ART GREC
• ESCULTURA.
- Arcaica
- Estil sever (de transició cap al classicisme)
- Classicisme del S. V a.C.
- Segón Classicisme (S. IV a.C).
- Període hel.lenístic.
Antefixes.
Antefixa amb el tema de la Medusa Gorgona
Sfinx dels naxians
(de la polis de Naxos).
Delfos
Kurós (Curos)
guanyador que es posa la
cinta de la victòria. S.
IX a.C. Museu de
l’Àgora d’Atenes.
Cleobis i
Bitón.Dos
kuroi.
Dos kuroi.
Cleobis i Bitón.
610-600 a.C.
Museu de
Delfos.
Cleobis.
Cap de Cleobis.
El Moscòfor.
El que porta el vedell.
Aquell que duu el vedell
(Moscòfor).
El genet
Rampin.
Kurós (Curos) colossal
de Sunion.
Kurós de la Gliptoteca de Munich (560-
550 a.C.)
Kurós de
Melos. 550 a.
C.
Kurós de Volomandra
. Estàtua votiva.
Àtica. 550 a. C.
Kurós (Curos) del Museu de Florència. 530 a. C.
Kurós Anavyssos.
520 a.C. Museu
d’Atenes
Kurós del Museu
Arqueològic d’Atenes.
Kurós del Museu
Arqueològic d’Atenes
Kurós del Museu de l’Acròpoli (detall).
Cap de Kurós. Museu de l’Acròpoli.
Apolo de Piombino (Bronze). Museu del
Louvre.
Dama d’Auxerre. Xoana de 75
cms. Museu del Louvre. 650 a.C. (Pedra calcària
de Creta).
Xoana del 650 a.C.
Artemis de Delos.
Koré. 530 a.C. Museu
de l’Acròpoli d’Atenes
Koré (Cora).
Koré del peplum.
Museu de l’Acròpoli.
Koré (Cora).
Museu de l’Acròpoli.
Koré amb khitón i
himatión. Museu de l’Acròpoli.
Cap de Koré. Museu Nacional d’Atenes
Koré-sfinx (0’92 mts). Marbre de
Paros. Museu de l’Acròpoli
d’Atenes.
Mètopa del Temple d’Hera.
Paestum. Dues
ballarines.
Relleu arcaic de dos lluitadors. Atenes.
Alçat del temple d’Artemisa a Corfú. La medusa Gorgona al mig del frontó
La Medusa Gorgona del temple d’Artemis a Corfú
Trifó de tres còssos. Temple arcaic d’Atenea. (580-570 a.C). Museu de
l’Acròpoli. Atenes.
Les tres cares del dimoni. Frontó del temple arcaic d’Atenea. Museu de l’Acròpoli.
Atenes
Fris nord del Tresor de Sifnos. Delfos. La gegantomàquia.
Relleu del fris del Tresor de Sifnos. Gegantomàquia.
Relleu del Tresor de Sifnos. El lleó de Cibeles mossega a un gegant. Delfos.
Temple d’Egina
Frontó oest del Temple
d’Egina.Atenea. Gliptoteca de
Munich
Frontó est del Temple d’Egina. Guerrer i arquer. Gliptoteca de Munich.
Arquer del frontó est
del Temple d’Egina.
Gliptoteca de Munich
Arquer del frontó est
del Temple d’Egina. Munich.
Arquer del frontó est del
Temple d’Egina.
Gliptoteca de Munich.
Primer pla d’arquer
(Herakles). Temple d’Egina.
Gliptoteca de Munich.
Arquer del frontó est
del Temple d’Egina.
Gliptoteca de Munich.
Guerrer ferit del frontó d’Egina. Munich
Estàtues del frontó occidental del Temple de Zeus a Olímpia. Un centaure, Apol.lo i una jove lapita.
Museu de Munich
Apol.lo. Figura
central del frontó
occidentaldel Temple de
Zeus a Olímpia.
Museu de Munich.
