dedicado a mis padres
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:50 Página 1
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:50 Página 2
Fotografies i textos de Manuel Bañó
MUSEU VALENCIÀ D’ETNOLOGIA
Del 23 de setembre al 29 de novembre de 2009
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:50 Página 3
Director del Museu Valencià d’Etnologia
JOAN SEGUÍ I SEGUÍ
Cap de difusió didàctica i exposicions
FRANCESC TAMARIT LLOP
EXPOSICIÓ
Comissària
AMPARO BALBASTRE
Disseny expositiu
AMPARO BALBASTRE
MANUEL BAÑÓ
Fotografies
MANEL BAÑÓ
Coordinació tècnica
SUNSIÓ GARCÍA ZANÓN
Equip tècnic
JOSÉ MARÍA CANDELA GUILLÉN
CATÀLEG
Edició
MUSEU VALENCIÀ D’ETNOLOGIA
Fotografies i textos
MANUEL BAÑÓ
Coordinació Tècnica
ROBERT MARTÍNEZ CANET
Disseny de portada
JUANJO LAUDES I TERESA FERRER
Disseny interior
PASCUAL LUCAS
Imprimeix
IMPREMTA DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
ISBN: 978-84-7795-540-5Dip. Legal:
© de les fotografies i els textos: Manuel Bañó© de l’edició: Museu Valencià d’Etnologia
Diputació de València
Agraïments
A CHON GARCÍA-SALA, ENRIQUE y CARLA FIBLA. A IVAN, de Tivoli. A MACDIEGO
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:50 Página 4
PRESENTACIONS
ALFONSO RUS TEROL
SALVADOR ENGUIX MORANT
JOAN SEGUÍ SEGUÍ
INTRODUCCIÓ
MANUEL BAÑÓ
EL QUE ÀFRICA POT ENSENYAR AL MÓN
LO QUE ÁFRICA PUEDE ENSEÑAR AL MUNDO
CARLA FIBLA
CATÁLEG / CATÁLOGO
ARTESANS / ARTESANOS
IDENTITATS / IDENTIDADES
VIDA QUOTIDIANA / VIDA COTIDIANA
MERCATS I COMERÇOS / MERCADOS Y COMERCIOS
VIATGES I HOSPITALITAT / VIAJES Y HOSPITALIDAD
7
12
15
27
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:50 Página 5
6 7
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:50 Página 6
Amb els coneixements que ens dóna hui la ciència, es pot dir que
Àfrica és l’origen del gènere humà, potser per això encara manté viva la
seua capacitat d’encisament. Una bona mostra del poder benigne del
«mal d’Àfrica» és l’obra de viatgers com el professor Manuel Bañó
Hernández, que ara presenta al Museu Valencià d’Etnologia l’exposició
«África a diari». Estes fotografies no comenten la realitat, la suggerixen.
Mostren escenes quotidianes on predominen temes com la compra diària
als mercats, l’elaboració del menjar, les dificultats del transport, en resum,
una història en directe. Això és el que vol oferir esta exposició.
L’exposició «África a diari» ha de ser contemplada dintre del cicle
dedicat a Àfrica que ve programant el Museu Valencià d’Etnologia al llarg
de l’any 2009, un conjunt d’actes (exposicions, concerts, cinema, reu-
nions científiques) en els quals s’ha reflexionat sobre la relació entre les
representacions culturals (a través d’elements iconogràfics especialment)
que de les societats africanes ens han llegat les expedicions etnogràfiques
clàssiques de la tercera i quarta dècades del segle XX i de la vigència de les
dites conceptualitzacions de l’altre africà en la nostra societat mediàtica.
En resum, un any dedicat al passat i el present d’Àfrica que ara conti-
nua amb l’exposició «África a diari».
ALFONSO RUS TEROL
President de la Diputació de València
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:50 Página 7
8 9
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:50 Página 8
Àfrica ha estat una constant en l’imaginari dels occidentals, i de forma espe-
cial ho ha estat l’Àfrica subsahariana. Des de les làmines de les enciclopèdies de
final del segle XIX, passant pels films d’aventures exòtiques i les novel·les per a ado-
lescents, sense parlar de l’abundant producció científica que el tema ha generat,
l’Àfrica subsahariana ha esdevingut l’espill en el qual Occident s’ha mirat des d’al-
menys les expedicions portugueses de final del segle XV.
No cal dir que el procés descolonitzador no ha estat capaç de trencar eixos
estereotips, que hui continuen ben vigents. Seguim pensant que Àfrica és «com un
secret, com una febre», per dir-ho amb paraules de Jean Marie Le Clezio, premi
Nobel de literatura l’any 2008 i home molt vinculat al continent veí.
L’exposició «Àfrica a diari» de Manuel Bañó Hernández, que es mostra al
Museu Valencià d’Etnologia, és un pas en el necessari camí de racionalització dels
mites blancs del continent negre. En les fotografies de Manuel Bañó trobem la vida
diària al continent africà, homes i dones reals, no arquetips hereus d’un segle de
dominació colonial.
És esta, sens dubte, una bona ocasió d’apropar-se a Àfrica a través de les sem-
pre interessants fotografies de Manuel Bañó.
SALVADOR ENGUIX MORANTDiputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:50 Página 9
10 11
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:50 Página 10
Al llarg d’este any 2009 ha vingut acollint el Museu Valencià d’Etnologia el
cicle «Àfrica», que ha consistit no sols en un seguici d’exposicions dedicades a la
meitat subsahariana del continent veí, sinó també en un congrés, xerrades i cicles
de música i cinema vinculats, de forma monogràfica o almenys en una gran part,
amb esta zona del planeta. És en les acaballes d’esta iniciativa que presentem la
mostra «Àfrica a diari» l’autor de la qual és el fotògraf valencià Manuel Bañó
Hernández.
La dedicació a les cultures llunyanes té una llarga tradició en el Museu Valencià
d’Etnologia que, junt amb la societat tradicional valenciana i amb les qüestions més
vives del món actual, ha fet d’estos temes el seu camp natural de treball. Sovint estes
preocupacions han vingut expressades a través d’un mitjà ideal per captar la imme-
diatesa dels fets: la fotografia. És també el cas de la mostra que avui presentem, on
les imatges captades per Manuel Bañó, lluny de mistificacions i tòpics que es per-
petuen dia a dia sobre l’Àfrica subsahariana, ens mostra el viure diari, el fet aparent-
ment sense importància, però que, ben mirat, s’eleva d’anècdota a categoria.
Des del Museu Valencià d’Etnologia esperem que «Àfrica a diari», siga del gust
de l’espectador que podrà veure la quotidianitat africana, certament, però també fer
un viatge per, com diu l’escriptor moçambiquès Mia Couto, «un riu anomenat
temps, una casa anomenada terra».
JOAN SEGUÍ SEGUÍDirector del Museu Valencià d’Etnologia
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 11
12 13
Durant aquests anys he passat molt de temps treballant in situ,
mà a mà, amb grups d’artesans d’alguns dels països amb què
col·labora el projecte. He viscut en les seues cases, he conviscut
amb ells, i he passat moltes hores parlant i compartint experièn-
cies i punts de vista. Les fotos d’aquesta mostra són el fruit de
totes aquestes hores i il·lusions invertides a conéixer als altres i
a conéixer-me a mi mateix..., i encara que he de reconéixer que
no he aconseguit ni una cosa ni l’altra, estic convençut que
aquest és el camí i que és tan llarg com la vida.
Durant anys he estat treballant en alguns països d’Àfrica i, tant
fa si a Mali o a Tanzània, és impossible passejar pels seus carrers
sense omplir-se de sorpresa per la vitalitat de la gent, per la dure-
sa de la seua vida resignada, per la seua generositat, o per la
força dels paisatges. Així és que mentre tractava d’entendre, d’a-
gafar i de respirar aquella intensa pel·lícula que jo també prota-
gonitzava, anava apartant fotogrames, com a xicotetes finestres
de coneixement, que somiava compartir amb tots aquells que no
podien acompanyar-me.
Espere que les fotos d’aquesta exposició contribuïsquen a desfer
el mite de l’Àfrica primitiva i també de l’Àfrica romàntica, enca-
ra que no són mes que una xicoteta mostra, unes poques fitxes
aïllades, del que és l’immens puzle del continent africà.
Aquesta exposició és part d’un treball que vaig començar l’any
1998 i que hui ocupa una gran part de la meua vida. En aquell
any un directiu de l’Organització Internacional del Treball va
sol·licitar el meu suport com a dissenyador per a un grup de
dones d’un assentament humà pròxim a Lima. Aquell encàrrec
em va fer conéixer l’altra cara del món, la de la gent que lluita
per no morir de fam ni d’oblit. En aquell moment, m’adoní que
amb el meu treball i la meua experiència professional podia
contribuir a millorar —mínimament— les condicions de vida de
moltes persones en els anomenats països pobres. Vaig tindre sort
de poder comptar amb el suport de la Universitat CEU-UCH on
treballe, el finançament del Grup Santander, l’AECID i la
Generalitat Valenciana, i junt amb un nombrós grup d’alumnes
voluntaris, vaig posar en marxa un projecte de cooperació en
disseny que denominem Disseny per al món real.
