LES NECESSITATS DE CURA I LES NECESSITATS DE CURA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA
ANÀLISI DE LA DEMANDA FUTURAANÀLISI DE LA DEMANDA FUTURA
Consell de Treball, EconòmicConsell de Treball, Econòmici Social de Catalunyai Social de Catalunya
Barcelona, desembre de 2008Barcelona, desembre de 2008
Ponent:Ponent: Marisa Fernández Marisa FernándezCap de projecte:Cap de projecte: Mercè Ruiz Mercè RuizGestora:Gestora: Virgínia Villar Virgínia VillarEquip tècnic:Equip tècnic: Cristina Boada, Cristina Boada, Eva Miñarro i Carles SanosaEva Miñarro i Carles Sanosa
CTESC- Desembre 2008
1. OBJECTIU DE L’ESTUDI1. OBJECTIU DE L’ESTUDI
Preveure les necessitats de cures que tindrà la població en un futur Preveure les necessitats de cures que tindrà la població en un futur per incidir en la provisió de serveis d’atenció a la ciutadania que es per incidir en la provisió de serveis d’atenció a la ciutadania que es troba en situació de dependència, tant des de la vessant sanitària troba en situació de dependència, tant des de la vessant sanitària com dels Serveis Socials. com dels Serveis Socials.
L’estudi fa referència no només als col·lectius definits per la Llei L’estudi fa referència no només als col·lectius definits per la Llei 39/2006, sinó a totes aquelles situacions de manca d’autonomia 39/2006, sinó a totes aquelles situacions de manca d’autonomia per realitzar els actes bàsics de la vida diària que necessiten per realitzar els actes bàsics de la vida diària que necessiten assistència o cura per part d’una tercera persona. assistència o cura per part d’una tercera persona.
En aquest sentit, s’han inclòs les necessitats associades al suport En aquest sentit, s’han inclòs les necessitats associades al suport de la infància no estrictament relacionades amb situacions de de la infància no estrictament relacionades amb situacions de discapacitat física, sensorial, mental o intel·lectual (servei de llar discapacitat física, sensorial, mental o intel·lectual (servei de llar d’infants). d’infants).
CTESC-Desembre 2008
2. EL TREBALL DE CURA A LES PERSONES2. EL TREBALL DE CURA A LES PERSONES
Dona al voltant dels 53 anysDona al voltant dels 53 anys
Amb estudis primaris Amb estudis primaris
Activitat principal: tasques de la llarActivitat principal: tasques de la llar
Dedicació a temps completDedicació a temps complet
Viu amb la persona de la que té curaViu amb la persona de la que té cura
Obligació moralObligació moral
No rep remuneració econòmicaNo rep remuneració econòmica
PERFIL DE LA PERSONA QUE PRESTA RECOLZAMENT INFORMALPERFIL DE LA PERSONA QUE PRESTA RECOLZAMENT INFORMAL
En les nostres societats existeixen una sèrie d’activitats que es En les nostres societats existeixen una sèrie d’activitats que es desenvolupen al marge del treball de mercat, sense les quals aquest no desenvolupen al marge del treball de mercat, sense les quals aquest no
podria existir. Una de les més destacades és el treball de cura a les podria existir. Una de les més destacades és el treball de cura a les persones.persones.
CTESC-Desembre 2008
2. EL TREBALL DE CURA A LES PERSONES2. EL TREBALL DE CURA A LES PERSONES
Treball familiar domèsticTreball familiar domèstic (mitjana diària). Dones: 4 hores i 14 minuts. (mitjana diària). Dones: 4 hores i 14 minuts. Homes: 1 hora i 39 minuts.Homes: 1 hora i 39 minuts.
Entre les activitats que conformen l’anomenat treball familiar domèstic es Entre les activitats que conformen l’anomenat treball familiar domèstic es troba la troba la cura dels infants i adults, cura dels infants i adults, que és una activitat bàsicament que és una activitat bàsicament feminitzada, atès que les dones hi dediquen el doble de temps que els feminitzada, atès que les dones hi dediquen el doble de temps que els homes. homes.
La incorporació de la dona al mercat de treball no ha incidit de forma La incorporació de la dona al mercat de treball no ha incidit de forma substancial en la seva dedicació al treball domèstic i a la cura de les substancial en la seva dedicació al treball domèstic i a la cura de les persones.persones.
Dones: situacions de “doble presència”.Dones: situacions de “doble presència”.
