Anuarisocioeconòmicde Vic
núm. 3
2009
Anuari socioeconòmic de Vic 2009
Direcció: Manuel Artís Ortuño, Jordi Suriñach Caralt | Equip Investigador: JoséRamón García Sanchis, Esther Goya Carrillo, Joan Carles Martori, Ernest Pons FanalsGrup de Recerca AQR de la Universitat de Barcelona, Institut de Recerca en EconomiaAplicada (IREA) | Disseny i maquetació: LaRita Comunicacio*
Presentació
Anuari socioeconòmic de Vic. 2009 3
Em plau presentar-vos l’edició de l’Anuari socioeconòmic de Vic pel període 2008 i2009 que registra, amb dades concretes, el moment socioeconòmic de la ciutat peraquest període on es posa de manifest la dimensió de l’actual situació de recessióeconòmica en què ens trobem.
Aquest Anuari pretén oferir una radiografia de l’economia i la societat de la ciutat, demanera que hi trobarem dades i informació referent als àmbits de demografia, entorneconòmic, activitat econòmica i empresarial (afiliació a la Seguretat Social, nivellsd’especialització empresarial,...), mercat laboral, habitatge i turisme. Les dades fanreferència a l’any 2008, i en el cas de l’àmbit del mercat laboral s’ha pogut arribar aregistrar dades fins al setembre de 2009. L’estructura de l’Anuari és la mateixa que lad’edicions anteriors, de manera que així es facilita l’anàlisi a partir de l’evolució delsdarrers anys.
Algunes dades que se n’extreuen d’una primera lectura ja posen de manifest que enstrobem immersos en una situació econòmica complicada: hi ha hagut una davalladadel 3% dels afiliats a la Seguretat Social, la taxa d’atur s’ha incrementat en els darrerstemps de manera important (situant-se el setembre passat en un 16,68%), els preusde la vivenda de nova construcció de Vic són els més baixos en comparació amb unamostra de municipis similars. Des d’un punt de vista més estructural, Vic i la comarcaestà especialitzada en el sector industrial però encara amb uns nivells d’especialitzaciótecnològica baixa, mentre que darrerament s’ha incrementat l’afiliació a la SeguretatSocial pel que fa al sector serveis intensius en coneixement.
Aquestes són algunes de les moltes dades que hi podreu trobar. Esperem doncs, queaquesta tercera edició sigui útil com les anteriors, i que permeti conèixer, de manerafonamentada, quina és la realitat socioeconòmica de la nostra ciutat.
Josep Burgaya Riera, President de l'ImpeVic
Índexdecontinguts
5
1. Demografia ..............................................................................................................7
2. L’entorn econòmic................................................................................................15
3. Activitat econòmica i empresarial.......................................................................21
3.1 Situació de l’afiliació a la Seguretat Social ............................................21
3.2 Especialització sectorial dels afiliats a la Seguretat Social....................32
3.3 Empreses segons l’afiliació a la Seguretat Social .................................41
4. Mercat laboral........................................................................................................49
4.1 Persones en situació d’atur....................................................................49
4.2 Contractació...........................................................................................59
5. Habitatge................................................................................................................71
6. Turisme. .................................................................................................................79
7. Síntesi de resultats. ..............................................................................................85
Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Demografia
En el mes de juliol de l’any 2009 la població de Vic era de 40.242 habitants.
Aquesta xifra suposa un augment del 2,2 % respecte la que hi havia el mes
de desembre de l’any 2008. Si per establir comparacions es prenen les dades
del creixement que ha tingut lloc en els darrers anys a 31 de desembre, es
comprova que l’any 2006 és l’únic, conjuntament amb l’any 1996, en què hi
ha hagut una disminució de la població. En els dos darrers anys, el 2007 i
2008, el creixement de la població ha estat del 0,8 % i de l’1,6 % respectivament.
No obstant això, la reducció que hi va haver l’any 1996 no va ser real sinó
produïda per la disponibilitat de la nova estadística oficial del cens. Per la seva
part, la baixada de l’any 2006 és possible que tampoc sigui real. En aquest
cas, cal tenir en compte que l’any 2005 va entrar en vigor la llei d’actualització
del padró, que obliga als estrangers no comunitaris a renovar les dades del
padró cada dos anys. Així, a tots aquells estrangers que no van anar a renovar
les dades, se’ls va donar de baixa i, per tant, és molt probable que la disminució
observada en la població sigui deguda a aquesta circumstància. És d’esperar
que quan molta d’aquesta població s’hagi adonat que no està al padró s’hagi
tornat a inscriure, fent que l’augment dels anys següents sigui més gran. De
tota manera, tant en l’any 2007 com en el 2008, el creixement de la població
no ha estat molt elevat.
7Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Evolució de la població1
1El salt en la sèrie corresponent a l’any 1996 és degut a la disposició de noves estadístiques oficials del Cens.
Per tant, el creixement o decreixement puntual que s'observa no es va produir a la pràctica, sinó que va sermés gradual. Així mateix, la taxa de creixement negativa de l’any 2006 està molt influïda per l’entrada en vigorde la llei d’actualització del Padró.
Font: elaboració a partir de les dadesdel padró de l'Ajuntament de Vic.
L’augment de la població de Vic l’any 2008, com en anys anteriors, és degut
principalment al saldo migratori. Durant aquest any hi va haver un total de
2.693 altes per immigració mentre que les baixes per emigració es van situar
en 1.778. D’altra banda, hi va haver 612 naixements al municipi mentre que
les defuncions van ser 338. Aquestes xifres suposen que l’aportació al creixement
de la població de Vic per part del saldo natural hagi estat del 23 % mentre que
el 77 % del creixement és degut al saldo migratori.
Saldo natural i saldo migratori
Composició del creixementde la població de Vic.
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
5
4
3
2
1
0
-1
-2
nombre d'habitantscreixement
habi
tant
s
taxa
de
crei
xem
ent
Font: elaboració a partir del'Ajuntament de Vic.
20082006 2007
saldo natural
saldo migratori
37,9%
62,1%
27,2%
72,8%
23,0%
77,0%
8 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Cal destacar que l’any 2008 hi va haver més naixements que l’any anterior i
també més altes per immigracions. Així, mentre que l’any 2007 hi va haver un
total de 557 naixements, l’any següent n’hi va haver 612. D’altra banda, les
altes per immigració van ser l’any 2007 de 2.616 mentre que l’any 2008 n’hi
van haver 2.693. Quant a les baixes, l’any 2008 hi va haver 338 defuncions,
una xifra una mica superior a la de l’any anterior, quan n’hi va haver 313. Pel
que fa a les baixes per emigració es va donar una situació inversa. D’aquesta
manera, l’any 2008 van deixar de viure al municipi un total de 1.778 persones,
mentre que l’any 2007 havien marxat de Vic un total de 1.963 habitants.
(*) Del 01/01/09 al 16/07/09
Evolució de la població.Saldo Natural. Nombre depersones.
Evolució de la població.Saldo Migratori. Nombrede persones.
2006
2007
2008
2009*
NaixementsHomes Dones Total
273
281
304
176
237
276
308
143
510
557
612
319
Font: elaboració a partir del'Ajuntament de Vic.
2006
2007
2008
2009*
Saldo MigratoriEstranger Resta Total Total
603
833
893
308
1.717
1.783
1.800
940
2.320
2.616
2.693
1.248
1.999
1.963
1.778
723
321
653
915
525
Total
Així mateix, es pot comprovar que la major part d’altes per immigració provenen
d’altres municipis d’Espanya. D’aquesta manera, l’any 2008 del total d’altes
per immigració que es van produir al municipi, prop del 67 % provenien d’altres
municipis d’Espanya, mentre que el 33 % immigraven des de l’estranger.
Font: elaboració a partir del'Ajuntament de Vic.
(*) Del 01/01/09 al 16/07/09
Homes Dones Total
143
165
172
57
171
148
166
57
314
313
338
114
Defuncions
130
116
132
119
66
128
142
86
196
244
274
205
Homes Dones TotalSaldo Natural
Altes (immigracions) Baixes (emigracions)
9Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
El mes de juliol de l’any 2009 al municipi de Vic hi viuen 20.184 homes i 20.058
dones, és a dir, hi ha una mica més quantitat d’homes que de dones. De tota
manera, la diferència és molt petita, ja que els homes representen el 50,2 %
del total i les dones el 49,8 % i, per tant, es pot dir que la distribució de la
població per gènere es troba pràcticament equilibrada.
Per trams d’edat, el grup més nombrós és el d’aquells que tenen entre 30 i 39
anys, que suposa el 19,2 % de la població. A més, tant pel que fa als homes
com a les dones, el grup d’aquells que tenen entre 30 i 39 és el més nombrós.
El segon grup en importància a nivell global és de les persones que tenen
entre 40 i 49 anys. En aquest cas, també hi ha una igualtat entre homes i
dones ja que per ambdós gèneres aquest és el segon grup més nombrós. Cal
destacar també que el 53,3 % de la població no ha arribat encara als quaranta
anys i que el 21,1 % no n’ha complert vint. D’aquesta manera, es pot considerar
la població de Vic com de força jove. A més, en els darrers anys aquesta
distribució s’ha mantingut molt estable.
Distribució de la població per trams d'edat i sexe
Piràmide de la població persexe i edat. Juliol de 2009.Nombre de persones.Font: elaboració a partir del'Ajuntament de Vic.