Onze anys després, hem realitzat projectes de cooperació per
mitjà del disseny, en països com Perú, Equador, Colòmbia,
Cuba, Mali, Kenya, Tanzània, Índia, Sri-Lanka, Filipines,
Nepal… amb uns resultats clarament positius, que ens animen a
continuar treballant en la mateixa línia.
INTRODUCCIÓMANUEL BAÑÓ
Doctor en Belles Arts. Dissenyador IndustrialProfessor de la Facultat d’Enginyeria del Disseny i Desenvolupament de ProductesUniversitat CEU-Cardenal Herrera de València
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 12
Esta exposición es parte de un trabajo que comencé en el año
1998 y que hoy ocupa una gran parte de mi vida. En ese año un
directivo de la Organización Internacional del Trabajo solicitó
mi apoyo como diseñador para un grupo de mujeres de un asen-
tamiento humano cercano a Lima. Aquel encargo me hizo cono-
cer la otra cara del mundo, la de la gente que lucha por no morir
de hambre ni de olvido. En aquel momento, me di cuenta que
con mi trabajo y mi experiencia profesional podía contribuir a
mejorar –mínimamente- las condiciones de vida de muchas per-
sonas en los llamados países pobres. Tuve suerte de poder con-
tar con el apoyo de la Universidad CEU-UCH donde trabajo, la
financiación del Grupo Santander, la AECID y la Generalitat
Valenciana, y junto con un numeroso grupo de alumnos volun-
tarios, puse en marcha un proyecto de cooperación en diseño
que denominamos “Diseño para el Mundo Real”.
Once años después, hemos realizado proyectos de coopera-
ción por medio del diseño, en países como Perú, Ecuador,
Colombia, Cuba, Mali, Kenia, Tanzania, India, Sri-Lanka,
Filipinas, Nepal… con unos resultados claramente positivos,
que nos animan a seguir trabajando en la misma línea.
He pasado mucho tiempo trabajando “in situ”, mano a
mano, con grupos de artesanos de algunos de los países con los
que colabora el proyecto. He vivido en sus casas, he convivido
con ellos, y he pasado muchas horas hablando y compartiendo
experiencias y puntos de vista. Las fotos de esta muestra son el
fruto de todas estas horas e ilusiones invertidas en conocer a los
demás y en conocerme a mí mismo....y aunque he de reconocer
que no he conseguido ni una cosa ni la otra, estoy convencido
que este es el camino y que es tan largo como la vida.
Durante años he estado trabajando en algunos países de
África y, da igual si en Mali o en Tanzania, es imposible pasear
por sus calles sin llenarse de asombro por la vitalidad de la
gente, por la dureza de su vida resignada, por su generosidad, o
por la fuerza de los paisajes. Así que mientras trataba de enten-
der, de aprehender y de respirar aquella intensa película que yo
también protagonizaba, iba apartando fotogramas, como peque-
ñas ventanas de conocimiento, que soñaba compartir con todos
aquellos que no podían acompañarme.
Espero que las fotos de esta exposición contribuyan a desha-
cer el mito del África primitiva y también del África romántica,
aunque no son mas que una pequeña muestra, unas pocas fichas
aisladas, de lo que es el inmenso puzle del continente Africano.
INTRODUCCIÓNMANUEL BAÑÓ
Doctor en Bellas Artes. Diseñador IndustrialProfesor de la Facultad de Ingeniería del Diseño y Desarrollo de Productos
Universidad CEU-Cardenal Herrera de Valencia
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 13
14 15
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 14
Àfrica és natural. Des del fet que la calor s’alleuja portant poca
roba sense prejudicis, al fet que allò que et crida l’atenció cal
observar-ho detingudament, escodrinyar-ho amb la mirada, fins
que ets capaç d’entendre-ho, al fet que les dificultats estan inevi-
tablement lligades a la vida i la mort; el continent africà té una
força immensa que atrapa a qui s’aventura a conéixer qualsevol
dels seus racons, i que ja no t’abandona mai.
Anar a Àfrica, recordar Àfrica, somiar Àfrica. Patisc la malaltia
de voler tornar a contemplar les hores, de sentir que passa el temps
en un lloc on l’activitat és reduïda, en la qual es discuteixen valors
suposadament assumits i integrats en les nostres avançades societats
occidentals, però que gràcies a Àfrica recobren la seua naturalesa.
Les injustícies que es viuen en el continent qüestionen l’aplicació
discriminada dels drets humans per part de països desenvolupats
que apliquen els tractats en el seu país i canvien el barem quan
negocien, envaeixen, exploten i maltracten Àfrica.
CARLA FIBLA
Periodista i immigrant a Àfrica durant set anys, de setembre del 2001 a juliol del 2008.
ELQUEÁFRICAPOTENSENYAR
ALMÓN
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 15
16 17
NÀIXER A ÀFRICA, VIURE A ÀFRICA
He treballat a Àfrica durant anys, he tingut la sort d’aprendre a ajus-
tar-me als seus ritmes, de veure més enllà de l’aparença i sobretot
de rebre informació relatada pels mateixos protagonistes del que
hui passa a Àfrica. Els africans són una extensió de la seua pròpia
terra. Els carrers i les carreteres rogenques, l’absència d’asfalt en
moltes d’elles fa que cel i terra siguen una lògica prolongació. La
intensitat amb què et conten un relat a Àfrica, on la tradició teatral
és impressionantment rica, amb què gesticulen i mouen les mans,
els moviments amplis, tota aquella expressivitat fa que els que no
tenim la sort d’haver nascut a Àfrica quedem hipnotitzats.
Nàixer a Àfrica no és el mateix que viure a Àfrica. Tindre la
possibilitat de fugir de la corrupció, la pobresa, els conflictes ètnics
i les guerres que assoten al continent és un avantatge indiscutible.
Però, ser conscient de la riquesa dels països africans, dels coneixe-
ments que es transmeten de pares a fills, de les tradicions, del valor
del temps, de la vida, és una cosa que perdura en els que també
pateixen per haver vist la llum per primera vegada en el castigat
continent.
Una ocasió, durant un viatge interminable en un vaixell de
càrrega pel riu Níger, camí de Timbuctú, vaig entendre per què les
relacions a Àfrica són tan especials. Dues dones escuraven els seus
atifells de cuina i en acabar van deixar els bebés que carregaven
en les seues esquenes a la vora per a rentar-se elles mateixes. Els
xiquets començaren a bramar des del moment en què van perdre
el contacte amb la pell de les seues mares, i van continuar plorant
fins que de nou van ser col·locats i lligats en el dors. Fins que el
xiquet africà no és capaç de caminar es converteix en un annex
del cos de sa mare. Dormen, mengen, observen el món seguint el
mateix ritme que els va carregar durant nou mesos. Gaudeixen del
privilegi de la protecció absoluta per a passar de colp, quan les
seues cames poden transportar-los i són capaços d’agafar el que
necessiten, a ser autosuficients quasi de la nit al dia. Els xiquets
majors s’ocupen dels més menuts, es passen el relleu amb els que
arriben darrere. Als carrers de Bamako, a Mali, quan els xiquets
poden carregar un poalet de llanda, deambulen buscant alguna
cosa que menjar fins que algú els ompli l’atifellet.
La supervivència no té horaris; per això en els lloc de control
il·luminats amb peretes nues, hi ha sempre xiquets que continuen
buscant-se la vida, insistint en la seua condició de menor, inten-
tant provocar aquell sentiment de compassió que pareix que no
forma part de la vida a Àfrica.
A les platges de Madagascar hi ha milers d’espècies vives que
es desplacen, s’amaguen, volen; impressiona observar que actuen
com si foren les ames del lloc. L’home està integrat en aquesta
immensa riquesa d’éssers vius que per als nostres desenvolupats
ulls resulta completament fascinant. Al mateix nivell, aranyes,
camaleons, pardals… es passegen per les cabanes sense que a
ningú se li passe pel cap de matar-los. La Gran Illa té més de tres
mil espècies endèmiques la qual cosa la converteix en un gran zoo
natural que impressiona tant com la sabana africana, on els turis-
tes no aparten l’ull del visor de les seues càmeres per captar cada
moviment de lleons, elefants, girafes, tigres o hipopòtams.
En les habitacions dels hotels fets per als turistes occidentals,
amb amplis finestrals sobre la inabastable naturalesa que l’estran-
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 16
ger observa des d’un llit tou cobert per una mosquitera que prote-
gisca el seu dèbil sistema immunològic de la febra groga, el còlera
i tantes altres malalties curables i desaparegudes en el Primer Món.
L’entorn natural és el principal escenari de les ensenyances a
Àfrica. Els xiquets atenen la classe d’Alcorà i reciten els versicles
amb la posteta de fusta en les seues mans, davall d’un baobab,
mentres altres escolten atents les creences animistes o cristianes.