LA DIMENSIÓ DEL TREBALL NO REMUNERAT (EUT)LA DIMENSIÓ DEL TREBALL NO REMUNERAT (EUT)
CTESC- Desembre 2008
2. EL TREBALL DE CURA A LES PERSONES2. EL TREBALL DE CURA A LES PERSONES
Esgotament del model informal de curesEsgotament del model informal de cures Per incorporació de la dona al mercat de treballPer incorporació de la dona al mercat de treball Per canvis en els models de família (augment de la monoparentalitat).Per canvis en els models de família (augment de la monoparentalitat). Per canvis en els models de les llars (increment llars unipersonals).Per canvis en els models de les llars (increment llars unipersonals).
Increment de les necessitats de cures per manca d’autonomiaIncrement de les necessitats de cures per manca d’autonomia Envelliment de la població Envelliment de la població Augment de la taxa de supervivència de determinades malalties Augment de la taxa de supervivència de determinades malalties
cròniques i alteracions congènitescròniques i alteracions congènites
Insuficiència de l’atenció institucional Insuficiència de l’atenció institucional
Necessitat social insatisfetaNecessitat social insatisfeta
REPTE PER A LES POLÍTIQUES SOCIALSREPTE PER A LES POLÍTIQUES SOCIALS
CTESC- Desembre 2008
3. MARC NORMATIU3. MARC NORMATIU
El Consell d’Europa (1998) defineix la dependència: El Consell d’Europa (1998) defineix la dependència: ““estat en el que es troben les persones que per raons vinculades a la manca o a la pèrdua estat en el que es troben les persones que per raons vinculades a la manca o a la pèrdua
d’autonomia física, psíquica o intel·lectual tenen necessitat d’assistència i/o ajudes importants d’autonomia física, psíquica o intel·lectual tenen necessitat d’assistència i/o ajudes importants per tal de realitzar actes corrents de la vida diària i, de manera particular, els referents a la per tal de realitzar actes corrents de la vida diària i, de manera particular, els referents a la
cura personal”cura personal”
Articles 9 i 10 de la Constitució Espanyola.Articles 9 i 10 de la Constitució Espanyola.
Article 166 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.Article 166 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
La Llei 39/2006, de Promoció de l’autonomia personal i atenció a les La Llei 39/2006, de Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, que entra en vigor l’1 de gener de persones en situació de dependència, que entra en vigor l’1 de gener de 2007, crea el Sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència.2007, crea el Sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència.
Nou dret subjectiu a l’atenció i cures de les persones en situació de Nou dret subjectiu a l’atenció i cures de les persones en situació de dependènciadependència
CTESC- Desembre 2008
4. LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI DE LLAR 4. LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI DE LLAR D’INFANTSD’INFANTS
SITUACIÓ ACTUALSITUACIÓ ACTUAL
Any 2003: 28.677 llars d’infants públiques, 9.487 places de guarderies privades Any 2003: 28.677 llars d’infants públiques, 9.487 places de guarderies privades subvencionades i 28.034 places privades no subvencionades.subvencionades i 28.034 places privades no subvencionades.
Taxa d’escolarització: 33% (oferta pública i privada).Taxa d’escolarització: 33% (oferta pública i privada).