90 i més
80 a 89
70 a 79
60 a 69
50 a 59
40 a 49
30 a 39
20 a 29
10 a 19
0 a 9 2.388
2.034
2.637
4.254
3.219
2.287
1.486
1.132
658
89
2.201
1.863
2.628
3.457
2.835
2.231
1.715
1.644
1.227
257
dones
homes
10 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
El mes de juliol de 2009 el 75 % de la població de Vic tenia la nacionalitat
espanyola i, per tant, el 25 % de la població són persones estrangeres. Aquest
percentatge de la població estrangera ha anat augmentant en els darrers anys.
Així, l’any 2006 el residents a Vic que tenien nacionalitat estrangera
representaven el 22 %. Respecte a les persones amb nacionalitat no espanyola,
el grup més important el formen aquells que provenen d’Àfrica, que representen
el 14,4 % de la població de Vic.
El següent grup més important és el d’aquells que van néixer a Amèrica Llatina,
que representen el 4,9 % de la població de Vic. La resta de procedències
tenen una importància quantitativa força més reduïda. Concretament, els
provinents d’Àsia representen el 2,9 %, els de la resta d’Europa el 2,6 % i els
nord-americans el 0,12 %.
Tal i com ha estat comentat, la població que té nacionalitat espanyola suposa
a Vic el 75 % del total de població del municipi. Però aquesta distribució és
substancialment diferent a la del conjunt de Catalunya, on l’any 2008 el 85 %
de la població té nacionalitat espanyola. Així, mentre que a Catalunya, el 15
% de la població és estrangera, a Vic el percentatge arriba a ser del 25 %. Pel
que fa a grans col·lectius, contrasta el fet que a Vic el 14,4 % de la població
és d’origen africà quan al conjunt de Catalunya aquest col·lectiu representa
únicament el 3,8 %.
Origen i nacionalitat de la població
Distribució de la poblaciósegons el seu origen.Juliol de 2009.Font: elaboració a partir del'Ajuntament de Vic.
nacionalitat espanyola 75,00%
resta d'Europa 2,64%
Àfrica 14,38%
Àsia 2,94%
Amèrica Nord 0,12%
Amèrica Llatina 4,92%
75,00%
2,64%
14,38%
2,94%0,12%
4,92%
11Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Si es distingeix la població segons la seva nacionalitat, s’observa que en el
mes de juliol de l’any 2009, el grup més nombrós, tret dels de nacionalitat
espanyola, el formen les persones amb nacionalitat marroquina, que eren
3.857. A continuació en importància quantitativa se situa el grup format per
persones provinents de Ghana (1.056), Equador (879), Índia (520), Xina (508),
Nigèria (494), Colòmbia (480) i Polònia (332).
Dins d’aquesta distribució destaquen especialment els tres primers grups. Les
persones marroquines que viuen a Vic representen el 9,6 % dels habitants del
municipi mentre que els ghanesos suposen el 2,6 % del total de població i els
equatorians el 2,2 %. Els residents al municipi d’altres nacionalitats tenen un
pes força inferior.
Nacionalitats mésimportants de la poblacióde Vic. Juliol de 2009.Font: elaboració a partir del'Ajuntament de Vic.
ESPANYA
MARROC
GHANA
EQUADOR
ÍNDIA
XINA
NIGÈRIA
COLÒMBIA
POLÒNIA
ROMANIA
SENEGAL
BOLÍVIA
PERÚ
ITÀLIA
ARGENTINA
BRASIL
GRAN BRETANYA
MALI
BULGÀRIA
UCRAÏNA
ALEMANYA
GUINEA-BISSAU
FRANÇA
PORTUGAL
XILE
TOTAL MUNICIPI
Nacionalitat Homes Dones Total Percentatgesobre el total
75,00
9,58
2,62
2,18
1,29
1,26
1,23
1,19
0,83
0,56
0,44
0,38
0,33
0,23
0,21
0,20
0,14
0,13
0,12
0,12
0,12
0,11
0,10
0,10
0,10
100
14.514
2.055
876
447
350
259
287
227
186
111
144
52
47
53
38
28
31
44
25
16
26
45
24
28
23
20.184
15.666
1.802
180
432
170
249
207
253
146
115
32
102
85
40
46
51
24
10
25
32
21
1
18
14
18
20.058
30.180
3.857
1.056
879
520
508
494
480
332
226
176
154
132
93
84
79
55
54
50
48
47
46
42
42
41
40.242
12 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
L'entorneconòmic
El que a la segona metitat de l’any 2007 eren els primers símptomes d’una
entrada en situació de recessió econòmica, es van anar confirmant des de
mitjans del 2008 i ha continuat l’any 2009. Així, durant l’any 2009 l’evolució
econòmica a nivell internacional s’ha caracteritzat per la pitjor recessió des de
la Segona Guerra Mundial. Tot i això, les darreres dades de diversos indicadors
estan ajudant a reduir el pessimisme i fan que es comenci a entreveure l’inici
de la recuperació. Segons les darreres previsions del FMI, es preveu una taxa
de creixement de l’economia mundial per l’any 2009 d’un -1,4% mentre que
es preveu per l’any 2010 un creixement positiu del 2,5%.
Tot i així es preveu que aquesta recuperació sigui molt lenta i amb evolucions
desiguals a nivell regional. Es preveu que dins de les economies més
desenvolupades, la recuperació sigui més intensa en el cas dels Estats Units
i del Japó, alhora que l’escenari per a la zona euro és més pessimista.
Això és coherent amb les darreres dades en què s’observen evolucions diferents
entre els diferents països europeus durant els darrers trimestres. Així, si ens
centrem en el creixement al segon trimestre de l’any 2009, ens podem trobar
amb evolucions diferents entre països. El creixement interanual d’alguns, com
Alemanya (-5,9%), França (-2,6%), Itàlia (-6,0%) o Portugal (-3,7%), ha millorat
respecte el trimestre anterior. En altres casos, en canvi, el ritme de creixement
del segon trimestre de 2009 ha empitjorat respecte el del primer trimestre. És
Les previsionsapunten lesprimeres senyals derecuperació de larecessió en lamajoria de païsosdel nostre entorn
15Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
el cas d’Holanda (-5,1%), Àustria (-4,4%) o el Regne Unit (-5,6%).
Com a conseqüència d’aquesta evolució, es preveu pel PIB global de la Unió
Europea una taxa de creixement pel conjunt del 2009 del -4,8%. En el cas de
la Zona Euro aquesta taxa de creixement prevista és del -4,6%. De cara al
2010 les darreres previsions apunten a un creixement gairebé nul o lleugerament
positiu, entre el 0,2% i el 0,8%.
El Producte Interior Brut generat per l’economia espanyola en el tercer trimestre
del 2009 ha estat un 4,2% inferior al generat en el tercer trimestre del 2008.
Si ens fixem en les dues grans components del PIB des del punt de vista de
la despesa, s’observa que, per una banda, la demanda nacional continua
augmentant la seva contribució negativa al creixement del PIB al tercer trimestre
de l’any, de -6,1 a -7,3 punts, mentre que la demanda exterior augmenta en
dues dècimes la seva aportació positiva al creixement agregat, de 2,9 a 3,1
punts.
Com en els trimestres anteriors, aquesta contribució negativa de la demanda
nacional prové d’una forta contracció tant del consum privat de les llars com
de la inversió en capital fix. En el cas del consum privat, al tercer trimestre
s’observa una millora en la taxa de creixement interanual que ha repuntat fins
al -5,1% mentre que en el cas de la inversió la taxa de creixement interanual
ha millorat fins a un -16,2%, tot i que continua essent una dada força negativa.
La despesa pública, per contra, manté taxes de creixement positives però
menors a les dels trimestres precedents.
L’element clau en aquest moment és la reducció continuada del nivell d’ocupació
que influeix en una reducció dels ingressos de les famílies via reducció de la
massa salarial.
Tant les exportacions com les importacions continuen amb taxes de creixement
negatives però menors que al trimestre anterior. Així, les exportacions han
millorat quatre punts, del –15,1% fins al –11,1%. Les importacions també han
S’observen elsprimers indicis demillora en les taxesde creixement al’economiaespanyola
16 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
millorat la seva evolució de forma més significativa, passant d’un creixement
interanual del -22,0% al segon trimestre fins un creixement del –17,0% al tercer
trimestre.
Nota: Dades corregides d'estacionalitat
Evolució PIB i les sevescomponents a Espanya.
VAB agricultura, ram. i pesca
VAB energia
VAB indústria
VAB construcció
VAB serveis
Consum privat
Consum públic
Formació bruta de capital
Exportacions de béns i serveis
Importacions de béns i serveis
PIB
2008
Font: Contabilidad Nacional Trimestralde España. Instituto Nacional deEstadística. Base 2000.
Des del punt de vista de l’oferta, s'observa una certa millora ja que totes les
branques d’activitat han registrat caigudes iguals o inferiors a les del segon
trimestre.
Així, de forma coherent amb l’evolució de la producció industrial i dels consums
intermedis, el Valor Afegit Brut industrial ha disminuït la seva caiguda fins al
-15,7%. En el cas de la construcció, el valor afegit brut ha caigut a un ritme
del 6,6%, igual que al segon trimestre.
Finalment, pel que fa al sector serveis, la taxa de creixement s'ha mantingut
igual que al segon trimestre, amb una caiguda de l'1,3%.