De la mateixa manera que tantes coses útils són adquirides pels
més menuts observant, ara com es fabriquen les barques amb què
eixiran a pescar, com es despleguen les veles i com varien el pes de
l’embarcació per a aconseguir que gire o que mantinga el rumb
desitjat. Les arts bàsiques de la vida es practiquen a Àfrica en direc-
te, no hi ha simulacres ni segones oportunitats, per això els fracas-
sos s’assumeixen amb naturalitat, sense deixar que hi haja temps
perquè el sentiment de decepció acabe amb l’interés de ningú.
MÚSICA I COLORS
Molt alta, amb els decibels a punt d’esclatar, s’acostuma escoltar
la música a Àfrica. Com si volgueren allunyar tots els mals esperits
que els arruïnen la vida, capaços d’evadir-se en un ball desenfre-
nat, carregat de força física.
Recorde un sopar en un restaurant a l’aire lliure a la capital de
Guinea, Conakry. Un grup de ballarins mesclaven passos tribals
amb ritmes frenètics i entre el fosc color de la seua pell i la nit, des-
tacaven els braços i les cames d’una xica blanca que contagiada
pel ritme dels seus companys d’escena seguia amb naturalitat els
passos. Molts comentaven que la blanca no ho feia malament,
amb un to de sincera enveja.
Perquè quan els africans es mouen pareix que formen part de
la música que escolten, apliquen la mateixa capacitat d’adaptació
que per desgràcia els toca assumir en les seues tragèdies quotidia-
nes. Una cosa que el que observa des de fora a penes és capaç de
seguir o comprendre, perquè la nostra debilitat per la simplificació
ens ha convençut que a Àfrica només hi ha pobresa i misèria.
En canvi, només amb les espectaculars teles que porten les
dones i els xiquets, en les quals emboliquen els seus cossos, mol-
tes d’elles commemorant dies importants per al país, campanyes
per a previndre la Sida, o el nom d’algun líder nacionalista; només
amb aquesta mostra de vida en moviment pareixen molt més
actius que els calculadors europeus.
A Àfrica les tasques quotidianes es plasmen en les seues teles
i en veure la vida plena de colors vius, intensos, no s’atreveixen a
rebutjar-los i els utilitzen en cortines, bosses o en peces de roba.
Només a les capitals, per exemple a Dakar, Bamako, Noakchott,
l’uniforme de tratge jaqueta amb camisa blanca i corbata, fa malbé
la desimboltura amb què tant els hòmens com les dones, sovint
ben plantats, llueixen àmplies camises, complexos pentinats i fal-
des fins als peus amb un prolongat tall que permet caminar amb
comoditat i ensenyar cuixa.
Potser el lloc més important on conflueixen música, color, i
moltes altres més característiques siga als mercats; llocs de troba-
da on, amb una certa periodicitat, els habitants d’Àfrica s’informen
sobre com els van les coses als seus amics i familiars llunyans, on
es fan pactes, on es passeja i, sobretot, s’aprén el que és la vida.
A molts mercats africans han arribat els productes xinesos, molt
de plàstic que desvirtua l’essència dels productes naturals del conti-
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 17
18 19
nent, però la necessitat i el consumisme apressen els influenciables
i curiosos visitants d’un lloc que també adopta les novetats, allò que
arriba de molt lluny. A Àfrica també hi ha l’obsessió pel mòbil, per-
què des del llunyà tam-tam —aquell so que depenent de com es
produïra permetia enviar missatges d’una tribu a una altra— moltes
coses han canviat o s’han adaptat a les necessitats de la gent. Un
altre exemple on són les motocicletes, molt més assequibles que un
cotxe, que les utilitzen i les reparen fins que cauen a trossos.
IMAGINACIÓ AFRICANA
Des dels joguets que els xiquets inventen al carrer per a tindre algu-
na cosa amb què distraure’s en un continent on la major part de la
població no té el que a Europa coneixem com joguet, fins al reciclat-
ge absolutament de tot, Àfrica ens torna a donar una lliçó del fet que
tot té mil vides. Tot depén de la capacitat de cada un per a donar uti-
litat a un objecte i no té perquè coincidir amb la intenció per a la qual
va ser creat. Si a Europa ens crida l’atenció les llandes reutilitzades
per a fabricar esculturetes amb què juguen els xiquets, taules, cadires
i qualsevol utensili que necessitem, a Àfrica estan acostumats a la
matèria primera. Per això valoren i veneren tant l’origen de les coses.
Per les organitzacions, associacions de veïns i comités de
suport que he conegut a Àfrica, deduïsc que tot es resumeix a estar
convençut que es poden canviar les coses. Quan algú observa una
injustícia no són pocs els que es manifesten en contra a pesar dels
corruptes règims i governs, o que se sàpia per endavant que can-
viar el rumb dels esdeveniments és pràcticament impossible.
De la vida a la mort, passant sempre per la supervivència.
Quan els que esperaven en una platja de Senegal a pujar a una
barca m’explicaven que havien creat cooperatives en les quals tots
posaven diners per a construir un somni conjunt: fabricar una
barca i comprar el que calguera per a salpar rumb a Europa; pen-
sava en aquestes màfies organitzades a les quals els governants
europeus sempre tiren la culpa de les tragèdies relacionades amb
les males polítiques europees d’immigració.
La desesperació és molt més senzilla, no són necessàries mol-
tes reunions, ni notes informatives, ni rodes de premsa, ni acords,
per a entendre-la i fins i tot combatre-la.
En aquest continent sense horaris, on només canvia l’activitat
perquè ha eixit el sol, on les ciutats mantenen les fruiteries i els
comerços oberts fins a molt tard, mals com l’estrès són quasi una fic-
ció. L’africà comú, del carrer, manté les seues tasques que exerceix
algunes gaudint i d’altres per obligació, però el seu rostre no té la sen-
sació de no haver acabat la seua llarga llista de coses a fer cada dia.
Ni tan sols els abarrotats mitjans de locomoció que utilitzen,
des de les furgonetes als carros arrossegats per camells els creuen
cap trauma. Van pujant, es fan lloc, espenten un poc per ací, un
poc per allà, i els desperfectes de la calçada, amb els seus clots,
acaben d’acomodar-los al lloc que aconsegueixen ocupar. Un ver-
tader joc d’encaix en què ningú no s’enfada i el contacte humà és
tan natural com necessari.
Entre les mostres del fet que el sentit de l’humor és infinit a l’À-
frica, aquella fotografia d’una paret amb una porta encapçalada
per un cartell pintat en el qual pot llegir-se «Hilton». Sens dubte,
no és una branca africana del famós hotel en un barri marginalit-
zat on ningú somia d’allotjar-se al Hilton perquè només han d’en-
trar en el que manté la porta oberta.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 18
La construcció dels habitatges als poblets africans, la utilitza-
ció de matèries primeres i l’adaptació a les estacions també marca
el ritme de vida del continent.
ELLS I NOSALTRES
Hi ha països a l’Àfrica on, segons analistes polítics occidentals,
funciona la democràcia, com ara a Ghana o a Senegal. Però la
majoria dels cinquanta-sis estats africans estan governats per
règims corruptes, per dictadures i sistemes de poder que han per-
més que durant les últimes dècades, des que van començar a inde-
penditzar-se a mitjan segle passat molts països africans, es perpe-
tuen en el poder famílies o tribus.
Per a entendre’ls hem de posar-nos en el seu lloc. Intentar ima-
ginar el que s’ha de sentir quan et colonitzen, t’exploten, t’humilien
en la teua pròpia terra i t’obliguen a canviar la teua naturalesa. Els
africans han d’assumir la seua responsabilitat perquè l’excusa que
no estaven preparats per a prendre les regnes dels seus països ja està
vella, i l’activa ciutadania ens ho està demostrant en manifestacions
socials i culturals. El cantant senegalés Youssou N’Dour, una referèn-
cia amb tanta influència com un alt mandatari, està en contra de la
visió catastrofista d’Àfrica. El seu raonament parteix de la idea que
es pot traure alguna cosa positiva de la crua realitat del continent. El
que Àfrica pot ensenyar al món sorgeix de la seua pobresa, dels
enfrontaments tribals, però també de la seua naturalesa, els seus
costums i les seues tradicions, de les relacions humanes. A Àfrica
s’ha aconseguit pegar-li la volta a tot i aprendre fins i tot de les seues
pitjors tragèdies, com l’esclavitud. En la petita illa de Gorée, enfront
de les costes de Dakar, es repeteix cada dia la història dels que van
ser tancats i després pujats als vaixells que els havien de portar a
Europa. Expliquen amb precisió els càlculs que feien els traficants
d’éssers humans que amuntegaven les embarcacions perquè s’arri-
bara a la quantitat que havien pactat a l’altre costat de l’Atlàntic.
