Un dia, al matí, em vaig llevar i vaig esmorzar
torrades amb mantega i melmelada.
Quan vaig tornar de l’escola, em vaig trobar la
torradora enganxada al sostre i segur que no havia
estat un lladre perquè els diners encara estaven.
Llavors em vaig posar a una cadira i vaig intentar
desenganxar-la però no vaig poder perquè estava
molt cansat.
Quan estava apunt de marxar, vaig veure que
de la torradora sortien diners i llavors em vaig
convertir en milionari.
Arnau Torné-5è A Sergio Capuz-5è A
Roger Sánchez-5è B Carlos Calvera-6è A
Una nit, a la platja de Vilanova i la Geltrú, a
les vuit i trenta-cinc, estava recollint petxines per
fer-me un collaret.
Després d’una estona, vaig veure un tauró.
Veia que s’acostava a mi molt de pressa perquè
m’estava banyant i sense poder reaccionar, va
venir la sireneta i d’una queixalada es va menjar
el tauró. Quan va acabar de menjar-se el tauró, li
vaig donar les gràcies i se’m va menjar a mi.
Postdata: no pregunteu com vaig escriure això.
Ah! I una altra cosa, ja no m’agraden els contes de
Disney!!!
Paula Ruíz-5è B Ali Ahmed-5è B
Daniela Mogro-6è B Sabrina Sallarés-6è B
Un dia, quan em
vaig llevar, vaig
veure que havia
crescut més del
normal, més del que
volia. Em vaig fer
tan gran, tan gran,
que no cabia a casa
meva. Sort que els
meus pares no
estaven a casa, que
havien marxat de
vacances, a París!!!
Vaig trobar una poció màgica, vaig beure la poció i
em vaig fer petita una altra vegada.
Quan volia fer-me gran, només havia de desitjar-
ho.
Melannie Reyes-6è A José Manuel Pérez-6è A
Disheng Yang-6è A Awais Javed-6è B
Un dia, passejant
pel parc, vam veure un
arbre amb el tronc
molt gruixut. Vam
sentir curiositat i en
tocar-lo es va obrir
una porta en el tronc.
Vam entrar i, a que no
sabeu què hi havia?
Estava molt fosc i tot
era ple d’esquelets.
Ens vam recolzar a la paret i…pataplum!! Ens
vam caure de cul.
Teníem molta por i ens vam anar corrent, però
ens vam adonar que estàvem en un laberint. No
sabíem què fer!!! Ens vam posar a cridar com unes
boges, quan de sobte vam veure tres tobogans
d’aigua, un era verd i duia al bosc, un altre era
blau i duia al mar i un altre era vermell i duia a
un volcà. Teníem tanta por que no ens ho vam
pensar i cadascuna es va llençar per un tobogan
diferent i vam tornar al parc on estàvem.
Vam tenir molta por, però va ser molt divertit!!!
Judit Hernández-5è A Lucía Pérez-5è A Ludmila Jiménez-5è B
Odiava el soroll que feien les libèl·lules pel
matí, tampoc no suportava els seus colors
estridents i la seva manera pessimista de veure el
món.
És clar, tampoc em suportava a mi mateix!!
Joana Hernando 6è A
Vivia a prop de la
platja.
Un dia vaig anar a
banyar-me al mar.
Vaig trobar un
animal platejat que
brillava més que els
altres. Era molt
especial. De cop i
volta em va dir:
-Hola compi!!- Em
vaig quedar
bocabadada i al
final me’l vaig
portar a casa meva.
Rosa Freaza 6è A
Un matí, quan em vaig llevar, vaig anar a
donar de menjar al meu conill blanc, però quan el
vaig veure, feia tres metres de llarg. Estranyat,
vaig córrer al veterinari a preguntar què passava
amb el meu conill. El veterinari em va dir que el
meu conill tenia una malaltia anomenada
“gegantitis” i li havíem de donar de menjar baba
de gripau.
Vaig anar a
l’estany a caçar un
gripau. Quan ho
vaig aconseguir,
vaig treure-li la
baba. El conill no se
la volia menjar i la
va vomitar. Al
final, li vaig
injectar la baba en
vena i es va tornar
a fer petit.
