DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS,
GEOGRAFIA I HISTÒRIA
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
INDEX
INTRODUCCIÓ
1. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUES.
2. ADEQÜACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS
1. Ciències Socials
2. Història i Cultura de les Religions
3. Educació per a la Ciutadania
3. SELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS
1. Ciències Socials
2. Història i Cultura de les Religions
3. Educació per a la Ciutadania
4. ENFOCAMENTS METODOLÒGICS
1. CRITERIS PER AL DISSENY DE LES ACTIVITATS AMB ATENCIÓ
ALS DIFERENTS NIVELLS D'APRENENTATGE
2. CRITERIS PER A L'ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DELS ESPAIS.
FORMES D'ORGANITZACIÓ DE L'AULA.
3. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS. ACTIVITATS
COMPLEMENTÀRIES.
5. AVALUACIÓ
1. ADEQÜACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CRITERIS D'AVALUACIÓ.
1. Ciències Socials
2. Història i Cultura de les Religions
3. Educació per a la Ciutadania
2. PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE
L'APRENENTATGE DE L'ALUMNAT.
3. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.
6. MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER A ELABORAR
LES ADAPTACIONS PER A L'ALUMNAT AMB NESE. PLA DE TREBALL
DEL PROGRAMA DE REFORÇ.
1. MESURES DE REFORÇ I SUPORT.
2. CRITERIS PER A ELABORAR LES ADAPTACIONS PER A
L'ALUMNAT AMB NESE.
3. PLA DE TREBALL DEL PROGRAMA DE REFORÇ.
7. TRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I L'EDUCACIÓ EN
VALORS.
1. TRACTAMENT DE LA LECTURA.
2. LES TIC.
3. ELS VALORS.
INTRODUCCIÓ.
La introducció dels coneixements socials i culturals dins l’aula té una
llarga tradició dins la pedagogia i des de sempre ha esdevingut un instrument
de valor indiscutible a l’hora de proporcionar als futurs ciutadans eines per
poder entendre críticament l’entorn pròxim i el llunyà, per poder-s’hi inserir de
manera participativa, per desenvolupar les identitats personals i col·lectives en
un marc de respecte envers les altres cultures i societats i per així poder
desplegar les aptituds i potencialitats humanes, com ara el pensament
abstracte, la curiositat, la creativitat o la sensibilitat envers els fets culturals.
La socialització i la formació de la infància i l’adolescència és una de les
raons fonamentals de l’existència de l’escola. Per això ha d’estar oberta i ha de
participar en i de l’entorn social, tant el físicament més pròxim com els que ens
arriben quotidianament dels mitjans de comunicació. Per tant, la secundària
obligatòria ha de preparar els alumnes perquè esdevinguin ciutadans actius i
compromesos d’una societat que manifesta canvis accelerats, però també
importants elements de continuïtat.
L’increment dels moviments migratoris, a escala planetària, genera
societats cada cop més diverses i multiculturals i posa ben al davant la
necessitat de garantir alhora les identitats culturals i la cohesió social. A una
altra escala, el desenvolupament de nous marcs d’identitat –com ho pot ser
Europa– i de nous vincles de relació i de solidaritat, a escala mundial,
plantegen la necessitat de superar el marc dels estat-nació, com a nucli bàsic
de projecció d’identitat i de solidaritat.
Els canvis que implica el pas de la societat industrial a la societat del
coneixement tenen una repercussió molt important en tots els àmbits de la
cultura, de manera que també tenen un fort impacte en l’educació. Una funció
fonamental del sistema educatiu és ensenyar a gestionar la informació: obtenir-
la, seleccionar-la, organitzar-la i interpretar-la per construir nous coneixements i
al mateix temps per saber comunicar aquests nous coneixements i contrastar-
los amb altres.
Per tot això s’han de garantir uns referents bàsics perquè cada ciutadà pugui
desplegar les seves potencialitats i assumir el repte de viure plenament i
lliurement en societat.
En aquest marc general, les matèries vinculades a les ciències socials
(com la història, la geografia, la sociologia, l’ecologia, la història de l’art o
l’economia) han de contribuir a generar un marc ampli de sabers i curiositats
que facilitin el desenvolupament crític i participatiu en l’entorn social. La seva
funció es revela encara més necessària en un entorn caracteritzat per la
diversitat cultural i per la complexitat tecnològica creixent.
L’ensenyament de les ciències socials ha de garantir també l’assoliment
de les habilitats i capacitats pròpies de les seves matèries. En l’articulació d’un
currículum coherent de ciències socials , la geografia i la història, es perfilen
com dos eixos fonamentals entorn dels quals s’articulen totes les altres
matèries en un tractament interdisciplinari, tant per la seva perspectiva
generalista com per la seva dilatada tradició pedagògica. S’han de donar a
l’alumnat referents socials que li permetin entendre el present i el preparin per
viure en la societat del futur, i s’ha de fer sobre les coordenades d’espai i
temps. La geografia i la història ofereixen una visió global del món alhora que
impulsen el desenvolupament de valors que indueixen l’alumnat a adoptar una
actitud ètica i compromesa amb una societat cada vegada més global en l’espai
i més plural en interpretacions.
Les ciències socials, la geografia i la història han d’oferir als alumnes un
encadenament lògic de les qüestions que els ajudi a comprendre de quina
manera se succeeixen els esdeveniments històrics i com es distribueixen dins
l’espai. L’estudi de la història ha de proporcionar als alumnes de l’educació
secundària obligatòria un coneixement de l’evolució de les societats humanes
al llarg del temps, necessari per comprendre’n el procés de canvi i
transformació, la noció de permanència i les múltiples interrelacions dels factors
que els determinen. La geografia servirà per localitzar i interpretar els
esmentats processos en l’espai, entitat que estudiarà en totes les seves
dimensions. Finalment, el coneixement de les manifestacions artístiques és
necessari per significar l’esforç creatiu de l’ésser humà a través del temps i,
conseqüentment, per valorar la riquesa i varietat del patrimoni cultural, com a
reflex i interpretació que societats diverses, coexistents o anteriors a nosaltres,
han fet i fan de la seva realitat. (Reproduït de manera parcial de la introducció
general de la programació oficial de la nostra àrea)
1. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUES.
El caràcter integrador de la matèria de ciències socials, geografia i
història, fa que el seu aprenentatge contribueixi a l’adquisició de diverses
competències bàsiques:
C.B.
Dimensions de les
competències
Ciè
nc
ies
So
cia
ls 1
rES
O
Ciè
nc
ies
So
cia
ls 2
nE
SO
Ciè
nc
ies
So
cia
ls 3
rES
O
Ciè
nc
ies
So
cia
ls 4
tES
O
Ed
uc
ac
ió p
er
la C
iuta
dan
ia
Hª
i C
ult
ura
de l
es
Re
lig
ion
s
C1 Competència
en comunicació
lingüística
Competències
generals
Saber X X X
X
X
X
Saber fer X X X
X
X
X
Saber ser X X X
X
X
X
Saber aprendre X X X
X
X
X
Competències
lingüístiques
comunicatives
Discursives X X X
X
X
X
Funcionals X X X
X
X
X
Lingüístiques X X X
X
X
X
Soci-lingüístiques X X X
X
X
X
C2 Competència
matemàtica
Pensar, raonar i argumentar X X X
X
X
X
Utilitzar el llenguatge tècnic, formal i
simbòlic i els diferents sistemes de
representació
X X
Utilitzar i construir models matemàtics
Plantejar i resoldre problemes de la vida
quotidiana i del món laboral
X
Utilitzar els procediments matemàtics
bàsics i les eines i els instruments de
suport
X X X
X
C3 Competència
en el
coneixement i la
interacció amb
el món físic
Interactuar amb l’espai físic X X
Valorar i aplicar el pensament científic-
tècnic
X X
Posar en pràctica els processos propis de
la indagació científica
X X
Actuar per millorar i preservar les
condicions de vida pròpia, dels altres i de
tots els éssers vius
X X X
C4 Tractament
de la informació
i competència
digital
Conèixer i aplicar les eines TIC X X X
X
X
X
Disposar d’habilitats per cercar, obtenir,
processar i comunicar informació
X X X
X
X
X
Transformar la informació en
coneixement
X X X
X
X
X
C5 Competència
social i
ciutadana
Comprendre la realitat social X X X
X
X
X
Conèixer i comprendre els trets i els
valors del sistema democràtic
X X X
X
X
Exercir la ciutadania activa X X
X
Utilitzar el judici ètic per prendre
decisions
X X X X
X
X
C6 Competència
cultural i
artística
Apreciar i gaudir amb l’art i amb les
manifestacions artístiques
X X
X
Reflexionar i analitzar críticament l’entorn
artístic
X X X
Emprar recursos artístics per expressar-
se i per comunicar-se
C7 Competència
per aprendre a
aprendre
Reconèixer les pròpies capacitats,
intel·lectuals, emocionals i físiques
X X X
X
X
X
Disposar d’un sentiment de competència
general
X X X X X X
Adquirir autonomia en l’aprenentatge X X X
X
X
X
Organitzar i planificar els aprenentatges i
la pròpia feina
X X X
X
X
X
C8 Autonomia i
iniciativa
personal
Adquirir i aplicar valors i actituds
personals
X X X
X
X
X
Transformar les idees en accions X X X
X
X
Liderar projectes
2. ADEQÜACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS
La selecció d’objectius i continguts d’aquesta matèria té en consideració
la presència en l’etapa de les matèries d’educació per a la ciutadania i els drets
humans i l’educació eticocívica, que complementen el coneixement del fet
social. En els aspectes en què es relacionen s’ha buscat l’enfocament que és
específic d’aquesta matèria o bé que resulta complementari .
2.1. Objectius generals de les Ciències Socials i Competències Bàsiques
amb que es relacionen.
1. Comprendre el territori com a resultat de la interacció de les societats
sobre el medi en el qual es desenvolupen i organitzen.
Competències: C 3; C5
2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics
que caracteritzen el medi físic, les interaccions que es donen entre aquests
i les que els grups humans estableixen en la utilització de l'espai i dels
seus recursos, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social,
polític i mediambiental.
Competències: C 3; C 5
3. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les
interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar aquest
coneixement per comprendre la pluralitat de causes que expliquen
l'evolució de les societats actuals, el paper que homes i dones hi
acompleixen i els seus problemes més rellevants.
