GRANOLLERS 17 de març de 2009. Núria Alart
Núria Alart, 17 de març 2009
PresentacióMestra d’Educació Infantil.
Mestra d’Educació Primària. Especialitats: E. Musical, E. Física…
Llicenciada en Psicopedagogia. Especialitat: Atenció a la Diversitat, …
Formadora del Departament d’Educació: Competències Bàsiques i tutoria d’ESO
Formadora del Projecte Espurna
Coordinadora del grup GRAIM (Grup de recerca en aplicacions de les Intel·ligències Múltiples) ICE. Universitat de Barcelona
Membre de la Comunitat Catalana de WebQuest.
Professora d’Aules d’Acollida de secundària.
Pàgina personal:www.xtec.cat/~nalart Bloc: http://blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda/Presentacions:http://www.slideshare.net/nalartVídeos: http://www.youtube.com/nuriaalartPàgina en construcció: http://sites.google.com/site/nuriaalart/
Núria Alart, 17 de març 2009
ÍNDEX
3. Aspectes comuns entre les Intel·ligències Múltiples i les competències bàsiques
2. La teoria de les Intel·ligències Múltiples i la seva aplicació a l'aula.
1. L'atenció a la diversitat a l'aula.
http://www.youtube.com/watch?v=IVrmN0ejsZY&feature=channel_page
Núria Alart, 17 de març 2009
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
TOT L’ALUMNAT ÉS DIFERENT
Molt
Ràpid
Amb dificultats
Lent Físiques
SensorialsEmocionals
Cognitives
A LES NOSTRES
AULES
APRENEM MINUSVALIESPoc
Núria Alart, 17 de març 2009
Intel.ligències
Estils i ritmesInteressos
Cultures
Situació social
Diversitat
TOTS SOM DIVERSOSLa diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.
Núria Alart, 17 de març 2009
UNESCO (2001)Plantejà “nou regles d’or de la inclusió:
1. Incloure a tot l’alumnat
2. Comunicar-se eficaçment a l’aula
3. Eliminar barreres d’aprenentatge i participació a l’aula
4. Planificar les classes (UD) de manera que resultin més efectives per a tothom (accessibilitat al currículum de l’aula)
5. Planificar individualment l’accés al currículum de l’aula (PI)
6. Utilitzar suports específics(ajuts tècnics,) i generals a l’aula.
7. Controlar el comportament de tot l’alumnat a l’aula
8. Treballar en col·laboració a l’aula
Núria Alart, 17 de març 2009
UNESCO (2001)La 4ª regla d’or es refereix a la recomanació de planificar les classes (UD), el treball a l’aula per a tot l’alumnat.
•Pensar els objectius per tot l’alumnat de l’aula i per altres (PI)
•Adaptar la classe i la feina d’acord amb les seves habilitats, interessos i motivació. Una mateixa aula pot està treballant a diferents nivells.
•Intervenir activament a les activitats. Aprendre fent.
•Veure i tocar els objectes per aprendre millor
•Fer servir suports visuals, auditius, fotografies, dibuixos,…
•Fer un llistat de paraules clau de la sessió.
•Preparar materials i exercicis que després es podran compartir.
•Treballar en grups cooperatius.
Núria Alart, 17 de març 2009
Un centre inclusiu treballa la diversitat….
Aprenentatge cooperatiu
Planificació individual
Docència compartida
Resolució col.laborativa de
conflictes
Educació socioemocional
Núria Alart, 17 de març 2009
L’escola inclusiva
L’única manera de fer possible aules inclusives, en las quals puguin aprendre junts tots els alumnes encara que siguin molt diferents, és estructurar-hi l’aprenentatge de forma cooperativa
Pere Pujolàs (2008)
Núria Alart, 17 de març 2009
Escola inclusiva
Inclusió escolar Aprenentatge cooperatiu
Una escola i una aula inclusiva
Acull a tothom
No rebutja ningú
Tothom té dret a anar-hi
Sense distinció de la discapacitat
L’origen cultural o qualsevol altra
diferènciaPoder-hi aprendre
amb els seus companys/es
Núria Alart, 17 de març 2009
Estils d’aprenentatge. AtencióDiversitat
Ritme Coneixements previs
Input/ output preferències Autonomia
Persistència/esforç Agrupament
Habilitats d’aprenentatge Modalitat d’interacció
Núria Alart, 17 de març 2009
Aplicació pràctica de les Intel·ligències Múltiples
• Reconeixement de la diversitat cognitiva• Educació equilibrada de les diferents intel·ligències • Promoció explícita de les experiències
cristal·litzants (projecte de màxims, valoració de mèrits...)• Projectes personalitzats (implicació amb objectius)
• Exercici de responsabilitats + treball en equip• Diversificació dels estils d’aprenentatge (Input i output.