Alessandro Calvo-6è A Albert Casas-6è A
Ahir al migdia, després de dinar, vaig anar a
jugar amb el meu gat, però no es trobava bé. El
vaig portar al veterinari i em va dir que tenia una
infecció i que no el podia curar. El gat es va morir.
A la tarda, em vaig trobar un tros de ferro i em
vaig imaginar que era un gat. Quan em vaig
anar al llit, vaig veure que es movia i que feia
sorolls de gat. Es
va fer el meu amic.
Els meus pares no
s’ho creien. La
meva mare s’anava
a caure de la
cadira, però el meu
gat, que no era un
gat, em va avisar i
la meva mare no es
va caure.
Fàtima Bouras-5è A Lídia Requena-5è B
Umair Javid-5èB Adrián Vargas-6è A
Era l’aniversari de l’Alba i vam fer-li una
festa sorpresa a casa seva. Quan va arribar es va
quedar bocabadada. A l’hora dels regals li vam
regalar un joc que es deia “Almadala”.
Vam començar a jugar al joc. No hi havia
instruccions i no sabíem com jugar. Com que era
l’aniversari de l’Alba, va ser ella la que va
començar a tirar. Va caure a la
casella de l’àliga. De sobte, a la
casa li van sortir unes ales,
grans i amples, i la casa va
sortir volant fins a una galàxia estranya. De
l’habitació dels pares va sortir un robot malèvol que
venia a atacar-nos. No sabíem què fer. Llavors,
vam veure que a la capsa del joc hi havia unes
pistoles làser. Ràpidament vam agafar-les i vam
disparar al robot. Després de disparar i disparar va
caure a terra, mort.
Ara era el torn del Marc. Va tirar el dau i va caure
a la casella de la bala. Llavors vam notar que
disparaven a la casa. Van aparèixer uns escuts i
ens els vam posar. Amagats, vam començar a
disparar els canons que estaven a baix. Els vam
destruir. Ràpidament, va tirar el David i va caure
a la casella del portal. La casa va tornar volant cap
a la ciutat i va aterrar. Per fi!!! Ja estàvem a casa
de nou!!! Vam continuar celebrant l’aniversari de
l’Alba. Laura Soler-5è B Alba Manobens-6è B
Marc Hernández-6è B David Motos-6è B
Eren les tres de la tarda. Estava sol al parc. La
mare no tornava fins la nit i va començar a ploure.
Jo estava sol i no portava paraigua i de sobte, va
venir un gos. Jo creia que m’anava a mossegar i
em vaig desmaiar.
Em vaig despertar
a la porta de casa
meva. No sabia qui
m’havia portat
fins allí, però quan
ho vaig descobrir
vaig adonar-me’n que havia estat el gos. Aquella
situació era sorprenent per tres coses: primer això
del gos, en segon lloc, la pudor de menjar de rata
que preparava la meva mare i en tercer lloc, que la
meva mare li estava fent petons a un cavall!!!
El meu pare va venir i va dir que la meva mare
tenia molt de formatge a la nevera...quèèèèèèèèè????
No entenia res.
Per sort, em vaig adonar que tot era un
malson. Aaaaaahhhhhhh!!!!
Mohamed Moutaouakil-5è A Brayan Pérez-5è A
Pau Vidal-5è A Isaac Martí-5è B
Fa una setmana, quan anava a la llibreria del
meu carrer, vaig anar a comprar-me un llibre.
Quan el vaig obrir per la primera pàgina, el llibre,
em va començar a explicar la història sense que jo
l’hagués de llegir. Vaig buscar més llibres, però no
explicaven la història. Aleshores vaig decidir-me a
comprar aquell. Vaig arribar a casa i de seguida el
vaig desar a la prestatgeria i em va començar a
parlar dient-me :- Escolta, les meves històries!- per
por que s’enfadés i comencés a dir paraulotes, el
vaig obrir i vaig escoltar les seves històries i em
van impressionar molt. Finalment cada dia, de
nit, obro el llibre i m’adormo amb les seves
històries!