Competències: C 5; C 7
4. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la
diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques,
culturals i polítiques, així com els trets físics i humans del món, d'Europa,
de l’Estat espanyol i de les Illes Balears.
Competències: C 3; C 5
5. Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i
esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d'Europa, de
l‟Estat espanyol i de les Illes Balears per adquirir una perspectiva global de
l'evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís que faciliti la
comprensió de la diversitat de comunitats socials a les quals es pertany.
Competències: C 5
6. Conèixer, assumir i valorar les característiques específiques del territori i
de la identitat històrica i cultural de la Unió Europea tenint en compte les
especificitats regionals que la configuren amb una atenció especial a les
regions de la Mediterrània.
Competències: C 3; C5; C 6
7. Conèixer i valorar les característiques específiques del territori i de la
identitat lingüística i cultural de les Illes Balears, com també de la seva
evolució històrica, tenint en compte les especificitats insulars i les seves
relacions amb els territoris de parla catalana i amb la resta de les
comunitats de l‟Estat espanyol.
Competències: C 1; C 3; C5
8. Valorar i respectar el patrimoni cultural, lingüístic, històric, artístic i
mediambiental, assumint les responsabilitats que implica la seva
conservació. Conscienciar-se de la significació especial que té aquest
patrimoni com a manifestació de la memòria col·lectiva i expressió de la
identitat pròpia de les Illes Balears.
Competències: C 1; C 3; C6; C7
9. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància
envers altres cultures i opinions que no coincideixen amb les pròpies,
sense renunciar per això a fer-ne un judici.
Competències: C5; C 6; C7; C 8
10. Adquirir i emprar el vocabulari específic que aporten les ciències
socials amb precisió i rigor perquè la seva incorporació al vocabulari
habitual augmenti la precisió en l'ús del llenguatge i millori la comunicació.
Competències: C 1; C 6; C7
11. Seleccionar informació amb els mètodes i les tècniques propis de la
geografia i de la història, per explicar les causes i conseqüències dels
problemes i per comprendre el passat històric i l’espai geogràfic.
Competències: C 3; C4; C5
12. Cercar i seleccionar, comprendre i relacionar, tractar i comunicar de
manera organitzada i intel·ligible informació verbal, escrita, gràfica,
icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses,
especialment la que proporciona l'entorn físic i social, els mitjans de
comunicació i les tecnologies de la informació.
Competències: C1; C 2; C 3; C 4; C 7
13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per identificar,
localitzar i explicar objectes i fets geogràfics, i la seva distribució a
diferents escales, amb especial atenció al territori espanyol i molt
concretament a les Illes Balears.
Competències: C 3; C4
14. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen les
manifestacions artístiques en la seva realitat social i cultural per valorar i
respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la
responsabilitat que suposa la seva conservació i apreciar-lo com a recurs
per a l’enriquiment individual i col·lectiu.
Competències: C 6; C7; C8
15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud
constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i
valorant el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes
humans i socials.
Competències: C1; C7; C8
16. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciant els
seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit
irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i
situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles,
grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics
necessaris.
Competències: C1; C 5;C7; C 8
2.2 Objectius generals de la Història i Cultura de les Religions i la seva
relació amb les Competències Bàsiques.
1. Conèixer el fet religiós en les seves diferents manifestacions i identificar
els trets bàsics de les grans religions com a forma d’ajudar a identificar i
comprendre la pluralitat religiosa que hi ha a la societat actual. (C1,C4,C5)
2. Reconèixer el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió
manifestant actituds de respecte i tolerància cap a les creences o no creences
de les persones i de rebuig cap a les situacions d’injustícia i fanatisme, així com
qualsevol discriminació basada en les creences. (C5, C8)
3. Comprendre el naixement i desenvolupament de les religions en el
context polític, social i cultural en què van sorgir i es van desenvolupar i
relacionar-les amb l’evolució dels pobles a les diferents facetes de la seva
realitat històrica. (C5,C6)
4. Valorar les manifestacions culturals i artístiques i les tradicions religioses
com a part del patrimoni cultural dels pobles, assumint la responsabilitat que
suposa la seva conservació i apreciant-les com a recurs per a l’enriquiment
personal. (C6, C8)
5. Elaborar un judici raonat sobre les empremtes que el fet religiós ha
deixat a la societat i la cultura. (C1,C6)
6. Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri propi i habilitats per
defensar les seves posicions, a través de l’argumentació documentada i
raonada, així com valorar les raons i els arguments dels altres. (C5, C8)
2.3. Educació per a la ciutadania
1. Reconèixer la condició humana en la seva dimensió individual i social,
acceptant la pròpia identitat, les característiques i experiències personals
respectant les diferències amb les altres persones i desenvolupant
l’autoestima.(C 5,7,8)
2. Desenvolupar i expressar els sentiments i les emocions, així com les
habilitats comunicatives i socials que permeten participar en activitats de grup
amb actitud solidària i tolerant, utilitzant el diàleg i la mediació per abordar els
conflictes.(C 5,7,8)
3. Desenvolupar la iniciativa personal mitjançant l’assumpció de responsabilitats
i practicar maneres de convivència i participació basades en el respecte, la
cooperació i el rebuig a la violència, als estereotips i als prejudicis. (C 5.7.8)
4. Conèixer, assumir i valorar positivament els drets i les obligacions que
deriven de la Declaració Universal dels Drets Humans i de la Constitució
espanyola, identificant els valors que els fonamenten, acceptant-los com a
criteris per valorar èticament les conductes personals i col·lectives i les realitats
socials. (C 5)
5. Conèixer, assumir i valorar l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en una
aproximació general i dedicant atenció especial al preàmbul i als valors
cívics fonamentals. (C 5)
6. Conèixer les institucions autonòmiques, insulars i municipals. (C 5)
7. Identificar la pluralitat de les societats actuals, reconèixer-ne la diversitat com
a enriquidora de la convivència i defensar la igualtat de drets i oportunitats
de totes les persones, rebutjant les situacions d’injustícia i les
discriminacions que hi ha per raó de sexe, origen, creences, diferències
socials, orientació afectivosexual o de qualsevol altre tipus, com una
vulneració de la dignitat humana i causa pertorbadora de la convivència. (C
5)
8.Analitzar la situació intercultural pròpia de l’àmbit socioeducatiu a les Illes
Balears i intentar comprendre els valors ètics d’altres tradicions culturals. (C
5)
9. Reconèixer els drets de les dones, valorar la diferència de sexes i la igualtat
de drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejudicis que suposin
discriminació entre homes i dones. (C 5)
10.Conèixer i apreciar els principis que fonamenten els sistemes democràtics i
el funcionament de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, prenent
consciència del patrimoni comú i de la diversitat social i cultural. (C 5)
11.Conèixer els fonaments de la manera de vida democràtica i aprendre a obrar
d’acord amb aquests en els diferents àmbits de convivència. Assumir els
deures ciutadans en el manteniment dels béns comuns i el paper de l’Estat
com a garant dels serveis públics. (C 5)
12.Valorar la importància de la participació en la vida política o altres maneres
de participació ciutadana, com la cooperació, l’associacionisme i el
voluntariat. (C 5)
13.Conèixer les causes que provoquen la violació dels drets humans, la
pobresa i la desigualtat, així com la relació entre els conflictes armats i el
subdesenvolupament, valorar les accions encaminades a la consecució de
la pau i la seguretat i la participació activa com a mitjà per aconseguir un
món més just. (C 5)
14.Reconèixer-se membres d’una ciutadania global. Mostrar respecte crític pels
costums i les maneres de vida de poblacions diferents de la pròpia i
manifestar comportaments solidaris amb les persones i els col·lectius
desafavorits. (C 5)
15.Identificar i analitzar les principals teories ètiques, reconèixer els principals
conflictes socials i morals del món actual i desenvolupar una actitud crítica
davant els models que es transmeten a través dels mitjans de comunicació.
Aplicar les principals teories ètiques als problemes morals més importants
de la societat balear. (C 5)
16.Conèixer els valors ètics recollits en l'ordenament jurídic de les Illes Balears,
concretament en l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. (C 5)
17.Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri i habilitats per defensar
les pròpies posicions en debats, a través de l’argumentació documentada i
raonada, així com valorar les raons i els arguments dels altres. (C 8)
3. SELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS I LA SEVA RELACIÓ AMB
ELS OBJECTIUS.
Pel que fa a la proposta de seqüenciació de continguts es fan les
següents consideracions:
A primer s’inclou l’estudi dels mitjans o dominis naturals, tant des de la
interacció dels seus elements com de les interrelacions amb els grups humans
en la configuració del territori, amb referència espacial a l’àmbit mundial i, en
més profunditat, a l’espai balear, espanyol i europeu. La valoració de la
biodiversitat i la necessitat de contribuir al seu manteniment.
L’estudi de les societats al llarg del temps s’organitza amb un criteri
cronològic. El primer curs se centra en l’evolució de les societats històriques
des dels orígens fins a l’edat antiga i de les seves manifestacions artístiques i
culturals, amb la finalitat que l’alumnat comprengui la configuració de les
primeres civilitzacions i les aportacions que, vistes des de la perspectiva
temporal, poden resultar més significatives en la configuració de les societats
actuals.
A segon s’inclou l’estudi de la població; els comportaments i les
tendències demogràfiques i les seves conseqüències; els trets democràtics de
les societats actuals, en especial l’espanyola i l’europea, fent clara referència i
contextualitzant la comunitat autònoma de les Illes Balears, com també la seva
estructura i diversitat, i el paper que desenvolupen les migracions en la
configuració de les societats. A més s’aborda la forma de vida a les ciutats i la
caracterització de l’espai urbà .
D’altra banda, es continua l’anàlisi de l’evolució històrica, des de les
societats medievals fins a la configuració de l’Estat modern: s’analitza l’edat
mitjana, posant especial atenció en l’origen de les grans civilitzacions cristiana i
musulmana, i la configuració plural del territori peninsular esmentant l’estudi del
Regne de Mallorca com a regne independent i els seus vincles dins la Corona
d’Aragó. Es tractarà l’evolució i consolidació de la monarquia hispànica en
aquells temps, la colonització d’Amèrica i la lluita per l’hegemonia a Europa. Es
farà referència a la cultura i a l’art de l’edat moderna.