La xarxa pública de llars d’infants no cobreix la forta demanda social oferta La xarxa pública de llars d’infants no cobreix la forta demanda social oferta total òptima: 60% d’escolarització (Mapa de llars d’infants 2004-2008)total òptima: 60% d’escolarització (Mapa de llars d’infants 2004-2008)
PROJECCIONS DE DEMANDA FUTURA (2020)PROJECCIONS DE DEMANDA FUTURA (2020)
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
Demandaactual
Escenari baix Escenari mitjà-baix
Escenari Mitjà-alt
Escenari Alt
CTESC- Desembre 2008
4. LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI DE 4. LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI DE MANTENIMENT A LA LLARMANTENIMENT A LA LLAR
SITUACIÓ ACTUAL (2006)SITUACIÓ ACTUAL (2006)
Servei d'ajuda a domicili
Total de persones usuàries ateses 47.886Índex de cobertura (P. usuàries/Pob>65) 4,08Servei públic de teleassistència
Total de persones usuàries ateses 15.040Índex de cobertura (P. usuàries/Pob>65) 1,28Servei públic de menjars a domicili
Total de persones usuàries ateses 1.779Prestació econòmica adequació habitatge
Total de persones usuàries ateses 46Despesa mitjana anual/persona usuària 5.020Prestació econòmica famílies cuidadores
Total de persones usuàries ateses 42.493Despesa mitjana anual/persona usuària 2.885Centres de dia
Total places 11.133Total de persones usuàries ateses 6.508Índex de cobertura (P. usuàries/Pob>65) 0,55
CTESC- Desembre 2008
4. LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI DE 4. LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI DE MANTENIMENT A LA LLARMANTENIMENT A LA LLAR
PROJECCIONS DE DEMANDA FUTURA (2020)PROJECCIONS DE DEMANDA FUTURA (2020)
Any 2005 2020
RESULTAT DEMANDA TOTAL Referència Estimació
Demanda de persones per manteniment a la llar de persones
amb alt nivell de dependència 24.508 35.790
CÀNCER
Demanda de personal en l'àmbit del càncer 5.275 5.917
ALZHEIMER I DEMÈNCIA
Demanda de personal en l'àmbit de l'Alzheimer i la demència 7.676 18216
PERSONES AMB SIDA TERMINAL
Demanda de personal per cuidar persones amb sida terminal 74 41
PERSONES AMB DEPENDÈNCIA (no incloses als altres grups)
Demanda de personal per cuidar persones amb algun grau de dependència 11.483 11.616
CTESC- Desembre 2008
4.LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL4.LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL
I HABITATGES TUTELATS I HABITATGES TUTELATS
SITUACIÓ ACTUAL (2006)SITUACIÓ ACTUAL (2006)
CENTRES D'ACOLLIMENT RESIDENCIAL
TOTAL DE PLACES 52.603Públiques 9.063Concertades 12.614Privades 30.926ÍNDEX DE COBERTURATotal places 4,48Públiques+concertades 2Privades 2,63HABITATGES TUTELATS
TOTAL DE PLACESTotal d'habitatges 36Públics 21Privats 15Total de places (públiques+privades) 1.821USUARIS/ES I ÍNDEX DE COBERTURATotal de persones usuàries ateses 1.238Índex de cobertura (Usuaris/Pob>65) 0,11
CTESC-Desembre 2008
4.LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL4.LA DEMANDA FUTURA DEL SERVEI D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL I HABITATGES TUTELATS I HABITATGES TUTELATS
PROJECCIONS DE DEMANDA FUTURA (2020)PROJECCIONS DE DEMANDA FUTURA (2020)
2005 2020
RESULTAT DEMANDA TOTAL Referència Baix Mitjà-baix Mitjà-alt Alt
Demanda de places en centres públics d'acolliment residencial per a gent gran 534.253 623.313 671.235 676.614 717.690
Factors d'augment
Persones de més de 65 anys 1.150.724 1.344.000 1.442.000 1.453.000 1.537.000
Població ocupada - Dones 1.289 2.000 2.000 2.000 2.000
Edificis (m2) per a rehabilitar 33.086 25.000 25.000 25.000 25.000
Factors de disminució
Places en centres privats d'acolliment residencial per a gent gran 39.442 48.373 48.373 48.373 48.373
CTESC- Desembre 2008
5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL
LA DEPENDÈNCIA I L’OCUPACIÓLA DEPENDÈNCIA I L’OCUPACIÓ
Població en situació de dependència Població en situació de dependència a Catalunya l’any 2007: 194.562 a Catalunya l’any 2007: 194.562 persones (3% de la població).persones (3% de la població).
L’atenció a les situacions de L’atenció a les situacions de dependència és molt intensiva en mà dependència és molt intensiva en mà d’obra.d’obra.
Pot representar una oportunitat de Pot representar una oportunitat de creació directa d’ocupació.creació directa d’ocupació.