Marina Miguel-6èB
Lara Llobet-5èA
Rimsha Mai-5èB
Aina Riba-5è B
Sortint de l’escola, veig tot de nens i nenes
corrent cap a mi. També veig la meva mare corrent
i plorant. Li pregunto què passa. Em diu que l’àvia
ha mort i que a la tarda anirem a l’enterrament.
Al cementiri veig per
primera vegada un
fantasma. És el fantasma
de la meva àvia. També
veig tots els morts del
cementiri. Espantada,
vaig a dir-li a la meva
mare, però no m’escolta
perquè està molt trista i
deprimida.
L’endemà vaig al metge. Li explico el meu
problema. El doctor riu de mi, diu que descansi
més, que no vegi tant la tele i que no mengi pizza
caducada. No entenc com ha pogut endevinar que
la pizza que em vaig menjar ahir estava caducada.
Vaig a veure un especialista en fantasmes. No
em fa cas. Em sembla que està malament del cap.
Torno a casa. Veig la meva mare rient. I li
pregunto per què. Em diu: -Amb la peli hem
guanyat un munt de diners! Li pregunto: Què és
això de la peli? M’explica que tot era mentida, que
els fantasmes eren projectats.
Al final tot era degut a la pizza caducada!!
Maya Castellano-5è A Òscar Giménez-5è B Alejandro Den-5è B
Anna Riu-5è A Joel Díaz-5è A
L’altre dia, ens va passar una cosa ben
curiosa. Estàvem jugant al “Call of Duty Black
Ops”, al mode zombies, el Marcel, el Tárek i jo, el
Manu, a l’ escenari del “pentàgon”. Anàvem per la
ronda setze i venia un zombie. Se’ns va apropar
molt, i llavors va sortir de la tele i va dir: - Hola!!!!
Vull cervell!!!-. Vam fer un crit i
vàrem córrer fins a la cuina. Un
cop allà el Marcel i el Tárek es
van posar a la defensiva per si el
zombie ens atacava: “però que
motis que sou” !!! I dit això vaig
agafar el pot del “sacacorchos”
per si de cas. Però quan el zombie ens va veure va
fer un crit espantat:
-Aaaaaaaaaaaghh!!! Què feu?
-Com que què fem? Ens has dit que volies cervell!!!
I pensàvem que volies cruspir-te els nostres cervells.
-Noooooo!!! Jajajajaja!! El que he dit és que volia
servei, anar al servei, perquè he d’anar al lavabo
amb urgència i en aquest coi de joc no n’hi ha de
lavabos!!!
-Aaaahhh!! Uffff!!! Mira- va dir el Manu- el
lavabo és al fons a l’esquerra.
-Gràcies!- I dit això va anar al lavabo, va tirar de la
cadena i va tornar allà d’on havia sortit.
Manu Pulido-6è B Tárek Díaz-6è A Marcel Canals-6è A
Fa molt de temps, jo, en Pancho, vivia en una
caseta als afores de Barcelona.
Un dia, quan estava dormint, vaig sentir un
soroll estrany que provenia de les golfes. Volia
esbrinar què era i vaig pujar. Quan vaig ser a dalt,
la porta es va tancar de cop, les portes d’un armari
que hi havia es movien i en apropar-me a l’armari,
em va absorbir.
Vaig arribar a un
món on les coses
petites eren grans i les
coses grans eren
petites, els insectes
parlaven i la
humanitat callava.
Una granota es
va apropar i em va dir
que sabia una forma
per tornar al meu
món. Em va dir que
havia de tornar a entrar a aquell armari. Vaig
entrar i vaig quedar-me adormit una altra
vegada.
Jairo Váldez-6è A Francisco García-6è B
L’ altre dia quan estava al parc, vaig pujar per
les escales del tobogan, vaig pujar i pujar, però no
s’acabaven mai, semblava que fossin infinites. De
cop i volta, vaig arribar a un país imaginari on es
podia volar i tenir tot el que volguessis. No hi havia
gent, però era molt interessant. Hi havia plantes,
flors i arbres comestibles. Però m’avorria perquè no
podia jugar ni parlar
amb ningú. Vaig
baixar per les escales
del tobogan, però al
revés de l’altra vegada
se’m van fer
curtíssimes. Vaig anar
corrent a casa. La mare
ja m’havia preparat el
sopar i mentre sopàvem
li vaig explicar tot el
que m’havia passat.