2009
-0,1
3,8
2,1
0,6
3,5
2,1
4,6
1,3
3,9
3,1
2,5
-0,1
4,0
-0,7
-0,2
2,9
0,2
5,1
-1,9
2,4
-1,3
1,7
-0,1
2,4
-3,0
-1,5
1,8
-1,3
5,8
-6,0
-2,9
-7,6
0,5
-3,0
-2,4
-3,0
-1,5
1,8
-1,3
5,8
-6,0
-2,9
-7,6
0,5
-2,3
-7,3
-15,5
-5,8
-0,2
-5,4
6,4
-15,1
-16,9
-22,6
-3,2
-0,9
-9,6
-17,1
-6,6
-1,3
-6,1
5,2
-17,2
-15,1
-22,0
-4,2
-0,6
-7,9
-15,7
-6,6
-1,3
-5,1
4,9
-16,2
-11,1
-17,0
-4,0
I II III IV I II III
17Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Les últimes dades disponibles sobre l’economia catalana confirmen una evolució
durant els dos primers trimestres del 2009 clarament a la baixa del PIB, amb
taxes cada cop més negatives per a totes les seves components, tant pel
costat de l’oferta com pel costat de la demanda, tot i que l'avanç disponible
pel tercer trimestre apunta a una certa estabilització.
Aquestes dades porten a que les previsions de creixement pel conjunt de l’any
2009 estiguin al voltant del -4,0%. Aquesta taxa, comparada amb la taxa de
creixement de l’any 2008, suposa una reducció molt important del ritme de
creixement, des del 0,7% fins al -4,0%. Aquesta disminució en el ritme de
creixement és conseqüència d’una reducció en totes les components.
Si ens centrem en les darreres dades disponibles, l’evolució durant els darrers
trimestres confirma aquest ritme de reducció en les taxes de creixement. Pel
costat de la demanda, i d’acord amb aquestes previsions, el consum privat ha
passat del 0,1% al segon trimestre del 2008 fins al -5,2% al mateix trimestre
d’aquest any 2009, la formació bruta de capital del -0,6% al -14,6%, les
exportacions del 1,5% al -19,3% i les importacions del -4,3% al -21,6%.
Pel costat de l’oferta, i d'acord amb les darreres dades incloses a l'Avanç del
Departament d'Economia i Finances, sembla clar que s’ha produït una clara
estabilització en les taxes de creixement entre el segon i el tercer trimestre de
l’any 2009. El sector primari ha passat d’un creixement de l'1,9% al segon
trimestre a un creixement de l'1,8% al tercer trimestre, la indústria ha passat
del -13,6% al -13,5%, la construcció del -7,3% al -7,1% i en el cas dels serveis
la taxa ha estat al tercer trimestre igual que al trimestre anterior (-1,8%).
De cara a l’any 2010, les previsions apunten cap a una certa recuperació,
encara que en un marc global de creixement negatiu. En aquest context, es
preveu una millora generalitzada en totes les components tant de demanda
interna com de demanda externa, amb una variació del Consum Privat del -
0,8%, una variació de la Formació Bruta de Capital del -6,3%, una variació de
les Exportacions del -1,3% i una variació de les importacions del -3,7%. Només
s’espera una taxa de variació positiva pel Consum Públic (4,4%).
S’observen indicisd'estabilització enles taxes decreixement al’economia catalana
18 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
VAB agricultura, ram. i pesca
VAB indústria
VAB construcció
VAB serveis
Consum privat
Consum públic
Formació bruta de capital
Exportacions de béns i serveis
Importacions de béns i serveis
PIB
2008 2009
-2,9
1,3
-0,1
3,5
1,4
4,1
1,9
3,6
3,2
2,3
-1,4
-1,3
-2,0
3,3
0,1
4,6
-0,6
1,5
-4,3
1,5
-0,5
-3,2
-4,1
2,2
-0,8
4,9
-3,5
-1,1
-5,3
0,2
-0,3
-7,2
-5,7
1,1
-1,9
5,1
-7,2
-9,6
-17,3
-1,3
1,5
-12,0
-7,9
-0,1
-3,7
5,4
-13,4
-20,3
-22,5
-3,3
1,9
-13,6
-7,3
-1,8
-5,2
5,4
-14,6
-19,3
-21,6
-4,7
1,8
-13,5
-7,1
-1,8
nd
nd
nd
nd
nd
-4,7
I II III IV I II III*
Pel costat de l’oferta es preveu també una millora clara pel 2010 tot i que
només s’espera una taxa de variació positiva al sector serveis (0,5%). Al
sector primari es preveu un taxa de variació del -4,2%, al sector industrial del
-2,8% i a la construcció del -4,3%.
* Avanç Departament d'Economia i FinancesNota: Dades corregides d'estacionalitat
Evolució PIB i les sevescomponents a Catalunya.Font: Comptabilitat Trimestral deCatalunya. Institut d'Estadística deCatalunya. Base 2000.
19Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Activitateconòmica iempresarial
El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Vic durant el mes de desembre de
2008 va ser de 20.435 persones. Aquesta xifra suposa una disminució del 3%
respecte l’any anterior, quan hi havia 21.067 afiliats.
La distribució del nombre d’afiliats segons grans sectors d’activitat mostra que
aproximadament el 67% dels afiliats a Vic treballen en sectors de serveis,
mentre que el 24 % aproximadament estan afiliats a la indústria, el 7,5 % a
la construcció i poc menys de l’1,5 % a l’agricultura. A la província de Barcelona,
els afiliats als serveis representen prop del 74 %, mentre que el pes de la
indústria és del 17 % i a la construcció del 8 %. D’aquesta manera, Vic és un
municipi més industrial que la mitjana provincial i amb menor pes dels serveis.
3.1. Situació de l’afiliació a la Seguretat Social
21Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Afiliats a la Seguretat Socialsegons règim. Nombre depersones. Desembre 2008.
Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca
Indústries extractives
Indústries manufactureres
Prod. i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua
Construcció
Comerç, reparació de vehicles i art. personals
Hoteleria
Transport, emmagatzematge i comunicacions
Mediació financera
Act. Immobiliàries i de lloguer, serveis empeses
Adm. Pública, defensa i Seguretat Social
Educació
Act. sanitàries i veterinàries, serveis socials
Altres act. socials; serveis personals
Llars que ocupen personal domèstic
Organismes extraterritorials
No classificats
TOTAL
Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
A, B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
NC
Segons la CNAE-93, la secció en què hi va haver més afiliats durant el mes
de desembre de 2008 va ser la de les indústries manufactureres amb 4.807
afiliats. Aquesta xifra suposa el 23,5 % de persones afiliades a la Seguretat
Social al municipi. Cal destacar, però, que hi ha hagut una disminució respecte
l’any anterior, amb una taxa de creixement del -6,5 %. El mes de desembre
de 2007 hi havia afiliades, en aquesta secció, 5.142 persones. L’evolució
d’aquest any contrasta amb l’any anterior, atès que l’any 2007 hi va haver un
augment de l’1,44 % en el nombre d’afiliats a les indústries manufactureres.
A continuació, en nombre d’afiliats, se situa la secció de comerç, reparació de
vehicles i articles personals, amb un total de 4.224 afiliats. Això suposa que
el 20,7 % de les persones afiliades a la Seguretat Social estaven treballant en
aquesta secció. Cal destacar, a més, que també hi ha hagut en el darrer any
un descens en el nombre d’afiliats, en aquest cas del 4 %. El desembre de
2008 hi ha 144 afiliats menys que en el mateix període de l’any anterior. Tot
i aquestes reduccions en el nombre d’afiliats en les dues seccions esmentades
Seccions CNAE-93 General Autònoms Resta Total
64
0
3.867
35
1.061
3.311
697
498
47
1.765
474
1.353
2.032
1.100
4
0
0
16.308
137
3
940
1
465
913
226
185
50
470
1
74
106
273
0
0
0
3.844
87
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
196
0
0
283
288
3
4.807
36
1.526
4.224
923
683
97
2.235
475
1.427
2.138
1.373
200
0
0
20.435
22 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca
indústries extractives
prod. i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua
llars que ocupen personal domèstic
organismes extraterritorials
NC
2,6%
indústries manufactureres 23,5%
construcció 7,5%
Distribució dels afiliats a laSeguretat Social. SeccionsCNAE-93. Quart trimestrede 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
La tercera secció en importància segons el nombre d’afiliats a la Seguretat
Social és la de les activitats immobiliàries, i de lloguer i serveis a empreses,
amb un total de 2.235 afiliats durant el mes de desembre de 2008, que suposa
el 10,9 % del total d’afiliació. En aquest cas, també hi ha hagut una disminució
respecte el mateix període de l’any anterior, del 4,2 %, quan hi havia 2.333
afiliats. La quarta secció és la de les activitats sanitàries i veterinàries i serveis
socials, on hi ha 2.138 afiliats, que representen el 10,5% del total d’afiliats. En
aquest cas, destaca que en el darrer any s’ha produït un augment del 4,7 %.
La resta de seccions tenen un nombre d’afiliats inferior, que en cap cas arriba
a representar el 10 %. Així, la construcció representa el 7,5 %, l’educació
representa el 7 %, les altres activitats socials i serveis personals el 6,7 % i
l’hoteleria el 4,5 %, mentre que la resta de seccions no arriben a tenir en cap
cas el 4 % dels afiliats.
de la CNAE, s’ha de remarcar la seva importància, atès que entre les dues
tenen al voltant del 44 % dels afiliats a la Seguretat Social.
comerç, reparació de vehicles i art. personals 20,7%
hoteleria 4,5%
transport, emmagatzematge i comunicacions 3,3%
mediació financera 0,5%
act. Immobiliàries i de lloguer, serveis empeses 10,9%
adm. Pública, defensa i Seguretat Social 2,3%
educació 7,0%
act. sanitàries i veterinàries, serveis socials 10,5%
altres act. socials; serveis personals 6,7%
2,6%
23,5%
7,5%
20,7%4,5%
3,3%
0,5%
10,9%
2,3%
7,0%
10,5%
6,7%
23Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Evolució dels afiliats a laSeguretat Social. Nombrede persones.
Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca
Indústries extractives
Indústries manufactureres
Prod. i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua
Construcció
Comerç, reparació de vehicles i art. personals
Hoteleria
Transport, emmagatzematge i comunicacions
Mediació financera
Act. Immobiliàries i de lloguer, serveis empeses
Adm. Pública, defensa i Seguretat Social
Educació
Act. sanitàries i veterinàries, serveis socials
Altres act. socials; serveis personals
Llars que ocupen personal domèstic
Organismes extraterritorials
No classificats
TOTAL
Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
A, B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
NC
El tret més destacable de l’evolució produïda entre els anys 2007 i 2008 en
les seccions de la CNAE el constitueix la baixada en el nombre d’afiliats de
les seccions de les indústries manufactureres i la construcció. En el cas de les
indústries manufactureres, en el següent apartat es farà una anàlisi i valoració
de la seva composició i evolució. Quant al sector de la construcció, s’observa
que és la secció on hi ha hagut una reducció quantitativament més important
de l’afiliació a la Seguretat Social. Així, l’any 2008 hi ha 365 afiliats menys que
l’any anterior, fet que suposa una taxa de creixement negativa del -19,3 %.
La importància d’aquesta disminució mostra clarament l’abast de la crisi en
aquest sector.
Si es distingeixen els diversos règims d’afiliació, es constata, com era d’esperar,
la major importància del règim general. Cal destacar però, que el 18,8 % dels
afiliats a la Seguretat Social pertanyen al règim d’autònoms. Això suposa que
l’any 2008 hi ha 3.844 afiliats autònoms. A més, hi ha hagut un petit augment
de la importància relativa del nombre d’afiliats autònoms respecte l’any 2007,
256
3
5.142
39
1.891
4.401
890
730
105
2.333
368
1.384
2.043
1.298
184
0
0
21.067
288
3
4.807
36
1.526
4.224
923
683
97
2.235
475
1.427
2.138
1.373
200
0
0
20.435
32
0
-335
-3
-365
-177
33
-47
-8
-98
107
43
95
75
16
0
0
-632
1,41
0,01
23,52
0,18
7,47
20,67
4,52
3,34
0,47
10,94
2,32
6,98
10,46
6,72
0,98
-
-
100
12,5%
0,0%
-6,5%
-7,7%
-19,3%
-4,0%
3,7%
-6,4%
-7,6%
-4,2%
29,1%
3,1%
4,7%
5,8%
8,7%
-
-
-0,03%
Seccions CNAE-93 Desembre2007
Desembre2008 diferència
pes respecteel total. 2008
Creixement2007-2008
24 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
quan representaven el 18,5 %. Això, però, no ha estat degut a un augment
del nombre d’afiliats autònoms, atès que ha baixat. El motiu ha estat que la
disminució en el nombre d’afiliats autònoms (-1,7 %) ha estat inferior a la
baixada del règim general (-3,5 %). La secció on hi ha més quantitat de
treballadors autònoms és la de les indústries manufactureres, on hi ha 940
afiliats, que suposen prop del 25 % del total d’afiliats autònoms. La següent
secció on el nombre de treballadors autònoms és més gran correspon al
comerç, reparació de vehicles i articles personals, on hi ha 913 afiliats autònoms,
que representen gairebé el 24 % dels afiliats autònoms. De tota manera, la
secció on els afiliats autònoms tenen un pes més important respecte al total
d’afiliació –deixant de banda aquelles que tenen un nombre d’afiliats molt
reduït– és el de la mediació financera. En aquesta secció hi ha 50 afiliats al
règim autònom i 47 afiliats al règim general. Per tant, el 51,5 % dels afiliats
en aquestes branques són autònoms.
Pes del règim general i delsautònoms. Any 2008
Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca
Indústries extractives
Indústries manufactureres
Prod. i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua
Construcció
Comerç, reparació de vehicles i art. personals
Hoteleria
Transport, emmagatzematge i comunicacions
Mediació financera
Act. Immobiliàries i de lloguer, serveis empeses
Adm. Pública, defensa i Seguretat Social
Educació
Act. sanitàries i veterinàries, serveis socials
Altres act. socials; serveis personals
Llars que ocupen personal domèstic
TOTAL
Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
A, B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Autònoms
22,2%
0,0%
80,4%
97,2%
69,5%
78,4%
75,5%
72,9%
48,5%
79,0%
99,8%
94,8%
95,0%
80,1%
2,0%
79,8%
0,4%
0,0%
23,7%
0,2%
6,5%
20,3%
4,3%
3,1%
0,3%
10,8%
2,9%
8,3%
12,5%
6,7%
0,0%
100,0%
47,6%
100,0%
19,6%
2,8%
30,5%
21,6%
24,5%
27,1%
51,5%
21,0%
0,2%
5,2%
5,0%
19,9%
0,0%
18,8%
3,6%
0,1%
24,5%
0,0%
12,1%
23,8%
5,9%
4,8%
1,3%
12,2%
0,0%
1,9%
2,8%
7,1%
0,0%
100,0%
Règim General
Seccions CNAE-93 Sobre eltotal derègims
Sobre eltotal
d'afiliacióal règim
Sobre eltotal derègims
Sobre eltotal
d'afiliacióal règim
25Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Distribució dels afiliats a laSeguretat Social segonsrègims. Percentatge departicipació. Any 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
El mes de desembre de l’any 2008 hi va haver un total de 4.807 persones
afiliades a la Seguretat Social en la indústria manufacturera, cosa que suposa
el 23,5 % dels afiliats a Vic. L’any 2008 hi ha hagut una disminució en el
nombre d’afiliats de la indústria manufacturera del 6,5 %. Després de l’augment
del 2,3 % produït en l’any 2006, l’any 2007 l’augment va ser més modest, de
l’1,4 %. Ara, les dades de l’any 2008 mostren l’efecte de la crisi en aquesta
secció, amb una reducció en l’afiliació del 6,5 %.
Indústria manufacturera
Creixement de l'afiliació enla indústria manufactureraFont: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
2003 2004 2005 2006 2007 2008
-3,8% 9,0% -1,2% 2,3% 1,4% -6,5%
La distribució interna del nombre d’afiliats d’aquesta secció mostra que el
sector quantitativament més important és el d’aliments, begudes i tabac, que
té 1.996 afiliats, cosa que suposa el 41,5 % de la indústria manufacturera. Cal
destacar, a més, que l’any 2008 hi ha hagut un petit augment del nombre
d’afiliats en aquest subsector, de manera, que al final de l’any 2008 hi havia
15 persones afiliades més que l’any anterior, cosa que implica un creixement
del 0,8 % i que mostra, tot i patir els efectes de la crisi, està, fins i tot, augmentant
l’afiliació. L’augment però, no s’ha produït únicament en aquest darrer any,
atès que des de l’any 2004 s’han produït augments importants, de prop del
autònoms 18,81%
general 79,80%
agrari 0,43%
llar 0,96%
18,81%
79,80%
0,43%0,96%
26 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
24 % l’any 2004, del 12,2 % l’any 2005, del 7 % l’any 2006 i del 9,4 % el 2007.
El segon subsector més important dins de la indústria manufacturera és el de
maquinària i equip mecànic, que té el 14,3 % dels afiliats de la indústria
manufacturera. En aquest cas, el nombre d’afiliats ha baixat el 5,2 % respecte
al que hi havia l’any 2007. A continuació se situa el subsector de la metal·lúrgia
i productes metàl·lics, amb el 7,1 % dels afiliats, el del cuir i calçat amb el 5,2%
altres productes minerals no metàl·lics amb el 5 %.
Al marge de la importància de cadascun dels sectors segons el nombre d’afiliats,
cal esmentar que la variació produïda l’any 2008 respecte l’any anterior és,
en la major part dels casos, negativa. Únicament ha augmentat l’afiliació en
el sector d’alimentació, begudes i tabac (0,8 %) i en el de material de transport
(1,8 %). A la resta s’ha reduït el nombre de persones afiliades a la Seguretat
Social. Destaca el fet que el nombre d’afiliats en el sector del tèxtil s’ha reduït
en aquest any un 32 % (l’any 2008 hi ha 94 afiliats menys que l’any 2007), al
sector del cuir i calçat la reducció ha estat de prop del 22 % (69 afiliats menys
que l’any anterior) i al sector de paper, edició i arts gràfiques la baixada ha
estat de gairebé el 15 % (40 afiliats menys que l’any anterior). Cal afegir, a
més, que en els dos primers sectors esmentats ja hi havia hagut una disminució
en el nombre d’afiliats l’any 2007. Per tant, en l’àmbit manufacturer, les activitats
relacionades amb l’alimentació es mantenen mentre que perden afiliats les
activitats més tradicionals com poden ser el tèxtil, cuir i calçat.
Distribució dels afiliats dela indústria manufactureraa la Seguretat Social. Quarttrimestre de 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
alimentació, begudes i tabac 41,5%
tèxtil 4,1%
cuir i calçat 5,2%
fusta i suro 1,5%
paper, edició i arts gràfiques 4,8%
química 4,6%
altres productes minerals no metàl·lics 5,0%
metal·lúrgia i productes metàl·lics 7,1%
maquinària i equip mecànic 14,3%
material elèctric, electrònic i òptic 5,7%
material de transport 1,2%
diversos 5,2%
41,5%
4,1%5,2%1,5%4,8%
4,6%
14,3%
5,7%
1,2%5,2%
5,0%
7,1%
27Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
En la secció de comerç, reparació de vehicles de motor i articles personals i
d’ús domèstic hi havia 4.224 afiliats a la Seguretat Social a Vic en el mes de
desembre de 2008, cosa que suposa el 20,7 % del total d’afiliats en el municipi.