A tercer correspon l’anàlisi del territori en les seves diferents facetes i
àmbits espacials. Partint de l’estudi de les activitats econòmiques i la
configuració d’espais i paisatges que generen, s’analitza l’organització política i
l’espai geogràfic dels grans àmbits geopolítics i econòmics del món, de la Unió
Europea i de l’Estat espanyol, així com les transformacions i els problemes d’un
món interdependent, amb especial referència a les desigualtats en el
desenvolupament humà. S’acaba amb l’anàlisi de l’espai geogràfic europeu i
espanyol, amb especial referència a la diversitat geogràfica de l’Estat espanyol,
realitat diversa en la qual es perfila, distingeix i caracteritza la comunitat
autònoma de les Illes Balears.
Finalment, quart és el curs en què se sintetitzen les bases històriques de
la societat actual i les transformacions econòmiques, polítiques i socials
produïdes des del segle XVIII fins a l’actualitat. A més, es fa èmfasi en la
història contemporània espanyola, singularment en la configuració de l’estat
democràtic a l’Estat espanyol i en la seva pertinença a la Unió Europea. També
es destaca quin és el paper de la comunitat autònoma de les Illes Balears i com
es veu afectada en la seva configuració actual per la multiplicitat dels canvis
esdevinguts.
3.1. Continguts de les Ciències Socials
3.1.1. 1r ESO
Continguts comuns.
1) Anàlisi i interpretació dels diferents paisatges geogràfics i històrics i dels
elements que els configuren. Objectius (1, 4, 5, 6)
2) Percepció de la realitat geogràfica mitjançant l’observació directa o
indirecta. Interpretació i elaboració de gràfics. Lectura, anàlisi i interpretació
d’imatges i mapes de diferents escales i característiques. Objectius (2, 12, 13)
3) Adquisició i aplicació del vocabulari geogràfic, històric i artístic bàsic en
la realització d’exposicions orals i escrites d’informes i opinions de contingut
social. Objectius (10, 12, 15)
4) Coneixement dels medis naturals de la Terra i del seu funcionament com
a camí per valorar-los com a riquesa que s’ha de respectar i conservar.
Objectius (4, 8)
5) Obtenció d’informació mitjançant fonts diverses (iconogràfiques,
arqueològiques, d’obres d’art, escrites , TIC, etc.). Classificació del tipus
d’informació que proporcionen i elaboració escrita de la informació obtinguda.
Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’estudi de la
història, tant en la recerca d’informació com en la comunicació de resultats.
Objectius (11, 12)
6) Localització en el temps i en l’espai dels períodes, les cultures i les
civilitzacions i els esdeveniments històrics. Coneixement del concepte de
periodització en la història. Nocions elementals de temps històric. Ús de la
cronologia i periodització. Representació gràfica de seqüències temporals.
Objectius (2,5,13)
7) Identificació de causes i conseqüències dels fets històrics i dels
processos d’evolució i canvi relacionant-los amb els factors que els van
originar. Objectius (3,11)
8) Coneixement i interpretació dels elements bàsics que caracteritzen les
manifestacions artístiques més rellevants en el seu context històric. Objectius
(8,14)
9) Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que
s’ha de preservar i col·laborar en la seva conservació. Objectius (6,7,8,14)
Bloc 1. La Terra i els medis naturals
10) La representació de la Terra. Aplicació de tècniques d’orientació i
localització geogràfica. Objectius (12,13)
11) Localització en el mapa i caracterització de continents, oceans, mars,
unitats del relleu i rius en el món, a Europa, a l’Estat espanyol i a les Illes
Balears. Objectius (2, 4)
12) Caracterització dels principals medis naturals, identificació dels
components bàsics del relleu, els climes, les aigües i la vegetació i comprensió
de les interaccions que mantenen. Objectius (2,4)
13) El clima: elements, factors, característiques i distribució. Aigües i
formacions vegetals. Objectius (2,4)
14) Els grans medis naturals del món. Regions polars i subpolars, serralades
alpines, espais tropicals, zona temperada, amb especial referència als medis
temperats d’Europa i de la península Ibèrica. Objectius (2,4)
Bloc 2. Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat
antiga
15) La mesura i la representació gràfica del temps històric. La periodificació
històrica: la prehistòria i la història, els conceptes. Objectius (5)
16) El procés d’hominització. Caçadors i recol·lectors. Canvis produïts per la
revolució neolítica. Aspectes significatius de la prehistòria en el territori
espanyol. L’art prehistòric. El megalitisme a les Illes Balears: la cultura
talaiòtica. Objectius (5,14)
17) Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotàmia. Art i cultura.
Objectius (5,14)
18) El món clàssic (I). Grècia: fonaments de la cultura europea. La polis. La
democràcia atenesa. L’hel·lenisme. Art i cultura: anàlisi de manifestacions
artístiques significatives. Objectius (5,6,14)
19) El món clàssic (II). Roma: la civilització romana i la unitat del món
mediterrani. Les formes d’organització econòmica, administrativa i política
romanes. Art i cultura. Objectius (5,6,14)
20) La Hispània romana. Conquesta i romanització. La ciutat i la forma de
vida urbana. La integració de les Illes Balears al món romà. Objectius (5,6,14)
3.1.2. 2n ESO
Continguts comuns
1) Lectura i interpretació de dades i gràfics demogràfics. Transformació de
la informació estadística en informació gràfica. Objectius (11,12)
2) Localització en el temps i en l’espai de períodes i esdeveniments
històrics. Identificació de nocions de simultaneïtat i evolució. Representació
gràfica de seqüències temporals. Objectius (5,6,11)
3) Estudi de causes i conseqüències en els fets i processos històrics
distingint-ne la naturalesa. Identificació de la multiplicitat causal en els fets
socials. Anàlisi del paper social dels homes i de les dones en la història.
Objectius (5,11)
4) Adquisició i aplicació del vocabulari bàsic sobre població, societat i
economia en la realització d’exposicions orals i escrites. Objectius (10)
5) Recerca, obtenció i selecció d’informació de l’entorn, de fonts escrites,
iconogràfiques, gràfiques, audiovisuals i proporcionades per les tecnologies de
la informació. Objectius (12)
6) Reconeixement d’elements bàsics que caracteritzen els estils artístics i
lectura i/o interpretació d’obres significatives considerant-ne el context.
Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que s’ha de
preservar i col·laborar en la seva conservació. Objectius (14)
7) Recerca i anàlisi de la relació entre aspectes de l’època medieval o
moderna i el temps actual. Objectius (5)
Bloc 1. Les societats preindustrials
1. Edat mitjana
8) Les invasions i la fi del món antic: Bizanci. L’Islam i la seva expansió.
L’Imperi carolingi. Objectius (5)
9) La societat, l’economia i el poder a l’Europa feudal: senyors, clergues i
pagesos. El ressorgir de la ciutat i de l’intercanvi comercial. Burgesia i
organització gremial. La cultura i l’art medieval : romànic i gòtic. El paper de
l’Església. Objectius (5,14)
10) La península Ibèrica a l’edat mitjana. Al-Andalus i els regnes cristians.
Organització dels territoris musulmans, trets més importants i evolució. Cultura i
art. La configuració dels regnes cristians peninsulars: panoràmica general i
evolució territorial. La forma de vida a les ciutats cristianes i musulmanes.
Cultura i art a la península Ibèrica. Convivència de les tres cultures: cristians,
musulmans i jueus. Objectius (5,14)
11) L’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó. El Regne de Mallorca:
conquesta i repoblació. Les institucions i l’economia. El Regne privatiu de
Mallorca. Els estaments. Art gòtic mallorquí. Arquitectura religiosa i civil.
Objectius (5,6,14)
2. Edat moderna
1) La crisi del món medieval i els orígens del món modern. Configuració de
l’estat modern a Europa. L’enfortiment del poder reial. Humanisme i
Renaixement. Renovació ideològica , crisi religiosa i Reforma. Cultura i art del
Renaixement. Objectius (5,6,14)
2) Evolució política i econòmica a la Península Ibèrica a l’época moderna.
La monarquia autoritària dels Reis Catòlics. El descobriment i colonització
d’Amèrica i el seu impacte econòmic. La monarquia hispànica dels segles XVI i
XVII. Objectius (5,6)
3) La Mediterrània de l’època. Les Illes Balears a l’època moderna.
Conflictes interns i tensió social: les Germanies. Objectius (5,6)
4) La lluita per l’hegemonia i el relleu del poder polític: L’Europa del Barroc.
Transformacions polítiques i econòmiques. Art i cultura. Objectius (5,6,14)
3.1.3. 3r ESO
Continguts comuns.
1) Obtenció i processament d’informació, explícita i implícita, a partir de la
percepció dels paisatges geogràfics de l’entorn o d’imatges, de fonts orals i de
documents visuals, cartogràfics i estadístics, inclosos els proporcionats per les
tecnologies de la informació i la comunicació. Comunicació oral o escrita de la
informació obtinguda. Objectius (2,12)
2) Realització de debats, anàlisi de casos o resolució de problemes sobre
alguna qüestió d’actualitat fent servir, entre altres, les fonts d’informació que
proporcionen els mitjans de comunicació, valorar críticament informacions
diferents sobre un mateix fet, fonamentar les opinions, argumentar les
propostes, respectar les dels altres i utilitzar el vocabulari geogràfic adequat.
Objectius (15)
3) Elaboració de treballs de síntesi o d’indagació utilitzant informació de
fonts variades i presentació correcta d’aquests combinant diverses formes
d’expressió, aprofitant de manera especial les possibilitats que proporcionen les
tecnologies de la informació i la comunicació. Objectius (12,15)
Bloc 1. Activitat econòmica i espai geogràfic
4) L’aprofitament econòmic del medi físic: relacions entre naturalesa,
desenvolupament i societat. Objectius (1,3)
5) L’activitat econòmica. Necessitats humanes i béns econòmics.
Conceptes i institucions bàsiques per comprendre el funcionament de l’activitat
econòmica en una economia de mercat i la seva repercussió en el
desenvolupament econòmic i a les unitats familiars. Canvis al món del treball.