Sàskia Morta-6è B
Bingbing Xia-6è B
Zinnatul Zamil-5è A
Sofia Fuentelsaz-5è A
Era el dia del meu aniversari i m’havien preparat una
festa sorpresa. La meva mare m’havia regalat un joc
de la Wii i el meu avi un rellotge de polsera. Tots
estàvem ballant quan el rellotge va començar a pitar.
Eren les deu i tothom va
començar a marxar. Jo
estava molt trista perquè el
meu pare encara no havia
vingut de treballar. El
rellotge continuava pitant
i, com que jo estava
enfadada, vaig començar a
tocar botons i vaig viatjar
en el temps. Vaig anar a
parar a un dia abans del
meu aniversari. Estava a
casa meva i, per casualitat, vaig sentir parlar als
meus pares. Així és com vaig saber perquè el meu pare
no havia vingut al meu aniversari: no estava
treballant, estava arreglant el món perquè en realitat
era un superheroi.
Saraima Hernández-6è B Majda Moutaid-5è B
En una escola, a la biblioteca ,hi havia un grup de
6è que es deien Dani , Júlia ,Paula i Nataly.
Van escoltar unes veus. Al principi no sabien d’on
venien. La Nataly i la Paula van anar a
investigar al passadís per veure si les veus venien
d’allà. Van veure que no i així ho van comunicar
al Dani i a la Júlia. Van estar cercant per la
biblioteca i res. La Nataly es va distreure mirant
un llibre de pingüins i la Júlia un de cavalls. De
sobte, un dels cavalls va parlar i la Júlia va cridar
als altres perquè ho veiessin. Van anar mirant els
altres llibres i van veure que
tots els llibres parlaven. Van
visitar a la Marta de 5è A i
van explicar-li el que passava.
La Marta no s’ho va creure.
Ells van insistir tant que al
final la Marta va cedir i els va
acompanyar fins la biblioteca.
Quan van arribar ja no se
sentien veus, cap llibre parlava.
La Marta els va dir: -Quina imaginació teniu!!-
Els llibres només parlaven quan no hi havia
mestres!!!
Dani Blanco-6è B Paula López-6è B
Júlia Arcarazo-6è A Nataly Rosero-6è A
Hi havia una vegada un nen amb ulleres. Un bon
dia, passejant pel mercat, li van tirar el peix a la
cara i se les van trencar. Va anar a l’òptica i s va
comprar unes de noves. Aleshores, quan sortia de
l’òptica, plovia molt. Llavors, li va caure un raig a
les ulleres. A partir d’aquell dia, veia totes les coses
com eren per dins. Aquelles ulleres li
proporcionaven una visió òptica molt estranya.
Podia veure els
esquelets de les
persones i tot el
que les coses
tenien per dins.
Adrià Fernández-5è B
Aitana Castelao-5è B
Joel López-5è A
Adrià Martín-6è A
David García-6è A
Estava tranquil·lament a casa, quan de sobte
vaig tenir ganes d’escoltar música. Vaig posar la
primavera de Vivaldi perquè donava la casualitat
que estava fent un treball sobre l’obra. Tot anava
bé. Tan sols tenia un problema: em faltava acabar
el treball! Havia de fer un Power point o un
collage o un conte. Se’m va encendre la bombeta!
Ja ho tenia, faria un conte. Mentre escoltava la
música, em vaig posar a pensar com el podria fer.
Si havia de ser molt llarg o curt, si només podia
parlar de música, si...No volia entretenir-me i vaig
escriure el que em passava
pel cap. Però em vaig adonar
que no arribaria enlloc.
Aleshores, del vídeo va sortir
Vivaldi en persona!!! No
m’ho creia i em semblava
totalment surrealista. Però
no hauria d’haver esperat
aventura, tan ràpid com
havia aparegut, va
desaparèixer. Va ser per dir
hola i adéu. Però jo ja m’havia posat a escriure sobre
el sorprenent fet que em va passar ahir a la tarda.