Fa poc, un informe de les Nacions Unides alertava sobre la
venda a un preu ridícul de la terra africana. El neocolonialisme es
disfressa d’inversió per al desenvolupament i la cooperació del
retardat continent; així com de falses promeses de treball i infraes-
tructures. Països com Aràbia Saudita o Corea del Sud cultiven en
les fèrtils terres africanes contribuint, com ha sigut el cas de
Madagascar, al col·lapse del seu Govern que no pot complir les
expectatives mínimes d’una població sovint desesperada.
L’informe, documentat per l’Organització per a l’Alimentació i
l’Agricultura i el Fons Internacional de Desenrotllament Agrícola,
analitza la situació a Etiòpia, Ghana, Mali, Madagascar i el Sudan,
partint del fet que durant els últims cinc anys s’han adquirit dos
milions i mig d’hectàrees. El perill és que la població africana es
queda sense el seu mitjà de subsistència: la terra i l’aigua.
Viatjar per Àfrica fa créixer, obliga a mirar de cara problemes
reals, dels que permeten o impedeixen que continuem vivint. Els
ambients, l’enginy i la personalitat dels seus habitants, la determina-
ció d’alguns per a millorar, la d’altres per resistir… Comparar els ano-
menats primer i tercer món pot resultar ridícul, però crec que molt
del que ens queda per aprendre d’Àfrica queda clarament reflectit en
aquesta superposició de mirades, situacions, circumstàncies, solu-
cions, que es plantegen i que s’apliquen en cada banda del planeta.
La correspondència entre el periodista Alfonso Armada, expert
en el continent africà, i el cooperant Gonzalo Sánchez-Terán, titu-
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 19
20 21
lada El silencio de Dios y otras metáforas. Una correspondencia
entre África y Nueva York, n’és una mostra excel·lent.
Parteixen de la imprescindible premissa de «posar-se en el lloc
de l’altre», i així, en textos breus reflecteixen el que a ambdós els
impressiona, les dificultats del món en què estan vivint, les angoi-
xes i les alegries dels que els rodegen. Un exercici sovint carregat
de ràbia i incomprensió, d’altres vegades de contenció i reflexió
amb el qual podem començar a acostar-nos a Àfrica.
Potser perquè tinc el privilegi d’escoltar els protagonistes, de
repreguntar i arribar fins al fons del que volen transmetre, em
molesta tant la ximpleria amb què a Occident analitzem les tradi-
cions i les cultures dels subdesenvolupats. Deixant al marge el res-
pecte dels drets humans de qualsevol persona, aquests drets que
són violats en totes les parts del món a pesar d’estar ratificats, quan
un passeja per Àfrica és important no atribuir tot el que no ens
pareix just o adequat a l’endarreriment del lloc. Els pobles comba-
ten al seu ritme els desequilibris, les desigualtats. Cal intentar
acompanyar en aquest procés els països africans, fent força quan
l’elit o els dirigents no reaccionen, o quan la societat civil s’estan-
ca en l’enfrontament. Estic convençuda que el desenvolupament
d’Àfrica passa per aquesta relació amb Occident, de major respec-
te i coneixement. I mentrestant, nosaltres, també podem aprofitar
per a començar a curar-nos d’aquesta sobredosi de benestar que
patim. La medicina la trobem a l’Àfrica.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 20
África es natural. Desde el hecho de que el calor se alivia lle-
vando poca ropa sin prejuicios, a que lo que te llama la aten-
ción hay que observarlo detenidamente, escudriñarlo con la
mirada, hasta que eres capaz de entenderlo, a que las dificulta-
des están inevitablemente ligadas a la vida y la muerte; el con-
tinente africano tiene una fuerza inmensa que atrapa al que se
aventura a conocer cualquiera de sus rincones, y que ya no te
abandona nunca.
Ir a África, recordar África, soñar con África. Padezco la
enfermedad de querer volver a contemplar las horas, de sentir
que pasa el tiempo en un lugar donde la
actividad es reducida, en la que se discu-
ten valores supuestamente asumidos e
integrados en nuestras “avanzadas”
sociedades occidentales, pero que gra-
cias a África, recobran su naturaleza. Las
injusticias que se viven en el continente
cuestionan la aplicación discriminada de
los derechos humanos por parte de países desarrollados que
aplican los tratados en su país, y cambian el baremo cuando
negocian, invaden, explotan y maltratan África.
NACER EN ÁFRICA, VIVIR EN ÁFRICA
He trabajado en África durante años, he tenido la suerte de
aprender a ajustarme a sus ritmos, de ver más allá de la aparien-
cia y sobre todo de recibir información relatada por los propios
protagonistas de lo que hoy ocurre en África. Los africanos son
una extensión de su propia tierra. Las calles y carreteras rojizas,
la ausencia de asfalto en muchas de ellas, hace que cielo y tie-
rra sean una lógica prolongación. La intensidad con la que te
cuentan un relato en África, donde la tradición teatral es impre-
sionantemente rica, con la que gesticulan y mueven las manos,
LOQUEÀFRICAPUEDEENSEÑARALMUNDO
CARLA FIBLAPeriodista e inmigrante en África durante siete años,
de septiembre de 2001 a julio de 2008.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 21
22 23
los movimientos amplios, toda esa expresividad hace que los
que no tenemos la suerte de haber nacido en África quedemos
hipnotizados.
Nacer en África no es lo mismo que vivir en África. Tener la
posibilidad de huir de la corrupción, la pobreza, los conflictos
étnicos y las guerras que azotan al continente, es una ventaja
indiscutible. Pero, ser consciente de la riqueza de los países afri-
canos, de los conocimientos que se transmiten de padres a
hijos, de las tradiciones, del valor del tiempo, de la vida, es algo
que perdura en los que también sufren por haber visto la luz por
primera vez en el castigado continente.
En una ocasión, durante un interminable viaje en un barco
de carga por el río Níger camino de Tombuctú, entendí porqué
las relaciones en África son tan especiales. Dos mujeres lavaron
sus cacharros de cocina y al terminar dejaron en la orilla a los
bebés que cargaban en sus espaldas para lavarse ellas mismas.
Los niños empezaron a berrear desde el momento en el que per-
dieron el contacto con la piel de sus madres, y siguieron lloran-
do hasta que de nuevo fueron colocados y atados en el dorso.
Hasta que el niño africano no es capaz de andar se convierte en
un anexo del cuerpo de su madre. Duermen, comen, observan
el mundo desde el mismo ritmo que les cargó durante 9 meses.
Disfrutan del privilegio de la protección absoluta para de golpe,
cuando sus piernas pueden transportarles y son capaces de
coger lo que necesitan, pasar a ser autosuficientes casi de la
noche a la mañana. Los niños mayores se ocupan de los más
pequeños, se pasan el relevo con los que llegan detrás. En las
calles de Bamako, en Malí, cuando los niños pueden cargar con
un pequeño cubo de hojalata, deambulan buscando algo que
comer hasta que alguien les llena el utensilio.
La supervivencia no tiene horarios, por eso en los puesto de
control iluminados con bombillas desnudas, hay siempre niños
que siguen buscándose la vida, insistiendo en su condición de
menor, intentando provocar ese sentimiento de compasión que
parece no formar parte de la vida en África.
En las playas de Madagascar hay miles de especies vivas que
se desplazan, se esconden, vuelan, impresiona observar que
actúan como si fueran las dueñas del lugar. El hombre está inte-
grado en esta inmensa riqueza de seres vivos que para nuestros
desarrollados ojos resulta completamente fascinante. Al mismo
nivel, arañas, camaleones, pájaros,… se posan en las cabañas
sin que a nadie se le ocurra matarlas. La “Gran Isla” tiene más
de 3.000 especies endémicas lo que la convierte en un gran zoo
natural que impresiona tanto como la sabana africana, donde
los turistas no separan el ojo de la mirilla de sus cámaras para
captar cada movimiento de leones, elefantes, jirafas, tigres o
hipopótamos
En las habitaciones de los hoteles hechos para los turistas
occidentales, con amplios ventanales sobre la inabarcable natu-
raleza que el extranjero observa desde una mullida cama
cubierta por una mosquitera que proteja su débil sistema inmu-
nológico de la fiebre amarilla, el cólera y tantas otras enferme-
dades curables y desaparecidas en el Primer Mundo.
El entorno natural es el principal escenario de las enseñan-
zas en África. Los niños atienden la clase de Corán y recitan los
versículos con la tabla de madera en sus manos, debajo de un
baobad, mientras otros escuchan atentos las creencias animistas
o cristianas. De la misma manera que tantas cosas útiles son
adquiridas por los más pequeños observando como fabrican las
barcas con las que saldrán a pescar, como despliegan las velas
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 22
y varían el peso de la embarcación para lograr que gire o man-
tenga el rumbo deseado. Las artes básicas de la vida se practi-
can en África en directo, no hay simulacros ni segundas oportu-
nidades, por eso los fracasos se asumen con naturalidad, sin
dejar que haya tiempo para que el sentimiento de decepción
termine con el ahínco de nadie.