L’evolució produïda l’any 2008 mostra que hi ha hagut una disminució del 4%
respecte l’any anterior. Cal destacar que ja l’any 2007 hi havia hagut una
pèrdua d’afiliació en aquesta secció, amb una taxa de creixement del -0,5 %.
De fet, després del fort augment que es va donar l’any 2004, amb un creixement
del 27,1 %, als dos anys següents es va suavitzar molt el creixement, per
passar a perdre afiliació en els darrers dos anys.
Comerç, reparació de vehicles de motor i articles personalsi d'ús domèstic
Creixement de l'afiliació enel comerç, reparació devehicles de motor i articlespersonals i d'ús domèstic.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
2003 2004 2005 2006 2007 2008
3,1% 27,1% 5,0% 1,7% -0,5% -4,0%
Dins d’aquesta secció destaca el comerç al detall, que absorbeix el 47,5 %
del nombre d’afiliats, mentre que el comerç a l’engròs també té un pes important,
que arriba a ser del 33,9 %. Quant a la venda, manteniment i reparació de
vehicles, el nombre d’afiliats suposa un 18,6 % dels afiliats de la secció.
En aquesta secció de la CNAE destaca, com era d’esperar, la importància del
règim d’afiliació autònom. Així, el 21,6 % dels afiliats a la Seguretat Social en
sectors de comerç, reparació de vehicles de motor i articles personals i d’ús
domèstic cotitzen en el règim autònom. Aquest elevat pes encara és més gran
si es considera únicament el comerç al detall. El 30,1 % dels afiliats en el
comerç al detall el desembre de l’any 2008 pertanyien al règim d’autònoms.
Per la seva part, en els altres sectors que formen part d’aquesta secció la
incidència del règim d’autònoms és notablement inferior, concretament del
15,5 % pel comerç a l’engròs i de l’11,1 % pel que fa a la venda, manteniment
i reparació de vehicles.
28 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Distribució dels afiliats delsector del comerç a laSeguretat Social. Quarttrimestre de 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
L’evolució recent del nombre d’afiliats en aquesta secció mostra que l’any 2008
hi ha 177 afiliats menys que l’any anterior, amb una taxa de creixement negativa
del -4 %. A més, la disminució de l’afiliació abasta tots tres sectors inclosos
en aquesta secció, sent especialment rellevant la reducció en el sector del
comerç al detall, on hi ha 88 afiliats menys que l’any anterior (amb una taxa
de creixement del -4,2%) i del comerç a l’engròs, on hi ha 74 afiliats menys
que l’any anterior (amb una taxa de creixement del -4,9%). Pel que fa al sector
de venda, manteniment i reparació de vehicles, l’evolució produïda ha suposat
una baixada menys quantiosa de l’afiliació, ja que l’any 2008 hi ha 15 afiliats
menys que el 2007 (amb una taxa de creixement del -1,9 %).
En la secció d’activitats immobiliàries, i de lloguer i serveis a empreses hi va
haver 2.235 afiliats a la Seguretat Social en el mes de desembre de 2008,
cosa que suposa el 10,9 % del total d’afiliats a la Seguretat Social.
Addicionalment, cal destacar que el mes de desembre de 2007 hi havia 2.333
i que, per tant, hi ha hagut una disminució en aquest període del 4,2 %, que
ha suposat la pèrdua de 98 afiliats. Aquesta secció havia tingut una forta
expansió en els anys 2004, 2005 i 2006, amb creixements del 28 %, 7,5 %, i
12,8 % respectivament. L’any 2007 es va produir una creixement reduït i en
el 2008 ja es nota clarament l’efecte de la crisi, amb la taxa de creixement del
-4,2 %.
Activitats immobiliàries i de lloguer i de serveis a empreses
comerç al detall 47,5%
venda, manteniment i reparacióde vehicles 18,6%
comerç a l'engròs 33,9%
18,6%
47,5%
33,9%
29Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
2003 2004 2005 2006 2007 2008
5,3% 28,0% 7,5% 12,8% 1,0% -4,2%
Creixement de l'afiliació enles activitats immobiliàriesi de lloguer i serveis aempreses.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
Dins d’aquesta secció, el subsector més important és el d’altres activitats
empresarials amb 1.760 afiliats, que tenen un pes del 78,7 % del total d’afiliats
de la secció i prop el 8,5 % del total d’afiliats en el municipi. De tota manera,
cal destacar l’heterogeneïtat de la subsecció d’altres activitats, atès que en
ella hi ha activitats industrials de neteja, activitats jurídiques i de comptabilitat,
serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria, publicitat, els serveis d’investigació
i seguretat i les activitats empresarials diverses entre d’altres.
Distribució dels afiliats delsector de les activitatsimmobiliàries i de lloguer iserveis a empeses a laSeguretat Social. Quarttrimestre de 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
Així mateix, dins de les activitats immobiliàries i de lloguer i serveis a empreses,
les activitats informàtiques també tenen una presència rellevant, ja que hi ha
214 afiliats en aquest sector, amb un pes del 9,6 % del total de la secció. A
continuació se situen les activitats immobiliàries, amb 186 afiliats i un pes del
8,3 % de la secció.
L’evolució del darrer any en els sectors que composen aquesta secció fa que
l’any 2008 hi hagi 78 afiliats menys en el sector d’altres activitats (creixement
del -4,2 %). També hi ha hagut una reducció de 17 afiliats en les activitats
informàtiques (creixement del -8,4 %) i d’11 afiliats en les activitats immobiliàries
(creixement del -4,9 %). Els únics sectors on ha pujat l’afiliació han estat els
de lloguer de maquinària, amb un augment de 2 afiliats i el d’R+D, on hi ha 6
afiliats més que l’any anterior.
activitats immobiliàries 8,3%
activitats informàtiques 9,6%
lloguer de maquinària 2,6%
R+D 0,7%
altres activitats 78,7%
78,7%
8,3%
2,6%
9,6%
0,7%
30 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
En la secció d’altres activitats socials i serveis personals hi va haver, el mes
de desembre de l’any 2008, un total de 1.373 afiliats a la Seguretat Social,
cosa que suposa el 6,7 % del total d’afiliats. La variació produïda respecte
l’any 2007 ha suposat un augment del 5,8 %. En aquest cas, però, cal remarcar
que a l’any 2007 es va produir una important reducció, concretada en una taxa
de creixement del -29,2 %.
Altres activitats socials i serveis personals
Creixement de l'afiliació enles activitats socials iserveis personals.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
2003 2004 2005 2006 2007 2008
3,7% 29,9% 2,8% 7,8% -29,2% 5,8%
La major part d’afiliats d’aquesta secció es troben a la subsecció d’activitats
diverses de serveis personals, on hi ha 407 afiliats, que tenen un pes del 29,6
% d’aquesta secció. A continuació se situen les activitats recreatives i esportives
(342 afiliats), les activitats associatives (334 afiliats) i les activitats de sanejament
públic (290 afiliats).
El nombre d’afiliats en totes les subseccions ha augmentat en relació a l’any
2007, amb l’única excepció de les activitats diverses de serveis personals, on
hi ha 6 afiliats menys que a l’any 2007 (una reducció de l’1,5 %). On s’ha donat
l’augment quantitatiu més important és a les activitats associatives amb un
augment de 59 afiliats (creixement del 21,5 %), seguida de les activitats
recreatives, culturals i esportives, amb un augment de 15 afiliats (taxa de
creixement del 4,6 %).
Distribució dels afiliats delsector d'altres activitatssocials i serveis personalsa la Seguretat Social. Quarttrimestre de 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
act. de sanejament públic 21,1%
act. recreatives, culturals i esportives 24,9%
act. associatives 24,3%
act. diverses de serveis personals 29,6%
21,1%
24,3%24,9%
29,6%
31Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
3.2. Especialització sectorial dels afiliats a la Seguretat Social
L’especialització sectorial és un dels factors que més influeixen en el
desenvolupament econòmic d’una àrea. En aquest sentit, la literatura sobre
localització de l’activitat al·ludeix a que una estructura sectorial no excessivament
especialitzada, amb presència de sectors amb un elevat contingut tecnològic
i/o amb notables efectes d’arrossegament poden contribuir a millorar el
creixement econòmic d’una àrea.
Així, una àrea excessivament especialitzada en pocs sectors és més vulnerable
front a shocks sectorials asimètrics i a decisions de deslocalitzacions per part
d’empreses multinacionals. Per altra part, els sectors industrials amb major
contingut tecnològic i els serveis intensius en coneixement solen ser els que
majors contribucions tenen al valor afegit d’una àrea.
Per últim, i atenent a la intensitat de les relacions intersectorials, és habitual
al·ludir a la importància estratègica de potenciar sectors que més poden afavorir
el creixement econòmic d’una àrea per presentar majors efectes
d’arrossegaments cap endarrere (és a dir, sectors que per poder produir una
unitat del seu output requereixen, en una proporció comparativament superior
a altres, de més inputs intermedis provinents d’altres sectors).
En aquest sentit, però, té molta importància la desagregació geogràfica
analitzada. Per exemple, potenciar sectors amb majors efectes d’arrossegament
pot ser interessant per àrees grans on es concentrin empreses de diversos
sectors i dels seus auxiliars. En canvi, si es baixa a un nivell municipal, en
molts casos les empreses auxiliars poden estar situades a altres municipis de
l’entorn. A més, una especialització molt elevada d’un municipi en un sector
amb elevat risc de patir una decisió de deslocalització d’una empresa pot tenir
conseqüències greus en termes d’ocupació. Per altra banda, a nivell municipal,
es poden cercar, amb possibilitats d’èxit, especialitzacions en sectors que no
necessàriament tinguin un elevat contingut tecnològic però on es trobi un nínxol
que els permeti ser competitius (determinats productes alimentaris amb
denominació d’origen, turisme de diferents perfils com el cultural, especialització
en disseny i confecció tèxtil de qualitat, etc. ...). Tot això porta a que sigui difícil
32 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
valorar l’especialització sectorial d’un municipi amb el mateixos criteris objectius
amb què es valoraria un altre municipi.