POBLACIÓ ELEGIBLE PEL SAAD. CATALUNYA 2005-2009
185.263
194.562
203.985
170.000175.000180.000185.000190.000195.000200.000205.000210.000
2005 2007 2009
CTESC- Desembre 2008
5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL
Unió Europea -15
10,6%9,6%9,3%
0,0%
2,0%
4,0%
6,0%
8,0%
10,0%
1996 2001 2006
LA SALUT I ELS SERVEIS SOCIALS. CATALUNYA EN EL LA SALUT I ELS SERVEIS SOCIALS. CATALUNYA EN EL CONTEXT DE LA UE-15CONTEXT DE LA UE-15
Catalunya
5,9%4,9%5,3%
0,0%
2,0%
4,0%
6,0%
8,0%
10,0%
1996 2001 2006
La participació de l’ocupació en aquests sectors respecte al total està més La participació de l’ocupació en aquests sectors respecte al total està més de quatre punts per sota que la de la UE-15:de quatre punts per sota que la de la UE-15:
CTESC- Desembre 2008
5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL
Unió Europea -15
3,1%
1,6%
0,0%
1,0%
2,0%
3,0%
4,0%
2001 2006
ELS SERVEIS SOCIALS. CATALUNYA EN EL CONTEXT DE LA ELS SERVEIS SOCIALS. CATALUNYA EN EL CONTEXT DE LA UE-15UE-15
El pes de l’ocupació als Serveis Socials durant el període 2001-2006 ha El pes de l’ocupació als Serveis Socials durant el període 2001-2006 ha augmentat l’1,5% a la UE-15, mentre que a Catalunya aquest augment ha augmentat l’1,5% a la UE-15, mentre que a Catalunya aquest augment ha estat només del 0,4%:estat només del 0,4%:
Catalunya
1,1%1,5%
0,0%
1,0%
2,0%
3,0%
4,0%
2001 2006
CTESC- Desembre 2008
5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL
LA SALUT I ELS SERVEIS SOCIALS. CATALUNYA EN EL LA SALUT I ELS SERVEIS SOCIALS. CATALUNYA EN EL CONTEXT DE L’ESTAT ESPANYOL CONTEXT DE L’ESTAT ESPANYOL
El nombre de persones ocupades ha augmentat el 68% entre el 1996 i el El nombre de persones ocupades ha augmentat el 68% entre el 1996 i el 2006. L’ocupació experimenta un creixement notori a partir de l’any 2002.2006. L’ocupació experimenta un creixement notori a partir de l’any 2002.
Nou de cada deu persones ocupades són assalariades.Nou de cada deu persones ocupades són assalariades.
Més de tres de cada quatre persones ocupades són dones.Més de tres de cada quatre persones ocupades són dones.
119,7 120,1 123,4145,7 146,8 139,8
151,5170,3 176,2
200,4 201,4
0
50
100
150
200
250
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Homes Dones Població ocupada
CTESC - Desembre 2008
5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL
La meitat de les persones ocupades tenen entre 36 i 54 anys.La meitat de les persones ocupades tenen entre 36 i 54 anys. 3 de cada 5 persones ocupades tenen estudis superiors.3 de cada 5 persones ocupades tenen estudis superiors. Taxa de temporalitat (29%) superior a la del total de la població ocupada (26%).Taxa de temporalitat (29%) superior a la del total de la població ocupada (26%). El percentatge de persones ocupades d’origen estranger és del 6,6%.El percentatge de persones ocupades d’origen estranger és del 6,6%. Tres de cada cinc persones treballen al sector privat.Tres de cada cinc persones treballen al sector privat.
LA SALUT I ELS SERVEIS SOCIALS. PERFILS. CATALUNYA EN LA SALUT I ELS SERVEIS SOCIALS. PERFILS. CATALUNYA EN EL CONTEXT DE L’ESTAT ESPANYOL EL CONTEXT DE L’ESTAT ESPANYOL
38%
55%62%
45%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Catalunya Estat espanyol
Públic Privat
CTESC- Desembre 2008
5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL
ELS SERVEIS SOCIALS. CATALUNYA ELS SERVEIS SOCIALS. CATALUNYA
L’ocupació s’ha multiplicat per més de dos entre 1996 i 2006 i experimenta un L’ocupació s’ha multiplicat per més de dos entre 1996 i 2006 i experimenta un creixement superior al total de l’ocupació del sector de la salut i serveis socials:creixement superior al total de l’ocupació del sector de la salut i serveis socials:
100,0
115,3 112,3
154,5143,0
130,6
169,4177,0
212,8
228,5
100,3 103,1
121,7 122,6 116,8126,6
142,3 147,2
167,4
220,9
168,3
60
80
100
120
140
160
180
200
220
240
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
ServeisSocials
Salut iServeisSocials
CTESC- Desembre 2008
5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL
ELS SERVEIS SOCIALS. PERFILS. CATALUNYA ELS SERVEIS SOCIALS. PERFILS. CATALUNYA
El 89% de les persones ocupades són dones. El 89% de les persones ocupades són dones.
Una de cada tres persones ocupades té un contracte temporal.Una de cada tres persones ocupades té un contracte temporal.