MÚSICA Y COLORES
Muy alta, con los decibelios a punto de estallar, se suele escu-
char la música en África. Como si quisieran alejar todos los
malos espíritus que les arruinan la vida, capaces de evadirse en
un baile desenfrenado, cargado de fuerza física.
Recuerdo una cena en un restaurante al aire libre en la capi-
tal de Guinea Conakry. Un grupo de bailarines mezclaban pasos
tribales con ritmos frenéticos y entre el oscuro color de su piel
y la noche, destacaban los brazos y las piernas de una chica
blanca que contagiada por el ritmo de sus compañeros de esce-
na seguía con naturalidad los pasos. Muchos comentaban que
la blanca no lo hacía mal, con un tono de sincera envidia.
Porque cuando los africanos se mueven parece que formen
parte de la música que escuchan, aplican la misma capacidad
de adaptación que por desgracia les toca asumir en sus trage-
dias cotidianas. Algo que el que observa desde fuera apenas es
capaz de seguir o comprender, porque nuestra debilidad por la
simplificación nos ha convencido de que en África sólo hay
pobreza y miseria.
En cambio, sólo con las espectaculares telas que llevan las
mujeres y niños, en las que envuelven sus cuerpos, muchas de
ellas conmemorando días importantes para el país, campañas
para prevenir el SIDA, o el nombre de algún líder nacionalista;
sólo con esa muestra de vida en movimiento parecen mucho
más activos que los calculadores europeos.
En África las labores cotidianas se plasman en sus telas y al
ver la vida repleta de colores vivos, intensos, no se atreven a
rechazarlos y los utilizan en cortinas, bolsas y en prendas de
vestir. Sólo en las capitales, por ejemplo en Dakar, Bamako,
Nouakchott, el uniforme de traje chaqueta con camisa blanca y
corbata, estropea el desparpajo con el que tanto hombres como
mujeres, a menudo bien plantados, lucen amplias camisas,
complejos tocados y faldas hasta los pies con un prolongado
corte que permite andar con comodidad y enseñar muslo.
Quizás el lugar más importante donde confluyen música,
color, y tantas características más es en los mercados. Lugares
de encuentro donde con cierta periodicidad los habitantes de
África se informan sobre la suerte de sus amigos y familiares
lejanos, donde se hacen pactos, se pasea y sobre todo se apren-
de lo que es la vida.
En muchos mercados africanos han llegado los productos
chinos, mucho plástico que desvirtúa la esencia de los produc-
tos naturales del continente, pero la necesidad y el consumismo
apremian a los influenciables y curiosos visitantes de un lugar
que también adopta las novedades, lo que llega de muy lejos.
En África también existe la obsesión por el móvil, porque desde
el lejano tan-tan, ese sonido que dependiendo de cómo se pro-
dujera permitía mandar mensajes de una tribu a otra, muchas
cosas han cambiado o se han adaptado a las necesidades de la
gente. Otro ejemplo son las motocicletas, mucho más asequi-
bles que un coche, que utilizan y reparan hasta que se caen a
pedazos.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 23
24 25
IMAGINACIÓN AFRICANA
Desde los juguetes que los niños inventan en la calle para
tener algo con lo que distraerse en un continente donde la
mayor parte de la población no tiene lo que en Europa cono-
cemos como “juguete”, al reciclaje de absolutamente todo,
África nos vuelve a dar una lección de que todo tiene mil
vidas. Todo depende de la capacidad de cada uno para dar
utilidad a un objeto y no tiene porque coincidir con la inten-
ción para lo que fue creado. Si en Europa nos llama la aten-
ción las latas reutilizadas para fabricar pequeñas esculturas
con las que juegan los niños, mesas, sillas y cualquier utensi-
lio que necesitemos, en África están acostumbrados a la
materia prima. Por eso valoran y veneran tanto el origen de
las cosas.
Por las organizaciones, asociaciones de vecinos y comités
de apoyo que he conocido en África, deduzco que todo se resu-
me en estar convencido de que se pueden cambiar las cosas.
Cuando alguien observa una injusticia no son pocos los que se
manifiestan en contra a pesar de los corruptos regímenes y
gobiernos, o de que se sepa de antemano que cambiar el rumbo
de los acontecimientos es casi imposible.
De la vida a la muerte, pasando siempre por la superviven-
cia. Cuando los que esperaban en una playa de Senegal a
subirse a un cayuco me explicaban que habían creado coope-
rativas en las que todos ponían dinero para construir un sueño
conjunto: fabricar un cayuco y comprar lo necesario para
zapar rumbo a Europa; pensaba en esas mafias organizadas a
las que los gobernantes europeos siempre echan la culpa de
las tragedias relacionadas con las malas políticas europeas de
inmigración.
La desesperación es mucho más sencilla, no son necesarias
muchas reuniones, ni notas informativas, ruedas de prensa, ni
acuerdos, para entenderla e incluso combatirla.
En este continente sin horarios, donde sólo cambia la acti-
vidad porque ha salido el sol, en el que las ciudades mantie-
nen las fruterías y comercios abiertos hasta muy tarde, males
como el estrés son casi una ficción. El africano medio, de la
calle, mantiene sus tareas que desempeña algunas disfrutan-
do y otras por obligación, pero su rostro carece de la sensa-
ción de no haber terminado su larga lista de cosas a hacer
cada día.
Ni siquiera los abarrotados medios de locomoción que uti-
lizan, desde las furgonetas a los carros tirados por camellos les
crean ningún trauma. Van subiendo, se hacen sitio, empujan
un poco por aquí, un poco por allá, y los desperfectos de la
calzada, con sus baches, terminan de acomodarles en el lugar
que logran ocupar. Un verdadero juego de encaje en el que
nadie se enfada y el contacto humano es tan natural como
necesario.
Entre las muestras de que el sentido del humor es infinito el
África, esa fotografía de una pared con una puerta encabezada
por un cartel pintado en el que puede leerse “Hilton”. Sin
duda, no es una rama africana del famoso hotel en un barrio
marginalizado donde nadie sueña con alojarse en el “Hilton”
porque sólo tienen que entrar en el que mantiene la puerta
abierta.
La construcción de las viviendas en las aldeas africanas, la
utilización de materias primas y adaptación a las estaciones
también marca el ritmo de vida del continente.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:51 Página 24
ELLOS Y NOSOTROS
Hay países en África donde, según analistas políticos occiden-
tales, funciona la democracia como Ghana o Senegal. Pero la
mayoría de los 56 estados africanos están gobernados por regí-
menes corruptos, por dictaduras y sistemas de poder que han
permitido que durante las últimas décadas, desde que empeza-
ron a independizase a mediados del siglo pasado muchos paí-
ses africanos, se perpetúen en el poder familias o tribus.
Para entenderles tenemos que ponernos en su lugar. Intentar
imaginar lo que se debe sentir cuando te colonizan, te explotan,
te humillan en tu propia tierra y te obligan a cambiar tu natura-
leza. Los africanos deben asumir su responsabilidad porque la
excusa de que no estaban preparados para tomar las riendas de
sus países está ya vieja, y la activa ciudadanía nos lo está
demostrando en manifestaciones sociales y culturales. El can-
tante senegalés Youssou N´Dour, una referencia con tanta
influencia como un alto mandatario, está en contra de la visión
catastrofista de África. Su razonamiento parte de que se puede
sacar algo positivo de la cruda realidad del continente. Lo que
África puede enseñar al mundo surge de su pobreza, de los
enfrentamientos tribales, pero también de su naturaleza, cos-
tumbres y tradiciones, de las relaciones humanas. En África se
ha conseguido dar la vuelta a todo y aprender incluso de sus
peores tragedias como la esclavitud. En la pequeña isla de
Goree, frente a las costas de Dakar, se repite cada día la histo-
ria de los que fueron encerrados y luego subidos a los barcos
que les llevaron a Europa. Explican con precisión los cálculos
que hacían los traficantes de seres humanos que hacinaban las
embarcaciones para que llegara el número que habían pactado
al otro lado del Atlántico.
Hace poco un informe de Naciones Unidas alertaba sobre
la venta a un precio ridículo de la tierra africana. El “neo-colo-
nialismo” se disfraza de inversión para el desarrollo y coopera-
ción del atrasado continente; así como de falsas promesas de
trabajo e infraestructura. Países como Arabia Saudí o Corea del
Sur cultivan en las fértiles tierras africanas contribuyendo, como
ha sido el caso de Madagascar, al colapso de su Gobierno que
no puede cumplir con las expectativas mínimas de una pobla-
ción a menudo desesperada.
El informe, documentado por la Organización para la
Alimentación y la Agricultura y el Fondo Internacional de
Desarrollo Agrícola, analiza la situación en Etiopía, Ghana,
Malí, Madagascar y Sudán, partiendo de que durante los últi-
mos cinco años se han adquirido 2,5 millones de hectáreas. El
peligro es que la población africana se queda sin su medio de
subsistencia: la tierra y el agua.