Objectius (4)
6) Les activitats agràries i les transformacions al món rural. L’activitat
pesquera i la utilització de la mar. La producció energètica (fonts renovables i
no renovables ) i la importància de les energies renovables. L’activitat industrial
i els espais industrials. Diversitat i importància creixent dels serveis en
l’economia actual. Observació i identificació dels paisatges geogràfics
resultants. Presa de consciència del caràcter limitat dels recursos, de la
necessitat de racionalitzar-ne el consum i de l’impacte de l’activitat econòmica a
l’espai. El canvi climàtic: factors i conseqüències. Objectius (1,2)
7) Localització i caracterització de les principals zones i focus d’activitat
econòmica, amb especial referència al territori espanyol i europeu. Objectius
(2,6)
8) Contextualització de l’economia balear dins el marc espanyol, europeu i
mundial. La terciarització de les Illes Balears: evolució i situació dels sectors
primari i secundari. El turisme: evolució i característiques del turisme tradicional
i del turisme alternatiu. Repercussions demogràfiques, socials, culturals,
econòmiques i mediambientals del turisme. Els sistemes de transport i les
xarxes de comunicació de les Illes Balears. Objectius (4,6)
Bloc 2. Organització política i espai geogràfic
9) L’organització política de les societats. L’estat com a entitat política i
geogràfica. Tipologia dels estats segons el seu règim, el seu sistema i la
distribució territorial del poder. Identificació dels principis i de les institucions
dels règims democràtics. Objectius (3,16)
10) Organitzacions supraestatals. El paper de l’Organització de les Nacions
Unides. El mapa polític del món. Objectius (3,4,16)
11) L’organització política i administrativa de l’Estat espanyol i de la Unió
Europea. Funcionament de les institucions espanyoles i europees. El model
autonòmic espanyol. El mapa polític de l’Estat espanyol i de la Unió Europea.
Objectius (3,4,6)
12) L’organització territorial de les Illes Balears: illa, comarca, mancomunitat i
municipi. L’organització política de les Illes Balears i de les seves institucions.
L’Estatut d’autonomia: Parlament, Presidència i Govern. Els consells insulars.
El municipi. Objectius (3,4)
Bloc 3. Transformacions i desequilibris al món actual
13) El món contemporani: interdependència i globalització.
Desenvolupament i subdesenvolupament. Objectius (3,4)
14) Desenvolupament desigual: Les desigualtats socioeconòmiques i
ambientals. Relacions entre nord i sud. Polítiques de cooperació i solidaritat.
Les grans àrees geopolítiques, geoeconòmiques i culturals del món. La situació
de l’Estat espanyol al món. Objectius (3,4)
15) Les migracions contemporànies. Tendències i conseqüències dels
desplaçaments de població al món actual. Objectius (2,4)
16) Riscs i problemes mediambientals. Mesures correctores i polítiques de
sostenibilitat. Disposició favorable a contribuir, individualment i col·lectivament,
a la racionalització en el consum i al desenvolupament humà de manera
equitativa i sostenible. Objectius (2)
17) L’espai geogràfic europeu. La Unió Europea al món actual: tendències
demogràfiques, econòmiques i estratègies de desenvolupament. Objectius
(4,6)
18) La diversitat geogràfica de l’Estat espanyol. Les activitats agràries i
pesqueres a l’Estat espanyol. L’espai rural. La indústria i els espais industrials
espanyols. La producció energètica i minera. La terciarització de l’economia
espanyola: el comerç i el turisme. El desenvolupament de les noves
tecnologies. L’articulació del territori: infraestructures de transport i
telecomunicacions. Els impactes de l’activitat humana en el medi físic. El
problema de l’aigua. Els desequilibris regionals. La comunitat autònoma de les
Illes Balears dins el context social, polític i econòmic de l’Estat espanyol.
Objectius (4)
3.1.4. 4rt ESO
Continguts comuns.
1) Localització en el temps i en l’espai dels esdeveniments i els processos
històrics més rellevants. Identificació dels factors que intervenen en els
processos de canvi històric, diferenciació de causes i conseqüències i valoració
del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectivament, com a
subjectes de la història. Objectius (5)
2) Identificació dels components econòmics, socials, polítics, culturals que
intervenen en els processos històrics i comprensió de les interrelacions que es
donen entre aquests. Objectius (5)
3) Recerca, selecció i obtenció d’informació de fonts documentals,
obtinguda segons criteris d’objectivitat i pertinència i diferenciar els fets de les
opinions i les fonts primàries de les secundàries. Contrast d’informacions
contradictòries i/o complementàries a propòsit d’un mateix fet o situació. Anàlisi
i treball amb textos històrics d’especial rellevància. Objectius (12)
4) Anàlisi de fets o situacions rellevants de l’actualitat amb indagació dels
antecedents històrics i de les circumstàncies que els condicionen. Objectius
(11)
5) Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol forma d’injustícia,
discriminació, domini o genocidi. Objectius (9)
6) Assumpció d’una visió crítica cap a les situacions injustes i valoració del
diàleg i la recerca de la pau en la resolució dels conflictes. Objectius (9)
7) Reconeixement dels elements bàsics que configuren els principals estils
o artistes rellevants de l’època contemporània i contextualitzar-los a la seva
època, i interpretació d’obres artístiques significatives. Aplicació d’aquest
coneixement a l’anàlisi d’algunes obres rellevants. Objectius (14)
Bloc 1. Bases històriques de la societat actual
8) Transformacions polítiques i econòmiques a l’Europa de l’antic règim.
L’absolutisme i la seva crisi. Il·lustració i despotisme il·lustrat i parlamentarisme
anglès. L’absolutisme i la Nova Planta. Reformisme borbònic a Espanya.
Objectius (5)
9) Transformacions polítiques i socioeconòmiques al segle XIX. Revolució
industrial. Revolucions polítiques i canvis socials : les revolucions liberals.
Objectius (5)
10) El moviment obrer. Formes de vida a la ciutat industrial. Les
internacionals socialistes. La Comuna de París. Objectius (5)
11) Crisis de l’antic règim i construcció de l’estat liberal a l’Espanya del segle
XIX. Objectius (5)
12) Grans canvis i conflictes a la primera meitat del XX. Imperialisme i
Primera Guerra Mundial. La revolució russa. El període entre guerres: el crac
del 29 i l’ascens dels totalitarismes: feixisme, estalinisme i dictadures
conservadores. La Segona Guerra Mundial. Objectius (5)
13) Transformacions a l’Espanya del segle XX: crisis de l’estat liberal. La
crisi de la restauració. La II República. La Guerra Civil. El franquisme. Les Illes
Balears del maurisme a la repressió franquista. Objectius (5)
Bloc 2. El món actual
14) L’ordre polític i econòmic mundial a la segona meitat del segle XX: blocs
de poder i models socioeconòmics. La guerra freda i la política de blocs. El
paper dels organismes internacionals. Els processos descolonitzadors. La
revolució xinesa. La construcció de l’estat del benestar. Objectius (5)
15) Transició política i configuració de l’Estat democràtic a Espanya. La
constitució de 1978 i la formació de l’estat de les autonomies. (5,6)
16) Procés de construcció de la Unió Europea. L’Estat espanyol i la Unió
Europea avui. Objectius (5)
3.2. Continguts de la Història i Cultura de les Religions i la seva relació
amb els objectius.
De primer a tercer curs
1. La diversitat de creences: les religions en el món actual. Objectius
(1,3,4)
2. Les primeres manifestacions religioses. El pensament animista i la seva
pervivència. Els mites com a explicació de la realitat. Politeisme. Vida després
de la mort. Cultes funeraris i significació dels enterraments. Cultes funeraris i
cultura pretalaiòtica i talaiòtica a les Illes Balears. Mites i déus a Grècia.
Objectius (4)
3. Les religions monoteistes. Objectius (1,3,4,5)
4. Judaisme. El poble d’Israel i la religió jueva. La Bíblia i altres llibres
sagrats. Els rituals en la vida de les persones jueves. El calendari i les festes.
Espais i símbols religiosos. El judaisme a les Balears: història del culte jueu a
les Illes. La situació actual del judaisme.
5. Cristianisme. La figura de Jesús. Dogmes i creences. L’antic i el nou
Testament. Organització de l’església cristiana. Els rituals en la vida de les
persones cristianes. Espais sagrats i símbols religiosos. El calendari i les
festes. Evolució en el temps: ortodoxos, catòlics i protestants. El cristianisme a
les Balears: història del culte cristià a les Illes. El cristianisme en l’actualitat.
6. Islam. La figura de Mahoma. Els cinc pilars de l’islam. L’Alcorà i la llei
islàmica. El calendari i les festes. Espais sagrats. Expansió i evolució de l’islam.
L’islam a les Balears: història del culte islàmic a les Illes. L’islam al món actual.
7. Les religions orientals: hinduisme i budisme.
8. Influència de la religió en les manifestacions artístiques i en la vida
quotidiana, amb atenció específica a la realitat cultural de les Illes Balears.
Objectius (4)
9. La diversitat de respostes davant el fet religiós: persones religioses,
persones atees, persones agnòstiques. Objectius (2)
Quart curs
1. Les religions i la societat: influència en l’organització social, en els
costums i en els ritus socials. Objectius (1, 2, 3, 5)
2. Les religions i el poder polític. Estats teocràtics i laics. Tensions i
conflictes d’arrel religiosa. Objectius (2, 5)
3. Les religions i el pensament científic i filosòfic. Interrelacions entre tots
dos àmbits. Coincidències i diferències en la interpretació del món. Objectius
(2, 5)
4. La diversitat religiosa, factor de pluralitat en les societats actuals:
religions, nous moviments religiosos i creences para religioses. Convivència
plural, tolerància i judici crític. Objectius (1, 2)
5. La religió i els drets humans. Les creences religioses en el marc de la
Constitució espanyola. Objectius (1, 2, 3)
3.3. Educació per a la ciutadania.
Bloc 1. Continguts comuns
1. Exposició d’opinions i judicis propis amb arguments raonats i capacitat
per acceptar les opinions de les altres persones. Objectius (2,3,4,17)
2. Pràctica del diàleg com a estratègia per abordar els conflictes de manera
no violenta. Objectius (1,7,9,11)
3. Exposició d’opinions i judicis propis amb arguments raonats. Preparació i
realització de debats sobre aspectes rellevants de la realitat, amb una actitud
de compromís per millorar-la. Objectius (1,7,9,11)
4. Anàlisi comparativa i avaluació crítica d’informacions proporcionades
pels mitjans de comunicació sobre un mateix fet o qüestió d’actualitat. Objectius
(15)