• Avaluació diversificada i orientada a la productivitat: portfoli.
Núria Alart, 17 de març 2009
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard.
Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”
http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature=channel_page
Núria Alart, 17 de març 2009
H. Gardner va oferir al món el resultat de la seva investigació sobre la psicobiologia de l`ésser humà
Currículum escolar
Model per a ser utiltzat a les aules
NO VA DISSENYAR UN NOU:
Crear i desenvolupar la teoria de les IM
Núria Alart, 17 de març 2009
QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS?
MÚLTIPLE ORGÀNICA
RESOLDRE, GENERAR,
CREAR
La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un
determinat àmbit cultural.
Núria Alart, 17 de març 2009
Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H.Gardner va establir uns criteris:
Tenir una localització definida en el cervell.Posseir un sistema simbòlic i representatiu.Ser observable en grups de població.Evolucionar de manera independent i pròpia
Núria Alart, 17 de març 2009
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
• Necessitem totes les intel·ligències.• Totes són igualment importants.• Es combinen de forma única en cada ésser humà.• Totes les persones les tenim totes en diferents
graus de desenvolupament.
Núria Alart, 17 de març 2009
MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL
INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA
Sensibilitat especial pelllenguatge parlat i escrit
Capacitat de produir iapreciar ritmes, tons,timbres…
Capacitat de reconèixeri manipular espais.
Sensibilitat als patronslògics o numèrics.
Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.
Capacitat d’identificació del llenguatge natural.
Capacitat d’autoestimai automotivació.
Capacitat de percebre i comprendre als altres
Núria Alart, 17 de març 2009
I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL=INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman)
- Coneixement de les pròpies emocions- Capacitat de controlar-les.- Capacitat d’automotivar-se- Reconeixement de les emocions alienes- Control de les relacions
Núria Alart, 17 de març 2009
Dos tipus d’intel·ligències
1. Intel·ligència làser: intensa, molt potent, centrada i molt enfocada. Ex: persones de les arts i les ciències: Mozart i Einstein. Gran potecial de saber i ensenyar.
2. Intel·ligència tipus focus o “far”: que va d’un punt a un altre movent-se. Ex: polítics, persones que controlen moltes coses a la vegada. Gran potencial de ensenyar a aprendre.
Núria Alart, 17 de març 2009
ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM
EXPERIÈNCIESCRISTAL·LITZANTS
• Són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona.
• (Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola)
EXPERIÈNCIES PARALITZANTS
• Les vivències negatives que tanquen intel·ligències.
• (Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne)
Hi ha dos tipus d’experiències:
“En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid”
Howard Gardner
Núria Alart, 17 de març 2009
Howard Gardner
Ref: Àlex Sala
Núria Alart, 17 de març 2009
Què hem d’entendre per competències?
“La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada
coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre
problemes diversos de la vida real”.
Generalitat de Catalunya 2004
Núria Alart, 17 de març 2009
Què vol dir ser competent?
Núria Alart, 17 de març 2009
Factors que intervenen en l’aprenentatge
ACTITUDS HABILITATS CONTINGUTS
INTEL·LECTIVES PROCEDIMENTALS
Capacitats mentals: depenen de les IM
Capacitats per actuar i fer
Afectivitat Motivació Interès Conceptes a
aprendre
SER PENSAR FER SABER
COMPETÈNCIA
APRENENTATGE
SOCIALS
Empatia, assertivitat
Núria Alart, 17 de març 2009
“Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles, es recolza en coneixements i també en valors, habilitats, experiència…”
Núria Alart, 17 de març 2009
No puc… no en sé ni en sabré mai… no
sóc capaç de resoldre-ho…
IMPEDIMENT PER ASSOLIR UNA COMPETÈNCIA
No entenc res,… no sé com fer-ho, no sóc
capaç de acabar-ho …
Núria Alart, 17 de març 2009
És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….) juntament amb les emocions ( reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …)
L’emoció i la cognició treballen juntes
Núria Alart, 17 de març 2009
Núria Alart, 17 de març 2009
MOTIVACIÓ
INTERESSOS ALUMNES = MOMENT EVOLUTIU
ENSENYAR ÉS MOTIVAR
1. Captar l’atenció de l’alumnat.
2. Fer que l’alumnat s’interessi de veritat
3. Despertar la seva curiositat
4. Aconseguir que l’alumnat quedi en condicions per poder fer feina (tant sol, com en petit grup cooperatiu)
MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer.