Viajar por África hace crecer, obliga a mirar de frente pro-
blemas reales, de los que permiten o impiden que sigamos
viviendo. Los ambientes, el ingenio y personalidad de sus habi-
tantes, la determinación de algunos por mejorar, la de otros por
resistir,… Comparar los llamados primer y tercer mundo puede
resultar ridículo, pero creo que mucho de lo que nos queda por
aprender de África queda claramente reflejado en esa superpo-
sición de miradas, situaciones, circunstancias, soluciones que
se plantean y aplican en cada lado del planeta.
La correspondencia entre el periodista Alfonso Armada,
experto en el continente africano, y el cooperante Gonzalo
Sánchez-Terán, titulada “El silencio de Dios y otras metáforas.
Una correspondencia entre África y Nueva York”, es una exce-
lente muestra de ello.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:52 Página 25
26 27
Parten de la imprescindible premisa de “ponerse en el
lugar del otro”, y así en breves textos reflejan lo que a ambos
les impresiona, las dificultades de los mundo que están vivien-
do, las angustias y alegrías de los que les rodean. Un ejercicio
a menudo cargado de rabia e incomprensión, otras veces de
contención y reflexión con el que podemos empezar a acer-
carnos a África.
Quizás porque tengo el privilegio de escuchar a los prota-
gonistas, de repreguntar y llegar hasta el fondo de lo que quie-
ren transmitir, me molesta tanto la simpleza con la que en
Occidente analizamos las tradiciones y culturas de los “subde-
sarrollados”. Dejando al margen el respeto de los derechos
humanos de cualquier persona, esos derechos que son violados
en todas partes del mundo a pesar de estar ratificados, cuando
se pasea por África es importante no atribuir todo lo que no nos
parece justo o adecuado al atraso del lugar. Los pueblos com-
baten a su ritmo los desequilibrios, las desigualdades. Hay que
intentar acompañar en ese proceso a los países africanos,
empujando cuando la élite o los dirigentes no reaccionan, o
cuando la sociedad civil se estanca en el enfrentamiento. Estoy
convencida de que el desarrollo de África pasa por esa relación
con Occidente, de mayor respeto y conocimiento. Y mientras,
nosotros, también podemos aprovechar para empezar a curar-
nos de esa sobredosis de bienestar que padecemos. La medici-
na está en África.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:52 Página 26
CATÀLEGCATÁLOGO
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:52 Página 27
28 29
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:52 Página 28
ARTESANS No, “artesà” no significa el mateix en el nord ric que en el
sud pobre. L’artesà a Àfrica no treballa per a mantindre ni la cultura ni
les tradicions (amb què se’ns ompli la boca als occidentals), lluita per no
morir-se de fam, literalment, i per sobreviure un dia més. L’artesà a Àfri-
ca busca legítimament, com qualsevol empresari, una oportunitat per al
seu xicotet negoci. No, “artesano” no significa lo mismo en el norte rico
que en el sur pobre. El artesano en África no trabaja para mantener ni la
cultura ni las tradiciones, (con las que se nos llena la boca a los occi-
dentales) lucha por no morirse de hambre, literalmente, y por sobrevivir
un día más. El artesano en África busca legítimamente, como cualquier
empresario, una oportunidad para su pequeño negocio. ARTESANOS
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:52 Página 29
30 31
Tanzània, Dar es Salaam. 2007
Ningú va girar el cap... i jo no em vaig atrevir a fer cap
comentari. Es respirava la tensió d’una exagerada disci-
plina. Aquelles xiques eren afortunades per aprendre un
ofici reservat als hòmens però no semblaven felices.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:52 Página 30
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:52 Página 31
Kenya, Wetaa. 2007
En la gran nau on treballaven a cobert els wood carvers,
Anne Nzilani, la tècnica de la cooperativa, controla que
les talles s’ajusten als requeriments de la comanda...¡Tot
sembla tan formal en un lloc tan inquietant!
32 33
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:52 Página 32
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:52 Página 33
34 35
Mali, Bamako. 2007
En una pedrera molt pròxima a Bamako aquest adoles-
cent de quinze anys passa sis hores al dia reduint a mar-
tellades els grans trossos de pedra fins a convertir-los en
grava.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:52 Página 34
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:52 Página 35
36 37
Mali, Kalabougou. 2007
A Kalabougou, a la vora del Níger, les cases naixen de la
mateixa terra que les sustenta. La vida consisteix a mol-
dre el mill al matí i atendre el negoci i la família a totes
hores... Els infants, les gallines, l’arbre i el fang formen
part del pati.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:52 Página 36
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:57 Página 37
38 39
Kenya, Tabaka. 2005
L’àrida pedrera de soapstone, a cel obert, contrasta amb
els verds tossals de les highlands de Kisii. La majoria dels
5.000 habitants de la zona viuen de l’artesania del
soapstone.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:57 Página 38
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:57 Página 39
40 41
Mali, Kani-Kombolé. 2008
Allí treballava la xiqueta dogon, la veia cada matí utilit-
zant mans i peus —tot el seu cos— per a cosir les estre-
tes tires de cotó amb què tintar el bogolan. Tota ella i el
seu treball formaven part de la naturalesa d’aquell lloc.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:57 Página 40
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:57 Página 41
42 43
Kenya, Wetaa. 2007
Sense voler, mentre pensava per on continuar tallant
aquell cor de soapstone, amb les mans formava un cor de
carn i os molt més gran, delicat i bell que aquell sobre el
qual treballava.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:57 Página 42
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:58 Página 43
44 45
Kenya, Makindu. 2006
Formant una perfecta estrella de cinc puntes, i amb els
seus cossos doblegats com només ho fan els africans, els
artesans pareixien concentrar tota l’energia còsmica en
aquell tronc de fusta fins a convertir-lo en un objecte pre-
ciós.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:58 Página 44
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:58 Página 45
46 47
Mali, Bamako. 2007
A Àfrica s’estampen teles amb motius que commemoren
esdeveniments importants. Cherif Ousmane era el líder
de les tropes rebels de Costa d’Ivori durant la guerra civil
del 2002.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:58 Página 46
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:58 Página 47
48 49
Mali, Bamako. 2007
El taller d’Ousmane és sa casa i com no hi ha mobles la
roba es penja de les parets i si no hi ha cadires un seu
aponat... Mentre mamà prepara el menjar els xiquets es
llaven les mans.
En esta foto i en internet: [email protected]
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:58 Página 48
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 49
50 51
Mali, Bamako. 2007
En aquest racó del sud del Sahel els seients d’un cotxe
s’utilitzen com a cadira d’oficina, les vies de tren com a
enclusa, les xancletes com a sabates, els peus com a
mans... En uns auriculars d’avió s’escolta la ràdio i amb
els pots d’insecticida es fan caixes per a guardar menjar.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 50
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 51
52 53
Kenya, Machakos. 2006
Per al ferrer de Mamunyu, la soca d’una xicranda fa de
taula i la pell d’una cabra fa de manxa. L’enclusa és una
vella via del tren que un dia va unir Mombasa amb
Kisumu i Kampala.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 52
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 53
54 55
Mali, Segou. 2007
Amb l’arribada de certes tecnologies Àfrica ha saltat de
l’aïllament i la incomunicació a poder tindre accés al
coneixement del món. A l’Àfrica quotidiana ara conviuen
les tradicions i les tecnologies.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 54
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 55
56 57
Mali, Bamako. 2007
A Àfrica amb terra es fan les cases, i amb el color de la
terra es tinyen les persones i les coses.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 56
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 57
58 59
Kenya, Kisumu. 2007
Isaak treballa durant nou hores al dia en una caseta de
xapa metàl·lica de sis metres quadrats que comparteix
amb altres tres companys. Guanya menys de tres dòlars
per dia treballat. A canvi d’una foto em va dedicar el seu
més bell somriure.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 58
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 59
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 60
La qüestió és l’actitud asimètrica amb què t’acos-
tes a les persones, així de senzill. És difícil com-
prendre i apreciar algú a qui desconeixes i que et
travessa amb una altra forma de mirar, de gesticu-
lar, de menjar i de vestir... Sovint, la por
que ens produïx el nostre propi desco-
neixement ens porta a negar els altres, o a assignar-
los un estereotip d’identitat que donem per cert i
per universal, i sobre el qual mai no hem reflexio-
nat. No és tan difícil entendre que darrere d’uns
ulls diferents hi ha una vida i un cor com el nostre.
IDENTITATS
La cuestión es la actitud asimétrica con la que te acer-
cas a las personas, así de sencillo. Es difícil compren-
der y apreciar a alguien a quien des-conoces y que te
atraviesa con otra forma de mirar, de gesticular, de
comer y de vestir... A menudo, el miedo
que nos produce nuestro propio desco-
nocimiento nos lleva a negar a los otros, o a asignar-
les un estereotipo de identidad que damos por cierto y
por universal, y sobre el que nunca hemos reflexiona-
do. No es tan difícil entender que detrás de unos ojos
diferentes hay una vida y un corazón como el nuestro.