Bloc 2. Relacions interpersonals i participació
1. Autonomia personal i relacions interpersonals. Afectes i emocions.
Objectius (2,3,4,17)
2. Les relacions humanes: relacions entre homes i dones i relacions
intergeneracionals. La família en el marc de la Constitució espanyola. El
desenvolupament d’actituds no violentes en la convivència diària. Objectius
(5,10,12,13,16)
3. La convivència a l'escola. Objectius (7,8)
4. La convivència intercultural a l’escola a les Illes Balears. Objectius
(10,12,13,16)
5. Cura de les persones dependents. Ajuda a companys o persones i
col·lectius en situació desafavorida. Objectius (1,2,3,17)
6. Valoració crítica de la divisió social i sexual del treball i dels prejudicis
socials racistes, xenòfobs, antisemites, sexistes i homòfobs. Objectius (1,8,9)
7. La participació en el centre educatiu i en activitats socials que
contribueixin a possibilitar una societat justa i solidària. Objectius (8)
Bloc 3. Deures i drets ciutadans
1. Declaració universal dels drets humans, pactes i convenis internacionals.
Condemna de les violacions dels drets humans i actuació judicial ordinària i
dels tribunals internacionals. Valoració dels drets i deures humans com a
conquistes històriques inacabades i de les constitucions com a font de
reconeixement de drets. Objectius (1,3,4)
2. Igualtat de drets i diversitat. Respecte i valoració crítica de les opcions
personals dels ciutadans. Objectius (4,7,9)
3. La conquista dels drets de les dones (participació política, educació,
treball remunerat, igualtat de tracte i oportunitats), i la seva situació en el món
actual. Objectius (9)
Bloc 4. Les societats democràtiques del segle XXI
1. L’Estat de dret: el seu funcionament. El model polític espanyol: la
Constitució espanyola i l’Estat de les autonomies. La política com a servei a la
ciutadania: la responsabilitat pública. Objectius (5,6,10,11,16)
2. Diversitat social i cultural. Convivència de cultures diferents en una
societat plural. Rebuig de les discriminacions provocades per les desigualtats
personals, econòmiques o socials. Objectius (9,15)
3. Identificació, apreciació i cura dels béns comuns i serveis públics. Els
impostos i la contribució dels ciutadans. Compensació de desigualtats.
Distribució de la renda. Objectius (9,14)
4. Consum racional i responsable. Pràctica del comerç just entre la
ciutadania. Reconeixement dels drets i deures dels consumidors. La influència
del missatge publicitari en els models i els hàbits socials. Objectius (14)
5. Estructura i funcions de la protecció civil. Prevenció i gestió dels
desastres naturals i provocats. Objectius (4,11)
6. La circulació viària i la responsabilitat ciutadana. Accidents de circulació:
causes i conseqüències. Objectius (10,11)
Bloc 5. Ciutadania en un món global
1. Un món desigual: riquesa i pobresa. La feminització de la pobresa. La
falta d’accés a l’educació com a font de pobresa. La lluita contra la pobresa i
l’ajuda al desenvolupament. Objectius (7,9,)
2. Els conflictes en el món actual: les seves causes i el paper dels
organismes internacionals i de les forces armades d’Espanya en missions
internacionals de pau. Dret internacional humanitari. Accions individuals i
col·lectives a favor de la pau. Objectius (11,13,14)
3. Globalització i interdependència: noves maneres de comunicació,
informació i mobilitat. Relacions entre els ciutadans, el poder econòmic i el
poder polític. Objectius (14,15)
4. ENFOCAMENTS METODOLOGICS
Els principis metodològics per a l’ensenyament/aprenentatge de les ciències
socials han d’orientar-se cap a la consecució de les competències bàsiques.
Per això s’han de vincular els continguts de la matèria amb les estratègies i els
processos metodològics perquè l’aprenentatge sigui funcional i significatiu.
Només des d’un plantejament globalitzador es pot garantir la consecució de les
competències bàsiques i els objectius de la matèria.
Per confeccionar la programació d’aula s’han de considerar distints aspectes:
• La diversitat individual i del grup respecte de les capacitats cognitives,
les motivacions i els interessos envers el coneixement. Aquesta diversitat
planteja la necessitat de diversificar les estratègies metodològiques i també
l’organització de l’aula, les activitats d’ensenyament/aprenentatge, les diferents
formes d’agrupació de l’alumnat que permetin treballar individualment o en grup
i, finalment, la selecció dels materials didàctics més adients.
• El principi de diversitat. Aquest ha d’orientar el professorat per crear les
condicions que permetin la consecució, per part de tot l’alumnat, de totes i cada
una de les competències.
• Les aportacions de la psicologia cognitiva. El constructivisme permet
orientar la recerca d’estratègies metodològiques i les tècniques didàctiques per
afavorir l’aprenentatge significatiu i funcional en contextos diferents. Per tal que
les metodologies emprades facilitin l’aprenentatge significatiu, han d’afavorir la
construcció dels nous coneixements a partir dels coneixements previs de
l’alumnat, creant conflictes cognitius en l’àmbit individual i proporcionant
estímuls positius i motivadors. S’ha d’assegurar també que l’alumnat sigui
conscient del seu propi procés d’aprenentatge, mitjançant la reflexió en grup en
relació amb la transformació dels coneixements i s’ha d’avaluar constantment la
construcció que fa l’alumnat dels nous aprenentatges que permetran re-
elaborar i construir nous coneixements.
• L’organització de l’aula i la utilització dels recursos didàctics. Des de la
didàctica s’han d’iniciar noves dinàmiques d’aula que donin sentit al procés
d’ensenyament/aprenentatge. Aquests aspectes es concreten en: estratègies a
desenvolupar per a l’organització i utilització dels recursos didàctics; tipus
d’agrupaments de l’alumnat en relació amb les tasques a desenvolupar dins
l’aula i l’entorn, i aspectes organitzatius de les activitats d’aprenentatge.
• La utilització de fonts i recursos didàctics variats de forma seqüenciada i
progressiva per obtenir informació, per interpretar-la i comunicar-la de manera
eficaç i comprensible. Aquest ús ha de preveure el seu grau de dificultat, la
seva especificitat i els seus codis lingüístics propis. Cal potenciar també
l’observació directa i indirecta, la lectura de diferents documents i fonts orals, i
especialment cal ensenyar-los a treballar amb les TIC i els mitjans de
comunicació audiovisuals.
• Recursos relacionats amb l’àrea a Internet (mapes virtuals, bases de
dades, estadístiques) i als mitjans de comunicació (documentals, debats,
notícies, pel·lícules), al costat dels materials tradicionals (llibre de text, la
pissarra, mapes, textos per comentar, diapositives artístiques, transparències).
Però s’ha de tenir present que requereixen uns coneixements i destreses
específiques per utilitzar-los de forma competent i crítica.
• Facilitació de la creació de situacions educatives que els permetin
construir el seu propi coneixement social, geogràfic i històric i valorar
críticament la seva informació prèvia.
• La cosmovisió de l’alumnat. Ja que aquesta prové en gran part dels
mitjans de comunicació i respon a estereotips i informacions parcials i
subjectives, convé presentar situacions que ajudin a qüestionar-se i replantejar-
se les idees prejutjades i contribuir a canviar-les. En aquest sentit, correspon al
professorat valorar el tipus d’agrupament d’alumnes més adient per a cada
activitat: treball individual, per parelles o en grup.
4.1. Criteris per al disseny de les activitats amb atenció als diversos
nivells d’aprenentatge.
Objectius en
metodologia
Com els podem aconseguir
Mostrar la vinculació dels
continguts de l’àrea amb
la realitat
o Donar a conèixer el patrimoni cultural en
el sentit ample del terme (museus, arxius i
biblioteques: jaciments arqueològics; itineraris
urbans; camí de cavalls.
o Aprofitar aquests recursos per treballar
les U.D.
o Aprofitar l’entorn immediat de l’alumne
per aprofundir en l’estudi i coneixement de la
seva realitat més pròxima.
Integrar els aprenentatges
de les diverses àrees
o Realitzar reunions periòdiques amb els
departaments afins per planificar la distribució i
tractament de continguts
Dissenyar situacions
d’aprenentatge de tipus
complex o integrador
(tasques)
o Aportar temes susceptibles de generar
tasques des de les matèries que integren l’àrea
de les Ciències Socials
Fomentar el treball en
equip de l’alumnat
o Treballar des de l’àrea de les Ciències
Socials els aspectes bàsics del treball
cooperatiu
o Organitzar des de la nostra àrea treballs
en grup
Utilitzar recursos diversos o Cartografia, dvd, TIC, llibres de text,
biblioteca del centre, el patrimoni històric del
centre
o Utilització dels recursos d’altres
departaments afins
Fer activitats diverses al
llarg del curs
o Adequar les activitats a les necessitats
específiques de l’alumnat des del criteri de la
diversitat.
Afavorir la progressiva
autonomia de l’alumnat
o Proposar activitats dinàmiques en el qual
l’alumne s’hagi de comprometre de manera
directa
o Programar les activitats potenciant de
manera progressiva (des de primer fins a quart)
l’autonomia de l’alumnat atenent a la seva
diversitat.
o Propiciar els mecanismes d’autoavaluació
i coavaluació.
Procurar el
desenvolupaments de
totes les capacitats
cognitives dels alumnes:
(atenció, percepció,
memòria, imaginació,
creativitat, pensament
divergent, pensament per
analogies...)
o Tenir en compte aquest criteri a l’hora de
dissenyar tasques.
Treballar tècniques
d’estudi
o Tenir en compte les directrius del
departament d’Orientació.
Fomentar el treball en
equip del professorat
o Posar damunt l’horari les reunions
necessàries per a la coordinació del professorat
4.2. Criteris per a la organització del temps i dels espais. Formes
d’organització de l’aula.
o Distribuir el temps de manera que permeti desenvolupar diferents tipus
d’activitats per fer les classes dinàmiques.
o Adequar la distribució dels alumnes dins l’aula al tipus d’activitat que es
desenvolupi tenint en compte la seva diversitat.
o Formes d’organització: treball individual: en fileres, en petit grup:
agrupació de 4/5 alumnes, en gran grup: tota la classe, en disposició en “U”, en
rotllana, segons els requeriments de l'activitat a desenvolupar.
o Tipus d'aula: de referència o específica.
