ACCENTUACIÓ
IDEES CLAU
L’ACCENT GRÀFIC
Hi ha dos tipus d’accent gràfic:Obert (`)
Tancat (´)
Les vocals poden portar accent gràfic:
ACCENTUACIÓ
Les paraules poden ser:Agudes, si la síl·laba tònica és l’última.
cla-tell ge-noll a-mics
Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima.
col-ze es-pat-lla pes-ta-nya
Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és l’antepenúltima.
llà-gri-ma pàl-li-da tò-ni-ca
NORMES D’ACCENTUACIÓ
Accentuem les paraules agudes quan acaben en: vocal, vocal+s, –en o –in.
ma-tí pa-ra-dís de-pèn ma-ga-zín
NO s’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong:
re-mei a-vui ba-bau
Accentuem les paraules planes si NO acaben en: vocal, vocal+s,
–en o –in.plà-tan cèr-col ú-nic
S’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong:
portàveu servíssiu
Sempre accentuem les paraules esdrúixoles:
fí-si-ca dè-ri-a his-tò-ri-a
L’ACCENT GRÀFIC DE LA EEn general tant siguin agudes, planes oesdrúixoles l’accent és sempre obert: è
Excepcions més usuals:
De paraules esdrúixoles: església, llémena.
De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu.
De les agudes: clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només i les que fan el plural en –essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés... (llevat de xerès, interès i espès).
Les terminacions verbals, exemple: vindré, tinguéssiu... (llevat de reté (retenir), manté (mantenir), encén (encendre), entén (entendre), estén (entendre), estén (estendre), i pretén (pretendre).
L’ACCENT GRÀFIC DE LA OSi la paraula és esdrúixola l’accent serà obert: ò
Si la paraula és plana, l’accent també serà obert: òSi la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó
Excepcions més usuals:
De les esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.De les planes: estómac, furóncol, córrer (i derivats).De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però...Compostes amb monosíl·labs: rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò...
Va bé recordar algunes sèries en que els mots s'accentuen sempre de la mateixa manera:
Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...; vingué, begué, digué; entretingués, marxés, veiés, calqués...
Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè…
Gentilicis: francès, portuguès, aranès…
Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós…
Mots derivats acabats en -ència: abstinència, eficiència, dissidència...
Substantius derivats: afecció, estimació, impressió, informació...
L’ACCENT DIACRÍTIC
L’accent diacrític serveix per distingir dues paraules que s’escriuen igual, però tenen un significat diferent.
BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi) BE/BENS (mamífer)
BÓTA/BÓTES (recipient) BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)
DÉU (divinitat) DEU (cardinal o verb DEURE)
DÓNA/DÓNES (verb DONAR) DONA/DONES (persona)
ÉS/SÓN (verb ESSER) ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir)
FÉU (passat verb FER) FEU (present verb FER)
MÀ (extremitat) MA (possessiu)
MÉS (adverbi) MES (conjunció o trenta dies)
MÈU (d’un moix) MEU (possessiu)
MÒLT (verb MOLDRE) MOLT (quantitat)
MÓN (planeta) MON (possessiu)
NÉT/-A/-S/-ES (parentesc NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)
ÓS (mamífer) OS (del cos)
PÈL (vellositat) PEL (per+el)
QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.) QUE (altres casos)
SÉ (verb SABER) SE (pronom)
SÍ (afirmació) SI (condició, nota musical o pronom)
SÒL (solar, terra) SOL (la resta de significats)
TÉ (verb TENIR) TE (la resta de significats)
ÚS (verb USAR) US (pronom)
VÉNS/VÉNEN (verb VENIR) VENS/VENEN (verb VENDRE)
VÓS (tractament personal) VOS (pronom feble)
Recorda!
L'accent diacrític es conserva en els compostos:
déu: adéu, pregadéu... féu: desféu, reféu... mòlta: remòlta... món: rodamón... nét: besnét, renét... pèl: contrapèl, repèl... sòl: subsòl...
Top Related