FI!
(BASAT EN FETS REALS)
Anna Riu-5è A
Un dia al matí, em vaig aixecar del llit per
anar al menjador a esmorzar. Aquell dia no em
vaig trobar els meus pares preparant l’esmorzar.
Era molt estrany. Tampoc els vaig trobar ni al
lavabo, ni a la seva habitació, ni a la cuina. No els
trobava enlloc. Em vaig vestir i vaig sortir al
carrer. No se sentia ni una mosca, no hi havia
absolutament ningú en tota la ciutat. Em vaig
espantar i, llavors, vaig veure una cosa que surava
a l’altra punta del carrer. Em vaig apropar i vaig
veure un geni
molt peculiar
amb un barret de
palla. Li vaig
preguntar què
passava i per què
estava aquí. Ell
em va dir que per
ser l’únic habitant, que em portaria a l’infern.
Llavors, em vaig veure envoltat en una gran
flama i em vaig despertar.
Omar Aich-5è A Pol Sánchez-5è A Frankel Fajardo-5è B
Un dia anava
caminant pel carrer
quan vaig passar per
una casa molt antiga.
Molt encuriosida però
amb una mica de por,
vaig picar a la porta.
Llavors va sortir una
senyora molt vella.
Tenia la cara molt
arrugada i els cabells
molt despentinats. Em va dir: - Què fas aquí? Per
què piques a la meva porta? Fuig d’aquí!!-.
Llavors, de cop i volta vaig notar com si la gespa
em xuclés i vaig entrat en un món nou. Era el món
de les llaminadures i de la xocolata. Hi havia un
volcà de xocolata i altres coses meravelloses. Al cap
d’una estona vaig tornar a la realitat com per art
de màgia...i no he pogut tornar mai més a aquell
món meravellós.
Mònica Grau-5è A Melissa González-5è B Ona Vendrell-5è B
Hi havia una vegada jo. Tinc els ulls verds, el
nas de patata, les celles grans,...
Jo he anat a la dutxa, jo m’he ensabonat, jo
m’he esbandit el sabó, jo m’he eixugat i jo m’he
vestit... i jo, després de dutxar-me, he anat al
menjador i jo, només jo, he sentit els macarrons
parlar. Això em passa de vegades. Potser perquè no
tinc amics. Bé, però jo he anat a la nevera i jo he
agafat les postres i jo,jo,jo,jo,jo,jo,jo,jo. Bé potser que
pari no?
Mireia Díaz-6è A Bertran esteve-5è B Aina Martí-6è A
Jo, en Peter, feia poc que m’acabava de mudar
de casa. A la casa nova passaven coses molt
estranyes: les coses es canviaven de lloc soles. Un
dia, mentre estava berenant, vaig sentir un soroll
que venia de les golfes. Vaig pujar a poc a poc per
les escales. El soroll
venia d’un cofre. El
vaig obrir lentament i
vaig veure que no hi
havia res. Vaig tornar
a baixar a la cuina i
em vaig estranyar
quan vaig veure que
el meu got de llet
estava buit.
La meva mare va fer una festa
d’inauguració de la casa amb una piscina i pilotes.
Una pilota va impactar contra la finestra i va
entrar aigua dins de casa. Vaig caure per les
escales i vaig començar a surar. Era cosa del
fantasma. El fantasma es va fer visible i ens vam
fer amics.
Víctor Álvarez-6è A Diego Arenas-6è B
Nosaltres dos, en Jonathan i en Nikolas, som
germans i anem cada dia al zoo a les set del matí
per tenir cura i donar de menjar a tots els animals,
inclosos els salvatges.
Un dia d’estiu els animals del zoo es van
escapar i ens van seguir al Niko i a mi. Quan vam
veure que ens seguien, a mi, el Jonathan, de vint
anys, se’m va ocórrer de construir una casa per a
tots aquells animals i en
Niko va fer el disseny gràfic
a internet i vam contractar
un constructor per fer la casa.