IDENTIDADES
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 61
62 63
Kisumu, Kenya. 2007
Era l’única dona del barri de transformadors de ferralla,
arreplegava el que ningú volia, i bromejava contínua-
ment a pesar de ser el pobre entre els pobres.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 62
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 63
64 65
Kalabancoro, Mali. 2007
El cap de l’estació de ports de Kalabancoró ho té tot
mesurat, comptat i controlat. ¿Un port fins a
Torokorobougou?... 11.000 cfas.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 64
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 65
66 67
Mopti, Mali. 2008
El xiquet de la camiseta taronja es deia Mamadou, i era
perfectament capaç, entre altres coses, d’acomiadar-nos
i orinar al mateix temps.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 66
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 67
68 69
Segou, Mali. 2008
Era tota una artista però reia tant en dir-me el seu nom
que no aconseguia entendre-la. Finalment vaig entendre
una cosa així com... ¡Amy Winehouse!
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 68
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 69
70 71
Stone Town, Zanzíbar. 2007
En aquella ciutat de pedra ancorada en el temps dels
esclaus, la bossa de plàstic que la xiqueta sostenia en
les seues mans pareixia l’únic vincle amb el present.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 70
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 09:59 Página 71
72 73
Kenya, Matandoni. 2006
En veure’m se’n va anar d’un bot i va tornar, al segon,
amb semblant aparell en els seus braços. Sens dubte un
signe d’identitat, la seua més preada possessió.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:00 Página 72
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:33 Página 73
74 75
Telli, País Dogon, Mali. 2008
El xiquet dogon va aconseguir espantar-me en aparéixer
pel forat de la paret. Per un moment el vaig confondre
amb un tellem, els antics pigmeus habitants de la falla
de Bandiagara.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:33 Página 74
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:33 Página 75
76 77
San, Mali. 2008
Una botella —buida— d’aigua era tot el que demanava.
Quantes coses els faltaran perquè una botella buida siga
una cosa tan valuosa.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 76
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 77
78 79
Shaba, Kenya. 2005
Els Samburu, majoritàriament cristians (però polígams),
viuen en una part del que va ser el Districte de la
Frontera Nord de Kenya, una zona remota i tancada per
als turistes fins fa relativament poc.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 78
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 79
80 81
Moribabougou, Mali. 2007
Impressionava tota la seua figura, modelada per anys de
dur treball extraient a pulmó, poals i poals d’arena dels
bancs del Níger, fins a omplir la barcassa i portar-la per-
xant fins a Kalabancoro.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 80
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 81
82 83
Bamako, Mali. 2008
L’expressió d’aquesta dona ho diu tot. I la del xiquet
també.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 82
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 83
84 85
Bamako, Mali. 2007
Portava damunt molts quilos de plàtans, molts quilos de
xiquet, molts grams d’or, un turbant de vellut i un mera-
vellós somriure.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 84
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 85
86 87
Bamako, Mali. 2008
En un país de l’interior com Mali, les matèries primeres
arriben amb dificultat, així que Abdoulayé s’encarrega
que el que arribe s’hi quede a viure noves vides.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 86
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 87
88 89
Mopti, Mali. 2008
A la vesprada el mercat feia una olor forta i agra. La
senyora em va demanar que li fera una foto. Vaig retra-
tar la seua bondat, el seu cansament i una certa deses-
perança. També una xancleta i un peu.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 88
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 89
90 91
Wetaa, Kenya. 2006
¡Fascinants! Un matí de diumenge, les tres senyores ele-
gantment vestides, es dirigeixen a l’ofici religiós.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 90
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 91
92 93
Tabaka, Kenya. 2005
La ràdio acompanya les hores mortes i les persones
vives, encara que treballen en l’infern àrid de les pedre-
res de soapstone.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 92
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 93
94 95
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 94
VIDA QUOTIDIANANingú, en l'escola, es va preocupar per
advertir-nos que totes aquelles matèries que
tractaven d'explicar el món, en realitat
només explicaven la nostra part del món.
Hem crescut mirant la vida des d'una fines-
tra, ningú no ens va obrir la porta que ens
acostara als altres, que ens confonguera
amb ells. Vam haver de créixer entre els
altres i hem crescut només entre els nostres.
Per això, com no tenim paraules que defi-
nisquen més que “el que és nostre”, apli-
quem un mateix significat indistintament
tant si parlem d'Estocolm o de Bamako.
Nadie, en la escuela, se preocupó por
advertirnos que todas aquellas materias que
trataban de explicar el mundo, en realidad
solo explicaban nuestra parte del mundo.
Hemos crecido mirando la vida desde una
ventana, nadie nos abrió la puerta que nos
acercara a los otros, que nos confundiera
con ellos. Debimos crecer entre los demás
y hemos crecido solo entre los nuestros. Por
eso, como no tenemos palabras que defi-
nan mas que “lo nuestro”, aplicamos un
mismo significado indistintamente tanto si
hablamos de Estocolmo o de Bamako.
VIDA COTIDIANA
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 95
96 97
Kericho, Kenya. 2005
¡Que millor església que aquella enorme acàcia per a
celebrar la missa a l’aire lliure!
Foto
: Enr
ique
Fib
la
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:34 Página 96
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:04 Página 97
98 99
Ségou, Mali. 2007
Mentre dure el partit de futbol el xicotet comerç seguirà
obert. El fresc de la nit invita a reunir-se aprofitant
qualsevol excusa.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:04 Página 98
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:04 Página 99
100 101
Kani-kombolé, Mali. 2008
Mentre dura l’època de pluges el color verd s’apodera
de la terra i l’abraça amb les seues fresques ombres.
Poques setmanes després la terra li haurà guanyat la
batalla.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:04 Página 100
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:04 Página 101
102 103
Bandiagara, Mali. 2008
Sis xiquets juguen despreocupats i feliços sobre els
carrers de terra del poble sense reparar en la misteriosa
presència del Palau del Sultà de Bandiàgara.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:04 Página 102
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:04 Página 103
104 105
Hippo Point in Victoria Lake, Kenya. 2006
Semblava que aquell home pescava sobre el llom d’un
hipopòtam encara que en realitat era un illot de pedra
al qual s’arribava... ¡nadant!
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:04 Página 104
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 105
106 107
Kisii, Kenya. 2005
Cada dia, en lloc de creuar la Gran Via, la mamà i els
seus fills creuen la selva per arribar fins el col·legi
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 106
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 107
108 109
Kisumu, Kenya. 2007
En el tròpic, a les set del matí es desperta la ciutat i
s’ompli d’aromes, de veus i de colors. Els carrers reben-
ten de vida i els bells flamboyants donen recer a vene-
dors d’improvisats desdejunis.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 108
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 109
110 111
Segou, Mali. 2007
Després del desdejuni, el sol, les gallines, les cabres i
les persones es van apoderant del carrer, que fins a
aquest moment pareixia adormit a l’ombra dels vells
arbres.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 110
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 111
112 113
Wetaa, Kenya. 2006
D’esquena al sol ponent, al recer del frondós mango,
les dones de Wetaa treballen el sisal mentres comenten
les coses que té la vida.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 112
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 113
114 115
Kalabougou, Mali. 2007
L’arbre feia d’armari, uns pals de penjadors, el pati era
el saló de sa casa i el mantenia sempre ordenat i net.
Potser les cadires floririen en l’època de pluges...
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 114
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 115
116 117
Bamako, Mali. 2007
És l’hora de dinar i la família es reuneix als peus de la
pedrera. Allí els hòmens colpegen la pedra amb l’única
ajuda d’una llarga barra d’acer amb què penosament
desfan la muntanya fins a convertir-la en grava.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 116
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 117
118 119
Segou, Mali. 2007
El riu traça una línia en el temps, una línia de vida que
la dona persegueix ignorant la memòria i el passat.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 118
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 119
120 121
Mopti, Mali. 2008
Han partit ja les últimes pinassas del port de Mopti i en
la vora, els que han quedat es preparen per a passar la
nit. Finalitzat el trasbals de gent i mercaderies, cada u
s’ocupa de les seues coses.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:05 Página 120
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:07 Página 121
122 123
Stone Town, Zanzíbar. 2007
El mar, el menjar i la nit són els protagonistes del food
market en els jardins de Forodhani, un dels mercats de
menjar més atractius de la costa swahili.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 122
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 123
124 125
Kalabougou, Mali. 2007
A poqueta nit la vora del Níger s’ompli de vida. No hi
ha millor lloc per a vendre fruita, fer la bugada, endre-
çar el xiquet o escurar les cassoles.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 124
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 125
126 127
Segou. Mali. 2008
Si en les cases no hi ha aigua... ¡per a això està el riu!
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 126
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 127
Wetaa, Kenya. 2006
Sovint he renyat els meus fills perquè caminaven uns
metres per darrere de mi... ¡Seguir els pares a uns
metres de distància ha de ser una cosa fascinant per als
adolescents de tot el món!