Posidó (o
Zeus?) del
Museu d’Atenes
.
Posidó (període Sever). Museu
d’Atenes.
Auriga de Delfos. Període Sever
(Bronze. 1’80 mts.
d’altura). 475 a.C.
Cap de l’auriga de
Delfos.
Cap de l’auriga de
Delfos.
Guerrer de bronze de
Riace. Museu de
Reggio Calabria.
Un dels dos guerrers de bronze de
Riace (d’esquena).
Detall d’un dels dos
guerrers de bronze de
Riace.
Guerrer de bronze de
Riace. Museu de Reggio Calabria.
Guerrer de bronze de
Riace (detall).
Primer Classicisme (S. V a.C.). Discòbol de Miró. Còpia
romana (Original en
bronze). Museu Vaticà.
Miró. Discòbol. Museu de Nàpols. Còpia
romana de marbre
(Original en bronze).
L’atleta gira sobre ell
mateix, els plans en els
que es troben el bust,la pelvis
i les cames presenten un fort contrast,
com s’aprecia a l’esquema.
MIRÓ. Atenea i Marsias. Còpia romana (Original en bronze). Museu
Vaticà.
POLICLET. Dorífor.
La proporció al Dorífor.
POLICLET. Diadúmen (Aquell que es cenyeix
la cinta)
Canon de proporcions de set caps
i 2/3 de Policlet, aplicat al
Diadumenos.
POLICLET. El Diadúmen (Detall). Museu d’Atenes.
Fris interior del
Partenón amb la
processó dels
cavallers. Efecte
natural i dinàmic. FÍDIES.
Fídies. Relleu de cavallers del frís nord del Partenó. Museu Britànic de Londres
Fris de les Panatenees. Vaques al sacrifici. Fídies. Partenón.
Frís de les Panatenees de Fídies. Partenón.
Conduint al bou al
sacrifici. Museu
Britànic.
Frís de les Panatenees
del Partenó. Conduint
ovelles com a ofrena a la deesa. FÍDIES.
Portadores d’aigua. Frís jònic interior corregut. Processó de les Panatenees. FÍDIES
Frís de les Panatenees de Fídies. Guerrers desfilant. Museu Britànic.
Fris del Partenó. Lluita entre grecs i amazones. FÍDIES.
Lluita entre grecs i amazones. Fris del Partenó. FÍDIES.
Fris est del Partenó. Posidó, Apolo i Atemis. Fídies. Museu de l’Acròpoli (442-
438 a.C.)
Niké que es
descorda la
sandàlia. Fris del Partenó. Fídies.
Mètopa del Partenó. Centauromàquia. Fídies i deixebles. Museu Britànic.
Mètopa del Partenó. Lluita entre un home i un centaure. Fídies.
Mètopa del Partenó. Lluita entre un home i un Centaure. Fídies (s.V. a.C.)
Recreació del Frontó occidental del Partenó. Atenea davant el seu pare Zeus, en presència
d’altres déus.
Recreació del Frontó Oriental del Partenó.
Recreació del Frontó oriental del Partenó. Enfrontament entre Posidó i Atenea. Museu de l’Acròpoli.
Restes d’un dels frontons del Partenó. Museu Britànic. Afrodita, Gaia (o Thalassa) i Hèstia. Fídies.
Dues deeses. Frontó del Partenón. Museu Britànic. Fídies.
Personatges d’un frontó del Partenó: Herakles, Demeter, Persèfone i Hebe (cambrera de Zeus).
Museu Britànic.
Quatre figures del frontó del Partenón: Herakles, Demeter, Persèfone i Hebe, cambrera de Zeus.
Fídies.
Recreació de Zeus
d’Olímpia (Estàtua
criselefantina de Fídies).
Atenea d’or i d’ivori del Partenó.
Recreació de l’obra de Fídies,
conservada al Museu de Nàpols.