Tenint això en compte, s’ha analitzat l’estructura sectorial de Vic considerant
els següents aspectes: nivell d’especialització2 en comparació a la província
de Barcelona, presència de sectors amb efectes d’arrossegament cap endarrere3
i especialització relativa en sectors amb elevats riscos de patir processos de
deslocalització i contingut tecnològic.
En les següents taules es presenten els resultats d’aquesta anàlisi pels sectors
(a un nivell de desagregació de dos dígits de la CCAE-93) més importants
segons el nombre d’afiliats. Es mostra el pes dels seus afiliats sobre el total
del municipi i sobre el global del sector a la província, l’índex d’especialització,
els efectes d’arrossegament, el tipus de risc de deslocalització i el nivell
tecnològic.
A partir dels resultats obtinguts s’observa que l’any 2008 el sector (a dos dígits
de la CCAE-93) amb més afiliats correspon a les activitats sanitàries, veterinàries
i serveis socials, on estan afiliats el 10,46 % dels afiliats al municipi. Al conjunt
de la província de Barcelona els afiliats d’aquest sector representen el 7,37%.
Això suposa que a Vic hi ha una major presència, en termes relatius, d’aquest
sector, que fa que el seu índex d’especialització sigui 1,42 i que, per tant, Vic
estigui més especial i tzat que la província en aquest sector.
També es comprova que el segon sector amb major percentatge d’afiliats, el
del comerç al detall (amb el 9,82 % dels afiliats), és un sector en el qual Vic
es troba una mica menys especialitzat que la província de Barcelona, amb un
2 L’índex d’especialització de Vic respecte a la província de Barcelona s’ha calculat com:
on Eij és el nombre de treballadors del municipi al sector j, Ei. és el nombre total de treballadors del municipi,E.j és el nombre de treballadors al sector j a la província i E és el nombre total de treballadors a la província.3
Un sector té efectes d'arrossegament cap endarrere quan per poder produir una unitat del seu output requereix,en una proporció comparativament superior a altres, de més inputs intermedis provinents d’altres sectors.Sembla evident que aquest tipus de sectors poden afavorir més el creixement econòmic d’una àrea donat que,fruit dels seus efectes multiplicadors, “arrosseguen” molt de la resta de sectors per satisfer la seva demandafinal.
33Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
índex d’especialització de 0,93. No obstant això, el valor de l’índex és molt
proper a 1 i, per tant, no hi ha gaires diferències d’especialització de Vic
respecte a la província de Barcelona en aquest sector.
El tret més destacable pel que fa als sectors més importants en termes d’afiliats
es troba en les indústries de productes alimentaris (tercer sector en importància),
que representa el 9,77 % del total d’afiliació a la Seguretat Social. La situació
a la província de Barcelona és força diferent, atès que a la província els afiliats
en aquest sector representen únicament l’1,81 %. Per tant, Vic està més
especialitzat que la província en el sector de productes alimentaris i begudes.
Però, a més, el valor de l’índex d’especialització, 5,38, cal considerar-lo com
molt elevat, denotant la gran importància, en termes relatius, d’aquest sector
a Vic. A més, cal afegir que aquest índex d’especialització ha anat augmentant
en els darrers any, passant del 4,41 l’any 2002 al 5,08 l’any 2006 i, finalment,
al 5,38 el 2008.
Sectors amb major pes entermes d'afiliats. Índexd'especialització. Any 2008. Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials
Comerç al detall,...
Indústries de productes alimentaris i begudes
Altres activitats empresarials
Construcció
Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç...
Educació
Hoteleria
Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor...
Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics
Transport terrestre; transport per canonades
Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria
Activitats diverses de servei personal
Activitats recreatives, culturals i esportives
Activitats associatives
Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips
Activitats de sanejament públic
Agricultura, ramaderia, caça i serveis relacionats
Cuir i calçat
Fabricació de mobles
Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats
Lij2008*
Font: elaboració pròpia a partir delRegistre General de la SeguretatSocial.
85
52
15
74
45
51
80
55
50
29
60
75
93
92
91
28
90
01
19
36
22
* Índex d’especialització sectorial-regional: un valor major (menor) a 1 significa que el municipi està comparativamentmés especialitzat que la província en el sector j.
2.138
2.006
1.996
1.760
1.526
1.434
1.427
923
784
687
539
475
407
342
334
324
290
282
248
248
219
10,46
9,82
9,77
8,61
7,47
7,02
6,98
4,52
3,84
3,36
2,64
2,32
1,99
1,67
1,63
1,59
1,42
1,38
1,21
1,21
1,07
7,37
10,51
1,81
11,85
8,07
6,93
4,52
5,69
1,77
1,24
3,49
4,95
1,78
2,27
0,91
2,31
0,61
0,83
0,10
0,68
1,43
1,42
0,93
5,38
0,73
0,93
1,01
1,54
0,79
2,17
2,71
0,76
0,47
1,12
0,74
1,80
0,69
2,34
1,66
12,60
1,78
0,75
Afiliats % sobremunicipi% a la
província
34 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
No obstant això, aquest no és el sector on Vic està més especialitzat. L’índex
d’especialització més elevat s’assoleix al sector del cuir i calçat, amb un valor
de 12,6. Tot i que en aquest sector no hi ha un volum molt elevat d’afiliats,
concretament el desembre de 2008 hi havien 248 afiliats, en termes relatius
n’hi havia molts més que a la província de Barcelona. D’aquesta manera, a
Vic el nombre d’afiliats en el sector del cuir i calçat representa l’1,2 % del total,
mentre que a la província de Barcelona representa el 0,1 %. A més, cal tenir
en compte que el nombre d’afiliats de Vic en aquest sector és el 10,5 % del
total d’afiliats en aquest sector a la província, quan el total d’afiliats de Vic a
la Seguretat Social representen el 0,8 % de la província. De tota manera, cal
remarcar que en els darrers anys s’ha produït una contínua disminució en el
nombre d’afiliats d’aquest sector.
Pel que fa al canvi produït entre els anys 2006 i 2008 en l’especialització de
Vic es pot observar que dels sectors amb més quantitat d’afiliació, no hi ha
hagut gaires variacions importants en els sectors, atès que els valors de l’índex
l’any 2008 no són molt diferents als de l’any 2006. Les úniques excepcions
corresponen als sectors del cuir i calçat, activitats associatives i a les indústries
de la construcció de maquinària i equips mecànics.
Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsComerç al detall,...Indústries de productes alimentaris i begudesAltres activitats empresarialsConstruccióComerç a l'engròs i intermediaris del comerç...EducacióHoteleriaVenda, manteniment i reparació de vehicles de motor...Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànicsTransport terrestre; transport per canonadesAdministració pública, defensa i Seguretat Social obligatòriaActivitats diverses de servei personalActivitats recreatives, culturals i esportivesActivitats associativesFabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equipsActivitats de sanejament públicAgricultura, ramaderia, caça i serveis relacionatsCuir i calçatFabricació de moblesEdició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats
855215744551805550296075939291289001193622
* Índex d’especialització sectorial-regional: un valor major (menor) a 1 significa que el municipi està comparativamentmés especialitzat que la província en el sector j.
Evolució de l'índexd'especialització en elssectors amb major pes entermes d'afiliats.Font: elaboració pròpia a partir delRegistre General de la SeguretatSocial.
1,400,955,080,731,031,071,050,811,951,120,790,391,000,723,730,732,861,70
15,301,500,85
1,420,935,380,730,931,011,540,792,172,710,760,471,120,741,800,692,341,66
12,601,780,75
0,02-0,010,30
-0,01-0,10-0,060,49
-0,020,231,59
-0,040,080,120,02
-1,93-0,05-0,51-0,03-2,700,28
-0,10
CCAE Descripció Lij2006 Lij 2008 diferència
35Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Tot i que a Vic hi ha, l’any 2008, una especialització molt elevada en el sector
del cuir i calçat tal i com ha estat comentat anteriorment, des de l’any 2002
cada vegada hi ha menys afiliats i aquesta forta especialització ha anant
baixant. L’any 2002 l’índex d’especialització en aquest sector era de 30,6,
situant-se l’any 2006 en el 15,3 i, finalment, en el 12,6 el 2008.
Pel que fa a les activitats associatives, cal destacar que s’ha produït una
baixada important en l’índex d’especialització, que ha passat del 3,73 a l’1,80.
No obstant això, el municipi de Vic encara hi està més especialitzat que la
província.
El sector on més ha augmentat l’índex d’especialització entre els anys 2006
i 2008 ha estat el de les indústries de la construcció de maquinària i equips
mecànics. En aquest sector, Vic ja estava més especialitzat que la província
en l’any 2006, amb un índex d’1,12, que ha augmentat fins el 2,71 l’any 2008.
36 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials
Comerç al detall,...
Indústries de productes alimentaris i begudes
Altres activitats empresarials
Construcció
Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç...
Educació
Hoteleria
Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor...
Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics
Transport terrestre; transport per canonades
Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria
Activitats diverses de servei personal
Activitats recreatives, culturals i esportives
Activitats associatives
Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips
Activitats de sanejament públic
Agricultura, ramaderia, caça i serveis relacionats
Cuir i calçat
Fabricació de mobles
Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats
85
52
15
74
45
51
80
55
50
29
60
75
93
92
91
28
90
01
19
36
22
Sense efectes
arrossegament
Arrossegaments cap
endarrere
Arrossegaments cap
endarrere
Arrossegaments cap
endavant i cap endarrere
Arrossegaments cap
endavant i cap endarrere
Arrossegaments cap
endavant i cap endarrere
Sense efectes
arrossegament
Arrossegaments cap
endarrere
Arrossegaments cap
endavant i cap endarrere
Arrossegaments cap
endavant
Arrossegaments cap
endavant i cap endarrere
Sense efectes
arrossegament
Sense efectes
arrossegament
Arrossegaments cap
endarrere
Arrossegaments cap
endarrere
Arrossegaments cap
endavant i cap endarrere
Arrossegaments cap
endavant i cap endarrere
Arrossegaments cap
endavant i cap endarrere
Arrossegaments cap
endavant i cap endarrere
Arrossegaments cap
endarrere
Arrossegaments cap
endavant i cap endarrere
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc Notable
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Risc baix
Serveis intensius en
coneixement
Serveis no intensius en
coneixement
Nivell tecnològic baix
Serveis intensius en
coneixement
Sense classificar
Serveis no intensius en
coneixement
Serveis intensius en
coneixement
Serveis no intensius en
coneixement
Serveis no intensius en
coneixement
Nivell tecnològic mig-alt
Serveis no intensius en
coneixement
Serveis no intensius en
coneixement
Serveis no intensius en
coneixement
Serveis intensius en
coneixement
Serveis no intensius en
coneixement
Nivell tecnològic mig-baix
Serveis no intensius en
coneixement
Sense classificar
Nivell tecnològic baix
Nivell tecnològic baix
Nivell tecnològic baix
CCAE Descripció sector Efectes arrossegament Deslocalització Nivell tecnològic
Sectors amb major pes en termes d'afiliats. Efectes arrossegament, deslocalització i nivell tecnològic. Any 2008.Font: elaboració pròpia a partir del Registre General de la Seguretat Social.
37Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Tot i això, també destaca l’evolució de l’índex de les indústries de productes
alimentaris i begudes, ja que és un dels sectors on Vic hi està més especialitzat.
En aquest cas, el tret més destacable és la continuïtat i, fins i tot, augment de
l’especialització de Vic, que ha passat de tenir un índex de 4,41 l’any 2002 al
5,38 el 2008. A més, la importància en quant a nombre d’afiliats d’aquest sector
és considerable, atès que és el tercer sector amb més afiliats. Així, a les
indústries de productes alimentaris i begudes estaven afiliats l’any 2002 un
total de 1.277 treballadors, que representaven el 8,39 % del total del municipi,
l’any 2006 n’hi havia 1.811 afiliats, que representaven el 8,65 % del total i l’any
2008 n’hi ha 1.996, amb un pes del 9,77 %.
Passant a analitzar els sectors segons el seu risc de deslocalització, en la
taula adjunta s’observa que dels 21 sectors més importants, que concentren
gairebé el 90 % del total d’afiliats del municipi, únicament el sector de les
indústries de la construcció de maquinària i equip mecànic té un risc notable
de patir processos de deslocalització, mentre que la resta tenen un risc baix.
Pel que fa al seu nivell tecnològic es comprova que el sector amb més afiliats,
les activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials, pertany als serveis
intensius en coneixement.
El segon sector, el del comerç al detall, correspon a serveis no intensius en
coneixement, i el tercer és el de les indústries de productes alimentaris i
begudes, que té un nivell tecnològic baix. El quart sector és el d’altres activitats
empresarials, que, tal i com s’ha comentat anteriorment, destaca per la seva
heterogeneïtat, atès que hi ha activitats industrials de neteja, activitats jurídiques
i de comptabilitat, serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria, publicitat, serveis
d’investigació i seguretat i activitats empresarials diverses, entre d’altres. És
cert que la major part d’aquestes activitats poden ser caracteritzades com a
serveis intensius en coneixement. Però no succeeix el mateix amb les activitats
industrials de neteja.
Així mateix, el 6,4 % dels afiliats pertanyien a sectors amb elevat risc de patir
processos de deslocalització. Aquesta xifra és una mica inferior a la de la
província de Barcelona on el percentatge és del 7 %.
38 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Pel que fa als efectes arrossegament, el 75,9 % dels afiliats pertanyen a sectors
que tenen algun tipus d’efecte arrossegament. La distribució dels efectes
arrossegament segons el seu tipus mostra que el 30,8 % dels afiliats pertanyen
a sectors amb efectes arrossegament cap endarrere, el 7 % a sectors amb
efectes arrossegament cap endavant i el 38,1 % a sectors amb efectes
arrossegament cap endarrere i endavant.
Distribució dels afiliatssegons treballin en sectorsamb efectesarrossegament. Any 2008.Font: elaboració pròpia a partir delRegistre General de la SeguretatSocial.
Finalment, cal esmentar que l’any 2008, l’1,1 % dels afiliats pertanyien a sectors
d’indústries amb un nivell tecnològic alt, el 5 % a sectors de nivell tecnològic
mig-alt, el 2,9 % a sectors de nivell tecnològic mig-baix, el 13,6 % a sectors
de nivell tecnològic baix, el 31,1 % a sectors de serveis intensius en coneixement,
el 37,2 % a sectors de serveis no intensius en coneixement i el 9 % estaven
afiliats a sectors sense classificar.
Distribució dels afiliatssegons el nivell tecnològicdel sector. Any 2008.Font: elaboració pròpia a partir delRegistre General de la SeguretatSocial.
arrossegaments cap endarrere 30,77%
arrossegaments cap endavant i cap endarrere 38,08%
arrossegament cap endavant 7,02%
sense efectes arrossegament 24,13%
30,77%
7,02%
38,08%
24,13%
nivell tecnològic alt 1,11%
nivell tecnològic mig-baix 2,87%
nivell tecnològic mig-alt 5,02%
nivell tecnològic baix 13,62%
13,62%
31,11%
37,25%
9,00%
serveis no intensius en coneixement 37,25%
serveis intensius en coneixement 31,11%
sense classificar 9,00%
1,11%5,02%
2,87%
39Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Si es compara la distribució dels afiliats de Vic amb la de la província de
Barcelona es pot observar que a Vic hi ha un percentatge d’afiliats menor que
treballa als serveis, però especialment als serveis intensius en coneixement.
D’aquesta manera, el 31,1 % dels afiliats a Vic treballen en sectors de serveis
intensius en coneixement, quan la mitjana provincial és del 33,6 %. Cal destacar
que el percentatge d’afiliats a sectors de serveis intensius en coneixement ha
augmentat entre els anys 2006 i 2008, passant del 26,1 % al 31,1 %, però a
la província s’ha donat també una evolució semblant, passant del 30,8 % al
33,6 %.
Pel que fa a la indústria, el major nombre d’afiliats corresponen a indústries
amb nivell tecnològic baix, que representen el 13,6 % dels afiliats, seguides
a força distància de les de nivell tecnològic mig-alt amb un pes del 5 %.
Distribució dels afiliats a laSeguretat Social segons elnivell tecnològic respecteel total d'afiliats. Any 2008
Indústries amb nivell tecnològic alt
Indústries amb nivell tecnològic mig-alt
Indústries amb nivell tecnològic mig-baix
Indústries amb nivell tecnològic baix
Serveis intensius en coneixement
Serveis no intensius en coneixement
Sense classificar
TOTAL
Vic Província Barcelona
Font: elaboració pròpia a partir delRegistre General de la SeguretatSocial.
Una visió complementària es pot obtenir a partir de la distribució dels afiliats
segons el nivell tecnològic en relació no al total d’afiliació sinó al total d’afiliació
de la indústria i dels serveis.
Segons aquesta distribució, que es presenta en el següent quadre, els afiliats
a Vic que treballen a indústries amb nivell tecnològic alt representen el 4,91
% dels afiliats a la indústria (a la província de Barcelona el percentatge és del
3,03 %). El afiliats a indústries amb nivell tecnològic mig-alt són a Vic el 22,2
% (34,4 % a la província), els afiliats a indústries amb nivell tecnològic mig-
baix són el 12,7% (24,73 % a la província), mentre que els afiliats a indústries
amb nivell tecnològic baix representen el 60,19 % (37,84 % a la província).
Per tant, la indústria de Vic està majoritàriament composada per activitats de
baix nivell tecnològic.
1,11
5,02
2,87
13,62
31,11
37,25
9,00
100
0,51
5,79
4,16
6,37
33,58
40,48
9,10
100
40 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Quant al sector serveis, el major nombre d’afiliats a Vic correspon als serveis
no intensius en coneixement, amb un pes del 54,5 %, mentre que el 45,5 %
pertany a sectors de serveis intensius en coneixement. Aquesta distribució és
semblant a la de la província de Barcelona, on predominen els afiliats a sectors
no intensius en coneixement (54,66 %).
Distribució dels afiliats a laSeguretat Social segons elnivell tecnològic respecteels afiliats a la indústria ials serveis. Any 2008.
Indústries amb nivell tecnològic alt
Indústries amb nivell tecnològic mig-alt
Indústries amb nivell tecnològic mig-baix
Indústries amb nivell tecnològic baix
Total indústria
Serveis intensius en coneixement
Serveis no intensius en coneixement
Total serveis
Font: elaboració pròpia a partir delRegistre General de la SeguretatSocial.