4.3. Materials i recursos didàctics. Activitats complementàries.
o Materials i recursos:
o Web Quest
o Hot Potatoes
o Portfolio
o Internet
o Aules interactives
o Llibres interactius
o Llibres, cartografia i altres materials en suport paper
o Biblioteca del centre
o Activitats complementàries
o Sortides
o Conferències
o Exposicions
o Visites a arxius, biblioteques i museus
5. AVALUACIÓ
L’avaluació ha de ser individual i contínua. Individual, perquè s’avalua el
progrés de cada un dels alumnes tenint presents les seves pròpies capacitats.
Contínua, perquè s’han de valorar totes les tasques, actituds i aprenentatges
de cada alumne des del principi fins al final del curs.
L’avaluació agafa com a referent directe els objectius de la matèria, que es
concreten amb els criteris d’avaluació propis de cada curs. L’avaluació ha de
permetre al professorat contrastar els aprenentatges assolits amb les
competències que es pretenen desenvolupar, gràcies a l’anàlisi del procés
d’ensenyament/aprenentatge, on intervenen les decisions metodològiques.
S’organitza en tres moments: avaluació inicial (valoració dels coneixements
previs de l’alumnat a principi de curs i de cada unitat didàctica), avaluació
formativa (observació i valoració de totes les produccions, els progressos i les
actituds de l’alumnat al llarg de tot el període avaluatiu) i avaluació sumativa
(valoració dels progressos de l’alumnat al final del període avaluatiu).
L’avaluació formativa ha d’implicar tant el professorat com l’alumnat, atès que
ha de permetre al professorat identificar l’adequació de les estratègies
d’ensenyament i a l’alumnat les dificultats del seu aprenentatge i la construcció
d’estratègies constructives per a l’aprenentatge, així com assumir la seva
responsabilitat com a principal agent del seu propi procés de formació.
És a dir, un procés d’avaluació complet i correcte ha de servir perquè el
professorat valori si ha posat a l’abast de l’alumnat totes les eines necessàries
per al seu procés d’aprenentatge, incloses les adequades per a l’atenció a la
diversitat, però també ha de fer entendre a l’alumnat que, ateses aquestes
condicions prèvies que el professorat ha d’assegurar, la darrera responsabilitat
recau sobre ell mateix, perquè així es converteixi en l’autèntic protagonista de
la seva educació.
Tots aquests aspectes articulats, vinculats i interrelacionats han d’orientar les
decisions organitzatives i metodològiques del professorat per tal que pugui
garantir el desplegament dels continguts de la matèria de ciències socials,
geografia i història, decisions encaminades a la consecució dels objectius
propis de la matèria i en conseqüència de les competències bàsiques.
Relació dels criteris d'avaluació per cursos i matèries amb les CB
AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUES PER CURSOS I MATÈRIES
Ciè
nc
ies
So
cia
ls 1
rES
O
Ciè
nc
ies
So
cia
ls 2
nE
SO
Ciè
nc
ies
So
cia
ls 3
rES
O
Ciè
nc
ies
So
cia
ls 4
tES
O
Ed
uc
ac
ió p
er
la C
iuta
dan
ia
Hª
i C
ult
ura
de l
es
Re
lig
ion
s
Competències
C1 Competència en comunicació
lingüística
X X X X X X
C2 Competència matemàtica
C3 Competència en el coneixement i la
interacció amb el món físic
X X
C4 Tractament de la informació i
competència digital
X X X X X X
C5 Competència social i ciutadana X X X X X X
C6 Competència cultural i artística X X X
C7 Competència per aprendre a aprendre X X X X X X
C8 Autonomia i iniciativa personal X X X X X X
5.1 Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació i la seva relació amb
els continguts i amb les CB.
5.1.1 Ciències Socials
1r ESO
1. Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades
geogràfiques i obtenir informació sobre l’espai representat a partir de la
llegenda i la simbologia i comunicar les conclusions de forma oral o escrita.
Cont: 2,10. CB: 3,4,7
2. Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic
mundial, d’Europa, de l’Estat espanyol i de les Illes Balears (oceans i mars,
continents, unitats de relleu i rius) i caracteritzar els trets que predominen
en un espai concret. Cont: 2,11, 14. CB: 3,4
3. Comparar els trets físics més destacats (relleu, clima, aigües i elements
biogeogràfics) que formen els grans medis naturals del planeta, amb
especial referència a l’Estat espanyol i a les Illes Balears, localitzar-los en
l’espai representat i relacionar-los amb les possibilitats que ofereixen als
grups humans. Cont: 1,4, 12,14. CB: 3,4,5
4. Identificar i explicar alguns exemples dels impactes que l’acció humana té
sobre el medi natural, analitzar-ne les causes i els efectes i reflexionar
sobre les mesures i conductes que serien necessàries per limitar-los. Cont:
4,18. CB: 1,3,5,7,8
5. Utilitzar les convencions i unitats cronològiques i les nocions d’evolució i
canvi aplicant-les als fets i processos referits a la prehistòria i història antiga
del món, de la península Ibèrica i de les Illes Balears en l’àmbit mediterrani.
Cont: 5,6,19. CB:3,5
6. Identificar les principals diferències entre caçadors i recol·lectors. Exposar
els canvis que va suposar la revolució neolítica en l’evolució de la
humanitat i valorar la seva importància i les conseqüències en comparar-los
amb els elements que van constituir les societats depredadores. Cont: 20.
CB: 1,5,6,
7. Caracteritzar i valorar la cultura talaiòtica com a manifestació específica del
megalitisme a les Illes Balears. Cont: 9,20. CB: 6,7
8. Identificar els trets més rellevants que caracteritzen les primeres
civilitzacions urbanes i les seves aportacions a l’evolució de la humanitat.
Cont: 7,8,21. CB: 5,6
9. Caracteritzar els trets essencials de la civilització grega, identificant els
elements originals d’aquesta i valorant el seu paper i la seva gran aportació
a la civilització occidental. Reconèixer els elements culturals i artístics
bàsics. Cont: 7,8,9,22. CB: 5,6,7
10. Caracteritzar els trets més significatius de la civilització romana, valorar la
transcendència de la romanització per a la pervivència del seu llegat en la
cultura occidental, especialment a Hispània i esmentar el seu llegat a les
Illes Balears. Cont: 7,8,9,23,24. CB: 1,5,6,7
11. Fer una lectura comprensiva de fonts d’informació escrita de contingut
geogràfic o històric i comunicar la informació obtinguda de manera correcta
per escrit. Cont: 3,5. CB:1,4,7
Segon ESO
1. Descriure els factors que condicionen els comportaments demogràfics,
utilitzant els conceptes bàsics de demografia. Identificar les variables i les
tendències predominants al món. Conèixer la distribució de la població mundial.
Interpretar mapes temàtics sobre població i elaborar gràfics senzills. Aplicar
aquests coneixements a l’anàlisi de la població de les Illes Balears dins el
context del règim demogràfic espanyol: desequilibris i conseqüències. Cont:
1,4. CB: 1,3,4
2. Identificar els trets característics de la societat espanyola actual i distingir
la varietat de grups socials que la formen, l’augment de la diversitat que genera
la immigració, reconèixer la pertinença al món occidental i exposar alguna
situació que reflecteixi desigualtat social. Cont: 1. CB: 5
3. Saber com s’articula l’espai urbà. Analitzar el creixement de les àrees
urbanes, la diferenciació funcional dels espais urbans i els problemes que s’hi
plantegen, aplicant aquest coneixement a exemples representatius de ciutats
espanyoles i a la caracterització de l’espai de les Illes Balears. Valorar els
avantatges i els inconvenients de la vida urbana, fent referència a exemples
propers a l’alumnat. Cont: 10,12,14. CB:5
4. Destacar la transcendència de la ruptura de la unitat del món mediterrani
i la configuració de tres models diferents de civilització: Bizanci, Islam i la
cristiandat occidental. Cont: 3,15. CB: 5,6
5. Identificar i descriure els aspectes socials, econòmics, polítics ,
ideològics i culturals que caracteritzen l’Europa feudal. Conèixer les funcions
desenvolupades pels diferents estaments socials i reconèixer la seva evolució
fins a l’aparició de l’Estat modern. Cont: 6,7,16,17. CB: 1,5,6
6. Situar en el temps i en l’espai les diverses unitats polítiques que es van
succeir i/o van coexistir a la península Ibèrica durant l’edat mitjana, molt
especialment l’antic Regne de Mallorca, analitzant-ne els aspectes comuns i les
peculiaritats. Comprendre la transcendència cultural de l’edat mitjana,
reconèixer els estils artístics (art islàmic, romànic i gòtic) i la seva contribució a
la riquesa del patrimoni històric i artístic. Valorar el patrimoni de l’Estat espanyol
i en particular el de les Illes Balears. Reconèixer exemples de la pervivència del
seu llegat cultural i artístic. Cont: 6,18. CB: 5,6
7. Reconèixer els canvis de mentalitat que caracteritzen la modernitat i , en
concret, identificar els trets bàsics del pensament humanista i de les societats
del Renaixement. Entendre la crisi de l’Església i l’aparició de la Reforma dins
aquest context. Cont: 7,19. CB: 5,6
8. Distingir els principals moments de la formació i evolució de l’estat
modern i destacar les característiques més rellevants de la monarquia
hispànica i de l’imperi colonial espanyol. Valorar la importància de l’ampliació
del món conegut. Cont: 2,3,20. CB: 1,5,6
9. Identificar les característiques bàsiques dels principals estils artístics de
l’edat moderna (Renaixement i Barroc) i contextualitzar-los. Conèixer les
principals manifestacions artístiques i culturals per valorar-ne la significació
com a patrimoni històric de l’Estat espanyol i en particular de les Illes Balears.
Aplicar aquest coneixement a l’anàlisi d’algunes obres d’art rellevants i
representatives d’aquests estils. Cont: 6,21,22. CB: 5,6
10. Realitzar de manera individual i en grup, amb l’ajuda del professor o
professora, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema en
què utilitzin fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.),
seleccionin la informació pertinent, la integrin en un esquema o guió i
comuniquin els resultats de l’estudi amb correcció i amb el vocabulari adequat.
Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, croquis, gràfics i taules
estadístiques utilitzant-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.
Cont: 4,5. CB: 1,4,7,8
Tercer ESO
1. Identificar els principals agents i institucions econòmiques així com les
funcions que exerceixen en el marc d’una economia cada vegada més
interdependent i aplicar aquest coneixement a l’anàlisi i valoració d’algunes
realitats econòmiques actuals. Cont: 4,5. CB: 3,5
2. Conèixer, identificar i valorar els aspectes geogràfics de l’entorn com a
resultat de les interaccions entre el medi natural i l’activitat humana. Distingir
els principals tipus de recursos naturals i la seva distribució al món. Valorar-ne
la importància social i comprendre la necessitat d’explotar-los racionalment.