L’àmbit públic és molt poc representatiu i inferior al de l’Estat. Quatre de cada L’àmbit públic és molt poc representatiu i inferior al de l’Estat. Quatre de cada cinc persones ocupades ho estan a l’àmbit privat.cinc persones ocupades ho estan a l’àmbit privat.
El 13% de la població ocupada al sector és d’origen estranger. El 13% de la població ocupada al sector és d’origen estranger.
Gairebé la meitat dels ocupats tenen estudis secundaris i dos de cada cinc Gairebé la meitat dels ocupats tenen estudis secundaris i dos de cada cinc estudis superiors.estudis superiors.
Gairebé la meitat de les persones ocupades tenen entre 36 i 54 anys.Gairebé la meitat de les persones ocupades tenen entre 36 i 54 anys.
CTESC- Desembre 2008
5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL
CONDICIONS LABORALS I QUALIFICACIÓ DEL PERSONAL CONDICIONS LABORALS I QUALIFICACIÓ DEL PERSONAL D’ATENCIÓ A LES PERSONES D’ATENCIÓ A LES PERSONES
Condicions laborals. Punts febles: Condicions laborals. Punts febles: Alt índex de rotació Manca d’incorporació de les persones joves Alt nivell d’estrès Jornada de treball irregular Baixa remuneració Poc prestigi de l’ocupació Manca de definició de les funcions de cada perfil professionals.
Qualificació i formació:Qualificació i formació:
Personal sense reconeixement i poc format
CTESC- Desembre 2008
5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL5. IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL
TENDÈNCIES DE L’OCUPACIÓ ALS SERVEIS SOCIALS TENDÈNCIES DE L’OCUPACIÓ ALS SERVEIS SOCIALS
El nombre de persones cobertes pel SAAD a Catalunya l’any 2010 serà de més El nombre de persones cobertes pel SAAD a Catalunya l’any 2010 serà de més de 200.000.de 200.000.
Es preveu que a Catalunya el desplegament del SAAD pot generar entre Es preveu que a Catalunya el desplegament del SAAD pot generar entre 33.882 i 42.036 llocs de treball durant el període 2005-2010.33.882 i 42.036 llocs de treball durant el període 2005-2010.
La Llei 39/2006 preveu la creació del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a La Llei 39/2006 preveu la creació del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) amb la finalitat de garantir les condicions la Dependència (SAAD) amb la finalitat de garantir les condicions
bàsiques de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència bàsiques de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència en relació als col·lectius que es troben sota l’àmbit d’aplicació de la Lleien relació als col·lectius que es troben sota l’àmbit d’aplicació de la Llei
CTESC- Desembre 2008
6. 6. DEMANDA FUTURA I IMPACTE EN EL MERCAT DE DEMANDA FUTURA I IMPACTE EN EL MERCAT DE TREBALL DELS TRES SERVEIS ANALITZATSTREBALL DELS TRES SERVEIS ANALITZATS
LLARS D’INFANTS PÚBLIQUES (2020)LLARS D’INFANTS PÚBLIQUES (2020)
Demanda futura: Demanda futura: entre 26.940 (escenari baix) i 54.583 (escenari alt) places.
Ocupació:Ocupació: Entre els 3.071 i els 5.598 llocs de treball.
MANTENIMENT A LA LLAR (2020) MANTENIMENT A LA LLAR (2020)
Demanda futura/Ocupació:Demanda futura/Ocupació:35.790 persones cuidadores.
SERVEI PÚBLIC D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL I HABITATGES TUTELATS (2020)SERVEI PÚBLIC D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL I HABITATGES TUTELATS (2020)
Demanda futura:Demanda futura: entre 623.313 (escenari baix) i 717.690 (escenari alt) places.
Ocupació:Ocupació:Entre els 275.729 i els 370.400 llocs de treball.
L’estudi analitza la demanda futura i l’impacte en el mercat de treball de L’estudi analitza la demanda futura i l’impacte en el mercat de treball de tres serveis per garantir les necessitats d’atenció i cures no estrictament tres serveis per garantir les necessitats d’atenció i cures no estrictament
relacionades amb situacions de manca o pèrdua d’autonomia física, relacionades amb situacions de manca o pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, que són les que es troben sota la mental, intel·lectual o sensorial, que són les que es troben sota la
cobertura de la Llei 39/2006cobertura de la Llei 39/2006
CTESC- Desembre 2008
7. CONCLUSIONS7. CONCLUSIONS
Sistèmic i integral.Sistèmic i integral.