Núria Alart, 17 de març 2009
Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge?
Quines estratègies utilitza?
DOCENT
MOTIVACIÓ
ALUMNAT
Quines habilitats utilitza?
A L’ALUMNAT S’HAN DE POTENCIAR:
1. Tasques variades: treball per projectes
2. Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat
3. Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo
4. Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació
5. Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrès individuals.
6. Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps.Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació
Núria Alart, 17 de març 2009
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER
CONVIURE I HABITAR EL MÓN
•COMPETÈN
CIES
COMUNICA
TIVES
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competències artística i audiovisual
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic•COMPETÈN
CIES
METODOLÒGIQUES
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica 8. Competència social i ciutadana
5. Competència d’aprendre a aprendre
•COMPETÈN
CIES PERSONALS
6. Competències d’autonomia i iniciativa personal
Ref: Roser Canals
Núria Alart, 17 de març 2009
Núria Alart, 17 de març 2009
COMPETÈNCIES BÀSIQUESPer aconseguir-ho és clau l'organització del centre i/o aules
Organització del professorat
Participació de l'alumnat
Procés d'aprenentatge de l’alumnat
Treball individualTreball cooperatiu
Ús de determinades metodologies
Recursos didàctics
Núria Alart, 17 de març 2009
Fer esquemes
Subratllar
Quadres sinòptics
Mapes mentals
Núria Alart, 17 de març 2009
ESTRATÈGIES
És necessari saber quan i per què utilitzar procediments
Un missatge escrit segons sigui per: AMIC, MÒBIL ESCRIT PEL PROFESSOR
Núria Alart, 17 de març 2009
Per què han estat més ben valorades per part de l’alumnat algunes àrees o aules d’AD, AA,
AO, EF, EM i EVP?
Núria Alart, 17 de març 2009
Com es treballa en aquestes àrees i/o aules?
AMB:
OPORTUNITAT DE TREBALLAR ALTRES INTEL·LIGÈNCIES
TRANSVERSALITAT: un enfocament interdisciplinar
AUTONOMIA: més protagonisme de l’alumnat
FUNCIONALITAT: significatiu per l’alumnat
Núria Alart, 17 de març 2009
Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge(National Training Labs., Bethel, Maine)
5 % Escoltant
10 % Llegint
20 % Audiovisual
30 % Demostrant
50 % Grups de discussió
75 % Fent
90 % Ensenyant mútuament
95 % Ensenyant i avaluant mútuament
Aprenentatge escola activa “Aprenem fent”“Escolto i oblido,veig i crec, faig i comprenc” (Confucio)
Núria Alart, 17 de març 2009
Els fonaments psicopedagògics
1. Aprenentatge per competències
2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM
S’INSPIREN
Plantejaments socioconstructivistes
Vigotsky
Zona ZDP Ausubel
A. significatiu
Kilpatrick
Projectes
Decroly
C. interèsMontessori
A. actiu
Bastida; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge
Núria Alart, 17 de març 2009
Processos mentals d’ordre superior
Identificar Coneixement Enumerar
Classificar Comprensió Explicar
Calcular Aplicació Usar
Comparar Anàlisi Elegir
Crear Síntesi Contrastar
AvaluacióJustificar
Taxonomia de Bloom
Prendre decisions
Núria Alart, 17 de març 2009
Contingut de socials:Elaboració i interpretació en petit grup cooperatiu de mapes, utilitzant diversos sistemes de representació (maqueta, plànol, planisferi,.. ), i les TIC, demostrant habilitats socials de convivència respecte i tolerància.
Contingut de llengua:Creació d’un mapa mental sobre les botigues a Catalunya, en petit grup cooperatiu, observant les mormes de convivència bàsiques: respecte, tolerància, companyonia,….
Núria Alart, 17 de març 2009
Enfocament globalitzadorLes CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar
dels seus components
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm
WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures.
Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci.
Núria Alart, 17 de març 2009
3. Renovació metodològica
Treball individual
Transmissió i reproducció del
coneixement
Contestar
Escoltar
Copiar
Núria Alart, 17 de març 2009
Discutir
Treball cooperatiuPreguntar
Parlar
Reconstrucció compartida del
coneixement
Núria Alart, 17 de març 2009
Competències docentsTreball en grup
Dominar les noves eines de gestió del coneixement.
Posar en pràctica les TIC.
Aprendre a agafar d’aquí i d’allà i construir noves maneres d’ensenyar.
Contextualitzar les activitats.
A fer un alumnat competent:“Tenir eines per actuar davant una situació”
Planificar en xarxa. Ex: Projecte Espurna.
Conèixer l’alumnat per orientar-lo: personalment, acadèmicament i
professionalment. Cal conèixer les diferents intel·ligències.
Núria Alart, 17 de març 2009
Constructivisme competencial
La bona programació no és la que diu
QUÈ ha d’ensenyar el professor,
sinó què ha de SABER FER l’alumne
Font: Adaptat de Bernie Dodge
Núria Alart, 17 de març 2009
INNOVACIÓ
PROFITAR ELS RECURSOS QUE TENIM
AUTOAVALUAR-NOS
CONNECTAR L’ESCOLA I EL MÓN
FER PENSAR A L’ALUMNAT
MOTIVACIÓ
APRENDRE FENT
Núria Alart, 17 de març 2009
APRENENTATGE COOPERATIU
L'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització
de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen
conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en
el seu propi aprenentatge
J. Domingo (2007)
Núria Alart, 17 de març 2009
Han definit l’ AC: com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels
participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d'ells "només pot assolir
els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus".
Els germans David i Roger Jonhson, ambdós psicòlegs socials
Núria Alart, 17 de març 2009
5 elements que fan cooperatiu el treball dels grups:
1. Interdependència positiva: els components del grup comprenen que han d’aprendre junts per assolir els seus objectius: es necessiten mútuament.
2. Responsabilitat individual: cada component del grup té una parcel·la del treball que és necessària per l’assoliment de l’èxit del propi grup i de cadascun dels seus components.
3. Interacció cara a cara: els estudiants interactuen a la distància curta, físicament molt propers.
Núria Alart, 17 de març 2009
5 elements que fan cooperatiu el treball dels grups:
4. Desenvolupament de les habilitats interpersonals pròpies dels petits grups: aquestes habilitats, l’assoliment del consens, que cada component s’involucri personalment, ... Són elements imprescindibles per tal que el funcionament del grup sigui efectiu. Això s’ha d’ensenyar i s’ha de fer que els grups ho practiquin abans de donar-los activitats d’aprenentatge.
5. Processament de grups: els grups estudien la seva efectivitat i decideixen la manera de millorar-la.
Núria Alart, 17 de març 2009
Per formar els equips de composició heterogènia, cal distribuir els estudiants del grup classe en tres sub-grups:
La resta dels estudiants del grup…
Els més necessitats d’ajut…
Els més capaços de donar ajut…
Ref: P. Pujolàs (2008)
FORMACIÓ DE GRUPS
Núria Alart, 17 de març 2009
L’AULA D’ACOLLIDA
Treballo a l’AA, AO I també fora.
L’aula d’acollida (AA) hauria de ser un element d’integració real, més enllà del lingüístic o acadèmic.
Estratègia didàctica: que arribin a poder pensar de diferents maneres
No aprenc sol sinó que aprenem junts (treball cooperatiu)
No treballo només amb companys nouvingunts, també tinc a l’AA companys “natius”: som heterogenis
No només treballo aspectes lingüístics i acadèmics a l’AA
Aprenc habilitats socials amb el meu petit grup Heterogeni
Núria Alart, 17 de març 2009
RACONS
Àmbits de treball creats en diferents indrets acotats de l’aula, per on l’alumnat passa successivament. Fomenta l’ autonomia.Poden ser de nivell, aula o cicle.
TALLERS
Espai social organitzat per facilitarun marc d’ actuacions sobre un eix temàtic, a partir d’ una proposta oberta plantejada pel mestre/a.Poden abraçar totes les àrees (llenguatge, plàstica, matemàtica,.