128 129
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 128
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 129
130 131
Kalabougou, Mali. 2007
Durant algunes hores al dia, el xicotet poblat de
Kalabougou és silenciós i del color de la terra, però a
l’eixida del col·legi el poble es transforma i s’ompli de
colors i rialles de xiquet.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 130
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 131
132 133
Mombasa, Kenya. 2006
Tan fora de lloc, aquest típic taxi londinenc abandonat
a Mombasa sembla una metàfora del que, després de la
seua marxa, han deixat a Kenya els anglesos.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 132
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 133
134 135
Kalabancoro, Mali. 2007
Centenars de tones d’arena són extretes «a pulmó» del
llit del Níger i carregades en barcasses fins a
Kalabancoro, on una comunitat sencera subsisteix de la
seua extracció i descàrrega.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 134
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 135
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 136
MERCATS I COMERÇOSÀfrica és un mercat amb 900 milions de consumidors
potencials i, segons el Banc Mundial, si Àfrica fóra
una única nació, el seu PIB la convertiria en la desena
economia mundial, per davant d'Índia o Brasil. Els
camins de tota Àfrica són un enorme mercat que els
africans deuen reconéixer, valorar i gestionar. África es
un mercado con 900 millones de consumidores
potenciales y, según el Banco Mundial, si África fuera
una única nación, su PIB la convertiría en la décima
economía mundial, por delante de India o Brasil. Los
caminos de toda África son un enorme mercado que
los africanos deben de reconocer, valorar y gestionar.
MERCADOS Y COMERCIOS
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 137
138 139
Stone Town, Zanzibar. 2007
Les velles cases de la ciutat de pedra semblen en blanc
i negre, les persones i el gènere en technicolor.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 138
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 139
140 141
Mopti, Mali. 2008
A poc a poc les piragües es van omplint de gent i d’estris.
Sacs, paneres, baguettes de pa francés, persones i moto-
cicletes... Només quan no hi càpia ni una ànima salparan
riu amunt.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 140
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 141
142 143
Zanzíbar, Tanzània. 2007
En aquell mercat de Zanzíbar, davall aquella llum que
travessava el plàstic rojo y gualda, hi havia una bossa
amb un rètol que deia: spain, King of spain.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:08 Página 142
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:09 Página 143
144 145
Konobougou, Mali. 2008
M’agrada l’escena tan familiar... Em vaig trobar amb
tota una gamma de diferents actituds quan vaig fer
veure que dispararia la foto.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:09 Página 144
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 145
146 147
Ségou, Mali. 2008
Portava una roda, un pal i un drap negre. Ens pregun-
tàvem què faria amb això quan es va parar. Va muntar
el pal sobre l’eix de la roda, i va desplegar vora la seua
parada, una vellíssima ombrel·la negra.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 146
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 147
148 149
Mopti, Mali. 2008
L’olor agra del peix sec mesclat amb l’olor dolça de les
espècies feia difícil respirar en aquell mercat de Mopti.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 148
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 149
150 151
Bamako, Mali. 2008
A l’Àfrica sempre apareix un Mercedes en les fotos...
Àfrica els dóna una nova oportunitat a aquests cotxes
de luxe (i no a altres) quan a Europa els jubilen.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 150
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 151
152 153
Ségou, Mali. 2008
Sempre hi ha lloc per a un més, però mai no hi ha prou
colors.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 152
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 153
154 155
Bamako, Mali. 2008
Igual que passa en les botigues europees d’alt nivell,
com més es valora el gènere més atenció es posa a
exhibir-lo al públic.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 154
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 155
156 157
Yangasso, Mali. 2008
El dia de mercat en els pobles pròxims es viu com una
festa. Tot el poblat es vist amb les seues millors robes i
acudeixen junts a vendre la seua collita, a comprar que-
viures i útils. El dia de mercat és el dia de trobada.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 156
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 157
158 159
Ségou, Mali. 2008
La moto, el xiquet, la cadira i la gerra per a la neteja...,
els maniquins en perfecte estat de revista..., tot a punt
perquè isca el mateix ¡Yve Sant Laurent!
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 158
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 159
160 161
Mopti, Mali. 2008
Riu avall els tuareg venen el seu ramat als pescadors
bozo. Les cabres viatgen en bussines class.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 160
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 161
162 163
Fana, Mali. 2008
Sobre la bici una taula a mig fer, sobre la calçada una
gasolinera sense assortidor, i de fons: l’omnipresent
coca-cola.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 162
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 163
164 165
Ségou, Mali. 2008
Als turistes els desagrada pensar que la carn no estiga
refrigerada. Però en les carnisseries només es mata la
carn que es consumeix en el dia.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 164
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 165
166 167
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 166
VIATGES I HOSPITALITATUn viatge per Àfrica és un viatge en el temps, on les vides
de les persones i la terra que xafen estan lligades, sense
asfalt per mig, i juntes compartixen destí. El viatge és una
mirada al que vam ser i la constància del que som, és una
experiència cos a cos amb les persones i els paisatges, de
les persones s'arreplega humanitat i tendresa i dels paisat-
ges aromes i sons. Un viaje por África es un viaje en el
tiempo, donde las vidas de las personas y la tierra que pisan
están ligadas, sin asfalto por medio, y juntas comparten
destino. El viaje es una mirada a lo que fuimos y la cons-
tancia de lo que somos, es una experiencia cuerpo a cuer-
po con las personas y los paisajes, de las personas se reco-
ge humanidad y ternura y de los paisajes aromas y sueños.
VIAJES Y HOSPITALIDAD
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 167
168 169
Dar es Salaam, Tanzània., 2007
A l’alba, els vells dhous ixen del port de Dar amb les
primeres brises de la costa de l’Índic. No porten motor i
per a maniobrar a vela un vaixell de quinze metres
carregat fins a la regala fa falta molta perícia...
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:10 Página 168
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 169
170 171
Mopti, Mali. 2007
Com una llançadora espacial, eixida d’una pel·lícula de
Spielberg, una nau carregada de queviures i viatgers es
dirigeix a tota potència cap al llac Debo.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 170
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 171
172 173
Dar es Salaam, Tanzània. 2007
Des de l’autobús veia la pel·lícula d’Àfrica. En aquell
moment estaven passant El ciclista de la taula al cap...
¿Com frenaria?
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 172
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 173
174 175
Unguja (Zanzíbar), Tanzània. 2007
Changuu va ser una illa-presó d’esclaus que després es
va usar com a illa-quarantena per a la febra groga. Hui
és un hotel de luxe. Welcome a les dues cares d’Àfrica.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 174
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 175
176 177
Falema, Mali. 2007
...i una cabra, sobre la qual seia el beduí de blau.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 176
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 177
178 179
Wetaa, Kenya. 2006
Tota una declaració, un senyal a la realitat que demos-
tra ironia, consciència, coneixement i fi humor.
Mereixerà la pena conéixer l’amo de l’hotel.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 178
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 179
180 181
Dar es Salaam, Tanzània. 2007
Diàriament desenes de piragües creuen la badia del
port de Dar es Salaam sortejant els vaixells de càrrega i
les enormes onades que generen amb el seu desplaça-
ment.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 180
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 181
182 183
Stone Town, Zanzíbar. 2007
Cada dia, enfront de les costes d’Unguja, el Mapinduzi
girava amb el vent els seus centenars de tones d’acer
oxidat... i cada dia l’escaleta d’abordatge seguia buida
mentre jo buscava en ell un rastre de vida.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 182
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:16 Página 183
184 185
Kisumu, Kenya. 2008
L’hotel reclama una mirada i amb ella el record del sag-
nant segrest d’un avió israelià. Mentre en els seus bai-
xos es fabriquen taüts, en la façana brilla «l’espurna de
la vida».
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:17 Página 184
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:17 Página 185
186 187
Djenne, Mali. 2007
El transbordador de Djenne quasi desapareix davall el
pes dels autobusos de línia, importats de països del
nord, que arriben sempre carregats d’humanitat.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:17 Página 186
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:17 Página 187
188 189
Mombasa, Kenya, 2006
Per a calmar la set una gran Coca-Cola...
I per a calmar la fam què...?
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:17 Página 188
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:17 Página 189
190 191
Bla, Mali. 2007
El color de la vesprada i dels vestits de les persones,
omplin de vida i de melancolia qualsevol paisatge.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:17 Página 190
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:17 Página 191
192 193
Nakuru, Kenya. 2006
Amani significa «pau» en kiswahili. El propietari intenta
tirar endavant el xicotet jardí i ha pintat la façana amb
bonics cartells publicitaris de sabons.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 10:17 Página 192
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:11 Página 193
194 195
Kessedougou, Mali. 2007
...de nou el Mercedes... però d’un altre color!
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:11 Página 194
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:12 Página 195
Olduvai, Tanzània. 2007
Àfrica t’atrapa, t’ompli els sentits i la vida i et fa saber
que li pertanys. Àfrica és el nostre origen. Per això sem-
pre, en abandonar-la, ens acompanyarà un fort senti-
ment de melancolia.
196 197
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:12 Página 196
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:12 Página 197
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:12 Página 198
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:12 Página 199
cataleg africa.qxd:Maquetación 1 28/10/09 12:12 Página 200