Professionalitzat.Professionalitzat.
Promoure el reconeixement social i laboral dels professionals del Promoure el reconeixement social i laboral dels professionals del sector.sector.
Fer emergir l’economia submergida.Fer emergir l’economia submergida.
Proactiu.Proactiu.
Diversificació de recursos i de professionals necessaris.Diversificació de recursos i de professionals necessaris.
Mecanismes de previsió, coordinació i cooperació entre les Mecanismes de previsió, coordinació i cooperació entre les administracions implicades.administracions implicades.
Mecanismes de coordinació estable entre els Serveis Socials i els Mecanismes de coordinació estable entre els Serveis Socials i els sanitaris.sanitaris.
Necessitat d’incrementar el pes del sector públic.Necessitat d’incrementar el pes del sector públic.
EL MODEL EL MODEL
CTESC- Desembre 2008
7. CONCLUSIONS7. CONCLUSIONS
Creació de més de 150.000 llocs de treball per poder assolir els nivells mitjans Creació de més de 150.000 llocs de treball per poder assolir els nivells mitjans d’ocupació al sector de la salut i Serveis Socials de la UE dels 15 de l’any 2006.d’ocupació al sector de la salut i Serveis Socials de la UE dels 15 de l’any 2006.
Creació de més de 53.200 llocs de treball al sector dels Serveis Socials per Creació de més de 53.200 llocs de treball al sector dels Serveis Socials per convergir amb els nivells d’ocupació de la UE dels 15 de l’any 2006. convergir amb els nivells d’ocupació de la UE dels 15 de l’any 2006.
Actualment existeix una dificultat per trobar personal qualificat en el sector de Actualment existeix una dificultat per trobar personal qualificat en el sector de l’atenció a les persones amb les actuals condicions de treball.l’atenció a les persones amb les actuals condicions de treball.
S’haurien de millorar les condicions de treball al sector: S’haurien de millorar les condicions de treball al sector: • Reduir la taxa de temporalitat. Reduir la taxa de temporalitat. • Reduir l’excessiva rotació de professionals del sector.Reduir l’excessiva rotació de professionals del sector.• Jornades de treball regulars.Jornades de treball regulars.• Remuneració adequada.Remuneració adequada.
OCUPACIÓ, CONDICIONS DE TREBALL I PRESTIGI SOCIAL OCUPACIÓ, CONDICIONS DE TREBALL I PRESTIGI SOCIAL
CTESC- Desembre 2008
7. CONCLUSIONS7. CONCLUSIONS
OCUPACIÓ, CONDICIONS DE TREBALL I PRESTIGI SOCIAL OCUPACIÓ, CONDICIONS DE TREBALL I PRESTIGI SOCIAL
Donar més formació a la població ocupada en el sector i a les Donar més formació a la població ocupada en el sector i a les persones aturades, així com resoldre la manca d’acreditació de la persones aturades, així com resoldre la manca d’acreditació de la qualificació i de l’experiència.qualificació i de l’experiència.
Introduir elements de promoció professional i de reconeixement social.Introduir elements de promoció professional i de reconeixement social.
Campanyes de màrqueting social per atreure a la població jove al Campanyes de màrqueting social per atreure a la població jove al sector.sector.
Disposar d’una xarxa de suport i assessorament tècnic i psicològic per Disposar d’una xarxa de suport i assessorament tècnic i psicològic per atendre les necessitats de les persones cuidadores, tant professionals atendre les necessitats de les persones cuidadores, tant professionals com no professionals.com no professionals.
CTESC- Desembre 2008
7. CONCLUSIONS7. CONCLUSIONS
Millora de la qualitat Millora de la qualitat del serveidel servei
Incrementar els recursosIncrementar els recursos
Incrementar la professionalització i Incrementar la professionalització i l’estabilitat del sectorl’estabilitat del sector
Millorar les condicions de treballMillorar les condicions de treball
Millorar la qualificació i la formacióMillorar la qualificació i la formació
Desenvolupament d’un sistema Desenvolupament d’un sistema d’acreditació de la qualificació i d’acreditació de la qualificació i l’experiència homologat a nivell l’experiència homologat a nivell europeu.europeu.
Millorar la promoció dels Millorar la promoció dels professionals.professionals.
Dignificar les professions Dignificar les professions relacionades amb la cura i atenció de relacionades amb la cura i atenció de les personesles persones
Top Related