PLA DE TREBALL
Treball individualitzat, que aprofitant els interessos de l’alumnat, permet treballar aspectes del currículum seguint el ritme de l’alumne/a i el seu nivell de competències.
Núria Alart, 17 de març 2009
GRUPS FLEXIBLES
Agrupament de l’alumnat segons el nivell de competències que modifica l’estructura del grup-classe durant el temps que se li destina.
DESDOBLAMENTS
Agrupament heterogeni i reduït d’alumnat que facilita l’atenció més personalitzada i l’assoliment dels objectius.
CONTRACTE DIDÀCTIC O PEDAGÒGIC
Document que permet negociar amb l’alumnat el treball que cal fer en un temps determinat i anotar els compromisos adquirits.Serveix per totes les àrees i per modificar aspectes actitudinals.
Núria Alart, 17 de març 2009
TUTORIA ENTRE IGUALSTreball que facilita la interacció entre companys utilitzant els recursos dels mateixos alumnes.Es proposen models d’ actuació i resolució en un pla d’igualtat que permet incorporar fàcilment els aprenentatges.
DOCÈNCIA COMPARTIDA
Forma de treball que implica més d’un professor/a per tal de dur a terme el treball de l’ aula, planificant les unitats didàctiques i establint les relacions d’ensenyament-aprenentatge amb l’alumnat de forma compartida.
Requereix un temps de preparació i un treball cooperatiu entre el professorat.
Cal ser flexible i adaptatiu i mantenir una actitud d‘obertura.
Permet una millor observació i detecció de necessitats.
Núria Alart, 17 de març 2009
GRUPS COOPERATIUSInstrument idoni per construir socialment el coneixement i per a l’ajuda mútua. Implica que tothom treballi amb tothom.A nivell personal es treballa per la satisfacció d’autosuperar-se i a nivell grupal es plantegen objectius de millora evitant la competició entre els membres del grup.
TREBALL PER PROJECTES
Recurs metodològic que permet l’alumnat escollir l’ objecte d’aprenentatge.Fomenta la recerca, creativitat, autonomia i socialització.
TREBALL PER PARELLESForma organitzativa que permet sumar esforços i recursos per aconseguir un objectiu únic.
Núria Alart, 17 de març 2009
ACTIVITAT DOCENT
Tenen en comú
Difereixen:
Les habilitats docents que tenen i les
tècniques i recursos didàctics que utilitzen: en com conceben i, per tant, com organitzen, l’activitat dels estudiants dins de l’aula.
Motiva, contagia les ganes de saber i aprendre
Coneixen en profunditat les matèries que ensenyen.
Ref: P. Pujolàs
Núria Alart, 17 de març 2009
QUÈ CAL FER???• Partir de situacions-
problema que simulen contextos reals.
Exemple: Les WebQuest proposen situacions de la vida real. Debats, còmics, anuncis publicitaris, telenotícies, emissora radiofònica, revistes, blocs, filmacions, presentacions, investigacions,
• Canviar l’avaluació
Exemples:Apunts de classe.Dossier de treball.AutoavaluacionsDiaris de classe.Observacions.Rúbriques.Portfoli ….
Núria Alart, 17 de març 2009
AVALUACIÓ COMPETENTL’alumnat ha de elaborar una resposta o un producte que
demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò que poden fer. No allò que saben
Núria Alart, 17 de març 2009
MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICAObservació del professor/aElaboració de projectesExperimentsDemostracionsProductes escritsRecerquesDebats Revisió i discusió de documentsObservació directa de l’aplicació dels coneixementsValoració del treball fetAutoavaluacióRúbrica d’avaluacióExamen oralValoració del dossierPortfoli
Núria Alart, 17 de març 2009
Núria Alart, 17 de març 2009
EL CONTEXT
Canvi climàtic?
Situacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: Què ha passat al nostre entorn proper?
TIPUSNotícies: diaris, revistes, ràdio, TV
Anàlisi d’imatges
Problemes, dilemes morals,…
Núria Alart, 17 de març 2009
Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una
o vàries matèries i/o àrees del currículum
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/telenoticies/index.htm
Núria Alart, 17 de març 2009
Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una o vàries
matèries i/o àrees del currículum
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm
Núria Alart, 17 de març 2009
Què és el context?És el centre de treball a l’aula: és el “títol de la unitat
d’estudi, és la resposta a la pregunta “què estem estudiant?”
Quin és el teu esport preferit?
