbi-mortalitat
MALNUTRICIÓ MIXTA
Pacients hospitalitzats desnutrits que pateixen estrés
CONSEQÜÈNCIES
1. Disminució de pes
• pèrdua de pes, pes habitual, control de pes hospitalari… edemes
2. Aparell respiratori
• Disminució massa muscular (diafragma, intercostat…), Vt, secrecions, tx conectiu.
3. Sistema cardiovascular
• Miocardi, tx adipós subepicardi, edema intersticial. QT llarg
4. Sistema renal
• Poca repercussió
• Excreció de nitrogen
5. Aparell digestiu
• Massa i funció intestinal
• Atròfia de cèl·lules intestinals
• Ruptura de barrera intestinal
6. Curació de ferides
7. Estat inmunològic
• Inmunitat humoral
• Inmunitat celular
• Marcadors de reactants de fase aguda
OBJECTIUS
Promoure la curació de la seva malaltia de base.
Evitar les seves complicacions.
Disminuir la durada de l’estada hospitalària.
HOSPITALITZACIÓ
Preguntes que ens hem de fer amb un malalt hospitalitzat:
Està el malalt ben nutrit?
Té risc elevat de morbilitat i/o mortalitat?
Quina és la causa de la malnutrició o del sobrepés?
Pot respondre al tractament nutricional?
QUAN I COM?
Top Related