Vam traslladar els animals
terrestres amb un camió molt
gran i amb un camió
cisterna, els aquàtics. Vam
preparar herba pels herbívors, carn pels carnívors,
plàtans pels micos i peix pels aquàtics. I de beure,
aigua en un riu petit. També va venir un
veterinari professional i els cuidadors érem el Niko
i jo, el Jonathan. Hi havia un vigilant per la nit
que pogués avisar si hi havia una urgència. Un
dia el vigilant va avisar-nos que la guineu havia
tingut bebès.
Érem molt feliços els dos germans!!!
Jonathan Márquez-5èA Niko Vélez-5è B
Un dia tranquil, calorós i d’estiu, a la llar del
senyor Joan vaig veure per la finestra que no hi
era. M’hi vaig atansar i la porta era oberta. Per
curiositat hi vaig entrar. Em vaig trobar en la
situació de que tot estava destrossat i desordenat,
excepte la televisió que estava encesa i sense cap
mena d’esgarrapada ni
destrossa. De sobte,
vaig sentir un soroll al
seu dormitori i m’hi
vaig apropar. El senyor
Joan estava estirat al
llit i de sota, hi sortien
una aliens. Quan vaig
mirar per la finestra
vaig veure unes naus
espacials en forma d’ou. Al cap d’uns segons vaig
sentir: -Talleu, talleu!!!- i el director em va dir: -
Què t’ha passat amb el paper que fa tres dies que
t’estàs estudiant el que has de fer???
Jhonatan Orozco-6è A Adrià Guardia-6è B Camilo Soto- 6è B
El senyor Juan és va canviar de casa. No es va
adonar que, tal com diu el títol, era una casa
encantada.
Caminant pel carrer, va tupar-se amb una dona
que li agradava per la seva bellesa. Sense pensar-
s’ho dues vegades la va convidar a casa seva a
prendre el te. La dona es va adonar que era una
casa encantada , i va començar a córrer.
El senyor Juan va anar-se’n a dormir i la casa va
començar a tremolar. Va mirar per la finestra i va
veure una bruixa arrugada. El senyor Juan se’n va
anar a les
golfes, però
allà estava tot
ple de ratolins
i animalons
petits que se’l
van menjar.
Marieta Cuevas-6è A Leyla Fernández-6è B
Som l’Èric i en Raúl i tenim una botiga
màgica que vola i té ales d’avió. A la nostra botiga
venem videojocs i joguines que tenen vida. Un dia
va arribar un client que va comprar dues joguines
i tres videojocs. El client es deia Petita Media
Manga. Quan es va adonar que les joguines
estaven vives va sortir de la botiga espantat. Per
sort, no ens feia falta que ens compressin res
perquè teníem tres arbres màgics, un que ens
donava videojocs, un altre que ens donava
joguines i un altre que ens donava diners.
Un dia vam anar
als Estats Units i
mentre volàvem uns
aliens ens van atacar.
Van trencar un ala de la
botiga i vam caure a
sobre de la Casa Blanca.
Per sort sabíem parlar
anglès i li vam dir al
president Obama que
ens havien atacat uns
aliens i que érem venedors de videojocs. Els vam
regalar moltes joguines a les filles de l’Obama.
Raúl Álvarez-5è A Èric Arnau-5è B
Nosaltres, l’Amaru, el Tufael i jo, en Javier, un
dia a la nit vam anar al cementiri a fer una prova
de valor que consistia a quedar-se a dormir al
cementiri.
Uns minuts després d’arribar, vam
intentar dormir, però va aparèixer un senyor que
ens va dir: -Us adverteixo que aquest cementiri
està maleït. Les nits de lluna plena, com aquesta,
surten els cossos dels morts i no es pot sortir del
cementiri fins que es faci de dia. Vam dir que ens
donava igual, que no teníem cap por. Durant la nit
van sortir els zombies, però com que portàvem una
vareta màgica, no ens van fer res. Així que es va
fer de dia i vam marxar a casa.