Percebre i descriure els efectes mediambientals de les activitats humanes,
particularment a l’Estat espanyol i a les Illes Balears. Conèixer plantejaments i
mesures de defensa del medi ambient i manifestar interès i respecte pel medi.
Cont: 4,16. CB: 1,3,5
3. Caracteritzar els principals sistemes d’explotació agrícola i ramadera
existents en el món, localitzar-ne alguns exemples representatius, i utilitzar
aquesta caracterització per analitzar la problemàtica del sector agrari a l’Estat
espanyol i a les Illes Balears. Cont: 6. CB: 3,5
4. Descriure les transformacions que, en els camps de les tecnologies,
l’organització empresarial i la localització, s’estan produint en les activitats, els
espais i paisatges industrials; localitzar i caracteritzar els principals centres de
producció en el món i a l’Estat espanyol, i analitzar les relacions d’intercanvi
que s’estableixen entre països i zones. Cont: 6,7. CB: 1,3,5
5. Identificar el desenvolupament i la transformació recent de les activitats
terciàries per entendre els canvis que es produeixen tant en les relacions
econòmiques com socials. Conèixer els principals eixos de transport i
comunicacions i els fluxos d’intercanvi comercial, amb especial referència a
Europa, a l’Estat espanyol i a les Illes Balears. Cont: 8. CB: 3,5
6. Identificar i localitzar en el mapa de l’Estat espanyol les comunitats
autònomes i les seves capitals, els estats d’Europa i els principals països i
àrees geoeconòmiques i culturals del món, reconèixer l’organització territorial,
els trets bàsics de l’estructura i organització política i administrativa de l’Estat
espanyol i la seva pertinença a la Unió Europea. Cont: 9,10,11,12,17. CB: 3,5
7. Descriure els trets geogràfics comuns i diversos que caracteritzen l’espai
geogràfic espanyol i explicar el paper que juguen els principals centres
d’activitat econòmica i els grans eixos de comunicació com a organitzadors de
l’espai i com la seva localització es relaciona amb els contrastos regionals.
Cont: 7,18. CB: 1,3,5
8. Analitzar indicadors socioeconòmics de diferents països i utilitzar aquest
coneixement per reconèixer els desequilibris territorials en la distribució dels
recursos. Explicar els factors que originen les desigualtats al món i les seves
conseqüències i mostrar sensibilitat davant les desigualtats. Cont: 14. CB:
1,2,3,5,7
9. Analitzar la situació espanyola i balear com a exemple representatiu de
les tendències migratòries en l’actualitat, identificar-ne les causes, relacionar-ho
amb el procés de globalització i d’integració econòmica que s’està produint, així
com identificar les conseqüències tant per al territori receptor com per als
països emissors, manifestant actituds de solidaritat en la valoració d’aquest
fenomen. Cont: 13,15 CB: 3,5,7
10. Identificar les característiques del fet geogràfic de la insularitat i
analitzar-ne, en relació amb el context territorial de les Illes Balears, les
implicacions en la consideració i percepció de l’espai físic i en els diferents
àmbits de l’activitat humana, valorant les diferències insulars de caire geogràfic,
cultural, socioeconòmic, etc. Conèixer, interpretar i valorar el procés de
terciarització que s’ha donat a les Illes Balears al llarg de la segona meitat del
segle XX. Cont: 8, 18. CB: 3,5
11. Descriure algun cas que demostri les conseqüències mediambientals de
les activitats econòmiques i els comportaments individuals, discriminar les
formes de desenvolupament sostenible que són nocives per al medi ambient i
aportar algun exemple dels acords i les polítiques internacionals per frenar-ne
el deteriorament. Cont: 16. CB: 1,3,5
12. Utilitzar fonts diverses (gràfics, croquis, mapes temàtics, bases de
dades, imatges, fonts escrites) per obtenir, relacionar i processar informació
sobre fets socials i comunicar les conclusions de manera organitzada i
intel·ligible utilitzant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la
informació i la comunicació. Cont: 1,3. CB: 1,2,3,4,5,7
13. Utilitzar amb rigor la informació obtinguda de fonts diverses i exposar
opinions raonades en participar en debats sobre qüestions d’actualitat pròximes
a la vida de l’alumne i manifestar actituds de solidaritat. Cont: 2. CB: 1,5,7,8
Quart ESO
1. Situar en el temps i en l’espai els períodes i els fets transcendents i
processos històrics rellevants que s’estudien en aquest curs i identificar el
temps històric en el món, a Europa i a Espanya, aplicant les convencions i els
conceptes habituals a l’estudi de la història. Cont: 1, 3. CB: 5
2. Identificar les causes i les conseqüències dels fets i els processos
històrics significatius, establir-ne connexions i reconèixer la causalitat múltiple
que comporten els fets socials. Cont: 1, 2, 4. CB: 5
3. Esmentar les transformacions que es produeixen a l’Europa al segle
XVIII, prenent com a referència les característiques socials, econòmiques i
polítiques de l’antic règim i explicar els trets propis de l’absolutisme i del
reformisme borbònic a Espanya. Cont: 8. CB: 1,5
4. Identificar els trets fonamentals dels processos d’industrialització i
modernització econòmica i de les revolucions liberals burgeses, i valorar els
canvis econòmics, socials i polítics que van suposar i identificar les peculiaritats
d’aquests processos a Espanya. Cont: 9. CB: 5
5. Caracteritzar el naixement i evolució del moviment obrer i identificar els
trets fonamentals de les ideologies no burgeses. Cont: 10. CB: 1,5
6. Explicar les raons del poder polític i econòmic dels països europeus a la
segona meitat del segle XIX, identificar els conflictes i els problemes que
caracteritzen aquests anys, tant en l’àmbit internacional com a l’interior dels
estats, especialment els relacionats amb l’expansió colonial i amb les tensions
socials i polítiques. Cont: 12, 14. CB: 1,5
7. Caracteritzar i situar en el temps i en l’espai les grans transformacions i
conflictes mundials que han tingut lloc al segle XX i aplicar aquest coneixement
a la comprensió d’alguns dels problemes internacionals més destacats de
l’actualitat. Cont: 12, 15, 4, 14. CB: 1,5
8. Identificar, analitzar i comparar les solucions totalitàries del segle XX
amb les propostes dels estats democràtics. Cont: 12, 5. CB: 5,7
9. Caracteritzar i contextualitzar en l’espai i el temps la gènesi,
desenvolupament i crisi de l’Estat del benestar. Cont: 15. CB: 1,5
10. Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l’evolució política i
econòmica d’Espanya durant el segle XX i els avenços i retrocessos fins
aconseguir la modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic
i la pertinença a la Unió Europea. Cont: 13,14,16,17. CB: 1,5
11. Reconèixer en la Constitució espanyola i en l’Estatut d’autonomia de les
Illes Balears les institucions polítiques bàsiques actuals, especialment els
organismes de representació democràtica, i valorar la significació històrica que
representa la recuperació de les institucions d’autogovern. Reconèixer i valorar
els principals trets culturals de les Illes Balears i identificar les referències
patrimonials més importants de la seva història. Cont: 16, 7, 14. CB: 1,5,7
12. Dur a terme treballs individuals i en grup sobre algun focus de tensió
política o social al món actual, indagar-ne els antecedents històrics, analitzar-ne
les causes i plantejar possibles desenllaços utilitzant fonts d’informació
pertinents incloses algunes que ofereixin interpretacions diferents o
complementàries d’un mateix fet. Cont: 5, 6. CB: 1,4,5,7,8
5.2. Història i Cultura de les Religions
De primer a tercer curs
1. Explicar la pluralitat religiosa al món i a les Illes Balears identificant els
trets fonamentals de la distribució de les grans religions en l’actualitat. CB 1,5
2. Descriure alguns mites significatius de diferents religions, establir-ne
comparacions i identificar la possible influència en la nostra tradició cultural. CB
1, 5.
3. Explicar les relacions existents entre el judaisme, el cristianisme i l’islam
posant de manifest la seva tradició comuna i els seus trets característics
diferenciadors. CB 1, 5
4. Reconèixer en alguns ritus de diferents religions la concepció subjacent
sobre aspectes significatius relacionats amb la vida de les persones, com ara el
naixement, el matrimoni o la mort i la pervivència d’aquestes creences en la
tradició cultural dels pobles, especialment les vigents a la nostra societat. CB 1,
5
5. Caracteritzar els edificis sagrats identificadors de les diferents religions,
la seva funció i els elements rellevants, reconeixent-los com a manifestacions
del patrimoni artístic. CB 5, 6
6. Posar exemples de manifestacions escrites, plàstiques o musicals de
diferents èpoques, vinculades a creences, celebracions, ritus o altres
expressions religioses, apreciant els seus valors estètics i valorant-ne la
contribució al patrimoni cultural. CB 1, 6
Quart curs.
1. Identificar, a partir de l’anàlisi de fets històrics o actuals, situacions
d’intolerància o discriminació cap a les persones per les seves creences o no
creences religioses mostrant actituds de rebuig davant d’aquestes. CB 5
2. Identificar la influència de la religió en algun aspecte concret de
l’organització social al llarg del temps. CB 5
3. Caracteritzar els tipus d’estat en funció de la seva relació amb la religió,
posant alguns exemples de l’esmentada tipologia i explicant la situació de
l’Estat espanyol en el marc de la Constitució. CB 1, 5
4. Descriure alguna situació, actual o històrica, en què davant un mateix fet
es manifesti divergència entre el plantejament o la posició religiosa i la científica
fent explícits arguments que en fonamenten una o l’altra. CB 1, 5, 7
5. Realitzar un treball, individual o en grup sobre alguna situació de
conflicte, actual o del passat, en què es manifesti tensió de tipus religiós,
indagant-ne les causes i plantejant els possibles desenllaços mitjançant l’ús de
fonts d’informació adequades. CB 1, 4, 5, 7, 8
5.3. Educació per la Ciutadania
1. Identificar i rebutjar, a partir de l’anàlisi de fets reals o figurats, les
situacions de discriminació cap a persones de diferent origen, gènere,
ideologia, religió, orientació afectivosexual i altres, respectant les
diferències personals i demostrant autonomia de criteri. síntesi.