Atenea Parthenos de Fídies (448 a.C). Còpia del
Museu de Nàpols (1,05 mts). La peça original
mesurava 12 mts.
Amazona Mattei. Còpia
romana en marbre de l’original de
Fídies. Museu Vaticà.
SCOPES. Mènade.
SCOPES. Demeter de
Cnido.
SCOPES. Demeter de
Cnido.
SCOPES. Jove caçador.
Museu d’Atenes.
Postclassicisme (Segón
Classicisme). Segle IV a.C.
PRAXITEL.LES. Hermes amb
Dionís nin. Nou canon (vuit
caps).
Praxitel.les. Hermes i el déu Dionís (nin). S.
IV. Segón Classicisme.
LISIP. Apoxiomenos (Atleta que es lleva la brutor després de
la cursa amb un estríjol). S. IV .
Segón Classicisme. A aquesta estàtua
Lísip imposa el nou canon de vuit caps.
Apoxiomenos. Autor: Lisip.Segón
Classicisme (S. IV a.C.).
Comparant els dos cànons: el de Policlet al Dorífor i el de Lisip a l’Apoxiomenos.
LISIP. Ares Ludovisi. Museu de les Termes de Roma.
LISIP. Retrat
d’Alexandre Magne.
Retrat hel.lenístic. Aristòtil.
Retrat hel.lenístic. Homer.
Afrodita de Melos (Venus
de Milo).
Afrodita de Melos (Venus
de Milo). Museu del Louvre de
París.
Cara de perfil de l’Afrodita de Melos. Període
hel.lenístic.
Afrodita Capitolina.
Roma. Museu Capitolí.
Victòria de Samotràcia.
Període hel.lenístic. Museu del
Louvre.
Victòria de Samotràcia. Museu del
Louvre.
Artemis caçadora (Diana de Versalles). Museu
del Louvre.
Apol.lo de Belvedere.
Còpia romana
d’original en bronze.
Museu del Vaticà. Roma.
Grup d’Afrodita, Eros i pan (Delos). Museu
Nacional d’Atenes.
Hermafrodita. Museu d’Amsterdam.
Laocont i els seus fills atacats per les serps. Museu del
Vaticà.
Línies compositives
del grup escultòric.
Diagonal del cos de
Laocont. Perspectiva piramidal o triangular.
Cap de Laocont que
reflecteix angúnia i despren
patetisme.
Vella gata. Museu del Capitoli de
Roma.
Ariadna turmentada (Original a Pèrgam). Museu Vaticà. S. II a. C.
Gàlata moribund.
Detall del cap del Gàlata Moribund.
Tors Belvedere.Museu
del Vaticá.
Centaure jove.
Museu del
Capitoli de Roma.
Faune embriagat. Museu del
Vaticà.
Al.legoria del Riu Nil. Museu del Vaticà.
Al.legoria del Riu Tigris. Museu del Vaticà.
Dos lluitadors. S.III a.C.
Museu dels Uffizi de
Florència.
Pugil. Museu de
les Termes. Roma.
Pugil del
Museu de les
Termes de
Roma.
El nin de l’espina.
Museu del Capitoli.
El nin de l’Espina (marbre)
Genet Artemision (Nin i cavall). Museu d’Atenes.
Herakles nin estrangula una serp. Museu del Capitoli.
Cap gegantí del déu Zeus
procedent del
Mausoleu del Rei
Antíoc I al Nemrut
Dagi (Turquía).
Cap gegantí del Rei
hel.lenístic Antíoc I al cim
del Nemrut Dagi.(Turquía).
Relleus de l’Altar de Zeus
de Pèrgam
Atenea agafa a un gegant pels cabells. Altar de Zeus.
Detall dels relleus del gran altar de Pèrgam. Museu de Berlin.
Tanagra.
Tanagra. Museu
d’Alexandria (Egipte).
Tanagra del Museu
d’Alexandria.
Tanagra del Museu
d’Alexandria.
Tanagra. Gliptoteca de Munich.
Top Related