Amaru Picuasi-6è A Tufael Amin-5è A Javier Muñoz-6è A
Fa uns dies, van començar a anunciar un nou
transport capa Neptú amb parada a Saturn. Jo
vaig ser un dels pocs afortunats en poder comprar
un bitllet a internet perquè el nou transport tenia
molt èxit. Vaig estar molt content perquè m’ho va
imprimir amb codi de barres.
Per fi va arribar
el dia per anar a
Neptú. Al principi, a
l’espai, feia una
mica de fred, però
amb el temps,
t’acostumaves. Vam
arribar a Saturn en
un tres i no res. Vam carregar la bateria del coet i
vam sortir rumb a Saturn. Quan vam arribar a
Neptú, vam conèixer molts neptunians. Allà, les
mascotes eren hipopòtams i hi havia càmeres de
fins a cinquanta megapíxels!! Em vaig comprar
una i, després d’unes hores, v aig tornar a la Terra.
Tota la meva família es va quedar sorpresa per
aquella meravella del setè art!!!
Pablo Martín-6è B Hans Huang-6è B Lydia Alegre-6è A
Avui, la meva germana, s’ha casat. Per fi tinc
un cunyat. Es van comprar una casa molt gran i
majestuosa. Van anar de lluna de mel i quan van
tornar a la casa estava molt bruta i havien
desaparegut moltes coses. El meu cunyat va
agafar el cotxe per anar a comprar tabac. A les
dotze de la nit ens va trucar la meva germana:
-El meu marit fa molt que ha marxat i encara no
ha vingut, estic preocupada!!
-Ring, ring...ups...truca una altra persona, he de
penjar, adéu,...
La meva germana va estar
una estona sense trucar i,
impacient com estava, la
vaig trucar jo:
-Hola germana.
-Buaaa, buaaa!!!
-Què passa germana meva?
-Ha trucat la policia. El
meu marit és mort!!!
Van passar uns mesos i jo estava mirant per la
finestra. De sobte, vaig veure com un fantasma
voltava per les finestres de l’edifici. Tenia la cara
del meu cunyat!!! Ràpidament vaig avisar la
meva germana i justament quan arribàvem a la
finestra un altre cop, ja havia desaparegut...encara
em queda un problema a solucionar!!
Tanit Colomer-5è B Irene López-5è A Cristina Zárate-5è B
Hi havia una
vegada un
motorista que es
deia Rodosco que
vivia a Lloret de
Mar. Sempre anava
en moto per la
vorera. Un dia el va
agafar la policia i li
van dir: -Espera
que vaig a comprar
llaminadures, una Pepsi i ara vinc!- Quan va
venir el van portar a la presó. Van passar uns dies i
es va convertir en Increíble Rodosco Hulk. Després,
amb la seva força va trencar els barrots de la presó
i es va escapar. Els policies, quan el van veure, es
van espantar i es van anar corrent. Pel carrer
passava una senyora i amb la bossa li va pegar un
bofetada. El motorista es va morir i la senyora va
ser la presidenta de Lloret de Mar.
Rodrigo García-5è A Rubén Carrasco-5è B
Hi havia una vegada un home anomenat Joan.
Aquell home era cuiner. Tot el que passava en el
món li donava igual. Sempre estava amagat, però
un dia va arribar a la Terra un extraterrestre que
es va instal·lar a casa seva. Tota la gent que veia
l’extraterrestre
cridava i se n’anava
corrent, però aquell
home, el Joan, estava
tan amargat que li
va ensenyar a
cuinar.
L’extraterrestre li va
dir amb signes, amb
les mans, que si li
ensenyava a cuinar, destruiria la Terra. En Joan
va dir que vale. L’extraterrestre li va explicar en un
full que el seu pare, el déu Wiz Yungn, destruïa
planetes, però que abans de destruir la Terra,
provaria el seu menjar i si li agradava, faria de
cuiner a la seva nau imperial. El cuiner, tan
tranquil li seguia dient que endavant. Després
d’ensenyar-li a cuinar l’extraterrestre va dir:-
Adéu Terra!!
I va destruir la Terra. Buuuuuummm!!!!!
Marcel Naranjo-6è B Daniel Medina-5è A