Cont:1,2,3,4,5,6 . CB: 1,3,5,8
2. Participar en la vida del centre i de l’entorn i practicar el diàleg per
superar els conflictes en les relacions escolars i familiars.
Cont:1,2,3,4,5,7,8 CB:1,5,8
3.Utilitzar diferents fonts d’informació i considerar les diverses posicions i
alternatives que hi ha en els debats que es plantegin sobre problemes i
situacions de caràcter local o global.
Cont:1,2,3,4,5,21,22 . CB: 1,3,4,8
4.Identificar els principis bàsics de la Declaració Universal dels Drets
Humans i la seva evolució, distingir situacions de violació d’aquests principis
i reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que
afecten les dones.
Cont: 1,2,3,4,10,11,12,13,14 . CB: 1,5,7,8
5.Reconèixer els principis democràtics i les institucions fonamentals que
estableixen la Constitució espanyola i els estatuts d’autonomia i descriure
l’organització, les funcions i la manera d’elecció d’alguns òrgans de govern
municipals, autonòmics i estatals.
Cont: 1,2,3,4,6,15,16,. CB: 1,3,4,5,8
6.Identificar els principals serveis públics que han de garantir les
administracions, reconèixer la contribució dels ciutadans i ciutadanes en el
manteniment d’aquests i mostrar, davant situacions de la vida quotidiana,
actituds cíviques relatives a la cura de l’entorn, la seguretat viària, la
protecció civil i el consum responsable.
Cont: 1,2,3,4,17,18,19,20 . CB: 1,2,3,4,5,8
7.Identificar alguns dels trets de les societats actuals (desigualtat, pluralitat
cultural, convivència urbana complexa, etc.) i desenvolupar actituds
responsables que contribueixin a millorar-les.
Cont: 1,2,3,4,13,16,21 . CB: 1,3,4,5,6,8
8.Identificar les característiques de la globalització i el paper que hi juguen
els mitjans de comunicació, reconèixer les relacions entre la societat en
què viu i la vida de les persones d’altres parts del món.
Cont: 1,2,3,4,21,23 . CB: 1,3,4,5,8
9.Reconèixer l’existència de conflictes, analitzar-ne les causes i el paper
que hi desenvolupen les organitzacions internacionals i les forces de
pacificació. Valorar la importància de les lleis i la participació humanitària
per pal·liar les conseqüències dels conflictes.
Cont: 1,2,3,4,22,23 . CB: 5,8
Graella resum: relació de les competències bàsiques amb els objectius i
els criteris d’avaluació de les Ciències Socials per nivells.
5.2 Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge de
l’alumnat.
5.2.1. Els instruments d’avaluació i la seva relació amb les Competències
Bàsiques.
Tot i que en principi pugui semblar que des de les Ciències Socials,
enteses en el sentit més ampli del terme, estem capacitats per avaluar gairebé
totes les competències, la intensitat en què ho podem fer no és ni de bon tros la
mateixa en tots els casos.
Considerem que estem capacitats per avaluar amb garanties la C1; C5 i
C6.
La C7 i C8 donat el seu caràcter bàsicament actitudinal també poden ser
avaluades des d’aquesta perspectiva.
La C3 la podem avaluar de manera parcial.
C.
B.
OBJECTIUS CRITERIS
1r ESO
CRITERIS
2n ESO
CRITERIS
3r ESO
CRITERIS
4t ESO
1 7,8,10,12,15,1
6
4,6,10,11 1,5,8,10 2,4,7,8,11,12
,13
3,5,6,7,9,10,
11,12
2 12 1,12
3 1,2,4,6,7,8,11,
12,13
1,2,3,4,5 1,2,3 1,2,3,4,5,6,7
,8,9,10,11,12
4 4,11,12,13 1,2,3,11 1,10 12 12
5 1,2,3,4,5,6,7,1
1,16
3,4,5,6,8,9,
10
2,3,4,5,6,7,
8,9
1,2,3,4,5,6,7
,8,910,11,12,
13
1,2,3,4,5,6,7,
8,9,10,11,12
6 5,6,8,9,10,11,
14
6,7,8,9,10 4,5,6,7,8,9
7 3,8,9,10,12,14
,15,16
1,4,7,9,1011 10 8,9,12,13 8,11,12
8 9,14,15,16 4 10 13 12
Consideram que les aportacions que podem fer respecte de la C2 no són
significatives pel seu caràcter puntual.
Els instruments utilitzats són els proposats en la Concreció Curricular del
centre, independentment de que es puguin concretar en relació a les matèries.
Relació dels instruments d'avaluació amb les Competències Bàsiques
Instruments C1 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C8
Exercicis i activitats X X X
Diàlegs i debats X X X X
Deures X X
Quadern de l’alumne X X X
Proves objectives X X X
Treballs individuals X X X
Treballs en grup X X X X
Resums i esquemes X X
Exposicions X X X X
Full de control X X
Registre d’observació X X
Assemblees X
Entrevistes X X
Resolució de problemes X
Per tal d’unificar el procediment d’avaluació i de qualificació es preveu
establir una rúbrica per avaluar cada competència.
5.2.2. Criteris generals de qualificació
1r Cicle
Proves objectives 60%
Exercicis, quadern de l’alumne, treballs, deures 20%
Aspectes actitudinals (full de control, registre d’observació) 20%
2n Cicle
Proves objectives 70%
Exercicis, quadern de l’alumne, treballs, deures. 20%
Aspectes actitudinals (full de control, registre d’observació) 10%
5.2.3. Avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge
Es realitza a tres nivells:
1. A nivell de Departament, posant en comú per nivells els resultats
obtinguts i l’assoliment dels objectius marcats pel departament d’acord amb la
mateixa programació.
2. A nivell individual, emplenant el document de seguiment de la
programació dos cops per avaluació.
3. A nivell dels alumnes:
a. comentant els resultats dels instruments avaluats.
b. Incloent activitats d'autoavaluació
c. Propiciant la coavaluació (treballs en grup)
4. A nivell de famílies: manteniment d’un contacte continuat per a informar
de l’evolució del procés d’aprenentage, comentari de notes, pautes per a
l’estudi...
Objectius a assolir (% d’aprovats per avaluació, nivell i matèria)
6. MESURES DE SUPORT I REFORÇ. CRITERIS PER ELABORAR LES
ADAPTACIONS PER A L'ALUMNAT AMB NESE. PLA DE TREBALL DEL
PROGRAMA DE REFORÇ.
6.1. Mesures de suport i reforç.
Les mesures de suport i reforç passen necessàriament per l'adaptació
curricular en coordinació amb el departament d'Orientació:
Adaptació dels objectius, continguts i criteris d’avaluació
“ del material didàctic: dossiers, proves escrites, treballs
“ “ llibre de text
Coordinació amb el Departament d’Orientació
6.2. Criteris per elaborar les adaptacions per a l’alumnat amb NESE.
Els criteris per elaborar les adaptacions per a l'alumnat NESE han de
tenir en compte el següent:
Valoració individual tenint en compte l’expedient acadèmic i el diagnòstic
psicopedagògic previ.
Coordinació amb el Departament d’Orientació (PT, AL, PALIC i
orientador/a) per elaborar els criteris d’avaluació i la selecció dels continguts de
l’adaptació curricular.
Especial atenció a l’entorn familiar de l’alumne.
6.3. Pla de treball del programa de reforç.
El Pla de treball del programa de reforç establert a principis de curs, ha
de tenir en compte el següent:
AVALUACIÓ CS 1 ESO
CS 2 ESO
CS 3 ESO
CS 4 ESO
EC 2 ESO
HCR
1ª 60 50 45 50 75 95
2ª 70 60 55 60 85 95
FINAL 80 70 70 70 90 95
Basat en el seguiment individualitzat del procés d’ensenyament-
aprenentatge de l’alumne i els seus resultats, atenent a les seves necessitats
específiques.
Integrat en el programa general del grup per evitar sentiments de
discriminació
Coordinat amb el Departament d’Orientació i amb una especial
implicació de les famílies.
7. Tractament de la lectura, les TIC i l’educació en valors.
7.1. Tractament de la lectura.
El tractament de la lectura s'ha d'abordar en col·laboració amb els
departaments de llengües i amb la coordinació de la biblioteca del centre. Des
del departament de Ciències Socials s'aporta el següent:
Comentari de textos relacionats amb les Ciències Socials per ampliar els
continguts de les UD
Lectura comprensiva per reconèixer les idees bàsiques del text
(subratllat, síntesi)
Fomentar l’interès per les notícies d’actualitat a través de la lectura de la
premsa diària
Fomentar la lectura a través de la realització de treballs de recerca que
impliqui la selecció, adequació, anàlisi, síntesi de textos adients
Fomentar l’ús de la biblioteca del centre
7.2. Les TIC
Les TIC són avui en dia una eina fonamental en l’ensenyament de
qualsevol àrea, però potser és en l’àmbit de les Ciències Socials degut a la
seva heterogeneïtat (Geografia, Història, Art) on més demostren la seva utilitat.
Aquestes són algunes de les aplicacions de les TIC a utilitzar des del nostre
Departament:
L’ús dels ordinadors per a la recerca de tot tipus d’informació gràfica,
escrita...
Confecció de treballs, gràfics, presentacions...
Ús de les pissarres digitals
L’aplicació del programa xarxipèlag 2.0 (ordinadors individuals per als
alumnes, llibres digitals)
Ús de l’entorn Moodle.
7.3. Els valors
Els valors es tracten de manera transversal a través de totes les àrees,
de manera especial a través de les competències bàsiques 7 i 8, si bé amb
intensitats diferents. L’aportació que es fa des de les Ciències Socials és
fonamental, en especial pel que fa referència a la formació de ciutadans
responsables i amb criteri propi, capaços de moure’s de manera autònoma en
el marc de la societat del s. XXI.
El coneixement i respecte dels Drets Humans és també motiu d’estudi
per part de la nostra àrea, tant des d’una perspectiva històrica com actual. El
coneixement de l’existència i funcionament de les institucions també és
competència de les Ciències Socials.
No és de bades que la competència més treballada des de les Ciències
Socials és precisament la Competència social i Ciutadana.
Cal recordar també que Educació per a la Ciutadania és una matèria que
tracta de manera específica la competència social i ciutadana amb un
contingut actitudinal molt elevat.
Top Related