3.3. Empreses segons l’afiliació a la Seguretat Social
El nombre d’empreses que tenien personal afiliat a la Seguretat Social a Vic
durant el desembre de 2008 va ser de 2.210 empreses. Durant el darrer any
hi ha hagut una disminució de 23 empreses.
Nombre d’empreses quetenen personal afiliat a laSeguretat Social.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca
Indústries extractives
Indústries manufactureres
Prod. i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua
Construcció
Comerç, reparació de vehicles i art. personals
Hoteleria
Transport, emmagatzematge i comunicacions
Mediació financera
Act. Immobiliàries i de lloguer, serveis empeses
Adm. Pública, defensa i Seguretat Social
Educació
Act. sanitàries i veterinàries, serveis socials
Altres act. socials; serveis personals
Llars que ocupen personal domèstic
Organismes extraterritorials
No classificats
TOTAL
A, B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
NC
4,91
22,20
12,70
60,19
100
45,51
54,49
100
Vic Província Barcelona
3,03
34,39
24,73
37,84
100
45,34
54,66
100
29
0
290
6
228
670
141
86
27
393
18
54
78
172
84
0
0
2.276
28
0
284
7
227
656
139
93
30
371
16
57
81
169
75
0
0
2.233
31
0
270
7
194
660
143
83
29
362
17
60
84
174
96
0
0
2.210
Desembre2008
Desembre2007
Desembre2006
Seccions CNAE-93
41Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
Segons la CNAE-93, la secció en què hi havia més empreses amb afiliats
durant el quart trimestre de 2008 va ser la de comerç, reparació de vehicles i
articles personals amb 660, 4 més que l’any anterior, i fa que a final de l’any
2008 el 29,9 % del total d’empreses amb persones afiliades a la Seguretat
Social estiguin integrades en aquesta secció. En segon lloc se situa la secció
d’activitats immobiliàries i de lloguer i serveis a empreses amb 362 empreses,
9 menys que l’any anterior. El pes del nombre d’empreses d’aquesta secció
sobre el total és del 16,4 %. A continuació se situaven les indústries
manufactureres amb un total de 270 empreses, xifra que suposa el 12,2 % de
les empreses i que en l’any 2008 ha tingut una disminució, atès que hi van
haver 14 empreses menys que l’any anterior. La quarta secció en importància
segons el nombre d’empreses és la de construcció, amb un total de 194
empreses, que suposa el 8,8 % i on també hi ha hagut una reducció respecte
l’any 2007, quan hi havia 33 empreses més. A continuació se situen les seccions
d’altres activitats socials i serveis personals, que inclou el 7,9 % de les empreses
i la d’hoteleria amb el 6,5 % de les empreses. A la resta de seccions hi ha un
nombre sensiblement inferior d’empreses amb un pes molt reduït en el total
d’empreses.
Distribució d'empresessegons l'afiliació a laSeguretat Social. SeccionsCNAE-93. Quart trimestrede 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca
Indústries extractives
Prod. i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua
Llars que ocupen personal domèstic
Organismes extraterritorials
NC
6,1%
Indústries manufactureres 12,2%
Construcció 8,8%
Comerç, reparació de vehicles i art. personals 29,9%
Hoteleria 6,5%
Transport, emmagatzematge i comunicacions 3,8%
Mediació financera 1,3%
Act. Immobiliàries i de lloguer, serveis empeses 16,4%
Adm. Pública, defensa i Seguretat Social 0,8%
Educació 2,7%
Act. sanitàries i veterinàries, serveis socials 3,8%
Altres act. socials; serveis personals 7,9%
6,1%
12,2%
8,8%
29,9%6,5%
3,8%
1,3%
16,4%
0,8%2,7%
3,8%
7,9%
42 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
El mes de desembre de l’any 2008 hi havia 270 empreses amb treballadors
afiliats a la Seguretat Social en la indústria manufacturera, cosa que suposa
el 12,2 % del total d’empreses de Vic. En la distribució interna d’aquestes
empreses es constata la major importància del sector d’alimentació, begudes
i tabac, i el de la metal·lúrgia i productes metàl·lics, on hi ha 57 i 50 empreses
respectivament, que representen el 21,1 % i 18,5 % de la indústria manufacturera.
Pel que fa al sector d’alimentació, begudes i tabac, en l’any 2008 hi ha una
empresa més que l’any anterior; en canvi, en el sector de la metal·lúrgia i
productes metàl·lics hi ha hagut una disminució de 3 empreses.
Altres sectors que cal destacar són el de maquinària i equip mecànic, on hi
ha 24 empreses i els de material elèctric, electrònic i òptic, de paper, edició i
arts gràfiques i d’altres productes minerals no metàl·lics, on hi ha 22 empreses
en cadascun.
La situació del nombre d’empreses manufactureres de desembre de 2008 en
comparació amb la de desembre de 2007 fa que l’any 2008 hi hagi 14 empreses
menys. La disminució és deguda a la major part de sectors, amb l’excepció
del sector d’aliments, begudes i tabac, al cuir i calçat i d’altres productes
minerals no metàl·lics.
Indústria manufacturera
Distribució de les empresesde la indústriamanufacturera segonsl'afiliació a la SeguretatSocial. Quart trimestre de2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
alimentació, begudes i tabac 21,1%
tèxtil 7,4%
cuir i calçat 4,8%
fusta i suro 4,1%
paper, edició i arts gràfiques 8,1%
química 2,6%
altres productes minerals no metàl·lics 8,1%
metal·lúrgia i productes metàl·lics 18,5%
maquinària i equip mecànic 8,9%
material elèctric, electrònic i òptic 8,1%
material de transport 1,5%
diversos 6,7%
21,1%
7,4%
4,8%
8,1%
8,1% 2,6%
8,1%
1,5%6,7%
18,5%
8,9%
4,1%
43Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
En la secció de comerç, reparació de vehicles de motor i articles personals i
d’ús domèstic hi havia 660 empreses a Vic amb afiliats a la Seguretat Social
en el mes de desembre de l’any 2008, fet que suposa el 29,9 % del total
d’empreses. Dins d’aquesta secció destaca el comerç al detall, on hi ha el 58,2
% de les empreses, mentre que el pes del comerç a l’engròs és del 26,2 %.
Quant a la venda, manteniment i reparació de vehicles, el nombre d’empreses
suposa el 15,6 % de les d’aquesta secció.
Així mateix, cal destacar que durant l’any 2008 hi va haver en aquesta secció
un augment de 4 empreses. Així, hi ha 2 empreses més que es dediquen al
comerç a l’engròs i 2 menys a la venda, manteniment i reparació de vehicles.
Per altra part, l’any 2008 hi ha el mateix nombre d’empreses que es dediquen
al comerç al detall que l’any 2007.
Comerç, reparació de vehicles de motor i articles personalsi d'ús domèstic
Distribució d'empreses delsector del comerç segonsl'afiliació a la SeguretatSocial. Quart trimestre de2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
En la secció de les activitats immobiliàries, de lloguer i de serveis a empreses
hi havia el mes de desembre de 2008 un total de 362 empreses, xifra que
suposa el 16,4 % de les empreses de Vic i que fa que aquestes activitats
ocupin el segon lloc en presència en el municipi. Dins d’aquesta secció, el
Activitats immobiliàries i de lloguer i de serveis a empreses
venda, manteniment i reparació de vehicles 15,6%
comerç al detall 58,2%
comerç a l'engròs 26,2%
15,6%
26,2%
58,2%
44 Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
sector més important per quantitat d’empreses és el d’altres activitats
empresarials, on hi ha 261 empreses. Cal destacar que aquest sector inclou
activitats jurídiques i de comptabilitat, activitats empresarials diverses, serveis
tècnics d’arquitectura i enginyeria i activitats industrials de neteja.
Distribució de les empresesdel sector de les activitatsimmobiliàries i de lloguer ide serveis a empresessegons l'afiliació a laSeguretat Social. Quarttrimestre de 2008.Font: elaboració a partir del RegistreGeneral de la Seguretat Social.
També tenen una presència important les 74 empreses que hi ha vinculades
a les activitats immobiliàries, que representen el 20,4 % d’aquesta secció. La
resta de sectors tenen una importància quantitativa força més reduïda: hi ha
17 empreses dedicades a activitats informàtiques, 2 de recerca i
desenvolupament i 8 empreses de lloguer de maquinària.
L’evolució que s’ha produït en el darrer any ha suposat que a finals de l’any
2008 hi havia un 2,4 % menys d’empreses d’aquesta secció que l’any anterior.
Aquesta disminució ha tingut lloc principalment per la baixada de les activitats
immobiliàries, on hi ha 10 empreses menys que l’any anterior (amb una taxa
de creixement del -11,9 %), mentre que al lloguer de maquinària hi ha 1
empresa menys (creixement del -11,1 %) i a les activitats informàtiques hi ha
hagut un augment de 2 empreses (creixement del 13,3 %).
El mes de desembre de 2008 hi havia 174 empreses amb treballadors afiliats
a la Seguretat Social en el sector d’altres activitats socials i serveis personals,
cosa que suposa el 7,9 % del total d’empreses de Vic. La distribució interna
Altres activitats socials i serveis personals
activitats immobiliàries 20,4%
activitats informàtiques 4,7%
lloguer de maquinària 2,2% 20,4%
4,7%
72,1%
R+D 0,6%
altres activitats 72,1%2,2%
0,6%
45Anuari socioeconòmic de Vic. 2009
d’aquesta secció mostra la gran importància que tenen les activitats diverses
de serveis personals, on hi ha 99 empreses que tenen un pes del 56,9 %
d’aquesta secció. També destaquen les activitats recreatives, cul
Top Related