Núria Alart, 17 de març 2009
Què és el context?El context forma part de l’educació de l’alumne.
Coneixem el nostre entorn proper natural: educació mediambiental
Volem conèixer el nostre entorn natural proper
Núria Alart, 17 de març 2009
Què és el context?
El context esdevé un punt d’ancoratge (lligam) del
contingut disciplinar. Globalment.
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/gotaaigua/index.htm
Núria Alart, 17 de març 2009
Què és el context?El context passarà a formar part de la història comuna de la
classe i permetrà fer-hi referència en fases posteriors.
Núria Alart, 17 de març 2009
Què és el context?
No n’hi ha prou amb el treball de la construcció
justificada dels continguts: cal sistematitzar les
tècniques, estratègies, les actituds i els procediments
Núria Alart, 17 de març 2009
Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?
Connecten els continguts amb la realitat
Anem a comprar i utilitzem l’euro
Núria Alart, 17 de març 2009
Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?
Comporten aplicar el coneixement per interpretar i comprendre la realitat que ens envolta.
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm
Núria Alart, 17 de març 2009
Requereixen aplicar els coneixements i no pas “recitar-los”.
Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs/index.htm
Núria Alart, 17 de març 2009
Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?
Connecten de forma transversal diferents blocs de continguts.
Núria Alart, 17 de març 2009
Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?
Van més enllà de la competència específica que s’hi treballi.
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/comic/index.htm
Núria Alart, 17 de març 2009
ELS CONTINGUTS HAN DE SER:http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/hortifruitilandia/index.htm
Núria Alart, 17 de març 2009
Implicacions metodològiques
La verbalització: indispensable per fer emergir les representacions que l’alumnat es fa i per
incidir en el seu desenvolupament.
Núria Alart, 17 de març 2009
Implicacions metodològiquesLa discussió i el treball en petit grup i en el grup
classe.
Discutim i compartim en petit grup
Núria Alart, 17 de març 2009
Implicacions metodològiques
L’experimentació i el treball pràctic.
Treballem a l’hort Sortim a la Fira a comprar
Núria Alart, 17 de març 2009
Implicacions metodològiques
L’ús de materials escrits adequats per orientar i organitzar el treball.
http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tablon_c.php?id_actividad=2852&id_pagina=1
Núria Alart, 17 de març 2009
Implicacions metodològiques
Gestió adequada del possible canvi del contracte didàctic.
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/compostatge/index.htm
Núria Alart, 17 de març 2009
Implicacions metodològiques
Treball interdisciplinari. La relació amb d’altres àrees
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/nadorvic/index.htm
Núria Alart, 17 de març 2009
Criteris per a la selecció de contextos 1) L’experiència didàctica.
• La pròpia i la dels altres• Hi ha materials escrits i
experimentats?
2) Criteri epistemològic.
•Necessitat autèntica dels continguts.•Consciència de quins són o han de ser els continguts fonamentals.
3) L’interès de l’alumnat.
– Interessos induïts
– Interessos immediats
– Interessos profunds
4) El grau de dificultat.
Adequació dels problemes i qüestions que genera el context i els continguts a l’edat i els coneixements previs de l’alumnat.
5) Recursos i metodologies implicades.
– Possibilitat de treballs pràctics oexperimentals, ús de les TIC...
– Possibilitat de treball en grup, ...
6) Riquesa i densitat dels continguts implicats.
Quantitat i qualitat dels continguts en relació a la despesa de temps.
7) La interdisciplinarietat.
A quines àrees disciplinaries correspon el context?
8) La significació cultural, històrica, ideològica.
No hi ha temes neutres.
Ref: Departament d’Educació
Núria Alart, 17 de març 2009
Procès d’implantació de les IM i CB a l’aula i/o centre (esglaons)
BASE: HARMONIA ENTRE TOTHOM (CULTURA DE GRUP)
Coneixement del subjecte d’aprenentatge (Test IM)
Objectius vinculats ambel propi valor cognitiu. (Perfil personalitzat)
Diversificació dels estilsd’aprenentatge (TIC, lleng. multimèdia, blocs, Moodle, pissarra digital,…)
Diversificació de les formes d’avaluació (A. Portfoli, simulacions, diaris)
Emfatització dels resultats (Revista, presentacions …
Reconeixementper a l’excel·lència (Val)
Ref: A.Sala
Núria Alart, 17 de març 2009
OBJECTIUS PER A TREBALLAR A L’AULA
• Ajudar als alumnes a descobrir les seves IM.
• Multiplicar les seves habilitats: ser més competent.
• Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida.
• Presentar el tema de diferents maneres per poder aprendre
• Incloure informacions de tot tipus: imatges, cançons, manipulacions, simulacions…
Núria Alart, 17 de març 2009
Objectius a treballar a l’aula• Utilitzar mètodes de relaxació: obriran portes.• Diversificar les formes d’avaluar als alumnes.• Utilitzar mapes conceptuals i/o mentals: per noves
connexions.• Aplicar tot allò après a noves situacions.• Implantació de les TIC dins del currículum
(WebQuest, Caceres, blocs, pissares digitals, …)• Donar molta importància l’atenció i a la motivació.• Programes de competències socials transversals
(Educació socioemocional)• Treball en xarxa.
Núria Alart, 17 de març 2009
COM PODEM DESCRIURE LES INTEL·LIGÈNCIES DELS ALUMNES
No amaguis els teus talents, es van fer per a què els utilitzis. De què serveix un rellotge de sol a l’ombra?
B. Franklin
Observacions Qüestionaris Parlar amb professors i/o pares
Alumnes quan es porten malament
Lingüístic = parlarà quan no li tocaEspacial = farà gargotsInterpersonal= relacions socialsCinestèsic= moure’s constantmentNaturalista = mirar finestra
IM: diferents edatsInformació addicional
Preguntar als alumnes
Fer el pastís o pizza de les IM
Núria Alart, 17 de març 2009
SINTETITZANT
LES TRES C: CONFORT,
CONFIANÇA I COHERÈNCIA
MOTIVACIÓ,INTERÈS I PARTICIPACIÓ ACTIVA
EXPERIÈNCIES CRISTAL.LITZANTS:
per l’autoestima motivació
PROGRAMAR AMB IM: per poder arribar a tothom, incloure l’emoció per educar
CREATIVITAT: El procès de tenir idees originals que tinguin valor i s’assoleixin per mitjà de diferents formes disciplinàries de veure les coses. Ken Robinson, 2006
Núria Alart, 17 de març 2009
Hem d’evitar l’espiral descendent de l’aprenentatge
Baix perfil acadèmic en grups d’AD
Currículum adaptat
No assoleixen els objectius
+ baix el nivell
+ desmotivació+ baix el nivell
+ desmotivació+ desmotivació
+ desmotivació
+ desmotivació + baix el nivell
+ baix el nivell
CERCLEVICIÓS
GRUPS HOMOGENIS
Núria Alart, 17 de març 2009
Espiral ascendent de l’aprenentatge
CERCLECREIXENT
+ Motivació
+Interès
+Acollida
+ Col·laboració
+ Satisfer necessitats
+Feliç Benefici mutuu
Núria Alart, 17 de març 2009
FONTS EMPRADESALART, N: (2004) L’evolució d’un hort al llarg d’un any al Baix Llobregat. Col·lecció Pau Vila.(UB)ALART, N: (2008) Aprenent amb totes les intel·ligències. WebQuest-Internet a l’Aula d’Acollida: una experiència d’èxit.Edu21
ALART, N: www.xtec.cat/~nalartALART, N: presentacions: http://www.slideshare.net/nalartALART, N: vídeos: http://www.youtube.com/nuriaalartCANALS, R: Desplegament del curriculum per competències. 2008
GARDNER, H:(2005) Las cinco mentes del futuro. Paidós. MONEREO, C: Competències i els nous currículums. 2008PUJOLÀS, P: (2008) El aprendizaje cooperatiu. GraóSANMARTÍ, N : Què comporta aplicar un currículum orientat al desenvolupament de competències. 2008ZABALA, A i ARNAU, L: Cómo aprender y enseñar competències. Graó. Barcelona. 2007
Núria Alart, 17 de març 2009
MOLTES GRÀCIES PER L’ATENCIÓ!
“el miedo fue el gran tema de mi escolaridad: su cerrojo. Y la urgencia del profesor en que me convertí fue curar el miedo de mis peores alumnos para hacer saltar el cerrojo, para que el saber tuviera una posibilidad de pasar”
Daniel Pennac: Mal de escuela, 2008
http://www.youtube.com/watch?v=xAJrhR0_zj0&feature=channel IM,WQ,CB
Top Related